Notícies

David Bondia, nomenat nou síndic de greuges de Barcelona

David Bondia nou sindic

El plenari de l’Ajuntament ha nomenat aquesta tarda a David Bondia com a nou síndic de greuges de Barcelona. En els pròxims dies prendrà possessió del càrrec.

En el marc del plenari de l’Ajuntament de Barcelona, els grups polítics municipals han nomenat a David Bondia com a nou síndic de greuges de Barcelona pel període 2021-2026, en substitució de Maria Assumpció Vilà, que ha estat al capdavant de la Sindicatura durant dos mandats (2010-2015 i 2016-2021).

La trajectòria de David Bondia

David Bondia és president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya i Professor titular de Dret internacional públic i Relacions internacionals de la Universitat de Barcelona.

Va participar en la redacció i adopció de la Carta Europea de Salvaguarda de Drets Humans a la Ciutat i del Pla de Drets Humans de Catalunya. Ha assessorat sindicatures locals, diversos municipis i al Fòrum de Síndics i Síndiques, Defensors i Defensores Locals.

També és membre de la Comissió d’Empara del Reglament de Participació Ciutadana i del Consell Acadèmic Assessor de l’Agenda 2030 de l’Ajuntament de Barcelona.

Com s’ha escollit el nou síndic

Entre els mesos de gener i març d’enguany, les diferents entitats de la ciutat inscrites en el Fitxer d’Entitats municipals van presentar fins a vuit candidatures diferents per ocupar el càrrec de nou síndic o nova síndica de greuges de la ciutat: David Bondia; Ramon Nicolau; Jordi Giró, Zaida Muxí, Isabel Alonso, Ricard de la Rosa, Rosa Cañadell i Rafel López.

Posteriorment, entre el 19 d’abril i el 19 de maig del 2021, va dur-se a terme la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges de Barcelona mitjançant la plataforma en línia Decidim.Barcelona i un sistema de verificació integrat amb el padró municipal, on podien participar totes les persones majors de 16 anys empadronades a Barcelona. Aquest procés de suport ciutadà, amb caràcter no vinculant, va comptar amb la participació de 3.034 persones i l’adhesió de 189 entitats a les diferents candidatures.

Si bé el mecanisme per donar suport a alguna de les vuit candidatures va fer-se exclusivament per internet, van habilitar-se també cinc punts d’acompanyament presencial per a aquelles persones sense recursos informàtics o coneixement per participar-hi i salvar així la bretxa digital.

Candidat/aVots de la ciutadaniaVots de les entitats  
David Bondia  1.414 suports ciutadans57 adhesions d’entitats
Ramon Nicolau  410 suports ciutadans73 adhesions d’entitats
Jordi Giró  288 suports ciutadans23 adhesions d’entitats
Zaida Muxí  270 suports ciutadans10 adhesions d’entitats
Isabel Alonso  215 suports ciutadans6 adhesions d’entitats
Ricard de la Rosa  186 suports ciutadans9 adhesions d’entitats
Rosa Cañadell  167 suports ciutadans3 adhesions d’entitats
Rafel López  84 suports ciutadans8 adhesions d’entitats
Resultats del procés de suport ciutadà

Després del procediment de suport ciutadà dut a terme durant els mesos d’abril i maig, és el Plenari del Consell Municipal qui ha de nomenar elnou síndic o la nova síndica mitjançant un acord adoptat per les dues terceres parts dels 41 regidors i regidores que formen l’Ajuntament de Barcelona. Els membres del Plenari del Consell Municipal han arribat a un consens que permet el nomenament de David Bondia com a nou síndic de greuges de la ciutat, amb els vots a favor de Barcelona en Comú; PSC; ERC, i Junts per Catalunya, i els vots en contra de Ciutadans, PP, Barcelona pel Canvi i la regidora no adscrita.

Notícies

La Sindicatura insisteix a destinar els recursos necessaris per aconseguir que cada barri de la ciutat compti amb una àrea de joc infantil accessible i inclusiva

Parc infantil

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha tancat l’actuació d’ofici iniciada l’any 2020 sobre la implementació d’elements accessibles i inclusius en les àrees de jocs infantils amb dues recomanacions: d’una banda, que tant la renovació de les àrees com la creació de noves zones de joc infantil comptin amb criteris d’accessibilitat i inclusió per complir amb l’objectiu del 100 % l’any 2030: i d’altra, que cada barri barceloní disposi, com a mínim, d’una d’aquestes àrees per tal que les famílies amb infants amb diversitat funcional no siguin discriminades.

El propòsit de l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant el Pla de Joc a l’espai públic de Barcelona amb horitzó 2030 presentat l’any 2019, és que el 100 % de les àrees de joc noves i renovades siguin accessibles i amb elements certificats com a inclusius.

Amb una visió global de les dades, es pot arribar a la conclusió que, en cas de seguir aquesta tendència, serà difícil aconseguir l’objectiu previst, més encara quan s’ha copsat que de totes les noves àrees de joc creades només una part s’han construït amb criteris d’accessibilitat i inclusió. Si s’acota més el focus, s’observa que de les 89 noves àrees de joc previstes per al període 2015-2019, només se n’han creat 73, i d’aquestes només 26 disposen de jocs accessibles o inclusius.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que si bé hi ha hagut una millora en l’evolució de la renovació de les àrees de joc existents, cal fer un esforç per incrementar aquesta progressió. La Sindicatura ha ressaltat la necessitat de dur a terme les zones de joc infantil accessibles i inclusives: “Si es vol consolidar una nova visió del joc a la ciutat i que sigui capdavantera en les polítiques d’accessibilitat i inclusió, cal perseguir l’objectiu que cada barri compti, com a mínim, amb una àrea amb jocs infantils accessibles, inclusius i adaptada per als infants amb diversitat funcional”.

Cal tenir en compte i diferenciar que no només es tracta d’accessibilitat física als espais de joc infantil, sinó que el joc en qüestió també sigui inclusiu des del punt de vista comunicatiu i cognitiu. Com bé mostren les xifres, és evident que la infraestructura lúdica de la ciutat no és prou diversa per oferir propostes inclusives per a la infància barcelonina.

L’origen de l’actuació d’ofici de la Sindicatura

Les primeres denúncies rebudes en aquesta institució sobre aquesta temàtica daten de l’any 2016, quan la síndica ja va emetre una decisió en què demanava promocionar i construir més zones de joc infantil plenament accessibles i inclusives. Tres anys més tard, i després de tornar a contactar amb les famílies, van expressar que tot i que havia passat el temps, la situació dels parcs infantils inclusius seguia igual i no havia millorat.

Per aquest motiu, l’any 2020 la Sindicatura de Greuges de Barcelona va obrir una actuació d’ofici per esbrinar el grau d’accessibilitat i inclusivitat amb què compten les àrees de joc infantil de la ciutat, amb motiu de les queixes presentades per famílies amb infants amb diversitat funcional que tenen dificultats per trobar parcs infantils amb elements de joc accessibles i inclusius.

Les intervencions de l’Ajuntament de Barcelona

En el plenari municipal del 23 de febrer del 2018 va presentar-se la mesura de govern Cap a una política de joc a l’espai públic. El document identifica les accions previstes per als anys 2018 i 2019 per definir el Pla de joc a l’espai públic 2020-2030, i té l’objectiu d’”ampliar i diversificar les oportunitats de joc lliure i inclusiu a les àrees de joc”.

L’any 2019 va presentar-se el Pla de Joc a l’espai públic de Barcelona amb horitzó 2030, una iniciativa amb 10 fites clau, entre elles la d’”incrementar les oportunitats de joc de les persones amb diversitat funcional afavorint el joc inclusiu i l’entorn accessible a les àrees de joc mitjançant millores de disseny d’accessibilitat universal i augmentant els elements de joc certificats com a inclusius”. El propòsit final, amb data límit l’any 2030, és que el 100 % de les àrees de joc siguin accessibles i amb elements certificats com a inclusius.

L’anàlisi de la Sindicatura respecte de la renovació i la creació de noves àrees de joc infantil

Període 2015-2017

Durant el període 2015-2017 es van crear 59 àrees de joc: només en 16 d’aquestes van instal·lar-se jocs inclusius i no en tots els casos van incloure elements d’accessibilitat. La creació d’aquestes àrees va concentrar-se en els districtes de Sant Martí i l’Eixample. Per altra banda, Ciutat Vella, Sarrià-Sant Gervasi i Nou Barris no van comptar amb cap nova àrea de joc infantil.

En aquell mateix període van renovar-se 111 àrees de joc infantil: tan sols van incloure elements inclusius 35 d’elles, i únicament en 14 van incorporar-se elements accessibles. Com en el cas anterior, el gruix de les actuacions va concentrar-se en el districte de Sant Martí, mentre que Ciutat Vella, Sarrià-Sant Gervasi i Horta-Guinardó van ser els districtes amb menys actuacions.

Període 2018-2019

Entre els anys 2018 i 2019 estava prevista la creació de 10 noves àrees de joc infantil: només tres disposen de jocs accessibles o inclusius, altres tres àrees no disposen de cap element accessible ni inclusiu, i les altres quatre encara no s’han dut a terme (una està en projecte i les altres tres en obres).

En aquell mateix període van renovar-se 39 àrees de joc infantil, en què es constata un canvi de tendència respecte de les renovacions del període anterior: en 32 d’elles s’han incorporat elements accessibles o inclusius. En aquest cas, el gruix de les actuacions s’ha produït a Nou Barris, Sant Martí i Sant Andreu.

Pel que fa als 20 nous espais lúdics previstos pels anys 2018 i 2019, cal destacar que només se n’han construït 8, mentre que la resta d’espais projectats han estat anul·lats o suspesos i encara es continua sense informació al respecte. D’aquests vuit que sí que s’han dut a terme, un no disposa de jocs accessibles ni inclusius (Pla del Sol) i dos d’ells no disposen d’elements accessibles (Parc Central de Nou Barris i Parc de la Pegaso).

La Sindicatura ha denunciat la naturalesa d’aquestes actuacions: “Tenint en compte els objectius perseguits en el Pla de Joc a l’espai públic de Barcelona amb horitzó 2030, no ens expliquem la raó de la inexistència de jocs accessibles o inclusius en espais lúdics de nova creació”.

Dificultat per conèixer el nombre total d’àrees de joc infantil a Barcelona

Quant a la totalitat d’àrees de joc infantil a la ciutat, el contrast és evident entre la informació que ens ha facilitat el consistori i les dades que poden trobar les famílies a les pàgines webs municipals. Si bé l’Ajuntament ha traslladat a la Sindicatura de Greuges de Barcelona que la ciutat compta amb 856 àrees de joc, quan les famílies duen a terme una cerca per “àrees de joc infantil”, es troben que Parcs i Jardins informa de 600 àrees de joc, Ecologia Urbana manifesta que la ciutat disposa de més de 800 espais públics dedicats al joc infantil, i la web de l’Ajuntament, si apliques el filtre d’àrees de joc infantil i espais amb joc, en desglossa 500.

Així doncs, queda palesa la dificultat per obtenir informació precisa sobre quines són les àrees de joc accessibles. Tampoc és possible conèixer on estan situades les úniques 10 àrees de joc adaptades per a nens i nenes amb diversitat funcional. Des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona es considera necessari fer un esforç per tal que pròximament aquestes informacions siguin accessibles per a les famílies d’una manera fàcil, ràpida i intuïtiva.

Notícies

Les usuàries del servei de bany assistit a les platges de la ciutat continuen denunciant els problemes amb què es troben les persones amb diversitat funcional

Bany assistit BCN

Durant l’estiu de l’any passat, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va rebre diverses queixes que denunciaven les dificultats amb què es troben les persones amb diversitat funcional que volen banyar-se a la costa barcelonina. Les persones promotores de les queixes formen part de la Comissió de platges per a persones amb diversitat funcional i van reportar els problemes que estan patint enguany en relació amb el servei de bany assistit.

Posteriorment, aquesta queixa dels usuaris i usuàries va ampliar-se per l’aplicació del nou Plec de clàusules tècniques del nou contracte del servei de platges accessibles i suport al bany a persones amb discapacitat a les platges de la ciutat de Barcelona, la licitació del qual es va publicar en data 9 de març de 2021. La Comissió considera que aquest  plec no incorpora les demandes i problemes treballades des del grup de persones amb diversitat funcional.

Què és el servei de bany assistit?

Les platges accessibles amb servei de suport al bany són les adreçades a aquelles persones que tenen mobilitat reduïda i que necessiten ajuda personal i tècnica per poder accedir a l’aigua. Aquestes dues darreres temporades de bany han estat adaptades per la necessitat d’aplicar mesures de protecció contra la covid-19 per garantir la seguretat sanitària dels banyistes i del personal tècnic i voluntaris de suport, la més important de les quals és assegurar que es respecta la distància d’1,5 metres entre les persones, raó per la qual es modifica la normativa d’ús d’aquest servei.

Les queixes de les persones usuàries

Les persones usuàries expliquen que anteriorment s’oferia el servei de bany assistit a quatre platges barcelonines: Fòrum, Llevant, Icària i Barceloneta. Des de la Comissió de platges per a persones amb diversitat funcional han lamentat que des de l’estiu de l’any 2020 s’hagi decidit unilateralment suprimir aquest servei a dues de les platges i els únics punts de servei siguin a Fòrum i Icària.

D’altra banda, també denuncien una situació de discriminació a què es veuen sotmeses les persones amb diversitat funcional: el límit d’aforament de 4 persones dins l’aigua a la platja d’Icària i de 2 persones a la platja del Fòrum. “Si la població en general pot banyar-se de manera normal sempre que respectin la distància de seguretat, per què nosaltres tenim límit d’aforament en el bany?”, es pregunten des de la Comissió.

Un altre dels temes que ha causat el malestar del col·lectiu de persones amb diversitat funcional és que se’ls pot negar el bany amb bandera verda si es considera que hi ha onades, quan abans aquesta prohibició només es duia a terme si hi havia bandera groga. Per últim, relaten que estan obligats a anar amb un acompanyant a la platja, fet que limita la seva autonomia. “El servei de bany assistit a les platges no té gaire sentit si ens obliga a les persones amb diversitat funcional a anar acompanyades”, conclouen les queixes ciutadanes.

Després de conèixer les denúncies de la Comissió de platges per a persones amb diversitat funcional, la síndica de greuges de Barcelona s’ha dirigit a l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat per comprovar si s’han vulnerat els drets d’aquest col·lectiu; estudiar el protocol que regeix el servei; saber els motius pels quals no s’ofereix el servei a la platja de la Barceloneta i del Llevant, i conèixer les actuacions previstes per posar solució als greuges exposats.

La resposta municipal

En relació amb la pèrdua de dos punts de bany (Barceloneta i Llevant) l’any 2020, l’Ajuntament informa que  va ser degut a dos fets excepcionals: els efectes causats pel temporal Glòria del gener d’aquell any, i per la crisi sanitària mundial de la Covid-19. El consistori afegeix que en aquest 2021, tenint en compte que encara estem sota els efectes de la pandèmia, han seguit les mateixes mesures que van establir-se l’estiu anterior.

Des del consistori s’explica que el servei de suport al bany adreçat a aquelles persones amb mobilitat reduïda que no poden accedir a l’aigua de manera autònoma es prestarà sota la supervisió del personal tècnic, però sense contacte directe, amb un aforament limitat de l’àrea a quinze persones exclusivament. Es manté la cita prèvia (usuaris individuals i grups organitzats) i es recomana venir amb un assistent personal, però això no s’estableix com obligatori.

També informa que el servei s’estructura al voltant de 3 punts d’atenció a les platges (Sant Miquel, Platja de la Nova Icària i Zona de Banys del Fòrum), si bé poden variar de localització en funció dels usos canviants de les platges, o bé si es considera més oportú. D’aquesta manera, enguany aquest servei s’ha tornat a oferir en circumstàncies excepcionals. Cal tenir present que aquestes limitacions i mesures que s’estableixen a les platges de Barcelona i en els serveis que es presten van evolucionant d’acord amb les mesures que en diferents àmbits s’acorden en el marc dels Plans de desconfinament per la Covid-19 que aprova el Govern de Catalunya. Aquests plans són d’obligat compliment per part de les administracions locals que han d’adaptar les seves pròpies mesures i plans al marc referencial que aprova el Govern de Catalunya.

Més queixes de les persones usuàries sobre els aspectes organitzatius

Algunes de les queixes efectuades per les persones usuàries fan referència a aspectes organitzatius. 

El Servei de suport al bany es troba externalitzat, i el contracte administratiu que el regula depèn de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins (IMPiJ),  tot i que són diversos els agents implicats en el funcionament, amb les corresponents responsabilitats: la Direcció de platges  s’encarrega de  la gestió i coordinació de les platges; l’Àrea Metropolitana de Barcelona s’ocupa de la instal·lació i el manteniment de les passeres i la dotació de material, i l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) dóna suport tècnic i especialitzat als diversos agents implicats, alhora que coordina la taula de treball sobre aquest projecte. En relació amb el funcionament del servei, l’activitat s’emmarca en allò que estableix el corresponent contracte del servei de platges accessibles i suport al bany a persones amb discapacitat a les platges de la ciutat de Barcelona, licitat aquest any per part de l’IMPiJ i amb data d’adjudicació el 18 de maig de 2021.

Bona part de les qüestions plantejades per les persones promotores de la queixa que fan referència a temes com el bon estat del material, el manteniment correcte de les instal·lacions, la puntualitat en l’inici de l’activitat o el bon tracte que ha de tenir el personal amb les persones, entre altres, es troben definides en el Plec. Des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona vol manifestar-se que la millora en la satisfacció del servei per part de les persones usuàries depèn majoritàriament del correcte compliment i supervisió de l’execució del contracte, tasca que correspon a l’IMPiJ com a responsable del contracte. 

Aquesta Sindicatura entén que a la Taula de coordinació convocada per l’IMPD és on cal analitzar les necessitats i consensuar les millores a aplicar per part dels diferents agents implicats. Tanmateix, pel seu bon funcionament de la mateixaés essencial la tasca de coordinació que ha de fer l’IMPD. Hem de recordar que la missió de l’IMPD, tal com recullen els seus estatuts, és promoure activitats, impulsar programes i prestar serveis a les persones amb discapacitat i diversitat funcional de Barcelona, per tal de millorar la qualitat de vida, l’autonomia personal i la vida independent de les persones amb discapacitat.

Notícies

Vilà assenyala la necessitat de planificar les accions concretes per la recuperació de les baranes històriques de l’accés al metro de Palau Robert i la Casa Batlló

Baranes historiques

Després de més de sis anys des de l’existència del projecte executiu per a la recuperació de les baranes històriques de Palau Robert i Casa Batlló, la síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, assenyala la necessitat de planificar les accions concretes de la recuperació d’aquestes dues baranes històriques.

L’any 2014 la síndica ja va mostrar interès en la recuperació d’aquestes dues baranes històriques, i la primera resposta municipal va desestimar aquesta iniciativa per l’elevat cost que suposava. Però durant el mes de juliol d’aquell mateix any la situació va canviar i el Departament de Projectes Urbans va encarregar el projecte executiu de renovació de baranes en dos accessos històrics al metro: Palau Robert i Casa Batlló, que suposava una despesa de 425.759,52 euros. En aquell moment, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va valorar positivament la recuperació d’aquests elements ornamentals, tenint en compte el fet que l’Ajuntament  acomplia amb el mandat legal de preservar i mantenir el patrimoni artístic i històric de la ciutat.

Posteriorment, l’any 2015, la Tinència d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat exposava que l’execució del projecte de recuperació dels accessos del metro de Palau Robert i Casa Batlló, restava a l’espera de la partida pressupostària corresponent. Des de la Sindicatura se seguia destacant positivament que s’hagués elaborat un estudi al respecte i que hi hagués previsió d’actuació. Tot i això, es lamentava que actuacions anteriors, menys curoses amb el patrimoni de la ciutat, haguessin de generar una despesa en aquells moments i per això es recomanava al consistori, que per evitar que es reproduïssin situacions similars, es vetllés adequadament per la conservació dels elements patrimonials o singulars a la ciutat.

No obstant això, ens trobem a l’agost de l’any 2021 i persisteix la mateixa situació, davant la manca d’assignació pressupostaria pel projecte. S’observa, per tant, que han transcorregut més de 6 anys des de l’existència del projecte executiu per a la recuperació de les baranes històriques de Palau Robert i Casa Batlló. Aquest és un termini excessivament dilatat per a desenvolupar una actuació, sobre la qual es rep similar explicació al llarg dels anys: la manca de pressupost al respecte. Un període de sis anys sense que s’hagi assignat el pressupost necessari posa de manifest la manca d’una voluntat municipal clara per a la seva execució, fet que preocupa a la síndica.

Tant la normativa bàsica com la tasca que el mateix Ajuntament de Barcelona assumeix com a pròpia, indiquen la necessitat de preservar i promoure el patrimoni de la ciutat. La manca d’actuació en la reposició de les baranes de metro històriques de Palau Robert i Casa Batlló, estableix una distància clara cap a allò que prescriu la normativa i els compromisos municipals. Per aquest motiu, la síndica vol assenyalar la necessitat que es planifiqui de forma concreta quan es podran desenvolupar les accions sobre les quals ja existeixen estudis i projecte, per a la certa i prompta recuperació de les baranes històriques d’accés al metro de Palau Robert i Casa Batlló.

Notícies

La síndica demana el replantejament futur d’una potencial zona verda en un espai de les Corts que actualment compleix la funció d’aparcament

Espai Verd les Corts

Després de la denúncia del veïnat de les Corts, la síndica de greuges de Barcelona ha recomanat que s’adeqüi la planificació d’un espai del Districte que actualment compleix la funció d’aparcament, per convertir-lo en verd i dotar-lo de coherència amb l’objectiu de tenir una ciutat més sostenible i verda.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha rebut el malestar ciutadà en què s’exposa la disconformitat amb l’Ajuntament pel no desenvolupament d’un espai qualificat de zona verda a l’illa formada pels carrers Benavent, Felipe de Paz, Comandant Benítez i travessera de les Corts, on hi ha un pàrquing provisional de cotxes, amb deficiències de conservació. El ciutadà explica que el Districte el va informar que no es trobava previst desenvolupar la zona verda que el planejament fa anys que preveu, fet que considera un greu perjudici per al veïnat de la zona, que en lloc de gaudir de la zona verda prevista han de patir un pàrquing amb les molèsties que comporta i un espai que no es troba degudament mantingut.

Actuacions previstes a les Corts

Cal citar que tots els districtes de Barcelona estan adoptant mesures de Govern de declaració d’emergència climàtica, en què la ciutat planteja set grans canvis de model. Dins d’aquests canvis es destaca, com a reptes més rellevants, incrementar el verd urbà i aconseguir que es distribueixi de manera equilibrada en tot el territori, així com transformar l’espai públic per millorar-ne les condicions ambientals i de salut. També es manifesta en aquest canvi de model  que cal recuperar l’espai destinat al vehicle privat per a l’ús social, com ha estat per exemple la implementació de les superilles i l’increment de verd urbà.

A les Corts, dins les actuacions clau de verd urbà, destaca: millorar el manteniment dels parcs del Districte, les seves condicions i els seus usos, com és el parc Cervantes, els jardins de  Bacardí i els jardins de Clara Campoamor; redactar el nou espai verd públic al carrer de John M. Keynes, i urbanitzar la nova zona verda de l’avinguda de Mare de Déu de Lorda i el nou espai verd d’Europa-Anglesola.

L’illa de carrers protagonista de la queixa

Dins de l’illa formada pels carrers Benavent, Felipe de Paz, Comandant Benítez i travessera de les Corts, manca per urbanitzar un solar destinat a zona verda. Aquest espai té una qualificació de 6b Parcs i Jardins de nova creació de caràcter local des de fa molts anys, que va mantenir-se en la darrera Modificació del Pla Especial de Reforma Interior del sector Bacardí de l’any 1999.

Aquesta provisionalitat com a pàrquing, segons ha informat l’Ajuntament, no té data de finalització, ja que no hi ha cap previsió i no es troba entre les actuacions a prioritzar per crear la zona verda, d’acord amb el Pla d’Actuació del Districte per al període 2020-2024.

Ara bé, tot i que, com s’ha comentat en el punt anterior, l’espai objecte d’anàlisi està qualificat d’espai verd en el planejament especial, res es diu d’aquest espai en les mesures municipals. Per tant, sembla que es renunciï a la seva implementació com a zona verda en un futur, tot i que fer-ho reforçaria totes les línies estratègiques i objectius que ha marcat l’Ajuntament. A més a més, es donaria compliment al planejament previst des de fa molts anys.

Finalment s’ha de remarcar també la millora en el paisatge urbà que suposaria pel veïnat de la zona, ja que no només es tracta de possibles deficiències en el manteniment de l’espai (que l’Ajuntament informa que han estat corregides), sinó del dret de la ciutadania a gaudir d’un paisatge urbà harmònic, i a la millora, protecció i manteniment d’aquest i de la imatge de la ciutat, que queda desvirtuat actualment amb l’ús que es fa de l’espai com a aparcament de cotxes. 

Notícies

Els retards en la concessió de les llicències d’obres, una constant a la ciutat de Barcelona

Retard llicencies obres

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha advertit al Districte de l’Eixample de la necessitat de tramitar els procediments d’intervenció, com per exemple les llicències d’obres, d’acord amb els processos establerts i dins dels terminis que a aquest efecte s’estableixen.

El mes de juliol d’enguany el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (coac) ha publicat un estudi en què ha mostrat la seva preocupació per l’augment en l’endarreriment de la concessió de llicències d’obres arreu del territori català. El COAC considera que s’ha produït un “clar empitjorament” en els últims anys. En aquest sentit, exposa que el temps d’espera entre la presentació de la llicència i la concessió oscil·la de mitjana al voltant dels 7,4 mesos; per sobre dels 5,6 mesos registrats el 2019.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona també és coneixedora d’aquesta realitat a la nostra ciutat, on fins i tot ha copsat períodes de més de 20 mesos sense resoldre una llicència d’obres. “És un termini absolutament excessiu i supera àmpliament el que està previst en la normativa, ja que l’article 26 de l’Ordenança reguladora dels procediments d’intervenció municipal en les obres (ORPIMO) estableix el termini per resoldre en dos mesos en els procediments generals, i en tres mesos en aquells procediments que requereixin informes preceptius d’altres serveis”, ha manifestat la defensora de la ciutadania barcelonina, Maria Assumpció Vilà.

Aquesta Sindicatura és conscient de la sobrecàrrega de feina que des de fa anys tenen els serveis de llicències i inspeccions dels districtes, així com llurs serveis jurídics. Tot i que evidentment això no serveix per excusar el compliment correcte de la normativa, com ja hem dit en anteriors ocasions, és imprescindible que aquests serveis estiguin dotats de personal suficient i de les eines adequades per tramitar de manera àgil i eficient els procediments dels quals són responsables.

Notícies

La síndica recomana a l’Institut de Cultura de Barcelona agilitzar el procediment d’atorgament de subvencions i millorar la comunicació amb la ciutadania

Agilitzar subvencions ICUB

Després de conèixer retards molt significatius en l’atorgament de subvencions per part de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), la síndica de greuges ha recomanat adoptar les mesures necessàries per millorar i agilitzar el procediment d’atorgament de subvencions, amb l’objectiu de reduir els terminis en la resolució de recursos i adequar-se a una bona Administració. D’altra banda, la síndica també ha traslladat a l’ICUB que, si no li resulta possible complir els terminis previstos, informi la part interessada sobre les raons del retard i el termini de temps estimat.

Gairebé un any i mig sense rebre una subvenció atorgada

Una entitat barcelonina s’ha dirigit a la Sindicatura de Greuges de Barcelona per denunciar que, després de gairebé un any i mig, encara no s’ha efectuat el pagament d’una subvenció municipal atorgada. Afegeix que malgrat haver presentat diverses instàncies, i haver intercanviat correus electrònics i trucades amb l’ICUB, la resposta municipal ha estat que “s’està tramitant”, sense detallar en quin moment del procés s’hi troba.

L’entitat promotora de la queixa al·lega que una vegada aportada la documentació requerida per optar a la subvenció, i reconegut per l’ICUB el dret a obtenir-la per Resolució de 19 de desembre de 2019, en data 9 de març de 2021 encara no s’havia efectuat el pagament. L’ICUB ha explicat a la Sindicatura de Greuges de Barcelona que el fet de presentar la documentació presencialment i en format paper és el que ha fet que es demorés més el procediment. En tot cas, si el fet de presentar-la presencialment i en paper suposava que trigués setmanes a arribar al departament de subvencions, res impedia que, per tal de no perjudicar la persona interessada, aquesta hagués estat requerida perquè esmenés la presentació presencial de manera electrònica, tal com preveu l’article 68.4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre.

Per tant, un cop la promotora de la queixa va acomplir el requeriment, dins el termini i en la forma escaient, és l’Administració qui ha d’actuar amb la màxima diligència i eficàcia per resoldre el recurs presentat per tal que la subvenció atorgada es pugui fer efectiva de manera immediata. “Cal tenir en compte que, malgrat la justificació donada per l’ICUB, la quantitat de la subvenció atorgada tampoc va satisfer-se durant l’exercici 2020”, ha afegit la síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà.

En aquest sentit, no es pot obviar que un termini excessivament llarg en la resolució fa que el dret a una bona Administració esdevingui irrellevant. Resulta evident que l’expectativa creada per l’Administració i la confiança del ciutadà amb l’actuació d’aquesta s’ha vist afectada pel retard en el pagament de la subvenció, que, a més de cobrar amb un retard considerable, ha provocat un greuge consistent en la pèrdua d’un poder adquisitiu temporal per l’actuació poc àgil i eficaç de l’Administració.

Pel que fa a la petició d’informació de l’entitat sobre l’estat de l’expedient, fonts municipals han confirmat a la síndica que a la sol·licitud reiterada sobre l’estat de l’expedient, s’ha respost que “estava en tràmit”. La Sindicatura de Greuges de Barcelona defensa  que aquesta no és la informació que ha de facilitar una Administració eficaç. El ciutadà té dret a conèixer els motius del retard en el pagament de la subvenció, més quan aquest ha donat compliment als requeriments efectuats per l’Administració. En aquesta línia, cal recordar la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, que reconeix el dret dels interessats que puguin conèixer en tot moment l’estat del procediment, així com la forma i manera en què està sent tramitat. Finalment, l’entitat promotora de la queixa va rebre la subvenció de l’Institut de Cultura de Barcelona el darrer 7 de maig del 2021, gairebé 18 mesos després de formalitzar la documentació per rebre-la.

Notícies

La síndica recomana a la Direcció de Serveis d’Immigració i Refugi que posi els recursos necessaris per agilitzar la tramitació de l’informe d’adequació d’habitatge, un dels requisits per al reagrupament familiar

Reagrupament familiar

La síndica de greuges de Barcelona ha copsat, mitjançant les queixes d’algunes famílies, la demora per part de l’Ajuntament en l’emissió de l’informe d’adequació d’habitatge, que es tracta d’un requisit previ per tal que un ciutadà o una ciutadana pugui obtenir una autorització de residència per reagrupament en favor dels seus familiars.

El dret al reagrupament familiar

El dret al reagrupament familiar de les persones migrades és inherent al dret a la vida familiar i a mantenir la unitat familiar com a grup fonamental de la societat. Per tant, parlem d’un dret digne de protecció i assistència.  Aquest dret està reconegut, entre altres, en la Declaració Universal dels Drets Humans, en tractats internacionals, i en la Convenció internacional sobre la protecció dels drets de tots els treballadors migratoris i les seves famílies. A Espanya, el dret a la vida familiar de les persones estrangeres ve recollit a l’article 16 de  la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats els estrangers en Espanya i la seva integració social.

El reglament d’estrangeria disposa que un dels requisits pel reagrupament familiar és disposar d’un habitatge suficient per donar acollida als familiars reagrupats. Aquest requisit es vehicula a través de l’informe d’adequació d’habitatge, competència de les comunitats autònomes, a les quals s’atorga un termini de 30 dies per elaborar-los. També es preveu la possibilitat que, per acord exprés, aquests informes siguin confeccionats pels Ajuntaments. Aquesta és la situació de Catalunya, que, en el cas de Barcelona, delega l’elaboració d’aquest informe a l’Ajuntament, que disposarà del mateix termini de 30 dies per elaborar-lo i notificar-ho.

Tot i que el termini és de 30 dies, en els casos denunciats la síndica de greuges de Barcelona ha comprovat com gairebé quatre mesos després de la petició dels ciutadans i ciutadanes, encara resta pendent dur a terme la inspecció ocular de l’habitatge. “És evident la demora excessiva a l’hora d’emetre i notificar l’informe”, ha denunciat la defensora Vilà.

Per la seva banda, l’Ajuntament de Barcelona ha al·legat dificultats derivades de la COVID-19, que han impedit atendre les sol·licituds en temps, ja que no disposava d’un contracte de serveis vigent que donés cobertura a aquesta gestió. La síndica entén que es pot preveure la pròrroga del contracte fins que es produeixi una nova adjudicació, amb la finalitat de continuar donant el servei a la ciutadania i que aquesta no vegi vulnerats els seus drets.

L’article 55 del Real Decret 557/2011 contempla per a aquests casos la possibilitat de justificar el  requisit de suficiència habitacional per qualsevol mitjà de prova admès en dret. Així, el mal funcionament de l’administració pot induir a les persones sol·licitants a recórrer a aquests altres recursos probatoris en l’àmbit privat, havent de suportar una despesa superior, ja que no hem de deixar de banda que prèviament a la sol·licitud d’aquest tràmit a l’administració s’han d’abonar les corresponents taxes.

Davant l’incompliment municipal dels terminis legalment previstos per a aquest tràmit, la síndica ha recomanat a l’Ajuntament que activi els recursos necessaris per agilitzar-ho i evitar que es continuï vulnerant el dret fonamental a la vida familiar de les persones estrangeres.

Notícies

La síndica recorda a l’Institut Municipal d’Educació l’obligació de complir el Reglament UE 260/2012 i la necessitat d’adequar-se a la normativa SEPA

Normativa SEPA

Després que un ciutadà traslladés la impossibilitat de pagar l’escola bressol municipal amb un compte bancari europeu, la síndica de greuges de Barcelona ha analitzat la gestió de l’Institut Municipal d’Educació (IMEB) i ha recordat l’obligació de complir amb el Reglament UE 260/2012 per tal d’ajustar-se a la normativa SEPA d’homogeneïtzació de pagaments a tota Europa.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha tingut coneixement d’aquesta situació gràcies a una família que manifesta la seva disconformitat amb l’escola bressol municipal on té inscrit el seu fill, ja que no accepten un compte bancari italià per domiciliar les despeses mensuals de l’escolarització del menor.

La resposta de l’IMEB a aquesta problemàtica

L’IMEB ens informa que la forma de cobrament és la domiciliació bancària, per la qual cosa la família ha de facilitar en el moment de la matrícula el document SEPA degudament signat on aparegui el compte corrent de 24 dígits, d’acord amb la regulació SEPA que correspon a l’Estat espanyol.

El problema rau que, per motius tècnics, l’aplicació de gestió i administració de les escoles bressol públiques de Barcelona només admet codis IBAN de bancs espanyols, que disposin de 24 dígits. Cada país emet codis IBAN diferents, fet que impossibilita el correcte funcionament del sistema pel fet de disposar d’un diferent nombre de dígits. L’IMEB afegeix que no està previst resoldre aquesta irregularitat per adequar-se a la normativa europea.

La valoració de la síndica

El SEPA és l’àrea on els ciutadans, empreses, administracions públiques i altres agents econòmics, poden fer pagaments electrònics en euros a Europa, a l’interior i l’exterior de les fronteres nacionals de cada país. La seva finalitat és homogeneïtzar els pagaments que no es facin en efectiu entre els països que integren la zona SEPA, atenent un únic conjunt d’estàndards i normes establertes pel Reglament UE 260/2012, de 14 de març.

El Reglament de la UE és aplicable de forma automàtica i obligatòria per a tots els països de la Unió Europea des de la seva entrada en vigor i inclou les administracions públiques quan actuïn com a usuàries de serveis de pagament, com és el cas de les escoles bressol municipals.

L’article 9 d’aquest Reglament estableix el dret dels consumidors de no haver d’especificar l’estat on es té el compte en el qual es vol fer la domiciliació bancària. Això suposa que les empreses de serveis i les administracions públiques tenen l’obligació d’acceptar qualsevol compte bancari IBAN, sense que la persona titular del compte pugui ser discriminada en funció de si es tracta d’un compte nacional o de qualsevol altre país de la zona SEPA, com és el cas d’Itàlia. Si no és així, les administracions de consum poden estimar aquest incompliment com una irregularitat que pot ser sancionada.

En aquest sentit, el 14 de maig de 2020 la Comissió Europea va decidir enviar una carta de notificació formal a Espanya perquè apliqui correctament el Reglament SEPA basada en el fet que la legislació fiscal espanyola impedeix als ciutadans pagar els seus impostos a través de dèbits directes si el seu compte bancari és un compte d’un banc estranger. La normativa espanyola estableix que el proveïdor del servei de pagament d’un ciutadà necessita ser autoritzat per les autoritats espanyoles com a “entitat col·laboradora”. A la pràctica, aquest fet dificulta molt als proveïdors de serveis poder establir-se per a realitzar-ho. Per tant, la normativa espanyola impedeix la utilització de comptes bancaris de fora d’Espanya, fet contrari al que preveu el Reglament SEPA 260/2012.  

L’IMEB addueix que per motius tècnics de l’aplicació no pot domiciliar els rebuts de les escoles bressol municipals en un compte radicat a Itàlia. Cal destacar que el Reglament UE 260/2012 estableix, a l’article 4.3, que el processament de transferències i càrrecs domiciliats no s’haurà de veure dificultat per obstacles tècnics.

L’IMEB també manifesta que, per motius econòmics i legals, en casos d’impagament o devolució de rebuts de preus públics, és l’Institut Municipal d’Hisenda qui s’encarrega del cobrament de les quotes, des d’on poden actuar arribant fins i tot a l’embargament de comptes. Pel que fa a aquesta qüestió, la Sindicatura de Greuges de Barcelona té constància que des del mateix Institut Municipal d’Hisenda s’ha fet la domiciliació d’impostos en comptes bancaris de la zona SEPA, sense que hagi estat cap impediment una hipotètica dificultat de gestió futura en cas d’impagament.

Notícies

Les queixes ciutadanes envers els títols de transport continuen i la T-Mobilitat segueix sense implementar-se

T-Mobilitat

Un dels motius de disconformitat de la ciutadania està relacionat amb la T-Jove i altres títols personalitzats que requereixen identificació per al seu ús,  per la impossibilitat d’emetre duplicats en cas de pèrdua o sostracció acreditada, fet que implica adquirir-ne un de nou.

L’altre gran motiu de queixa de les famílies barcelonines és el criteri de finalització de l’ús de la T-16 (31 de desembre de l’any en què es compleixen 16 anys) i no per la data de naixement, com regia anteriorment. Això produeix greuges entre els nascuts a començaments i finals d’any.

Històricament, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha rebut queixes i demandes ciutadanes que exposen problemàtiques relacionades amb les condicions d’ús dels títols de transport: d’una banda, la impossibilitat d’adquirir un duplicat en els títols personalitzats com la T-Jove o altres en cas de pèrdua o sostracció acreditada; i de l’altra, el greuge comparatiu segons data de naixement en la caducitat de la T-16.

Enguany, la síndica s’ha tornat a dirigir a l’ATM (Autoritat del Transport Metropolità) per advertir que cal trobar solucions a aquestes problemàtiques exposades per la impossibilitat del bescanvi, ja que l’actuació no pot seguir condicionada a una T-Mobilitat que pateix un endarreriment crònic. D’altra banda, des de la Sindicatura també es fa un altre advertiment a l’ATM per posar fi al greuge comparatiu segons data de naixement que pateixen les persones usuàries de la T-16, i així poder disposar d’una cobertura igualitària per tothom.

Alhora, la defensora, a banda de reiterar les recomanacions ja efectuades diverses vegades, vol demanar que la informació sobre els nous títols sigui clara i entenedora, i que es tinguin en compte aquells col·lectius que puguin tenir més dificultats d’adaptació als canvis i susceptibles de presentar problemàtiques en relació amb l’anomenada escletxa digital. 

Sense data oficial per la T-Mobilitat

La síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, s’ha dirigit a ATM per conèixer la data d’implementació de la T-Mobilitat, que teòricament preveu resoldre els problemes de bescanvis exposats, sense que l’ATM concreti cap data oficial d’aplicació d’aquest nou títol de transport.

Per aquest motiu, des de la Sindicatura cal reiterar la preocupació pels perjudicis que aquest endarreriment crònic ha produït i segueix causant a la ciutadania,alhora que demana que es vetlli perquè la implementació progressiva del nou sistema no produeixi greuges entre els usuaris.

De fet, prenent com a referència l’any 2015, moment en què s’anunciava la T-Mobilitat, tot i que s’havia començat a idear l’any 2013, aquesta Sindicatura amb anterioritat ja havia estat receptora de queixes sobre l’ús dels títols de transport.  En aquest sentit es constata que les diferents problemàtiques relatives als títols de transport han significat, només  des de l’any  2015, la recepció, atenció, assessorament o estudi per a l’emissió de resolucions de prop de 70 expedients, que sobretot es refereixen a la T-12, i actual T-16, i a la T-Jove. 

Quines característiques tindrà la T-Mobilitat?

Des de l’ATM s’ha informat la Sindicatura de Greuges de Barcelona que, en una primera fase, la T-Mobilitat estarà disponible pels 36 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i pels títols T-Usual, T-Jove, i les modalitats Família Nombrosa i Família Monoparental. A continuació, i de manera gradual, s’aniran incorporant la resta de títols de l’actual gamma de transport integrat per facilitar als usuaris i usuàries l’adaptació al canvi de model i sistema tecnològic sense contacte. Les regles de funcionament tarifari dels títols integrats en termes de caducitat, edat o vigència seran les mateixes en el sistema sense contacte T-Mobilitat que en el sistema magnètic actual.

L’ATM informa que la implantació de la T-Mobilitat incorporarà importants millores per l’usuari. Destaca la possibilitat de sol·licitar un duplicat en cas de robatori, pèrdua o dany, amb la possibilitat de restablir els títols amb les mateixes característiques de caducitat, saldo i zonificació que l’original, i sense repercutir a l’usuari el cost del títol. A més, l’usuari tindrà al seu abast eines de bloqueig de títol en cas de pèrdua o robatori, evitant així l’ús fraudulent d’aquest, i eines de desbloqueig, si és que recupera l’original. Aquestes funcions estaran disponibles en canals presencials i digitals.

No s’han implementat solucions temporals a la impossibilitat de bescanvis que pateix la ciutadania  

Des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona sobta que amb els anys transcorreguts en què s’ha reclamat una resposta a la problemàtica que produeix la impossibilitat de bescanvis, extensiu a la majoria de títols personals del sistema tarifari integrat (antigues T-Mes, T-Trimestre i actuals T-Usual i les respectives versions bonificades), a banda de la T-Jove, no s’hagi pogut cercar una alternativa per als usuaris davant l’endarreriment crònic de 6 anys (es va anunciar l’any 2015) que ha sofert la implantació de la T-Mobilitat. Com podria ser, per exemple, un registre d’usuaris similar al que s’aplica per a la T-16, que permetés un control i facilités algun tràmit a favor seu.

Sobre aquest títol de transport, cal tenir en compte que, tot i que es preveu la reemissió, en cas de pèrdua o robatori, subjecta al pagament de les despeses de gestió, fins a la recepció del nou títol –com a mínim a partir d’un mes des de l’inici de la gestió–,  l’infant no disposa de cap altre document provisional i la família ha d’assumir el cost de l’ús del transport públic d’un infant que en té reconeguda la gratuïtat. En canvi, sí que es possibiliten títols provisionals per substituir les targetes que presenten defectes de funcionament, a l’espera de l’emissió d’un nou títol.

A partir del moment en què es comença a evidenciar que els problemes que havia de solucionar la T-Mobilitat no se solucionen perquè és un títol que no ha arribat a implementar-se, la Sindicatura ha insistit cada cop més en la necessitat de cercar alternatives a fi que l’endarreriment de la gestió de l’Administració no repercuteixi negativament en la ciutadania,i més quan es tracta d’usuaris habituals del transport públic (pel tipus de títol de transport afectat). S’ha de tenir en compte que aquest mitjà de transport ha de configurar l’eix central de la mobilitat a la ciutat, per la qual cosa es considera fonamental la resolució de problemàtiques que no faciliten ni incentiven el seu ús. 

En aquest sentit, des de la Sindicatura, el desembre del 2018 es reiteren recomanacions sobre:

  • La revisió de les condicions d’ús dels títols de transport, en especial en els  personalitzats, als efectes que s’estableixin  mesures que permetin establir  bescanvis o compensacions en cas de pèrdua i sobretot en cas de robatori acreditat per mitjà de denúncia policial del seu titular, a l’espera de la implantació de la T-Mobilitat.
  • Gestionar la recuperació i devolució al seu titular d’aquells títols que puguin ser interceptats amb motiu d’accions de revisió i control.
  • La millora i clarificació de la informació sobre les condicions d’ús dels títols de transport, en especial la impossibilitat de bescanvi o compensació en cas de pèrdua o sostracció dels títols de transport.

El maig del 2019, en resposta a aquelles recomanacions, tot i que s’indicava que s’havien efectuat accions comunicatives als usuaris per a la prevenció en la pèrdua de les targetes de transport, s’informava que aquestes es reforçarien a fi de conscienciar els usuaris sobre la importància de la cura dels seus títols.  Ara bé, en relació amb els bescanvis es reiterava la seva impossibilitat fins a l’entrada del nou sistema, el primer semestre de l’any 2020. Estem gairebé en el segon semestre de l’any 2021 i la T-Mobilitat segueix sense implementar-se.

La T-16 genera un greuge comparatiu segons la data de naixement

Davant la conversió de la T-12 en la T-16, durant el març del 2017 la síndica ja posava de manifest que les modificacions efectuadesno preveiendisposar de títols provisionals en els casos de pèrdua, furt i sobretot de robatori, ni l’optimització dels processos de costos i gestió, tot i les reiterades demandes efectuades. 

Tot i la bona notícia d’ampliar el títol de transport dels 14 als 16 anys, es modificava el criteri que regia la data de caducitat. En lloc de ser la  data de naixement,  passava a ser el  31 de desembre de l’any de compliment dels 16 anys. Aquesta condició generava greuges als nascuts a final d’any, i podia significar diferències de mesos o fins a quasi d’un any en l’ús del títol de transport de manera gratuïta, amb relació amb els infants nascuts a començament d’any

Per aquest motiu, el març del 2017 la síndica va recomanar a la representació municipal de l’ATM promoure la modificació de l’actual Reglament de la T-16 a fi que la limitació de la finalització de l’ús de la T-16,  no generi greuges amb motiu de la data de naixement i que doni cobertura de manera igualitària a tots els beneficiaris fins al dia del compliment dels 17 anys.

El febrer del 2018, des de l’ATM, en resposta a les recomanacions efectuades, es va informar que la finalitat de la T-16 era donar cobertura fins a finalitzar el període d’ensenyament secundari obligatori (ESO), ja que hi ha alumnes que acaben amb 15 anys i d’altres amb 16, motiu pel qual es va canviar la denominació i es va garantir aquesta cobertura d’escolarització obligatòria finalitzant la seva validesa el 31 de desembre de l’any en què fan els 16 anys. El criteri de la data de compliment dels 17 anys no era l’objectiu inicial de la targeta, ja que s’hauria finalitzat l’ESO. Afegien que no va concretar-se fins al dia del compliment dels 16 anys per no discriminar negativament els alumnes de 4t nascuts el primer semestre. 

Ara bé, aquest criteri, a parer de la Sindicatura, com ja s’ha dit, es considera que no afavoreix un tracte igualitari, i no té en compte altres circumstàncies, com la repetició de cursos que implica diferents edats en la finalització de l’etapa escolar obligatòria. En aquell moment també es va indicar que amb la implantació  de la T-Mobilitat, que es preveia per a l’1 de gener de 2019,  la T-16 seguiria amb les mateixes condicions d’ús, perquè ja s’havia revisat i no es preveia redefinir-la.

Decisió completa de la Síndica de Greuges de Barcelona.

Notícies

La Síndica de Greuges de Barcelona inicia un expedient d’ofici per fer un seguiment del procés d’investigació interna de l’Ajuntament en relació amb possibles irregularitats en la convocatòria d’oposicions de la Guàrdia Urbana

Oposicions GUB

El darrer dissabte 5 de juny va tenir lloc la convocatòria de les tres primeres proves eliminatòries corresponents al procés de selecció de 259 places de la Guàrdia Urbana. Alguns sindicats han denunciat que la plantilla de respostes d’un dels exercicis corresponents a la segona prova, relativa al raonament abstracte i amb una puntuació del 40% sobre el resultat final, havia estat difosa per alguns centres docents de formació abans de la realització de la prova, atorgant a uns determinats aspirants un avantatge sobre la resta.

Després de fer-se públiques aquestes denúncies dels sindicats, l’Ajuntament de Barcelona ha comunicat als aspirants, a través de la seu electrònica, que tot i que el consistori ha adquirit les proves d’acord amb els criteris que marca el Reglament d’accés a les policies locals de Catalunya, obre un expedient informatiu per determinar si s’ha produït alguna irregularitat.

Després de la denúncia d’alguns sindicats, i també d’algunes queixes rebudes a la nostra institució, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha iniciat un expedient d’ofici per conèixer i fer un seguiment del procés d’investigació interna que durà a terme l’Ajuntament en relació amb possibles irregularitats en la convocatòria de 259 places d’agents de la Guàrdia Urbana.

Notícies

La Síndica recomana a l’Ajuntament equiparar les condicions dels serveis municipals que s’estan prestant amb coexistència de gestió directa i indirecta

OMAC Sant Miquel

Després de conèixer el malestar per les condicions laborals de persones treballadores del contracte de serveis de l’Oficina Multiservei d’Atenció Ciutadana de la Plaça Sant Miquel, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha recomanat a l’Ajuntament necessitat de dur a terme un acostament a l’equiparació de les condicions salarials de les persones treballadores externes i les persones funcionàries que presten el mateix servei.

La coexistència de la forma de gestió directa i la indirecta en un mateix servei municipal

La Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP) preveu l’externalització dels serveis com una excepció en l’actuació administrativa. Així, l’article 30.3 disposa que la prestació de serveis s’executa pels mateixos mitjans de l’Administració, tot i que  quan no disposin de mitjans suficients es podrà contractar externament, de conformitat amb allò que disposa la LCSP. D’altra banda, la Llei 7/1985, de 2 d’abril,  reguladora de les bases de règim local (LRBRL), estableix que els serveis públics locals hauran de gestionar-se de la forma més eficient i sostenible (art. 85.2), i deixa d’aquesta forma oberta la possibilitat de la gestió indirecta.

En el cas de l’Oficina Multiservei d’Atenció Ciutadana de la Plaça Sant Miquel ens trobem davant d’un mateix servei, l’atenció a la ciutadania, però duta a terme mitjançant dues formes de gestió: directa i indirecta (treballadores municipals i treballadores d’empreses externes contractades, respectivament).

L’afectació en les condicions laborals de les persones que executen un contracte per a la gestió d’un servei públic

Amb l’externalització d’un servei públic es pretén incrementar l’eficàcia i eficiència en la seva prestació, i una part important es reflecteix en la reducció del cost del servei. Atès que un dels components principals del cost final del servei és el cost salarial, sembla lògic pensar que els salaris dels treballadors que executen el contracte seran inferiors als salaris públics.

Existeix la possibilitat d’incidir en les relacions laborals del personal contractat per l’empresa adjudicatària a través dels plecs de condicions, mitjançant la imposició d’obligacions a l’empresa vers als seus treballadors. En aquest sentit, l’Ajuntament reconeix que amb uns salaris adequats es garanteix una execució més eficient del contracte. Efectivament, les condicions de treball, especialment la retribució, s’han de tenir en compte en el procés d’externalització dels serveis públics, perquè pot suposar una degradació de les condicions de treball que pot portar com a conseqüència una disminució de la qualitat del servei que presten aquests treballadors.

Mogut per aquest objectiu, l’Ajuntament ha impulsat una contractació pública socialment responsable que incorpora objectius de justícia social, i promou els drets socials i laborals de les persones que porten a terme els contractes. El document incorpora mesures socials per incentivar l’execució de contractes amb un model de negoci basat, entre altres, en salaris dignes.

A aquests efectes, el plec de clàusules administratives particulars corresponents a la contractació dels serveis d’atenció i informació a la ciutadania a l’Oficina Multiservei d’Atenció Ciutadana (OMAC) i a l’Oficina d’Atenció a l’Empresa (OAE) de l’Ajuntament de Barcelona incorpora objectius d’eficiència social, a la clàusula 9, relativa als criteris de valoració de les ofertes. Puntua fins a 7 punts la retribució salarial de les persones treballadores que executen el contracte públic, sempre que s’ofereixi una millora de sou respecte de les condicions salarials establertes en el conveni d’aplicació, i concreta la millora salarial en l’oferiment, com a mínim, d’un increment de 1.500 euros anuals als 6 mesos d’incorporació al servei, i de 500 euros addicionals anuals als 18 mesos de la incorporació al servei (per a la jornada completa o la part proporcional).

Ara bé, tot i l’aplicació d’aquestes mesures, el cas objecte d’anàlisi dista molt de l’equiparació salarial i d’una possible aproximació a aquesta. Segons les dades que aporten els responsables municipals, en el cas de les persones que estan executant el contracte amb una jornada setmanal de 39 hores, amb la integració de les millores assoleixen un salari brut de 16.555 euros anuals. En canvi, a una jornada setmanal de 39,30 hores prestada per un treballador o una treballadora municipal li correspon un salari brut de 28.422,30 euros, fruit de conceptes salarials fixats en el conveni municipal.

No podem obviar que l’externalització dels serveis públics, entre altres aspectes, fragmenta les condicions de treball del sector públic i la negociació col·lectiva. Les relacions laborals de les persones treballadores en els serveis externalitzats s’escapen de l’aplicació dels estàndards públics en matèria de condicions de treball. Això suposa que a l’hora de negociar les condicions a través de conveni col·lectiu, aquestes són sensiblement pitjors que les pròpies del sector públic. Aquesta fragmentació comporta que es generi un cos de treballadors i treballadores en els serveis públics externalitzats que no estan emparats per les garanties del cos de persones treballadores de la funció pública, fet que genera un model dual d’ocupació en els serveis públics, que acostuma a resultar molt desequilibrat per a les persones treballadores de serveis públics externalitzats.

En supòsits com aquests, en què es dona una  coexistència d’ambdues formes de gestió, es fan més evidents els elements de desigualtat de les condicions laborals entre els diferents treballadors i treballadores prestadors d’un mateix servei.