Arran de la queixa d’un ciutadà, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha analitzat el protocol contra agressions masclistes i LGTBI-fòbiques de la Comissió de Festes del barri de La Prosperitat.
El ciutadà afectat, membre d’una entitat a la que es requeria fer una formació sobre l’esmentat protocol per poder participar en les festes del barri, va presentar una queixa en aquesta Sindicatura perquè entenia que era un abús de poder establir aquesta obligació per poder fer ús de les infraestructures municipals.
El barri de la Prosperitat, i en particular la Comissió de Festes del barri, són pioners al districte pel que fa a la implementació del protocol contra les agressions sexistes en els esdeveniments del barri. En aquesta edició de la festa major, la Comissió ha volgut anar un pas més enllà en la implementació del protocol, i ha instat les entitats organitzadores a fer la formació i implantar el protocol en els seus actes.
L’entitat de la que forma part aquest ciutadà va poder participar en les festes, ja que altres persones van fer la formació, i aquesta mesura va comptar amb una bona acollida amb 101 persones formades en les dos dies que es van fer.
La formació als protocols contra agressions
Les violències masclistes i LGTBI-fòbiques són una greu vulneració dels drets humans. Per combatre aquestes violències, sens dubte és necessària la implicació de tots els agents de la ciutat, per arribar a tots el àmbits. Especialment en el context d’oci, on és un dels tipus de violència més normalitzat, i on aquests comportaments, moltes vegades queden desapercebuts o minimitzats.
En aquest sentit, en els darrers anys s’han elaborat protocols específics d’intervenció, s’han implementat punts liles per sensibilitzar i prevenir, i l’Ajuntament de Barcelona recomana que les comissions de festes facin un curs de violències masclistes.
Per tant, aquesta Sindicatura considera que la realització d’una formació en matèria de violències masclistes i de gènere en contexts festius és una bona pràctica per assegurar unes festes majors segures i per sensibilitzar la ciutadania en relació amb aquesta matèria. Una experiència que s’hauria d’estendre a tots els barris per tal de posar fre a la violència masclista i LGTBIfòbica.
Davant les queixes presentades per diverses famílies monoparentals que reclamen que els ajuts exclusius de l’Ajuntament de Barcelona per elles són insuficients, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha recomanat a l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI que continuï avançant en la implementació de polítiques i mesures de suport destinades a aquest col·lectiu.
Aspectes a tenir en compte de les famílies monoparentals
La monoparentalitat presenta unes característiques pròpies que sovint estan associades a situacions de precarietat i vulnerabilitat econòmica.
Una de les característiques més destacades d’aquests nuclis familiars és la feminització, ja que en la majoria d’elles la persona adulta que està al càrrec és una dona. Aquestes són les més afectades pel risc d’exclusió laboral i la dificultat de conciliar la seva vida laboral i familiar amb suficiència econòmica. Pel que fa als menors d’aquests nuclis familiars, no poden beneficiar-se del mateix temps d’atenció, cura i recursos que altres infants amb dos progenitors.
Alhora, l’habitatge a la ciutat de Barcelona és un altre repte per les famílies monoparentals en haver d’assumir el seu alt cost amb un únic sou
Però davant aquest risc de discriminació, les famílies monoparentals no gaudeixen d’una protecció específica. Malgrat que el Govern de l’Estat ha elaborat l’avantprojecte de Llei de famílies que té per objecte reconèixer la diversitat de models familiars, actualment les polítiques de protecció a aquestes famílies no tenen un reconeixement legal en l’àmbit estatal.
A Catalunya sí gaudeixen, però, del reconeixement de la Llei autonòmica 18/2003 i del Decret 151/2009 que la desplega, que equipara les famílies monoparentals a les famílies nombroses. Aquest marc regulador promou una sèrie de beneficis de competència autonòmica i habilita als ajuntaments a introduir mesures econòmiques de suport a aquestes famílies.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona defensa que les polítiques de protecció a aquestes famíliestenen una incidència multiplicadora en la reducció de les desigualtats i ha recomanat l’Ajuntament de Barcelona que continuï avançant en la seva implementació.
D’una banda, mitjançant ajuts econòmics i beneficis fiscals dirigits exclusivament a famílies monoparentals que permetin homogeneïtzar els criteris que s’estan aplicant. En aquesta mateixa línia, la Sindicatura de Greuges de Barcelona també recomana a l’Àrea d’Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda que insti al Govern de l’Estat a incloure les famílies monoparentals en l’avantprojecte de Llei de famílies com a subjectes de beneficis i incentius fiscals en les mateixes condicions que les famílies nombroses.
D’altra banda, la Sindicatura ha recomanat continuar treballant en la implementació de la plataforma única per facilitar l’accés a la informació del conjunt de mesures de suport municipal a aquestes famílies.
La defensoria de la ciutadania barcelonina ha dut a terme 1.554 intervencions durant l’any 2022: 566 queixes ciutadanes, 31 actuacions d’ofici i 957 assessoraments tècnics i jurídics. Aquestes intervencions s’han convertit, entre altres, en 459 resolucions de la Sindicatura dirigides a òrgans municipals de l’Ajuntament de Barcelona.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha elaborat l’informe anual de l’any 2022, en què ha dut a terme 1.554 intervencions. Del total, 566 han estat queixes, 31 actuacions d’ofici i 957 assessoraments tècnics i jurídics.
Durant l’any 2022, la Sindicatura ha emès un total de 459 resolucions dirigides a òrgans municipals de l’Ajuntament de Barcelona.
Nova manera de treballar: afectació de drets i mirada interseccional
En aquest nou projecte de Sindicatura de Greuges de Barcelona 2021-2026, una de les primeres mesures preses ha estat establir un nou mètode per analitzar les seves intervencions. En aquesta nova organització, la institució està estructurant i desglossant els seus pronunciaments en funció dels drets afectats. Concretament, la Sindicatura ha establert quatre àmbits d’actuació i un eix interseccional.
Aquest canvi permet situar cada actuació en el marc de la garantia dels drets humans i defugir mirades sectorials que no contribueixen a reforçar la transversalitat de les polítiques municipals. A més, aquesta forma de treballar opera de far en la consecució d’una Barcelona més equitativa, habitable, sostenible, garantista i diversa.
La mirada interseccional possibilita l’anàlisi de l’afectació dels drets de ciutadania des d’una mirada complexa. La discriminació que experimenten les persones és múltiple i s’agreuja quan aquestes estan afectades per diferents capes d’opressió motivades per la seva classe social, gènere, etnicitat, edat, identitat sexual, etc. Ser conscients de la interconnexió d’aquests elements i de la vulneració de múltiples drets humans, contribueix a donar un tractament més integral i rigorós a la tasca de la Sindicatura.
Queixes, actuacions d’ofici i assessoraments
L’any 2022 s’han iniciat un total de 1.554 intervencions de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, dividides de la següent manera: 566 queixes ciutadanes, 31 actuacions d’ofici i 957 assessoraments tècnics i jurídics.
Les queixes segons el districte de procedència
Segons el districte de procedència, les queixes rebudes a la Sindicatura de Greuges de Barcelona durant l’any 2022 es distribueixen de la següent manera:
Els pronunciaments de l’any 2022
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha emès un total de 459 resolucions durant l’any 2022:
Les 10 propostes de millora més destacades a l’Ajuntament
Al llarg de l’any 2022, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha traslladat a l’Ajuntament 10 propostes de millora destacades en diverses àrees:
1. Ampliar l’atenció presencial dels serveis socials
Les crisis econòmiques dels darrers anys, així com l’impacte de la Covid-19, han comportat l’agreujament de situacions de vulnerabilitat i l’augment de la pressió sobre els serveis socials bàsics. Tot i això, la cobertura de necessitats bàsiques i l’acompanyament en situacions crítiques han de poder estar a l’abast de la ciutadania des de la proximitat i la presencialitat. La continuïtat de l’atenció telefònica després de la pandèmia respon a la instauració del teletreball en l’àmbit laboral i no a necessitats tècniques. La Sindicatura considera necessari normalitzar novament l’atenció presencial en un servei bàsic com l’atenció social.
2. Accelerar la retirada d’amiant a la ciutat
El consistori ha de maximitzar esforços i agilitzar les seves actuacions per garantir condicions bàsiques de salut pública. A pesar dels esforços fets fins ara per identificar la presència de cobertes amb fibrociment a la ciutat, cal accelerar els treballs de diagnosi de l’estat d’aquest material per tal de programar les actuacions necessàries per a una eliminació àgil. Això és especialment important pel que fa a centres educatius, sanitaris o de concurrència pública. A tal efecte, convé garantir la coordinació dels diferents serveis i sectors municipals implicats, així com determinar terminis i compromisos concrets per a l’execució dels plans de retirada.
3. Erradicar les violències i garantir la reparació del dany de les víctimes
És indispensable treballar de forma continuada per eliminar les violències sexuals i els abusos en tots els àmbits. Pel que fa a l’àmbit educatiu, cal intensificar la conscienciació i formació de tota la comunitat educativa (docents, alumnat i famílies), així com garantir que tots els centres educatius, independentment de la seva titularitat, disposin de les eines necessàries de caràcter organitzatiu, sociocultural, de convivència i de gestióque assegurin un entorn de relació interpersonal basat en el respecte mutu. També és necessari crear mecanismes d’investigació i reparació del dany que permetin contribuir a esbrinar la veritat dels fets denunciats i impulsar mesures reparadores adreçades a les víctimes.
4. Garantir eficaçment el dret al descans
El soroll és el segon factor ambiental que més impacta en la salut de la població. Atès el principi de precaució com a mecanisme de protecció, cal prevenir la contaminació acústica. Per aquest motiu, i en referència a les celebracions festives i populars que es duen a terme als diferents barris, es proposa variar l’emplaçament dels escenaris per no afectar sempre al mateix veïnat. També cal que el consistori actuï diligentment en la comprovació i tramitació dels expedients disciplinaris per contaminació acústica amb l’objectiu d’evitar afectacions més greus en la salut de la ciutadania. En referència a altres tipus de soroll que difícilment són objectivables, es proposa explorar altres vies per a la resolució efectiva dels conflictes, mitjançant l’assessorament, la sensibilització i la mediació.
5. Millorar l’accessibilitat dels espais i serveis de la ciutat
Per avançar en la concreció d’una ciutat totalment accessible, hi ha determinats àmbits en els quals s’ha de continuar treballant, com els parcs infantils, el transport públic o l’oferta d’esport inclusiu. La Sindicatura proposa aprovar una ordenança que, a fi de promoure la inclusivitat, estableixi criteris d’accessibilitat a les àrees de joc infantil (manteniment, gestió o creació). També instem a la revisió de la normativa vigent en matèria de transports pel que fa a l’ús d’elements de suport per a determinats col·lectius (escúters, caminadors). I, per últim, cal assegurar formació suficient a professionals de l’esport i serveis de monitoratge per garantir que infants i joves amb necessitats especials o diversitat funcional puguin participar en activitats extraescolars.
6. Garantir l’atenció als joves migrants sense referents familiars
Aquest col·lectiu requereix un suport i acompanyament específics per desenvolupar el seu projecte de vida, ja que s’enfronten en solitud a una edat adulta registral, que no sempre és real. La distribució competencial en matèria d’immigració és complexa, però el municipi pot intervenir des de diferents àmbits: socioeconòmic (alternatives residencials, atenció a la salut, formació i capacitació lingüística), jurídic (acompanyament en la defensa dels seus drets), comunitari (sensibilització de la societat d’acollida per evitar l’estigmatització), i de governança (assegurar una coordinació multinivell i multisectorial).
7. Donar una resposta integral al lleure juvenil
Les formes d’oci i relació d’adolescents i joves són les grans oblidades de les polítiques públiques, a pesar de l’important paper que juguen en el desenvolupament humà i la configuració de la personalitat. Convé incrementar les oportunitats de lleure juvenil, especialment nocturn, per oferir alternatives a pràctiques d’oci a l’espai públic que afecten el dret al descans del veïnat. A més, la intervenció municipal ha de comptar necessàriament amb la participació i lideratge del jovent. Paral·lelament, l’abordatge de les pràctiques d’oci nocturn han de combinar diversos tipus d’actuacions: preventives i de reducció de riscos, socioeducatives i de mediació.
8. Mitigar la pobresa energètica
Cal fer un pas més en el reconeixement del dret humà a l’energia per abordar un problema estructural que afecta la ciutadania en general, ja que es tracta d’un bé essencial per atendre necessitats bàsiques relacionades amb l’habitatge. En l’actual context d’emergència climàtica, urgeix assegurar una adequada informació i formació a la ciutadania sobre els seus drets energètics i els ajuts als quals es pot acollir, o les fórmules que poden permetre-li reduir la seva despesa energètica. També convé dissenyar eines específiques per mitigar els problemes de pobresa energètica de les llars i famílies en situació de vulnerabilitat, així com impulsar la rehabilitació dels edificis o l’autoconsum amb criteris de justícia social.
9. Agilitzar l’empadronament per a les persones sense domicili fix
L’empadronament de les persones que no tenen un domicili fix és una eina bàsica de garantia dels drets de ciutadania perquè permet accedir al conjunt de serveis municipals i promou la inclusió social d’un col·lectiu que es troba en una situació de vulnerabilitat important. Més enllà dels esforços que pugui dur cada municipi (de fet, Barcelona és una de les ciutats que més en fa), cal un compromís a escala metropolitana i una major solidaritat interurbana. Tanmateix, a banda d’incrementar els esforços de concertació territorial, el consistori barceloní té marge de millora si revisa els circuits establerts per a la realització d’aquest tràmit per fer-lo més àgil.
10. Garantir l’eficàcia de l’administració municipal
El dret a la bona administració és un dels principals motius de queixa de la ciutadania de Barcelona. La manca de compliment dels terminis legalment establerts, els problemes per obtenir respostes municipals o les dificultats d’accés a determinats serveis generen molt malestar ciutadà. La Sindicatura insta l’Ajuntament de Barcelona a redimensionar les plantilles de tècnics municipals de llicències dels districtes, així com els serveis d’atenció a la ciutadania. També demana facilitar a la ciutadania i equips professionals el contacte personal i fluid amb els tècnics municipals, així com revisar els criteris i procediments que s’utilitzen per a garantir una major agilitat en la tramitació administrativa.
Una Sindicatura al costat de la ciutadania
La ciutat és la seva gent, les seves persones, el seu teixit social. Per aquesta raó, un dels nous propòsits que persegueix la Sindicatura és que la institució estigui present en els setanta-tres barris i els deu districtes que conformen Barcelona. La Sindicatura de Greuges ha de ser un territori i no només una ubicació física. Per aquest motiu, l’any 2022 s’han implementat tres projectes que permeten més proximitat amb la ciutadania:
La Sindicatura,a peu de carrer
La millor manera de descobrir què passa a Barcelona és caminant-hi de la mà de les persones que més saben de cada racó de la ciutat: el veïnat. En aquest projecte, l’equip de la Sindicatura dedica tot un dia a conèixer, a peu de carrer, les principals problemàtiques i neguits de cadascun dels 73 barris de la ciutat.
La Sindicatura,a prop teu
El diàleg amb la ciutadania fa que les solucions proposades siguin més efectives i responguin millor a les necessitats i experiències de les persones. Cada mes, l’equip de la Sindicatura conversa amb el veïnat de la ciutat sobre allò que els preocupa.
Sindicatura itinerant
La Sindicatura no és una ubicació estàtica, sinó que està present al territori. És una institució en moviment que, de manera periòdica, es trasllada a un equipament de proximitat, amb l’objectiu de recollir les queixes de la ciutadania, sense necessitat que aquesta es desplaci a la nostra seu.
Resolució alternativa de conflictes: la llosa de Sant Antoni, el centre d’acollida per a persones sensellar amb addiccions i Cementiris de Barcelona
L’any 2022 la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha incorporat la Resolució Alternativa de Conflictes (RAC) entre els seus modes d’intervenció. La RAC és el conjunt de tècniques i mètodes que contribueixen a solucionar problemes sense confrontació. Inclou la mediació, la conciliació, l’arbitratge o la facilitació.
En el marc de la tramitació d’una queixa ciutadana, un assessorament tècnic i jurídic o una actuació d’ofici, la Sindicatura pot activar mecanismes de resolució alternativa de conflictes, si considera que poden contribuir a donar una millor resposta a la ciutadania. Així mateix, quan fa seguiment de les recomanacions acceptades per l’Ajuntament, la Sindicatura de Greuges pot decidir iniciar la RAC si aquest canal pot contribuir a resoldre millor el problema que havia plantejat la ciutadania.
L’any 2022 s’han dut a terme algunes proves pilot que constitueixen la base sobre la qual s’estructurarà l’activitat futura de la Sindicatura en matèria de RAC.
La llosa de Sant Antoni: Arran de la primera sessió del programa La Sindicatura, a prop teu, al barri de Sant Antoni, es va copsar la preocupació del veïnat i associacions per la situació de la llosa de l’antic mercat provisional de Sant Antoni i pel futur d’aquest espai. La Sindicatura es va reunir amb entitats i associacions de la zona, veïnat i associacions de comerciants, així com amb les regidories dels Districtes de Ciutat Vella i de l’Eixample per tal d’explorar possibles solucions participades.
Centre d’acollida per a la recuperació de persones sense llar amb addicions: La ubicació d’aquest equipament al costat d’un centre escolar va suscitar la preocupació del veïnat, l’AFA i la direcció de l’escola. En el marc del programa La Sindicatura, a peu de carrer, la defensoria va visitar la zona i va establir contactes amb tots els actors implicats, amb els quals va treballar durant mesos. Aquesta intervenció va contribuir a facilitar el diàleg entre ells i l’Ajuntament. Aquest cas va donar peu també al primer pronunciament conjunt entre la Sindicatura de Greuges de Barcelona i el Síndic de Greuges de Catalunya, que van tramitar les queixes que van rebre de manera conjunta amb la voluntat d’optimitzar els recursos públics.
Cementiris de Barcelona: La defensoria va rebre una queixa per la declaració de caducitat d’un nínxol que va comportar que les restes funeràries d’una persona es traslladessin a una ossera general, la qual cosa dificultava la seva recuperació. Amb l’objectiu de contribuir a la reparació del dany causat, la Sindicatura va promoure un encontre entre representants de Cementiris de Barcelona i la família afectada per arribar a un acord sobre el greuge ocasionat a la família.
Els quatre informes monogràfics de l’any 2022
El 2022 la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha publicat quatre informes monogràfics. La previsió fins a l’any 2026 és fer diversos monogràfics cada any, que permetin elaborar posicionaments respecte de diferents temàtiques que afecten la ciutadania, i fer propostes de millora a l’Ajuntament.
Una de les primeres actuacions de l’any 2022 va consistir a iniciar un estudi d’ofici sobre el fenomen del botellot a la ciutat. L’informe resultant d’aquesta investigació analitza aquesta pràctica des d’una visió transversal i integradora de les diferents sensibilitats, amb la finalitat de conciliar el dret a l’oci i el dret al descans. A tal efecte, es formulen una sèrie de propostes per millorar les dinàmiques que es deriven de l’ús de l’espai públic com espai d’oci nocturn.
El mes de maig de 2022, la Sindicatura va presentar aquest informe, amb el propòsit d’abordar la realitat d’aquest col·lectiu vulnerabilitat des de la perspectiva de la garantia de drets. L’estudi identifica com millorar i facilitar la transició a l’edat adulta en condicions d’igualtat i equitat, i trasllada a l’Ajuntament un seguit de recomanacions relacionades amb qüestions jurídiques, socioeconòmiques, comunitàries, i de governança.
El tercer informe monogràfic del 2022 analitza els equipaments de la Guàrdia Urbana de Barcelona des d’una visió de drets humans, després de 13 visites presencials a les diverses instal·lacions de la policia municipal a la ciutat. S’han visitat les 10 unitats territorials de la Guàrdia Urbana, la Sala Conjunta de Comandament, la Divisió de Trànsit, i l’Àrea de Custòdia de Persones Detingudes de la Comissaria de Les Corts dels Mossos d’Esquadra (amb l’adjunt del Síndic de Greuges de Catalunya).
En un context d’augment del preu de la llum, la Sindicatura va tancar el 2022 amb un estudi en el qual reclama formular i concretar el dret humà a l’energia, amb el propòsit de mitigar els problemes de pobresa energètica que afecten la ciutat. Després d’analitzar l’impacte d’aquest increment i les iniciatives públiques per fer-hi front, la Sindicatura proposa a l’Ajuntament vint recomanacions dirigides a garantir l’accés a l’electricitat a totes les llars, així com a reduir el consum energètic.
Els informes monogràfics previstos per l’any 2023
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ja està treballant en els informes que presentarà al llarg de l’any 2023, que tractaran els següents temes:
Adultcentrisme i polítiques públiques locals: percepcions i propostes juvenils
L’estratègia municipal sobre assentaments irregulars a Barcelona
L’atenció a les famílies de persones preses
Estudi sobre els serveis existents a Barcelona en matèria de violències sexuals
La mediació en l’àmbit policial
La regulació de la convivència i el civisme
Creació d’un grup de treball per abordar les violències
L’any 2022 la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha impulsat la creació del Grup de Treball per abordar l’abús i l’assetjament sexual a dones, infància i adolescència, que pretén esdevenir un espai per tractar quin és l’avenç necessari en el tractament d’aquestes situacions per part dels organismes públics locals, així com contribuir al procediment de recuperació de les seqüeles generades en les víctimes.
El 8 de febrer, de 9.30 a 17 h al barri d’Horta, ha estat la primera de les quatre accions presencials conjuntes del 2023.
El dimecres 8 de febrer, de 9.30 a 17 h, la Sindicatura de Greuges de Barcelona i la Síndica de Greuges de Catalunya han estat a la Biblioteca Horta-Can Marinerperatendre els reclams i les demandes de la ciutadania.
Les sindicatures han escoltat les demandes dels veïns i veïnes sobre actuacions de l’administració pública. La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha centrat les seves intervencions en les queixes amb origen en l’administració municipal, i la Síndica de Greuges de Catalunya, en les queixes que fan referència a serveis vinculats a la Generalitat i a empreses que presten serveis d’interès general (llum, aigua, gas, etc.).
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha atès queixes del veïnat, relacionades amb la superilla de Horta, contaminació acústica, dret al descans i ús de l’espai públic.
Aquesta ha estat la primera acció d’atenció presencial deles dues defensories, que des de l’any 2022 col·laboren més estretament en la garantia dels drets humans de proximitat de la ciutadania barcelonina. Durant l’any 2023 s’organitzaran un total de quatre iniciatives d’atenció al veïnat de Barcelona:
Febrer
Horta
Maig
Sagrada Família
Octubre
Sant Martí
Desembre
Sants
Any 2022: primera resolució conjunta Barcelona-Catalunya
La ubicació d’aquest equipament al costat d’un centre escolar va suscitar la preocupació del veïnat, l’AFA i la direcció de l’escola. En el marc del programa La Sindicatura, a peu de carrer, la defensoria barcelonina va visitar la zona i va establir contactes amb tots els actors implicats, amb els quals va treballar durant mesos.
Aquesta intervenció va contribuir a facilitar el diàleg entre ells i l’Ajuntament, i va donar peu al primer pronunciament conjunt entre les sindicatures de Barcelona i de Catalunya, que van tramitar les queixes que van rebre de manera conjunta, amb la voluntat d’optimitzar els recursos públics.
Estudi sobre l’atenció a les famílies de les persones preses
L’any 2023 la Sindicatura de Greuges de Barcelona, la Síndica de Greuges de Catalunya i les defensories locals del territori català presentaran un informe monogràfic conjunt, en què analitzen l’atenció que s’ofereix a les famílies de les persones peses en centres penitenciaris. Pròximament, informarem de la data de presentació d’aquest estudi.
La Sindicatura, molt present en el territori
La Sindicatura de Greuges de Barcelona no és una ubicació estàtica, sinó que està present al territori. És una institució en moviment que, de manera periòdica, es trasllada a un equipament de proximitat amb l’objectiu de recollir les queixes de la ciutadania, sense necessitat que aquesta es desplaci a la nostra seu.
El Districte informa que la sol·licitud de la llicència d’obres majors es va presentar el 14 de desembre del 2020.
El 7 de juliol de 2021 l’interessat rep l’advertiment de desistiment.
El 9 de juliol de 2021 demana ampliació de terminis per poder completar la documentació requerida.
El 8 d’octubre del 2021 va aportar el projecte refós complet.
Arran de les deficiències informades i les esmenes aportades, hi ha noves actuacions (façana posterior) que requereixen Informe complementari de Patrimoni. En data 9 de març de 2022 finalitza la revisió documental i tècnica, però manca l’informe de Patrimoni.
Les consideracions de la Sindicatura
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha conclòs que l’actuació del servei municipal ha estat insuficient i ineficaç, ja que no s’han complert els terminis establerts en la tramitació de l’expedient objecte de la queixa.
La primera data a tenir en compte és el 7 de juliol de 2021, moment en què l’interessat rep l’advertiment de desistiment. En aquesta data, l’Ajuntament ja es trobava fora del termini de deu dies que concedeix l’article 19 de l’Ordenança reguladora dels procediments d’intervenció municipal (ORPIMO) per esmenar o completar la documentació preceptiva.
La persona promotora de la queixa va demanar una ampliació de termini i va presentar la documentació requerida el 8 d’octubre de 2021. No és fins al 9 de març de 2022 que finalitza la revisió documental i tècnica de l’Ajuntament. A més a més, encara està pendent l’informe de Patrimoni.
Al compliment de l’obligació de sol·licitar llicència prèvia es correspon l’obligació municipal de donar resolució expressa a aquesta petició en els terminis que fixa la normativa aplicable. L’article 26.1 de l’ORPIMO estableix que el termini per resoldre aquest tipus de llicències és de dos mesos. En els procediments que requereixin informes preceptius d’altres serveis, aquest termini és de tres mesos.
De cronologia dels fets, es constata que des de la sol·licitud de llicència el 14 de desembre de 2020 fins a la data en la qual es va rebre la informació municipal han passat divuit mesos i, en aquesta data, encara no s’havia resolt l’expedient. Per tant, s’ha superat amb escreix el termini de resolució.
Cal tenir en compte que quan l’Administració incompleix els terminis de resolució, la seva actuació incideix en les expectatives de la ciutadania, de manera que no només es produeix una paralització de l’execució de les obres sol·licitades, sinó que pot repercutir en els seus interessos econòmics i els de l’equip professional tècnic que la representa.
Problemes amb la cita prèvia i manca d’informació municipal
La persona promotora de la queixa també va mostrar la seva disconformitat amb la gestió de les cites prèvies ateses telefònicament.
El Districte ha informat que el mes de juliol de 2021 es van concertar dues cites prèvies per ser ateses telefònicament. Totes dues es van resoldre per telèfon. Posteriorment, la persona promotora de la queixa va demanar dues cites prèvies més. El tècnic municipal va intentar contactar telefònicament amb l’interessat els dies 23 de desembre de 2021 i el 13 de gener de 2022, però no ho va aconseguir. Després d’aquestes, la persona sol·licitant de la llicència d’obres va demanar tres cites prèvies més, però no va obtenir resposta.
No és fins al 10 de febrer de 2022, després de la intervenció de la Sindicatura de Greuges, que es truca a l’interessat per informar-lo de la situació de l’expedient i resoldre els dubtes existents. El Departament de Llicències informa que és conscient del retard en la tramitació de l’expedient. Per aquest motiu, es compromet a prendre mesures urgents per resoldre l’expedient amb urgència.
La Sindicatura ja ha manifestat moltes vegades que és coneixedora del nombre elevat d’expedients gestionats i de les càrregues de treball de determinats serveis, com és el cas dels de llicències i inspecció dels districtes. La manca de mitjans de què disposen els serveis tècnics municipals dificulta el compliment estricte dels terminis.
La defensoria creu que pot resultar comprensible que, excepcionalment, es produeixi una dilació motivada per l’acumulació d’expedients o per la dificultat tècnica a valorar la qüestió plantejada. Però la disposició de la ciutadania per comprendre aquestes raons només és possible si se la informa degudament.
Aquesta manera d’actuar portaria a una millor comprensió del funcionament de l’Administració i a fer-la més propera a la ciutadania, amb independència de quin sigui el sentit final de la decisió adoptada. En altres ocasions, l’Ajuntament de Barcelona ha informat la Sindicatura que la cita prèvia té la finalitat d’evitar esperes i millorar la qualitat de l’atenció, fet que s’adiu amb el principi de servei efectiu a la ciutadania, establert en l’article 3.1.a de la Llei 40/2015, de règim jurídic del sector públic. No obstant això, el fet que s’hagi de reiterar una petició de cita prèvia fins a tres ocasions perquè no s’ha rebut resposta, no es correspon amb uns estàndards admissibles en la qualitat de l’atenció.
Després de la Sindicatura itinerant al barri de Sarrià el darrer 19 de gener, i abans de la presentació de l’informe anual en el plenari del 24 de febrer, la Sindicatura de Greuges durà a terme un total de quatre accions amb presència als barris en dues setmanes per acostar la institució i la seva tasca al veïnat de la ciutat.
La Sindicatura, a prop teu, al Poble-sec
El pròxim dijous 26 de gener a les 18 hores, el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, i l’adjunta a la Sindicatura, Eva G. Chueca, estaran a la Biblioteca Poble-sec – Francesc Boix per conversar amb els veïns i les veïnes del barri sobre allò que els preocupa.
La Sindicatura, a peu de carrer, al Turó de la Peira i a Can Peguera
Membres de l’equip de la Sindicatura, amb David Bondia al capdavant, es desplaçaran el dijous 2 de febrer als barris del Turó de la Peira i Can Peguera per a conèixer, a peu de carrer, les problemàtiques que pateix el veïnat.
Sindicatura itinerant, amb la Síndica de Greuges de Catalunya
Els vincles entre la Sindicatura de Greuges de Barcelona i la Síndica de Greuges de Catalunya continuen enfortint-se. El dimecres 8 de febrer a les 9.30 hores, el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, i la síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, estaran a la Biblioteca Horta – Can Mariner per atendre les queixes de la ciutadania de Barcelona.
La Sindicatura, a prop teu
Aquest conjunt d’accions al territori acabarà amb una altra edició de La Sindicatura, a prop teu el divendres 10 de febrer a la tarda. Pròximament, informarem de la ubicació d’aquesta iniciativa.
La Sindicatura,a peu de carrer
La millor manera de descobrir què passa a Barcelona és caminant-hi de la mà de les persones que més saben de cada racó de la ciutat: el veïnat. En aquest projecte, l’equip de la Sindicatura dedica tot un dia a conèixer, a peu de carrer, les principals problemàtiques i neguits de cadascun dels 73 barris de la ciutat.
La Sindicatura,a prop teu
El diàleg amb la ciutadania fa que les solucions proposades siguin més efectives i responguin millor a les necessitats i experiències de les persones. Cada mes, l’equip de la Sindicatura conversa amb el veïnat de la ciutat sobre allò que els preocupa.
Sindicatura itinerant
La Sindicatura no és una ubicació estàtica, sinó que està present al territori. És una institució en moviment que, de manera periòdica, es trasllada a un equipament de proximitat amb l’objectiu de recollir les queixes de la ciutadania, sense necessitat que aquesta es desplaci a la nostra seu.
Amb l’objectiu de conèixer el seu funcionament, la Sindicatura de Greuges ha visitat el Centre d’Acollida d’Animals de Barcelona (CAACB) per conèixer de primera mà l’organització del servei i l’estat de les instal·lacions.
Va tenir lloc el 15 de desembre de 2022, amb la persona cap del Departament de Protecció dels Animals i la persona coordinadora de l’empresa adjudicatària de la licitació per al servei d’ensinistrament d’animals i el servei de passejadors.
El CAACB és un servei de la ciutat on el voluntariat esdevé una estructura de suport necessari per al centre. El nombre de persones voluntàries supera el nombre de persones treballadores assalariades.
El voluntariat del CAACB és fonamental per prestar el servei. Per aquest motiu, la Sindicatura considera que cal informar-lo proactivament dels assumptes que l’afectin, així com recollir les seves propostes de millora, avaluar-les i donar-hi resposta.
Les limitacions de l’actual instal·lació del CAACB
La construcció de l’actual instal·lació data de 1972. Des de llavors, s’han fet diverses intervencions per dignificar les condicions, però la limitació de l’espai de l’equipament no permet introduir totes les millores necessàries.
Només disposa d’un pati de dimensions reduïdes, on els gossos tenen el seu lloc d’esbarjo fora de les gàbies. Està destinat als gossos que no poden sortir a passejar amb la freqüència que caldria. Malgrat que la dimensió de les gàbies és força adequada, no és un lloc indicat per romandre-hi moltes hores o dies, ja que no es pot dur a terme l’activitat física requerida pels animals. Cal tenir en compte que bona part dels gossos acollits són de talla gran i, per a aquests, és imprescindible l’exercici físic.
El 2022, l’Ajuntament ha anunciat la construcció d’un nou CAACB en uns terrenys municipals de 22.000 m² ubicats a Montcada i Reixac. Estan previstos espais interiors on els gossos podran passejar, fet que implicarà romandre menys temps engabiats i que no hagin de compartir espais transitats per altres persones, com succeeix actualment. La Sindicatura insisteix en la necessitat d’agilitzar el procés de construcció, amb l’objectiu de garantir el màxim benestar físic i psicològic dels animals en el menor temps possible.
Els passejos dels gossos acollits al centre
Segons va informar-se durant la visita de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, tots els gossos haurien de sortir un o dos cops al dia, amb una durada d’uns 20-30 minuts per passeig. La resta del dia romanen tancats a les gàbies.
El CAACB també acull gossos potencialment perillosos i gossos difícils de tractar. Aquests animals requereixen coneixements específics per treure’ls de les gàbies i passejar-los. Aquestes habilitats no es poden exigir a les persones voluntàries, sinó que cal personal especialitzat. Per aquest motiu, el CAACB ha contractat un servei especialitzat format per un equip humà de set persones.
Durant la visita, la Sindicatura va observar el quadre de passejos i va comprovar que hi havia animals que portaven 2-3 dies engabiats. En un dels documents que l’Ajuntament ha enviat a la Sindicatura, el consistori s’ha mostrat coneixedor d’aquest fet.
Atesa la incidència que té aquesta situació en el benestar físic i psicològic dels animals, la Sindicatura considera insuficient el nombre de persones professionals passejadores. Aquesta conclusió es referma en l’informe de seguiment del servei d’educadors i passejadors, en què consta que el personal va fer 81 hores extraordinàries en un mes. En aquesta línia, l’informe també mostra que la mitjana d’hores ordinàries supera amb escreix les exigències del contracte (69 hores d’educació canina i 110 hores de passeig).
Una altra conseqüència rellevant, i associada a aquest fet, és la dificultat de netejar les gàbies si els animals no surten, ja que es du a terme durant el temps de passeig.
Per tots aquests motius, la Sindicatura recomana estudiar la possibilitat de modificar el contracte per a la gestió del servei i ajustar-lo a les necessitats reals del servei.
La informació relativa a les eutanàsies
El protocol d’atenció veterinària, facilitat pels responsables municipals, estableix tres supòsits d’eutanàsia d’animals que coincideixen amb els previstos al Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de protecció dels animals (art. 11.2): supòsit de conductes agressives, supòsit d’estats patològics que impliquin patiment, i supòsit de malalties transmissibles greus.
Amb l’objectiu de complir amb el que preveu la Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern, la Sindicatura ha recordat al CAACB que ha de tenir un registre de tots els animals que se sacrifiquen. La ciutadania, i especialment les persones que presten algun servei en el centre, han de poder accedir a la informació.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha analitzat dues actuacions de la Guàrdia Urbana, després que dues persones formalitzessin queixes en què mostraven la seva disconformitat amb la intervenció de la policia municipal.
Identificació d’una jove desapareguda sense oferir la protecció adequada
Una mare va denunciar als Mossos d’Esquadra la desaparició de la seva filla de la residència on vivia. La noia és major d’edat i té un grau de discapacitat del 79%. Tres dies després, la Guàrdia Urbana la va localitzar en la plaça de la Virreina i la va denunciar per consumir alcohol a l’espai públic.
La mare detalla a la Sindicatura que els agents de la policia municipal, quan la van identificar i denunciar, no van fer cas de l’alerta de desaparició: no van contactar amb ella com a tutora de la seva filla, ni amb la residència, ni amb els Mossos d’Esquadra. Segons la mare, en aquell moment la jove ja va explicar a la Guàrdia Urbana que s’havia escapat del centre. Els agents contradiuen aquest darrer punt.
Cal tenir en compte que les persones amb deteriorament cognitiu formen part dels grups especialment vulnerables. En el cas objecte d’estudi, existeix una doble circumstància important: es tracta d’una persona desapareguda, i alhora afectada per una discapacitat intel·lectual per la qual se l’ha incapacitat judicialment.
Per aquests motius, la Sindicatura vol fer un incís en els mecanismes de coordinació dels cossos policials. La Instrucció 3/2019 de la Secretaria d’Estat de Seguretat desglossa com ha de ser el protocol policial davant la desaparició de persones, estableix mesures per homogeneïtzar un procediment policial comú, i impulsa accions de cooperació i col·laboració entre les diverses policies.
En el marc d’aquesta coordinació, cal destacar que la Guàrdia Urbana de Barcelona té accés al Sistema d’Informació Policial (SIP). El nivell més bàsic d’aquesta eina ja inclou les dades de persones desaparegudes. Per tant, quan van identificar la jove per consum d’alcohol a l’espai públic, els agents de la Guàrdia Urbana haurien d’haver rebut un avís d’incidència per la desaparició d’aquesta persona.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que la Guàrdia Urbana no va prestar la protecció adequada a la jove, tot i disposar dels mecanismes d’alerta per comprovar que es tractava d’una persona desapareguda. La seva actuació va ser únicament punitiva.
Actuació ajustada a dret després de l’atac d’un animal
Una altra queixa ciutadana rebuda a la Sindicatura denunciava l’atac d’un gos a la seva filla, pel qual va requerir atenció mèdica. Una vegada retornades al seu domicili, van demanar la presència d’una patrulla per explicar els fets. La policia va certificar l’atac i els danys, però la persona promotora de la queixa lamenta que els agents van negar-se a identificar la persona propietària del gos agressor, tot i que els va transmetre que podria recordar la finca on viu.
En aquestes situacions, és essencial identificar la persona propietària de l’animal agressor, ja que es considera responsable dels fets. La identificació s’acostuma a dur a terme en el moment en què produeix l’atac, però en aquest cas la comprovació de la persona responsable no va poder fer-se en aquell moment.
Quan una persona pateix l’atac d’un animal a l’espai públic, és important contactar immediatament amb els cossos policials, que han d’auxiliar la víctima, identificar la persona responsable dels danys i comprovar que actua conforme a l’Ordenança municipal sobre la protecció, la tinença i la venda d’animals.
Segons el relat dels agents de la Guàrdia Urbana, la persona interessada va requerir la seva presència quan ja estava a casa i havia abandonat el lloc dels fets. Els agents van manifestar les dificultats per poder localitzar la persona propietària del gos, ja que no disposaven de dades domiciliàries i tampoc les podien obtenir de l’aplicació del cens dels animals. Tot i això, els agents van patrullar per la zona pròxima de l’atac i del teòric domicili de la persona, sense aconseguir identificar-la.
Els agents van centrar la seva intervenció a procurar una atenció a la víctima, quant a l’assistència mèdica i l’assessorament de les actuacions a tenir en compte per dur a terme una possible reclamació de responsabilitat patrimonial. Per tant, han complert amb els principis de l’actuació policial previstos a la Llei 16/1991 de les policies locals. La Sindicatura entén la percepció de desatenció de la ciutadana, però considera que l’actuació de la Guàrdia Urbana va ser proporcional i ajustada a dret, ja que va prestar un auxili adequat a la víctima.
L’Ajuntament distingeix entre dues modalitats: l’assabentada i la no assabentada.
L’assabentada és la que es du a terme amb vehicles d’inferior volum. Aquesta tipologia acostuma a realitzar-la la ciutadania mitjançant recursos propis i comporta el pagament d’una taxa: lataxa d’ocupació de l’espai públic. No implica reserva d’estacionament.
La no assabentada és la que requereix els serveis d’una empresa, ja que s’utilitzen elements tècnics com grues elevadores i poden afectar el trànsit. Exigeix el pagament de la taxa d’ocupació de l’espai públic, la taxa per tramitació de permís d’ocupació de l’espai públic, i si fos el cas, caldria abonar la prestació de serveis de la Guàrdia Urbana (si s’ha de tallar el carrer). Inclou reserva d’estacionament prèvia senyalització.
La informació sobre mudances a disposició de la ciutadania
La ciutadana que ha presentat una queixa a la Sindicatura va dur a terme una mudança assabentada, amb l’expectativa de disposar d’una reserva d’estacionament. Les persones promotores de les queixes van mostrar com la informació municipal disponible en el moment de la tramitació no aclaria aquest aspecte.
Després d’analitzar el Portal de Tràmits municipal, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va constatar que aquesta eina només detallava la forma de tramitació, però no deia res sobre la manera com s’havien de dur a terme els treballs en l’espai públic.
En aquesta línia, un dels problemes vinculats als tràmits per fer una mudança és la insuficient informació al web municipal. La Sindicatura posa de manifest que la ciutadania acostuma a fer les mudances assabentades amb recursos propis i, per tant, és necessari que disposi de tota la informació per executar-la en òptimes condicions.
Arran de l’actuació de la Sindicatura, l’Ajuntament ha estat conscient d’aquest fet i, des de l’octubre de 2022, ha ampliat la informació al Portal de Tràmits, que ja aclareix la possibilitat de reserva d’estacionament segons modalitat de mudança, i com s’ha de dur a terme.
Drets generats per la taxa d’ocupació de l’espai públic
Tenint en compte que l’autorització de mudança assabentada genera una taxa d’ocupació de l’espai públic, la ciutadania podria entendre que té garantit l’ús de l’espai públic necessari per dur a terme els treballs. Com per exemple podrien ser l’ús de la vorera i un estacionament pròxim.
Tanmateix, aquesta taxa no garanteix un estacionament pròxim, sinó que únicament autoritza a aparcar a les places properes sense abonar-ne el preu, sempre que estiguin disponibles.
Si s’analitza l’Ordenança fiscal general, aquesta estableix que el fet imposable de les taxes municipals és la utilització privativa del domini públic que beneficiï la persona obligada a pagar el tribut.
En el cas de la taxa analitzada,la Sindicatura considera que el fet imposable és l’ocupació de l’espai públic necessari per fer la mudança. Conseqüentment, entén que si no es produeix aquesta ocupació, no neix l’obligació tributària.
La Sindicatura comprèn que la ciutadania tingui la percepció legítima que no ha fet un ús privatiu de l’espai públic, ja que duen a terme les mudances assabentades de manera precària i sense una zona d’estacionament que permeti executar el treball amb comoditat.
Comparació de l’import de les taxes de mudances assabentades i no assabentades
Segons la informació del Portal de Tràmits, l’import de la taxa vinculada a una mudança no assabentada és de 40,79 euros. A més de la reserva d’estacionament, el pagament d’aquesta taxa permet ocupar la vorera i, fins i tot, la calçada. A banda d’aquest pagament, en les mudances no assabentades també s’ha d’abonar la taxa per tramitació de permís d’ocupació de l’espai públic.
La persona promotora de la queixa va detallar que ella havia pagat 44,70 euros en la taxa vinculada a una mudança assabentada. Cal recordar que aquesta taxa no garanteix de manera efectiva el dret a ocupar l’espai públic per estacionar el vehicle. Finalment, si només valorem l’abonament de la taxa de permís d’ocupació de l’espai públic (requisit per a les dues tipologies de mudances), la Sindicatura conclou que és poc proporcional i coherent que els permisos d’una mudança no assabentada tinguin un import més baix i ofereixin uns drets molt superiors sobre l’espai públic.
En anteriors edicions, s’han constatat afectacions a la seguretat viària, a la mobilitat en la ciutat, a l’ús de l’espai públic, i s’han incomplert instruccions de la Guàrdia Urbana.
A més a més, cal tenir en compte que les persones organitzadores d’aquesta marxa no han comunicat la concentració a l’autoritat competent, la Direcció General d’Administració de Seguretat (DGAS). Per tant, si es duu a terme, estarien actuant amb manifest incompliment de la normativa d’aplicació.
La manca de comunicació de la marxa impedeix als responsables municipals organitzar els recursos disponibles, i dissenyar les mesures a aplicar per minimitzar l’impacte de l’activitat sobre l’espai públic i la ciutadania. La improvisació obliga a utilitzar dispositius de serveis públics no programats, que poden afectar l’atenció d’emergències i les necessitats de la ciutadania.
Si finalment tingués lloc la concentració malgrat no haver-la comunicat a l’autoritat competent, caldrà que la Guàrdia Urbana actuï de manera eficaç, sancionant totes aquelles conductes infractores que es detectin, i que la DGAS prengui les mesures adequades davant l’incompliment de l’organització de la concentració.
Finalment, i també en el cas de produir-se l’esdeveniment, la Sindicatura considera necessari que l’Ajuntament prengui mesuraments de la contaminació per identificar si se superen els límits legalment previstos, i pugui sancionar les persones organitzadores de l’esdeveniment.
En què consisteix aquesta marxa?
Es tracta d’una ruta on participen centenars/milers de persones, vestides de Pare Noel i en motocicleta, que creua la ciutat de Barcelona. Enguany, la trobada iniciarà a l’Hospitalet de Llobregat i té un recorregut previst per Gran Via, passeig de Gràcia, carrer Aragó, passeig de Sant Joan, litoral marítim, o avinguda de Paral·lel, entre altres.
Aquesta activitat va començar anys enrere. Inicialment, el consistori la va permetre, però el 2019 la Guàrdia Urbana ja va emetre un informe desfavorable. L’any 2020 no va produir-se aquesta marxa i l’any 2021 ho va fer sense la preceptiva comunicació.
L’informe desfavorable de la Guàrdia Urbana l’any 2019 i l’explicació de la Regidoria d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica
En l’informe de Guàrdia Urbana de 18 de desembre de 2019 es detallen els incompliments que van dur a terme les persones participants d’aquesta marxa: incompliments en matèria de seguretat viària i mobilitat; ocupació de la via pública (carpes i lavabos) sense autorització municipal; servei d’ordre insuficient per garantir la seguretat dels participants i de la resta de la ciutadania; mantenir el motor encès en zones d’estacionament, i fins i tot forçar-lo generant més contaminació atmosfèrica i acústica; i aturades dels centenars de motos en determinats indrets quan s’havia acordat que la marxa no es detenia en cap moment.
Per aquesta edició de 2022, la Guàrdia Urbana ha traslladat a la Sindicatura de Greuges de Barcelona que farà la corresponent acta de denúncia per infracció dels deures de comunicació, així com la resta d’infraccions en què puguin incórrer.
D’altra banda, la Sindicatura també ha contactat amb la Regidoria d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de l’Ajuntament de Barcelona. La Regidoria explica que no s’ha rebut cap petició per aquesta l’activitat i, per tant, no pot resoldre sobre aquest tema. No obstant això, sí que detalla que el pas d’aquesta gran concentració de motocicletes pot provocar un augment de més de 3 dB sobre el soroll de fons, increment que provoca importants molèsties acústiques, ja que es tracta d’un soroll puntual però d’elevat nivell sonor.
L’impacte de la contaminació a Barcelona
L’informe afegeix les següents consideracions en relació amb els aspectes de salut pública, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.
A la ciutat de Barcelona, la contaminació de l’aire provoca, anualment, al voltant de 1.900 morts, 1.100 casos nous d’asma infantil, i 170 casos nous de càncer de pulmó. En el cas del soroll ambiental del trànsit de la ciutat, s’estima que més de 210.000 persones pateixen una molèstia intensa a causa del soroll i que més de 60.000 persones de Barcelona pateixen un trastorn greu del son a causa del soroll. L’exposició continuada al soroll ambiental provinent del trànsit també és responsable d’uns 300 casos nous de malaltia isquèmica del cor cada any i de 30 morts per aquesta causa.
En aquest context, una activitat de concentració del trànsit rodat amb motocicletes suposarà un excés en les emissions de contaminants atmosfèrics i del soroll associat i implicarà un agreujament de la situació de contaminació de l’aire i acústica de la ciutat, que ja de per si és complicada.
Necessitat de comunicar la concentració a les autoritats competents
Tenint en compte les característiques de la concentració denominada Papanoelada Motera, la Sindicatura considera que és susceptible d’intervenció administrativa.
La comunicació de l’esdeveniment com un acte subjecte al dret de reunió. En aquest sentit, el dret de reunió i manifestació desenvolupat a la Llei orgànica 9/1983, de 15 de juliol, reguladora del dret de reunió (LODR), preveu que la celebració de reunions en llocs de trànsit públic haurà de ser comunicada per escrit a l’autoritat governativa corresponent pels organitzadors o promotors d’aquelles, amb una antelació de deu dies naturals, com a mínim (art.8). En data de 12 de desembre, la Direcció General d’Administració de Seguretat (DGAS) ha informat la Sindicatura que no ha rebut cap petició per la marxa convocada per diumenge.
Afectació en la seguretat viària, el dret a la mobilitat i el dret a l’espai públic
Tal com apunta l’informe de la Guàrdia Urbana del desembre de 2019, en anteriors edicions de la marxa es van imposar una sèrie de mesures que els organitzadors i els participants de l’activitat no van complir.
Aquests incompliments van dificultar la mobilitat i l’ús de l’espai públic per part de la resta de la ciutadania, van afectar la seguretat viària, i van posar en risc la seguretat dels concentrats i dels vianants. Considerant aquests antecedents, és probable que, en l’edició convocada enguany, es produeixin els mateixos tipus d’alteracions en el trànsit ordinari i en el funcionament de la ciutat.
La Sindicatura vol fer incís en què el dret de reunió, tot i ser un dret fonamental, no és un dret absolut o il·limitat, sinó que, igual que la resta de drets fonamentals, té els seus límits. Concretament, la limitació del dret de reunió es pot produir quan aquest col·lideix amb altres drets reconeguts també per l’ordenament jurídic espanyol.
Afectació sobre el dret a un medi ambient adequat
Com indica l’informe de la Guàrdia Urbana, la marxa de l’any 2019 va incrementar els nivells de contaminació atmosfèrica i acústica habitual de la ciutat, a conseqüència de la concentració de centenars/milers de motos.
La Sindicatura no pot anticipar-se a saber quin serà el seguiment de la convocatòria d’enguany. Tanmateix, l’anàlisi de les dades facilitades per la Guàrdia Urbana respecte edicions anteriors posa de manifest que el seguiment d’aquesta marxa és habitualment massiu, ja que se situa entre els 400 i els 5.000 participants. De manera que, amb tota probabilitat, es produirà un increment de la contaminació acústica i atmosfèrica a la ciutat de Barcelona si se celebra el dia previst la concentració de motos que ha estat convocada.
Conseqüentment, la Sindicatura considera pertinent que l’Ajuntament adopti mesures cautelars en aquest assumpte i impedeixi la celebració d’aquesta concentració per salvaguardar els diversos drets afectats.
La defensoria també proposa revisar la resta d’Acords d’Agermanament i dels Memorandum of Understanding (MOU) subscrits per l’Ajuntament, amb el propòsit d’identificar altres casos en què les ciutats contraparts no respecten els drets humans.
Per aquests motius, la Sindicatura s’ha dirigit a l’Alcaldia de Barcelona per recomanar que es revoqui l’acord d’amistat i cooperació entre les tres ciutats. D’altra banda, i amb l’objectiu de copsar si altres aliances d’aquest caire respecten els drets humans, la defensoria també ha recomanat a l’Ajuntament que revisi exhaustivament la resta dels Acords d’Agermanament i dels Memorandum of Understanding (MOU) subscrits per l’ajuntament barceloní.
Quan va néixer aquest acord i què implica?
La signatura de l’Acord d’Amistat i Cooperació entre Barcelona, Gaza i Tel-Aviv va produir-se l’any 1998, en el marc dels Acords de Pau d’Oslo, amb la finalitat de sumar esforços en la consecució de la pau a aquesta zona del Pròxim Orient. Va ser signat directament per l’alcalde de Barcelona.
En aquest acord entre Barcelona, Gaza i Tel-Aviv va pactar-se l’intercanvi d’experiències i coneixements sobre la gestió municipal, el desenvolupament d’iniciatives culturals, la col·laboració social i els projectes de cooperació per millorar les condicions de vida de la població de Gaza.
Les dificultats del procés de pau al Pròxim Orient, i concretament en el conflicte entre Palestina i Israel, han provocat que aquestes accions no s’hagin pogut dur a terme. No obstant això, Barcelona manté relacions amb les dues ciutats per separat.
Quina és la naturalesa jurídica d’aquest acord?
Es tracta d’un acord internacional no normatiu que, segons la Sindicatura, revesteix la forma de conveni interadministratiu d’àmbit transnacional fruit d’un projecte de cooperació emprès de forma mancomunada per una sèrie de ciutats.
Cal destacar que de les seves clàusules no se’n deriven obligacions o responsabilitats jurídiques ni econòmiques directes a complir per part de l’Ajuntament de Barcelona.
Es pot revocar aquest acord?
Va ser en els Acords d’Oslo del 1998 quan va produir-se l’agermanament entre Barcelona, Gaza i Tel-Aviv. Aquests acords pretenien assolir una pau justa, duradora i integral en aquests territoris del Pròxim Orient. La incapacitat per posar fi a l’ocupació israeliana del territori palestí i aconseguir un autogovern palestí real ha impulsat la violència, la inestabilitat i les violacions generalitzades del dret internacional humanitari i del dret internacional dels drets humans.
Les circumstàncies vigents han canviat radicalment en comparació amb les obligacions assumides en aquell moment, fet pel qual la Sindicatura defensa que qualsevol de les parts podria invocar la caducitat de l’acord.
La Sindicatura creu que s’ha de buscar l’equilibri entre el principi general de vinculació i la possibilitat excepcional d’admetre la reversibilitat d’un acord sota determinades condicions, com les que està denunciant aquesta institució.
L’apartheid contra el poble palestí
Moltes de les mesures que pateix diàriament el poble palestí (a Israel, Cisjordània i Gaza), a més de tenir conseqüències en l’economia, la salut, l’educació, l’habitatge i el nivell de vida de la societat, configuren un crim: el d’apartheid. Aquest crim de lesa humanitat se suma a l’ocupació i al colonialisme que pateix des de fa dècades la població palestina.
El manteniment de vincles amb autoritats municipals o estatals israelianes que legitimen la prolongació de l’ocupació i el colonialisme a Palestina comporta una complicitat en la configuració d’un crim d’apartheid.
En aquesta línia, el darrer informe d’Amnistia Internacional sobre l’apartheid contra el poble palestírecomana als actors no estatals, entre altres: garantir que els drets humans són el centre d’actuació en tots els acords bilaterals i multilaterals amb les autoritats israelianes, fet que inclou exercir la diligència deguda per a assegurar-se que no contribueixen a mantenir el sistema d’apartheid.
Conseqüentment, la Sindicatura creu que els diversos nivells governamentals (municipal, autonòmic, estatal i internacional) s’han de situar clarament contra l’apartheid i denunciar l’existència d’un sistema que discrimina la població i la separa per ètnies, creant persones de primera i segona categoria.
Posicionaments municipals i autonòmics
L’origen de l’actuació de la Sindicatura de Greuges de Barcelona és una queixa ciutadana en defensa d’un assumpte d’interès públic: garantir el respecte i l’efectivitat del dret internacional dels drets humans i del dret internacional humanitari, i que s’apliquin les conseqüències que se’n derivin en cas d’incompliments. Assumpte d’interès públic que també ha estat tractat per l’Ajuntament de Barcelona i pel Parlament de Catalunya.
El Parlament de Catalunya, mitjançant la resolució 399/XIV de 16 de juny de 2022, va reconèixer públicament que el sistema que aplica Israel als Territoris ocupats és contrari al dret internacional i que, d’acord amb l’article 7.2.h de l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, es pot considerar un crim d’apartheid.
Consulta la resolució de la Sindicatura de Greuges de Barcelona en castellà i en anglès.
