Quan ens referim a la infància, no es pot distingir entre persones menors nacionals i estrangeres ni entre regulars o irregulars, ja que els drets proclamats per la Convenció sobre els drets de la infància es reconeixen sobre totes les persones menors d’edat, sense distinció. Però observem que, en ocasions, la infància estrangera té dificultats per accedir a un dret bàsic com l’empadronament, com mostra la queixa d’una ciutadana per la impossibilitat d’empadronar el seu fill acollit de manera permanent.
Per aquesta raó, la Sindicatura de Greuges de Barcelona recomana a l’administració local que s’articulin mesures de coordinació i col·laboració entre les administracions implicades, a fi de vetllar per l’interès superior de la infància i els seus drets.
Dificultat per accedir a l’empadronament
Segons consta a la queixa presentada davant la Sindicatura, l’infant va néixer l’any 2018, està tutelat per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) des de l’any 2019 i en mesura d’acolliment familiar permanent des de l’any 2021. Malgrat això, mai no ha estat empadronat.
La mare d’acollida de l’infant ha intentat regularitzar-ne la situació d’empadronament, però la documentació facilitada per la DGAIA per fer el tràmit no contenia tota la informació necessària per fer l’assentament registral. En la citada documentació no es feia referència al lloc de naixement de la persona menor, que és una dada obligatòria. Per aquesta raó, no es va validar el procés d’empadronament, amb la consegüent desprotecció de l’infant.
La necessitat de garantir el dret a l’empadronament i de millorar la coordinació entre administracions
Atès que l’estatut jurídic de la persona menor preval sobre el de persona estrangera, cal admetre la seva inscripció sense documentació en el padró d’habitats. I les administracions públiques han de desenvolupar la seva activitat de manera que les persones menors d’edat siguin considerades i reconegudes com a ciutadanes de ple dret, actuant de manera coordinada quan sigui necessari.
Els infants estrangers tutelats per la DGAIA es poden empadronar sense aportar el document alternatiu al DNI (com podria ser el passaport). Aquest document es substitueix en aquests casos per la resolució de la DGAIA conforme assumeix la tutela.
Ara bé, és imprescindible que, a través de la DGAIA, es faci constar les dades de filiació del menor (nom, data i lloc de naixement). La documentació que va facilitar la DGAIA en aquest cas no feia constar el lloc de naixement, que coneixia que era Espanya.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona només té potestat per supervisar l’actuació de l’Ajuntament de Barcelona. No obstant això, considerem que cal fer una reflexió sobre la coordinació i la col·laboració interinstitucional en supòsits com el que ha estat objecte d’aquesta queixa, a fi de vetllar per l’interès superior de la persona menor i el seu accés a l’empadronament.
