Demana prioritzar la protecció d’infants, dones i persones vulnerabilitzades i impulsar una resposta coordinada que afavoreixi l’estabilització residencial i la inclusió social.
Tot i que la Sindicatura reconeix les deficiències de seguretat, salubritat i habitabilitat descrites en els informes municipals, considera que el cas transcendeix l’àmbit urbanístic i patrimonial i afecta drets fonamentals.
Les dades evidencien la insuficiència del sistema residencial actual, amb 139 habitatges adjudicats per la Mesa d’Emergència entre febrer de 2025 i febrer de 2026 davant de més de 700 peticions registrades.
La defensoria reitera la necessitat d’avançar en la futura llei per erradicar el sensellarisme i consolidar un model d’intervenció basat en els drets humans.
La Sindicatura està impulsant el projecte pilot Pla Zero Carrer, una iniciativa que defensa que cap persona hagi de viure al carrer i que aposta per abordar les causes estructurals que originen les situacions de sensellarisme.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que l’execució del desallotjament de l’assentament situat al carrer Gran de la Sagrera, 18-30, no és compatible, en les circumstàncies actuals, amb les garanties exigides per la normativa vigent ni pels estàndards internacionals de drets humans. La institució conclou que no consta l’existència d’alternatives residencials adequades, estables i suficients per al conjunt de les persones afectades i recomana suspendre l’actuació fins que aquestes garanties estiguin efectivament assegurades.
La Sindicatura va iniciar una actuació d’ofici l’abril de 2026 després de tenir coneixement, a través d’Amnistia Internacional i Amics del Moviment Quart Món, de l’imminent desallotjament d’aquest assentament del districte de Sant Andreu. Segons la informació analitzada, es tracta d’un espai de titularitat municipal que constitueix la residència habitual de desenes de persones que no disposen d’una alternativa habitacional adequada i que, en molts casos, mantenen un seguiment social continuat per part dels serveis municipals.
Una realitat complexa que afecta 66 persones
L’estudi posa de manifest que a l’assentament hi resideixen aproximadament 66 persones distribuïdes en diferents nuclis de convivència. Entre elles hi ha infants, dones, persones amb problemes de salut, persones en situació administrativa irregular i persones amb una llarga trajectòria de vida a Barcelona i a la seva àrea metropolitana.
La Sindicatura subratlla que no es tracta d’una realitat homogènia ni puntual, sinó d’una situació complexa que requereix una resposta especialment acurada per part dels poders públics.
Una part important de les persones afectades participa actualment en processos d’inclusió social, seguiment professional i acompanyament especialitzat relacionats amb la salut, l’educació, l’assessorament jurídic o la inserció social. La institució alerta que un desallotjament sense una alternativa adequada podria interrompre aquests processos, dificultar l’accés als serveis essencials i debilitar vincles socials i comunitaris consolidats al llarg dels anys.
Els recursos d’emergència no asseguren un habitatge adequat
L’anàlisi efectuada posa de manifest que les principals alternatives ofertes fins ara se centren en recursos temporals d’emergència, com ara centres de primera acollida.
La defensoria considera que la mera existència d’aquests recursos no permet donar per complerta l’obligació de garantir un reallotjament adequat. Les situacions d’exclusió residencial severa requereixen respostes adaptades a les circumstàncies personals, familiars, laborals i sanitàries de cada persona.
La Sindicatura recorda, a més, les limitacions estructurals del sistema residencial actual. Les dades disponibles indiquen que entre febrer de 2025 i febrer de 2026 la Mesa d’Emergència va adjudicar 139 habitatges, mentre que en el mateix període es van registrar més de 700 sol·licituds. Segons la institució, aquestes xifres evidencien les dificultats existents per oferir solucions estables a totes les persones que es troben en situació de vulnerabilitat residencial.
Un cas que va més enllà de l’àmbit urbanístic
Tot i que la Sindicatura reconeix les deficiències de seguretat, salubritat i habitabilitat descrites en els informes municipals, considera que l’anàlisi del cas no es pot limitar a una perspectiva urbanística o patrimonial.
La institució defensa que aquesta situació afecta directament drets fonamentals vinculats a l’habitatge, la salut, l’educació, la dignitat i la inclusió social. Per això sosté que qualsevol intervenció destinada a erradicar una situació d’infrahabitatge ha d’incorporar simultàniament mesures efectives de protecció dels drets de les persones residents.
La Sindicatura també adverteix que les actuacions basades exclusivament en la desaparició física dels assentaments, sense alternatives suficients, no resolen les causes estructurals de l’exclusió residencial i poden acabar reproduint el fenomen en altres espais de la ciutat.
Cal reforçar les polítiques públiques contra el sensellarisme
Per a la Sindicatura, aquest cas transcendeix la situació concreta de l’assentament de la Sagrera i posa de manifest la necessitat de reforçar les polítiques públiques de prevenció i erradicació del sensellarisme i de l’exclusió residencial severa.
La institució participa a la Taula de Ciutat per a l’Abordatge del Sensellarisme i impulsa el projecte pilot Pla Zero Carrer, una iniciativa que defensa que cap persona hagi de viure al carrer i que aposta per abordar les causes estructurals que originen les situacions de sensellarisme. Es tracta una proposta innovadora i col·laborativa que planteja prioritzar l’acció municipal, implicar diferents àmbits de l’administració, reforçar la col·laboració entre administracions, entitats socials i agents econòmics, i incorporar una mirada metropolitana.
El Pla preveu un projecte pilot orientat a transformar l’abordatge actual, passant de la gestió de l’emergència a l’erradicació sistemàtica del problema. La voluntat és superar el discurs de l’efecte crida i apostar per l’efecte mirall: convertir el Pla Zero Carrer en un referent per afrontar les problemàtiques estructurals associades al sensellarisme i inspirar altres municipis a seguir el mateix camí.
En la mateixa línia, la Sindicatura recorda les conclusions del Dictamen 1/2024 sobre la proposició de llei per erradicar el sensellarisme, en què va donar suport a la creació d’un marc normatiu específic que reforci les obligacions de les administracions en matèria de prevenció, atenció i garantia de drets.
La institució reitera que és imprescindible avançar en l’aprovació i desplegament efectiu d’aquesta futura llei, així com dotar-la dels recursos humans, tècnics i pressupostaris necessaris per garantir-ne l’aplicació efectiva. Segons la Sindicatura, el cas de la Sagrera exemplifica els reptes que haurà d’afrontar aquesta futura norma en situacions on convergeixen exclusió residencial cronificada, vulnerabilitat social i absència d’alternatives habitacionals suficients.
Per tot això, la Sindicatura conclou que l’execució immediata del desallotjament no supera, en les circumstàncies actuals, les exigències derivades dels principis de proporcionalitat, bona administració i interès superior de l’infant, i insta les administracions competents a prioritzar una resposta que garanteixi efectivament els drets i la dignitat de totes les persones afectades.
El combat contra l’infrahabitatge no pot generar més exclusió residencial
La resolució fa palesa la necessària erradicació de les situacions d’infrahabitatge no pot comportar un agreujament de la vulnerabilitat residencial de les persones afectades.
La Sindicatura recorda que el dret a l’habitatge i els estàndards internacionals de drets humans estableixen que els desallotjaments han de tenir caràcter excepcional i que les administracions han d’evitar que la seva actuació desemboqui en noves situacions de sensellarisme o d’exclusió residencial severa.
En aquest sentit, la institució considera que la qüestió rellevant no és únicament les condicions materials de l’assentament, sinó també les conseqüències que pot tenir la seva desaparició si aquesta no va acompanyada de solucions residencials adequades. La finalitat de protegir les persones residents no es pot traduir en una pèrdua encara més gran de drets ni en una precarització superior de les seves condicions de vida.
La protecció dels infants ha de ser una consideració prioritària
La presència acreditada d’infants, així com de dones i persones amb necessitats socials o sanitàries específiques, obliga a incorporar una perspectiva de drets en qualsevol decisió que afecti l’assentament.
La Sindicatura considera que el principi de l’interès superior de l’infant exigeix valorar de manera específica l’impacte que qualsevol actuació pot tenir sobre l’escolarització, la salut, l’estabilitat residencial i el desenvolupament personal dels nens i nenes afectats.
Per aquest motiu, una de les recomanacions adreçades a la Comissionada d’Acció Social és que prioritzi especialment la protecció dels col·lectius més vulnerables i garanteixi que qualsevol alternativa residencial respecti plenament els estàndards de drets humans.
Imatge: Betevé.