La síndica de greuges de Barcelona ha copsat, mitjançant les queixes d’algunes famílies, la demora per part de l’Ajuntament en l’emissió de l’informe d’adequació d’habitatge, que es tracta d’un requisit previ per tal que un ciutadà o una ciutadana pugui obtenir una autorització de residència per reagrupament en favor dels seus familiars.
El dret al reagrupament familiar
El dret al reagrupament familiar de les persones migrades és inherent al dret a la vida familiar i a mantenir la unitat familiar com a grup fonamental de la societat. Per tant, parlem d’un dret digne de protecció i assistència. Aquest dret està reconegut, entre altres, en la Declaració Universal dels Drets Humans, en tractats internacionals, i en la Convenció internacional sobre la protecció dels drets de tots els treballadors migratoris i les seves famílies. A Espanya, el dret a la vida familiar de les persones estrangeres ve recollit a l’article 16 de la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats els estrangers en Espanya i la seva integració social.
El reglament d’estrangeria disposa que un dels requisits pel reagrupament familiar és disposar d’un habitatge suficient per donar acollida als familiars reagrupats. Aquest requisit es vehicula a través de l’informe d’adequació d’habitatge, competència de les comunitats autònomes, a les quals s’atorga un termini de 30 dies per elaborar-los. També es preveu la possibilitat que, per acord exprés, aquests informes siguin confeccionats pels Ajuntaments. Aquesta és la situació de Catalunya, que, en el cas de Barcelona, delega l’elaboració d’aquest informe a l’Ajuntament, que disposarà del mateix termini de 30 dies per elaborar-lo i notificar-ho.
Tot i que el termini és de 30 dies, en els casos denunciats la síndica de greuges de Barcelona ha comprovat com gairebé quatre mesos després de la petició dels ciutadans i ciutadanes, encara resta pendent dur a terme la inspecció ocular de l’habitatge. “És evident la demora excessiva a l’hora d’emetre i notificar l’informe”, ha denunciat la defensora Vilà.
Per la seva banda, l’Ajuntament de Barcelona ha al·legat dificultats derivades de la COVID-19, que han impedit atendre les sol·licituds en temps, ja que no disposava d’un contracte de serveis vigent que donés cobertura a aquesta gestió. La síndica entén que es pot preveure la pròrroga del contracte fins que es produeixi una nova adjudicació, amb la finalitat de continuar donant el servei a la ciutadania i que aquesta no vegi vulnerats els seus drets.
L’article 55 del Real Decret 557/2011 contempla per a aquests casos la possibilitat de justificar el requisit de suficiència habitacional per qualsevol mitjà de prova admès en dret. Així, el mal funcionament de l’administració pot induir a les persones sol·licitants a recórrer a aquests altres recursos probatoris en l’àmbit privat, havent de suportar una despesa superior, ja que no hem de deixar de banda que prèviament a la sol·licitud d’aquest tràmit a l’administració s’han d’abonar les corresponents taxes.
Davant l’incompliment municipal dels terminis legalment previstos per a aquest tràmit, la síndica ha recomanat a l’Ajuntament que activi els recursos necessaris per agilitzar-ho i evitar que es continuï vulnerant el dret fonamental a la vida familiar de les persones estrangeres.