Notícies

La passarel·la del carrer Alcàntara: la Sindicatura proposa actuacions similars a les de la passarel·la de Sants o el carrer Rosari Pi perquè el veïnat recuperi la seva intimitat

Passarel·la carrer Alcàntara

El veïnat de dos pisos del carrer Alcàntara denuncia la manca d’intimitat i les intromissions il·legítimes originades per la proximitat d’una passarel·la pública als seus balcons.

Després de conèixer la situació d’aquests dos pisos del carrer Alcàntara, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha recomanat al Districte de Nou Barris i a l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, que adoptin de manera immediata les mesures necessàries per garantir el dret a la intimitat personal, familiar i del domicili.

La defensoria de la ciutadania barcelonina ja ha tractat amb anterioritat dos casos similars a la ciutat: el carrer Badal i el carrer Rosari Pi. La Sindicatura creu que les solucions aplicades en aquests dos antecedents històrics podrien marcar el camí a seguir per garantir la intimitat i la seguretat de la ciutadania que resideix al costat de la passarel·la del carrer Alcàntara.

La denúncia veïnal

El veïnat de dos pisos d’una finca del carrer Alcàntara s’ha dirigit a la Sindicatura per mostrar la seva disconformitat per la ubicació d’una passarel·la que uneix dos ascensors. Concretament, la queixa veïnal rau en el fet que la passarel·la està situada a la mateixa alçada dels seus balcons, i a menys de tres metres dels seus habitatges.

Com a conseqüència, han patit actes incívics, veuen afectada la seva intimitat i relaten que han de mantenir les persianes abaixades, així com limitar l’ús dels balcons. Finalment, els veïns i veïnes d’aquests pisos expliquen que han plantejat aquesta problemàtica al Districte de Nou Barris perquè es trobi una solució que els preservi d’actes incívics, alhora que els permeti recuperar l’oportunitat de gaudir de la intimitat a la seva llar. 

Les consideracions de la Sindicatura

Primerament, l’equip de la Sindicatura de Greuges de Barcelona s’ha desplaçat fins al carrer Alcàntara per fer una inspecció presencial de la ubicació de la passarel·la i avaluar la distància que hi ha amb els habitatges afectats. En aquesta visita s’ha constatat que el veïnat dels pisos situats en diversos edificis no tenen garantida la intimitat personal i la privacitat familiar. La Sindicatura ha traslladat la problemàtica a la gerència del Districte de Nou Barris en una trobada que ha tingut lloc el juliol d’enguany.

“Qualsevol persona usuària de la passarel·la veu clarament l’interior dels habitatges. Queden totalment exposats i a l’abast de les actuacions incíviques dels vianants que hi transiten, i que ja han patit en diverses ocasions”, ha afirmat el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia.

Històricament, la Sindicatura ha copsat com aquesta mateixa problemàtica ja va sorgir en altres punts de la ciutat. Especialment conegut va ser el cas de la finca del carrer Badal 122, afectada per la passarel·la de Sants d’una manera molt similar als veïns i veïnes del carrer Alcàntara. En aquell cas, la solució va ser posar tanques amb una capa vegetal per resguardar els habitatges.  Altres passarel·les, com l’existent a l’ascensor del carrer Rosari Pi, 16, també incorporen elements tancats als laterals per protegir la intimitat dels habitatges més pròxims.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que aquests són dos exemples de les solucions que es podrien implementar en la passarel·la del carrer Alcàntara per garantir la intimitat i la seguretat de la ciutadania que hi resideix.

Notícies

Aturem l’LGTBI-fòbia

LGTBIfobia

Ens trobem davant d’una nova agressió homòfoba a la nostra ciutat. Una més. Ahir 9 d’agost del 2022, a les dues del migdia al barri de l’Eixample Esquerra. Segons dades de l’Observatori contra l’Homofòbia, durant el primer semestre d’enguany s’han produït 117 incidències per lgtbi-fòbia, un 34,5% més que les 87 del primer semestre de l’any 2021.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona condemna rotundament aquests fets i desitja compartir unes quantes reflexions al voltant de la violència que pateixen les persones LGTBI+. Una sola agressió, una sola discriminació cap al col·lectiu LGTBI+ ens hauria de preocupar molt. Però és que l’agressió d’ahir, com demostren les xifres, no és un fet aïllat. És necessari activar totes les alarmes possibles i actuar de manera ferma contra aquestes violències.

I ben segur, això és només la punta d’un iceberg. A causa de l’estigma que encara comporten els temes relatius a l’orientació sexual i la identitat de gènere, la violència i la discriminació contra les persones LGTBI+ queda freqüentment sense denunciar, sense documentar i, en conseqüència, sense castigar. No ha estat en aquest cas, en què una persona veïna sí que va capturar les imatges amb el seu telèfon mòbil i els cossos de seguretat van poder intervenir.

La intensificació de la feina de conscienciació sobre els nivells de violència i discriminació als quals les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgènere i de gènere no conforme es veuen sotmeses cada dia és, en ella mateixa, una mesura essencial per fer front a aquest flagel. La feina d’acabar amb aquesta violència i discriminació és difícil i lenta. Bàsicament perquè la reclamació d’aquests drets no ha estat dirigida moltes vegades per institucions que ho haurien d’haver fet, sinó que s’han vist liderades per un moviment de reclamació de drets de baix cap a dalt, per la pressió de moviments i grups socials cap a institucions locals, nacionals i internacionals.

Aquesta lluita ens interpel·la a totes i tots. És una lluita de drets humans, des d’una perspectiva interseccional. L’argument a favor d’estendre a les persones LGTBI+ els mateixos drets dels quals gaudeixen la resta de persones no és radical ni complicat. Es basa en dos principis que fonamenten les normes nacionals i internacionals de drets humans: igualtat i no discriminació.

Tot i això, encara persisteixen discursos i actuacions que pretenen justificar la desigualtat, i estigmatitzar i preservar un determinat status quo. Front això, ens cal reivindicar que la lluita per la dignitat dels drets del col·lectiu LGTBI+ és una lluita per una humanitat diversa de la qual tots i totes formem part.

Des de les sindicatures locals de greuges, davant l’auge de les accions i dels silencis negacionistes, hauríem de fer un pas endavant per acompanyar els itineraris de les persones que denuncien agressions i discriminacions lgtbi-fòbiques. Els nostres principals objectius, treballant de forma coordinada amb entitats i altres institucions per evitar revictimitzacions, haurien de buscar la forma de reparar la dignitat de la persona, combatre aquestes violències i fomentar la prevenció i la sensibilització per evitar la seva naturalització.

Notícies

David Bondia modera una de les taules de la jornada ‘El repte de l’habitatge a Barcelona en clau metropolitana’, organitzada per l’ECAS

El síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, ha moderat la taula Experiències des dels ens locals, el tercer sector social i l’activisme pel dret a l’habitatge, en el marc de la jornada ‘El repte de l’habitatge a Barcelona en clau metropolitana’, organitzada per les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS).

La taula ha estat formada per Francesc Hernández, cap del Servei de Suport als Serveis Socials Bàsics de la Diputació de Barcelona; Sonia Lacalle, responsable de l’Assessoria Jurídica Social de Càritas Diocesana de Barcelona; Ivo Recoder, coordinador jurídic de l’Associació Oasiurbà, i Enric Aragonès, portaveu del Sindicat de Llogateres.

La jornada ha perseguit l’objectiu de debatre al voltant del repte que suposa garantir el dret a l’habitatge des dels municipis amb polítiques públiques concebudes en clau metropolitana. La sessió ha comptat amb els diferents nivells administratius amb competències en aquest àmbit, i també amb el tercer sector social, el moviment veïnal i activista pel dret a l’habitatge, les institucions o organitzacions que vetllen pel compliment dels drets socials, i el món acadèmic.

David Bondia ha incidit en la defensa del dret a l’habitatge: “El dret a un habitatge digne ha de ser reconegut i executable com a dret humà fonamental. Considerem que no tenir garantit el dret a un habitatge digne sense haver de fer un esforç econòmic desproporcionat té uns efectes psicosocials profunds, ja que impedeix realitzar altres aspectes de la vida, com ara la independència i la formació personal, l’accés al treball i l’accés a l’oci i a la cultura, i formar una família amb els membres que es desitgi. Les dificultats per accedir a un habitatge estable augmenten el risc de pobresa i exclusió social i creen un cercle difícil de trencar”.

Notícies

La Sindicatura de Greuges de Barcelona obre una actuació d’ofici per conèixer l’ús del Palauet Albéniz i les despeses a càrrec del pressupost municipal

Palauet Albéniz

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha iniciat una actuació d’ofici després de tenir coneixement que les estades de la Casa Reial espanyola al Palauet Albéniz han suposat una despesa per les arques municipals durant els darrers anys.

Tanmateix, els comptes del consistori no reflecteixen una partida concreta que permeti constatar les despeses ocasionades per aquestes estades ni les generades del manteniment del recinte. D’altra banda, la Sindicatura és coneixedora de l’existència d’un conveni de cessió d’ús del Palauet a favor del cap d’estat i la seva família, subscrit entre l’Ajuntament i Patrimoni Nacional, al qual no ha pogut tenir accés a través del portal de transparència.

El Palauet Albéniz

El Pavelló Reial de Montjuïc, conegut com a Palauet Albéniz, és un edifici ubicat a la ciutat i catalogat com a propietat de l’Ajuntament de Barcelona. Figura a la relació de l’inventari de béns immobles municipals, de data 31 de desembre de 2020 (número de bé 20045) i publicat al portal de transparència. El Palauet s’utilitza de manera ocasional per actes públics de caràcter institucional i com a residència del rei d’Espanya en les seves visites oficials a la ciutat.

La Sindicatura es dirigeix a l’Ajuntament

En el marc d’aquesta actuació d’ofici, la Sindicatura s’ha dirigit a l’Ajuntament de Barcelona per conèixer l’ús i activitats que s’han dut a terme al Palauet Albéniz, així com les despeses a càrrec del pressupost municipal ocasionades per aquest ús.

Concretament, la defensoria de la ciutadania barcelonina té els objectius de: conèixer el contingut del conveni de cessió d’ús del Palauet Albéniz a la Casa Reial; constatar el nombre d’estades des de l’any 2017 i les despeses municipals ocasionades en les visites de la Casa Reial a Barcelona (tant al Palauet com a qualsevol immoble municipal); saber quines han estat les despeses de manteniment del Palauet; comprovar les ocasions en què l’immoble s’ha destinat a usos ciutadans i municipals, així com les despeses associades a càrrec del pressupost; identificar el nombre de peticions d’ús del Palauet per part d’entitats ciutadanes i quina ha estat la resposta de l’Ajuntament, i per últim, conèixer quines són les previsions del consistori per obrir aquest espai a la ciutadania.

Notícies

La caducitat d’un dret funerari: quan es produeix i què suposa

Dret funerari

Històricament, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha estat coneixedora i receptora de reclams de la ciutadania davant la tramitació d’un expedient de caducitat d’un dret funerari. Cal recordar que els drets funeraris a la ciutat estan regulats per l’Ordenança de cementiris de l’Ajuntament de Barcelona (les darreres modificacions van aprovar-se el 24 de novembre del 2017 per part del Plenari del Consell Municipal).

Quan caduca un dret funerari i què comporta?

L’Ordenança estableix que es considera abandó de la sepultura el transcurs de 20 anys seguits d’ençà del darrer pagament dels drets de conservació. De conformitat amb els articles 69.b i 70.4, després de l’abandó de la sepultura, es podrà declarar la caducitat i aquesta revertirà a l’Ajuntament. Si es tramita l’expedient de declaració de caducitat d’una sepultura, aquest comporta el desnonament del nínxol i el trasllat de les restes a un ossari comú, del qual és impossible recuperar-les. 

Altres motius per declarar la caducitat d’un dret funerari són els següents: per l’estat ruïnós de la construcció quan aquesta sigui particular; pel transcurs del termini de concessió temporal sense produir-se l’exercici del dret d’adquisició preferent o pròrroga, o per impagament de qualsevol dels terminis a llur venciment en les sepultures adjudicades a terminis.

En la declaració de caducitat dels drets funeraris, Cementiris de Barcelona, SA (CBSA) aplica el protocol intern anomenat Procés seguit en la caducitat dels drets funeraris per abandó de la sepultura (2020). Aquest protocol incorpora algunes mesures proposades per aquesta Sindicatura l’any 2019 per reforçar les garanties de les persones titulars dels drets funeraris, després d’estudiar diverses queixes sobre aquest assumpte.

L’apartat 6 d’aquest protocol estableix el següent:

Un cop declarada ferma la caducitat del dret funerari es fa una comprovació presencial de l’estat del nínxol. Si el nínxol es troba en bon estat de conservació (relativament net, flors fresques, fotografies recents, etc.) queda suspès el procediment del trasllat de restes a l’ossera general.

En aquests casos s’adherirà a la sepultura un avís (visible però discret) on s’indicarà -Es prega a la persona titular d’aquesta sepultura, successors, o interessats, que acudeixin a l’Administració del cementiri, truquin al telèfon 934841999 o escriguin a cbsa@cbsa.cat per una gestió del seu interès.

De la lectura d’aquest extracte, la Sindicatura de Greuges de Barcelona conclou que l’estat de conservació de la sepultura és un element determinant per executar-ne el desnonament. Per tant, considera imprescindible que l’expedient administratiu de caducitat contingui prova d’aquesta circumstància. En algunes de les queixes rebudes a la Sindicatura, aquesta informació no es referia en l’expedient de declaració de caducitat d’una sepultura.

En aquest procés de declaració de caducitat del dret funerari, la defensoria de la ciutadania barcelonina també estima necessari referir-se a la pràctica de notificació. En ocasions, ha copsat que la notificació s’estava dirigint a la persona inhumada en aquella sepultura, perquè era la persona titular del dret funerari. Per aquest motiu, la Sindicatura assenyala que el registre de la titularitat no està suficientment actualitzat i caldria plantejar millores per regularitzar la situació de titularitat del dret funerari.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que les conseqüències de l’execució d’una declaració de caducitat d’un dret funerari poden tenir un impacte moral molt important sobre les persones afectades, ja que el trasllat de restes a l’ossera és una actuació irreversible. Per aquest motiu, cal tenir una cautela especial i extremar les precaucions perquè la desaparició de les restes de persones que van ser estimades en vida suposa danys morals.

Durant el primer semestre de l’any 2022, s’han publicat al BOPB (Butlletí Oficial de la Província de Barcelona) un total de 4.390 anuncis per tal que les persones citades regularitzin la situació de la sepultura i informant-los de l’inici de la tramitació de l’expedient de la caducitat. “És una xifra elevada, que afecta als diversos cementiris de la ciutat. Caldria valorar la possibilitat d’informar la ciutadania a través d’altres mitjans més efectius”, ha manifestat el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia.

Notícies

La Sindicatura de Greuges de Barcelona du a terme una visita a dues zones d’oci nocturn a l’espai públic: el Fòrum i el triangle golfo

Forum i triangle golfo

La nit del dissabte 11 de juny, el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, i membres del seu equip, van visitar dues zones de la ciutat on recurrentment hi ha queixes veïnals per les molèsties derivades de les pràctiques d’oci nocturn a l’espai públic: els entorns del Fòrum i el triangle golfo.

Aquesta visita del síndic està emmarcada en el nou projecte ‘A peu de carrer’, que la Sindicatura ha implementat des d’aquest any 2022. Aquesta iniciativa té els objectius d’acostar la institució al veïnat dels 73 barris de la ciutat i de fer una Sindicatura itinerant, que s’apropi a la ciutadania, al teixit associatiu i al teixit empresarial, ja que és la manera de conèixer i intervenir en les problemàtiques dels veïns i veïnes de la ciutat.

A la primera visita, a l’entorn del Fòrum, el síndic i el seu equip van copsar en primera persona les molèsties que els festivals, que sovint s’organitzen en aquell entorn, causen al veïnat de la zona, així com les mesures que s’apliquen per part de l’Administració. L’expedició de la Sindicatura va estar acompanyada per representants de l’AV Besós, Moviment Diagonal Mar i Stop Concerts, entre altres.

Tot seguit, van dirigir-se a la zona del triangle golfo, en què fa setmanes que la Sindicatura de Greuges de Barcelona ja treballa amb el veïnat, i van constatar les molèsties acústiques i de convivència que pateixen. En aquesta zona, el síndic també va accedir a domicilis particulars de veïns i veïnes, amb l’objectiu de comprovar in situ aquestes molèsties. La Sindicatura de Greuges de Barcelona farà seguiment d’aquestes problemàtiques patides pel veïnat de les dues zones afectades, i continuarà actuant per trobar l’equilibri entre el dret a l’oci nocturn i el dret al descans.

Notícies

La Sindicatura de Greuges de Barcelona elabora un dictamen envers l’anunci d’aprovació de l’Ajut d’urgència social per a famílies amb infants de 0 a 16 anys

Dictamen ajut 0-16 anys
  • Davant l’anunci de presentar les sol·licituds únicament per mitjans electrònics, la Sindicatura ha recordat a l’IMSS que cal vetllar de manera efectiva per l’equitat digital i possibilitar altres vies.
  • En el seu dictamen, la defensoria també ha recomanat a l’IMSS que garanteixi l’ampliació de 4 milions d’euros en l’import de la convocatòria, donat el greuge comparatiu amb edicions anteriors.

El 12 de maig de 2022 va publicar-se al BOPB (Butlletí Oficial de la Província de Barcelona) l’anunci d’informació pública de l’Institut Municipal de Serveis Socials sobre l’aprovació de l’Ajut d’urgència social per a famílies amb infants de 0 a 16 anys. L’anunci contempla que la presentació de sol·licituds s’haurà de dur a terme únicament per mitjans electrònics.

Després d’analitzar la convocatòria, la Sindicatura de Greuges de Barcelona, en el marc de les seves competències, ha decidit emetre un dictamen dirigit a l’IMSS.

La tramitació de l’ajut

L’anunci d’informació pública de l’aprovació d’aquest ajut especifica que la presentació de la sol·licitud únicament podrà produir-se per mitjans electrònics a través del portal de tràmits de l’Ajuntament de Barcelona.

Malgrat que la convocatòria explicita que la ciutadania podrà comptar amb assessorament o suport per a la presentació telemàtica de les sol·licituds, la Sindicatura considera que aquest requisit contradiu l’article 14.1 de la Llei 39/2015 del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

En aquesta línia, el dictamen de la defensoria considera convenient modificar el punt 5 de la convocatòria, amb l’objectiu de possibilitar la presentació de sol·licituds per altres mitjans.

La dotació pressupostària de l’ajut

La despesa autoritzada per l’any 2022 és de 8.000.000 d’euros, tot i que es preveu una ampliació fins a un màxim de 4.000.000 d’euros més. Aquesta opció resta condicionada a què s’aprovi i estigui disponible el crèdit corresponent.

És important destacar que l’any 2021 la despesa autoritzada va ser de 13.590.000 d’euros; l’any 2019, d’11.100.000 d’euros; el 2018, de 16.500.000 d’euros, i el 2017, de 17.590.000 d’euros. Per tant, resulta evident la reducció de la quantia destinada a aquesta prestació.

Malgrat que la convocatòria de l’ajut és una potestat de l’Ajuntament, i que és una iniciativa que es duu a terme de manera complementària a altres prestacions ja existents, la Sindicatura no considera justificada la decisió d’esmerçar menys recursos aquest any. Cal tenir en compte que moltes famílies de la ciutat s’han vist greument afectades pels efectes de la crisi originada per la pandèmia.

Per aquest motiu, el dictamen també fa incís en la necessitat de vetllar per tal que es pugui fer efectiva l’ampliació de l’import de la convocatòria als 4.000.000 d’euros addicionals previstos.

La bretxa digital

Previ a la publicació de l’anunci al BOPB i a l’elaboració del dictamen, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va tenir coneixement que l’Ajuntament havia comunicat la necessitat de disposar de l’IdCat Mòbil per a tramitar aquest ajut a les famílies que havien estat perceptores de l’ajut en anys anteriors. Per aprofundir més detalladament en el motiu i l’objectiu d’aquesta mesura, la Sindicatura va obrir una actuació d’ofici, ja que va considerar que la necessitat d’obtenir la identificació IdCat podia tenir un impacte negatiu en les persones afectades per la bretxa digital, i, per tant, en la infància i l’adolescència.

En el dictamen, la Sindicatura ha recordat la necessitat de protegir de forma efectiva l’equitat digital i, en concret, la relacionada amb la prestació d’ajuts dirigits a determinats col·lectius vulnerabilitzats.

La trajectòria d’aquesta ajuda i les actuacions d’ofici de la Sindicatura

L’any 2015 l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la creació d’un Fons extraordinari per ajuts puntuals d’urgència social, dirigit a famílies de Barcelona amb infants o adolescents fins a 16 anys. Des d’aquell moment van dur-se a terme convocatòries anuals el 2016, 2017, 2018 i 2019.

El mes de setembre de 2020, l’Ajuntament va crear el fons d’emergència social extraordinari, molt centrat en els efectes de la covid-19. Aquest fons també pretenia donar cobertura a les famílies amb infants de 0 a 16 anys. L’any 2021 sí que va tornar a convocar-se aquest ajut.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha estat sempre amatent a les convocatòries d’aquest fons i al seu procediment d’atorgament, ja que considera que es tracta d’una millora per als drets de la infància. Per aquest motiu, amb anterioritat s’han dut a terme dues actuacions d’ofici: una l’any 2018 i una altra el 2020.

La Sindicatura va impulsar un canvi en les bases d’aquest ajut

Arran d’una queixa ciutadana, durant l’any 2021 la Sindicatura va copsar que les persones que percebien la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) o l’Ingrés Mínim Vital (IMV), no podien optar als Ajuts d’urgència social per a famílies amb infants de 0 a 16 anys. I no podien accedir-hi tot i que els seus ingressos eren inferiors als llindars establerts per percebre aquesta ajuda municipal.

Amb l’objectiu de garantir el tracte igualitari entre totes les persones sol·licitants, la Sindicatura va dirigir-se a l’Institut Municipal de Serveis Socials perquè revisés aquesta circumstància. Al setembre del mateix any 2021, l’IMSS va comunicar que acceptava i aplicava aquesta recomanació mitjançant la modificació de les Bases de la convocatòria eliminant la incompatibilitat de les prestacions d’aquest ajut amb la RGC i l’IMV, tal com es demanava des de la defensoria.

Notícies

Nous Eixos Verds: La Sindicatura considera que l’Ajuntament hauria d’haver iniciat el procediment de contractació un cop acabat el tràmit d’informació pública

Nous Eixos Verds
  • En un projecte d’aquesta dimensió esdevé fonamental donar les màximes garanties a la informació pública i la participació ciutadana

Després d’analitzar el projecte de reurbanització dels Nous Eixos Verds, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha conclòs que l’actuació de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat no ha estat ajustada a dret pel que fa al tràmit d’informació pública i el principi de bona administració.

Per aquests motius, la Sindicatura ha advertit l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat que té l’obligació de garantir l’accés de la ciutadania a tots els documents públics, que preceptivament han de ser sotmesos a informació pública d’una manera clara i entenedora per tal que siguin de fàcil accés i examen per a la ciutadania.

D’altra banda, la Sindicatura també s’ha dirigit a aquest organisme per recomanar que, amb caràcter previ a l’inici dels procediments de contractació, es finalitzi la totalitat del tràmit d’informació pública previst pels projectes d’obres, amb l’objectiu de garantir una participació efectiva de la ciutadania i no causar inseguretat jurídica als operadors.

L’origen de l’actuació de la Sindicatura
La Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona va traslladar a la Sindicatura de Greuges de la ciutat la seva disconformitat amb la decisió municipal de licitar les obres d’un projecte que encara es trobava en fase de tramitació. Concretament, es tractava de la tramitació dels projectes dels Nous Eixos Verds (programa Superilla Barcelona al Districte de l’Eixample), de manera simultània a la licitació de les obres d’execució d’aquests per part de l’Ajuntament mitjançant l’empresa municipal BIMSA.

El procediment de licitació
L’Ajuntament argumenta que és possible iniciar la licitació d’un contracte abans de l’aprovació definitiva, ja que considera que l’empresa municipal responsable de la contractació, BIMSA, és un poder adjudicador no administració pública (PANAP), que està subjecte a un règim jurídic diferenciat.

La Sindicatura de Greuges reconeix que els arguments exposats per l’Ajuntament constitueixen una interpretació jurídica que pot resultar defensable, però no la comparteix. En aquest sentit, entén que iniciar una licitació sense haver aprovat definitivament un projecte no és l’opció més ajustada al principi de bona administració i eficàcia.

El principi de bona administració comporta el dret a participar en la presa de decisions i, especialment, el dret d’audiència i el dret a presentar al·legacions en qualsevol fase del procediment administratiu, d’acord amb el que estableix la normativa aplicable.

Respecte de l’eficàcia, iniciar un procediment abans de l’aprovació definitiva d’un projecte i, especialment, abans d’exhaurir el termini d’informació pública, pot suposar precisament el contrari. La informació pública permet que qualsevol persona pugui presentar al·legacions. A més d’esdevenir un mecanisme essencial de participació ciutadana en els afers públics, és un sistema per detectar possibles errors del projecte que puguin ser posats de manifest per qualsevol persona.

El tràmit d’informació pública
L’Ajuntament sosté que iniciar un procediment de contractació abans de la finalització del termini d’informació pública no lesiona el dret a la participació ciutadana. Argumenta que les al·legacions eventualment presentades durant el període d’informació pública podran ser resoltes oportunament en sentit estimatori o desestimatori, segons correspongui.

A parer d’aquesta Sindicatura, aquesta forma de procedir buida de contingut el tràmit d’informació pública. La formulació i eventual estimació d’una al·legació que impliqués una modificació substancial dels projectes subjectes a aprovació obligaria a retrotraure el procediment de contractació. El calendari previst per l’Ajuntament de Barcelona estableix l’inici de les obres al mes de juny de 2022. Complir amb aquest calendari, que ve determinat per diferents factors, no és compatible amb retrotraure el procediment administratiu. Per tant, a la pràctica, l’actuació del consistori sembla deixar únicament marge per a l’acceptació d’al·legacions menors, que no interfereixin en el calendari previst de les obres.

La participació ciutadana
Des de la tardor del 2020 fins al novembre del 2021, l’Ajuntament va fer diverses sessions informatives i de participació per donar a conèixer el projecte dels Nous Eixos Verds. La finalitat d’aquest procés era que el projecte fos dissenyat conjuntament amb la ciutadania i els agents i parts interessades. En total, van organitzar-se una trentena d’activitats, en què van participar prop d’unes 1.500 persones i gairebé un centenar de persones tècniques i polítiques del consistori.

Segons l’enquesta de valoració efectuada per l’Ajuntament, la part pitjor valorada per les persones enquestades ha estat la relacionada amb les demandes de la ciutadania i el seu baix impacte en les decisions finals que ha adoptat l’Ajuntament.

És necessari recordar que sotmetre una qüestió a consulta ciutadana no significa que el Govern municipal hagi d’assumir necessàriament els resultats del procés participatiu, segons la normativa vigent. No obstant això, la Sindicatura considera que, quan l’administració municipal impulsa processos de diàleg amb la ciutadania, és perquè té la voluntat de tenir en consideració les seves aportacions.

Atesa la important transformació urbanística i de mobilitat que suposaran els Nous Eixos Verds a tota la ciutat, i amb l’objectiu d’aconseguir el màxim consens possible, caldria haver previst accions de participació ciutadana més efectives per tal que tota la ciutadania hagués tingut coneixement de l’existència dels projectes i hagués pogut plantejar les seves preocupacions i dubtes.

El dret a un urbanisme harmoniós i saludable
La Sindicatura de Greuges de Barcelona és conscient dels reptes que té la ciutat per reduir l’impacte ambiental negatiu, promoure la creació d’espais verds, així com disposar de carrers amables i inclusius en què es prioritzi la salut i el benestar de la ciutadania. Per aquest motiu, considera indispensable la defensa del dret a un urbanisme harmoniós i sostenible, i a la protecció del medi ambient.

Tanmateix, la promoció d’aquests drets ha de ser compatible amb el dret a l’eficàcia dels serveis públics, la transparència i el dret a la informació. Aquests també estan reconeguts a la normativa vigent i correspon a l’Administració municipal garantir-los.

Notícies

La Sindicatura insta la Regidoria d’Educació a dur a terme una investigació en profunditat dels fets produïts a l’Escola Barcelona i a reparar el dany a les víctimes

Escola Barcelona

Després d’una actuació d’ofici, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha instat la Regidoria d’Educació que, en compliment del compromís assumit per l’Ajuntament de Barcelona, dugui terme les actuacions necessàries perquè s’executi una investigació en profunditat sobre els fets produïts a l’Escola Barcelona, amb l’objectiu de depurar responsabilitats i reparar el dany a les víctimes de manera adequada.  

D’altra banda, la Sindicatura ha recomanat a la Regidoria d’Infància, Joventut, Persones Grans i Persones amb Discapacitat, així com a la Regidoria d’Educació, la creació d’una comissió d’investigació de violències a la infància i l’adolescència, que inspeccioni i revisi casos que s’hagin produït o es puguin produir en serveis i espais de la ciutat adreçats a la infància i l’adolescència, i que tingui la capacitat d’implementar els mecanismes reparadors adients.

L’origen de l’actuació d’ofici

El passat 14 de desembre de 2021, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va iniciar una actuació d’ofici després de conèixer les denúncies presentades als Mossos d’Esquadra per part de persones víctimes d’assetjaments, abusos, vexacions i vulneracions de drets comeses durant vint anys per un educador de l’Escola Barcelona. L’objectiu d’aquest expedient d’ofici va ser aclarir quins fets s’havien produït en aquesta escola pública de la ciutat i quines havien estat les actuacions dels òrgans educatius responsables de protegir i garantir el bon tracte a infants i joves.

La Sindicatura crea un grup de treball

El 14 de gener de 2022 la Sindicatura de Greuges de Barcelona va constituir un grup de treball integrat per persones professionals de diferents àmbits (social, artístic, mèdic, psicològic, jurídic…), que es reuneix periòdicament per explorar com millorar la detecció, l’atenció i l’acompanyament a les víctimes d’abusos i violències sexuals.

El grup de treball ha constatat que hi ha una manca d’acompanyament a les víctimes i considera que cal impulsar processos de reparació des de les institucions. Per aquest motiu, s’està treballant per proposar mesures de millora que permetin revisar l’abordatge dels abusos sexuals i els assetjaments sexuals a dones, infància i adolescència a la ciutat de Barcelona.

Els fets denunciats per antic alumnat de l’Escola Barcelona

En data 15 de desembre de 2021, 16 de desembre de 2021 i 3 de gener de 2022, la Sindicatura va rebre diversos testimonis de víctimes d’abusos i vexacions en aquesta escola.

Un dels testimonis que s’han dirigit a la Sindicatura exposa que va ser alumne des de l’any 1981 fins al 1991. Explica que aquest professor va tenir conductes d’abús i vexacions des de primer fins a vuitè curs d’EGB. Quan estava a setè curs va dirigir-se a la direcció de l’escola per denunciar-ho, juntament amb altres dos infants que patien la mateixa situació. Va produir-se una reunió entre els tres infants, el professor, la directora i la sotsdirectora. En aquest encontre se’ls va obligar a demanar perdó al professor i se’ls va advertir que no tolerarien noves acusacions com aquestes.

Un altre dels testimonis que ha rebut aquesta Sindicatura reitera les vexacions, amenaces, tocaments i violència física i verbal que va patir per part d’aquest professor al llarg de la seva escolarització. Fa un relat exhaustiu de les diverses situacions patides, tant en el nucli de l’escola, com en les activitats extraescolars, colònies i sortides. Manifesta que no es tractava de fets aïllats, sinó que aquest comportament era habitual. Aquest testimoni detalla que, després de patir una situació d’abús sexual, ho va explicar als seus pares. En aquell moment, va tenir lloc una trobada amb la directora, la tutora del grup, els pares i l’infant. L’escola no s’ho va creure i va manifestar que “això no podia ser veritat i que segurament havia malinterpretat els fets”.  

En definitiva, les persones denunciants compartien el relat de què l’escola era coneixedora dels fets i que no va fer res al respecte. L’equip directiu, en particular les directores del centre de 1982 a 1991, d’una banda, i de 1991 a 2012, de l’altra, eren coneixedores dels abusos, segons els testimonis.

L’actuació de l’Escola i de les administracions responsables

Primerament, la Sindicatura vol manifestar que actualment aquesta escola compta amb les eines i procediments per prevenir, detectar i atendre qualsevol situació de violència. Té implantat el Projecte Educatiu, a l’abast i coneixement de tots els membres de la comunitat educativa. També disposa d’una Comissió mixta per atendre els casos que es detecten. La situació actual no és la que va viure durant més de tres dècades l’alumnat de l’escola pública Barcelona.

Revisant el relat efectuat per les víctimes, es posa de manifest que van haver d’afrontar la convivència amb la persona agressora durant tota la seva escolaritat, on la seva presència era continuada i permanent, gairebé omnipresent a tots els espais.

Des de la direcció actual de l’escola es detalla que la persona denunciada va finalitzar la seva vinculació amb el centre educatiu al voltant de l’any 2010, anys abans de l’arribada de l’actual direcció (que porta 4 cursos com equip directiu i que no té cap nexe amb l’equip directiu de llavors). Des d’aleshores, no ha mantingut cap vincle amb l’equip actual ni amb l’AFA, completament desconeixedores del que feia o com actuava a l’escola.

La defensoria va dirigir-se al Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) per conèixer la formació/titulació i la situació contractual d’aquesta persona responsable de l’educació física a l’escola. Encara que la titularitat de l’Escola Barcelona sempre ha estat del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, el CEB afirma que aquesta persona mai ha tingut un vincle contractual o laboral amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya o amb l’Ajuntament de Barcelona.

L’Escola Barcelona explica que l’educador estava contractat per l’AMPA per fer les activitats esportives extraescolars i que no formava part del claustre de professorat de l’Escola Barcelona. Però no disposen de més informació, ja que, l’any 2016, l’AMPA va destruir la documentació en paper d’anys anteriors, seguint el reglament que els era d’aplicació.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera incomprensible que l’administració hagi afirmat no conèixer quina era la relació contractual o laboral d’aquesta persona, ni de quina formació professional disposava el responsable de donar l’activitat d’educació física. Tot i que s’ha comunicat que no formava part del claustre escolar, és evident que aquesta persona formava part de l’estructura de l’escola on hi va ser durant més de trenta anys.

Un altre element que afegeix gravetat és que la direcció de l’escola, davant del coneixement dels fets, va negar-los, minimitzar-los, i va recriminar a les víctimes el dany que es feia a l’honorabilitat de la persona acusada. Això demostra que sense la clara connivència de la direcció de l’escola d’aquell moment, aquests fets no s’haguessin produït ni haguessin continuat.

Aquest fet motiva la indignació de les víctimes amb l’equip directiu de l’escola d’aquella etapa. No és acceptable que les persones que tenien el deure de vetllar per llur integritat i dignitat personal, quan van ser coneixedores de moltes de les conductes d’aquesta persona, culpessin als infants en lloc de prendre mesures per protegir-los, com que cessés de manera immediata la seva presència a l’escola.Per aquest motiu, les víctimes reivindiquen que s’assumeixin responsabilitats institucionals.

El fet que es tracti de delictes prescrits ha impedit que, des de l’àmbit penal, es puguin demanar responsabilitats i dur a terme una investigació amb més profunditat. Però, com s’ha vist en altres casos (sobretot quan existeix una pluralitat de víctimes en una mateixa institució), la prescripció penal no exclou la necessitat que aquestes puguin obtenir-ne algun tipus de reparació. Per aquest motiu, la Sindicatura considera molt important que, més enllà de la possibilitat d’intervenció de la jurisdicció penal, s’actuï a partir del paradigma de la justícia restaurativa i la reparació del dany, tal com recull l’OG número 13 del Comitè dels Drets dels Infants de les Nacions Unides.

Al respecte, el Consorci ha informat que el conseller d’Educació va anunciar una investigació sobre els fets ocorreguts en aquesta escola. Però no s’ha informat de cap actuació iniciada al respecte i sembla que aquesta no ha anat més enllà de condemnar els fets ocorreguts i comprometre’s a continuar treballant per la seva eradicació en l’àmbit escolar.

D’acord amb aquestes consideracions, la Sindicatura de Greuges de Barcelona vol posar de manifest que l’administració educativa no pot només limitar-se a desenvolupar una tasca preventiva enfront de les violències contra la infància i l’adolescència, sinó que també ha d’assumir responsabilitats institucionals quan els fets hagin ocorregut en centres educatius.

Per aquest motiu, la Sindicatura entén que l’administració educativa hauria de realitzar una investigació en profunditat encaminada a conèixer l’abast dels fets produïts durant més de tres dècades en aquesta escola pública de la ciutat de Barcelona.

Aquesta investigació hauria d’anar acompanyada d’una voluntat de reparació del dany per part de l’escola i de l’administració, en línia amb el que recomana el Comitè dels drets de la infància de les Nacions Unides.

De fet, en data 23 de desembre de 2021 el Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament va aprovar una Declaració Institucional per unanimitat en què es comprometia a treballar des del Consorci d’Educació de Barcelona, del que forma part, per esbrinar els fets sobre les presumptes violències sexuals a l’Escola Barcelona, així com a col·laborar amb el procés d’investigació iniciat. D’acord amb aquesta declaració institucional, l’Ajuntament de Barcelona ha adquirit un compromís per aclarir els fets produïts a l’Escola Barcelona, al qual ha de respondre de manera efectiva.

Així mateix, la Sindicatura de Greuges considera que l’actuació del Consorci d’Educació de Barcelona ha estat insuficient i incomplerta per aclarir els casos de violències denunciats per nombrosos exalumnes de l’Escola Barcelona. Per aquest motiu, recomana a la Regidoria d’Educació que insti aquest organisme a anar més enllà de la condemna dels fets i la mostra de solidaritat amb els víctimes, i ofereixi també les disculpes reparadores que l’alumnat mereix.

Notícies

Col·legi del Teatre de Barcelona: La Sindicatura adverteix al Consorci d’Educació de l’obligació de garantir que totes les escoles disposin de protocols per erradicar les violències masclistes

Col·legi del Teatre

Arran de l’actuació d’ofici oberta pel cas del Col·legi del Teatre, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha advertit al Consorci d’Educació de Barcelona de la seva obligació de garantir que totes les escoles disposin de les eines, documentació i protocols adequats per a afavorir una bona convivència i clima escolar, i que s’assegurin de llur coneixement i implementació.

D’altra banda, la Sindicatura també ha recomanat al Consorci d’Educació de Barcelona que, en compliment de les tasques que té encomanades, intensifiqui i impulsi les actuacions de difusió i formació de tota la comunitat educativa encaminades a erradicar les violències a totes les escoles, siguin públiques, concertades o privades.

L’inici de l’actuació d’ofici

A través dels mitjans de comunicació, la Sindicatura de Greuges de la ciutat va conèixer la notícia de la instància que tretze exalumnes van presentar al Col·legi del Teatre de Barcelona, en data 28 de desembre de 2021. En ella s’exposen situacions d’assetjaments, abusos, vexacions, i vulneracions de drets per part de diversos professors entre els anys 2005 i 2020. Aquestes persones també explicaven que, en el seu moment, van posar en coneixement de la direcció de l’escola els fets i que aquesta no va fer cap actuació al respecte.

La Sindicatura va interessar-se pels fets denunciats per l’exalumnat del Col·legi del Teatre per avaluar si s’havien vulnerat els drets humans i llibertats fonamentals de les dones recollits, entre altres, a la Declaració sobre l’eliminació de la violència contra la dona (1993) i a la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista. En el marc d’aquesta actuació d’ofici, en data 19 de gener de 2022, es va sol·licitar informació al Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) i al Col·legi del Teatre de Barcelona per saber quin coneixement tenien dels fets i quines havien estat les actuacions impulsades per protegir i garantir el bon tracte de les joves.

La normativa vinculada a la violència masclista

Els fets que aquestes exalumnes han rebel·lat a la carta de denúncia constaten la violència masclista que van patir a l’escola i el seu entorn. Nacions Unides afirma en el preàmbul de la Declaració sobre l’eliminació de la violència contra la dona (1993) que aquesta constitueix una violació dels drets humans i les llibertats fonamentals.

La Llei catalana 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista també la defineix com una violació dels drets humans. A més, és una manifestació de la discriminació i desigualtat existents en el marc d’un sistema de relacions de poder desiguals entre homes i dones. Aquesta violència es produeix per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, i té com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic.

Aquesta Llei reconeix l’entorn educatiu com un àmbit específic on es pot manifestar la violència masclista entre els membres de la seva comunitat en actuacions com l’assetjament, l’abús sexual, el maltractament físic, sexual, psíquic o emocional. Les denúncies efectuades per les exalumnes del Col·legi del Teatre tenen a veure amb les violències que poden produir-se en l’entorn educatiu, supòsit contemplat en aquesta norma. 

Per últim, la Llei 12/2009 d’educació contempla les escoles com espai segurs on s’han de respectar els principis democràtics de convivència i els drets i les llibertats fonamentals. El dret a una educació integral inclou, entre altres manifestacions, el dret a la protecció contra tota agressió física, emocional o moral, així com el respecte de l’alumnat a la seva integritat física, la seva intimitat i la seva dignitat personal.

Les actuacions posteriors a les denúncies 

  • El professor en què principalment se centraven les denúncies ha presentat la dimissió. L’escola l’ha acceptada i ja no forma part del claustre del centre.
  • S’ha actualitzat el Projecte de Convivència i l’organigrama del centre amb un esperit d’autocrítica i de recerca de vies per a millorar la qualitat educativa.
  • S’han organitzat reunions amb l’alumnat per tal de tractar el tema i fer aflorar el possible neguit o situacions que fossin reprovables, així com incitar l’alumnat perquè aporti suggeriments. S’han facilitat espais i moments perquè l’alumnat es pugui reunir, i s’ha iniciat un pla de formació del professorat relacionat amb l’assetjament i l’abús de poder.
  • S’ha intensificat el Pla d’Acció Tutorial, insistint especialment en els valors que impregnen el centre (respecte, democràcia, participació, sensibilitat…).
  • Ha augmentat l’interès per part de l’alumnat i del professorat per crear un bon clima de convivència i ser conscients de la seva importància.

Les consideracions de la Sindicatura

En el cas del Col·legi del Teatre de Barcelona, la violència, explícita i implícita, era exercida pel professorat, comportament que encara afegeix més gravetat als fets. A més, les exalumnes han exposat la complicitat i passivitat de la resta del claustre i la direcció, els principals encarregats d’impulsar i garantir el bon clima escolar. Han explicat que eren situacions conegudes per tothom i que les víctimes no van rebre l’ajuda esperada pel centre.

El centre és el responsable més directe i proper en la implantació i activació dels protocols de prevenció i protecció de la violència, que han de ser coneguts i difosos entre tota la comunitat educativa. La mateixa escola ha reconegut la seva responsabilitat en els dèficits existents en la prevenció i atenció de la violència. I ha informat que ha iniciat actuacions per canviar les dinàmiques relacionals entre els membres de la comunitat educativa.

El primer pas que aquesta escola ha donat correctament és treballar en l’elaboració d’un nou Projecte de Convivència per generar un bon clima escolar. També ha fomentat actuacions d’investigació per conèixer si hi havia més alumnat afectat i per incentivar la seva participació en el Projecte de Convivència.

Cal recordar que implementar un Projecte de Convivència en el marc del Projecte Educatiu és una obligació legal que tenen totes les escoles, ja siguin públiques, concertades o privades, del Servei d’Educació de Catalunya (Resolució del Departament d’Educació  ENS/585/2017, de 17 de març, modificada el 16 de juliol 2020). El Projecte de Convivència  ha d’incloure els protocols de prevenció, detecció i intervenció enfront de situacions de conflictes greument perjudicials per a la convivència, com estableix el punt 6 de l’annex de la Resolució ENS/585/2017.

Per altra banda, la Llei 12/2009 d’educació atorga a la inspecció dels serveis educatius les funcions d’assegurar l’aplicació de l’ordenament i garantir l’exercici de drets i el compliment dels deures que se’n deriven. La denúncia a aquesta escola ha destapat les seves deficiències, però també la insuficient actuació del Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) vers el compliment de la normativa per part l’escola, que ni tan sols disposava de la documentació obligatòria (com un Projecte de Convivència adient). Un cop coneguts els fets, el CEB ha iniciat un treball conjunt amb l’escola per orientar-la en el disseny d’aquesta eina.

Notícies

‘La situació dels joves migrants sense referents familiars a la ciutat de Barcelona’, nou informe de la Sindicatura de Greuges

Joves migrants referents sense familiars

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha presentat l’informe ‘La situació de joves migrants sense referents familiars a la ciutat de Barcelona’, amb el propòsit d’abordar la realitat d’aquest col·lectiu vulnerabilitzat des de la perspectiva de la garantia de drets.

Per què aquest informe?

Des de l’any 2015, uns 9.000 infants i joves migrants sense referents familiars han arribat a Catalunya per una amalgama de raons que expliquen la seva decisió d’emprendre aquest viatge sense cap acompanyament familiar. En el sistema estatal d’atenció a la infància i la joventut, aquestes persones són acollides, tutelades i ateses per les comunitats autònomes. Quan assoleixen la majoria d’edat, finalitza la tutela administrativa i l’escenari és menys regulat i més diversificat.

Es tracta d’un col·lectiu que precisa un suport i un acompanyament específic per ajudar-los a desenvolupar el seu projecte de vida. L’estudi de la Sindicatura presta una especial atenció en els adolescents i joves de 18 a 23 anys, que s’enfronten sols i soles a una edat adulta registral, però no sempre real. L’objectiu és identificar com millorar i facilitar la transició a l’edat adulta en condicions d’igualtat i equitat, promovent el respecte als drets i llibertats garantits a qualsevol persona ciutadana de Barcelona.

La distribució competencial en matèria d’immigració és complexa

L’Estat té la competència exclusiva en matèria d’immigració i estrangeria i, per tant, defineix les normes d’entrada i residència de les persones migrants. Precisament, l’octubre de 2021 el Govern de l’Estat va aprovar una reforma del Reglament d’estrangeria sobre el règim jurídic de menors i extutelats. Aquesta reforma té el propòsit de donar resposta a una situació disfuncional que provocava que molts joves passessin a una situació d’irregularitat sobrevinguda amb risc d’exclusió social, un cop finalitzada la tutela per part de l’Administració a partir de la seva majoria d’edat. Les modificacions introduïdes també han de facilitar l’accés a l’ocupació d’aquells i aquelles joves amb edat de treballar.

Les comunitats autònomes, per la seva banda, són competents pel que fa al desenvolupament de normes i instruments per garantir drets i serveis que ajudin a la integració i inclusió d’aquest col·lectiu. També són les administracions encarregades de la tutela de les persones migrants menors d’edat i sense xarxa familiar.

Per últim, els ens locals són clau per salvaguardar la bona acollida, incorporació i participació de les persones migrants en les ciutats i pobles de Catalunya. Encara que no en tinguin les competències, són les administracions públiques més properes a la ciutadania i acostumen a ser la primera porta d’entrada als serveis públics. En el cas de Barcelona, l’Ajuntament ja fa més de vint anys que actua en l’atenció de les persones menors i joves migrants que arriben a la ciutat sense xarxa familiar, malgrat que no és una competència local (si bé l’ha d’atendre de forma subsidiària). Ara bé, el nombre de joves sense referents familiars a la ciutat ha crescut en els darrers anys, i no sempre s’han adequat els serveis i prestacions davant aquest increment, fet que ha pogut provocar desatenció cap a aquests i aquestes joves.

L’anàlisi del col·lectiu

Segons les dades de la Generalitat de Catalunya (DGAIA, 2021), s’estima que a la ciutat hi ha més de 200 joves migrants sense referents familiars. Cal assenyalar que aquestes dades només fan referència a la part d’aquest col·lectiu que ha estat en algun moment sota la tutela de la Generalitat. Per tant, deixa fora els que poden haver estat tutelats en altres comunitats autònomes, els que tenen dificultat per acreditar la seva minoria d’edat, o els que han arribat a Barcelona quan ja eren majors d’edat.

Quant al perfil dels i les joves, gran part d’ells són nois (97,1%) que han arribat recentment a la majoria d’edat. Una minoria són noies, que acostumen a estar invisibilitzades en les estadístiques. Algunes entitats estan treballant progressivament per adoptar estratègies amb perspectiva de gènere que permetin millorar l’atenció d’aquest col·lectiu, especialment vulnerable a la violència i a l’explotació sexual.

També és motiu d’inquietud l’estat de salut d’aquest col·lectiu de joves, especialment pel que fa a la seva salut mental i el consum de tòxics, ja que són factors de vulnerabilitat. L’estrès que desenvolupen les persones que han emprès soles el projecte migratori és especialment agut. Per aquest motiu, la Sindicatura considera que l’atenció psicosanitària de joves migrants sense referents familiars és imprescindible. Cal dir que la mobilitat o la precarietat residencial d’aquest col·lectiu dificulta la detecció, el seguiment i el tractament.

L’àmbit educatiu és un repte perquè marca de manera clara les seves possibilitats d’èxit futur. Ara com ara es detecten dificultats d’accés a l’educació i la formació. Si bé aquest és un dret de la infància, el cert és que aquelles persones que tenen més de 16 anys ja no es poden matricular fàcilment als instituts, i la manca de formació bàsica cronifica la seva situació futura.

Pel que fa a la incorporació d’aquest col·lectiu al mercat laboral, les persones joves migrants sense referents familiars pateixen més dificultats que la resta de joves per accedir a llocs de treball. Per això, iniciatives de suport com les que impulsa Barcelona Activa o entitats socials han de ser claus per afavorir aquesta primera entrada al mercat de treball. Especialment en el moment actual, que el nou Real decret ha eliminat traves a la seva incorporació al món laboral.

La seva participació en la vida social i cultural també és molt limitada, tot i ser cabdal pel seu benestar i inclusió social. Es pot dir que, en moltes ocasions, participen només d’activitats autoreferencials, on no s’enforteixen les xarxes relacionals amb l’entramat de la ciutat. També s’ha identificat una bretxa digital que dificulta el seu accés a recursos públics i privats.

Les propostes de la Sindicatura

Per tal de millorar l’atenció que es dona als joves migrants sense referents familiars a la ciutat, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha elaborat un seguit de propostes, de les quals en destacarem algunes d’elles des de diferents dimensions:

Dimensió jurídica

  • Donar seguiment a l’aplicació de la reforma del reglament d’estrangeria per garantir que els i les joves arriben a la majoria d’edat amb tota la documentació requerida i per reforçar el treball en els seus itineraris d’emancipació.
  • Reforçar els espais d’atenció de les persones joves migrants sense referents familiars, bé sigui en l’àmbit de la detecció o l’acompanyament, o en la defensa dels seus drets, a través d’instruments com: assessorament i atenció especialitzada, la clínica jurídica local, la figura de la persona referent o mentora, o el reforç dels equips educadors de carrer per millorar la detecció dels i les joves.

Dimensió socioeconòmica

  • Reforç de les alternatives residencials, atès el decalatge entre necessitats i recursos en l’àmbit de l’habitatge. Per això, caldria explorar altres opcions, com l’acolliment, que serviria no només per superar la situació de la manca d’habitatge, sinó que també afavoriria la creació de vincles entre joves i la societat d’acollida.
  • Reforç de l’atenció en salut mental, establint un protocol d’atenció i acompanyament psicològic i d’atenció a l’estrès posttraumàtic a través del desenvolupament d’un espai sociosanitari per persones en situació de risc d’exclusió social, ampliant la cobertura de programes de convalescència i psiquiatria de carrer. Aquesta actuació requereix coordinació interadministrativa.
  • Reforçar la formació i capacitació lingüística dels i les joves, i garantir la continuïtat de la formació d’aquest col·lectiu, facilitant també el seu accés als estudis superiors. Així mateix, vetllar perquè no es generin desigualtats digitals vers a aquestes persones joves.

Dimensió comunitària

  • Fomentar la participació del col·lectiu sense referents familiars a través de la creació d’espais on s’enforteixin les xarxes relacionals amb la ciutadania, i fent programes d’acompanyament i millora del seu sentiment de pertinença.
  • Implementar campanyes de sensibilització dirigides a la societat d’acollida per evitar narratives i discursos negatius cap al col·lectiu.

Dimensió de governança

  • Assegurar una coordinació multinivell i multisectorial entre les diverses administracions i àrees que tenen competències vinculades al col·lectiu.
  • Enfortir la formació especialitzada i el disseny de protocols que facilitin l’actuació dels diferents actors dels processos d’atenció, cura i inclusió d’aquests joves.
  • Millorar la recollida i tractament de dades, especialment quan no han estat subjectes al sistema de tutela i acollida durant la seva minoria d’edat.
  • Incorporar la perspectiva de gènere tant en el disseny com en la implementació i avaluació de les diferents actuacions i serveis.
  • Enfortir el rol de XBcn per dur a terme una coordinació més generalitzada i estructurada del treball de tots els actors involucrats, amb l’objectiu d’evitar el risc de duplicitats en algunes àrees, i escassetat de recursos en unes altres.
  • Enfortir mecanismes d’avaluació i seguiment dels diferents programes a fi de millorar les actuacions i serveis, identificant bones pràctiques i experiències que es puguin compartir amb altres ciutats de l’entorn.

Finalment, la Sindicatura recalca que és precisament en la majoria d’edat dels i les joves migrants sense referents familiars on l’Ajuntament té més marge d’actuació, ja que es tracta de joves residents a la ciutat. Ara bé, garantir un procés d’emancipació exitós requereix un treball continuat des del primer moment.

Notícies

La Sindicatura trasllada recomanacions a l’Ajuntament envers la gestió de la llosa de la ronda Sant Antoni

Llosa ronda Sant Antoni

Barcelona, 28 d’abril del 2022 – Després de diverses trobades amb el veïnat, les associacions de comerços i els representants polítics del consistori, la Sindicatura de Greuges de Barcelona vol posar èmfasi en la necessitat de trobar una solució participada a la gestió de la dinamització de la llosa de la ronda Sant Antoni fins al moment de la seva retirada.

L’escolta de la Sindicatura al veïnat i les associacions

La Sindicatura de Greuges de Barcelona va engegar a principis de 2022 el programa El síndic, a prop teu, amb la finalitat de conèixer de primera mà la realitat del veïnat mitjançant trobades obertes en els diferents barris de la ciutat. La primera sessió d’aquesta iniciativa va tenir lloc el 8 de febrer a Sant Antoni. Durant la trobada, el veïnat i les associacions van mostrar la seva preocupació per la situació actual de la llosa de l’antic mercat provisional de Sant Antoni, així com per la incertesa sobre el futur d’aquest espai públic.

Posteriorment, la Sindicatura va contactar amb les diferents associacions veïnals i comerciants de Sant Antoni i del Raval, amb l’objectiu de copsar les seves inquietuds i propostes. Les diferents entitats amb qui la Sindicatura ha dialogat són: Plataforma d’Afectats per la llosa de Sant Antoni; AV Sant Antoni; Sant Antoni Comerç; Som Sant Antoni; Fem Sant Antoni; De veí a veí; AV Raval; Eix Comercial Raval; Xarxa Veïnal del Raval; Tot Raval; Taller de Músics; Encants, i Mercat de Sant Antoni.

La darrera sessió oberta amb la ciutadania envers aquest assumpte va tenir lloc el 28 de març, en una reunió a la mateixa llosa en què van ser convocades totes les entitats anteriorment citades. Les persones participants van destacar les qüestions següents: la manca de contenidors a l’espai de la llosa; la manca de zones de càrrega i descàrrega; l’interès de les associacions de Sant Antoni i el Raval per dur a terme la dinamització de la llosa; la bonificació de les taxes que suposen certes autoritzacions d’ocupació de l’espai públic; la necessitat de comptar amb un compromís municipal pel calendari de les obres, i el desig de trobar una solució òptima i consensuada per la urbanització definitiva.

La Sindicatura trasllada la preocupació veïnal als Districtes de l’Eixample i Ciutat Vella

Al llarg dels mesos de març i abril del 2022, la Sindicatura de Greuges de Barcelona s’ha reunit amb els regidors dels districtes de l’Eixample i de Ciutat Vella per traslladar els reclams del veïnat dels barris de Sant Antoni i el Raval. També n’ha parlat amb la Tinenta d’Alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat.

Els regidors de districte han informat la Sindicatura que es preveu retirar la llosa a partir del setembre. Però, les obres de reforma de la ronda Sant Antoni no podran començar fins un mes i mig més tard. Per això, estan fent consultes al veïnat i els comerços per saber si es retira la llosa a la tardor i s’executen les obres (afectaria les campanyes de Nadal de 2022 i 2023 perquè la durada prevista de les obres és de 14 mesos), o bé si es fa després de la Festa Major de Sant Antoni de 2023.

Les consideracions de la Sindicatura

Com a aspectes positius, la defensoria destaca la creació d’un espai de coordinació entre els Districtes de Ciutat Vella i l’Eixample, la Tinència d’Alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat i els actors del territori. Es recorda, però, la necessitat de no deixar cap entitat i associació fora d’aquest espai per tal d’arribar a una solució realment consensuada i inclusiva. D’altra banda, també cal ressaltar l’assignació d’un dispositiu de la Guàrdia Urbana per garantir uns usos adequats de l’espai públic de la llosa, en compliment de les ordenances municipals.

Com a aspectes a millorar, cal incorporar plenament les aportacions veïnals i associatives en la presa de decisions, així com aprofundir en el diàleg amb la ciutadania per tal de construir propostes que contribueixin a la transformació de l’espai i els seus usos. La Sindicatura també considera que s’haurien d’impulsar actuacions amb determinats col·lectius en situació de vulnerabilitat per incidir des de la vessant preventiva i garantir l’atenció a les seves necessitats. Per últim, és molt important definir el procés de transformació urbanística de les rondes, tenint en compte les preferències i necessitats del veïnat.

Pel que fa a la dinamització de la llosa mentre no es produeixi la retirada definitiva, la Sindicatura considera que:

– Caldria millorar l’accessibilitat en diferents punts per tal de garantir el seu ús per part de les persones amb mobilitat reduïda i per la ciutadania en general. Alhora caldria valorar la conveniència d’instal·lar elements de protecció (baranes).

– Durant el dia es recomana establir una programació d’activitats que permeti fer ús de l’espai de la llosa sense molestar al veïnat. Durant les nits seria convenient mantenir la presència de la GUB per garantir la convivència i el dret al descans.

– Amb l’objectiu de fomentar uns bons usos, s’han recomanat les següents activitats:

  • Classes dirigides per la gent gran (activitats físiques, tallers…).
  • Activitats familiars (tallers, ludoteca, espai de lectura infantil…).
  • Exposicions temporals (culturals, campanyes de conscienciació, etc.).
  • Activitats artístiques o culturals desenvolupades per entitats o serveis del   territori (Taller de Músics, escoles, centres cívics, biblioteques…).
  • Punt verd mòbil, Punt d’Assessorament Energètic.
  • Punt de cita prèvia o de suport per a tràmits digitals.
  • Escola de formació viària de la GUB.
  • Estands per a entitats socials i de voluntariat.
  • Biblioteca a l’aire lliure que impliqui equipaments del territori.
  • Banc del temps.
  • Ràdio comunitària del Raval.

– També és necessari implicar les diferents entitats i associacions de les dues bandes de la ronda de Sant Antoni en la decisió de quin ús temporal donar a la llosa.

– Es recomana al consistori coordinar la programació d’activitats i cedir-ne la gestió a les entitats i associacions del territori. Seria convenient, però, que l’organització d’activitats no els suposés cap cost (taxes municipals o altres). 

– És fonamental articular un espai permanent de diàleg amb la ciutadania dels barris implicats per a gestionar la llosa i el futur de la reforma de la ronda Sant Antoni.