La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha tornat a analitzar l’accessibilitat i la inclusivitat de les àrees de joc infantil de la ciutat, ja que considera de gran importància continuar treballant perquè es vetlli per l’accessibilitat i la instal·lació d’elements de joc inclusius en la renovació d’aquests espais o en la creació de noves àrees.
Apostar per un model de joc inclusiu permet garantir l’accés al joc a nens i nenes amb diversitat funcional i possibilita que tota la infància, independentment de les seves característiques, pugui compartir-los. D’aquesta manera, s’assegura la interacció entre infància i, per tant, la seva integració a través del joc.
Actuació d’ofici de la Sindicatura durant els anys 2020 i 2021
L’any 2020 la Sindicatura de Greuges de Barcelona ja va obrir una actuació d’ofici per avaluar el grau d’accessibilitat i inclusivitat de les àrees de joc infantil de la ciutat. Aquesta intervenció va finalitzar l’any 2021 amb dues recomanacions destacades a l’Ajuntament: que la renovació i la creació de noves zones de joc infantil compleixin l’objectiu que l’any 2030 el 100% dels parcs infantils siguin accessibles i inclusius, i que cada barri barceloní disposi, com a mínim, d’una d’aquestes àrees per tal de garantir el dret al joc de la totalitat de la infància.
Quina és la diferència entre accessibilitat i inclusivitat?
Cal considerar un espai de joc com a inclusiu quan afavoreix un ús i gaudi compartit, ofereix múltiples maneres d’aproximar-se als elements de joc, i dona resposta als diversos interessos i capacitats dels infants.
D’altra banda, una àrea de jocs és accessible quan l’element principal de l’espai ho sigui o quan ho siguin les activitats lúdiques que s’hi poden desenvolupar: gronxar-se, lliscar i enfilar-se. L’àrea que atén diverses discapacitats i garanteix que totes les activitats lúdiques són accessibles, és considerada totalment accessible.
Accions impulsades per l’Ajuntament en aquesta matèria
El 2019 va presentar-se el Pla de Joc a l’espai públic de Barcelona amb horitzó 2030, una iniciativa amb 10 fites clau. El propòsit final és que el 100% de les àrees de joc siguin accessibles i amb elements certificats com a inclusius.
Tot i que l’accessibilitat i la inclusió són les pedres angulars de la renovació i creació de noves àrees de joc infantil, l’Ajuntament és conscient de la dificultat que la totalitat de les àrees de la ciutat siguin accessibles. En aquest context, el mes de setembre de 2022, la Sindicatura va tenir coneixement de la voluntat del Govern municipal que l’any 2024 el 90% de la població tingui una àrea de joc infantil accessible a 15 minuts de casa, com a molt lluny. Amb aquest objectiu, el consistori ha convocat un concurs de projectes per crear 10 àrees de joc totalment accessibles, que s’emmarca en les mesures del Pla de joc a l’espai públic per garantir el dret al joc de tots els infants.
Actualment hi ha 21 àrees de joc que són totalment accessibles. Amb les renovacions de les àrees de joc que es preveuen dur a terme, el pròxim any s’arribarà a les 45 àrees de joc accessibles (executades o en obres). Quatre hauran sorgit dels pressupostos participatius: la del passeig de Sant Joan, la de la plaça de les Caramelles, la dels jardins de Montserrat Roig i la dels jardins de Massana. Segons l’Ajuntament, comptant les 10 àrees que sorgiran del concurs de projectes mencionat anteriorment, la ciutat preveu assolir 55 àrees de joc totalment accessibles l’any 2024.
Els jardins de Massana, nova àrea de joc accessible (i inclusiu?)
En el marc dels pressupostos participatius de l’any 2020, va proposar-se el projecte de la construcció d’un parc 100% inclusiu als jardins de Massana, al Districte de Sant Andreu. Aquest projecte va ser seleccionat i el segon més votat del Districte.
L’actuació consisteix a crear una àrea de joc infantil accessible i inclusiva als jardins de Massana. El pressupost inicial va incrementar-se per tal de poder recollir les demandes de la promotora de la queixa (s’explica posteriorment). A causa de la crisi actual, l’estimació econòmica total per incloure tots els jocs demanats s’incrementa fins a 1.074.532 €.
Actualment, manquen 240.000 € i s’està treballant per definir amb quin import es tancarà l’avantprojecte. Es plantegen dues vies: ajustar l’àmbit d’actuació i/o aconseguir dotació addicional. Per això, la Sindicatura considera oportú proposar que, en cas que es consideri incorporar al projecte el gronxador sol·licitat, es valori amb la promotora fer-ho de manera alternativa a un altre (o altres) jocs projectats, per tal de no incrementar més la dotació pressupostària.
El Districte informa que l’avantprojecte del parc preveu la instal·lació de dos blocs de gronxadors per disposar de tota la varietat de seients que garanteixin l’accessibilitat necessària. Aquests gronxadors els podran utilitzar infants amb cadira de rodes i en tots caldrà fer transferència. Considerant la totalitat dels jocs, s’ha tingut en compte que la gran majoria els puguin usar infants amb la cadira de rodes.
Aquesta Sindicatura valora molt positivament que la majoria dels jocs que s’instal·laran als jardins de Massana siguin inclusius i puguin ser usats per infants amb cadira de rodes. Tanmateix, considera que cal anar un pas més enllà i esmerçar esforços en els ajustos que siguin necessaris i puguin assumir-se, amb l’objectiu de donar resposta a situacions concretes.
Es tracta, doncs, de promoure l’autonomia de la infància amb diversitat funcional. El fet que a les àrees de joc infantils hi hagi aquests elements de joc no només contribueix a garantir el seu dret a jugar en condicions d’igualtat, sinó que els encoratja a veure’s a si mateixos com a ciutadans i ciutadanes de ple dret.
El cas concret d’una família de Sant Andreu
Una família de Sant Andreu amb un infant amb una pluridiscapacitat del 82% va formalitzar una queixa a la Sindicatura de Greuges per reclamar la instal·lació de jocs inclusius en un parc infantil (jardins de Massana), a prop del seu domicili.
La família va sol·licitar al Districte de Sant Andreu que en la creació de la nova àrea de joc infantil ubicada als jardins de Massana s’instal·lessin uns gronxadors inclusius amb plataforma per a cadira de rodes, per tal d’evitar la transferència de l’infant de la cadira de rodes al gronxador. El Districte va respondre que la creació d’aquesta nova àrea es trobava en fase de redacció d’avantprojecte i va traslladar a la família les exigències tècniques per a la certificació del gronxador sol·licitat (normes europees UNE-EN 1176, UNE-EN 1177 i UNE 147103). Aquests requisits també incloïen la necessitat de garantir el control d’accés al joc (cartelleria, panys i tanca perimetral) i la supervisió d’una persona adulta en tot moment.
D’acord amb aquestes exigències, l’Ajuntament considera que ara com ara no és possible instal·lar el gronxador accessible per a cadira de rodes als jardins de Massana, ja que no poden garantir-se les condicions de seguretat demanades. En canvi, la Sindicatura sí que creu que el consistori disposa de marge per garantir que, en cas que s’instal·li el gronxador, l’àrea de joc sigui segura, com ja ho han fet altres municipis catalans com Terrassa, Sitges, Ripoll o Roses.
L’article 2 de la Convenció sobre el dret de les persones amb discapacitat i l’article 2 del Reial decret 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat, reconeixen la necessitat d’establir ajustos raonables, quan siguin necessaris en un cas particular, per garantir a les persones amb diversitat funcional el gaudi o l’exercici de tots els drets humans i llibertats fonamentals, en igualtat de condicions. D’acord amb aquesta normativa, la Sindicatura de Greuges entén que s’hauria de reconsiderar la possibilitat d’incloure l’element de joc sol·licitat per la ciutadana al projecte dels jardins de Massana.
Viabilitat d’instal·lar a curt termini un gronxador que eviti la transferència
Amb data 5 d’abril de 2022, l’Ajuntament de Barcelona va assumir el compromís següent amb la ciutadana: quan aparegui al mercat un gronxador de les característiques anteriorment exigides, s’instal·larà als jardins de Massana un gronxador de plataforma millorat, d’accés lliure, que no necessiti ni tancament perimetral de seguretat ni supervisió constant, i que sigui certificable d’acord amb els requisits de seguretat establerts en les normes vigents per a aquest tipus d’element.
El gronxador que compleixi aquests requisits es podrà incorporar al projecte, com a màxim, un cop s’hagin iniciat les obres. La Sindicatura celebra la bona predisposició del consistori davant la petició de la ciutadana. Tanmateix, tal com s’ha argumentat, no hi ha impediments insalvables per instal·lar un gronxador amb plataforma d’entre els que hi ha actualment, adoptant totes les mesures necessàries per garantir la seguretat de les persones usuàries. Aquesta podria ser la solució fins que aparegui al mercat un altre gronxador amb estàndards de seguretat més elevats. En aquest cas, caldria procedir a la substitució del que ja estigués instal·lat.
Bones pràctiques a altres municipis de l’Estat
El compliment de la normativa europea vigent tampoc hauria de ser un obstacle. Aquesta Sindicatura ha pogut constatar, com a exemple de bones pràctiques, que en municipis com Terrassa, Sitges, Ripoll o Roses, entre altres, s’han instal·lat gronxadors amb plataforma donant compliment als requisits abans esmentats.
Un exemple és el cas del parc de Can Robert, a Sitges, on s’han posat senyalitzacions que indiquen que és un gronxador adaptat i les persones que el vulguin utilitzar han de demanar les claus a la guingueta del parc. També al municipi de Roses, a l’espai situat davant la pista annexa del pavelló poliesportiu, on s’ha tancat el perímetre per evitar qualsevol tipus d’incident amb altres persones usuàries del parc.
Fora de Catalunya, hi ha municipis amb menys de 10.000 habitants que han instal·lat aquests tipus de gronxadors. És el cas de Manzanedo (Burgos), Oropesa (Castelló) o Breña Baja (Santa Cruz de Tenerife).
