Notícies

La Sindicatura de Greuges de Barcelona insta TMB a impulsar un pla d’acció per combatre les conductes sorolloses al transport públic 

La defensoria recomana a l’operadora que porti a terme un estudi sobre les molèsties que afecten els passatgers, amb especial atenció als comportaments incívics. 

La institució també proposa avançar en la creació d’entorns més accessibles sensorialment, amb programes específics de suport a persones amb una sensibilitat sensorial especial. 

Barcelona, 23 de juliol de 2026 – La Sindicatura de Greuges de Barcelona recomana a Transports Metropolitans de Barcelona que impulsi un estudi sobre les conductes sorolloses que generen molèsties als passatgers i que, a partir dels resultats, defineixi un pla d’acció amb mesures concretes, amb especial èmfasi en les conductes incíviques dins dels vehicles. 

Així mateix, la defensoria, en la seva resolució, recomana a l’operadora que avanci en la creació d’entorns més accessibles sensorialment, incorporant criteris d’accessibilitat cognitiva i de reducció d’estímuls, i que desenvolupi programes específics de suport a persones amb una sensibilitat sensorial especial. 

La resolució respon a dues queixes relacionades amb les molèsties provocades per determinats sorolls al transport públic, tant a l’interior dels vehicles com a les andanes, els passadissos i les parades d’autobús. 

Les queixes alerten d’un increment de les actituds incíviques de persones que utilitzen telèfons mòbils o altaveus per reproduir continguts audiovisuals, fer videotrucades o escoltar notes de veu. També denuncien els sorolls derivats d’actuacions musicals en directe o d’intervencions en veu alta. 

Segons exposen, aquesta situació afecta especialment determinats col·lectius, com ara les persones amb discapacitat, trastorns de l’espectre autista o hiperacúsia (una sensibilitat extrema al soroll). Una de les queixes alerta que aquesta saturació sensorial pot provocar crisis d’ansietat o sobrecàrrega. Així mateix, les queixes assenyalen que la problemàtica s’ha agreujat en els últims anys. 

Abordar la problemàtica amb més profunditat 

En el marc de la seva investigació, la Sindicatura constata que TMB ha elaborat procediments i estratègies específiques per abordar aquesta problemàtica. Tot i això, considera que cal actuar amb més fermesa, analitzant aquesta problemàtica amb més profunditat i dissenyant mesures actives per prevenir i reduir aquestes conductes. 

La defensoria també constata que s’està produint un canvi social pel que fa a l’ús dels dispositius personals al transport públic. Aquest fenomen coincideix amb un context en què les dades d’ús del transport públic continuen batent rècords, de manera que cada vegada hi ha més persones usuàries que en fan un ús més intens en un mateix espai. 

Així mateix, la Sindicatura recorda que hi ha experiències d’èxit respecte d’algunes d’aquestes conductes. És el cas del metro de Londres, que va fer una enquesta que va confirmar que no utilitzar auriculars era molest per a la majoria de les persones i, posteriorment, va dissenyar una campanya específica amb molt d’impacte. 

Notícies

Dues candidatures opten al càrrec de síndic o síndica de greuges de Barcelona per al període 2026-2031 

Les entitats de la ciutat han elevat dues propostes: David Bondia, actual síndic de Barcelona, i Gemma Calvet, advocada i consultora. 

El procés d’elecció continuarà el mes de juny amb la fase de recollida de suports de ciutadania i entitats mitjançant la plataforma Decidim.Barcelona i diversos punts presencials. 

Entre el 16 de març i el 18 de maig, les entitats inscrites en el Registre d’Entitats Municipals de l’Ajuntament de Barcelona han presentat dues candidatures per ocupar el càrrec de síndic o síndica de greuges de Barcelona pel període 2026-20231: David Bondia, actual síndic de greuges de Barcelona, i la de Gemma Calvet, advocada i consultora. 

Entre l’1 i el 30 de juny tindrà lloc la fase de suports, en què la ciutadania a títol individual i també les entitats podran donar suport a alguna de les candidatures mitjançant la plataforma de participació Decidim.BarcelonaAquest procés participatiu, de caràcter no vinculant, és dirigit a les persones empadronades a Barcelona a partir de 16 anys i a les entitats inscrites en el Registre d’Entitats Municipals.  

Amb l’objectiu de facilitar la participació, durant el mes de juny l’Ajuntament també habilitarà punts d’acompanyament presencial als deu districtes de la ciutat per informar i orientar la ciutadania i les entitats sobre el funcionament de la fase de recollida de suports. 

Un cop culminat aquest procés participatiu del mes de juny, i després d’haver escoltat els grups municipals, l’Alcaldia elevarà al Plenari del Consell Municipal la proposta de nomenament del síndic o de la síndica de greuges de Barcelona per al període 2026-2031, d’acord amb el que estableix l’article 143.4 de la Carta Municipal de Barcelona. 

Les dues candidatures

David Bondia

Es tracta de l’actual síndic de greuges de Barcelona i, per tant, opta a la seva reelecció, de moment amb el suport de 50 entitats de la ciutat. També és president de l’Aliança Global del Ombudsperson Local (AGOL), la xarxa mundial de defensories locals. Bondia també va ser president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) i de l’equip de treball del Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura (MCPT), membre del comitè executiu de la Xarxa EuroMed Rights, vicepresident de l’Estructura de Drets Humans de Catalunya i vocal del Consell Català de Foment de la Pau. Igualment, ha participat com a expert en diverses missions internacionals amb la Unió Europea, l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), el Consell d’Europa i el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD).

Bondia és professor titular de dret internacional públic i relacions internacionals a la Universitat de Barcelona (UB). També ha participat en la redacció i adopció de la Carta Europea de Salvaguarda de Drets Humans a la Ciutat i del Pla de Drets Humans de Catalunya. Ha assessorat sindicatures locals a diversos municipis i al Fòrum de Síndics i Síndiques, Defensors i Defensores Locals. Durant els darrers cinc anys, com a síndic de greuges de Barcelona, ha focalitzat la seva activitat en els drets i deures a la ciutat i en els drets humans de proximitat.

Gemma Calvet

Jurista amb més de trenta anys d’experiència en la defensa dels drets fonamentals, polítiques socials, implicació activa amb el tercer sector i gestió directiva pública i consultoria en bon govern i ètica. Calvet, que fins ara ha rebut el suport de tres entitats de la ciutat, ha format part de diversos organismes de participació de l’Ajuntament de Barcelona i ha col·laborat amb la Comissió Europea, l’Organització de Nacions Unides (ONU) i l’Organització de Cooperació i  Desenvolupament Econòmics (OCDE). També ha estat directora de l’Agència de Transparència a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), diputada i presidenta de la Comissió de Justícia i Drets Humans al Parlament de Catalunya, membre del Comitè d’Ètica de la Policia de Catalunya al departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, redactora en l’elaboració de la Carta de Drets i Deures de la Ciutadania de Barcelona aprovada l’any 2010 per part de l’Ajuntament i promotora i coordinadora del Programa Lorenzetti de bon govern vinculat a l’ONU.

Calvet també ha exercit com a docent de postgrau i màster a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB) o Esade. Actualment, exerceix com a advocada i consultora des d’un despatx propi especialitzat en bona governança, drets humans, integritat i ètica pública, així com suport a administracions i organitzacions.

Al següent enllaç es pot consultar el llistat d’entitats que han donat suporta fins ara a cadascuna de les dues candidatures.

Notícies

La Sindicatura de Greuges de Barcelona reclama un punt de tramitació estatal a la Fira per agilitzar la regularització de persones migrades 

La defensoria destaca que una millor coordinació entre administracions i una presència directa de l’administració de l’Estat en aquest espai són clau per millorar el funcionament d’aquest procés. 

La Sindicatura de Greuges de Barcelona reclama al Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions que habiliti un punt presencial de tramitació a la Fira de Barcelona (Nau 2) per agilitzar el procés de regularització extraordinària de persones migrades, aprofitant el dispositiu municipal ja existent.

La defensoria considera que Barcelona ja disposa de l’espai, els recursos i l’organització necessària per reforçar aquest procés i que la presència directa de l’administració de l’Estat permetria donar una resposta més àgil i eficaç davant l’elevada demanda.

Aquesta petició arriba després d’analitzar les primeres dades facilitades per l’Ajuntament sobre l’activitat desenvolupada durant les primeres setmanes del dispositiu municipal, especialment pel que fa a l’assistència a persones i a la tramitació de justificants de padró i certificats de vulnerabilitat.

Paral·lelament, la Sindicatura constata que ni el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions ni la Delegació del Govern han informat públicament dels punts habilitats per l’administració estatal a la ciutat ni del funcionament concret dels serveis disponibles, una manca d’informació que dificulta orientar adequadament la ciutadania.

Tanmateix, l’Ajuntament ja ha posat en marxa a la Fira un espai de gran capacitat on s’ofereix suport integral a la tramitació i que podria incorporar fàcilment un dispositiu estatal presencial

La Sindicatura destaca que una millor coordinació entre administracions i una presència directa de l’administració de l’Estat en aquest espai són clau per garantir un procés més àgil, accessible i eficaç per a les persones afectades.

El pavelló 2 de Fira 

El pavelló 2 de Fira està habilitat com a punt de suport des del 6 de maig, i és l’únic punt de distribució de tiquets en paper que funciona de manera ininterrompuda de les 8 a les 22:00 hores a Barcelona. D’aquesta manera, s’agilitza l’obtenció de número per ser atès presencialment en un dels quatre punts de suport integral que tramiten la documentació que pot expedir l’Ajuntament.

Els tiquets donats a Fira indiquen el dia, la franja horària i el lloc d’atenció en un dels 4 punts habilitats per fer els tràmits a la ciutat: el SAIER, al carrer Tarragona, les OAC de Sant Miquel i la Monumental, i el centre de Miquel Bleach, 24.

*Aquest article ha estat elaborat amb l’assistència de l’eina Copilot de l’Ajuntament de Barcelona.

Notícies

El síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, participa en un congrés sobre diàleg i drets humans davant les crisis humanitàries


El VI Congrés ADR/MASC se celebrarà els dies 20 i 21 de maig a la seu del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.

El síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, participarà com a ponent en un congrés que se celebrarà els dies 20 i 21 de maig a la seu de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB). Concretament, es tracta del VI Congrés ADR/MASC ICAB 2026: “Diàleg en situacions de crisis humanitàries”.

La participació del síndic tindrà lloc el dijous 21 de maig en la taula rodona “Activisme i diàleg”, juntament amb representants de Mans Unides, Metges Sense Fronteres, Creu Roja Catalunya i Open Arms. 

El congrés, organitzat pel Centre ADR-ICAB amb la col·laboració de diverses institucions i entitats, planteja un espai de reflexió i debat compartit sobre les actuals situacions de crisis humanitàries i els escenaris que es poden abordar des de la comunicació i l’acord. 

El programa inclou sessions sobre mediació en el context de crisis bèl·liques i humanitàries internacionals; activisme i diàleg; el paper dels mitjans de comunicació en la pacificació dels conflictes; el paper dels cossos de seguretat o ajut a les persones; i sobre acollida i gestió dels conflictes en la comunitat. Entre les personalitats participants hi figuren la síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas; la tinenta d’alcaldia de Barcelona Maria Eugènia Gay; periodistes especialitzats en informació internacional i representants d’entitats socials i humanitàries. 

El congrés se celebrarà en format presencial a la seu de l’ICAB i s’adreça a professionals que intervenen en la gestió de conflictes, serveis i entitats amb finalitats dirigides a les persones, especialment en situacions que requereixen prevenció, diàleg i intervenció. 

Les persones interessades poden inscriure-s’hi a través del web de l’ICAB.

Notícies

La Sindicatura recomana revocar una sanció a una persona amb mobilitat reduïda a qui li va caure per error la targeta d’estacionament

La institució entén que, un cop acreditat que la persona tenia la targeta vigent i actuava de bona fe, l’Ajuntament hauria de retirar la multa atenent els principis de proporcionalitat i bona administració.

La defensoria considera que l’actuació de l’Institut Municipal d’Hisenda ha estat ajustada a la legalitat, però poc respectuosa amb principis com la bona fe i la confiança recíproca entre administració i ciutadania.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona recomana a l’Institut Municipal d’Hisenda que revisi el cas i revoqui una sanció a un ciutadà de 71 anys amb discapacitat que va estacionar en una plaça reservada per a persones amb mobilitat reduïda i a qui li va caure accidentalment, al terra de vehicle, la targeta que acredita el dret a utilitzar aquest tipus de places.

Així ho ha resolt la defensoria després d’haver rebut una queixa de l’afectat, usuari de cadira de rodes i titular de la targeta d’estacionament. El dia dels fets, va aparcar en una plaça reservada i va deixar la targeta al parabrisa, però segons exposa, hauria caigut mentre treia la cadira de rodes del maleter, una maniobra dificultosa que pot moure el vehicle.

Quan va tornar, el cotxe havia estat retirat per la grua i va haver d’abonar 173 euros. Posteriorment, tot i presentar al·legacions i aportar documentació —inclosa la targeta vigent—, l’Ajuntament va mantenir una sanció de 200 euros. És a dir, un total de 373 euros entre la retirada del vehicle i la sanció, un import força elevat per a una persona jubilada, tot i que l’afectat entén que el vehicle fos retirat i no reclama en cap cas l’import abonat per la grua.

La Sindicatura, un cop tramitada la queixa i analitzat el cas, constata que la normativa vigent assenyala que per gaudir dels drets associats a la targeta d’estacionament, aquesta ha de ser visible. De les imatges del dia i els informes municipals, se’n desprèn que la targeta no era visible i, en aquest sentit, la Sindicatura considera procedent la retirada del vehicle i la incoació de l’expedient sancionador, però no comparteix que posteriorment es mantingués la sanció malgrat la documentació aportada pel ciutadà.

Dret a una bona administració

La institució recorda que el dret a una bona administració ha de presidir totes les actuacions de les administracions públiques, i exigeix que els assumptes de la ciutadania es tractin de manera “imparcial, equitativa i atenent les circumstàncies personals de cada cas”.

En opinió de la Sindicatura, convertir un error involuntari en un obstacle no rectificable malgrat els esforços de l’interessat —que va aportar documentació, va pagar la taxa de la grua i va demostrar la vigència de la targeta— pot ser contrari al dret a la bona administració, especialment quan afecta una persona gran que fa ús legítim d’un dret reconegut per facilitar-li els desplaçaments.

Si bé no hi ha dubte que l’actuació municipal està emparada amb la normativa aplicable, la defensoria defensa que també hi havia marge per arribar a un altre resultat si s’haguessin valorat les circumstàncies personals de l’interessat, la seva situació com a persona gran amb mobilitat reduïda, l’existència i vigència de la targeta d’aparcament, i la voluntat clara de fer-ne un ús legítim.

Per això la institució insisteix a recomanar la revocació de la sanció d’estacionament amb la finalitat de garantir una administració “més justa, humana i coherent” amb els principis que inspiren les polítiques públiques de la ciutat.

Per tot plegat, conclou que l’actuació de l’Institut Municipal d’Hisenda i de Barcelona de Serveis Municipals ha estat ajustada a la legalitat, però poc respectuosa amb principis com la proporcionalitat, la bona fe i la confiança recíproca entre administració i ciutadania, i recomana a l’Institut Municipal d’Hisenda que revisi el cas, que, si escau, doni audiència a la persona afectada per completar la documentació i que revoqui la sanció.

Notícies

La Sindicatura insta el Districte de Sant Martí a millorar la resposta als escrits presentats per la ciutadania 

La defensoria conclou, una vegada analitzada la qüestió, que el Districte no va respondre als escrits d’una comunitat de propietaris i reclama millorar la comunicació, especialment en casos de multes reiterades. 

La Sindicatura adverteix de la sobrecàrrega dels serveis municipals i de la manca de recursos, especialment als departaments de llicències. 

La Sindicatura de Greuges de Barcelona recomana al Districte de Sant Martí que garanteixi una resposta expressa i en un termini raonable als escrits presentats per la ciutadania, així com que millori la comunicació en els supòsits en què l’Ajuntament requereix el compliment d’una ordre, especialment quan aquest compliment es pretén garantir mitjançant la imposició de multes coercitives reiterades. 

Així ho ha resolt la defensoria després d’analitzar una queixa presentada per una comunitat de propietaris del carrer d’Espronceda en relació amb dues qüestions diferents: d’una banda, els danys ocasionats a la seva finca arran d’unes obres en un immoble del carrer del Perú, i de l’altra, la tramitació d’un expedient urbanístic i la imposició de multes per l’estat de conservació del seu propi edifici. 

Un cop examinada la documentació, la Sindicatura conclou que l’actuació municipal s’ajusta a dret pel que fa a l’expedient de protecció de la legalitat urbanística i la imposició de multes coercitives. Les actuacions responen a deficiències pròpies de l’edifici, detectades prèviament, i són independents dels danys que puguin haver estat causats per les obres de l’immoble veí. En aquest sentit, la comunitat tenia l’obligació de fer obres de conservació i havia estat informada dels terminis i de les conseqüències de no complir-los, motiu pel qual no es pot apreciar indefensió. 

Càrrega de treball dels serveis municipals 

Tanmateix, la defensoria determina que el Districte de Sant Martí no va respondre als escrits que la comunitat havia presentat sobre els danys causats per les obres de l’immoble veí. Aquesta manca de resposta vulnera el dret de la ciutadania a obtenir una resposta per part de l’Administració. 

En aquest sentit, la Sindicatura recorda que s’ha pronunciat reiteradament sobre l’elevat volum d’expedients i la càrrega de treball dels serveis municipals, especialment als departaments de llicències dels districtes, així com sobre la manca de personal i de recursos materials. Tot i que aquestes circumstàncies poden dificultar el compliment dels terminis, no justifiquen que no es respongui a la ciutadania. 

Per això, la institució insisteix en la necessitat que l’Ajuntament adopti mesures per agilitzar la tramitació dels expedients i garantir una atenció adequada, d’acord amb els principis d’eficàcia i d’eficiència i amb el dret a una bona administració De fet, tal com reconeix la llei expressament, el dret dels ciutadans a una bona administració inclou, entre altres continguts, el dret a obtenir una resolució expressa clara i comprensible i que se’ls notifiqui dins del termini legalment establert. 

D’acord amb aquestes consideracions, la Sindicatura recomana al Districte de Sant Martí que garanteixi una resposta expressa i en un termini raonable als escrits de la ciutadania, i que millori la comunicació en situacions en què s’imposen multes per obligar al compliment de les seves resolucions. 

Notícies

La Sindicatura accepta la mediació demanada pel Sindicat d’Habitatge Socialista en el Bloc Papallona 

La defensoria obrirà una via de diàleg amb la propietat amb l’objectiu de trobar una solució per al veïnat que resideix a l’edifici del carrer de Llança. 

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha acceptat la petició del Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya per actuar com a mediadora en el conflicte que afecta els veïns del carrer de Llança, 20 (Bloc Papallona). L’objectiu és obrir una via de diàleg amb la propietat que permeti trobar una solució per al conjunt del veïnat afectat. 

La sol·licitud del Sindicat –en representació de la comunitat de veïns del bloc- registrada aquest dimarts, arriba en un context en què ja hi ha previst un primer desnonament el pròxim 29 d’abril a l’edifici. Paral·lelament, la Sindicatura es troba en ple procés de mediació amb la mateixa propietat per la situació del bloc de Sant Agustí, també afectat per problemàtiques similars. 

Amb aquesta actuació, la Sindicatura reforça el seu compromís de vetllar pels drets de la ciutadania i promoure solucions dialogades davant conflictes que impacten directament en la convivència i la cohesió social a la ciutat. 

Notícies

La mediació de la Sindicatura fa que la propietat demani l’ajornament del llançament de Sant Agustí 

L’empresa ha sol·licitat a la justícia una moratòria de tres mesos amb la voluntat de trobar una solució

A instàncies de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, la propietat del bloc Sant Agustí 14 de Barcelona, ha sol·licitat al Jutjat l’ajornament del llançament d’un dels veïns afectats, previst per al 15 d’abril. 

La petició s’ha registrat al jutjat aquest divendres i demana un ajornament de tres mesos, amb la finalitat de trobar una solució extrajudicial al conflicte existent, sense perjudici dels drets i garanties de cada part.

Aquesta actuació de la Sindicatura de Greuges de Barcelona s’inscriu en el compromís de la institució de vetllar per l’interès general i els drets i deures de la ciutadania, fomentant una resolució dialogada dels reptes i problemes que afecten la convivència i la cohesió social. 

Notícies

La Sindicatura de Greuges de Barcelona demana incrementar els recursos per als alumnes de l’espai de migdia 

La defensoria considera que el Consorci d’Educació de Barcelona ha d’intensificar els esforços per garantir la plena inclusió de l’alumnat amb necessitats educatives especials 

Segons la Fundació Tot Raval, hi ha infants que no poden accedir al servei de menjador per manca de suports adequats, un fet que comporta una vulneració del seu dret a la inclusió i una situació de discriminació 

La Sindicatura de Greuges recomana al Consorci d’Educació de Barcelona que incrementi els recursos per cobrir l’atenció de l’alumnat amb necessitats educatives especials durant l’espai de migdia, que és el servei escolar que comprèn el temps de menjador i lleure entre la jornada lectiva matinal i la tarda. 

Així ho ha resolt la defensoria després d’haver rebut una queixa de la Fundació Tot Raval, en la qual exposa la manca de personal d’atenció educativa per als infants amb necessitats especials durant aquest període als centres educatius del barri de Ciutat Vella, una situació que segons apunta, “afecta greument el dret a la inclusió”.  

Uns recursos que han de créixer 

Avaluats els fets i les normes aplicables, la Sindicatura conclou que en aquest cas l’actuació del Consorci ha estat ajustada a dret, però ha de millorar per donar resposta a l’increment de necessitats de suport de l’alumnat amb necessitats a l’espai de migdia.  

Així, la Sindicatura defensa que el Consorci, amb l’auxili de les administracions consorciades (l’Administració de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona), intensifiqui els esforços per garantir els recursos humans i econòmics necessaris per fer efectiva l’educació inclusiva. “Només amb una dotació suficient de personal de suport i un finançament adequat es podrà garantir la plena inclusió de l’alumnat amb necessitats especials al sistema educatiu”, afegeix la Sindicatura. 

En xifres 

A Catalunya, l’alumnat amb necessitats de suport especials gairebé s’ha duplicat entre el 2022 i el 2025, passant del 18,6% al 36,6%, amb més de 300.000 alumnes que requereixen suports específics, segons dades del Departament d’Educació. No obstant això, la partida destinada a l’atenció de l’alumnat amb necessitats educatives especials no s’ha incrementat en la mesura necessària per donar resposta. 

En el cas del barri de Ciutat Vella, la Fundació Tot Raval assegura que d’acord amb les dades recollides pel 95% dels centres educatius del barri, actualment hi ha més de 500 infants amb necessitats educatives especials escolaritzats, la meitat dels quals requereixen suport específic durant el temps de menjador i esbarjo. Dins d’aquest grup, 56 infants necessiten atenció individualitzada, i 14 no poden fer ús del servei de menjador per manca de suports adequats.  

Davant d’aquestes dades, el Consorci manifesta que coneix la situació, però afirma que no ha detectat cap renúncia al servei de menjador per manca de suport. Argumenta també que en els darrers anys s’ha incrementat l’assignació de monitors i monitores als centres de Ciutat Vella. 

L’any 2024, el Consorci va aprovar el Pla de millora per un temps educatiu de migdia més inclusiu, que preveu la millora d’equipaments en centres educatius, l’assessorament als centres, la formació sistemàtica del personal de monitoratge i la incorporació del temps educatiu de migdia en el pla de suport individualitzat a l’alumnat. En aquest sentit, la Sindicatura reconeix i valora positivament les accions dutes a terme per millorar l’atenció, però constata que, malgrat l’increment de recursos, el personal de suport continua essent insuficient per cobrir amb garanties les necessitats de l’alumnat. 

Notícies

La Sindicatura de Barcelona proposa avançar cap a la gratuïtat del transport per a les persones jubilades 

Considera necessari corregir un greuge territorial que situa els barcelonins i barcelonines en desavantatge respecte de les bonificacions existents a la resta de capitals catalanes i en ciutats o territoris de l’Estat similars 

Assenyala la incoherència entre les polítiques públiques a favor d’una mobilitat sostenible i d’un envelliment actiu, i les limitacions d’accés al transport públic per a les persones grans

La Sindicatura de Greuges de Barcelona, després d’haver rebut diverses queixes de persones pensionistes, ha iniciat una actuació d’ofici amb l’objectiu de proposar millores per a garantir un accés efectiu d’aquest col·lectiu al transport públicavançant cap a la gratuïtat, mitjançant la flexibilització dels requisits per accedir a la denominada T-metropolitana, antigament coneguda com la Targeta rosa.  

Les queixes rebudes en els darrers mesos provenen principalment de persones pensionistes, sovint amb una discapacitat reconeguda, que desconeixien l’existència d’un topall d’ingressos per unitat familiar com a requisit per accedir a la T-metropolitana. Concretament, existeixen dues modalitats de la T-metropolitana. D’una banda, la gratuïta, destinada a les persones amb menys recursos econòmics. De l’altra, la reduïda, que permet adquirir la T-4, una targeta de deu viatges a un preu bonificat (2,25 euros).  

Per accedir a aquestes bonificacions, però, cal complir amb tres requisitsempadronament en un dels municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, tenir més de 60 anys o més d’un 33%-, i no superar un determinat llindar d’ingressos per persona força baix9.240 € l’any per a la gratuïta, i 18.480 € anuals per a la reduïda.  

Amb caràcter general, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha considerat oportú i eficient incorporar criteris d’ingressos com a topall per a resultar beneficiari de determinat programa social. Tanmateix, la defensoria es planteja si aquest model és adient per al cas específic de les persones grans, majoritàriament pensionistes, un col·lectiu que, amb la finalització de la vida laboral, pateix una dràstica reducció d’ingressos. 

Greuge territorial 

Un altre factor de greuge territorial en el conjunt de Catalunya, atès que a la resta de capitals –TarragonaLleida i Girona- existeixen títols de transport bonificats -majoritàriament gratuïts- amb requisits més flexibles i, per tant, condicions més favorables per a les persones grans. En altres ciutats estatals amb una dimensió i característiques similars a Barcelona, com Madrid, totes les persones majors de 65 anys poden viatjar de manera gratuïta en el conjunt de la comunitat autònoma. 

Un altre factor de desigualtat és que, a l’AMB, totes les persones que van obtenir el carnet de pensionista abans del 2014 -any en què el sistema fou modificat- poden accedir a la T-metropolitana sense cap topall d’ingressos. 

Per tot plegat, la Sindicatura ha considerat oportú iniciar una actuació d’ofici per analitzar en quina mesura el conjunt de les persones grans o amb discapacitat de la ciutat de Barcelona tenen garantits els drets a la mobilitat sostenible i a l’accessibilitat i la inclusió. Un cop finalitzada d’actuació, informarà de les conclusions i propostes de millora, si bé ja ha detectat que existeixen prou indicis per recomanar avançar cap a la gratuïtat del transport públic per a aquest col·lectiu. 

Contradicció amb les polítiques públiques 

Més enllà del greuge territorial, la Sindicatura detecta una incoherència entre les polítiques municipals a favor d’una mobilitat sostenible i d’una gent gran activa i participativa, i les limitacions derivades dels topalls d’ingressos per accedir als ajuts al transport. Aquest gener, l’Ajuntament ha fet públic el Compromís de la ciutat amb les persones grans 2025-2035, elaborat pel Consell Assessor de la Gent Gran, que aposta per repensar el model de mobilitat en funció d’una població progressivament més envellida. 

“Des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona considerem que s’hauria d’avançar cap a la gratuïtat del transport públic per a les persones jubilades a la nostra ciutat. Creiem que és incoherent fixar només determinades reduccions per les persones pensionistes, alhora que s’està fent una aposta decidida a favor de la mobilitat sostenible i l’envelliment actiu. Per tant, estimem que com passa en altres ciutats de Catalunya i de l’estat, les persones majors de 60 anys haurien de tenir accés a la T-metropolitana de forma totalment gratuïta”, ha apuntat el síndic, David Bondia

En xifres 

A la província de Barcelona hi ha prop d’1.350.000 pensionistes, segons dades oficials de l’Institut Nacional de la Seguretat Social, amb una pensió mitjana anual de 19.684 euros. Aquestes xifres evidencien que una part significativa de la població queda fora de l’accés a la T-metropolitana, tant en la modalitat gratuïta com en la reduïda. 

Pel que fa al topall màxim que fa servir l’AMB, aquest s’estableix a partir de l’IPREM, un índex estatal creat l’any 2004 com a referència per a l’accés a determinades prestacions, beneficis o serveis públics. S’actualitza cada any mitjançant la Llei de pressupostos, i la darrera actualització es va produir l’any 2023, quan es va fixar el topall de 8.400 € anuals per a la gratuïtat. No s’han produït noves actualitzacions a causa de la pròrroga pressupostària. 

Notícies

La Sindicatura de Greuges de Barcelona i el Síndic de Greuges de Catalunya renoven el seu conveni de col·laboració

Conveni SGB-SGC

La Sindicatura de Greuges de Barcelona i el Síndic de Greuges de Catalunya han signat avui la renovació del conveni de col·laboració, amb David Bondia i Rafael Ribó al capdavant de les dues respectives defensories.

Aquest conveni té l’objectiu d’establir un marc jurídic operatiu de col·laboració institucional per tal que hi hagi la cooperació necessària per assegurar al conjunt de les persones la resolució ràpida i eficaç de les queixes, així com unir esforços en les actuacions d’interès comú en l’àmbit municipal.

Els compromisos assumits en aquest conveni es duran a terme amb ple respecte a la independència de cadascuna de les institucions, atesa la inexistència de cap relació de jerarquia, ni de dependència orgànica o funcional entre elles.

La primera línia del protocol d’actuació rau en l’intercanvi d’informació, la comunicació mútua i el missatge clar cap a la ciutadania: les persones promotores d’una queixa davant el Síndic de Greuges de Catalunya han de ser informades de la possibilitat de presentar-la a la Sindicatura de Greuges de Barcelona quan el fet que la motivi estigui relacionat amb l’administració municipal barcelonina. I la mateixa situació en direcció oposada: la Sindicatura de Greuges de Barcelona es compromet atrametre al Síndic de Greuges de Catalunya les disconformitats que afectin altres administracions catalanes.

Ambdues institucions consensuen l’intercanvi d’informació periòdica sobre la llista, la tramitació i les conclusions dels greuges en àmbits competencials compartits, amb l’objectiu d’evitar duplicitats en les actuacions.

En les investigacions que afectin els consorcis o altres espais de col·laboració administrativa entre la Generalitat i l’Ajuntament, les dues defensories també acorden la cooperació mitjançant, si s’escau, la creació d’equips de treball mixtos.

D’altra banda, la Sindicatura de Greuges de Barcelona pot proposar al Síndic de Greuges de Catalunya iniciatives relacionades amb la capacitat normativa que la llei li reconeix. A més a més, la Sindicatura es compromet a col·laborar en els treballs de l’Estructura de Drets Humans de Catalunya, particularment en la supervisió de l’aplicació del Pla de Drets Humans per part del govern municipal barceloní.

Un altre punt és el compromís de totes dues institucions per potenciar la internacionalització de la Sindicatura de Greuges de Barcelona. De comú acord, les parts també pacten l’impuls de la Xarxa de l’Ombudsman de Catalunya, amb la participació del Síndic de Greuges de Catalunya; les sindicatures locals; les sindicatures universitàries, i les defensories d’empreses privades que presten serveis d’interès general.

Per últim, el conveni de col·laboració valora l’organització d’unes jornades anuals de formació en àmbits compartits, que poden ser obertes a altres institucions d’ombudsman de caràcter local, nacional o internacional. 

Per tal d’assegurar l’intercanvi fluid d’informació i fer efectives les clàusules d’aquest conveni, es constitueix una comissió de seguiment, formada pel síndic de greuges de Barcelona i l’adjunt general del Síndic de Greuges de Catalunya. El conveni té una durada de quatre anys i en qualsevol moment abans de la finalització d’aquest termini, els signants poden acordar-ne la pròrroga per altres quatre anys o l’extinció. El primer conveni amb l’oficina del Síndic de Greuges de Catalunya va signar-se el 12 de juliol de 2006.

Notícies

Carta de benvinguda del nou síndic de greuges de Barcelona, David Bondia

nou síndic Barcelona

Emprenc amb il·lusió aquest nou repte, compromès amb els drets humans de proximitat i garantint rigor, experiència i treball per fer de la Sindicatura de Greuges de Barcelona un espai de referència per tota la ciutadania i un organisme prestigiós i respectat en l’àmbit municipal. Aquests són alguns dels meus objectius en aquesta nova etapa que inicio al capdavant d’una institució amb gairebé 17 anys d’història a la nostra ciutat.

No puc deixar d’agrair a totes les persones que van participar en el procés de suport ciutadà i a totes les entitats barcelonines que van implicar-se en el procés d’elecció d’una nova Sindicatura de Greuges a la nostra ciutat, així com a totes les candidatures que van enriquir el debat amb propostes constructives per millorar el funcionament de la institució.

El meu nomenament comporta el compromís de fer efectiu el projecte que vaig presentar a l’inici del procés (7 eixos i 33 propostes) per tal d’establir un nou full de ruta de la institució. Això implica una aposta per un projecte de Sindicatura de Greuges amb experiència, a peu de carrer, compromesa amb els drets humans de proximitat i que actuï amb rigor i independència.

Tinc molt clar que la ciutat és la seva gent, les seves persones, el seu teixit social. Per aquesta raó, el meu propòsit és que aquesta institució estigui present en els setanta-tres barris i els deu districtes que la conformen. La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha de ser un territori i no només una ubicació física; hem de treballar de forma itinerant en el territori per conèixer i connectar amb les problemàtiques de tota la nostra ciutadania.

Ens cal que la Sindicatura sigui una institució d’equilibri entre la ciutadania i l’administració. Hem de convertir els neguits, les preocupacions i les denúncies de la ciutadania en recomanacions clares a l’administració que permetin millorar els serveis municipals. Pretenc potenciar el tractament holístic de les queixes, i ho vull fer amb l’ajuda de taules de treball permanents, sectorials i transversals que permetin canalitzar el coneixement i el treball de les persones i entitats que configuren la nostra ciutat.

Promouré una Sindicatura de Greuges de Barcelona proactiva, que actuï en temps real per solucionar, o fins i tot per anticipar, la vulneració de drets de les persones. Entenc que he de liderar una Institució amb moltes potencialitats que ha de fer efectives totes les seves competències. Per això us demano que confieu en la Sindicatura per acompanyar les vostres denúncies i queixes, així com per impulsar actuacions d’ofici que visibilitzin les diferents problemàtiques, i que ens permetin millorar i transformar dinàmiques de la nostra ciutat.

Com ja he mencionat abans, la Sindicatura compta amb gairebé disset anys de trajectòria. Això no seria possible sense el camí recorregut per les dues síndiques que l’havien presidit anteriorment, Pilar Malla i Maria Assumpció Vilà, a qui reconec la tasca feta i agraeixo el seu compromís amb els drets de la ciutadania. 

Tinc un gran repte al davant. Un projecte carregat d’il·lusió i amb una idea clara: fer de la institució un espai referent en la lluita pels drets humans de proximitat. A totes i tots, a les entitats, us demano que unim esforços per acompanyar i impulsar mesures que facin que el dret a una vida digna de ser viscuda vertebri totes les polítiques, normes, pràctiques i accions del nostre Ajuntament.

Avui comencem!

David Bondia, síndic de greuges de Barcelona (2021-2026).

*Fotografia de Martí Petit.