La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha analitzat dues actuacions de la Guàrdia Urbana, després que dues persones formalitzessin queixes en què mostraven la seva disconformitat amb la intervenció de la policia municipal.

Identificació d’una jove desapareguda sense oferir la protecció adequada

Una mare va denunciar als Mossos d’Esquadra la desaparició de la seva filla de la residència on vivia. La noia és major d’edat i té un grau de discapacitat del 79%. Tres dies després, la Guàrdia Urbana la va localitzar en la plaça de la Virreina i la va denunciar per consumir alcohol a l’espai públic.

La mare detalla a la Sindicatura que els agents de la policia municipal, quan la van identificar i denunciar, no van fer cas de l’alerta de desaparició: no van contactar amb ella com a tutora de la seva filla, ni amb la residència, ni amb els Mossos d’Esquadra. Segons la mare, en aquell moment la jove ja va explicar a la Guàrdia Urbana que s’havia escapat del centre. Els agents contradiuen aquest darrer punt.

Cal tenir en compte que les persones amb deteriorament cognitiu formen part dels grups especialment vulnerables. En el cas objecte d’estudi, existeix una doble circumstància important: es tracta d’una persona desapareguda, i alhora afectada per una discapacitat intel·lectual per la qual se l’ha incapacitat judicialment.

Per aquests motius, la Sindicatura vol fer un incís en els mecanismes de coordinació dels cossos policials. La Instrucció 3/2019 de la Secretaria d’Estat de Seguretat desglossa com ha de ser el protocol policial davant la desaparició de persones, estableix mesures per homogeneïtzar un procediment policial comú, i impulsa accions de cooperació i col·laboració entre les diverses policies.

En el marc d’aquesta coordinació, cal destacar que la Guàrdia Urbana de Barcelona té accés al Sistema d’Informació Policial (SIP). El nivell més bàsic d’aquesta eina ja inclou les dades de persones desaparegudes.  Per tant, quan van identificar la jove per consum d’alcohol a l’espai públic, els agents de la Guàrdia Urbana haurien d’haver rebut un avís d’incidència per la desaparició d’aquesta persona.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que la Guàrdia Urbana no va prestar la protecció adequada a la jove, tot i disposar dels mecanismes d’alerta per comprovar que es tractava d’una persona desapareguda. La seva actuació va ser únicament punitiva.

Actuació ajustada a dret després de l’atac d’un animal

Una altra queixa ciutadana rebuda a la Sindicatura denunciava l’atac d’un gos a la seva filla, pel qual va requerir atenció mèdica. Una vegada retornades al seu domicili, van demanar la presència d’una patrulla per explicar els fets. La policia va certificar l’atac i els danys, però la persona promotora de la queixa lamenta que els agents van negar-se a identificar la persona propietària del gos agressor, tot i que els va transmetre que podria recordar la finca on viu.

En aquestes situacions, és essencial identificar la persona propietària de l’animal agressor, ja que es considera responsable dels fets. La identificació s’acostuma a dur a terme en el moment en què produeix l’atac, però en aquest cas la comprovació de la persona responsable no va poder fer-se en aquell moment.

Quan una persona pateix l’atac d’un animal a l’espai públic, és important contactar immediatament amb els cossos policials, que han d’auxiliar la víctima, identificar la persona responsable dels danys i comprovar que actua conforme a l’Ordenança municipal sobre la protecció, la tinença i la venda d’animals.

Segons el relat dels agents de la Guàrdia Urbana, la persona interessada va requerir la seva presència quan ja estava a casa i havia abandonat el lloc dels fets. Els agents van manifestar les dificultats per poder localitzar la persona propietària del gos, ja que no disposaven de dades domiciliàries i tampoc les podien obtenir de l’aplicació del cens dels animals. Tot i això, els agents van patrullar per la zona pròxima de l’atac i del teòric domicili de la persona, sense aconseguir identificar-la.

Els agents van centrar la seva intervenció a procurar una atenció a la víctima, quant a l’assistència mèdica i l’assessorament de les actuacions a tenir en compte per dur a terme una possible reclamació de responsabilitat patrimonial. Per tant, han complert amb els principis de l’actuació policial previstos a la Llei 16/1991 de les policies locals. La Sindicatura entén la percepció de desatenció de la ciutadana, però considera que l’actuació de la Guàrdia Urbana va ser proporcional i ajustada a dret, ja que va prestar un auxili adequat a la víctima.