La Fiscalia de Delictes d’Odi ha fet pública la petició de dos anys de presó per a una internauta, que serà jutjada l’abril de 2023, per difondre a Twitter una notícia falsa amb l’objectiu de difamar els joves migrants sense referents familiars.
A l’escrit d’acusació, la Fiscalia de Delictes d’Odi considera que la internauta va cometre un delicte contra els drets fonamentals, en concret, una lesió de la dignitat de les persones per motius de discriminació per origen. Més enllà dels dos anys de presó, també demana que se la multi amb 6.570 euros i que se la inhabiliti durant cinc anys per a l’educació en l’àmbit docent, esportiu i de lleure.
La Sindicatura és l’origen de la primera iniciativa legal contra les fake news a Espanya
Va ser el juliol de 2019 quan la Sindicatura de Greuges de Barcelona va rebre un vídeo que s’estava difonent a xarxes socials i Whatsapp, amb un contingut que presumptament podria ser una incitació a l’odi contra el col·lectiu de joves migrants sense referents familiars.
La Sindicatura va traslladar aquest tema a la Fiscalia de Barcelona perquè va considerar que les imatges i el text d’aquesta publicació podia fomentar i promocionar la discriminació i l’odi contra un grup. Aquest tipus d’accions estan considerades delictes, segons el Codi Penal. Concretament, en el vídeo s’observava una aula d’escola amb menors d’edat que provocaven incidents en el mobiliari i que no respectaven l’autoritat de la professora. El text que acompanyava el vídeo era el següent: “Mando un vídeo de un centro educativo para los emigrantes menores de edad que entran ilegalmente en España. Ruego difusión para que España se entere de una vez como nos agradecen que los acojamos”.
El febrer de 2020 va fer-se pública la querella que la Fiscalia de Barcelona va presentar contra aquesta internauta acusada de difondre aquest vídeo amb les falses atribucions a un grup de joves migrants sense referents familiars. Després de les investigacions dels Mossos d’Esquadra, va demostrar-se que aquest vídeo corresponia a una aula educativa de Brasil i que l’atribució a aquest grup de joves migrants sense referents familiars era falsa. La Sindicatura de Greuges de Barcelona va celebrar que el trasllat d’aquesta informació cap a la Fiscalia de Barcelona es convertís en la primera iniciativa legal del Ministeri Públic contra les fake news a Espanya.
Tot i que aquesta va ser la primera iniciativa legal contra les notícies falses, ja existeix un precedent molt recent de condemna per difusió de fake news a Espanya. La darrera setmana, el 8 de novembre de 2022, un home va ser condemnat per penjar el juliol del 2019 un vídeo d’una brutal agressió a una noia, amb el qual va fer creure que es tractava d’imatges d’una violació que havia passat a Canet de Mar per atribuir-la a joves migrants sense referents familiars, malgrat que els fets havien passat a la Xina.
La Sindicatura ha proposat accions a l’Ajuntament per garantir els drets dels joves migrants sense referents familiars
El maig de 2022 la Sindicatura de Greuges de Barcelona va presentar l’informe ‘La situació de joves migrants sense referents familiars a la ciutat de Barcelona’, amb el propòsit d’abordar la realitat d’aquest col·lectiu vulnerabilitzat des de la perspectiva de la garantia de drets.
Des de l’any 2015, uns 9.000 infants i joves migrants sense referents familiars han arribat a Catalunya per una amalgama de raons que expliquen la seva decisió d’emprendre aquest viatge sense cap acompanyament familiar. En el sistema estatal d’atenció a la infància i la joventut, aquestes persones són acollides, tutelades i ateses per les comunitats autònomes. Quan assoleixen la majoria d’edat, finalitza la tutela administrativa i l’escenari és menys regulat i més diversificat.
Es tracta d’un col·lectiu que precisa un suport i un acompanyament específic per ajudar-los a desenvolupar el seu projecte de vida. L’estudi de la Sindicatura presta una especial atenció en els adolescents i joves de 18 a 23 anys, que s’enfronten sols i soles a una edat adulta registral, però no sempre real. L’objectiu d’aquest informe ha estat identificar com millorar i facilitar la transició a l’edat adulta en condicions d’igualtat i equitat, promovent el respecte als drets i llibertats garantits a qualsevol persona ciutadana de Barcelona.
Les propostes de la Sindicatura
Per tal de millorar l’atenció que es dona als joves migrants sense referents familiars a la ciutat, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha elaborat un seguit de propostes, de les quals en destacarem algunes d’elles des de diferents dimensions:
Dimensió jurídica
- Donar seguiment a l’aplicació de la reforma del reglament d’estrangeria per garantir que els i les joves arriben a la majoria d’edat amb tota la documentació requerida i per reforçar el treball en els seus itineraris d’emancipació.
- Reforçar els espais d’atenció de les persones joves migrants sense referents familiars, bé sigui en l’àmbit de la detecció o l’acompanyament, o en la defensa dels seus drets, a través d’instruments com: assessorament i atenció especialitzada, la clínica jurídica local, la figura de la persona referent o mentora, o el reforç dels equips educadors de carrer.
Dimensió socioeconòmica
- Reforç de les alternatives residencials, atès el decalatge entre necessitats i recursos en l’àmbit de l’habitatge. Per això, caldria explorar altres opcions, com l’acolliment, que serviria no només per superar la situació de la manca d’habitatge, sinó que també afavoriria la creació de vincles entre joves i la societat d’acollida.
- Reforç de l’atenció en salut mental, establint un protocol d’atenció i acompanyament psicològic i d’atenció a l’estrès posttraumàtic a través del desenvolupament d’un espai sociosanitari per persones en situació de risc d’exclusió social, ampliant la cobertura de programes de convalescència i psiquiatria de carrer. Aquesta actuació requereix coordinació interadministrativa.
- Reforçar la formació i capacitació lingüística dels i les joves, i garantir la continuïtat de la formació d’aquest col·lectiu, facilitant també el seu accés als estudis superiors. Així mateix, vetllar perquè no es generin desigualtats digitals vers a aquestes persones joves.
Dimensió comunitària
- Fomentar la participació del col·lectiu sense referents familiars a través de la creació d’espais on s’enforteixin les xarxes relacionals amb la ciutadania, i fent programes d’acompanyament i millora del seu sentiment de pertinença.
- Implementar campanyes de sensibilització dirigides a la societat d’acollida per evitar narratives i discursos negatius cap al col·lectiu.
Dimensió de governança
- Assegurar una coordinació multinivell i multisectorial entre les diverses administracions i àrees que tenen competències vinculades al col·lectiu.
- Enfortir la formació especialitzada i el disseny de protocols que facilitin l’actuació dels diferents actors dels processos d’atenció, cura i inclusió d’aquests joves.
- Millorar la recollida i tractament de dades, especialment quan no han estat subjectes al sistema de tutela i acollida durant la seva minoria d’edat.
- Incorporar la perspectiva de gènere tant en el disseny com en la implementació i avaluació de les diferents actuacions i serveis.
- Enfortir el rol de XBcn per dur a terme una coordinació més generalitzada i estructurada del treball de tots els actors involucrats, amb l’objectiu d’evitar el risc de duplicitats en algunes àrees, i escassetat de recursos en unes altres.
- Enfortir mecanismes d’avaluació i seguiment dels diferents programes a fi de millorar les actuacions i serveis, identificant bones pràctiques i experiències que es puguin compartir amb altres ciutats de l’entorn.
Finalment, la Sindicatura recalca que és precisament en la majoria d’edat dels i les joves migrants sense referents familiars on l’Ajuntament té més marge d’actuació, ja que es tracta de joves residents a la ciutat. Ara bé, garantir un procés d’emancipació exitós requereix un treball continuat des del primer moment.
