Històricament, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha rebut nombroses queixes a causa del retard en la tramitació de l’empadronament en la modalitat de sense domicili fix. Per aquest motiu, la defensoria de la ciutadania barcelonina va decidir obrir una actuació d’ofici, en què ha detectat que aquesta demora es produeix en la tramitació dels Informes de Coneixement de Residència (ICR), necessaris per a l’empadronament sense domicili fix.

La Sindicatura ha conclòs l’actuació d’ofici dirigint-se a l’Institut Municipal de Serveis Socials per reclamar més diligència i eficàcia en la gestió d’aquest tràmit, a fi de garantir el dret de les persones a l’empadronament tot i no disposar d’un domicili fix. 

Com funciona l’empadronament i per a què serveix?

El padró municipal d’habitants és el registre administratiu en què consten els veïns i les veïnes d’un municipi. Les seves dades constitueixen una prova de residència en el municipi i del domicili habitual. En virtut de la Llei 7/1985, de bases de règim local, els ajuntaments són competents per fer les tasques de formació, manteniment, revisió i custòdia del padró municipal, i han d’emprendre les actuacions i les operacions necessàries per mantenir actualitzats els seus padrons, de forma que les dades que hi constin concordin amb la realitat.

La importància de l’empadronament rau en reflectir la realitat de la població de la ciutat, ja que aquest registre constitueix una fotografia de la ciutadania que ha de ser útil per avançar-se a la planificació de les polítiques públiques del municipi. Alhora, la inscripció padronal atorga l’estatus de veïnatge i es pot qualificar de metadret, perquè és la porta d’accés al gaudi d’un altre conjunt de drets humans —civils, polítics, econòmics, socials i culturals— com el dret fonamental al sufragi universal, el dret a accedir a la sanitat o el dret a obtenir determinats ajuts.

Els ajuntaments disposen de mecanismes que permeten empadronar les persones sense domicili fix. En diverses ocasions, la Sindicatura s’ha referit a la necessitat que tots els municipis apliquin aquestes pràctiques, ja que és conegut que molts ajuntaments posen traves a l’empadronament sense domicili fix.

Com poden empadronar-se les persones sense domicili fix?

Per a empadronar-se sense domicili fix a Barcelona, és necessari l’elaboració de l’Informe de Coneixement de Residència (ICR). Els tràmits que comporta l’elaboració de l’ICR consisteixen fonamentalment en diverses comprovacions fetes sobre l’aplicació del padró i cadastre municipal.

En funció del resultat d’aquestes comprovacions, es pot requerir o bé una inspecció al domicili que la persona ha fet constar a la petició, o bé fer trucades per verificar la informació aportada. Després de verificar aquestes comprovacions, s’envia una carta al domicili de la persona interessada i se li notifica que pot recollir l’ICR a les oficines de l’Àrea de Drets Socials.

La resolució d’aquest tràmit està fixada en un termini màxim de tres mesos. Tot i això, l’Ajuntament de Barcelona defensa que el termini habitual se situa en unes sis setmanes. L’Ajuntament disposa d’un registre de Centres de Serveis Socials en el territori en el qual s’empadronen de forma fictícia les persones que no tenen un domicili fix.

Retard en la tramitació de l’empadronament sense domicili fix

Tot i el que estableix la llei i els plans de l’Ajuntament, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha rebut queixes de nombroses persones al llarg dels darrers anys a causa del retard en la tramitació de l’empadronament en la modalitat de sense domicili fix.

La demora es produeix en el tràmit de l’emissió de l’Informe de Coneixement de Residència (ICR), que ha de ser elaborat pels Serveis Socials. Aquesta situació preocupa a la Sindicatura de manera significativa i ha motivat la seva intervenció mitjançant una actuació d’ofici.

Ara bé, la institució no és aliena al fet que molts municipis de l’àrea metropolitana no practiquen aquesta tipologia d’empadronaments, situació que empeny a moltes persones en situació de vulnerabilitat a demanar la inscripció padronal a la nostra ciutat. De fet, segons dades municipals, l’any 2015 es van tramitar 5.658 inscripcions padronals sense domicili fix, mentre que al mes de gener de 2021 se n’havien registrat un total de 23.162.

Un repte a escala metropolitana

El Pacte per Barcelona, aprovat el juliol de 2020, determinava la necessitat de treballar per impulsar els mecanismes d’empadronament actiu en coordinació amb els municipis de l’àrea metropolitana, a fi de facilitar la inserció social i laboral de persones vulnerabilitzades. En aquest mateix sentit, el Programa d’Actuació Municipal 2020-2023, quan es refereix a la migració i a l’acollida, insisteix en la mateixa mesura.

El Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) s’ha implicat en aquesta matèria i el maig de 2020 va aprovar una moció per garantir el dret a l’empadronament i la posada en marxa de polítiques d’empadronament actiu en tots els municipis que conformen l’AMB. Entre altres, aquesta moció inclou els següents acords: dur a terme sessions informatives dirigides a les 36 localitats de l’AMB i traslladar als municipis una guia sobre procediments i documentació de les diverses modalitats del padró.