Notícies

El síndic de Barcelona alerta que l’incendi del local de plaça Tetuan no és un fet aïllat i demana un abordatge integral per tal de garantir els drets bàsics de la ciutadania

Pl Tetuan

Des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona lamentem la pèrdua de quatre persones a la nostra ciutat, dues d’elles menors d’edat, en un incendi que ha tingut lloc avui en un local amb ús d’habitatge a la plaça Tetuan. Volem expressar tot el nostre suport als familiars i amistats de les víctimes, i el nostre agraïment al treball de les vuit dotacions de Bombers de Barcelona que hi han treballat, juntament amb les unitats de la Guàrdia Urbana i del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), així com altres serveis municipals que havien actuat amb anterioritat, com el CUES o el SISFAM.

Ens trobem davant d’una situació que aplega diverses condicions de complexitat extrema: col·lectiu vulnerabilitzat; pobresa estructural; infrahabitatge, o pobresa energètica, entre altres. Volem recordar que no es tracta d’un context aïllat i puntual, sinó que és una circumstància que és visible en diversos punts de la ciutat i que requereix un abordatge integral de les problemàtiques per part de totes les administracions implicades.

El tràgic incident d’avui torna a deixar palès que el dret a un habitatge digne i el dret als subministraments bàsics han de ser accessibles per a totes les persones. Per aquest motiu, des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona reclamem accions decidides per garantir el compliment dels drets humans de proximitat, i insistim en la col·laboració entre totes les administracions involucrades amb l’objectiu de salvaguardar els drets bàsics de les persones.

Notícies

El síndic de Barcelona celebra l’eliminació dels envasos de plàstic d’un sòl ús a les curses esportives de la ciutat

Curses esportives

En el marc de la Setmana Europea per la prevenció de residus, la Sindicatura de Greuges de Barcelona fa referència a l’actuació d’ofici sobre l’impacte mediambiental de l’ús d’envasos de plàstic d’un sol ús en les curses urbanes amb diverses recomanacions a l’Ajuntament de Barcelona: l’elaboració d’un codi de bones pràctiques, l’establiment d’un quadre d’indicadors per mesurar l’impacte ambiental, i la creació d’un Pla de Gestió Ambiental per les curses.

En un context general, cal dir que l’actuació de l’Ajuntament ha estat encertada amb el compromís de reduir el plàstic a la ciutat, però pot ser millorable en termes d’eficàcia en la gestió de les curses urbanes. D’aquest estudi també es percep que el consistori actua més fermament en les curses en què és organitzador o col·laborador, mentre que en totes aquelles que se celebren a la ciutat però no té cap vincle directe, hi ha una manca generalitzada de dades per valorar com s’està duent a terme la gestió ambiental.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha constatat de primera mà com a les dues darreres curses d’enguany a la ciutat (Bombers i Jean Bouin) s’han eliminat totalment els envasos de plàstic d’un sòl ús.

L’origen de l’actuació d’ofici

En els carrers de la ciutat de Barcelona cada any es desenvolupen un gran nombre de curses. Es tracta d’esdeveniments autoritzats que impulsen la pràctica esportiva, tot i que a la vegada generen força agents contaminants en el medi per la gran quantitat d’ampolles de plàstic que tradicionalment s’han repartit entre les persones participants. Per aquest motiu, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va iniciar un estudi d’ofici que permetés valorar l’impacte mediambiental de l’ús d’envasos de plàstic d’un sol ús en les curses urbanes.

Les responsabilitats i actuacions del consistori en les curses esportives celebrades a la ciutat

L’Institut Barcelona Esports (IBE) ha informat la Sindicatura de Greuges de Barcelona que a la ciutat es duen a terme una seixantena de curses cada any i que, d’aquestes, en una desena l’IBE és titular o bé hi dona suport o hi col·labora.

Concretament, l’IBE és titular en sis proves esportives, cinc de les quals organitzades mitjançant la concurrència dels interessats en concurs públic. Així doncs, la cursa de la Mercè és l’única que l’organisme organitza de manera directa. L’IBE insisteix que en els requisits d’autorització de les curses que coordina, sempre es demanen clàusules mediambientals, però vinculades al soroll i la seva limitació.

Des de l’administració municipal també s’explica que posen a la disposició de tots els organitzadors els recursos materials i humans necessaris per recollir els residus generats, i és la Direcció dels Serveis de Neteja i Gestió de Residus qui fa el dimensionament dels recursos necessaris.

L’IBE manifesta que des de l’any 2017 consten iniciatives destinades a la reducció del plàstic en aquests esdeveniments esportius mitjançant l’eliminació de les ampolles de plàstic, que majoritàriament han estat substituïdes per gots compostables en totes les activitats que requereixen concessió municipal. Per últim, el consistori fa menció al fet de no disposar de les dades corresponents a la quantitat de residus que es recullen en cadascuna de les curses. No obstant això, també ressalta que s’està treballant per poder disposar d’aquestes dades.

Les valoracions de la Sindicatura

Si bé cal valorar la substitució del plàstic per gots compostables en les curses autoritzades per l’Ajuntament, la Sindicatura de Greuges de Barcelona destaca negativament que no es faci cap referència a la resta de curses que també es duen a terme a la ciutat i de les quals l’IBE no disposa de cap mena de dades. Atenent el volum de curses que es desenvolupen a la ciutat, caldria considerar l’opció de comptar amb un òrgan o departament on se centralitzin dades corresponents a totes les curses i se’n pugui avaluar l’impacte.

L’estudi d’ofici de la Sindicatura ha fet seguiment del desenvolupament d’algunes de les curses realitzades durant els últims dos anys i ha pogut observar diferents formes de dur a terme els avituallaments per tal de garantir la hidratació dels corredors: gots compostables; instal·lació de fonts públiques portàtils; repartiment de bidons reutilitzables per a ús individual, tot i que fins enguany eren diverses les curses on es donaven ampolles de plàstic.  

En coherència amb el Compromís Plàstic Zero, cal valorar la conveniència de disposar d’un codi de bones pràctiques, entès com el conjunt de recomanacions i compromisos en referència a l’ús i la gestió dels residus plàstics. Els codis de bones pràctiques, més enllà d’un instrument de sensibilització, permeten definir accions i indicadors per redissenyar estratègies efectives que impulsin la protecció del medi ambient.  

En l’elaboració d’aquest informe s’ha detectat la dificultat per  quantificar l’impacte del plàstic d’un sòl ús en les curses. Com s’ha informat la Sindicatura, els residus generats durant les curses s’ajunten i es barregen amb els altres residus municipals, fet que impossibilita el seu mesurament, tal com disposa la Directiva (UE) 2019/904 relativa a la reducció de l’impacte de determinats productes de plàstic en el medi ambient. Quantificar  residus i establir indicadors que facilitin la valoració és un primer pas per conèixer l’impacte mediambiental real que suposen les curses urbanes, i conscienciar la ciutadania sobre la necessària reducció de residus. Així mateix, també es proposa l’elaboració d’un Pla de Gestió Ambiental per a les cursesque es desenvolupen a la ciutat, amb l’objectiu de prevenir la reducció de residus i millorar-ne la gestió establint un seguiment de les fraccions que es generen fins a les plantes de tractament.

Notícies

La Sindicatura s’interessa d’ofici per conèixer els resultats de l’aplicació del Pla d’Igualtat de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins

Parcs i Jardins

El síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, ha anunciat l’obertura d’una actuació d’ofici que té l’objectiu de conèixer els mecanismes per tal de garantir la igualtat de tracte i prevenir les situacions de discriminació i assetjament en l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona, que compta amb un Pla Intern d’Igualtat des de l’any 2019.

L’origen del cas

L’inici d’aquest interès de la Sindicatura rau en les situacions viscudes per dones treballadores de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, que judicialment han estat considerades d’assetjament laboral per raó de sexe (Sentència 17, no ferma, del jutjat social núm. 3 de desembre de 2020). Arran d’aquestes conductes denunciades per les dones treballadores, Parcs i Jardins va intervenir per detectar situacions que propiciaven la desigualtat i la discriminació.

L’any 2019 l’Institut Municipal de Parcs i Jardins va elaborar el Pla Intern d’Igualtat 2019-2022, document que té els propòsits d’establir les línies d’actuació per la igualtat efectiva entre dones i homes, i donar resposta a les desigualtats i discriminacions detectades.

L’actuació de la Sindicatura

Una vegada ja fa dos anys de la implementació d’aquest Pla intern d’Igualtat a Parcs i Jardins, la Sindicatura de Greuges de Barcelona vol saber quina és la situació actual en aquest organisme municipal pel que fa a la desigualtat i la discriminació per raons de sexe, així com identificar quines accions s’han dut a terme per a la prevenció de situacions d’assetjament. El síndic Bondia ha afegit que també preguntarà per l’abordatge i el tractament concret de les situacions sentenciades i denunciades per dues dones treballadores.

La normativa vinculada

L’article 23 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea consagra la igualtat entre homes i dones, havent-se de garantir en tots els àmbits. En el mateix sentit, l’article XIV de la Carta Europea de Drets Humans a la Ciutat, relatiu al Dret al Treball, estableix el compromís de les ciutats signatàries a desenvolupar, en col·laboració amb les altres institucions públiques i les empreses, mecanismes per garantir la igualtat de tots i totes davant el treball, per impedir qualsevol mena de discriminació per motius de sexe, nacionalitat, edat, orientació sexual, o discapacitat.

Notícies

Cal unificar criteris per l’assignació de terrasses en cas de concurrència de sol·licituds

terrasses carrer Blai

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha tancat l’actuació d’ofici sobre l’estudi de l’atorgament de llicències de terrasses amb la constatació que el sistema d’assignació d’espais disponibles no està harmonitzat en el conjunt de la ciutat en els casos en què el nombre de sol·licituds supera el de llicències atorgables.

Ara com ara, el Manual operatiu de l’Ordenança de terrasses vigent, més enllà d’establir que la distribució ha de ser igualitària entre concurrents i proporcional a la capacitat del local, no conté cap desenvolupament sobre el procediment específic que ha de regir la distribució equitativa de l’espai en els casos en què el nombre de sol·licituds superi les llicències disponibles. Tampoc consten els criteris que haurien de regir els sortejos que es duen a terme en aquestes situacions.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera imprescindible que es marquin aquests criteris amb una aplicació unitària a tota la ciutat per tal d’evitar que es donin situacions de greuge entre els titulars d’establiments de restauració en funció dels districtes on es trobin. No pot deixar-se de banda que aquest sector aporta molts llocs de treball a la nostra ciutat i ha estat un dels més castigats pels efectes de la Covid-19.

L’origen de l’actuació d’ofici

Durant els anys 2017, 2018 i 2019, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va ser receptora de diverses queixes dels establiments de restauració dels carrers Blai i Blesa (districte de Sants-Montjuïc) pel que consideraven una manca d’equitat en l’assignació de les terrasses. El problema sorgia quan l’Ajuntament decidia que en alguns trams del carrer la selecció dels titulars de terrasses es faria per sorteig donada la concurrència de sol·licituds.

Els titulars dels establiments de restauració sol·licitaven que, en cas de no ser possible una redistribució de les taules totals com havien demanat els locals afectats per tal que cap restaurador es quedi sense terrassa, almenys canviessin les condicions del sorteig, de manera que els establiments que ja han patit les conseqüències econòmiques que suposa quedar-se un any sense terrassa, no puguin repetir la mateixa situació l’any següent.

En aquell moment, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ja va traslladar al consistori que la manera en què es realitzava el sorteig per a l’atorgament de les autoritzacions de les terrasses als establiments del carrer Blai incomplia l’obligació legal de distribuir de forma equitativa l’espai susceptible d’ocupació que estableix el Reglament del patrimoni dels ens locals a Catalunya, i infringia els principis d’igualtat i proporcionalitat als quals fa referència el Manual operatiu de l’Ordenança de terrasses.

Per aquest motiu, la Sindicatura va iniciar una actuació d’ofici amb l’objectiu de comparar les condicions en què s’executen els sortejos per l’atorgament de les autoritzacions de terrasses a tota la ciutat quan hi ha concurrència de sol·licituds, així com va recomanar concretament al Districte de Sants-Montjuïc que cerqués i apliqués un procediment legal per tal que l’assignació de les autoritzacions de les terrasses al carrer Blai fos justa i equitativa.

La normativa vinculada

Cal conèixer la normativa vinculada a l’assignació i ubicació de terrasses que impera a la ciutat per tal d’analitzar la situació. Primerament hi ha l’Ordenança de Terrasses, aprovada el 20 de desembre de 2013 i amb posteriors modificacions els anys 2016 i 2018. Aquesta disposició va acompanyada del Manual operatiu de l’Ordenança de Terrasses de Barcelona, que desplega l’aplicació d’aquesta ordenança.

També cal citar que el carrer motiu de queixa compta amb l’Ordenació Singular de les Terrasses del carrer Blai i Blesa, aprovada el gener de 2016, que determina els criteris ordenadors de l’espai que han de regir per la concessió de llicències per a la instal·lació de terrasses en el carrer Blai i Blesa.

El 23 de setembre de 2021 va aprovar-se inicialment una nova modificació de l’Ordenança de Terrasses, inspirada en les mesures extraordinàries per la crisi sanitària de la Covid-19. La previsió d’entrada en vigor és el pròxim 1 de gener de 2022 i compta amb dues novetats: les regles per a l’assignació dels espais es concretaran per decret de la Comissió de Govern i dona un termini de sis mesos per a l’aprovació d’un manual operatiu que fixi els criteris de tramitació de les llicències.

La manca d’equitat en el carrer Blai i les propostes de millora de la Sindicatura

Arran de l’actuació d’ofici, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va copsar la situació de manca d’equitat que s’estava produint en els carrers Blai i Blesa mitjançant l’aplicació del sistema de sorteig.

Quan la Sindicatura de Greuges de Barcelona va dirigir-se al Districte de Sants Montjuïc durant els anys 2018 i 2019 per proposar accions de millora que permetessin més igualtat en la distribució de terrasses, el districte va argumentar que l’Ordenació Singular de les Terrasses dels carrers Blai i Blesa havia estat impugnada en seu judicial contenciosa administrativa i això impedia la seva modificació. Des de la Sindicatura ja va manifestar-se que l’objecte de litigi (que feia referència als horaris) no afectava la distribució de mòduls, i per tant, no hi havia cap obstacle per a la modificació d’aquell apartat.  

Durant aquells anys, el conjunt dels establiments de restauració que sol·licitaven terrassa van traslladar al Districte la proposta acordada entre ells de repartir equitativament el nombre de taules en els respectius mòduls i trams de carrer, o bé excloure’ls del sorteig si el resultat d’aquest els hagués perjudicat l’any anterior. El Districte de Sants-Montjuïc no va acceptar la pretensió formulada pels interessats al·legant que això alteraria una disposició de caràcter general i que esdevenia inviable, ja que aquest fet generaria unes situacions de privilegi no justificables. Altra vegada, la Sindicatura de Greuges de Barcelona no va compartir la motivació del Districte i va insistir en l’aplicació d’un procediment legal per tal que l’assignació de les autoritzacions de les terrasses del carrer Blai fos justa i equitativa, tal com disposa el Manual operatiu de terrasses.

Davant la rigidesa del posicionament del Districte de Sants-Montjuïc, la Sindicatura de Greuges de Barcelona vol recordar que l’ordenament jurídic preveu mecanismes per tal de modificar aquelles normes quan de la seva aplicació en derivi una situació injusta, com ha estat el cas de l’Ordenació Singular de les Terrasses dels carrers Blai i Blesa. De fet, en la modificació de l’Ordenança de Terrasses de l’any 2018 citada anteriorment, es recollia la possibilitat que, durant la vigència de les ordenacions singulars l’Ajuntament pogués modificar-les, opció que el Districte tampoc va considerar.

Actuacions més justes a la plaça de Masadas i la rambla del Poblenou

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha treballat aquesta actuació d’ofici fent una comparativa entre la situació dels carrers Blai i Blesa amb alguns emplaçaments similars en altres districtes de la ciutat que també disposen d’ordenacions singulars.

Per exemple, en el cas de la plaça de Masadas s’estableix una adjudicació igualitària per a cada operador. Els mòduls sobrants es reparteixen entre els establiments que disposen de més serveis (sanitaris i accessibilitat). En el cas d’igualtat de condicions entre aquells establiments que hi opten, s’assignen mitjançant sorteig, amb una adjudicació temporal per anys alternativament entre els establiments amb les mateixes condicions.

Una altra solució que es recull a la rambla del Poblenou és la d’assignar la distribució igualitària entre els concurrents en mòduls de dues taules, i els mòduls restants adjudicar-los en gradació en funció de l’aforament a l’interior del local. D’aquesta forma difícilment cap titular d’un establiment de restauració resta exclòs d’assignació de terrassa. Els districtes on s’ubiquen aquests dos espais, en casos de concurrència de sol·licituds, fan una distribució equitativa entre els sol·licitants i utilitzen el sorteig de manera residual, únicament en aquells supòsits en què no puguin aplicar-se altres fórmules d’assignació. Aquests criteris tenen un component objectiu  que necessàriament ha de portar a la solució d’un repartiment equitatiu entre tots aquells operadors susceptibles d’obtenir una llicència. Per tant, no deixa a la sort d’un sorteig la possibilitat de disposar de l’espai en igualtat de condicions que la resta d’operadors que reuneixen els requisits per a l’obtenció de l’autorització municipal.

Notícies

La Sindicatura de Greuges de Barcelona analitzarà l’adequació, el funcionament i la planificació de les infraestructures de la Guàrdia Urbana

Guardia Urbana

Per tal de conèixer la seva adequació, funcionament i planificació, el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, ha anunciat que durant els mesos de novembre i desembre del 2021 visitarà les dotze infraestructures de la Guàrdia Urbana (GUB) a la ciutat: les deu unitats territorials (una per districte); la seu de la Divisió Policial de Trànsit a la Zona Franca, i la sala conjunta de comandament GUB-Mossos d’Esquadra del carrer Lleida.

La finalitat d’aquesta anàlisi in-situ és comprovar que les instal·lacions s’adeqüen als estàndards internacionals de monitoratge d’espais de treball policial, així com contrastar que són idònies per acollir i atendre les persones usuàries del servei i les persones treballadores.  

El cicle de visites començarà el dijous 11 de novembre en una de les infraestructures ja mencionades: la seu de la Divisió Policial de Trànsit a la Zona Franca. La Sindicatura de Greuges de Barcelona és coneixedora que en aquesta dependència policial es custodien persones detingudes sota la responsabilitat de la Guàrdia Urbana, i per tant podrà analitzar en primera persona quin és l’estat de les cel·les i les infraestructures destinades a la custòdia d’aquestes persones.

En les visites hi participaran el síndic de greuges, membres del seu equip assessor i un/a professional de l’advocacia especialista en la matèria. Prèviament s’haurà confeccionat un document model per analitzar amb els mateixos criteris i paràmetres cadascuna de les diverses ubicacions de la Guàrdia Urbana. Els propòsits finals d’aquestes actuacions són l’elaboració d’un informe d’avaluació relatiu a la idoneïtat de les instal·lacions del cos policial local de la ciutat, i el trasllat de possibles recomanacions que permetin millorar la qualitat de la prestació del servei d’aquestes instal·lacions.

Notícies

Les dificultats per accedir al Cementiri de Montjuïc mitjançant el transport públic

Transport públic Cementiri Montjuïc

Després d’analitzar la mobilitat en transport públic per desplaçar-se fins al cementiri, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha recomanat a la Tinència d’Ecologia i Infraestructures i a TMB la millora de l’accessibilitat en transport públic al Cementiri de Montjuïc, així com valorar la viabilitat de canviar la ubicació de les parades d’autobús, seguint criteris d’accessibilitat, seguretat i perspectiva de gènere.

Mitjançant una anàlisi dels recorreguts en primera persona, des de la Sindicatura s’ha comprovat com l’accés al Cementiri de Montjuïc esdevé un paradigma de la necessitat del vehicle privat per desplaçar-se a un espai d’ús públic, al qual poden necessitar acudir persones de diferents edats i condicions de mobilitat.

Cal indicar que, més enllà de l’accés al mateix recinte, també s’ha de tenir en compte que el desplaçament pel seu interior, amb força extensió i desnivell, només disposa d’oferta de transport públic (línia 107) els diumenges i festius de 9.30 a 14 hores, amb una freqüència de pas que oscil·la entre els 30 i els 45 minuts.

En conseqüència, és difícil que la ciutadania tingui present l’opció del transport públic per desplaçar-se al Cementiri de Montjuïc com a alternativa que satisfaci les seves necessitats.

La línia 21 d’autobús

Aquestes circumstàncies exposades s’agreugen a l’hora de fer el trajecte de tornada al centre de la ciutat (línia 21 sentit Paral·lel), quan cal desplaçar-se a la parada 2989, situació que requereix creuar la Ronda Litoral per sota, per un espai amb una mínima vorera i sense passos clars per als vianants, a banda que la ubicació de la parada és inviable per a persones amb problemes de mobilitat.

Parada 2989

En la informació municipal facilitada tampoc consta que s’hagin tingut en compte criteris per millorar la seguretat en indrets i parades poc transitades. És el cas d’aquesta parada 2989, que es troba en un punt aïllat i inhòspit, en una via amb pendent elevat per on sols circulen vehicles, sense trànsit de persones si no és per accedir al punt de parada de l’autobús. 

Cal tenir en compte que sovint les persones que visiten els cementiris poden tenir certa edat i ser dones. A aquestes condicions s’ha d’afegir que els punts d’espera no es troben en espais concorreguts i que els temps d’estada a les parades poden ser alts, a conseqüència de les baixes freqüències de pas dels autobusos. Per aquest motiu, la Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que seria important incorporar una visió en perspectiva de gènere en la ubicació dels punts de parada al Cementiri de Montjuïc  i a les parades de bus en general.

Respecte de l’accessibilitat, s’ha d’afegir que quan es consulta al servei telefònic d’atenció al client de TMB quines opcions hi ha per a dur a terme aquest desplaçament per part d’una persona amb problemes de mobilitat, la resposta és que ha d’agafar la línia 21 en sentit el Prat fins al final de la línia, per poder enllaçar amb l’estació de Rodalies per retornar a Barcelona.

La parada 3254, sense marquesina

A banda de la ubicació de la parada de la línia 21 per tornar al centre de la ciutat (que tampoc compta amb marquesina), un altre dels fets a millorar és que la parada 3254, a l’entrada del recinte, no disposa de marquesina. Cal destacar que aquesta parada fa de connexió entre les línies 21 i 107 i que sovint cal esperar-hi força estona. La següent parada a l’interior del recinte, que només dona servei a la línia 107 (parada 685), sí que en disposa.

Parada 3254

A més a més, és necessari mencionar la dificultat afegida en termes estrictes d’accessibilitat per a les persones amb discapacitats (siguin motrius o visuals).  Per exemple, des del punt de la parada 3254, a l’entrada del recinte, fins a les oficines i l’atenció ciutadana, hi ha un recorregut aproximat d’uns cent metres, en un terreny amb un cert pendent, situació que pot presentar dificultats per a alguns col·lectius.

Notícies

Els ‘botellots’ i el dret a una nit cívica i segura centren la darrera intervenció d’ofici de la Sindicatura

Botellot

El síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, ha anunciat la intervenció d’ofici de la Sindicatura per analitzar i formar part activa dels mecanismes, propostes i iniciatives que aborden l’oci nocturn, concretament en un context com l’actual, en què el col·lectiu jove ha tornat a ocupar l’espai públic a la nit.

Aquest estudi pretén copsar el fenomen des d’una visió transversal i integradora de les diferents sensibilitats amb l’objectiu de conèixer les necessitats i inquietuds dels diversos col·lectius implicats, així com elaborar propostes per millorar les dinàmiques que se’n deriven de l’ús de l’espai públic com espai d’oci nocturn.

Cal tenir en compte que la situació sanitària actual ha permès el restabliment de la mobilitat i el retorn de l’espai públic com espai de socialització. Amb aquesta reaparició de l’activitat social a la via pública, també han tornat les concentracions de persones al carrer en un context lúdic, nocturn i amb consum de begudes alcohòliques. Aquestes aglomeracions de persones joves no són un fenomen recent, però després de la Covid-19 s’ha afegit un component multitudinari que genera problemes de convivència amb el veïnat.

La Sindicatura, present activament a la Taula ciutadana per una nit cívica i segura

L’Ajuntament de Barcelona, mitjançant una mesura de govern, ha creat la Taula ciutadana per una nit cívica i segura, que té el propòsit de fer un abordatge del fenomen de l’oci i les activitats nocturnes a Barcelona, des del punt de vista dels diversos sectors de la ciutat que hi estan relacionats. La Taula té l’encàrrec d’elaborar un informe d’anàlisi i propostes per a una nit cívica i segura, a través de les propostes que aportin tots els seus integrants.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona formarà part activa de la Taula ciutadana per una nit cívica i segura i té la ferma voluntat de presentar-hi propostes i iniciatives per abordar el fenomen de l’oci i les activitats nocturnes a la ciutat.  Bondia insisteix en “la necessitat de comptar també amb representants la joventut com a interlocutors vàlids per escoltar les seves necessitats i inquietuds”.

Notícies

La realitat de les persones joves migrades, assumpte d’ofici de la Sindicatura de Greuges de Barcelona

Persones menors sense referents familiars

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha obert una actuació d’ofici per abordar la realitat de les persones joves migrades sense referents familiars des d’una perspectiva de garantia dels seus drets humans. Es tracta d’un col·lectiu que precisa un suport i un acompanyament específic per ajudar-los a fer el seu projecte de vida.

L’objectiu d’aquest estudi és obtenir una radiografia de la situació d’aquest col·lectiu a Barcelona; identificar les accions, els programes i les estratègies implementades per l’Ajuntament; trobar espais de millora i oportunitats municipals per a l’atenció d’aquestes persones, i per últim, fer propostes d’acció al consistori.

David Bondia, síndic de greuges de Barcelona, ha insistit en el fet que “els serveis destinats a l’atenció d’aquest col·lectiu vulnerabilitzat no poden ser merament assistencialistes” i ha afegit que “esperem que la recent reforma del reglament pugui ajudar vertaderament a aquests joves a continuar els seus itineraris personals, educatius i laborals”.

La Sindicatura de Greuges cercarà com l’Ajuntament de Barcelona, dins les limitades competències que té en aquest àmbit, pot garantir el dret d’aquestes persones a tenir una vida digna de ser viscuda.

La recent reforma del reglament d’estrangeria

El dimarts 19 d’octubre del 2021 el Consell de Ministres va aprovar una reforma del reglament d’estrangeria per fer possible la regularització dels menors no acompanyats quan arriben a la majoria d’edat. L’objectiu d’aquesta reforma és flexibilitzar els requisits exigits per obtenir els permisos de residència i de treball.

Una de les principals modificacions del reglament d’estrangeria que introdueix el reial decret aprovat el darrer dimarts és que es redueix de 9 a 3 mesos el termini per obtenir el primer permís de residència. A més, obtindran el permís de treball  i s’allargarà d’1 a 2 anys el primer permís de residència. Cal mencionar un últim canvi important que pretén aquesta reforma: podran completar els tràmits de residència o treball fins als 23 anys, fet que ara s’esgotava quan en complien 21.

Les dades a Barcelona

A la nostra ciutat, des de l’any 1999, actua el Servei de Detecció i Intervenció social (SDI) amb infants, adolescents i joves migrats sols que viuen als carrers i espais públics de Barcelona i es troben en situació de risc social greu. Aquest servei també intervé amb els joves en les mateixes circumstàncies fins que se’ls deriva definitivament als serveis socials bàsics d’atenció primària o a altres recursos, i en tot cas, fins que assoleixen l’edat de 21 anys.

Notícies

El síndic de Barcelona inicia una actuació d’ofici per avaluar l’impacte de l’increment del preu de la llum

Increment preu llum

El síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, ha anunciat l’obertura d’una actuació d’ofici per identificar l’impacte econòmic que l’increment del preu de les tarifes elèctriques està tenint en la ciutadania de Barcelona, així com en el consistori i les seves entitats municipals.

Augment del preu de la llum sense precedents

El cost de l’electricitat és una variable econòmica que afecta directament les famílies,  empreses, persones autònomes i, també, al conjunt de l’Administració. Des del mes de febrer d’enguany s’ha produït un augment sostingut del preu de l’electricitat en el mercat majorista. Durant el setembre del 2021 aquest preu va marcar un màxim històric i gairebé va triplicar els preus de l’any anterior. A més a més, no sembla que aquesta exorbitant escalada de preus tingui una millor perspectiva en els pròxims mesos.

L’electricitat, un subministrament bàsic

Els elevats preus derivats del consum elèctric generen un alt grau de preocupació i incertesa en la ciutadania. Parlem d’un consum bàsic de primera necessitat amb una importància molt destacada en les economies domèstiques de la nostra ciutat, en què impacta de manera negativa, amb especial incidència en els col•lectius més vulnerabilitzats.

Els principis d’universalitat, igualtat d’oportunitats i cohesió social exigeixen que els serveis bàsics siguin accessibles i assequibles per a tota la ciutadania. La privació d’alguns d’aquests serveis essencials per a un sector de la població podria vulnerar la dignitat de les persones i el seu legítim dret al desenvolupament social. Per aquests motius, des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona s’ha iniciat un expedient d’ofici que permeti avaluar la situació actual i conèixer quines accions municipals s’estan duent a terme per pal·liar els efectes d’aquest augment de preu de l’electricitat.

La intervenció de la Sindicatura

El nou síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, ha anticipat que l’expedient d’ofici pretén analitzar si aquest augment de l’import de la tarifa elèctrica ha suposat un increment d’ajudes econòmiques i si s’estan plantejant mesures governamentals des del consistori per afrontar aquesta realitat. Bondia ha afegit que “cal saber com s’està coordinant aquesta situació en l’àmbit municipal i també investigar quin ha estat l’impacte per l’Ajuntament i les seves entitats municipals”.

Notícies

Carta de benvinguda del nou síndic de greuges de Barcelona, David Bondia

nou síndic Barcelona

Emprenc amb il·lusió aquest nou repte, compromès amb els drets humans de proximitat i garantint rigor, experiència i treball per fer de la Sindicatura de Greuges de Barcelona un espai de referència per tota la ciutadania i un organisme prestigiós i respectat en l’àmbit municipal. Aquests són alguns dels meus objectius en aquesta nova etapa que inicio al capdavant d’una institució amb gairebé 17 anys d’història a la nostra ciutat.

No puc deixar d’agrair a totes les persones que van participar en el procés de suport ciutadà i a totes les entitats barcelonines que van implicar-se en el procés d’elecció d’una nova Sindicatura de Greuges a la nostra ciutat, així com a totes les candidatures que van enriquir el debat amb propostes constructives per millorar el funcionament de la institució.

El meu nomenament comporta el compromís de fer efectiu el projecte que vaig presentar a l’inici del procés (7 eixos i 33 propostes) per tal d’establir un nou full de ruta de la institució. Això implica una aposta per un projecte de Sindicatura de Greuges amb experiència, a peu de carrer, compromesa amb els drets humans de proximitat i que actuï amb rigor i independència.

Tinc molt clar que la ciutat és la seva gent, les seves persones, el seu teixit social. Per aquesta raó, el meu propòsit és que aquesta institució estigui present en els setanta-tres barris i els deu districtes que la conformen. La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha de ser un territori i no només una ubicació física; hem de treballar de forma itinerant en el territori per conèixer i connectar amb les problemàtiques de tota la nostra ciutadania.

Ens cal que la Sindicatura sigui una institució d’equilibri entre la ciutadania i l’administració. Hem de convertir els neguits, les preocupacions i les denúncies de la ciutadania en recomanacions clares a l’administració que permetin millorar els serveis municipals. Pretenc potenciar el tractament holístic de les queixes, i ho vull fer amb l’ajuda de taules de treball permanents, sectorials i transversals que permetin canalitzar el coneixement i el treball de les persones i entitats que configuren la nostra ciutat.

Promouré una Sindicatura de Greuges de Barcelona proactiva, que actuï en temps real per solucionar, o fins i tot per anticipar, la vulneració de drets de les persones. Entenc que he de liderar una Institució amb moltes potencialitats que ha de fer efectives totes les seves competències. Per això us demano que confieu en la Sindicatura per acompanyar les vostres denúncies i queixes, així com per impulsar actuacions d’ofici que visibilitzin les diferents problemàtiques, i que ens permetin millorar i transformar dinàmiques de la nostra ciutat.

Com ja he mencionat abans, la Sindicatura compta amb gairebé disset anys de trajectòria. Això no seria possible sense el camí recorregut per les dues síndiques que l’havien presidit anteriorment, Pilar Malla i Maria Assumpció Vilà, a qui reconec la tasca feta i agraeixo el seu compromís amb els drets de la ciutadania. 

Tinc un gran repte al davant. Un projecte carregat d’il·lusió i amb una idea clara: fer de la institució un espai referent en la lluita pels drets humans de proximitat. A totes i tots, a les entitats, us demano que unim esforços per acompanyar i impulsar mesures que facin que el dret a una vida digna de ser viscuda vertebri totes les polítiques, normes, pràctiques i accions del nostre Ajuntament.

Avui comencem!

David Bondia, síndic de greuges de Barcelona (2021-2026).

*Fotografia de Martí Petit.

Notícies

Carta de comiat de la síndica Vilà

comiat sindica vila

Avui m’acomiado de la responsabilitat de síndica amb què he complert durant els darrers onze anys de la meva trajectòria professional. Després de dos mandats com a síndica de greuges defensant els drets fonamentals i les llibertats públiques de la ciutadania barcelonina, és moment de donar pas a una nova persona, tal com estableix el reglament de la Sindicatura.

És difícil dir adeu quan la teva feina és la teva passió i el teu motor de vida. Ajudar les persones que, d’una manera o una altra, formen part del dia a dia de la nostra ciutat és una de les sensacions més gratificants que he viscut mai. He estat una afortunada per poder presenciar l’evolució de la ciutat des d’una posició que m’ha permès participar-hi de manera directa. Sense cap mena de dubte, per mi aquesta etapa ha suposat un somni fet realitat.  

Quan vaig accedir el maig del 2010 a aquest càrrec, em vaig trobar davant un repte molt il·lusionant i que alhora exigia una gran responsabilitat. D’aquelles que poden arribar a impressionar i generar dubtes sobre la capacitat d’una mateixa per dur-la a terme. Soc una dona, com moltes altres, que he treballat tota la vida. Aquesta realitat m’ha forjat un criteri, un punt de vista, un sentit que correspon probablement al del gruix del veïnatge barceloní. Aquest criteri ha madurat amb l’estima a les persones, la vida i la ciutat on visc, sempre amb un compromís de millorar aquest món mitjançant les petites coses que han estat al meu abast. Ser la defensora de la ciutadania barcelonina no podia ser una tasca fàcil, però el meu convenciment de fer-ho bé i fer créixer la institució era superior als possibles dubtes i temors relacionats amb la pressió. No soc jo qui he de posar nota als meus dos mandats, però sí que puc afirmar que he centrat tots els meus esforços a procurar millorar l’Administració mitjançant les nostres intervencions.

Sempre he volgut estar present en els carrers dels barris barcelonins, de la mà del seu veïnat i les seves entitats. Primer en la lluita contra el càncer, després a les entitats del Tercer Sector, i aquests darrers anys a la Sindicatura de Greuges de Barcelona. Per això he considerat que la tasca d’una síndica és la immersió en els problemes que sorgeixen a la ciutadania, amb l’objectiu d’aportar solucions a totes les persones i entitats amb qui hem tractat els greuges i cercat les formes en què l’Administració pot arranjar-los. Haver-me tancat en un despatx a esperar queixes, o no dedicar tota la meva atenció i feina i temps, hauria estat fallar en el compromís assolit amb les entitats que em varen proposar, amb la confiança que també representava l’elecció unànime per part del consistori.

Quan acceptes la responsabilitat de ser síndica de Barcelona saps quin paper et toca jugar: el de la supervisió de l’activitat municipal i de la bona administració, tenint en compte les lleis, l’ètica i l’equitat, i alhora una gran estima a la ciutat. Aquest fet pot generar una sensació negativa de fiscalització de la feina, tant en alts càrrecs com en els tècnics de l’Ajuntament amb qui he tractat dia rere dia. Tot i això, crec que tothom ha tingut clar que l’únic objectiu de la nostra institució és el de millorar els serveis municipals i que la ciutadania pugui gaudir dels seus drets amb una millor administració.

Per mi han estat onze anys al capdavant de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, amb tres governs diferents. Sempre, i vull remarcar aquest sempre, hem demostrat que som una institució independent i objectiva que atén tota persona, col·lectiu o entitat jurídica que se senti agreujada per l’Ajuntament. Mai m’he fixat en el color del grup polític municipal que ha estat al capdavant del consistori, ja que l’únic important per a mi ha estat la lluita per la defensa dels drets fonamentals de la ciutadania.

Estic molt satisfeta perquè la Sindicatura de Greuges de Barcelona avança i es consolida des de la seva creació l’any 2005. Hem pogut executar la nostra tasca gràcies al treball seriós i compromès d’un equip de professionals del qual m’enorgulleixo, tant d’haver après, i molt, de la seva professionalitat, com del goig d’haver-lo liderat. La direcció de la Sindicatura ara estarà en mans d’en David Bondia, a qui li desitjo tots els èxits, perquè la seva sort serà la de tota la ciutat. En David ja sap, com així ja li he transmès, que soc i seré a la seva disposició pel que calgui, com jo he comptat sempre que ho he necessitat amb Pilar Malla, la primera síndica de la ciutat.  

Ciutadania; tota persona resident, nouvinguda i passavolant; entitats veïnals i sectorials; regidores; treballadores municipals; sindicatures d’altres localitats; periodistes; companyes, gràcies. Moltes gràcies. Només puc agrair-vos que hàgim estat companyes de viatge durant més d’una dècada. Per la professionalitat amb què hem tractat tots els assumptes; pel respecte que sempre ha imperat en les nostres discussions o desavinences, i en definitiva, per remar totes en la mateixa direcció: fer de Barcelona una ciutat més justa i equitativa, respectuosa amb els drets i llibertats de la ciutadania. També vull agrair molt especialment a la meva família per tot el suport que m’ha donat i el costat que m’ha fet durant tot aquest temps. Perquè sense el seu suport incondicional això no hauria estat possible.

Les qui em coneixeu ja sabeu que no soc persona d’estar quieta durant gaire temps. Igual que he fet fins ara, com a dona i com a barcelonina, seguiré implicada en la lluita social, contribuint a construir una societat més justa i sense discriminacions.

Ens veiem als carrers de la nostra estimada ciutat!

Maria Assumpció Vilà i Planas, síndica de greuges de Barcelona (2010-2021).

Notícies

David Bondia, nomenat nou síndic de greuges de Barcelona

David Bondia nou sindic

El plenari de l’Ajuntament ha nomenat aquesta tarda a David Bondia com a nou síndic de greuges de Barcelona. En els pròxims dies prendrà possessió del càrrec.

En el marc del plenari de l’Ajuntament de Barcelona, els grups polítics municipals han nomenat a David Bondia com a nou síndic de greuges de Barcelona pel període 2021-2026, en substitució de Maria Assumpció Vilà, que ha estat al capdavant de la Sindicatura durant dos mandats (2010-2015 i 2016-2021).

La trajectòria de David Bondia

David Bondia és president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya i Professor titular de Dret internacional públic i Relacions internacionals de la Universitat de Barcelona.

Va participar en la redacció i adopció de la Carta Europea de Salvaguarda de Drets Humans a la Ciutat i del Pla de Drets Humans de Catalunya. Ha assessorat sindicatures locals, diversos municipis i al Fòrum de Síndics i Síndiques, Defensors i Defensores Locals.

També és membre de la Comissió d’Empara del Reglament de Participació Ciutadana i del Consell Acadèmic Assessor de l’Agenda 2030 de l’Ajuntament de Barcelona.

Com s’ha escollit el nou síndic

Entre els mesos de gener i març d’enguany, les diferents entitats de la ciutat inscrites en el Fitxer d’Entitats municipals van presentar fins a vuit candidatures diferents per ocupar el càrrec de nou síndic o nova síndica de greuges de la ciutat: David Bondia; Ramon Nicolau; Jordi Giró, Zaida Muxí, Isabel Alonso, Ricard de la Rosa, Rosa Cañadell i Rafel López.

Posteriorment, entre el 19 d’abril i el 19 de maig del 2021, va dur-se a terme la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges de Barcelona mitjançant la plataforma en línia Decidim.Barcelona i un sistema de verificació integrat amb el padró municipal, on podien participar totes les persones majors de 16 anys empadronades a Barcelona. Aquest procés de suport ciutadà, amb caràcter no vinculant, va comptar amb la participació de 3.034 persones i l’adhesió de 189 entitats a les diferents candidatures.

Si bé el mecanisme per donar suport a alguna de les vuit candidatures va fer-se exclusivament per internet, van habilitar-se també cinc punts d’acompanyament presencial per a aquelles persones sense recursos informàtics o coneixement per participar-hi i salvar així la bretxa digital.

Candidat/aVots de la ciutadaniaVots de les entitats  
David Bondia  1.414 suports ciutadans57 adhesions d’entitats
Ramon Nicolau  410 suports ciutadans73 adhesions d’entitats
Jordi Giró  288 suports ciutadans23 adhesions d’entitats
Zaida Muxí  270 suports ciutadans10 adhesions d’entitats
Isabel Alonso  215 suports ciutadans6 adhesions d’entitats
Ricard de la Rosa  186 suports ciutadans9 adhesions d’entitats
Rosa Cañadell  167 suports ciutadans3 adhesions d’entitats
Rafel López  84 suports ciutadans8 adhesions d’entitats
Resultats del procés de suport ciutadà

Després del procediment de suport ciutadà dut a terme durant els mesos d’abril i maig, és el Plenari del Consell Municipal qui ha de nomenar elnou síndic o la nova síndica mitjançant un acord adoptat per les dues terceres parts dels 41 regidors i regidores que formen l’Ajuntament de Barcelona. Els membres del Plenari del Consell Municipal han arribat a un consens que permet el nomenament de David Bondia com a nou síndic de greuges de la ciutat, amb els vots a favor de Barcelona en Comú; PSC; ERC, i Junts per Catalunya, i els vots en contra de Ciutadans, PP, Barcelona pel Canvi i la regidora no adscrita.