La defensoria recomana a l’operadora que porti a terme un estudi sobre les molèsties que afecten els passatgers, amb especial atenció als comportaments incívics.
La institució també proposa avançar en la creació d’entorns més accessibles sensorialment, amb programes específics de suport a persones amb una sensibilitat sensorial especial.
Barcelona, 23 de juliol de 2026 – La Sindicatura de Greuges de Barcelona recomana a Transports Metropolitans de Barcelona que impulsi un estudi sobre les conductes sorolloses que generen molèsties als passatgers i que, a partir dels resultats, defineixi un pla d’acció amb mesures concretes, amb especial èmfasi en les conductes incíviques dins dels vehicles.
Així mateix, la defensoria, en la seva resolució, recomana a l’operadora que avanci en la creació d’entorns més accessibles sensorialment, incorporant criteris d’accessibilitat cognitiva i de reducció d’estímuls, i que desenvolupi programes específics de suport a persones amb una sensibilitat sensorial especial.
La resolució respon a dues queixes relacionades amb les molèsties provocades per determinats sorolls al transport públic, tant a l’interior dels vehicles com a les andanes, els passadissos i les parades d’autobús.
Les queixes alerten d’un increment de les actituds incíviques de persones que utilitzen telèfons mòbils o altaveus per reproduir continguts audiovisuals, fer videotrucades o escoltar notes de veu. També denuncien els sorolls derivats d’actuacions musicals en directe o d’intervencions en veu alta.
Segons exposen, aquesta situació afecta especialment determinats col·lectius, com ara les persones amb discapacitat, trastorns de l’espectre autista o hiperacúsia (una sensibilitat extrema al soroll). Una de les queixes alerta que aquesta saturació sensorial pot provocar crisis d’ansietat o sobrecàrrega. Així mateix, les queixes assenyalen que la problemàtica s’ha agreujat en els últims anys.
Abordar la problemàtica amb més profunditat
En el marc de la seva investigació, la Sindicatura constata que TMB ha elaborat procediments i estratègies específiques per abordar aquesta problemàtica. Tot i això, considera que cal actuar amb més fermesa, analitzant aquesta problemàtica amb més profunditat i dissenyant mesures actives per prevenir i reduir aquestes conductes.
La defensoria també constata que s’està produint un canvi social pel que fa a l’ús dels dispositius personals al transport públic. Aquest fenomen coincideix amb un context en què les dades d’ús del transport públic continuen batent rècords, de manera que cada vegada hi ha més persones usuàries que en fan un ús més intens en un mateix espai.
Així mateix, la Sindicatura recorda que hi ha experiències d’èxit respecte d’algunes d’aquestes conductes. És el cas del metro de Londres, que va fer una enquesta que va confirmar que no utilitzar auriculars era molest per a la majoria de les persones i, posteriorment, va dissenyar una campanya específica amb molt d’impacte.
La defensoria destaca que una millor coordinació entre administracions i una presència directa de l’administració de l’Estat en aquest espai són clau per millorar el funcionament d’aquest procés.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona reclama al Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions que habiliti un punt presencial de tramitació a la Fira de Barcelona (Nau 2) per agilitzar el procés de regularització extraordinària de persones migrades, aprofitant el dispositiu municipal ja existent.
La defensoria considera que Barcelona ja disposa de l’espai, els recursos i l’organització necessària per reforçar aquest procés i que la presència directa de l’administració de l’Estat permetria donar una resposta més àgil i eficaç davant l’elevada demanda.
Aquesta petició arriba després d’analitzar les primeres dades facilitades per l’Ajuntament sobre l’activitat desenvolupada durant les primeres setmanes del dispositiu municipal, especialment pel que fa a l’assistència a persones i a la tramitació de justificants de padró i certificats de vulnerabilitat.
Paral·lelament, la Sindicatura constata que ni el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions ni la Delegació del Govern han informat públicament dels punts habilitats per l’administració estatal a la ciutat ni del funcionament concret dels serveis disponibles, una manca d’informació que dificulta orientar adequadament la ciutadania.
Tanmateix, l’Ajuntament ja ha posat en marxa a la Fira un espai de gran capacitat on s’ofereix suport integral a la tramitació i que podria incorporar fàcilment un dispositiu estatal presencial.
La Sindicatura destaca que una millor coordinació entre administracions i una presència directa de l’administració de l’Estat en aquest espai són clau per garantir un procés més àgil, accessible i eficaç per a les persones afectades.
El pavelló 2 de Fira
El pavelló 2 de Fira està habilitat com a punt de suport des del 6 de maig, i és l’únic punt de distribució de tiquets en paper que funciona de manera ininterrompuda de les 8 a les 22:00 hores a Barcelona. D’aquesta manera, s’agilitza l’obtenció de número per ser atès presencialment en un dels quatre punts de suport integral que tramiten la documentació que pot expedir l’Ajuntament.
Els tiquets donats a Fira indiquen el dia, la franja horària i el lloc d’atenció en un dels 4 punts habilitats per fer els tràmits a la ciutat: el SAIER, al carrer Tarragona, les OAC de Sant Miquel i la Monumental, i el centre de Miquel Bleach, 24.
*Aquest article ha estat elaborat amb l’assistència de l’eina Copilot de l’Ajuntament de Barcelona.
El VI Congrés ADR/MASC se celebrarà els dies 20 i 21 de maig a la seu del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.
El síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, participarà com a ponent en un congrés que se celebrarà els dies 20 i 21 de maig a la seu de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB). Concretament, es tracta del VI Congrés ADR/MASC ICAB 2026: “Diàleg en situacions de crisis humanitàries”.
La participació del síndic tindrà lloc el dijous 21 de maig en la taula rodona “Activisme i diàleg”, juntament amb representants de Mans Unides, Metges Sense Fronteres, Creu Roja Catalunya i Open Arms.
El congrés, organitzat pel Centre ADR-ICAB amb la col·laboració de diverses institucions i entitats, planteja un espai de reflexió i debat compartit sobre les actuals situacions de crisis humanitàries i els escenaris que es poden abordar des de la comunicació i l’acord.
El programa inclou sessions sobre mediació en el context de crisis bèl·liques i humanitàries internacionals; activisme i diàleg; el paper dels mitjans de comunicació en la pacificació dels conflictes; el paper dels cossos de seguretat o ajut a les persones; i sobre acollida i gestió dels conflictes en la comunitat. Entre les personalitats participants hi figuren la síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas; la tinenta d’alcaldia de Barcelona Maria Eugènia Gay; periodistes especialitzats en informació internacional i representants d’entitats socials i humanitàries.
El congrés se celebrarà en format presencial a la seu de l’ICAB i s’adreça a professionals que intervenen en la gestió de conflictes, serveis i entitats amb finalitats dirigides a les persones, especialment en situacions que requereixen prevenció, diàleg i intervenció.
Les persones interessades poden inscriure-s’hi a través del web de l’ICAB.
La institució entén que, un cop acreditat que la persona tenia la targeta vigent i actuava de bona fe, l’Ajuntament hauria de retirar la multa atenent els principis de proporcionalitat i bona administració.
La defensoria considera que l’actuació de l’Institut Municipal d’Hisenda ha estat ajustada a la legalitat, però poc respectuosa amb principis com la bona fe i la confiança recíproca entre administració i ciutadania.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona recomana a l’Institut Municipal d’Hisenda que revisi el cas i revoqui una sanció a un ciutadà de 71 anys amb discapacitat que va estacionar en una plaça reservada per a persones amb mobilitat reduïda i a qui li va caure accidentalment, al terra de vehicle, la targeta que acredita el dret a utilitzar aquest tipus de places.
Així ho ha resolt la defensoria després d’haver rebut una queixa de l’afectat, usuari de cadira de rodes i titular de la targeta d’estacionament. El dia dels fets, va aparcar en una plaça reservada i va deixar la targeta al parabrisa, però segons exposa, hauria caigut mentre treia la cadira de rodes del maleter, una maniobra dificultosa que pot moure el vehicle.
Quan va tornar, el cotxe havia estat retirat per la grua i va haver d’abonar 173 euros. Posteriorment, tot i presentar al·legacions i aportar documentació —inclosa la targeta vigent—, l’Ajuntament va mantenir una sanció de 200 euros. És a dir, un total de 373 euros entre la retirada del vehicle i la sanció, un import força elevat per a una persona jubilada, tot i que l’afectat entén que el vehicle fos retirat i no reclama en cap cas l’import abonat per la grua.
La Sindicatura, un cop tramitada la queixa i analitzat el cas, constata que la normativa vigent assenyala que per gaudir dels drets associats a la targeta d’estacionament, aquesta ha de ser visible. De les imatges del dia i els informes municipals, se’n desprèn que la targeta no era visible i, en aquest sentit, la Sindicatura considera procedent la retirada del vehicle i la incoació de l’expedient sancionador, però no comparteix que posteriorment es mantingués la sanció malgrat la documentació aportada pel ciutadà.
Dret a una bona administració
La institució recorda que el dret a una bona administració ha de presidir totes les actuacions de les administracions públiques, i exigeix que els assumptes de la ciutadania es tractin de manera “imparcial, equitativa i atenent les circumstàncies personals de cada cas”.
En opinió de la Sindicatura, convertir un error involuntari en un obstacle no rectificable malgrat els esforços de l’interessat —que va aportar documentació, va pagar la taxa de la grua i va demostrar la vigència de la targeta— pot ser contrari al dret a la bona administració, especialment quan afecta una persona gran que fa ús legítim d’un dret reconegut per facilitar-li els desplaçaments.
Si bé no hi ha dubte que l’actuació municipal està emparada amb la normativa aplicable, la defensoria defensa que també hi havia marge per arribar a un altre resultat si s’haguessin valorat les circumstàncies personals de l’interessat, la seva situació com a persona gran amb mobilitat reduïda, l’existència i vigència de la targeta d’aparcament, i la voluntat clara de fer-ne un ús legítim.
Per això la institució insisteix a recomanar la revocació de la sanció d’estacionament amb la finalitat de garantir una administració “més justa, humana i coherent” amb els principis que inspiren les polítiques públiques de la ciutat.
Per tot plegat, conclou que l’actuació de l’Institut Municipal d’Hisenda i de Barcelona de Serveis Municipals ha estat ajustada a la legalitat, però poc respectuosa amb principis com la proporcionalitat, la bona fe i la confiança recíproca entre administració i ciutadania, i recomana a l’Institut Municipal d’Hisenda que revisi el cas, que, si escau, doni audiència a la persona afectada per completar la documentació i que revoqui la sanció.
La defensoria conclou, una vegada analitzada la qüestió, que el Districte no va respondre als escrits d’una comunitat de propietaris i reclama millorar la comunicació, especialment en casos de multes reiterades.
La Sindicatura adverteix de la sobrecàrrega dels serveis municipals i de la manca de recursos, especialment als departaments de llicències.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona recomana al Districte de Sant Martí que garanteixi una resposta expressa i en un termini raonablealsescrits presentats per la ciutadania, així com que millori la comunicació en els supòsits en què l’Ajuntament requereix el compliment d’una ordre, especialment quan aquest compliment es pretén garantir mitjançant la imposició de multes coercitives reiterades.
Així ho ha resolt la defensoria després d’analitzar una queixa presentada per una comunitat de propietaris del carrer d’Espronceda en relació amb dues qüestions diferents: d’una banda, els danys ocasionats a la seva finca arran d’unes obres en un immoble del carrer del Perú, i de l’altra, la tramitació d’un expedient urbanístic i la imposició de multes per l’estat de conservació del seu propi edifici.
Un cop examinada la documentació, la Sindicatura conclou que l’actuació municipal s’ajusta a dret pel que fa a l’expedient de protecció de la legalitat urbanística i la imposició de multes coercitives. Les actuacions responen a deficiències pròpies de l’edifici, detectades prèviament, i són independents dels danys que puguin haver estat causats per les obres de l’immoble veí. En aquest sentit, la comunitat tenia l’obligació de fer obres de conservació i havia estat informada dels terminis i de les conseqüències de no complir-los, motiu pel qual no es pot apreciar indefensió.
Càrrega de treball dels serveis municipals
Tanmateix, la defensoria determina que el Districte de Sant Martí no va respondre als escrits que la comunitat havia presentat sobre els danys causats per les obres de l’immoble veí. Aquesta manca de resposta vulnera el dret de la ciutadania a obtenir una resposta per part de l’Administració.
En aquest sentit, la Sindicatura recorda que s’ha pronunciat reiteradament sobre l’elevat volum d’expedients i la càrrega de treball dels serveis municipals, especialment als departaments de llicències dels districtes, així com sobre la manca de personal i de recursos materials. Tot i que aquestes circumstàncies poden dificultar el compliment dels terminis, no justifiquen que no es respongui a la ciutadania.
Per això, la institució insisteix en la necessitat que l’Ajuntament adopti mesures per agilitzar la tramitació dels expedients i garantir una atenció adequada, d’acord amb els principis d’eficàcia i d’eficiència i amb el dret a una bona administració De fet, tal com reconeix la llei expressament, el dret dels ciutadans a una bona administració inclou, entre altres continguts, el dret a obtenir una resolució expressa clara i comprensible i que se’ls notifiqui dins del termini legalment establert.
D’acord amb aquestes consideracions, la Sindicatura recomana al Districte de Sant Martí que garanteixi una resposta expressa i en un termini raonable als escrits de la ciutadania, i que millori la comunicació en situacions en què s’imposen multes per obligar al compliment de les seves resolucions.
La defensoria se suma a la tendència dels wrappeds per apropar les xifres de la seva activitat a la ciutadania
Entre les funcionalitats principals de l’eina immersiva destaquen la disponibilitat en cinc idiomes —català, castellà, anglès, àrab i urdú—, un disseny adaptat a mòbil i tauleta, i una navegació omnidireccional.
La Sindicatura de Greuges, en el marc de la presentació de l’informe anual de 2025 al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, va mostrar a la ciutadania una versió interactiva i digital de l’informe. Es tracta d’una eina que permet explorar les dades, els casos i les recomanacions de la institució d’una manera visual, àgil i accessible.
Aquesta iniciativa, que la Sindicatura ja va estrenar l’any passat i que enguany consolida com a eina estable de comunicació institucional, s’inspira en el fenomen dels wrappeds —els resums visuals de final d’any popularitzats per múltiples plataformes— per transformar un document institucional tradicionalment extens en una experiència narrativa pensada per als hàbits de consum digital actuals.
Una aposta per la transparència i la proximitat
L’aplicació, desenvolupada per les empreses Nuvol.cat i New Spirit Studio, presenta els continguts de l’informe a través d’una navegació per pantalles que combina gràfiques, xifres clau, vídeos i textos explicatius. El format, inspirat en les stories de les xarxes socials, permet que qualsevol persona pugui accedir a la informació essencial de l’activitat de la Sindicatura en pocs minuts i des de qualsevol dispositiu.
Entre les funcionalitats principals destaquen la disponibilitat en cinc idiomes —català, castellà, anglès, àrab i urdú—, un disseny adaptat a mòbil i tauleta, i una navegació omnidireccional, que permet anar a buscar només aquella informació que interessa.
Amb aquesta eina, la Sindicatura de Greuges reafirma el seu compromís amb la transparència, la innovació en la comunicació pública i l’accessibilitat informativa, posant la tecnologia al servei del dret de la ciutadania a conèixer l’activitat de la institució que vetlla pels seus drets.
L’aposta respon a la voluntat del síndic, David Bondia, de transformar la presentació de l’informe anual per fer-lo més visual, entenedor i pedagògic. Els primers canvis es van introduir en l’edició de paper, però aviat es va evidenciar la necessitat d’anar més enllà: “Vam confiar-ho a un equip que ens ajudés a repensar l’informe i a presentar-lo en un format interactiu, més proper i adaptat als hàbits digitals actuals”.
L’empresa ha sol·licitat a la justícia una moratòria de tres mesos amb la voluntat de trobar una solució
A instàncies de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, la propietat del bloc Sant Agustí 14 de Barcelona, ha sol·licitat al Jutjat l’ajornament del llançament d’un dels veïns afectats, previst per al 15 d’abril.
La petició s’ha registrat al jutjat aquest divendres i demana un ajornament de tres mesos, amb la finalitat de trobar una solució extrajudicial al conflicte existent, sense perjudici dels drets i garanties de cada part.
Aquesta actuació de la Sindicatura de Greuges de Barcelona s’inscriu en el compromís de la institució de vetllar per l’interès general i els drets i deures de la ciutadania, fomentant una resolució dialogada dels reptes i problemes que afecten la convivència i la cohesió social.
La defensoria considera que el Consorci d’Educació de Barcelona ha d’intensificar els esforços per garantir la plena inclusió de l’alumnat amb necessitats educatives especials
Segons la Fundació Tot Raval, hi ha infants que no poden accedir al servei de menjador per manca de suports adequats, un fet que comporta una vulneració del seu dret a la inclusió i una situació de discriminació
La Sindicatura de Greuges recomana al Consorci d’Educació de Barcelona que incrementi els recursos per cobrir l’atenció de l’alumnat amb necessitats educatives especials durant l’espai de migdia, que és el servei escolar que comprèn el temps de menjador i lleure entre la jornada lectiva matinal i la tarda.
Així ho ha resolt la defensoria després d’haver rebut una queixa de la Fundació Tot Raval, en la qual exposa la manca de personal d’atenció educativa per als infants amb necessitats especials durant aquest període als centres educatius del barri de Ciutat Vella, una situació que segons apunta, “afecta greument el dret a la inclusió”.
Uns recursos que han de créixer
Avaluats els fets i les normes aplicables, la Sindicatura conclou que en aquest cas l’actuació del Consorci ha estat ajustada a dret, però ha de millorar per donar resposta a l’increment de necessitats de suport de l’alumnat amb necessitats a l’espai de migdia.
Així, la Sindicatura defensa que el Consorci, amb l’auxili de les administracions consorciades (l’Administració de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona), intensifiqui els esforços per garantir els recursos humans i econòmics necessaris per fer efectiva l’educació inclusiva. “Només amb una dotació suficient de personal de suport i un finançament adequat es podrà garantir la plena inclusió de l’alumnat amb necessitats especials al sistema educatiu”, afegeix la Sindicatura.
En xifres
A Catalunya, l’alumnat amb necessitats de suport especials gairebé s’ha duplicat entre el 2022 i el 2025, passant del 18,6% al 36,6%, amb més de 300.000 alumnes que requereixen suports específics, segons dades del Departament d’Educació. No obstant això, la partida destinada a l’atenció de l’alumnat amb necessitats educatives especials no s’ha incrementat en la mesura necessària per donar resposta.
En el cas del barri de Ciutat Vella, la Fundació Tot Raval assegura que d’acord amb les dades recollides pel 95% dels centres educatius del barri, actualment hi ha més de 500 infants amb necessitats educatives especials escolaritzats, la meitat dels quals requereixen suport específic durant el temps de menjador i esbarjo. Dins d’aquest grup, 56 infants necessiten atenció individualitzada, i 14 no poden fer ús del servei de menjador per manca de suports adequats.
Davant d’aquestes dades, el Consorci manifesta que coneix la situació, però afirma que no ha detectat cap renúncia al servei de menjador per manca de suport. Argumenta també que en els darrers anys s’ha incrementat l’assignació de monitors i monitores als centres de Ciutat Vella.
L’any 2024, el Consorci va aprovar el Pla de millora per un temps educatiu de migdia més inclusiu, que preveu la millora d’equipaments en centres educatius, l’assessorament als centres, la formació sistemàtica del personal de monitoratge i la incorporació del temps educatiu de migdia en el pla de suport individualitzat a l’alumnat. En aquest sentit, la Sindicatura reconeix i valora positivament les accions dutes a terme per millorar l’atenció, però constata que, malgrat l’increment de recursos, el personal de suport continua essent insuficient per cobrir amb garanties les necessitats de l’alumnat.
Considera necessari corregir un greuge territorial que situa els barcelonins i barcelonines en desavantatge respecte de les bonificacions existents a la resta de capitals catalanes i en ciutats o territoris de l’Estat similars
Assenyala la incoherència entre les polítiques públiques a favor d’una mobilitat sostenible i d’un envelliment actiu, i les limitacions d’accés al transport públic per a les persones grans
La Sindicatura de Greuges de Barcelona, després d’haver rebut diverses queixes de persones pensionistes, ha iniciat una actuació d’ofici amb l’objectiu de proposar millores per a garantir un accés efectiu d’aquest col·lectiu al transport públic, avançant cap a la gratuïtat, mitjançant la flexibilització dels requisits per accedir a la denominadaT-metropolitana, antigament coneguda com la Targeta rosa.
Les queixes rebudes en els darrers mesos provenen principalment de persones pensionistes, sovint amb una discapacitat reconeguda, que desconeixien l’existència d’un topall d’ingressos per unitat familiar com a requisit per accedir a la T-metropolitana. Concretament, existeixen dues modalitats de la T-metropolitana. D’una banda, la gratuïta, destinada a les persones amb menys recursos econòmics. De l’altra, la reduïda, que permet adquirir la T-4, una targeta de deu viatges a un preu bonificat (2,25 euros).
Per accedir a aquestes bonificacions, però, cal complir amb tres requisits: empadronament en un dels municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, tenir més de 60 anys o més d’un 33%-, i no superar un determinat llindar d’ingressos per persona força baix: 9.240 € l’any per a la gratuïta, i 18.480 € anuals per a la reduïda.
Amb caràcter general, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha considerat oportú i eficient incorporar criteris d’ingressos com a topall per a resultar beneficiari de determinat programa social. Tanmateix, la defensoria es planteja si aquest model és adient per al cas específic de les persones grans, majoritàriament pensionistes, un col·lectiu que, amb la finalització de la vida laboral, pateix una dràstica reducció d’ingressos.
Greuge territorial
Un altre factor de greuge territorial en el conjunt de Catalunya, atès que a la resta de capitals –Tarragona, Lleida i Girona- existeixen títols de transport bonificats -majoritàriament gratuïts- amb requisits més flexibles i, per tant, condicions més favorables per a les persones grans. En altres ciutats estatals amb una dimensió i característiques similars a Barcelona, com Madrid, totes les persones majors de 65 anys poden viatjar de manera gratuïta en el conjunt de la comunitat autònoma.
Un altre factor de desigualtat és que, a l’AMB, totes les persones que van obtenir el carnet de pensionista abans del 2014 -any en què el sistema fou modificat- poden accedir a la T-metropolitana sense cap topall d’ingressos.
Per tot plegat, la Sindicatura ha considerat oportú iniciar una actuació d’ofici per analitzar en quina mesura el conjunt de les persones grans o amb discapacitat de la ciutat de Barcelona tenen garantits els drets a la mobilitat sostenible i a l’accessibilitat i la inclusió. Un cop finalitzada d’actuació, informarà de les conclusions i propostes de millora, si bé ja ha detectat que existeixen prou indicis per recomanar avançar cap a la gratuïtat del transport públic per a aquest col·lectiu.
Contradicció amb les polítiques públiques
Més enllà del greuge territorial, la Sindicatura detecta una incoherència entre les polítiques municipals a favor d’una mobilitat sostenible i d’una gent gran activa i participativa, i les limitacions derivades dels topalls d’ingressos per accedir als ajuts al transport. Aquest gener, l’Ajuntament ha fet públic el Compromís de la ciutat amb les persones grans 2025-2035, elaborat pel Consell Assessor de la Gent Gran, que aposta per repensar el model de mobilitat en funció d’una població progressivament més envellida.
“Des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona considerem que s’hauria d’avançar cap a la gratuïtat del transport públic per a les persones jubilades a la nostra ciutat. Creiem que és incoherent fixar només determinades reduccions per les persones pensionistes, alhora que s’està fent una aposta decidida a favor de la mobilitat sostenible i l’envelliment actiu. Per tant, estimem que com passa en altres ciutats de Catalunya i de l’estat, les persones majors de 60 anys haurien de tenir accés a la T-metropolitana de forma totalment gratuïta”, ha apuntat el síndic, David Bondia.
En xifres
A la província de Barcelona hi ha prop d’1.350.000 pensionistes, segons dades oficials de l’Institut Nacional de la Seguretat Social, amb una pensió mitjana anual de 19.684 euros. Aquestes xifres evidencien que una part significativa de la població queda fora de l’accés a la T-metropolitana, tant en la modalitat gratuïta com en la reduïda.
Pel que fa al topall màxim que fa servir l’AMB, aquest s’estableix a partir de l’IPREM, un índex estatal creat l’any 2004 com a referència per a l’accés a determinades prestacions, beneficis o serveis públics. S’actualitza cada any mitjançant la Llei de pressupostos, i la darrera actualització es va produir l’any 2023, quan es va fixar el topall de 8.400 € anuals per a la gratuïtat. No s’han produït noves actualitzacions a causa de la pròrroga pressupostària.
La defensoria de la ciutadania barcelonina ha dut a terme 1.554 intervencions durant l’any 2022: 566 queixes ciutadanes, 31 actuacions d’ofici i 957 assessoraments tècnics i jurídics. Aquestes intervencions s’han convertit, entre altres, en 459 resolucions de la Sindicatura dirigides a òrgans municipals de l’Ajuntament de Barcelona.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha elaborat l’informe anual de l’any 2022, en què ha dut a terme 1.554 intervencions. Del total, 566 han estat queixes, 31 actuacions d’ofici i 957 assessoraments tècnics i jurídics.
Durant l’any 2022, la Sindicatura ha emès un total de 459 resolucions dirigides a òrgans municipals de l’Ajuntament de Barcelona.
Nova manera de treballar: afectació de drets i mirada interseccional
En aquest nou projecte de Sindicatura de Greuges de Barcelona 2021-2026, una de les primeres mesures preses ha estat establir un nou mètode per analitzar les seves intervencions. En aquesta nova organització, la institució està estructurant i desglossant els seus pronunciaments en funció dels drets afectats. Concretament, la Sindicatura ha establert quatre àmbits d’actuació i un eix interseccional.
Aquest canvi permet situar cada actuació en el marc de la garantia dels drets humans i defugir mirades sectorials que no contribueixen a reforçar la transversalitat de les polítiques municipals. A més, aquesta forma de treballar opera de far en la consecució d’una Barcelona més equitativa, habitable, sostenible, garantista i diversa.
La mirada interseccional possibilita l’anàlisi de l’afectació dels drets de ciutadania des d’una mirada complexa. La discriminació que experimenten les persones és múltiple i s’agreuja quan aquestes estan afectades per diferents capes d’opressió motivades per la seva classe social, gènere, etnicitat, edat, identitat sexual, etc. Ser conscients de la interconnexió d’aquests elements i de la vulneració de múltiples drets humans, contribueix a donar un tractament més integral i rigorós a la tasca de la Sindicatura.
Queixes, actuacions d’ofici i assessoraments
L’any 2022 s’han iniciat un total de 1.554 intervencions de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, dividides de la següent manera: 566 queixes ciutadanes, 31 actuacions d’ofici i 957 assessoraments tècnics i jurídics.
Les queixes segons el districte de procedència
Segons el districte de procedència, les queixes rebudes a la Sindicatura de Greuges de Barcelona durant l’any 2022 es distribueixen de la següent manera:
Els pronunciaments de l’any 2022
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha emès un total de 459 resolucions durant l’any 2022:
Les 10 propostes de millora més destacades a l’Ajuntament
Al llarg de l’any 2022, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha traslladat a l’Ajuntament 10 propostes de millora destacades en diverses àrees:
1. Ampliar l’atenció presencial dels serveis socials
Les crisis econòmiques dels darrers anys, així com l’impacte de la Covid-19, han comportat l’agreujament de situacions de vulnerabilitat i l’augment de la pressió sobre els serveis socials bàsics. Tot i això, la cobertura de necessitats bàsiques i l’acompanyament en situacions crítiques han de poder estar a l’abast de la ciutadania des de la proximitat i la presencialitat. La continuïtat de l’atenció telefònica després de la pandèmia respon a la instauració del teletreball en l’àmbit laboral i no a necessitats tècniques. La Sindicatura considera necessari normalitzar novament l’atenció presencial en un servei bàsic com l’atenció social.
2. Accelerar la retirada d’amiant a la ciutat
El consistori ha de maximitzar esforços i agilitzar les seves actuacions per garantir condicions bàsiques de salut pública. A pesar dels esforços fets fins ara per identificar la presència de cobertes amb fibrociment a la ciutat, cal accelerar els treballs de diagnosi de l’estat d’aquest material per tal de programar les actuacions necessàries per a una eliminació àgil. Això és especialment important pel que fa a centres educatius, sanitaris o de concurrència pública. A tal efecte, convé garantir la coordinació dels diferents serveis i sectors municipals implicats, així com determinar terminis i compromisos concrets per a l’execució dels plans de retirada.
3. Erradicar les violències i garantir la reparació del dany de les víctimes
És indispensable treballar de forma continuada per eliminar les violències sexuals i els abusos en tots els àmbits. Pel que fa a l’àmbit educatiu, cal intensificar la conscienciació i formació de tota la comunitat educativa (docents, alumnat i famílies), així com garantir que tots els centres educatius, independentment de la seva titularitat, disposin de les eines necessàries de caràcter organitzatiu, sociocultural, de convivència i de gestióque assegurin un entorn de relació interpersonal basat en el respecte mutu. També és necessari crear mecanismes d’investigació i reparació del dany que permetin contribuir a esbrinar la veritat dels fets denunciats i impulsar mesures reparadores adreçades a les víctimes.
4. Garantir eficaçment el dret al descans
El soroll és el segon factor ambiental que més impacta en la salut de la població. Atès el principi de precaució com a mecanisme de protecció, cal prevenir la contaminació acústica. Per aquest motiu, i en referència a les celebracions festives i populars que es duen a terme als diferents barris, es proposa variar l’emplaçament dels escenaris per no afectar sempre al mateix veïnat. També cal que el consistori actuï diligentment en la comprovació i tramitació dels expedients disciplinaris per contaminació acústica amb l’objectiu d’evitar afectacions més greus en la salut de la ciutadania. En referència a altres tipus de soroll que difícilment són objectivables, es proposa explorar altres vies per a la resolució efectiva dels conflictes, mitjançant l’assessorament, la sensibilització i la mediació.
5. Millorar l’accessibilitat dels espais i serveis de la ciutat
Per avançar en la concreció d’una ciutat totalment accessible, hi ha determinats àmbits en els quals s’ha de continuar treballant, com els parcs infantils, el transport públic o l’oferta d’esport inclusiu. La Sindicatura proposa aprovar una ordenança que, a fi de promoure la inclusivitat, estableixi criteris d’accessibilitat a les àrees de joc infantil (manteniment, gestió o creació). També instem a la revisió de la normativa vigent en matèria de transports pel que fa a l’ús d’elements de suport per a determinats col·lectius (escúters, caminadors). I, per últim, cal assegurar formació suficient a professionals de l’esport i serveis de monitoratge per garantir que infants i joves amb necessitats especials o diversitat funcional puguin participar en activitats extraescolars.
6. Garantir l’atenció als joves migrants sense referents familiars
Aquest col·lectiu requereix un suport i acompanyament específics per desenvolupar el seu projecte de vida, ja que s’enfronten en solitud a una edat adulta registral, que no sempre és real. La distribució competencial en matèria d’immigració és complexa, però el municipi pot intervenir des de diferents àmbits: socioeconòmic (alternatives residencials, atenció a la salut, formació i capacitació lingüística), jurídic (acompanyament en la defensa dels seus drets), comunitari (sensibilització de la societat d’acollida per evitar l’estigmatització), i de governança (assegurar una coordinació multinivell i multisectorial).
7. Donar una resposta integral al lleure juvenil
Les formes d’oci i relació d’adolescents i joves són les grans oblidades de les polítiques públiques, a pesar de l’important paper que juguen en el desenvolupament humà i la configuració de la personalitat. Convé incrementar les oportunitats de lleure juvenil, especialment nocturn, per oferir alternatives a pràctiques d’oci a l’espai públic que afecten el dret al descans del veïnat. A més, la intervenció municipal ha de comptar necessàriament amb la participació i lideratge del jovent. Paral·lelament, l’abordatge de les pràctiques d’oci nocturn han de combinar diversos tipus d’actuacions: preventives i de reducció de riscos, socioeducatives i de mediació.
8. Mitigar la pobresa energètica
Cal fer un pas més en el reconeixement del dret humà a l’energia per abordar un problema estructural que afecta la ciutadania en general, ja que es tracta d’un bé essencial per atendre necessitats bàsiques relacionades amb l’habitatge. En l’actual context d’emergència climàtica, urgeix assegurar una adequada informació i formació a la ciutadania sobre els seus drets energètics i els ajuts als quals es pot acollir, o les fórmules que poden permetre-li reduir la seva despesa energètica. També convé dissenyar eines específiques per mitigar els problemes de pobresa energètica de les llars i famílies en situació de vulnerabilitat, així com impulsar la rehabilitació dels edificis o l’autoconsum amb criteris de justícia social.
9. Agilitzar l’empadronament per a les persones sense domicili fix
L’empadronament de les persones que no tenen un domicili fix és una eina bàsica de garantia dels drets de ciutadania perquè permet accedir al conjunt de serveis municipals i promou la inclusió social d’un col·lectiu que es troba en una situació de vulnerabilitat important. Més enllà dels esforços que pugui dur cada municipi (de fet, Barcelona és una de les ciutats que més en fa), cal un compromís a escala metropolitana i una major solidaritat interurbana. Tanmateix, a banda d’incrementar els esforços de concertació territorial, el consistori barceloní té marge de millora si revisa els circuits establerts per a la realització d’aquest tràmit per fer-lo més àgil.
10. Garantir l’eficàcia de l’administració municipal
El dret a la bona administració és un dels principals motius de queixa de la ciutadania de Barcelona. La manca de compliment dels terminis legalment establerts, els problemes per obtenir respostes municipals o les dificultats d’accés a determinats serveis generen molt malestar ciutadà. La Sindicatura insta l’Ajuntament de Barcelona a redimensionar les plantilles de tècnics municipals de llicències dels districtes, així com els serveis d’atenció a la ciutadania. També demana facilitar a la ciutadania i equips professionals el contacte personal i fluid amb els tècnics municipals, així com revisar els criteris i procediments que s’utilitzen per a garantir una major agilitat en la tramitació administrativa.
Una Sindicatura al costat de la ciutadania
La ciutat és la seva gent, les seves persones, el seu teixit social. Per aquesta raó, un dels nous propòsits que persegueix la Sindicatura és que la institució estigui present en els setanta-tres barris i els deu districtes que conformen Barcelona. La Sindicatura de Greuges ha de ser un territori i no només una ubicació física. Per aquest motiu, l’any 2022 s’han implementat tres projectes que permeten més proximitat amb la ciutadania:
La Sindicatura,a peu de carrer
La millor manera de descobrir què passa a Barcelona és caminant-hi de la mà de les persones que més saben de cada racó de la ciutat: el veïnat. En aquest projecte, l’equip de la Sindicatura dedica tot un dia a conèixer, a peu de carrer, les principals problemàtiques i neguits de cadascun dels 73 barris de la ciutat.
La Sindicatura,a prop teu
El diàleg amb la ciutadania fa que les solucions proposades siguin més efectives i responguin millor a les necessitats i experiències de les persones. Cada mes, l’equip de la Sindicatura conversa amb el veïnat de la ciutat sobre allò que els preocupa.
Sindicatura itinerant
La Sindicatura no és una ubicació estàtica, sinó que està present al territori. És una institució en moviment que, de manera periòdica, es trasllada a un equipament de proximitat, amb l’objectiu de recollir les queixes de la ciutadania, sense necessitat que aquesta es desplaci a la nostra seu.
Resolució alternativa de conflictes: la llosa de Sant Antoni, el centre d’acollida per a persones sensellar amb addiccions i Cementiris de Barcelona
L’any 2022 la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha incorporat la Resolució Alternativa de Conflictes (RAC) entre els seus modes d’intervenció. La RAC és el conjunt de tècniques i mètodes que contribueixen a solucionar problemes sense confrontació. Inclou la mediació, la conciliació, l’arbitratge o la facilitació.
En el marc de la tramitació d’una queixa ciutadana, un assessorament tècnic i jurídic o una actuació d’ofici, la Sindicatura pot activar mecanismes de resolució alternativa de conflictes, si considera que poden contribuir a donar una millor resposta a la ciutadania. Així mateix, quan fa seguiment de les recomanacions acceptades per l’Ajuntament, la Sindicatura de Greuges pot decidir iniciar la RAC si aquest canal pot contribuir a resoldre millor el problema que havia plantejat la ciutadania.
L’any 2022 s’han dut a terme algunes proves pilot que constitueixen la base sobre la qual s’estructurarà l’activitat futura de la Sindicatura en matèria de RAC.
La llosa de Sant Antoni: Arran de la primera sessió del programa La Sindicatura, a prop teu, al barri de Sant Antoni, es va copsar la preocupació del veïnat i associacions per la situació de la llosa de l’antic mercat provisional de Sant Antoni i pel futur d’aquest espai. La Sindicatura es va reunir amb entitats i associacions de la zona, veïnat i associacions de comerciants, així com amb les regidories dels Districtes de Ciutat Vella i de l’Eixample per tal d’explorar possibles solucions participades.
Centre d’acollida per a la recuperació de persones sense llar amb addicions: La ubicació d’aquest equipament al costat d’un centre escolar va suscitar la preocupació del veïnat, l’AFA i la direcció de l’escola. En el marc del programa La Sindicatura, a peu de carrer, la defensoria va visitar la zona i va establir contactes amb tots els actors implicats, amb els quals va treballar durant mesos. Aquesta intervenció va contribuir a facilitar el diàleg entre ells i l’Ajuntament. Aquest cas va donar peu també al primer pronunciament conjunt entre la Sindicatura de Greuges de Barcelona i el Síndic de Greuges de Catalunya, que van tramitar les queixes que van rebre de manera conjunta amb la voluntat d’optimitzar els recursos públics.
Cementiris de Barcelona: La defensoria va rebre una queixa per la declaració de caducitat d’un nínxol que va comportar que les restes funeràries d’una persona es traslladessin a una ossera general, la qual cosa dificultava la seva recuperació. Amb l’objectiu de contribuir a la reparació del dany causat, la Sindicatura va promoure un encontre entre representants de Cementiris de Barcelona i la família afectada per arribar a un acord sobre el greuge ocasionat a la família.
Els quatre informes monogràfics de l’any 2022
El 2022 la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha publicat quatre informes monogràfics. La previsió fins a l’any 2026 és fer diversos monogràfics cada any, que permetin elaborar posicionaments respecte de diferents temàtiques que afecten la ciutadania, i fer propostes de millora a l’Ajuntament.
Una de les primeres actuacions de l’any 2022 va consistir a iniciar un estudi d’ofici sobre el fenomen del botellot a la ciutat. L’informe resultant d’aquesta investigació analitza aquesta pràctica des d’una visió transversal i integradora de les diferents sensibilitats, amb la finalitat de conciliar el dret a l’oci i el dret al descans. A tal efecte, es formulen una sèrie de propostes per millorar les dinàmiques que es deriven de l’ús de l’espai públic com espai d’oci nocturn.
El mes de maig de 2022, la Sindicatura va presentar aquest informe, amb el propòsit d’abordar la realitat d’aquest col·lectiu vulnerabilitat des de la perspectiva de la garantia de drets. L’estudi identifica com millorar i facilitar la transició a l’edat adulta en condicions d’igualtat i equitat, i trasllada a l’Ajuntament un seguit de recomanacions relacionades amb qüestions jurídiques, socioeconòmiques, comunitàries, i de governança.
El tercer informe monogràfic del 2022 analitza els equipaments de la Guàrdia Urbana de Barcelona des d’una visió de drets humans, després de 13 visites presencials a les diverses instal·lacions de la policia municipal a la ciutat. S’han visitat les 10 unitats territorials de la Guàrdia Urbana, la Sala Conjunta de Comandament, la Divisió de Trànsit, i l’Àrea de Custòdia de Persones Detingudes de la Comissaria de Les Corts dels Mossos d’Esquadra (amb l’adjunt del Síndic de Greuges de Catalunya).
En un context d’augment del preu de la llum, la Sindicatura va tancar el 2022 amb un estudi en el qual reclama formular i concretar el dret humà a l’energia, amb el propòsit de mitigar els problemes de pobresa energètica que afecten la ciutat. Després d’analitzar l’impacte d’aquest increment i les iniciatives públiques per fer-hi front, la Sindicatura proposa a l’Ajuntament vint recomanacions dirigides a garantir l’accés a l’electricitat a totes les llars, així com a reduir el consum energètic.
Els informes monogràfics previstos per l’any 2023
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ja està treballant en els informes que presentarà al llarg de l’any 2023, que tractaran els següents temes:
Adultcentrisme i polítiques públiques locals: percepcions i propostes juvenils
L’estratègia municipal sobre assentaments irregulars a Barcelona
L’atenció a les famílies de persones preses
Estudi sobre els serveis existents a Barcelona en matèria de violències sexuals
La mediació en l’àmbit policial
La regulació de la convivència i el civisme
Creació d’un grup de treball per abordar les violències
L’any 2022 la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha impulsat la creació del Grup de Treball per abordar l’abús i l’assetjament sexual a dones, infància i adolescència, que pretén esdevenir un espai per tractar quin és l’avenç necessari en el tractament d’aquestes situacions per part dels organismes públics locals, així com contribuir al procediment de recuperació de les seqüeles generades en les víctimes.
