La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha recomanat a l’Ajuntament de Barcelona que reconsideri la interpretació de l’article del Pla especial urbanístic d’allotjaments turístics (PEUAT) que regula la no-transmissibilitat de les llicències d’habitatges d’ús turístic (HUT). Aquesta Sindicatura considera que cal limitar la transmissió d’aquest tipus de llicències a les zones més tensionades de la ciutat per tal de garantir el dret a l’habitatge dels veïns i veïnes de Barcelona.
Arran de la queixa d’una ciutadana per les molèsties ocasionades per dos HUT a la seva finca, la Sindicatura ha revisat l’actuació de l’administració davant aquest cas i la normativa vigent. D’aquesta manera, es pot observar que la interpretació que es fa actualment de l’article 26.2 del PEUAT perpetua les habilitacions d’HUT en vigor en zones molt tensionades de la ciutat mitjançant la seva transmissió i propicia l’explotació turística sobre l’habitatge habitual i permanent.
D’altra banda, la Sindicatura considera que s’ha de ser molt estricte en els traspassos que es comuniquin, de moment i mentre no es modifiqui aquesta interpretació, i que no s’han d’acceptar en cap cas aquells que tinguin expedients disciplinaris o sancionadors en tramitació.
El cas objecte de la queixa
Una veïna de l’Eixample denunciava al juny de 2022 molèsties habituals per comportaments incívics d’algunes de les persones turistes que s’allotjaven als HUT que es troben la finca on viu. Ni les persones propietàries ni les gestores dels pisos es feien responsables, i la Guàrdia Urbana només intervenia quan es tractava de molèsties per soroll o alguna incidència de tipus greu.
Mesos després, la Direcció de Serveis d’Inspecció va comprovar si els HUT de la finca complien amb la legislació vigent, resultant en l’obertura d’un procediment a un d’ells. Igualment es va convidar a les parts a participar en un procés de mediació, però els responsables dels pisos turístics no van mostrar voluntat de participar-hi.
Almenys un dels dos HUT havia estat heretat juntament amb la llicència per exercir aquesta activitat.
La transmissió de llicències HUT
El gener de 2022 es va aprovar definitivament l’actualització del Pla especial urbanístic d’allotjaments turístics amb l’objectiu d’aconseguir una gestió sostenible del turisme, compatibilitzant els diferents usos i preservant la vida quotidiana i el dret a l’habitatge dels veïns i veïnes.
Una de les previsions normatives d’aquest document és la no-transmissibilitat dels títols habilitants que emparen el desenvolupament de l’activitat d’HUT, prevista a l’article 26.2. En relació amb l’abast d’aquest article, es va aprovar una instrucció per a la seva interpretació al juliol de 2022.
En aquest sentit, aquesta Sindicatura celebra que s’hagi restringit el règim de transmissió d’aquestes activitats turístiques i es vol posar de manifest que era una recomanació emesa des d’aquesta institució amb l’objectiu d’evitar la gentrificació en determinats barris i l’encariment desproporcionat dels habitatges.
Però, amb la interpretació actual, aquesta mesura de no-transmissibilitat s’aplica únicament a les noves altes. Una interpretació que aquesta Sindicatura pensa que cal reconsiderar. Especialment en els casos que tinguin expedients disciplinaris o sancionadors en tramitació.
La verificació dels requisits dels HUT
D’altra banda, la Sindicatura també recomana que es faci una verificació exhaustiva dels requisits de tots els HUT existents per assegurar que es compleix amb la legislació vigent.
Al 2021, l’Ajuntament va acceptar una recomanació d’aquesta Sindicatura i va iniciar un pla d’inspecció de revisió dels HUT inclosos en el cens del PEUAT. Ara bé, pel que es desprèn de l’estudi d’aquesta queixa no es va comprovar en aquell moment el compliment de les condicions exigibles als HUT, o almenys en aquest cas, ja que a la finca objecte de la queixa en constava un que no les complia. Recordem, per tant, que tant l’atorgament dels permisos de les activitats turístiques que es duen a terme a la ciutat, com l’exercici de la funció inspectora i la potestat sancionadora sobre aquestes activitats turístiques corresponen al municipi.
Sense monitoratge de suport a l’activitat de piscina
Una família barcelonina va presentar una queixa a la Sindicatura de Greuges per exposar la seva disconformitat per la no assignació de monitoratge de suport per a la seva filla en l’activitat de piscina d’un Centre Esportiu Municipal (CEM) de la ciutat.
La nena de nou anys té reconeguda una discapacitat del 41% per un trastorn genètic rar que li genera problemes de desenvolupament, de llenguatge i cognitius. Per aquest motiu, és necessari un suport per dur a terme les activitats en les mateixes condicions que altres infants de la seva edat.
Disposa de dictamen que reconeix que té necessitats educatives especials (NEE), per les quals en l’entorn escolar necessita vetlladora i educació especial. També té reconegut el dret a monitoratge de suport en activitats de piscina o els casals d’estiu de l’Ajuntament de Barcelona.
Hi ha constància que aquest no és un cas aïllat. S’han fet públiques altres situacions d’infants que no poden anar a la piscina en horari escolar o no poden fer l’activitat extraescolar per manca de monitors.
La Sindicatura es dirigeix a l’Ajuntament
L’IBE ha traslladat que actualment tenen 265 peticions de monitoratge de suport en activitats esportives per ainfants, de les quals el 13% està en llista d’espera per iniciar el suport (229 sol·licituds s’han cobert).
Pel que fa a la temàtica concreta de la queixa rebuda, l’IBE ha manifestat que es troba amb una doble problemàtica: l’entitat organitzadora de l’activitat no disposa de personal per garantir la inclusió de l’infant, i les entitats específiques no compten amb el personal adequat durant el dia, l’hora i l’espai de l’activitat esportiva. L’IBE ha assegurat que, en el moment en què es trobi el personal adient, l’infant podrà començar l’activitat, però no hi ha previsió de quan es podrà resoldre la situació.
Tanmateix, la Sindicatura ha insistit en la necessitat de cercar alternatives durant la manca de monitoratge de suport. Atenent el nombre de persones i famílies afectades (un 13% del total de sol·licitants), i mentre es busquen maneres de preveure i evitar situacions com l’actual, és necessari abordar la situació com a urgència i facilitar una solució provisional, a l’efecte de no vulnerar els drets dels infants afectats. Cal explorar les alternatives que puguin ser viables per oferir una solució; si cal, conjuntament amb les famílies i l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat.
Camí per recórrer en la garantia de la pràctica esportiva inclusiva
La Llei 13/2014 d’accessibilitat defineix el suport personal com a persona preparada per facilitar o garantir l’ús de productes i serveis, la comunicació o la mobilitat a les persones amb discapacitat, com ara l’intèrpret de la llengua de signes, el guia intèrpret o l’assistent personal.
Sobre aquest punt, la Sindicatura vol posar èmfasi en el fet que el programa Barcelona Esport Inclou fa anys que està engegat. Per tant, s’entén que haurien d’existir els mecanismes necessaris per garantir la disponibilitat de persones preparades per donar suport en les activitats esportives (formació directa o indirecta de personal, contractes amb entitats gestores dels CEM, subvencions a entitats organitzadores o específiques, etc.).
Per aquest motiu, és necessari impulsar les mesures per ampliar el nombre de persones amb la formació adienten monitoratge de suport per a infants amb diversitat funcional.
Cal millorar la informació d’aquest tipus de serveis municipals
La Llei d’accessibilitat també estableix que les administracions públiques i els proveïdors de serveis públics han d’informar en els seus webs sobre les condicions d’accessibilitat dels serveis que ofereixen i dels mitjans de suport disponibles.
Després d’analitzar quina és la informació municipal que el consistori aporta a la ciutadania i quina comunicació s’ha dut a terme amb la família promotora de la queixa, la Sindicatura ha conclòs que no s’està complint amb la Llei 13/2014 d’accessibilitat.
La Sindicatura considera que la informació web del CEM objecte de queixa no es correspon amb el que preveu la llei, ja que només inclou la definició del servei i la manera de sol·licitar-lo, i no fa referència a les condicions d’accés o a la disponibilitat. Cal explicitar el funcionament del circuit i les possibilitats d’obtenir una resposta i accedir al monitor en un període de temps concret.
Pel que fa al cas concret, la família va exposar que no disposava d’informació directa per part de l’Institut Barcelona Esports i que el responsable del CEM no els facilitava informació precisa. La investigació de la Sindicatura constata aquest fet, al qual cal afegir que la família està rebent la informació de manera verbal, una pràctica que en pot condicionar el contingut. És necessari que les famílies afectades puguin efectuar directament la sol·licitud (amb els suports necessaris quan calgui) i, especialment, aconseguir resposta escrita, amb tota la informació adient. En aquesta línia, la defensoria recomana a l’IBE que revisi aquest circuit i que permeti a les persones o famílies rebre una informació directa i clara de la situació.
La Fiscalia de Delictes d’Odi ha fet pública la petició de dos anys de presó per a una internauta, que serà jutjada l’abril de 2023, per difondre a Twitter una notícia falsa amb l’objectiu de difamar els joves migrants sense referents familiars.
A l’escrit d’acusació, la Fiscalia de Delictes d’Odi considera que la internauta va cometre un delicte contra els drets fonamentals, en concret, una lesió de la dignitat de les persones per motius de discriminació per origen. Més enllà dels dos anys de presó, també demana que se la multi amb 6.570 euros i que se la inhabiliti durant cinc anys per a l’educació en l’àmbit docent, esportiu i de lleure.
La Sindicatura és l’origen de la primera iniciativa legal contra les fake news a Espanya
Va ser el juliol de 2019 quan la Sindicatura de Greuges de Barcelona va rebre un vídeo que s’estava difonent a xarxes socials i Whatsapp, amb un contingut que presumptament podria ser una incitació a l’odi contra el col·lectiu de joves migrants sense referents familiars.
La Sindicatura va traslladar aquest tema a la Fiscalia de Barcelona perquè va considerar que les imatges i el text d’aquesta publicació podia fomentar i promocionar la discriminació i l’odi contra un grup. Aquest tipus d’accions estan considerades delictes, segons el Codi Penal. Concretament, en el vídeo s’observava una aula d’escola amb menors d’edat que provocaven incidents en el mobiliari i que no respectaven l’autoritat de la professora. El text que acompanyava el vídeo era el següent: “Mando un vídeo de un centro educativo para los emigrantes menores de edad que entran ilegalmente en España. Ruego difusión para que España se entere de una vez como nos agradecen que los acojamos”.
Tot i que aquesta va ser la primera iniciativa legal contra les notícies falses, ja existeix un precedent molt recent de condemna per difusió de fake news a Espanya. La darrera setmana, el 8 de novembre de 2022, un home va ser condemnat per penjar el juliol del 2019 un vídeo d’una brutal agressió a una noia, amb el qual va fer creure que es tractava d’imatges d’una violació que havia passat a Canet de Mar per atribuir-la a joves migrants sense referents familiars, malgrat que els fets havien passat a la Xina.
La Sindicatura ha proposat accions a l’Ajuntament per garantir els drets dels joves migrants sense referents familiars
Des de l’any 2015, uns 9.000 infants i joves migrants sense referents familiars han arribat a Catalunya per una amalgama de raons que expliquen la seva decisió d’emprendre aquest viatge sense cap acompanyament familiar. En el sistema estatal d’atenció a la infància i la joventut, aquestes persones són acollides, tutelades i ateses per les comunitats autònomes. Quan assoleixen la majoria d’edat, finalitza la tutela administrativa i l’escenari és menys regulat i més diversificat.
Es tracta d’un col·lectiu que precisa un suport i un acompanyament específic per ajudar-los a desenvolupar el seu projecte de vida. L’estudi de la Sindicatura presta una especial atenció en els adolescents i joves de 18 a 23 anys, que s’enfronten sols i soles a una edat adulta registral, però no sempre real. L’objectiu d’aquest informe ha estat identificar com millorar i facilitar la transició a l’edat adulta en condicions d’igualtat i equitat, promovent el respecte als drets i llibertats garantits a qualsevol persona ciutadana de Barcelona.
Les propostes de la Sindicatura
Per tal de millorar l’atenció que es dona als joves migrants sense referents familiars a la ciutat, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha elaborat un seguit de propostes, de les quals en destacarem algunes d’elles des de diferents dimensions:
Dimensió jurídica
Donar seguiment a l’aplicació de la reforma del reglament d’estrangeria per garantir que els i les joves arriben a la majoria d’edat amb tota la documentació requerida i per reforçar el treball en els seus itineraris d’emancipació.
Reforçar els espais d’atenció de les persones joves migrants sense referents familiars, bé sigui en l’àmbit de la detecció o l’acompanyament, o en la defensa dels seus drets, a través d’instruments com: assessorament i atenció especialitzada, la clínica jurídica local, la figura de la persona referent o mentora, o el reforç dels equips educadors de carrer.
Dimensió socioeconòmica
Reforç de les alternatives residencials, atès el decalatge entre necessitats i recursos en l’àmbit de l’habitatge. Per això, caldria explorar altres opcions, com l’acolliment, que serviria no només per superar la situació de la manca d’habitatge, sinó que també afavoriria la creació de vincles entre joves i la societat d’acollida.
Reforç de l’atenció en salut mental, establint un protocol d’atenció i acompanyament psicològic i d’atenció a l’estrès posttraumàtic a través del desenvolupament d’un espai sociosanitari per persones en situació de risc d’exclusió social, ampliant la cobertura de programes de convalescència i psiquiatria de carrer. Aquesta actuació requereix coordinació interadministrativa.
Reforçar la formació i capacitaciólingüística dels i les joves, i garantir la continuïtat de la formació d’aquest col·lectiu, facilitant també el seu accés als estudis superiors. Així mateix, vetllar perquè no es generin desigualtats digitals vers a aquestes persones joves.
Dimensió comunitària
Fomentar la participació del col·lectiu sense referents familiars a través de la creació d’espais on s’enforteixin les xarxes relacionals amb la ciutadania, i fent programes d’acompanyament i millora del seu sentiment de pertinença.
Implementar campanyes de sensibilització dirigides a la societat d’acollida per evitar narratives i discursos negatius cap al col·lectiu.
Dimensió de governança
Assegurar una coordinació multinivell i multisectorial entre les diverses administracions i àrees que tenen competències vinculades al col·lectiu.
Enfortir la formació especialitzada i el disseny de protocols que facilitin l’actuació dels diferents actors dels processos d’atenció, cura i inclusió d’aquests joves.
Millorar la recollida i tractament de dades, especialment quan no han estat subjectes al sistema de tutela i acollida durant la seva minoria d’edat.
Incorporar la perspectiva de gènere tant en el disseny com en la implementació i avaluació de les diferents actuacions i serveis.
Enfortir el rol de XBcn per dur a terme una coordinació més generalitzada i estructurada del treball de tots els actors involucrats, amb l’objectiu d’evitar el risc de duplicitats en algunes àrees, i escassetat de recursos en unes altres.
Enfortir mecanismes d’avaluació i seguimentdels diferents programes a fi de millorar les actuacions i serveis, identificant bones pràctiques i experiències que es puguin compartir amb altres ciutats de l’entorn.
Finalment, la Sindicatura recalca que és precisament en la majoria d’edat dels i les joves migrants sense referents familiars on l’Ajuntament té més marge d’actuació, ja que es tracta de joves residents a la ciutat. Ara bé, garantir un procés d’emancipació exitós requereix un treball continuat des del primer moment.
Apostar per un model de joc inclusiu permet garantir l’accés al joc a nens i nenes amb diversitat funcional i possibilita que tota la infància, independentment de les seves característiques, pugui compartir-los. D’aquesta manera, s’assegura la interacció entre infància i, per tant, la seva integració a través del joc.
Actuació d’ofici de la Sindicatura durant els anys 2020 i 2021
L’any 2020 la Sindicatura de Greuges de Barcelona ja va obrir una actuació d’ofici per avaluar el grau d’accessibilitat i inclusivitat de les àrees de joc infantil de la ciutat. Aquesta intervenció va finalitzar l’any 2021 amb dues recomanacions destacades a l’Ajuntament: que la renovació i la creació de noves zones de joc infantil compleixin l’objectiu que l’any 2030 el 100% dels parcs infantils siguin accessibles i inclusius, i que cada barri barceloní disposi, com a mínim, d’una d’aquestes àrees per tal de garantir el dret al joc de la totalitat de la infància.
Quina és la diferència entre accessibilitat i inclusivitat?
Cal considerar un espai de joc com a inclusiu quan afavoreix un ús i gaudi compartit, ofereix múltiples maneres d’aproximar-se als elements de joc, i dona resposta als diversos interessos i capacitats dels infants.
D’altra banda, una àrea de jocs és accessible quan l’element principal de l’espai ho sigui o quan ho siguin les activitats lúdiques que s’hi poden desenvolupar: gronxar-se, lliscar i enfilar-se. L’àrea que atén diverses discapacitats i garanteix que totes les activitats lúdiques són accessibles, és considerada totalment accessible.
Accions impulsades per l’Ajuntament en aquesta matèria
El 2019 va presentar-se el Pla de Joc a l’espai públic de Barcelona amb horitzó 2030, una iniciativa amb 10 fites clau. El propòsit final és que el 100% de les àrees de joc siguin accessibles i amb elements certificats com a inclusius.
Tot i que l’accessibilitat i la inclusió són les pedres angulars de la renovació i creació de noves àrees de joc infantil, l’Ajuntament és conscient de la dificultat que la totalitat de les àrees de la ciutat siguin accessibles. En aquest context, el mes de setembre de 2022, la Sindicatura va tenir coneixement de la voluntat del Govern municipal que l’any 2024 el 90% de la població tingui una àrea de joc infantil accessible a 15 minuts de casa, com a molt lluny. Amb aquest objectiu, el consistori ha convocat un concurs de projectes per crear 10 àrees de joc totalment accessibles, que s’emmarca en les mesures del Pla de joc a l’espai públic per garantir el dret al joc de tots els infants.
Els jardins de Massana, nova àrea de joc accessible (i inclusiu?)
En el marc dels pressupostos participatius de l’any 2020, va proposar-se el projecte de la construcció d’un parc 100% inclusiu als jardins de Massana, al Districte de Sant Andreu. Aquest projecte va ser seleccionat i el segon més votat del Districte.
L’actuació consisteix a crear una àrea de joc infantil accessible i inclusiva als jardins de Massana. El pressupost inicial va incrementar-se per tal de poder recollir les demandes de la promotora de la queixa (s’explica posteriorment). A causa de la crisi actual, l’estimació econòmica total per incloure tots els jocs demanats s’incrementa fins a 1.074.532 €.
Actualment, manquen 240.000 € i s’està treballant per definir amb quin import es tancarà l’avantprojecte. Es plantegen dues vies: ajustar l’àmbit d’actuació i/o aconseguir dotació addicional. Per això, la Sindicatura considera oportú proposar que, en cas que es consideri incorporar al projecte el gronxador sol·licitat, es valori amb la promotora fer-ho de manera alternativa a un altre (o altres) jocs projectats, per tal de no incrementar més la dotació pressupostària.
El Districte informa que l’avantprojecte del parc preveu la instal·lació de dos blocs de gronxadors per disposar de tota la varietat de seients que garanteixin l’accessibilitat necessària. Aquests gronxadors els podran utilitzar infants amb cadira de rodes i en tots caldrà fer transferència. Considerant la totalitat dels jocs, s’ha tingut en compte que la gran majoria els puguin usar infants amb la cadira de rodes.
Aquesta Sindicatura valora molt positivament que la majoria dels jocs que s’instal·laran als jardins de Massana siguin inclusius i puguin ser usats per infants amb cadira de rodes. Tanmateix, considera que cal anar un pas més enllà i esmerçar esforços en els ajustos que siguin necessaris i puguin assumir-se, amb l’objectiu de donar resposta a situacions concretes.
Es tracta, doncs, de promoure l’autonomia de la infància amb diversitat funcional. El fet que a les àrees de joc infantils hi hagi aquests elements de joc no només contribueix a garantir el seu dret a jugar en condicions d’igualtat, sinó que els encoratja a veure’s a si mateixos com a ciutadans i ciutadanes de ple dret.
El cas concret d’una família de Sant Andreu
Una família de Sant Andreu amb un infant amb una pluridiscapacitat del 82% va formalitzar una queixa a la Sindicatura de Greuges per reclamar la instal·lació de jocs inclusius en un parc infantil (jardins de Massana), a prop del seu domicili.
La família va sol·licitar al Districte de Sant Andreu que en la creació de la nova àrea de joc infantil ubicada als jardins de Massana s’instal·lessin uns gronxadors inclusius amb plataforma per a cadira de rodes, per tal d’evitar la transferència de l’infant de la cadira de rodes al gronxador. El Districte va respondre que la creació d’aquesta nova àrea es trobava en fase de redacció d’avantprojecte i va traslladar a la família les exigències tècniques per a la certificació del gronxador sol·licitat (normes europees UNE-EN 1176, UNE-EN 1177 i UNE 147103). Aquests requisits també incloïen la necessitat de garantir el control d’accés al joc (cartelleria, panys i tanca perimetral) i la supervisió d’una persona adulta en tot moment.
D’acord amb aquestes exigències, l’Ajuntament considera que ara com ara no és possible instal·lar el gronxador accessible per a cadira de rodes als jardins de Massana, ja que no poden garantir-se les condicions de seguretat demanades. En canvi, la Sindicatura sí que creu que el consistori disposa de marge per garantir que, en cas que s’instal·li el gronxador, l’àrea de joc sigui segura, com ja ho han fet altres municipis catalans com Terrassa, Sitges, Ripoll o Roses.
L’article 2 de la Convenció sobre el dret de les persones amb discapacitat i l’article 2 del Reial decret 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat, reconeixen la necessitat d’establir ajustos raonables, quan siguin necessaris en un cas particular, per garantir a les persones amb diversitat funcional el gaudi o l’exercici de tots els drets humans i llibertats fonamentals, en igualtat de condicions. D’acord amb aquesta normativa, la Sindicatura de Greuges entén que s’hauria de reconsiderar la possibilitat d’incloure l’element de joc sol·licitat per la ciutadana al projecte dels jardins de Massana.
Viabilitat d’instal·lar a curt termini un gronxador que eviti la transferència
Amb data 5 d’abril de 2022, l’Ajuntament de Barcelona va assumir el compromís següent amb la ciutadana: quan aparegui al mercat un gronxador de les característiques anteriorment exigides, s’instal·larà als jardins de Massana un gronxador de plataforma millorat, d’accés lliure, que no necessiti ni tancament perimetral de seguretat ni supervisió constant, i que sigui certificable d’acord amb els requisits de seguretat establerts en les normes vigents per a aquest tipus d’element.
El gronxador que compleixi aquests requisits es podrà incorporar al projecte, com a màxim, un cop s’hagin iniciat les obres. La Sindicatura celebra la bona predisposició del consistori davant la petició de la ciutadana. Tanmateix, tal com s’ha argumentat, no hi ha impediments insalvables per instal·lar un gronxador amb plataforma d’entre els que hi ha actualment, adoptant totes les mesures necessàries per garantir la seguretat de les persones usuàries. Aquesta podria ser la solució fins que aparegui al mercat un altre gronxador amb estàndards de seguretat més elevats. En aquest cas, caldria procedir a la substitució del que ja estigués instal·lat.
Bones pràctiques a altres municipis de l’Estat
El compliment de la normativa europea vigent tampoc hauria de ser un obstacle. Aquesta Sindicatura ha pogut constatar, com a exemple de bones pràctiques, que en municipis com Terrassa, Sitges, Ripoll o Roses, entre altres, s’han instal·lat gronxadors amb plataforma donant compliment als requisits abans esmentats.
Un exemple és el cas del parc de Can Robert, a Sitges, on s’han posat senyalitzacions que indiquen que és un gronxador adaptat i les persones que el vulguin utilitzar han de demanar les claus a la guingueta del parc. També al municipi de Roses, a l’espai situat davant la pista annexa del pavelló poliesportiu, on s’ha tancat el perímetre per evitar qualsevol tipus d’incident amb altres persones usuàries del parc.
Fora de Catalunya, hi ha municipis amb menys de 10.000 habitants que han instal·lat aquests tipus de gronxadors. És el cas de Manzanedo (Burgos), Oropesa (Castelló) o Breña Baja (Santa Cruz de Tenerife).
Una nova actuació d’ofici de la institució defensa la necessitat de formular i concretar el dret humà a l’energia per tal de poder exigir jurídicament la seva efectivitat. Després d’analitzar l’increment de l’import de les tarifes elèctriques i les iniciatives públiques dutes a terme, la Sindicatura ha traslladat vint recomanacions a l’Ajuntament de Barcelona.
En el marc del Dia Mundial de l’Estalvi d’Energia decretat pel World Energy Forum, que se celebra demà 21 d’octubre, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha publicat l’informe El dret humà a l’energia: impacte de l’increment de les tarifes de la llum a Barcelona, en què s’analitza l’impacte de l’increment de les tarifes elèctriques a Barcelona, tant en la ciutadania com en l’Ajuntament, i s’exploren vies adequades per minimitzar els seus efectes.
Al llarg del 2021 i del primer semestre del 2022, s’ha produït una pujada històrica del preu de l’electricitat al mercat majorista, que a principis d’any rondava els 50 €/MWh i ha augmentat fins a superar els 500 €/MWh amb l’inici de la guerra d’Ucraïna. Per aquest motiu, la Sindicatura va intervenir d’ofici per elaborar El dret humà a l’energia: impacte de l’increment de les tarifes de la llum a Barcelona, un informe que defensa la necessitat d’abordar els assumptes relacionats amb l’energia des d’un enfocament basat en els drets humans.
La defensoria de la ciutadania barcelonina considera que cal un canvi de paradigma: deixar enrere el concepte de les persones com a mers clients d’una empresa subministradora, i aconseguir que els ciutadans i ciutadanes siguin titulars d’un dret subjectiu als subministraments bàsics a un preu assequible (i dins d’uns paràmetres bàsics i essencials de consum). És convenient recordar que, actualment, el control sobre l’energia es concentra en mans d’uns quants actors econòmics, grans oligopolis, amb el vistiplau de les autoritats públiques.
Revertir les lògiques imperants avui dia passa per la formulació i el reconeixement del dret humà a l’energia. En aquest estudi presentat per la Sindicatura, s’identifica el marc jurídic protector del dret a l’energia en l’àmbit internacional, estatal i europeu, i s’explica el model de protecció per les persones més vulnerabilitzades, a escala estatal, autonòmica i local. A continuació, es recull un seguit de bones pràctiques i, finalment, es presenten propostes d’actuació i recomanacions de la Sindicatura de Greuges a l’Ajuntament de Barcelona en aquesta matèria.
El dret a l’energia ha de ser considerat un nou dret humà
El dret a l’energia encara no ha estat reconegut explícitament per cap instrument internacional de drets humans. Avui dia es tracta d’un constructe polític impulsat des de la societat civil, que té l’objectiu d’aconseguir que l’energia sigui tractada com un bé essencial, més enllà del concepte actual de mercaderia. Cal recordar que és un bé indispensable per atendre les necessitats bàsiques de la vida diària d’una persona en un habitatge: llum, escalfor, refrigeració, alimentació, comunicació, mobilitat, etc.
La premissa de partida d’aquest informe es basa en la necessitat i el reconeixement del dret a l’energia com un nou dret humà. Davant la situació actual de pobresa energètica, s’han implementat estratègies estatals i autonòmiques destinades a fer front als efectes de la crisi econòmica en la població més vulnerabilitzada. Tot i que són mesures necessàries, també són insuficients, ja que el seu fonament es basa en l’assistencialisme, però persisteix la manca d’obligacions jurídiques vinculants. Per aquest motiu, la Sindicatura considera imprescindible formular i concretar la necessitat d’un dret humà a l’energia per tal de poder exigir jurídicament la seva efectivitat.
D’altra banda, el dret als subministraments bàsics sí que ha estat recollit com a part substancial d’altres drets reconeguts internacionalment. Però, cal fer un pas més enllà per establir un marc jurídic autònom que serveixi d’eina per a les propostes i iniciatives legislatives que s’estan duent a terme per pal·liar la pobresa energètica.
En aquesta línia, la formulació del dret humà a l’energia s’engloba en el discurs renovador dels drets humans emergents, que qüestionen i revolucionen el codi de valors utilitzat fins ara, i adeqüen les exigències morals a noves circumstàncies. La Sindicatura entén que el dret humà a l’energia s’ha de contextualitzar en una triple dimensió: un dret de la ciutadania (acabar amb la concepció que és un dret del consumidor); un servei públic (deixar d’entendre-la com un bé privat i una font de lucre), i una base necessària per a la transició energètica cap a les energies renovables.
Com ja s’ha citat anteriorment, la concreció del dret humà a l’energia permet articular un discurs centrat en la necessitat de concebre l’energia com un bé comú. L’estudi de la Sindicatura ja s’avança a una possible reacció contrària a aquesta mesura, que basi els arguments en el seu cost. Aquesta oposició pot ser rebatuda de dues maneres: tots els drets humans són cars i la implementació dels mateixos no pot fixar-se en funció de les despeses, sinó de les necessitats.
“No serà una tasca fàcil, però sí possible: només cal mirar enrere i adonar-nos del camí que ha recorregut fa pocs anys el reconeixement del dret a l’aigua potable i el sanejament. L’energia també és indispensable per a la vida de les persones”, ha manifestat David Bondia, síndic de greuges de Barcelona.
La formulació del dret humà a l’energia no pot quedar únicament en mans dels juristes, ja que cal un treball conjunt des de diverses disciplines (economia, enginyeria, sociologia, psicologia, politologia, etc.). Aquesta interacció entre els diversos àmbits possibilita aplicar sis eixos d’actuació a la configuració del dret humà a l’energia: disponibilitat; accessibilitat; assequibilitat i acceptabilitat; qualitat; participació, i sostenibilitat.
També s’ha de determinar l’estructura interna del dret humà a l’energia, la titularitat i l’objecte de protecció. Davant el dilema de si es tracta d’un dret individual o un dret col·lectiu, la Sindicatura convé que és un dret de titularitat individual que protegeix interessos comuns. Per tant, la seva exigibilitat davant les administracions pot fer-se de manera individual (dret inherent a la persona o família) o col·lectiva (garantia de béns comuns), sense que una forma exclogui l’altra.
Les mesures impulsades contra la pobresa energètica a Barcelona
A diferència del que passa amb el subministrament d’aigua, en què la competència és de caràcter municipal, en el cas del subministrament elèctric, el marc competencial de què disposen les entitats locals és més reduït. No obstant això, actualment estan assumint funcions rellevants i, probablement, encara podrien desenvolupar-ne més.
També cal recordar que una part important de l’aplicació de les mesures previstes per la legislació estatal i autonòmica depèn d’informes i documents emesos des de les institucions municipals, generalment els serveis socials.
Entre altres accions, a Barcelona cal destacar la creació d’una xarxa extensa de punts d’assessorament energètic (PAE). Donen servei a tots els districtes de Barcelona des del gener del 2017 i tenen 12 oficines distribuïdes per tot el territori de la ciutat. El seu objectiu és combatre la pobresa energètica, concretament garantint els drets que preveu la legislació vigent pel que fa a l’accés als subministraments bàsics, i millorar l’eficiència de les llars de la ciutat de Barcelona, prioritzant les més vulnerabilitzades. El servei és de titularitat municipal i el gestionen un conjunt d’entitats socials.
Persones ateses
2019
2020
2021 (gener-setembre)
Dones
8.037
8.942
12.549
Homes
4.034
4.407
6.662
Persones amb altres identitats de gènere
8
2
11
Total de persones ateses
12.079
13.351
19.222
Dades facilitades pel Servei PAE
Tenint en compte la situació excepcional viscuda durant l’any 2020, pot observar-se un increment notable dels casos gestionats pels PAE de la ciutat si comparem els primers nou mesos de 2021, dels quals es disposen dades, en relació amb el 2019.
La despesa de l’Ajuntament de Barcelona en subministrament elèctric
L’Ajuntament ha informat la Sindicatura de Greuges de Barcelona que el 100% del subministrament elèctric del consistori i els organismes municipals està certificat per la Comissió Nacional del Mercat i de la Competència (CNMC) conforme procedeix de fonts renovables. Afegeix que s’exigeix a la comercialitzadora que el 100% de l’energia elèctrica que proveeix sigui amb garantia d’origen d’energia verda.
També cal indicar que l’escala de preus de l’energia no ha tingut efecte en el preu que paga l’Ajuntament de Barcelona durant l’exercici 2021, ja que té concertat un preu fix anual en el preu unitari de l’energia pel conjunt de subministraments elèctrics municipals i els organismes associats.
Conclusions i propostes d’actuació en l’àmbit local
Tot i que les competències en l’àmbit municipal per promoure un canvi sistèmic o revertir les tendències alcistes dels preus són limitades, des del món local es poden fer grans passos per minorar els impactes en la ciutadania, reduir la vulnerabilitat de les persones i incrementar la seva capacitat de resiliència:
Comunicació i transparència. És un moment clau per explicar i discernir entre el sistema energètic i el sistema elèctric (crisi del gas vs. pujada dels preus de l’electricitat), o discernir entre la distribuïdora i la comercialitzadora que ens ven l’energia. En paral·lel a la informació i la comunicació, cal impulsar la transparència i la participació real i efectiva, que vagi més enllà de la protecció dels “lliures consumidors”, i promoure campanyes dirigides a tota la ciutadania sobre el context, els impactes i les accions que es duguin a terme.
Impuls de les energies renovables. Cal fer esforços, orientar recursos com els fons europeus Next Generation, i promoure l’activitat de petites i mitjanes empreses i d’economia social i solidària en el camp de les renovables, amb l’objectiu d’identificar, acompanyar i assessorar un procés exhaustiu de transició energètica a la ciutat mitjançant autoconsum i autoconsum compartit.
Justícia social i climàtica. S’han de repartir els costos de la crisi energètica actual de manera justa. Les decisions normatives i polítiques determinen com s’assignen els costos de l’energia a través de les factures de la ciutadania. És fonamental que la transició energètica ineludible no requereixi una despesa o un esforç més gran per a les persones afectades per la pobresa energètica.
Transició energètica socialment justa. És imprescindible acompanyar els processos de regeneració urbana amb projectes de transició energètica. S’han de reforçar els programes i orientar els fons (tipus Next Generation) a identificar proactivament zones vulnerabilitzades on cal dinamitzar l’autoconsum i la generació renovable. S’ha de proveir de processos de mediació les finques de veïnat i cercar solucions econòmicament acceptables. En aquest sentit, és un impediment el fet que per participar en l’assessorament i la instal·lació que ofereix Barcelona Energia, les famílies hagin de perdre el bo social en veure’s obligades a canviar de companyia comercialitzadora.
Posar fre a la gestió privada dels serveis bàsics. Diversos estudis elaborats per la Federació Europea de Sindicats de Serveis Públics – EPSU mostren l’encariment dels preus de béns privatitzats. També s’ha copsat com diversos relators especials de les Nacions Unides (Heller, Alston o Arrojo) han constatat amb molta preocupació aquesta realitat. La dependència de la volatilitat dels mercats i l’orientació a la maximització dels beneficis econòmics en forma de dividends té com a conseqüència el creixement de la pobresa energètica, la manca de respostes davant contextos com l’actual, talls de llum a persones vulnerabilitzades o factures elevades amb contractació de serveis de manteniment, entre altres. Cal promoure des del món municipal una gestió pública i comunitària de l’energia, en la mesura que es tracta d’un bé públic i prioritzant la seva funció social.
Cerca de consens i front comú entre diferents actors i escales d’actuació, per impulsar polítiques energètiques amb vessant social. Els països de la UE són, en gran part, responsables de les seves polítiques energètiques nacionals, i les normes de la UE els permeten prendre mesures d’emergència per protegir els consumidors dels costos més elevats. Cal que les administracions pressionin perquè aquestes mesures siguin urgents, eficaces i equitatives.
Suport a diferents actors per reduir la dependència dels combustibles fòssils. És convenient donar suport i acompanyar el teixit empresarial i l’economia local per a un viratge cap a una dependència menor dels combustibles fòssils i el seu preu volàtil. Per exemple, impulsant les polítiques encaminades a reduir la demanda i a signar acords de compra d’energia renovable, iniciant propostes d’agregació de la demanda entre les petites empreses perquè signin conjuntament aquests contractes, etc.
Tasques de fiscalització i control de les empreses per a la defensa del dret a l’energia. Es poden articular aliances amb altres escales territorials de govern per activar diverses vies judicials amb el propòsit d’impulsar litigis estratègics que aspirin a canviar el marc normatiu o una determinada interpretació del dret, amb efectes generals que transcendeixin el cas concret.
Les 20 recomanacions de la Sindicatura a l’Ajuntament
Mantenir i reforçar els punts d’assessorament energètic (PAE) com una política estable a l’Ajuntament de Barcelona, i ampliar alguns dels seus serveis, ja que han millorat l’accés a la informació i l’empoderament de la ciutadania de Barcelona en matèria de drets energètics.
Recuperar la presencialitat dels PAE. Més enllà que es continuï amb el servei de cita prèvia, cal recuperar l’atenció presencial i sense cita per a les persones que tinguin una urgència, com per exemple un tall de subministrament.
Incorporar un servei nou d’assessoria específica en l’àmbit de la rehabilitació com les “One stop shops” o atenció en finestreta única, basat en exemples d’altres ciutats europees.
Continuar i reforçar les auditories energètiques a les llars més vulnerables per contribuir que les persones vulnerabilitzades facin un ús digne dels seus subministraments, ja que, en molts casos, el seu consum està per sota del necessari per viure dignament.
Identificar els col·lectius més vulnerables a la pobresa energètica. Diversos estudis fets a la ciutat de Barcelona mostren com el gènere és un factor de risc, o que la infància i les persones grans són més vulnerables. Cal que l’Ajuntament de Barcelona desenvolupi programes específics d’atenció a aquests col·lectius més vulnerables implicant-hi els PAE, els serveis socials, les escoles, l’atenció primària i les xarxes de veïnatge, entre altres.
Prestar una atenció més integral a les persones que pateixen pobresa energètica. És necessari reforçar el seu seguiment i acompanyament, no només per part dels PAE, sinó també en coordinació amb Serveis Socials i altres serveis especialitzats. En molts casos, pateixen altres vulnerabilitats, més enllà de la pobresa energètica.
Establir ajudes per a la rehabilitació d’edificis a famílies vulnerabilitzades i identificar proactivament els edificis i les llars més necessitades a través de mediadors comunitaris que, a la vegada, facilitin la gestió d’aquests projectes amb el veïnat. Cal que aquestes ajudes arribin a les persones més vulnerabilitzades prioritzant criteris de renda i establint mecanismes per facilitar-hi l’accés mitjançant l’eliminació de les barreres burocràtiques.
Organitzar formacions i sessions divulgatives sobre optimització de factures, ajudes a les quals acollir-se i drets energètics. Algunes d’aquestes formacions ja es fan des dels PAE, però l’objectiu és que transcendeixin més enllà d’aquests espais i arribin a tota la ciutadania. Es proposa que es puguin impartir en espais com ara les biblioteques, centres cívics, consells de barri, etc.
Instar el Govern central perquè totes les comercialitzadores puguin oferir descomptes a les famílies en situació de vulnerabilitat i aconseguir una aplicació eficaç de les ajudes, principalment en funció de les rendes.
Dur a terme una diagnosi de la demanda energètica a través d’una auditoria per establir quins són els grans consumidors d’energia de la ciutat, i poder reduir o estalviar aquells consums dels quals es pot prescindir. En l’àmbit domèstic cal detectar on es produeix un consum més elevat de l’energia i oferir formacions per orientar les persones sobre la necessitat d’un canvi en els seus hàbits de consum.
Mantenir la comercialitzadora pública com a servei municipal que contribueix a un canvi de model orientat a entendre l’energia com un servei públic i un dret de la ciutadania.
Impulsar comunitats energètiques a tots els barris i districtes de la ciutat oferint teulades i equipaments públics perquè la ciutadania les pugui gestionar, o bé donant suport a iniciatives entre particulars (com ja es fa a Sant Martí, el Guinardó o Sants). Cal potenciar el rol de l’economia social i solidària en aquests processos, així com propiciar mecanismes perquè persones en situació de vulnerabilitat energètica puguin participar de manera vinculant en aquestes comunitats energètiques com a membres de ple dret.
Elaborar una guia per a la implementació de plaques solars a la ciutat de Barcelona amb l’objectiu de fomentar l’autoconsum a escala particular. Aquesta guia ha de tenir en compte i informar sobre la tipologia d’edificis i les normatives aplicables, a fi d’impulsar l’autoconsum.
Incrementar l’autoconsum col·lectiu de proximitat (escoles, instituts, gimnasos i altres edificis municipals). Potenciar les comunitats energètiques locals mitjançant la cessió de teulades municipals per poder crear espais col·lectius de generació d’energia fora del mercat que també puguin contribuir a reduir la pobresa energètica a la ciutat.
Impulsar una campanya comunicativa que doni a conèixer programes com el “Carrega’t d’energia” per tal d’arribar a la ciutadania i fer-los partícips de les diferents iniciatives que contribueixen a ampliar la seva cultura energètica.
Promoure iniciatives d’impuls de l’autoconsum compartit al sector empresarial, com les que ja es duen a terme des de BCN Energia i l’Ajuntament; incentivar les petites i mitjanes empreses del sector de les renovables; acordar processos de transició energètica, com el que es treballa actualment a la Zona Franca, i buscar proactivament l’eficiència en consum, però també econòmica, als contractes de llum d’aquest sector.
Millorar l’eficiència energètica del patrimoni municipal. Cal que els edificis, les instal·lacions i els espais públics redueixin encara més els costos dels subministraments municipals i de les entitats que en depenen.
Avançar en altres formes de generació renovable a la ciutat, com ara l’eòlica i la fotovoltaica.
Reforçar els refugis climàtics i garantir-ne l’obertura, amb la finalitat d’aconseguir el confort tèrmic de la ciutadania en situacions de temperatures extremes i a tot el territori.
Fer màxima publicitat i difusió de totes les mesures que es duguin a terme a la ciutat per reduir l’impacte de l’increment de les tarifes de la llum sobre la ciutadania, amb l’objectiu de garantir el dret humà a l’energia.
La defensoria de la ciutadania barcelonina conclou la seva actuació d’ofici defensant que cal revisar el model d’atenció telefònica i telemàtica dels Centres de Serveis Socials.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha tancat una actuació d’ofici iniciada el febrer del 2022 en què s’ha analitzat el model dels serveis socials de la ciutat. La principal conclusió d’aquesta intervenció ha estat que les persones i famílies es troben amb dificultats per accedir als Centres de Serveis Socials (CSS) de manera àgil, fet que posa en relleu la necessitat de continuar treballant per a la millora d’aquest servei de protecció social.
L’origen de l’actuació d’ofici
La Sindicatura de Greuges de Barcelona va abordar d’ofici aquesta qüestió arran d’una visita del programa A peu de carrer el darrer 24 de febrer al barri del Raval. En el marc d’aquesta iniciativa, la defensoria de la ciutadania barcelonina va reunir-se, entre altres, amb les següents entitats: Casal dels Infants del Raval, Punt de Referència i Top Manta.
Aquestes associacions es troben en contacte constant amb persones vulnerabilitzades que requereixen la tasca dels serveis socials. En aquesta línia, la Sindicatura ha estat receptora de tres reclams vinculats als serveis socials: la dificultat d’aconseguir una cita prèvia en un temps raonable, l’espera de setmanes per aconseguir l’atenció efectiva per part dels equips professionals dels serveis socials municipals, i que bona part de l’atenció social es fa de manera telefònica, amb les mancances que això comporta.
La dificultat d’accés als serveis socials
Històricament, la Sindicatura ha fet referència, en les seves resolucions, informes i actuacions d’ofici, al temps d’espera excessiu que pateixen les persones usuàries de serveis socials. En aquesta ocasió, des de Punt de Referència s’ha denunciat que les cites prèvies per demanar l’informe de situació de vulnerabilitat acostumaven a donar-se passats 30 dies, tot i la urgència de disposar d’aquest document per participar en convocatòries d’ajudes i subvencions. D’altra banda, Top Manta ha mostrat la seva disconformitat amb els terminis de concessió de cites prèvies amb el pretext de la pandèmia, o el Casal dels Infants del Raval ha exposat els esculls amb què es troben per contactar de manera ràpida i àgil amb els serveis socials municipals.
L’expressió d’aquestes dificultats posa de manifest que es mantenen els impediments per a un fàcil accés als serveis socials, als quals cal afegir el fet que continua l’atenció telefònica des de l’inici de la pandèmia. La Sindicatura s’ha dirigit a l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) per sol·licitar el temps mitjà d’espera per les cites concertades als Centres de Serveis Socials (CSS) de Barcelona. Cal destacar, però, que l’IMSS només ha aportat la informació referent a les primeres visites:
Districte
Temps mitjà d’espera per a la primera visita (dies naturals). Gener 2022
Ciutat Vella
14,03
Eixample
13,60
Gràcia
10,66
Horta-Guinardó
11,20
Les Corts
13,28
Nou Barris
15,17
Sant Andreu
18,06
Sant Martí
12,75
Sants-Montjuïc
8,82
Sarrià-Sant Gervasi
7,81
Mitjana global
13,12
En comparació amb la mitjana de temps de l’any 2019 (21,34 dies segons dades de la pàgina web municipal), s’observa una millora significativa en termes numèrics. Tot i això, la Sindicatura considera important reflexionar sobre alguns aspectes.
Es tracta de dades mitjanes de districtes, fet que pot significar que les dades s’allunyin d’aquesta mitjana en determinats centres de la ciutat. De fet, així es pot desprendre de les informacions aportades per les entitats i les persones que s’han dirigit a la Sindicatura.
El temps d’espera encara pot ser més llarg quan els casos es troben en seguiment (fins ara s’ha parlat de primera visita), segons les dades facilitades per persones usuàries i entitats, i constatades en gestions fetes des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona.
L’atenció de les urgències és un dels factors que generen més malestar entre les persones ateses pels serveis socials. La Sindicatura coneix els protocols d’atenció a les urgències; no obstant això, creu que cal replantejar els circuits i protocols d’atenció de les urgències socials, posant les persones al centre del sistema.
L’atenció a distància i presencial
La Sindicatura de Greuges de Barcelona també s’ha dirigit a l’IMSS per conèixer actualment quina és la distribució de l’atenció presencial i a distància. El nombre i percentatge de les visites fetes de manera presencial i a distància als CSS durant el mes de gener de 2022 són els següents:
Indicador
Nombre d’atencions
Percentatge d’atencions
Entrevistes presencials i visites a domicili
9.961
47,17%
Entrevistes telemàtiques
11.155
52,83%
Total d’atencions
21.116
100%
L’IMSS ha informat que en l’apartat d’entrevistes telemàtiques s’inclouen visites, cites i gestions amb les persones usuàries derivades de les entrevistes. L’organisme municipal de serveis socials ha afegit que s’està treballant per discernir aquesta diferència. D’altra banda, l’IMSS també ha manifestat que, en la modalitat d’entrevistes telemàtiques, s’està introduint la possibilitat de fer-les per videotrucada.
Per últim, cal detallar que l’atenció té un caràcter presencial o telemàtica en funció de la ubicació del treball de l’equip professional: presencialment en el CSS o telemàticament quan les persones de l’equip fan teletreball. L’IMSS ha informat que el motiu pel qual s’estableixen torns que comporten treballar de manera telefònica amb la ciutadania són les necessitats de separació física entre les persones treballadores, tal com indica el Pla de prevenció davant la Covid-19 de l’IMSS.
El replantejament dels serveis socials
Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, el nombre de persones ateses en els CSS de la ciutat ha augmentat un 22,5% en els anys 2020 i 2021. La Covid-19 ha impactat especialment en els sectors més desafavorits de la ciutadania, context que s’ha evidenciat en situacions com la pèrdua o la precarització de llocs de treball, l’augment de la pobresa i del risc de vulnerabilitat, així com la incidència entre grups de població com els infants o la gent gran.
En el cas dels serveis socials municipals, l’adaptació a les noves circumstàncies originades per la pandèmia s’ha traduït en noves formes d’atenció, com la telefònica, i en la contractació de professionals per fer front a l’augment de la demanda. També s’ha instaurat la millora de la dotació dels equips telefònics i informàtics.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que la Covid-19 ha posat sobre la taula replantejaments importants. Existeix un cert consens sobre la necessitat d’un model de serveis socials menys enfocat als ajuts econòmics i que incorpori una visió més centrada en la prevenció i en la persona, alhora que en la seva integració dins el grup i la comunitat. També hi ha dificultats pel que fa al finançament dels serveis socials.
La persistència al llarg dels anys, tot i les millores, de les diverses dificultats per accedir als CSS de manera àgil i d’acord amb les situacions de vulnerabilitat de la ciutadania, posa en relleu la necessitat de seguir treballant per a la millora dels serveis socials de la ciutat, introduint les modificacions o transformacions necessàries.
Per aquest motiu, la Sindicatura ha recomanat a l’Ajuntament de Barcelona un canvi en el model dels serveis socials de la ciutat que permeti una atenció més àgil de persones i famílies. Encara se segueix fent una part important de l’atenció social per via telefònica, la qual cosa, tot i que assegura el contacte entre la persona atesa i el servei municipal, no facilita el diàleg ni propicia el context adequat d’apropament.
Malauradament, els períodes de reflexió i canvi sovint són més lents del que les vides de les persones i les comunitats requereixen per desenvolupar els seus projectes, i accedir amb garanties als serveis de protecció social i a la cobertura de les necessitats bàsiques en condicions d’igualtat.
Tot i que l’Ajuntament va acceptar les recomanacions de la Sindicatura de Greuges de Barcelona el 2019, tres anys després persisteix el problema de les aglomeracions durant la Festa de la Mercè.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha copsat com a l’edició d’enguany de la Festa de la Mercè s’han repetit algunes incidències que ja van motivar l’obertura d’una actuació d’ofici el 2019. El motiu principal de l’actuació d’ofici duta a terme tres anys enrere va ser l’elevat nombre de persones concentrades a l’avinguda Maria Cristina, amb els consegüents riscos d’allau i escenes d’ansietat entre qui volia sortir de l’aglomeració i no podia.
L’actuació d’ofici va concloure, entre altres, amb tres recomanacions de la Sindicatura a l’Ajuntament que continuarien sent vigents actualment: vetllar de forma més proactiva per la seguretat en els actes de gran format a l’espai públic; planificar futurs actes amb altres formats que permetin diversificar l’oferta i l’assistència, i prendre mesures oportunes per controlar els aforaments als esdeveniments a l’espai públic.
L’aforament de l’avinguda Maria Cristina
L’any 2019, l’Ajuntament va informar la Sindicatura de Greuges de Barcelona que l’aforament màxim de l’espai delimitat pel concert (avinguda Maria Cristina fins a les Torres Venecianes) era de 20.640 persones. El mateix Ajuntament va informar que la nit del 23 de setembre del 2019 va arribar-se a superar l’aforament de 40.000 persones, motiu pel qual va ocupar-se la plaça Espanya i part del Parc Joan Miró. Les xifres són similars a les dels anys anteriors (s’havia arribat a les 50.000 persones l’any 2017 i a les 55.000 el 2018 ). El consistori afegí que no va dur-se a terme control d’aforament, “ja que era un concert a la via pública i en un espai d’accés lliure, igual que la resta d’activitats de la Festa de la Mercè”.
El gran nombre d’assistents a l’avinguda Maria Cristina fa que aquest sigui un espai de referència any rere any. Per tant, la Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que ni la massiva afluència ni el fet que es tracti de públic jove és nou per a l’organització. En aquesta línia, la Sindicatura vol destacar que des de l’any 2019 ja es disposava d’informació prèvia suficient per a poder realitzar la prevenció necessària per evitar aglomeracions i situacions de riscen futures edicions.
L’any 2019 l’assistència als concerts de l’avinguda Maria Cristina doblava el valor previst com a aforament màxim. Aquest fet resulta particularment greu amb la concurrència de dues circumstàncies: hi havia antecedents d’anys anteriors en què també s’havien assolit i fins i tot superat aquestes xifres, i l’informe municipal del 2019 no aportava cap dada que demostrés que volia evitar-se aquesta massiva afluència a l’avinguda Maria Cristina.
És important destacar que l’article 14 de l’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona estableix que els organitzadors d’actes celebrats als espais públics han de garantir la seguretat de les persones i els béns. Així mateix, l’Ordenança diu que l’Ajuntament no atorgarà autoritzacions per a la celebració d’esdeveniments en l’espai públic quan la previsió de públic assistent, entre altres, pugui posar en perill la seguretat, la convivència o el civisme. En el cas de l’acte de l’avinguda Maria Cristina l’any 2019, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va qüestionar si s’havia complert amb rigor el que preveu la normativa, i més tenint en compte que es tracta d’un acte que organitza el mateix consistori.
Anàlisi de riscos i propostes per a futures edicions
En el marc de La Mercè 2019, el govern municipal també va comunicar a la Sindicatura que s’havien produït reunions de valoració després de la nit del 23 de setembre de 2019, en les quals es va constatar que no havia tingut lloc cap situació d’emergència. Segons l’informe de l’Ajuntament, “va haver-hi un excés d’aforament, que va provocar diverses situacions de molèsties entre el públic assistent, perquè la mobilitat era molt difícil”. Per part dels serveis sanitaris, en aquestes reunions de valoració també es va fer constar la problemàtica de les ampolles de vidre, ja que la majoria d’intervencions van ser per talls produïts per restes d’ampolles trencades.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona va considerar que aquest aforament ja constituïa per si mateix un perill, atesa l’objectivitat que introdueix la dada de l’aforament previst a la fitxa d’identificació de l’acte. D’altra banda, també resulta poc encertat que l’informe municipal qualifiqui de “molèsties” fets que, segons va copsar la Sindicatura, elevaven la situació a la categoria de perill o situació d’emergència.
Una de les accions municipals preses l’any 2019 va ser l’organització d’una taula per revisar el plantejament de la festa en l’avinguda Maria Cristina; l’anàlisi de la programació per a aquest espai; la possibilitat de millorar la ubicació de l’escenari i les barres, i el control de l’entrada de vidre.
D’altra banda, una alternativa que va proposar la Sindicatura de Greuges de Barcelona l’any 2019 va ser la de desenvolupar actes similars alhora, però en format més petit. Dirigits al mateix públic, però en diferents punts de la ciutat, amb l’objectiu de desconcentrar la gran afluència en un únic acte. Per últim, la defensoria també va posar sobre la taula la conveniència de controlar els aforaments als actes als espais públics.
La resposta de l’Ajuntament a les recomanacions de la Sindicatura
Un dels organismes municipals implicats en les recomanacions de la Sindicatura, l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), va coincidir en què calia revisar el plantejament de l’espai de Maria Cristina en cinc punts: limitar la programació a l’espai i fer-la sempre en concurrència amb altres espais de concerts de gran format; estudiar formes de tallar l’accés en cas d’aforament excessiu; estudiar la manera d’impedir l’entrada de vidre; repensar la ubicació de l’escenari, la circulació del públic i les sortides d’emergència, i per últim, valorar la possibilitat de buscar espais alternatius a la ciutat.
Tot i que l’Ajuntament va acceptar les recomanacions de la Sindicatura de Greuges de Barcelona l’any 2019, persisteix el problema d’aglomeracions durant la Festa de la Mercè.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha acompanyat el divendres 23 de setembre (de 22 a 1 h) l’Observatori contra l’Homofòbia en l’atenció a possibles violències lgtbi-fòbiques durant la Festa de la Mercè.
Aquesta atenció s’ha produït de manera telefònica, via whatsapp, en el 699 90 16 51. Tot i que aquest any ha estat el primer en què col·labora la Sindicatura de Greuges de Barcelona, és la tercera edició en què l’Observatori contra l’Homofòbia posa en marxa aquest servei. Enguany també s’ha comptat amb la col·laboració de la Guàrdia Urbana de Barcelona.
A causa de l’estigma que encara comporten els temes relatius a l’orientació sexual i la identitat de gènere, la violència i la discriminació contra les persones LGTBI+ queda freqüentment sense denunciar, sense documentar i, en conseqüència, sense castigar. “Volem posar facilitats al col·lectiu perquè, si es produeix una incidència, tinguin un servei al seu abast que els permeti denunciar-ho de manera senzilla i segura”, ha explicat el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia.
Aquesta lluita ens interpel·la a totes i tots. És una lluita de drets humans, des d’una perspectiva interseccional. L’argument a favor d’estendre a les persones LGTBI+ els mateixos drets dels quals gaudeixen la resta de persones no és radical ni complicat. Es basa en dos principis que fonamenten les normes nacionals i internacionals de drets humans: igualtat i no discriminació.
Tot i això, encara persisteixen discursos i actuacions que pretenen justificar la desigualtat, i estigmatitzar i preservar un determinat status quo. Front això, ens cal reivindicar que la lluita per la dignitat dels drets del col·lectiu LGTBI+ és una lluita per una humanitat diversa de la qual tots i totes formem part.
Des de les sindicatures locals de greuges, davant l’auge de les accions i dels silencis negacionistes, hauríem de fer un pas endavant per acompanyar els itineraris de les persones que denuncien agressions i discriminacions lgtbi-fòbiques. Els nostres principals objectius, treballant de forma coordinada amb entitats i altres institucions per evitar revictimitzacions, han de buscar la forma de reparar la dignitat de la persona, combatre aquestes violències i fomentar la prevenció i la sensibilització per evitar la seva naturalització.
El darrer trimestre del 2021 la Sindicatura de Greuges de Barcelona va iniciar una actuació d’ofici de llarg recorregut per conèixer de primera mà la totalitat dels equipaments de la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB), amb l’objectiu de copsar presencialment l’estructura i el funcionament dels serveis policials de la ciutat, principalment els descentralitzats. El resultat és l’informe ‘Guàrdia Urbana i drets humans de proximitat: anàlisi d’equipaments policials de la ciutat’.
Així mateix, també s’ha volgut conèixer l’organització interna i les tasques policials dutes a terme a les UT, ja que són aspectes que incideixen en el servei que s’ofereix a la ciutadania del territori on estan implantades.
Entre altres assumptes, la Sindicatura de Greuges ha analitzat la idoneïtat de l’espai; l’accessibilitat; la seguretat; l’atenció a la ciutadania; l’assistència mèdica a les persones detingudes; les àrees de custòdia de les persones detingudes, o el tractament de les violències masclistes. Cal recordar que el treball policial està subjecte a la normativa internacional en la matèria i en drets humans, la qual ha d’inspirar tant la normativa interna com la pràctica policial.
La metodologia de treball de la Sindicatura
L’informe s’ha elaborat des de l’anàlisi de la normativa general i específica que regeix la Guàrdia Urbana de Barcelona, vinculat a la realització d’un total de tretze visites a equipaments policials de la ciutat per part de la Sindicatura de Greuges de Barcelona. Aquestes visites, prèviament planificades i comunicades als comandaments de la GUB, s’han dut a terme per un equip de la Sindicatura.
S’han visitat les deu unitats territorials de la Guàrdia Urbana, la Sala Conjunta de Comandament (GUB, ME, Bombers i SEM), i la Divisió de Trànsit. També s’ha considerat oportú conèixer les instal·lacions de l’Àrea de Custòdia de Persones Detingudes de la Comissaria de les Corts del cos de Mossos d’Esquadra, en una visita conjunta amb l’adjunt del Síndic de Greuges de Catalunya. L’interès de conèixer aquesta instal·lació rau en el fet que el cos municipal de policia col·labora en aquest servei, i alhora es tracta de l’espai on són custodiades les persones detingudes per la Guàrdia Urbana de Barcelona.
Durant les reunions amb els comandaments dels equipaments policials, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha plantejat diverses qüestions que han estat motiu de queixes reiterades en aquesta institució. Entre altres, s’ha interessat per l’avaluació que es fa sobre l’ús de les càmeres unipersonals en l’uniforme policial, la confiança ciutadana, o la valoració sobre la signatura del conveni amb el cos de Mossos d’Esquadra, que preveu que les persones detingudes es traslladin a la Comissaria de Les Corts de Mossos d’Esquadra.
En el marc d’aquesta intervenció, la Sindicatura de Greuges també s’ha centrat a conèixer alguns aspectes associats a la situació dels equipaments policials, en relació amb els serveis que en ells es presta a la ciutadania i amb la protecció dels drets fonamentals de les persones detingudes per agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona.
Anàlisi de les Unitats Territorials (UT) de la ciutat
A continuació es detallen les diagnosis, els exemples i les recomanacions fetes per la Sindicatura de Greuges de Barcelona arran de visites a les Unitats Territorials (UT) de la Guàrdia Urbana de la ciutat.
Àrees de custòdia de persones detingudes
Des del mes de juliol de 2021, totes les persones que són detingudes per la Guàrdia Urbana de Barcelona, a excepció de les detingudes per qüestions relacionades amb delictes contra la seguretat viària, són traslladades a l’àrea de custòdia de la Comissaria de les Corts del cos de Mossos d’Esquadra.
Per tant, les cel·les de les UT de la Guàrdia Urbana van deixar de ser operatives a partir d’aquella data, a excepció de les que es troben a la Unitat d’Investigació i Prevenció de l’Accidentalitat (UIPA), ubicades a la Zona Franca, que únicament acullen persones que presumptament han atemptat contra la seguretat viària.
Mesures positives implementades
Per últim, la Sindicatura de Greuges de Barcelona vol assenyalar aquelles mesures positives que s’han detectat, entre les quals destaquen les següents:
L’Ajuntament de Barcelona està adoptant mesures actives i clares per augmentar el nombre de dones en la GUB, revertint una situació anòmala. La més important de totes elles és que es van reservar 112 places (de 282 en total) per a dones (un 40%) a la convocatòria de places del 2020.
La incorporació, també a les bases de la convocatòria de places d’agents de la Guàrdia Urbana, de criteris de puntuació que facilitin l’accés al cos de persones de diferents perfils ètnics; malgrat que aquests criteris s’haurien de potenciar encara més.
La implementació i el desenvolupament d’un model de policia de proximitat com a model de servei comunitari és una mesura que està sent estudiada per altres ajuntaments a escala estatal i internacional.
Els nous cotxes patrulla de la GUB adquirits el 2018 (126) disposen d’un dispositiu DEA (Desfibrilador Extern Automàtic) en tots els vehicles policials, una bona pràctica per a la salvaguarda de la integritat física tant de persones detingudes, com de la ciutadania en general.
La decisió que les persones detingudes a Barcelona per la GUB siguin custodiades en l’àrea de custòdia de la comissaria de les Corts de Mossos d’Esquadra, a excepció dels detinguts per delictes relacionats amb la seguretat viària, és una decisió positiva que permet harmonitzar els processos de detenció en un espai habilitat per a la custòdia, amb independència de les millores que necessiti aquest espai.
A finals de l’any 2021 s’ha licitat un concurs per a la redacció dels projectes de construcció de les noves unitats territorials de la Guàrdia Urbana de Sarrià – Sant Gervasi i de Sant Andreu. Així mateix, en diverses UT estan pendents reformes que milloraran les condicions dels edificis.
La incorporació, com un element més en la uniformitat dels agents, de les càmeres unipersonals. El que anteriorment s’ha descrit com a dispositius personals de gravació (DPG) és considerat per la Sindicatura de Greuges de Barcelona com una bona pràctica, tot i que cal ampliar el nombre de dispositius.
La disposició de gimnàs en algunes UT, que contribueix al manteniment de les condicions físiques dels i les agents del cos policial, donant compliment al conveni laboral que preveu la pràctica esportiva obligatòria.
L’existència de galeries que permeten la realització de la pràctica de tir als i les agents policials i la formació en primers auxilis.
La posada en marxa d’oficines d’atenció ciutadana (OAC), que tenen per objecte que els dos cossos policials (GUB I ME) atenguin en un mateix equipament qualsevol tipus de denúncia o consulta ciutadana.
La tasca policial desplegada per a la prevenció i detecció de la violència masclista, que preveu la formació específica dels i les agents policials en aquest àmbit, així com l’assignació d’un agent de l’equip de la Policia de Barri en cada UT, especialitzat en violència masclista.
Per perseverar en aquesta tasca de control i eradicació dels múrids, la defensoria de la ciutadania barcelonina considera que s’han d’augmentar les mesures de control mitjançant inspeccions periòdiques mensuals sense necessitat d’evidències, indicis o denúncies veïnals, així com fer controls encara més exhaustius a les zones amb més perill de proliferació de rosegadors.
Les dades a Barcelona
El Servei de Vigilància i Control de Plagues Urbanes (SVIPLA) és el responsable de controlar les plagues de múrids a la via pública i a la xarxa de clavegueram de Barcelona a través de protocols i mecanismes que s’utilitzen per a la desratització. Aquest servei desestimales actuacions preventives de desratització, i basa les actuacions de control en les evidències o indicis de la presència de múrids.
L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) manté actualment 2.400 punts de vigilància per limitar les poblacions de rosegadors a la ciutat i per primer cop ha incrementat el nombre de persones professionals del SVIPLA. A més d’aquests punts de vigilància, la ciutat té 1.500 punts de control actius. Aquests punts de control s’estableixen quan la ciutadania comunica una incidència i es fa un seguiment periòdic.
L’ASPB també indica que des del gener al maig de 2020 es van comunicar 800 incidències i es van fer 6.093 intervencions; el 2021 es van comunicar 708 incidències i es van fer 6.133 intervencions; i el 2022 es van comunicar 755 incidències i es van fer 10.102 intervencions. Per aquest motiu, el pressupost ha incrementat un 44% respecte de l’any 2021.
Per tant, atesa la quantitat de punts de vigilància existents, de punts de control actius a la ciutat i l’increment d’intervencions, la Sindicatura considera que s’han de continuar potenciant les mesures que s’estan duent a terme per controlar i erradicar les plagues de múrids, un problema que persisteix a Barcelona.
La plaga de rates solucionada a un indret de la Barceloneta
La Sindicatura de Greuges de Barcelona va rebre, a finals de l’any 2021, un formulari de reclamació signat per 38 persones que denunciava la presència de rates entre el carrer Pinzón i la plaça del Gas (Districte de Ciutat Vella). Manifestaven que l’Ajuntament havia tractat l’assumpte feia uns mesos, però el problema encara persistia.
Per tractar aquesta plaga, va fer-se un tractament de xoc durant dos mesos (març i abril de 2022) amb un control químic directe mitjançant esquers rodenticides. D’altra banda, també va dur-se a terme la desratització mitjançant una màquina ecològica de captura de rosegadors, amb capacitat de captura de més de 80 múrids, durant tot l’any 2022, amb actuacions mensuals.
L’agost del 2022, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha contactat amb la persona promotora de la queixa, que ha informat que no s’han tornat a veure rates a la plaça. Per tant, la defensoria de la ciutadania barcelonina entén que s’ha controlat la plaga i que el pla d’actuació dut a terme per les empreses encarregades ha estat satisfactori.
Històricament, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha rebut nombroses queixes a causa del retard en la tramitació de l’empadronament en la modalitat de sense domicili fix. Per aquest motiu, la defensoria de la ciutadania barcelonina va decidir obrir una actuació d’ofici, en què ha detectat que aquesta demora es produeix en la tramitació dels Informes de Coneixement de Residència (ICR), necessaris per a l’empadronament sense domicili fix.
La Sindicatura ha conclòs l’actuació d’ofici dirigint-se a l’Institut Municipal de Serveis Socials per reclamar més diligència i eficàcia en la gestió d’aquest tràmit, a fi de garantir el dret de les persones a l’empadronament tot i no disposar d’un domicili fix.
Com funciona l’empadronament i per a què serveix?
El padró municipal d’habitants és el registre administratiu en què consten els veïns i les veïnes d’un municipi. Les seves dades constitueixen una prova de residència en el municipi i del domicili habitual. En virtut de la Llei 7/1985, de bases de règim local, els ajuntaments són competents per fer les tasques de formació, manteniment, revisió i custòdia del padró municipal, i han d’emprendre les actuacions i les operacions necessàries per mantenir actualitzats els seus padrons, de forma que les dades que hi constin concordin amb la realitat.
La importància de l’empadronament rau en reflectir la realitat de la població de la ciutat, ja que aquest registre constitueix una fotografia de la ciutadania que ha de ser útil per avançar-se a la planificació de les polítiques públiques del municipi. Alhora, la inscripció padronal atorga l’estatus de veïnatge i es pot qualificar de metadret, perquè és la porta d’accés al gaudi d’un altre conjunt de drets humans —civils, polítics, econòmics, socials i culturals— com el dret fonamental al sufragi universal, el dret a accedir a la sanitat o el dret a obtenir determinats ajuts.
Els ajuntaments disposen de mecanismes que permeten empadronar les persones sense domicili fix. En diverses ocasions, la Sindicatura s’ha referit a la necessitat que tots els municipis apliquin aquestes pràctiques, ja que és conegut que molts ajuntaments posen traves a l’empadronament sense domicili fix.
Com poden empadronar-se les persones sense domicili fix?
Per a empadronar-se sense domicili fix a Barcelona, és necessari l’elaboració de l’Informe de Coneixement de Residència (ICR). Els tràmits que comporta l’elaboració de l’ICR consisteixen fonamentalment en diverses comprovacions fetes sobre l’aplicació del padró i cadastre municipal.
En funció del resultat d’aquestes comprovacions, es pot requerir o bé una inspecció al domicili que la persona ha fet constar a la petició, o bé fer trucades per verificar la informació aportada. Després de verificar aquestes comprovacions, s’envia una carta al domicili de la persona interessada i se li notifica que pot recollir l’ICR a les oficines de l’Àrea de Drets Socials.
La resolució d’aquest tràmit està fixada en un termini màxim de tres mesos. Tot i això, l’Ajuntament de Barcelona defensa que el termini habitual se situa en unes sis setmanes. L’Ajuntament disposa d’un registre de Centres de Serveis Socials en el territori en el qual s’empadronen de forma fictícia les persones que no tenen un domicili fix.
Retard en la tramitació de l’empadronament sense domicili fix
Tot i el que estableix la llei i els plans de l’Ajuntament, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha rebut queixes de nombroses persones al llarg dels darrers anys a causa del retard en la tramitació de l’empadronament en la modalitat de sense domicili fix.
La demora es produeix en el tràmit de l’emissió de l’Informe de Coneixement de Residència (ICR), que ha de ser elaborat pels Serveis Socials. Aquesta situació preocupa a la Sindicatura de manera significativa i ha motivat la seva intervenció mitjançant una actuació d’ofici.
Ara bé, la institució no és aliena al fet que molts municipis de l’àrea metropolitana no practiquen aquesta tipologia d’empadronaments, situació que empeny a moltes persones en situació de vulnerabilitat a demanar la inscripció padronal a la nostra ciutat. De fet, segons dades municipals, l’any 2015 es van tramitar 5.658 inscripcions padronals sense domicili fix, mentre que al mes de gener de 2021 se n’havien registrat un total de 23.162.
Un repte a escala metropolitana
El Pacte per Barcelona, aprovat el juliol de 2020, determinava la necessitat de treballar per impulsar els mecanismes d’empadronament actiu en coordinació amb els municipis de l’àrea metropolitana, a fi de facilitar la inserció social i laboral de persones vulnerabilitzades. En aquest mateix sentit, el Programa d’Actuació Municipal 2020-2023, quan es refereix a la migració i a l’acollida, insisteix en la mateixa mesura.
El Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) s’ha implicat en aquesta matèria i el maig de 2020 va aprovar una moció per garantir el dret a l’empadronament i la posada en marxa de polítiques d’empadronament actiuen tots els municipis que conformen l’AMB. Entre altres, aquesta moció inclou els següents acords: dur a terme sessions informatives dirigides a les 36 localitats de l’AMB i traslladar als municipis una guia sobre procediments i documentació de les diverses modalitats del padró.
Una persona veïna de l’edifici contigu s’ha dirigit a la Sindicatura per denunciar la manca de resposta a les seves reiterades peticions de neteja i manteniment d’un solar de titularitat municipal ubicat al carrer Manlleu. Segons aquesta persona, el nul manteniment ha provocat el creixement descontrolat de la vegetació i l’erosió de les terres per l’efecte de les pluges, amb la consegüent acumulació de terres contra el mur mitger de la finca on resideix.
A més, afegeix que a l’interior de l’habitatge s’han produït filtracions que han afectat els acabats del pis i el mobiliari interior. La persona veïna conclou la seva queixa explicant que ja va dirigir-se al Districte de Gràcia els anys 1999 i 2000 per aquest mateix tema, sense obtenir cap resposta. L’any 2021 va sol·licitar entrevista amb el Departament d’Obres i Manteniment de la Via Pública del Districte, però no va arribar a produir-se.
Històric d’accions municipals envers la parcel·la
El Districte de Gràcia ha informat que els anys 2019 i 2020 va gestionar dos expedients per ordenar la neteja del solar. Posteriorment, l’any 2021, i arran de la petició d’informació de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, el Districte va reconèixer dos errors en la gestió d’aquests expedients:en els dos va haver-hi un error d’interpretació i no va acudir-se a inspeccionar el solar adequat, i durant la instrucció d’aquests expedients no va detectar-se que la propietat era municipal.
El 28 de maig de 2021, dos mesos després de la intervenció de la Sindicatura, equips municipals van visitar el solar i van comprovar que estava ocupat. Tot i això, no és fins al setembre del 2021 que agents de la Guàrdia Urbana es desplacen per identificar els ocupants i supervisar les queixes rebudes. A la inspecció també van observar-se les importants filtracions d’aigua que pateix l’edifici contigu, i que són originades per l’acumulació de terra i brutícia del solar.
D’altra banda, el 7 de juny de 2021 l’Institut Municipal d’Urbanisme va certificar que aquest solar del carrer Manlleu era de titularitat municipal mitjançant l’acta d’expropiació duta a terme el 4 de desembre de 1990. La parcel·la forma part de l’anomenada Fase Zero per la Modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit dels Tres Turons.
En aquest sentit, la Sindicatura vol destacar que a la documentació presentada per la persona promotora de la queixa, ja s’observa que des de 1999 l’Ajuntament té constància de la titularitat municipal del solar i també de la seva ocupació. “És absolutament desproporcionat i injustificable el transcurs de 22 anys per atendre la petició de la ciutadana, sobretot quan es tracta d’un solar de propietat municipal”, ha expressat el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia.
Per tot això, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha conclòs que el Districte de Gràcia no ha procedit amb la diligència exigible, i tampoc ha donat compliment a les obligacions legalment imposades als serveis municipals. Si s’analitza la insistència de la ciutadana en els fets que li causaven un perjudici i que l’administració no ha executat una activitat que està obligada a desplegar, podria donar-se un indici d’inactivitat administrativa, que seria susceptible de control jurisdiccional i també d’una eventual responsabilitat patrimonial.
Finalment, el Districte de Gràcia s’ha dirigit a la Sindicatura per exposar que iniciarà els tràmits necessaris per activar les tasques de neteja i manteniment del solar.
