Notícies

Les queixes ciutadanes envers els títols de transport continuen i la T-Mobilitat segueix sense implementar-se

T-Mobilitat

Un dels motius de disconformitat de la ciutadania està relacionat amb la T-Jove i altres títols personalitzats que requereixen identificació per al seu ús,  per la impossibilitat d’emetre duplicats en cas de pèrdua o sostracció acreditada, fet que implica adquirir-ne un de nou.

L’altre gran motiu de queixa de les famílies barcelonines és el criteri de finalització de l’ús de la T-16 (31 de desembre de l’any en què es compleixen 16 anys) i no per la data de naixement, com regia anteriorment. Això produeix greuges entre els nascuts a començaments i finals d’any.

Històricament, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha rebut queixes i demandes ciutadanes que exposen problemàtiques relacionades amb les condicions d’ús dels títols de transport: d’una banda, la impossibilitat d’adquirir un duplicat en els títols personalitzats com la T-Jove o altres en cas de pèrdua o sostracció acreditada; i de l’altra, el greuge comparatiu segons data de naixement en la caducitat de la T-16.

Enguany, la síndica s’ha tornat a dirigir a l’ATM (Autoritat del Transport Metropolità) per advertir que cal trobar solucions a aquestes problemàtiques exposades per la impossibilitat del bescanvi, ja que l’actuació no pot seguir condicionada a una T-Mobilitat que pateix un endarreriment crònic. D’altra banda, des de la Sindicatura també es fa un altre advertiment a l’ATM per posar fi al greuge comparatiu segons data de naixement que pateixen les persones usuàries de la T-16, i així poder disposar d’una cobertura igualitària per tothom.

Alhora, la defensora, a banda de reiterar les recomanacions ja efectuades diverses vegades, vol demanar que la informació sobre els nous títols sigui clara i entenedora, i que es tinguin en compte aquells col·lectius que puguin tenir més dificultats d’adaptació als canvis i susceptibles de presentar problemàtiques en relació amb l’anomenada escletxa digital. 

Sense data oficial per la T-Mobilitat

La síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, s’ha dirigit a ATM per conèixer la data d’implementació de la T-Mobilitat, que teòricament preveu resoldre els problemes de bescanvis exposats, sense que l’ATM concreti cap data oficial d’aplicació d’aquest nou títol de transport.

Per aquest motiu, des de la Sindicatura cal reiterar la preocupació pels perjudicis que aquest endarreriment crònic ha produït i segueix causant a la ciutadania,alhora que demana que es vetlli perquè la implementació progressiva del nou sistema no produeixi greuges entre els usuaris.

De fet, prenent com a referència l’any 2015, moment en què s’anunciava la T-Mobilitat, tot i que s’havia començat a idear l’any 2013, aquesta Sindicatura amb anterioritat ja havia estat receptora de queixes sobre l’ús dels títols de transport.  En aquest sentit es constata que les diferents problemàtiques relatives als títols de transport han significat, només  des de l’any  2015, la recepció, atenció, assessorament o estudi per a l’emissió de resolucions de prop de 70 expedients, que sobretot es refereixen a la T-12, i actual T-16, i a la T-Jove. 

Quines característiques tindrà la T-Mobilitat?

Des de l’ATM s’ha informat la Sindicatura de Greuges de Barcelona que, en una primera fase, la T-Mobilitat estarà disponible pels 36 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i pels títols T-Usual, T-Jove, i les modalitats Família Nombrosa i Família Monoparental. A continuació, i de manera gradual, s’aniran incorporant la resta de títols de l’actual gamma de transport integrat per facilitar als usuaris i usuàries l’adaptació al canvi de model i sistema tecnològic sense contacte. Les regles de funcionament tarifari dels títols integrats en termes de caducitat, edat o vigència seran les mateixes en el sistema sense contacte T-Mobilitat que en el sistema magnètic actual.

L’ATM informa que la implantació de la T-Mobilitat incorporarà importants millores per l’usuari. Destaca la possibilitat de sol·licitar un duplicat en cas de robatori, pèrdua o dany, amb la possibilitat de restablir els títols amb les mateixes característiques de caducitat, saldo i zonificació que l’original, i sense repercutir a l’usuari el cost del títol. A més, l’usuari tindrà al seu abast eines de bloqueig de títol en cas de pèrdua o robatori, evitant així l’ús fraudulent d’aquest, i eines de desbloqueig, si és que recupera l’original. Aquestes funcions estaran disponibles en canals presencials i digitals.

No s’han implementat solucions temporals a la impossibilitat de bescanvis que pateix la ciutadania  

Des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona sobta que amb els anys transcorreguts en què s’ha reclamat una resposta a la problemàtica que produeix la impossibilitat de bescanvis, extensiu a la majoria de títols personals del sistema tarifari integrat (antigues T-Mes, T-Trimestre i actuals T-Usual i les respectives versions bonificades), a banda de la T-Jove, no s’hagi pogut cercar una alternativa per als usuaris davant l’endarreriment crònic de 6 anys (es va anunciar l’any 2015) que ha sofert la implantació de la T-Mobilitat. Com podria ser, per exemple, un registre d’usuaris similar al que s’aplica per a la T-16, que permetés un control i facilités algun tràmit a favor seu.

Sobre aquest títol de transport, cal tenir en compte que, tot i que es preveu la reemissió, en cas de pèrdua o robatori, subjecta al pagament de les despeses de gestió, fins a la recepció del nou títol –com a mínim a partir d’un mes des de l’inici de la gestió–,  l’infant no disposa de cap altre document provisional i la família ha d’assumir el cost de l’ús del transport públic d’un infant que en té reconeguda la gratuïtat. En canvi, sí que es possibiliten títols provisionals per substituir les targetes que presenten defectes de funcionament, a l’espera de l’emissió d’un nou títol.

A partir del moment en què es comença a evidenciar que els problemes que havia de solucionar la T-Mobilitat no se solucionen perquè és un títol que no ha arribat a implementar-se, la Sindicatura ha insistit cada cop més en la necessitat de cercar alternatives a fi que l’endarreriment de la gestió de l’Administració no repercuteixi negativament en la ciutadania,i més quan es tracta d’usuaris habituals del transport públic (pel tipus de títol de transport afectat). S’ha de tenir en compte que aquest mitjà de transport ha de configurar l’eix central de la mobilitat a la ciutat, per la qual cosa es considera fonamental la resolució de problemàtiques que no faciliten ni incentiven el seu ús. 

En aquest sentit, des de la Sindicatura, el desembre del 2018 es reiteren recomanacions sobre:

  • La revisió de les condicions d’ús dels títols de transport, en especial en els  personalitzats, als efectes que s’estableixin  mesures que permetin establir  bescanvis o compensacions en cas de pèrdua i sobretot en cas de robatori acreditat per mitjà de denúncia policial del seu titular, a l’espera de la implantació de la T-Mobilitat.
  • Gestionar la recuperació i devolució al seu titular d’aquells títols que puguin ser interceptats amb motiu d’accions de revisió i control.
  • La millora i clarificació de la informació sobre les condicions d’ús dels títols de transport, en especial la impossibilitat de bescanvi o compensació en cas de pèrdua o sostracció dels títols de transport.

El maig del 2019, en resposta a aquelles recomanacions, tot i que s’indicava que s’havien efectuat accions comunicatives als usuaris per a la prevenció en la pèrdua de les targetes de transport, s’informava que aquestes es reforçarien a fi de conscienciar els usuaris sobre la importància de la cura dels seus títols.  Ara bé, en relació amb els bescanvis es reiterava la seva impossibilitat fins a l’entrada del nou sistema, el primer semestre de l’any 2020. Estem gairebé en el segon semestre de l’any 2021 i la T-Mobilitat segueix sense implementar-se.

La T-16 genera un greuge comparatiu segons la data de naixement

Davant la conversió de la T-12 en la T-16, durant el març del 2017 la síndica ja posava de manifest que les modificacions efectuadesno preveiendisposar de títols provisionals en els casos de pèrdua, furt i sobretot de robatori, ni l’optimització dels processos de costos i gestió, tot i les reiterades demandes efectuades. 

Tot i la bona notícia d’ampliar el títol de transport dels 14 als 16 anys, es modificava el criteri que regia la data de caducitat. En lloc de ser la  data de naixement,  passava a ser el  31 de desembre de l’any de compliment dels 16 anys. Aquesta condició generava greuges als nascuts a final d’any, i podia significar diferències de mesos o fins a quasi d’un any en l’ús del títol de transport de manera gratuïta, amb relació amb els infants nascuts a començament d’any

Per aquest motiu, el març del 2017 la síndica va recomanar a la representació municipal de l’ATM promoure la modificació de l’actual Reglament de la T-16 a fi que la limitació de la finalització de l’ús de la T-16,  no generi greuges amb motiu de la data de naixement i que doni cobertura de manera igualitària a tots els beneficiaris fins al dia del compliment dels 17 anys.

El febrer del 2018, des de l’ATM, en resposta a les recomanacions efectuades, es va informar que la finalitat de la T-16 era donar cobertura fins a finalitzar el període d’ensenyament secundari obligatori (ESO), ja que hi ha alumnes que acaben amb 15 anys i d’altres amb 16, motiu pel qual es va canviar la denominació i es va garantir aquesta cobertura d’escolarització obligatòria finalitzant la seva validesa el 31 de desembre de l’any en què fan els 16 anys. El criteri de la data de compliment dels 17 anys no era l’objectiu inicial de la targeta, ja que s’hauria finalitzat l’ESO. Afegien que no va concretar-se fins al dia del compliment dels 16 anys per no discriminar negativament els alumnes de 4t nascuts el primer semestre. 

Ara bé, aquest criteri, a parer de la Sindicatura, com ja s’ha dit, es considera que no afavoreix un tracte igualitari, i no té en compte altres circumstàncies, com la repetició de cursos que implica diferents edats en la finalització de l’etapa escolar obligatòria. En aquell moment també es va indicar que amb la implantació  de la T-Mobilitat, que es preveia per a l’1 de gener de 2019,  la T-16 seguiria amb les mateixes condicions d’ús, perquè ja s’havia revisat i no es preveia redefinir-la.

Decisió completa de la Síndica de Greuges de Barcelona.

Notícies

La Síndica de Greuges de Barcelona inicia un expedient d’ofici per fer un seguiment del procés d’investigació interna de l’Ajuntament en relació amb possibles irregularitats en la convocatòria d’oposicions de la Guàrdia Urbana

Oposicions GUB

El darrer dissabte 5 de juny va tenir lloc la convocatòria de les tres primeres proves eliminatòries corresponents al procés de selecció de 259 places de la Guàrdia Urbana. Alguns sindicats han denunciat que la plantilla de respostes d’un dels exercicis corresponents a la segona prova, relativa al raonament abstracte i amb una puntuació del 40% sobre el resultat final, havia estat difosa per alguns centres docents de formació abans de la realització de la prova, atorgant a uns determinats aspirants un avantatge sobre la resta.

Després de fer-se públiques aquestes denúncies dels sindicats, l’Ajuntament de Barcelona ha comunicat als aspirants, a través de la seu electrònica, que tot i que el consistori ha adquirit les proves d’acord amb els criteris que marca el Reglament d’accés a les policies locals de Catalunya, obre un expedient informatiu per determinar si s’ha produït alguna irregularitat.

Després de la denúncia d’alguns sindicats, i també d’algunes queixes rebudes a la nostra institució, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha iniciat un expedient d’ofici per conèixer i fer un seguiment del procés d’investigació interna que durà a terme l’Ajuntament en relació amb possibles irregularitats en la convocatòria de 259 places d’agents de la Guàrdia Urbana.

Notícies

La Síndica recomana a l’Ajuntament equiparar les condicions dels serveis municipals que s’estan prestant amb coexistència de gestió directa i indirecta

OMAC Sant Miquel

Després de conèixer el malestar per les condicions laborals de persones treballadores del contracte de serveis de l’Oficina Multiservei d’Atenció Ciutadana de la Plaça Sant Miquel, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha recomanat a l’Ajuntament necessitat de dur a terme un acostament a l’equiparació de les condicions salarials de les persones treballadores externes i les persones funcionàries que presten el mateix servei.

La coexistència de la forma de gestió directa i la indirecta en un mateix servei municipal

La Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP) preveu l’externalització dels serveis com una excepció en l’actuació administrativa. Així, l’article 30.3 disposa que la prestació de serveis s’executa pels mateixos mitjans de l’Administració, tot i que  quan no disposin de mitjans suficients es podrà contractar externament, de conformitat amb allò que disposa la LCSP. D’altra banda, la Llei 7/1985, de 2 d’abril,  reguladora de les bases de règim local (LRBRL), estableix que els serveis públics locals hauran de gestionar-se de la forma més eficient i sostenible (art. 85.2), i deixa d’aquesta forma oberta la possibilitat de la gestió indirecta.

En el cas de l’Oficina Multiservei d’Atenció Ciutadana de la Plaça Sant Miquel ens trobem davant d’un mateix servei, l’atenció a la ciutadania, però duta a terme mitjançant dues formes de gestió: directa i indirecta (treballadores municipals i treballadores d’empreses externes contractades, respectivament).

L’afectació en les condicions laborals de les persones que executen un contracte per a la gestió d’un servei públic

Amb l’externalització d’un servei públic es pretén incrementar l’eficàcia i eficiència en la seva prestació, i una part important es reflecteix en la reducció del cost del servei. Atès que un dels components principals del cost final del servei és el cost salarial, sembla lògic pensar que els salaris dels treballadors que executen el contracte seran inferiors als salaris públics.

Existeix la possibilitat d’incidir en les relacions laborals del personal contractat per l’empresa adjudicatària a través dels plecs de condicions, mitjançant la imposició d’obligacions a l’empresa vers als seus treballadors. En aquest sentit, l’Ajuntament reconeix que amb uns salaris adequats es garanteix una execució més eficient del contracte. Efectivament, les condicions de treball, especialment la retribució, s’han de tenir en compte en el procés d’externalització dels serveis públics, perquè pot suposar una degradació de les condicions de treball que pot portar com a conseqüència una disminució de la qualitat del servei que presten aquests treballadors.

Mogut per aquest objectiu, l’Ajuntament ha impulsat una contractació pública socialment responsable que incorpora objectius de justícia social, i promou els drets socials i laborals de les persones que porten a terme els contractes. El document incorpora mesures socials per incentivar l’execució de contractes amb un model de negoci basat, entre altres, en salaris dignes.

A aquests efectes, el plec de clàusules administratives particulars corresponents a la contractació dels serveis d’atenció i informació a la ciutadania a l’Oficina Multiservei d’Atenció Ciutadana (OMAC) i a l’Oficina d’Atenció a l’Empresa (OAE) de l’Ajuntament de Barcelona incorpora objectius d’eficiència social, a la clàusula 9, relativa als criteris de valoració de les ofertes. Puntua fins a 7 punts la retribució salarial de les persones treballadores que executen el contracte públic, sempre que s’ofereixi una millora de sou respecte de les condicions salarials establertes en el conveni d’aplicació, i concreta la millora salarial en l’oferiment, com a mínim, d’un increment de 1.500 euros anuals als 6 mesos d’incorporació al servei, i de 500 euros addicionals anuals als 18 mesos de la incorporació al servei (per a la jornada completa o la part proporcional).

Ara bé, tot i l’aplicació d’aquestes mesures, el cas objecte d’anàlisi dista molt de l’equiparació salarial i d’una possible aproximació a aquesta. Segons les dades que aporten els responsables municipals, en el cas de les persones que estan executant el contracte amb una jornada setmanal de 39 hores, amb la integració de les millores assoleixen un salari brut de 16.555 euros anuals. En canvi, a una jornada setmanal de 39,30 hores prestada per un treballador o una treballadora municipal li correspon un salari brut de 28.422,30 euros, fruit de conceptes salarials fixats en el conveni municipal.

No podem obviar que l’externalització dels serveis públics, entre altres aspectes, fragmenta les condicions de treball del sector públic i la negociació col·lectiva. Les relacions laborals de les persones treballadores en els serveis externalitzats s’escapen de l’aplicació dels estàndards públics en matèria de condicions de treball. Això suposa que a l’hora de negociar les condicions a través de conveni col·lectiu, aquestes són sensiblement pitjors que les pròpies del sector públic. Aquesta fragmentació comporta que es generi un cos de treballadors i treballadores en els serveis públics externalitzats que no estan emparats per les garanties del cos de persones treballadores de la funció pública, fet que genera un model dual d’ocupació en els serveis públics, que acostuma a resultar molt desequilibrat per a les persones treballadores de serveis públics externalitzats.

En supòsits com aquests, en què es dona una  coexistència d’ambdues formes de gestió, es fan més evidents els elements de desigualtat de les condicions laborals entre els diferents treballadors i treballadores prestadors d’un mateix servei.

Notícies

Finalitza la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges amb la participació de 3.034 persones i 189 entitats

Fase de suport ciutadà

Aquest 19 de maig ha finalitzat la fase de suport ciutadà del procés d’elecció del futur síndic o síndica de greuges de Barcelona, amb la participació de 3.034 persones i l’adhesió de 189 entitats a les diferents candidatures. Ciutadania i entitats han pogut mostrar el seu suport a alguna de les vuit persones que diferents entitats de la ciutat havien presentat com a candidates, en la primera fase del procés que es va fer entre gener i març. Ha estat la segona ocasió en què el procés d’elecció del càrrec s’ha obert al teixit associatiu i a la ciutadania en general, que fa cinc anys va concloure amb la reelecció de Maria Assumpció Vilà en el càrrec. Per a aquest 2021, i a diferència del 2016 en què es va crear una plataforma ad hoc, el procés s’ha dut a terme íntegrament a la plataforma de participació municipal Decidim.Barcelona, a través d’un sistema de verificació integrat amb el padró municipal, on han pogut participar totes les persones majors de 16 anys empadronades a Barcelona.

Amb l’obertura a la ciutadania del procés d’elecció es perseguia un doble objectiu. D’una banda, acostar l’òrgan de defensa de drets a la ciutadania, i de l’altra, condicionar el debat i la negociació dels grups polítics que composen la Corporació Municipal i que, en darrera instància d’acord amb la normativa, hauran d’escollir d’entre tots els candidats.

El procés de recollida de suport ciutadà ha anat acompanyat d’una campanya de comunicació a tota la ciutat, així com de diferents debats públics de presentació i confrontació de les propostes de les vuit candidatures. Així, els mitjans de comunicació Betevé i Onda Cero van organitzar i emetre debats, el 3 i l’11 de maig respectivament, i el Consell de Ciutat va sotmetre també totes les candidatures a una audiència (un hearing) en què van haver de respondre a diferents qüestions plantejades per membres del Consell. Si bé el mecanisme per donar suport a una de les vuit candidatures s’ha fet exclusivament per internet a través de la plataforma Decidim.Barcelona, s’han habilitat també cinc punts d’acompanyament presencials per a aquelles persones sense recursos informàtics o coneixement per participar-hi i salvar així la bretxa digital. Aquests punts han estat repartits a diferents punts de la ciutat, a Sant Andreu, Gràcia, Sant Martí, les Corts i Horta-Guinardó.

A més de suports a títols individuals, el procés de recollida de suports també preveia que les entitats poguessin adherir-se a una de les candidatures, cosa que han fet un total de 189 associacions (entre les que van presentar les candidatures i les que s’hi han adherit en la segona fase), totes elles inscrites al Fitxer d’Entitats municipal.

La llista de candidatures segons el nombre de suports ha estat el següent:

  • David Bondia: 1.414 suports ciutadans i 57 adhesions d’entitats.
  • Ramon Nicolau: 410 suports ciutadans i 73 adhesions d’entitats.
  • Jordi Giró: 288 suports ciutadans i 23 adhesions d’entitats.
  • Zaida Muxí: 270 suports ciutadans i 10 adhesions d’entitats.
  • Isabel Alonso: 215 suports ciutadans i 6 adhesions d’entitats.
  • Ricard de la Rosa: 186 suports ciutadans i 9 adhesions d’entitats.
  • Rosa Cañadell: 167 suports ciutadans i 3 adhesions d’entitats.
  • Rafel López: 84 suports ciutadans i 8 adhesions d’entitats.

Notícies

La Síndica de Greuges de Barcelona analitza el procés d’assignació i escolarització a P3 i 1r d’ESO d’infants i adolescents de la ciutat

Procés d'assignació escolar

Durant els darrers 5 anys, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha tramitat 99 queixes relacionades amb el procés d’assignació i escolarització a P3 i 1r d’ESO d’infants i adolescents a la ciutat de Barcelona. Algunes d’aquestes queixes engloben el malestar d’un grup de famílies, per tant el volum de persones afectades supera les 450.

Les queixes fan referència, entre altres, al sistema d’adscripció de centres, les assignacions d’ofici, la manera com es gestionen les llistes d’espera o la denegació de peticions de canvi de centre. La ciutadania justifica la seva disconformitat en la falta de claredat en el funcionament del procés, la manca d’informació i transparència i el tracte desigual a les famílies participants.

Per aquesta exhaustiva anàlisi sobre el procés d’assignació i escolarització a P3 i 1r d’ESO, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha comptat amb la col·laboració d’Ivàlua (Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques), que ha dut a terme una avaluació sobre el funcionament del procés d’escolarització a la ciutat de Barcelona. L’avaluació efectuada aporta elements per revisar els avantatges i riscos de l’actual sistema, els problemes d’implementació observats, i poder contribuir a una millora de la planificació i previsió del sistema actual.

L’avaluació es basa en els últims tres cursos escolars, 18-19, 19-20, 20-21, regulats pel Decret 75/2007, de 27 de març, pel qual s’estableix el procediment d’admissió de l’alumnat als centres en els ensenyaments sufragats amb fons públics. Recentment, s’ha publicat al DOGC el nou Decret 11/2021, de 16 de febrer, que modifica alguns dels punts de l’anterior decret i que preveu una implementació progressiva dels canvis durant els pròxims tres cursos.

L’oferta de places

Oferta de places P3 per zones

A partir de la població que a 1 de gener tenia dos anys i per tant que l’any següent estaria escolaritzada, s’ha analitzat si en els darrers tres cursos ha estat coberta la potencial necessitat d’escolarització de P3 a les 29 zones de la ciutat. Les dades indiquen que en els darrers anys en la majoria de zones, el nombre d’infants que han d’accedir a P3 s’ha reduït o mantingut constant, fent que a la ciutat les necessitats d’escolarització a P3 s’hagin reduït.

Tanmateix, es detecten zones d’escolarització amb dèficits de places importants. Concretament, en el curs 2020-2021, 13 de les 29 zones d’escolarització no tenen prou places per cobrir el 100 % de la demanda potencial de la zona. S’identifiquen zones amb dèficits superiors a 130 places, el que equival a més de 5 grups-classe complets. Si ens centrem en el percentatge de població que cobreix l’oferta, hi ha determinades zones on l’oferta de places no és suficient ni per cobrir tres quartes parts de la població que hi resideix.

Oferta de places 1r d’ESO per zones

Si comparem el nombre total de places de 1r d’ESO dels centres que ofereixen secundària amb l’alumnat que potencialment s’ha d’escolaritzar al primer curs d’ESO, els dèficits de places són bastant semblants al que observàvem per P3, amb 12 zones d’escolarització amb taxes de cobertura per sota el 100 % i dèficits d’entre 18 a 129 places. Alhora hi ha 3 zones on l’oferta de places no és suficient per cobrir ni tres quartes parts de la població.

En resum, l’oferta de places tant de P3 com de 1r d’ESO és suficient per donar resposta a tota la demanda potencial en la totalitat de la ciutat. Tanmateix, en tots dos casos es detecten dèficits de places en més del 40 % de les zones d’escolarització.

Les actuacions en matèria d’educació dels darrers anys semblen anar en la direcció correcta per corregir aquests desequilibris. Ara bé, cal tenir en compte que pel que fa a l’equitat, el que és més problemàtic és el dèficit de places en els centres públics perquè és en aquests on es garanteix una educació laica i a un cost més assequible per a totes les famílies de la ciutat.

Hi ha barreres econòmiques que limiten la capacitat d’elecció?

Tenint en compte que tot i que la plaça escolar està sufragada amb fons públics, l’accés a aquesta suposa un conjunt de despeses per les famílies. Per tant, ha estat necessari analitzar si la gratuïtat és real i quin impacte pot tenir el cost d’escolarització per a les famílies.

A tal efecte, s’ha considerat oportú fer un estudi comparatiu del “cost global anual” de les places escolars, és a dir, de la quantitat anual que les famílies han d’abonar al centre per les activitats incloses en la programació general que fan en horari lectiu (material, llibres, sortides, socialització de material, equipament i assegurances, entre altres). A partir de la informació publicada en el CEB:

  • El cost mitjà de l’escola sufragada amb fons públics és de 281 euros anuals per a P3 i 443 euros anuals per a 1r d’ESO
  • Si hi afegim les aportacions a l’AMPA o a fundacions dels centres, la mitjana a Barcelona augmenta en 32 euros anuals (tant a P3 com a 1r d’ESO).
  • Finalment hi ha despeses associades a activitats que es fan fora del centre o fora de l’horari escolar, com ara les colònies i les extraescolars (que són optatives i que no tots els centres ofereixen). Si les sumem a la resta de despeses, donen com a resultat un cost total mitjà de 432 euros anuals per a P3 i 612 euros anuals per a 1r d’ESO.

Per tant,  tot i que la gran majoria dels centres de la ciutat de Barcelona són finançats amb fons públics, l’escolarització no és gratuïta. A la pràctica hi ha una sèrie de costos associats (que en alguns casos pot diferir de quantitats fins a 1.000 €), els quals limiten el dret efectiu de les famílies a accedir a l’educació de manera gratuïta. 

L’elecció de centre i el mecanisme d’assignació

S’ha considerat rellevant analitzar com es tenen en compte en les sol·licituds les preferències de les famílies en el mecanisme d’assignació de places i quin rol tenen aquestes preferències en les assignacions mitjançant el mecanisme d’assignació de Boston. El mecanisme d’assignació de places vigent, denominat Boston, implica que l’alumnat que sol·licita un centre en primera opció passa per davant de tot l’alumnat que sol·licita el mateix centre amb un ordre de preferència inferior, independentment dels punts de preferència que tingui cada sol·licitud (adscripció, existència de germans, proximitat, etc.).

Una de les principals característiques del mecanisme de Boston és que, si no s’accedeix a la primera de les opcions preferides, la probabilitat d’accedir a les altres opcions disminueix dràsticament amb l’ordre de preferència. Per tant, la llista de centres que demana una família i l’ordre en què ho fa és clau a l’hora de determinar la plaça que se li acabarà assignant.

Seguint el patró dels anys anteriors, a la convocatòria del curs 2020-2021 per P3, de les 11.144 sol·licituds ordinàries, un 94,8 % se’ls va assignar plaça en el centre que havien sol·licitat en primera opció. En canvi, únicament un 59,5 % de les 635 sol·licituds que no van obtenir plaça en primera ronda van ser assignades al centre escollit en segona opció. En general, les famílies sol·liciten els centres on tenen més possibilitats d’entrar. Aquest patró és especialment marcat en els centres públics, ja que als centres concertats hi ha més sobreoferta i els punts de prioritat són menys determinants.

Per tant, més enllà de les preferències reals, davant el risc de no accedir a la primera opció i les conseqüències que se’n deriven, les famílies tendeixen a anar “sobre segur” i escollir en primera opció un centre en el qual l’alumne té una puntuació de prioritat alta o bé un centre que la família cregui que no estarà excessivament demandat.

Després d’aquestes reflexions, la Sindicatura de Greuges de Barcelona fa les següents indicacions sobre el mecanisme d’assignació de Boston:

  • Es complex i pot crear desigualtat entre famílies, ja que han de dedicar esforços a establir estratègies. A la pràctica, les famílies amb més coneixement sobre el sistema educatiu i el procés poden desenvolupar estratègies més sofisticades per aconseguir una plaça escolar que s’adapti millor a les seves preferències. En canvi, aquelles que tenen menys informació o més dificultats per entendre el mecanisme, elaboraran estratègies inadequades i acabaran en centres menys desitjats.
  • Famílies motivades per la por a no entrar en el lloc desitjat, opten directament per prioritzar llocs on tenen punts i, descarten totalment centres que sí que desitjarien i en els que sí que podrien ser acceptades, però per falta d’informació creuen que no.

Les preferències de les famílies en el cas de transició a lESO

Un factor addicional que condiciona les preferències de les famílies és la continuïtat de la línia pedagògica entre l’escola d’on prové l’alumne i el centre on cursarà l’educació secundària. En alguns casos, aquesta preferència fa que inclús l’elecció de l’escola de primària es dugui a terme tenint en compte els centres de secundària als quals està adscrita

l’escola i l’existència d’aquesta línia educativa compartida. En el nou decret, que s’implementarà gradualment en els pròxims tres cursos, totes les escoles públiques d’educació primària han d’estar adscrites a un institut públic de referència, amb el qual han de coordinar-se per facilitar la transició de primària a secundària i garantir la continuïtat pedagògica entre les dues etapes.

En aquest àmbit també hi ha una diferència important entre els centres públics i els concertats. Mentre la majoria d’alumnes de l’escola pública quan accedeixen a l’ESO han de tornar a participar en el procés d’admissió de l’alumnat, aquest no és el cas per la major part de l’alumnat que ha cursat primària en un centre concertat. En alguns casos, això porta a famílies que s’ho poden permetre a escollir un centre d’infantil i primària concertat per tal de no haver de tornar a passar pel procés de preinscripció a l’hora de canviar de cicle, opció que no està a l’abast de totes les famílies.

En aquest sentit, el sistema és més equitatiu si les adscripcions entre escoles i instituts públics permeten fer el canvi de cicle a l’alumnat de primària sense tornar a passar pel procés d’admissió, és a dir, garantint plaça a l’institut adscrit a tot l’alumnat provinent d’escoles adscrites, o bé fent que l’alumnat de 6è de primària de centres concertats no tingui garantida plaça a 1r d’ESO, de manera que participin en el procés d’admissió de l’alumnat en les mateixes condicions que l’alumnat provinent de centres públics.

Alumnat amb NESE (necessitats específiques de suport educatiu)

D’acord amb el Pla de xoc contra la segregació i la igualtat d’oportunitats elaborat pel Consorci d’Educació de Barcelona, s’han analitzat les mesures que s’estan implementant per garantir la distribució equilibrada de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE). Cal tenir en compte que l’objectiu del Pla de Xoc no és reduir la segregació entre zones, sinó que dins una mateixa zona d’escolarització, l’alumnat amb NESE es distribueixi de manera equilibrada entre els centres educatius pròxims al domicili.

S’ha analitzat  la ràtio d’utilització de les places de P3 inicialment reservades per a NESE, a partir de la relació entre reserves i places assignades, per zona d’escolarització del curs 2020-2021. El resultat és que  en 19 de les 29 zones escolars de la ciutat, la reserva per defecte de dues places per grup és suficient per absorbir totes les sol·licituds d’alumnat amb NESE. En canvi, hi ha 10 zones on les assignacions de NESE per grup superen aquesta reserva per defecte, movent-se entre 2,7 i 6,1 alumnes amb NESE per grup.

En totes aquestes zones, el Consorci ja havia previst que hi hauria major necessitat de places per alumnat amb NESE i va augmentar la reserva inicial de places, en molts casos doblant-la i en alguns més triplicant-la. Com a conseqüència, en totes les zones la mitjana de places reservades és superior al nombre d’alumnes NESE, i per tant les reserves permeten absorbir totes les sol·licituds d’escolarització a P3 d’alumnat amb NESE.

Conclusions

  1. Tot i que és veritat que l’oferta de places a la ciutat sempre és suficient per a donar resposta a totes les necessitats d’escolarització, la planificació de l’oferta educativa encara presenta desequilibris segons zones d’escolarització.
  2. A la pràctica, l’escolarització no és gratuïta per la majoria de les famílies. Això comporta que l’oferta efectiva que afronten les famílies amb menys recursos sigui menor. El Pla de Xoc reverteix aquest problema pels alumnes que en són beneficiaris, ja que gaudeixen de la gratuïtat efectiva, però s’ha d’expandir la gratuïtat al conjunt de famílies econòmicament vulnerables.
  3. Les mesures per fomentar la distribució equilibrada de l’alumnat amb NESE estan presents en totes les etapes del procés d’admissió de l’alumnat. No obstant això, encara s’identifiquen alguns desequilibris entre centres pel que fa al nombre d’alumnes amb NESE escolaritzats.
  4. El mecanisme d’assignació Boston respecta de manera estricta les preferències expressades per les famílies, ja que l’ordre amb què se sol·licita un centre és el primer criteri de priorització. Tot i això, l’objectiu de satisfer les preferències de les famílies està subordinat a l’objectiu de promoure l’equitat educativa i la distribució equilibrada de l’alumnat, i per tant, a l’hora d’escollir el mecanisme d’assignació de places també s’haurien de tenir en compte criteris d’equitat.
  5. En el cas de les assignacions d’ofici i les assignacions a alumnat amb NESE, no queda clar com es tenen en compte les preferències de les famílies. Hi ha famílies que són assignades d’ofici a centres que s’allunyen significativament de les seves preferències.
  6. Tot i els esforços del Consorci per posar a disposició de les famílies documents informatius sobre el funcionament del procés, hi ha parts que les famílies segueixen sense tenir clares. Això es produeix, en part, perquè no existeix un document informatiu on s’expliqui de manera detallada i amb llenguatge planer el funcionament del procés d’assignació d’inici a fi. Una família que vulgui entendre la globalitat del procés necessita consultar diverses fonts (gran part d’elles jurídiques), invertir temps i estar familiaritzada amb els conceptes tècnics que s’utilitzen.
  7. Si ens fixem en la informació que necessiten les famílies per comprovar que no se’ls ha causat cap perjudici (o per poder reclamar en cas contrari), en el cas de les assignacions fetes amb el mecanisme de Boston tota aquesta està disponible públicament i és fàcilment accessible: nombre de places ofertes, nombre de sol·licituds, criteris de priorització, alumnat admès i en llista d’espera i alumnat matriculat. I per tant, l’assignació ordinària de places és totalment transparent i no discrecional.
  8. En el cas de les assignacions d’ofici i de places a l’alumnat amb NESE, com els criteris que s’utilitzen no són públics i no queda clar com es tenen en compte les preferències de les famílies ni a priori ni a posteriori, aquests processos són percebuts com a menys transparents i més arbitraris per part de les famílies. Finalment, pel que fa a les resolucions de les reclamacions sobre les places assignades d’ofici, el fet que no siguin públiques i hi intervinguin normes no escrites suposa una barrera a l’accés en igualtat de condicions al sistema educatiu per part de les famílies.
  9. Pel que fa a la informació pública sobre el procés i la transparència, tot i que també s’han implementat millores en els darrers anys, segueix havent-hi un marge important si es vol aconseguir que la participació de les famílies sigui efectiva, que es preservi el dret a l’accés en igualtat de condicions i que millori la percepció que les famílies tenen de tot el procés.
  10. Es pot concloure que el disseny del procés és coherent amb els tres objectius principals identificats: garantir l’accés universal a l’escola pública i de qualitat, promoure l’equitat educativa i respectar el dret d’elecció de les famílies.

Tanmateix, a la pràctica encara es detecten alguns desequilibris, sobretot pel que fa a l’equivalència territorial de l’oferta, la distribució de l’alumnat amb NESE i l’accés al sistema en igualtat de condicions de totes les famílies, aquest últim fruit, entre altres, de la no gratuïtat efectiva de l’educació obligatòria. Cal fer incís en què aquests desequilibris s’han reduït en els darrers tres anys i que les mesures impulsades pel Consorci per combatre’ls semblen anar en la direcció correcta. Moltes de les mesures posades en marxa en el marc del pla de Xoc, com ara detecció anticipada d’alumnat amb NESE o la gratuïtat efectiva de la plaça escolar per l’alumnat vulnerable, s’inclouen en el nou decret d’admissió.

Recomanacions

Per facilitar la comprensió sobre com funciona el procés d’admissió de l’alumnat es recomana:

  • Fomentar la consolidació normativa, amb l’objectiu que consultant un únic document normatiu es pugui conèixer el funcionament i l’encaix de totes les fases.
  • Elaborar un document que expliqui de manera integral i amb un llenguatge planer i comprensible el funcionament de tot el procés, especificant tant les activitats en què s’espera una participació activa de les famílies com els criteris que s’utilitzen per prendre les principals decisions que afecten l’assignació final.

Perquè les decisions que les famílies prenguin durant tot el procés estiguin ben informades:

  1. Ampliar la informació sobre els centres educatius que està disponible de manera telemàtica i centralitzar-la a la “Guia de centres”: incorporar tota aquella informació que estableix el nou Decret (costos), així com altra informació que aporti més coneixement per a les famílies.
  2. Reforçar els canals formals i mecanismes per igualar l’accés a la informació. Establint sistemes de control per tal que aquesta igualtat informativa sigui efectiva i real. Aquest fet podria ajudar a combatre aquestes desigualtats d’informació entre les famílies.
  3. Valorar les implicacions en termes d’igualtat de condicions de participació que té el mecanisme de Boston pel fet de no ser un mecanisme a prova d’estratègies, i per tant que incentiva a les famílies a comportar-se estratègicament. Aquesta reflexió sobre el mecanisme d’assignació podria anar acompanyada d’una revisió dels criteris de priorització que permeti una major riquesa i eviti que una part important de les sol·licituds es decideixin per sorteig. Per exemple, ampliant els criteris per valorar els nivell de renda de les famílies.

Per augmentar el grau de transparència del procés, es recomana seguir avançant en la transparència activa a través de:

  • Millorar la publicitat dels processos de presa de decisions relacionats amb les modificacions de l’oferta educativa, l’assignació de places d’ofici, places reservades NESE, i la resolució de reclamacions de les famílies participants. Junt amb la publicació de l’oferta final, es podria publicar un document que detalli les modificacions fetes a l’oferta de places inicial, acompanyades de les raons o els criteris que les han motivat, amb l’objectiu que no es percebin com a decisions arbitràries.
  • Fer públiques les resolucions de les reclamacions sobre les places assignades d’ofici i els criteris utilitzats per a estimar-les o desestimar-les, amb l’objectiu que aquests siguin coneguts i fàcilment accessibles, i que si apareixen nous criteris o hi ha canvis en el criteri jurisprudencial, aquests quedin recollits.

Pel que fa a la promoció de l’equitat educativa, es recomana:

  • Seguir treballant col·laborativament en el desenvolupament del Pla de Xoc i implementant molts dels criteris contemplats en el nou Decret.

Tenint en compte que l’assignació d’un centre allunyat del domicili a famílies amb una preferència clara per un centre de proximitat està entre les raons habituals per les quals les famílies es mostren descontentes amb la plaça assignada, es recomana: Valorar la possibilitat que l’alumnat que havent demanat només centres de proximitat se li ha assignat plaça en un centre que no forma part de la seva àrea de proximitat, tingui el mateix dret a sol·licitar un canvi de centre que l’alumnat que canvia de districte de residència durant el curs.

Notícies

L’Ajuntament recupera el Fons d’infància 0-16 anys, tal com va recomanar la síndica l’any 2020 després d’interessar-se d’ofici

Fons infància 0-16 anys

L’Ajuntament de Barcelona ha anunciat que enguany torna a convocar el Fons extraordinari per ajuts puntuals d’emergència social per a infants de 0 a 16 anys després d’un 2020 en què no va dur-se a terme. L’edició 2021 tindrà una quantitat destinada de 13,5 milions d’euros i d’entre 100 i 475 euros mensuals, que es calculen segons el nombre de membres de la unitat familiar i el nivell de renda. A més a més, s’estableix un increment per a les famílies monoparentals, encapçalades majoritàriament per dones i amb un risc de pobresa superior a la mitjana. Aquesta estratègia està especialment adreçada a famílies en situació de pobresa que no perceben l’Ingrés Mínim Vital que promou l’Estat o la Renda Mínima Garantida de la Generalitat de Catalunya. 

La síndica va interessar-se d’ofici pel Fons d’infància 0-16 anys en el 2020

La Sindicatura de Greuges de Barcelona va interessar-se d’ofici l’any 2020 davant la no convocatòria del Fons extraordinari per ajuts puntuals d’emergència social per a infants de 0 a 16 anys, que l’any 2020 no va ser atorgat per l’Ajuntament de Barcelona, després de cinc anys consecutius en què s’havia aprovat la convocatòria. En la seva darrera edició, la de l’any 2019, es van destinar 11.100.000  euros, més 1.770.000 euros per a ajuts complementaris a famílies monoparentals, fet que suposa un total de 12.870.000 euros adreçats exclusivament a infants i adolescents, d’entre 0 i 16 anys, que es trobaven en situació de vulnerabilitat.

Si bé és cert que l’atorgament dels ajuts esmentats tenia caràcter voluntari i eventual per part de l’Ajuntament de Barcelona i no generava cap dret a l’obtenció d’ajuts en anys posteriors, atès que no tenien la condició de prestacions garantides i no podien ser exigides com a drets subjectius d’acord amb el que preveu l’article 24.4 de la Llei 12/2007, de serveis socials, era un ajut d’eficàcia provada, que havia estat molt justificat i també celebrat per serveis i entitats de la ciutat que treballen amb infants.

La síndica es va interessar d’ofici per aquest Fons l’any 2020 i va obtenir informació de l’IMSS exposant totes les mesures preses a conseqüència de la crisi generada per la Covid-19, amb les quals es preveia poder atendre al conjunt de la ciutadania. Tot i que el Fons d’infància 0-16 anys era un ajut que es convocava d’acord amb la potestat discrecional de l’administració, es considerava poc justificada la seva desaparició, atès que s’adreçava únicament als infants, tenint en compte que l’article 15 de la Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, estableix la prioritat pressupostària en aquesta matèria, concretant, que els poders públics, han de donar prioritat en llurs pressupostos a les activitats adreçades a infants i adolescents. El mateix article, en el punt 2, diu que els poders públics han d’adoptar amb caràcter urgent les mesures necessàries per a evitar que el contingut essencial dels drets dels infants i els adolescents resti afectat per la manca de recursos adaptats a llurs necessitats. Per tant, es recomanava avaluar les possibilitats de convocar de nou el Fons d’infància 0-16 anys, una ajuda que torna a ser una realitat aquest any 2021.

Notícies

La situació de persones sotmeses a procediments d’execució forçosa i amb una situació econòmica precària

procediments d'execució forçosa

La situació de pandèmia està deixant moltes famílies en una situació econòmica delicada i persones que mai havien sol·licitat ajuts públics, ara es veuen abocades a fer-ho. Aquestes persones continuen sent obligats tributaris, tot i les dificultats per executar els pagaments atesa la situació econòmica en què es troben immerses. Especialment, cal referir-se a la situació de persones sotmeses a procediments d’execució forçosa i amb una situació econòmica precària, sense posar en qüestió la legalitat dels embargaments executats per l’Ajuntament.

Per aquestes persones l’embargament dels seus petits estalvis pot afectar la seva capacitat econòmica, privant-la d’una part de les seves rendes que segurament estaven assignades a conservar una mínima qualitat de vida. Aquesta circumstància pot generar una situació de risc de vulnerabilitat que requereixi protecció social i, per tant, despesa pública. L’any 2020 algunes persones van demanar l’emparament de la síndica davant embargaments practicats als seus comptes bancaris arran de deutes amb hisenda.

En tots els casos coincidien que es tractava de persones perceptores de pensions i sous considerats inembargables, i que, tot i això, havien generat minsos estalvis. En una de les situacions estudiades, l’Ajuntament reclamava a la ciutadana l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (plusvàlua), generat per la transmissió en dació de pagament de deutes a una entitat bancària. L’interessat havia presentat recursos administratius que havien estat desestimats per considerar que no complia els requisits per deixar sense efecte la càrrega tributària municipal. Així mateix, se li havia denegat l’ajut pel pagament de la plusvàlua que va sol·licitar a l’Institut Municipal de Serveis Socials. Per tant, l’Ajuntament va iniciar el procediment de constrenyiment dirigit a la recaptació del deute tributari de manera efectiva. El deute ascendia a més de 5.000 €, i se li van embargar 800 € que havia generat d’estalvi.

En efecte, l’article 79.1 del Reglament general de recaptació aprovat pel Reial decret 939/2005, de 29 de juliol, estableix que l’Administració, en cas de deute tributari, ha de conèixer l’existència, com a mínim, d’un compte o dipòsit obert en una oficina d’una entitat de crèdit, i l’embargament es portarà a terme mitjançant una diligència d’embargament en la qual haurà d’identificar-se el compte o el dipòsit conegut per l’Administració actuant.

Aquest mandat té la limitació imposada per l’article 169.5 de la Llei 58/203, de 17 de desembre, general tributària, que estableix que no es poden embargar els béns declarats inembargables per les lleis. En aquest cas resulta d’aplicació l’article 607.1 de la Llei d’enjudiciament civil, que estableix que és inembargable el salari, el sou, la pensió, la retribució o el seu equivalent, que no excedeixi de la quantia assenyalada pel salari mínim interprofessional, i considera salari o pensió l’import ingressat en el compte, per aquest concepte, en el mes en què es practiqui l’embargament, o si no pot ser, en el mes anterior.

Es dóna el cas que una de les persones reclamants s’havia dirigit a l’alcaldessa per exposar la seva situació, i l’equip d’Alcaldia havia respost referint-se a la desestimació dels recursos administratius que havia interposat, a la vegada que l’emplaçava a la Síndica de Greuges de Barcelona per tal que estudiés el seu cas de forma independent i emetés una resolució.

Precisament, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ja s’havia pronunciat en altres ocasions amb motiu d’embargaments de béns o drets a persones en situació de risc econòmic i social, en el sentit que persistir en el cobrament del deute pot empitjorar la situació de vulnerabilitat.

L’any 2016 la síndica ja va demanar a l’Ajuntament que s’exploressin i apliquessin solucions que suposessin la suspensió de l’execució del deute tributari en aquelles situacions comprovades d’insolvència real i material del deutor, sense renunciar al seu cobrament en cas de solvència sobrevinguda, o l’aplicació d’altres mecanismes jurídics que permetin una segona oportunitat per protegir aquest perfil de deutor tributari.

Ara per ara l’ordenament jurídic no dóna una resposta a aquestes situacions, i tampoc no preveu la suspensió del procediment recaptador en situacions d’insolvència econòmica. Cal recordar que la Llei 25/2015, de 28 de juliol, de segona oportunitat té l’objectiu de permetre el que tan expressivament descriu la seva denominació, que una persona física, malgrat un fracàs econòmic empresarial o personal, tingui la possibilitat de dirigir novament la seva vida i fins i tot arriscar-se a noves iniciatives sense haver d’arrossegar indefinidament una llosa de deute que mai no podrà satisfer.

Ara bé, aquesta llei exclou de la seva aplicació els deutes de dret públic, és a dir, quan els creditors siguin l’administració pública. Cal concloure que l’aplicació de la llei per saldar els deutes tributaris pot resultar injusta per a les persones sotmeses a procediments d’execució forçosa i que visquin una situació econòmica feble, posant en risc la seva capacitat econòmica, situació aquesta que de ben segur pot revertir en la necessitat de protecció social.

Notícies

La contaminació acústica a Barcelona: dades i recomanacions

Contaminació acústica BCN

En el marc de la Setmana sense Soroll 2021, la síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, fa un repàs dels principals motius de queixa de la ciutadania envers la contaminació acústica a Barcelona, les dades, les actuacions de l’Ajuntament i la valoració que du a terme la Sindicatura respecte d’aquest àmbit.

Xifres de queixes de contaminació acústica i principals motius

20172018201920202021(1r quatrimestre)
82 queixes63 queixes100 queixes58 queixes26 queixes

Bàsicament, els motius de queixa més recurrents en relació a la contaminació acústica són els següents:

  • Contaminació acústica derivada de la recollida de brossa, especialment la recollida selectiva de mobles i trastos vells (voluminosos) que es du a terme en horari nocturn.
  • Contaminació acústica generada per maquinària: equips de climatització o sistemes d’extracció de fums per exemple.
  • Contaminació acústica derivada de locals d’oci i restauració (música, comportaments).
  • Contaminació acústica derivada de la convivència de veïns (crits, lladrucs de gos, moviment de mobles).

Els efectes de la contaminació acústica

L’informe recentment presentat “Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona”, elaborat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), constata que el 57 % de la població està exposada a nivells de soroll superiors als que l’OMS ja considera negatius per a la salut, i un 27 % de la població ho està a nivells molt per sobre d’aquest llindar. L’informe de l’ASPB conclou que el soroll té efectes en la salut emocional i psicològica i pot produir trastorns del son i malalties cardiovasculars.

L’estudi afegeix que 210.000 persones pateixen una molèstia intensa per soroll, més de 60.000 tenen trastorn del son i que al voltant del 3 % de les morts per malaltia cardiovascular serien atribuïbles a aquesta causa. De l’informe també es conclou que aquest impacte té lloc de forma més concentrada als barris del centre de la ciutat i que coincideix amb els districtes dels quals es reben més queixes en aquesta Sindicatura.

Les molèsties acústiques que genera la recollida de mobles i trastos vells

En els darrers anys, la ciutadania s’ha dirigit a la Sindicatura de Greuges de Barcelona per exposar les molèsties de soroll que genera la recollida de mobles i trastos vells a la ciutat, tant per la manera en què es depositen els diferents estris als camions de recollida com pel fort volum de les converses dels treballadors que les executen. Les persones promotores de les queixes, que en aquests casos són veïns i veïnes dels Districtes de Sants-Montjuïc, Gràcia, l’Eixample, Ciutat Vella i Sant Martí majoritàriament, manifesten que no poden descansar les nits que es du a terme la recollida selectiva de voluminosos al seu carrer.

Què fa l’Ajuntament per solucionar-ho?

L’Ajuntament de Barcelona ha informat la Sindicatura de Greuges de Barcelona de les mesures preses per minimitzar les molèsties acústiques, centrades en dos eixos: mesures tècniques implementades en la flota de vehicles per reduir el soroll i complir les directives europees, i mesures orientades a la formació i sensibilització mediambiental dels treballadors.

Els operaris que duen a terme els serveis de neteja i recollida tenen l’obligació de minimitzar les molèsties a la ciutadania a l’hora de realitzar les tasques encomanades i reben una formació específica al respecte. Per minimitzar els sorolls durant la recollida de voluminosos el personal treballador té l’obligació d’acompanyar el voluminós i no dipositar-lo de cop en el vehicle. Com a norma general, no s’han de llençar els residus voluminosos directament a la caixa del vehicle sinó que s’ha d’utilitzar la plataforma elevadora per tal de minimitzar el soroll i col·locar els residus de forma ordenada i evitant els cops entre residus i amb la mateixa caixa.

També tenen la instrucció de no alçar la veu: la formació en matèria de sensibilització ambiental que es realitza fa un especial èmfasi en la necessitat que la comunicació entre les persones operàries es produeixi de la forma més silenciosa possible. L’estil de conducció és una potencial font de soroll i en aquest sentit s’executen esforços educatius adreçats als conductors per disminuir el soroll relacionat amb la conducció dels vehicles adscrits al servei.

La valoració de la síndica

En aquest sentit, és notori que el consistori ha destinat esforços per intentar minorar les molèsties que genera la recollida selectiva de residus voluminosos, i ha implementat una sèrie de mesures per fer-hi front, entre d’altres les que determina l’article 44-5 de l’Ordenança del medi ambient urbà, amb relació a l’ús de vehicles dels serveis públics municipals, sobre fomentar les tasques de formació adients per tal que el personal que utilitza els vehicles municipals prengui consciència que ha de realitzar les seves tasques amb el menor impacte sonor possible. Igualment es preveu que els plecs de clàusules econòmiques administratives i de prescripcions tècniques d’aquests serveis hagin d’introduir totes aquelles mesures i millores tècniques que permetin disminuir l’impacte acústic i que s’ha de tenir en compte que aquests serveis s’han de prestar amb el mínim impacte sonor, tant pel que fa als mateixos vehicles com pel que fa a les tasques de recollida.

Però tot i les mesures municipals endegades per reduir el soroll que genera aquest tipus de recollida de residus, les molèsties continuen en molts carrers de la ciutat i afecten les persones que hi habiten. És per això, i tenint en compte l’article 15.3 de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, que fixa l’horari de funcionament de la maquinària utilitzada en els treballs a la via pública de 8 a 20 hores, llevat dels que es fan per raons de necessitat no es poden fer durant el dia, que la síndica torna a reclamar (com ja ho fa des del 2017) un avançament en l’horari de realització dels serveis per tal de minimitzar les molèsties de soroll nocturn i l’impacte que aquestes produeixen en la salut de les persones.

Altres tipus de molèsties acústiques i les possibilitats que ofereix la mediació

D’altra banda, cada vegada es reben més casos en referència a les molèsties generades per la mateixa convivència entre les persones en el si de les comunitats a les quals pertanyen, com poden ser les causades pels treballadors d’un establiment de pública concurrència en dur a terme la seva feina, així com les derivades de les mateixes relacions de veïnatge en una mateixa finca.

Respecte de les problemàtiques derivades del soroll, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha recomanat, al consistori, en diferents ocasions, actuar de forma proactiva proposant la mediació entre els afectats, per entendre que més enllà de la possible ponderació entre drets vulnerats i/o  infracció administrativa, existeix un conflicte de convivència que cal abordar. S’entén que l’obligació de l’administració és garantir i tutelar drets, però també implica potenciar mecanismes de gestió positiva de la convivència oferint fórmules que fomentin el diàleg, la corresponsabilització mitjançant la  participació activa de la ciutadania, i que permetin resoldre o, si més no, evitar la cronificació o escalada de la situació.

La mediació doncs, tot i les seves limitacions, es presenta com una via que permet trobar solucions més àgils i eficaces, tot fomentant la convivència positiva, però en cap cas, tot i l’oportunitat de solució que pot oferir als implicats, no eximeix l’Administració del seu deure d’actuació davant les manifestes vulneracions de drets.

Sense servei de recollida de voluminosos durant l’estat d’alarma

El servei de recollida selectiva de voluminosos va ser suspès durant els primers mesos de l’estat d’alarma de la COVID-19. Es va tornar a activar en data 18 de maig de 2020.

Durant el període de confinament es va informar la ciutadania via web, intranet municipal, i altres canals de comunicació, de la suspensió d’aquest servei i que tinguessin cura de no baixar els mobles a la via pública el dia que tocava.

Segons la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, signada per l’Ajuntament, les autoritats locals han de garantir l’eficàcia dels serveis públics i la seva adaptació a les necessitats dels usuaris per evitar qualsevol situació de discriminació o abús. Es conclou que, en referència al servei de recollida de residus voluminosos durant el temps de l’estat d’alarma a causa de la COVID-19, el consistori no va actuar de manera ajustada a dret, ja que es va suprimir un servei imprescindible per mantenir un correcte estat d’higiene i seguretat a la ciutat, i es va limitar només a actuacions puntuals per corregir conductes incíviques o inapropiades.

Aquesta Sindicatura considera que tractant-se d’un servei essencial per al bon funcionament de la ciutat, no s’hauria hagut de suprimir durant l’estat d’alarma. De fet, una bona part de la ciutadania va mostrar el seu desacord en aquell moment per l’acumulació d’estris de tot tipus que es veien pels carrers de la ciutat, ja que moltes persones, aprofitant que estaven a casa i no podien sortir ni per treballar, es van dedicar a endreçar i desfer-se de tot allò que no necessitaven.

D’altra banda, quan es va reprendre el servei de recollida de voluminosos a la ciutat, el servei va continuar desenvolupant-se en horari nocturn. Sabent que en aquell moment no hi havia afectacions a la mobilitat pels carrers de la ciutat, el més prudent hauria estat realitzar el servei en horari diürn per tal de reduir les molèsties als veïns i veïnes de la ciutat.

Notícies

Comença la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges de Barcelona

Las ocho personas candidatas a síndic o síndica de Barcelona.

Barcelona, 19 d’abril del 2021 – A partir d’aquest dilluns 19 d’abril comença la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges de Barcelona. El procés durarà un mes, fins al 19 de maig, i es durà a terme mitjançant la plataforma Decidim.Barcelona.

La fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura es va realitzar per primera vegada en l’anterior procés d’elecció, el 2016. En aquella ocasió, entre les cinc persones que es presentaven per al càrrec, van recollir un total de 6.747 suports d’entre la ciutadania. Com aleshores, el consistori posa a disposició a través de la plataforma de participació ciutadana Decidim.Barcelona la informació necessària perquè tothom que ho desitgi pugui informar-se de qui són les persones candidates, quines entitats les han proposades, així com conèixer el seu currículum vitae. A més, tal com va tenir lloc fa cinc anys, la previsió és poder celebrar un debat públic entre els vuit candidats i candidates, amb la col·laboració de la televisió pública de Barcelona Betevé.

Per participar en el procés i donar suport a una candidatura cal estar empadronat a Barcelona i registrar-se al web Decidim.Barcelona. Alhora, s’habilitarà un formulari perquè també les entitats registrades al Fitxer General d’Entitats Ciutadanes municipal puguin expressar i registrar el suport a una candidatura.

Comença la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges de Barcelona, que acabarà a l’estiu amb un candidat o candidata que substituirà a Maria Assumpció Vilà, la síndica de greuges de la ciutat entre els anys 2011 i 2021.

Notícies

L’empadronament de persones sense domicili fix que viuen a la ciutat

Sensellarisme

L’any 2020 la Sindicatura va tenir coneixement de retards en la tramitació de l’Informe de Coneixement de Residència (ICR), elaborat per l’Àrea de Serveis Socials, i preceptiu per l’empadronament de les persones sense domicili fix en el municipi. Una vegada es disposa de l’ICR, la persona interessada disposa del termini d’un mes per poder-se empadronar.

Un problema en què la Sindicatura fa temps que insisteix

Alguns ciutadans van dirigir-se a la institució de la síndica manifestant retard en l’emissió del referit informe. En un dels casos havien transcorregut vuit mesos des que s’hi havia sol·licitat formalment, sense haver obtingut cap mena de resposta municipal. Consultat l’òrgan municipal sobre el retard d’aquestes sol·licituds, van atribuir-ho a la situació d’emergència sanitària derivada de la Covid-19 i a la declaració de l’estat d’alarma, i informaven que s’estaven posant al dia en aquest tràmit.

No obstant això, la síndica recorda que l’any anterior a la pandèmia, ja es va tractar un cas similar en què el ciutadà va obtenir l’ICR transcorreguts 7 mesos des de la seva petició. La manca de resposta municipal a les peticions d’alta en el Padró constitueixen un supòsit de silenci administratiu “positiu” i, per tant, si en el termini de tres mesos el registre no s’ha fet efectiu, el ciutadà podrà sol·licitar una certificació del sentit del silenci, que donarà lloc a un acte administratiu de presumpta inscripció.

Ara bé, això no eximeix de l’obligació jurídica que té l’Ajuntament de resoldre dins del termini legalment establert. No podem oblidar que el dret subjectiu a l’empadronament està directament vinculat a l’exercici d’altres drets fonamentals, com el de l’accés a la sanitat pública o a l’educació. A més, quan es tracta d’una persona estrangera que sol·licita l’empadronament, com és el cas objecte de l’estudi de la síndica, l’alta padronal tindrà una afectació directa en els tràmits d’estrangeria dirigits a regularitzar la seva situació en el país.

Les Instruccions tècniques per als ajuntaments sobre la gestió del Padró Municipal descrites en la Resolució del 17 de febrer de 2020, de la Presidència de l’Institut Nacional d’Estadística i de la Direcció General de Cooperació Autonòmica i Local, estableixen que: “(…) el Padró ha de reflectir el domicili on realment viu cada veí del municipi […] La correcta aplicació d’aquest criteri determina, d’una banda, que s’hagi d’acceptar com a domicili qualsevol direcció on efectivament visquin els veïns, i, d’altra, que pugui i hagi de recórrer a un «domicili fictici» en els supòsits en què una persona que no té sostre resideixi habitualment en el municipi i sigui coneguda dels Serveis Socials corresponents”.

L’empadronament sense domicili fix és un dret de les persones que alguns Ajuntaments es neguen a reconèixer i posa de manifest una realitat que no s’ha de perdre de vista. Els Ajuntaments tenen l’obligació jurídica d’inscriure en el Padró Municipal totes les persones que resideixin efectivament al municipi, amb independència de la situació en què visquin, ja que l’esmentada resolució preveu mecanismes per empadronar persones que no tenen una llar, després d’elaborar el corresponent ICR.

La Sindicatura coneix la situació que afecta molts municipis de l’Àrea Metropolitana que no practiquen l’empadronament de persones sense domicli fix, i que empeny moltes persones en situació vulnerable a demanar la inscripció a la nostra ciutat. De fet, a Barcelona, l’any 2019, es van dur a terme més de 12.000 altes de persones sense domicili fix. Ens consta que l’Ajuntament s’ha dirigit als referits municipis per posar de manifest aquesta situació, i també s’ha dirigit a les entitats del tercer sector per informar-les sobre els drets i els procediments legals per empadronar les persones que hi resideixen sense un domicili fix.

La institució de la síndica valora molt favorablement aquesta pràctica municipal, que s’adiu amb allò que assenyala la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, en el seu article IV, quan es refereix a la necessitat que els municipis signataris dugin a terme polítiques actives específiques de protecció dels col·lectius més vulnerables. Tot i això, i en atenció al grau de vulnerabilitat de les persones que sol·liciten aquest procediment especial, la síndica recorda l’obligació de l’Ajuntament d’actuar amb la diligència deguda en la realització d’aquest tràmit, per tal d’ajustar-se al dret de la ciutadania a una bona administració, i que es tractin els seus assumptes de forma imparcial i equitativa, dins d’un termini raonable.

Notícies

La síndica Vilà presenta l’informe 2020 en el seu darrer discurs davant el plenari de l’Ajuntament de Barcelona

La síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, va presentar el darrer 26 de març l’informe anual del 2020 davant el plenari de l’Ajuntament de Barcelona en un any clarament marcat per la Covid-19.

Es tracta del darrer informe que presenta Maria Assumpció Vilà després de deu anys i dos mandats com a síndica de greuges de Barcelona. Aquest estiu tindrà lloc l’elecció del nou defensor o la nova defensora de la ciutat pels pròxims cinc anys.

Durant l’any 2020 la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha dut a terme 3.543 actuacions. Del total, 1.988 han estat queixes, 1.518 consultes, 35 actuacions d’ofici -fet que suposa un increment del 25%- i 2 visites de barri. S’ha donat la raó a la ciutadania, totalment o en part, en un 78% dels casos.

En el seu discurs, Vilà s’ha acomiadat dels membres del plenari defensant que “he entès la Sindicatura com una feina compromesa i d’estar en constant moviment, res d’aïllar-se en un despatx”. El discurs ha acabat amb una síndica de greuges de Barcelona visiblement emocionada i recordant els moments més importants dels últims deu anys de la Sindicatura. Ja pots veure l’emotiu discurs de la síndica aquí:

Notícies

Vuit candidatures presentades per a l’elecció de la nova síndica o el nou síndic de Barcelona

Durant els darrers dos mesos, entre el 15 de gener i el 15 de març, el teixit associatiu de la ciutat ha presentat vuit candidatures per al càrrec de síndic o síndica de greuges de Barcelona, persones escollides per les entitats per la seva trajectòria personal i professional i pel seu coneixement de la ciutat. Les vuit candidatures presentades signifiquen un important increment respecte al procés d’elecció del 2016, en què van presentar-se cinc persones per al càrrec.

Entre el 19 d’abril i el 19 de maig tindrà lloc la fase de suports, en què la ciutadania a títol individual i també les entitats podran donar suport a alguna de les candidatures mitjançant la plataforma de participació Decidim.Barcelona. Aquesta fase de suport popular, que es va dur a terme per primera vegada el 2016, persegueix un doble objectiu.

D’una banda, acostar la Sindicatura de Greuges a la ciutadania i donar-la a conèixer com a institució municipal que té la funció de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques davant de l’administració. De l’altra, potenciar els mecanismes de democràcia activa entre la ciutadania i fer arribar aquesta veu als membres del Plenari del Consell Municipal que, en última instància, segons estableix la Carta Municipal de Barcelona, és l’òrgan competent per escollir el nou síndic o la nova síndica.

Podeu consultar les candidatures aquí.

Nota de premsa