Després de conèixer el malestar per les condicions laborals de persones treballadores del contracte de serveis de l’Oficina Multiservei d’Atenció Ciutadana de la Plaça Sant Miquel, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha recomanat a l’Ajuntament necessitat de dur a terme un acostament a l’equiparació de les condicions salarials de les persones treballadores externes i les persones funcionàries que presten el mateix servei.
La coexistència de la forma de gestió directa i la indirecta en un mateix servei municipal
La Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP) preveu l’externalització dels serveis com una excepció en l’actuació administrativa. Així, l’article 30.3 disposa que la prestació de serveis s’executa pels mateixos mitjans de l’Administració, tot i que quan no disposin de mitjans suficients es podrà contractar externament, de conformitat amb allò que disposa la LCSP. D’altra banda, la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LRBRL), estableix que els serveis públics locals hauran de gestionar-se de la forma més eficient i sostenible (art. 85.2), i deixa d’aquesta forma oberta la possibilitat de la gestió indirecta.
En el cas de l’Oficina Multiservei d’Atenció Ciutadana de la Plaça Sant Miquel ens trobem davant d’un mateix servei, l’atenció a la ciutadania, però duta a terme mitjançant dues formes de gestió: directa i indirecta (treballadores municipals i treballadores d’empreses externes contractades, respectivament).
L’afectació en les condicions laborals de les persones que executen un contracte per a la gestió d’un servei públic
Amb l’externalització d’un servei públic es pretén incrementar l’eficàcia i eficiència en la seva prestació, i una part important es reflecteix en la reducció del cost del servei. Atès que un dels components principals del cost final del servei és el cost salarial, sembla lògic pensar que els salaris dels treballadors que executen el contracte seran inferiors als salaris públics.
Existeix la possibilitat d’incidir en les relacions laborals del personal contractat per l’empresa adjudicatària a través dels plecs de condicions, mitjançant la imposició d’obligacions a l’empresa vers als seus treballadors. En aquest sentit, l’Ajuntament reconeix que amb uns salaris adequats es garanteix una execució més eficient del contracte. Efectivament, les condicions de treball, especialment la retribució, s’han de tenir en compte en el procés d’externalització dels serveis públics, perquè pot suposar una degradació de les condicions de treball que pot portar com a conseqüència una disminució de la qualitat del servei que presten aquests treballadors.
Mogut per aquest objectiu, l’Ajuntament ha impulsat una contractació pública socialment responsable que incorpora objectius de justícia social, i promou els drets socials i laborals de les persones que porten a terme els contractes. El document incorpora mesures socials per incentivar l’execució de contractes amb un model de negoci basat, entre altres, en salaris dignes.
A aquests efectes, el plec de clàusules administratives particulars corresponents a la contractació dels serveis d’atenció i informació a la ciutadania a l’Oficina Multiservei d’Atenció Ciutadana (OMAC) i a l’Oficina d’Atenció a l’Empresa (OAE) de l’Ajuntament de Barcelona incorpora objectius d’eficiència social, a la clàusula 9, relativa als criteris de valoració de les ofertes. Puntua fins a 7 punts la retribució salarial de les persones treballadores que executen el contracte públic, sempre que s’ofereixi una millora de sou respecte de les condicions salarials establertes en el conveni d’aplicació, i concreta la millora salarial en l’oferiment, com a mínim, d’un increment de 1.500 euros anuals als 6 mesos d’incorporació al servei, i de 500 euros addicionals anuals als 18 mesos de la incorporació al servei (per a la jornada completa o la part proporcional).
Ara bé, tot i l’aplicació d’aquestes mesures, el cas objecte d’anàlisi dista molt de l’equiparació salarial i d’una possible aproximació a aquesta. Segons les dades que aporten els responsables municipals, en el cas de les persones que estan executant el contracte amb una jornada setmanal de 39 hores, amb la integració de les millores assoleixen un salari brut de 16.555 euros anuals. En canvi, a una jornada setmanal de 39,30 hores prestada per un treballador o una treballadora municipal li correspon un salari brut de 28.422,30 euros, fruit de conceptes salarials fixats en el conveni municipal.
No podem obviar que l’externalització dels serveis públics, entre altres aspectes, fragmenta les condicions de treball del sector públic i la negociació col·lectiva. Les relacions laborals de les persones treballadores en els serveis externalitzats s’escapen de l’aplicació dels estàndards públics en matèria de condicions de treball. Això suposa que a l’hora de negociar les condicions a través de conveni col·lectiu, aquestes són sensiblement pitjors que les pròpies del sector públic. Aquesta fragmentació comporta que es generi un cos de treballadors i treballadores en els serveis públics externalitzats que no estan emparats per les garanties del cos de persones treballadores de la funció pública, fet que genera un model dual d’ocupació en els serveis públics, que acostuma a resultar molt desequilibrat per a les persones treballadores de serveis públics externalitzats.
En supòsits com aquests, en què es dona una coexistència d’ambdues formes de gestió, es fan més evidents els elements de desigualtat de les condicions laborals entre els diferents treballadors i treballadores prestadors d’un mateix servei.
