L’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) ha de vetllar pel compliment del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) que presten diferents empreses a la ciutat.
El cas concret denunciat davant la Sindicatura és el d’un home amb discapacitat reconeguda del 70% i mobilitat reduïda que va estar setmanes sense rebre el servei d’assistència domiciliària del que era beneficiari des de feia anys, amb incidències al llarg del temps.
Davant d’una manca d’entesa i confiança en la treballadora familiar que tenia assignada, va trucar a l’empresa prestadora del servei per demanar un canvi de professional i aquesta va deixar d’assistir al domicili. Entre silencis i una manca de control suficient, la seva queixa va quedar desatesa i ningú es va adonar que la treballadora familiar no cobria el servei fins que va passar més d’un mes.
Finalment, li van demanar disculpes, oferint recuperar les hores no prestades, es va reprendre el servei i se li va obrir un procés d’anàlisis i possible sanció a la treballadora, ja que el servei seguia assignat a ella malgrat la queixa de l’usuari.
La responsabilitat pública del servei
Els fets provats demostren l’existència de fallades importants en el control del servei i la seva coordinació. Problemes atribuïbles a l’empresa prestadora del servei en primera instància, però també a l’IMSS, com a responsable últim de la prestació del SAD, que ha de garantir la prestació del servei d’atenció domiciliària i la seva qualitat.
Davant d’aquesta situació, la Sindicatura de Greuges adverteix a l’IMSS de la seva responsabilitat pública per garantir un servei d’atenció de qualitat sempre que sigui necessari.
Durant aquesta setmana de tancament de novembre i inici de desembre, la defensoria de la ciutadania barcelonina ha dut a terme dues noves accions a diferents territoris: La Sindicatura, a prop teu als barris de muntanya (Vallvidrera, Tibidabo i les Planes) i La Sindicatura, a peu de carrer a la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell.
La Sindicatura, a prop teu als barris de muntanya
El Casal de Barri de Can Rectoret ha acollit una nova sessió de La Sindicatura, a prop teu, després que la Sindicatura de Greuges de Barcelona ja visités a peu de carrer les problemàtiques dels barris de muntanya el darrer mes de febrer. La Sindicatura, a prop teu és una audiència del síndic, David Bondia, i l’adjunta, Eva Garcia Chueca, als diferents barris de la ciutat, amb l’objectiu de presentar la institució a la ciutadania i que aquesta plantegi els reclams més destacats. L’acte va ser moderat per la periodista Carme Rocamora.
Algunes de les queixes veïnals han posat de manifest els problemes de planejament urbanístic, la pavimentació dels carrers o la canalització de les aigües. El veïnat també ha denunciat el procediment de neteja dels boscos i la gestió forestal del Parc de Collserola, ja que ha exposat la seva preocupació per possibles incendis futurs.
Finalment, la ciutadania ha reivindicat la preservació del patrimoni arquitectònic de la zona, sobretot l’edifici del Sanatori, i ha insistit en una reclamació històrica dels barris de muntanya: la millora del transport públic. No comparteixen la proposta municipal del bus a demanda, i exposen que el necessari és una millora dels horaris i de les freqüències de pas dels autobusos que ja recorren els barris de muntanya.
La Sindicatura, a peu de carrer a la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell
Durant aquesta setmana també ha tingut lloc una nova edició de La Sindicatura, a peu de carrer. En aquest cas, als barris de la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell. Aquesta iniciativa consta d’una passejada pels diferents barris de la ciutat, acompanyades de representants dels moviments veïnals, sectorials, educatius, etc. Posteriorment, la Sindicatura trasllada els reclams rebuts a la Gerència de Districte i a l’àmbit polític corresponent.
La jornada ha començat amb una reunió amb La Marina, un projecte comunitari i de proximitat que va més enllà d’un mitjà de comunicació. La Marina compta amb una tirada de 6.000 exemplars mensuals i és el periòdic gratuït de referència a la zona. Alhora també té la versió digital i una emissora de ràdio (102.5 FM), en funcionament des de l’any 1988.
L’A peu de carrer ha continuat amb una visita a dues zones de l’espai públic on es practica esport a l’aire lliure: el tenis taula a la plaça de Sant Cristòfol i l’skatepark a la plaça del Moviment Obrer. En la primera de les ubicacions, han estat uns esportistes jubilats qui han recuperat i mantingut l’espai de tenis taula durant els darrers mesos.
Tot seguit, l’equip de la Sindicatura s’ha desplaçat a l’Escola Bressol Somriures, gestionada per la cooperativa Suara. Es tracta d’una escola bressol situada dins de Mercabarna i que ofereix servei als pares i mares que hi treballen. Per acabar, s’ha visitat l’Espai Jove La Bàscula, un equipament municipal de la Marina que dóna resposta a les necessitats i inquietuds dels adolescents i joves del barri, així com les instal·lacions esportives ubicades en el mateix complex.
Sense monitoratge de suport a l’activitat de piscina
Una família barcelonina va presentar una queixa a la Sindicatura de Greuges per exposar la seva disconformitat per la no assignació de monitoratge de suport per a la seva filla en l’activitat de piscina d’un Centre Esportiu Municipal (CEM) de la ciutat.
La nena de nou anys té reconeguda una discapacitat del 41% per un trastorn genètic rar que li genera problemes de desenvolupament, de llenguatge i cognitius. Per aquest motiu, és necessari un suport per dur a terme les activitats en les mateixes condicions que altres infants de la seva edat.
Disposa de dictamen que reconeix que té necessitats educatives especials (NEE), per les quals en l’entorn escolar necessita vetlladora i educació especial. També té reconegut el dret a monitoratge de suport en activitats de piscina o els casals d’estiu de l’Ajuntament de Barcelona.
Hi ha constància que aquest no és un cas aïllat. S’han fet públiques altres situacions d’infants que no poden anar a la piscina en horari escolar o no poden fer l’activitat extraescolar per manca de monitors.
La Sindicatura es dirigeix a l’Ajuntament
L’IBE ha traslladat que actualment tenen 265 peticions de monitoratge de suport en activitats esportives per ainfants, de les quals el 13% està en llista d’espera per iniciar el suport (229 sol·licituds s’han cobert).
Pel que fa a la temàtica concreta de la queixa rebuda, l’IBE ha manifestat que es troba amb una doble problemàtica: l’entitat organitzadora de l’activitat no disposa de personal per garantir la inclusió de l’infant, i les entitats específiques no compten amb el personal adequat durant el dia, l’hora i l’espai de l’activitat esportiva. L’IBE ha assegurat que, en el moment en què es trobi el personal adient, l’infant podrà començar l’activitat, però no hi ha previsió de quan es podrà resoldre la situació.
Tanmateix, la Sindicatura ha insistit en la necessitat de cercar alternatives durant la manca de monitoratge de suport. Atenent el nombre de persones i famílies afectades (un 13% del total de sol·licitants), i mentre es busquen maneres de preveure i evitar situacions com l’actual, és necessari abordar la situació com a urgència i facilitar una solució provisional, a l’efecte de no vulnerar els drets dels infants afectats. Cal explorar les alternatives que puguin ser viables per oferir una solució; si cal, conjuntament amb les famílies i l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat.
Camí per recórrer en la garantia de la pràctica esportiva inclusiva
La Llei 13/2014 d’accessibilitat defineix el suport personal com a persona preparada per facilitar o garantir l’ús de productes i serveis, la comunicació o la mobilitat a les persones amb discapacitat, com ara l’intèrpret de la llengua de signes, el guia intèrpret o l’assistent personal.
Sobre aquest punt, la Sindicatura vol posar èmfasi en el fet que el programa Barcelona Esport Inclou fa anys que està engegat. Per tant, s’entén que haurien d’existir els mecanismes necessaris per garantir la disponibilitat de persones preparades per donar suport en les activitats esportives (formació directa o indirecta de personal, contractes amb entitats gestores dels CEM, subvencions a entitats organitzadores o específiques, etc.).
Per aquest motiu, és necessari impulsar les mesures per ampliar el nombre de persones amb la formació adienten monitoratge de suport per a infants amb diversitat funcional.
Cal millorar la informació d’aquest tipus de serveis municipals
La Llei d’accessibilitat també estableix que les administracions públiques i els proveïdors de serveis públics han d’informar en els seus webs sobre les condicions d’accessibilitat dels serveis que ofereixen i dels mitjans de suport disponibles.
Després d’analitzar quina és la informació municipal que el consistori aporta a la ciutadania i quina comunicació s’ha dut a terme amb la família promotora de la queixa, la Sindicatura ha conclòs que no s’està complint amb la Llei 13/2014 d’accessibilitat.
La Sindicatura considera que la informació web del CEM objecte de queixa no es correspon amb el que preveu la llei, ja que només inclou la definició del servei i la manera de sol·licitar-lo, i no fa referència a les condicions d’accés o a la disponibilitat. Cal explicitar el funcionament del circuit i les possibilitats d’obtenir una resposta i accedir al monitor en un període de temps concret.
Pel que fa al cas concret, la família va exposar que no disposava d’informació directa per part de l’Institut Barcelona Esports i que el responsable del CEM no els facilitava informació precisa. La investigació de la Sindicatura constata aquest fet, al qual cal afegir que la família està rebent la informació de manera verbal, una pràctica que en pot condicionar el contingut. És necessari que les famílies afectades puguin efectuar directament la sol·licitud (amb els suports necessaris quan calgui) i, especialment, aconseguir resposta escrita, amb tota la informació adient. En aquesta línia, la defensoria recomana a l’IBE que revisi aquest circuit i que permeti a les persones o famílies rebre una informació directa i clara de la situació.
La Fiscalia de Delictes d’Odi ha fet pública la petició de dos anys de presó per a una internauta, que serà jutjada l’abril de 2023, per difondre a Twitter una notícia falsa amb l’objectiu de difamar els joves migrants sense referents familiars.
A l’escrit d’acusació, la Fiscalia de Delictes d’Odi considera que la internauta va cometre un delicte contra els drets fonamentals, en concret, una lesió de la dignitat de les persones per motius de discriminació per origen. Més enllà dels dos anys de presó, també demana que se la multi amb 6.570 euros i que se la inhabiliti durant cinc anys per a l’educació en l’àmbit docent, esportiu i de lleure.
La Sindicatura és l’origen de la primera iniciativa legal contra les fake news a Espanya
Va ser el juliol de 2019 quan la Sindicatura de Greuges de Barcelona va rebre un vídeo que s’estava difonent a xarxes socials i Whatsapp, amb un contingut que presumptament podria ser una incitació a l’odi contra el col·lectiu de joves migrants sense referents familiars.
La Sindicatura va traslladar aquest tema a la Fiscalia de Barcelona perquè va considerar que les imatges i el text d’aquesta publicació podia fomentar i promocionar la discriminació i l’odi contra un grup. Aquest tipus d’accions estan considerades delictes, segons el Codi Penal. Concretament, en el vídeo s’observava una aula d’escola amb menors d’edat que provocaven incidents en el mobiliari i que no respectaven l’autoritat de la professora. El text que acompanyava el vídeo era el següent: “Mando un vídeo de un centro educativo para los emigrantes menores de edad que entran ilegalmente en España. Ruego difusión para que España se entere de una vez como nos agradecen que los acojamos”.
Tot i que aquesta va ser la primera iniciativa legal contra les notícies falses, ja existeix un precedent molt recent de condemna per difusió de fake news a Espanya. La darrera setmana, el 8 de novembre de 2022, un home va ser condemnat per penjar el juliol del 2019 un vídeo d’una brutal agressió a una noia, amb el qual va fer creure que es tractava d’imatges d’una violació que havia passat a Canet de Mar per atribuir-la a joves migrants sense referents familiars, malgrat que els fets havien passat a la Xina.
La Sindicatura ha proposat accions a l’Ajuntament per garantir els drets dels joves migrants sense referents familiars
Des de l’any 2015, uns 9.000 infants i joves migrants sense referents familiars han arribat a Catalunya per una amalgama de raons que expliquen la seva decisió d’emprendre aquest viatge sense cap acompanyament familiar. En el sistema estatal d’atenció a la infància i la joventut, aquestes persones són acollides, tutelades i ateses per les comunitats autònomes. Quan assoleixen la majoria d’edat, finalitza la tutela administrativa i l’escenari és menys regulat i més diversificat.
Es tracta d’un col·lectiu que precisa un suport i un acompanyament específic per ajudar-los a desenvolupar el seu projecte de vida. L’estudi de la Sindicatura presta una especial atenció en els adolescents i joves de 18 a 23 anys, que s’enfronten sols i soles a una edat adulta registral, però no sempre real. L’objectiu d’aquest informe ha estat identificar com millorar i facilitar la transició a l’edat adulta en condicions d’igualtat i equitat, promovent el respecte als drets i llibertats garantits a qualsevol persona ciutadana de Barcelona.
Les propostes de la Sindicatura
Per tal de millorar l’atenció que es dona als joves migrants sense referents familiars a la ciutat, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha elaborat un seguit de propostes, de les quals en destacarem algunes d’elles des de diferents dimensions:
Dimensió jurídica
Donar seguiment a l’aplicació de la reforma del reglament d’estrangeria per garantir que els i les joves arriben a la majoria d’edat amb tota la documentació requerida i per reforçar el treball en els seus itineraris d’emancipació.
Reforçar els espais d’atenció de les persones joves migrants sense referents familiars, bé sigui en l’àmbit de la detecció o l’acompanyament, o en la defensa dels seus drets, a través d’instruments com: assessorament i atenció especialitzada, la clínica jurídica local, la figura de la persona referent o mentora, o el reforç dels equips educadors de carrer.
Dimensió socioeconòmica
Reforç de les alternatives residencials, atès el decalatge entre necessitats i recursos en l’àmbit de l’habitatge. Per això, caldria explorar altres opcions, com l’acolliment, que serviria no només per superar la situació de la manca d’habitatge, sinó que també afavoriria la creació de vincles entre joves i la societat d’acollida.
Reforç de l’atenció en salut mental, establint un protocol d’atenció i acompanyament psicològic i d’atenció a l’estrès posttraumàtic a través del desenvolupament d’un espai sociosanitari per persones en situació de risc d’exclusió social, ampliant la cobertura de programes de convalescència i psiquiatria de carrer. Aquesta actuació requereix coordinació interadministrativa.
Reforçar la formació i capacitaciólingüística dels i les joves, i garantir la continuïtat de la formació d’aquest col·lectiu, facilitant també el seu accés als estudis superiors. Així mateix, vetllar perquè no es generin desigualtats digitals vers a aquestes persones joves.
Dimensió comunitària
Fomentar la participació del col·lectiu sense referents familiars a través de la creació d’espais on s’enforteixin les xarxes relacionals amb la ciutadania, i fent programes d’acompanyament i millora del seu sentiment de pertinença.
Implementar campanyes de sensibilització dirigides a la societat d’acollida per evitar narratives i discursos negatius cap al col·lectiu.
Dimensió de governança
Assegurar una coordinació multinivell i multisectorial entre les diverses administracions i àrees que tenen competències vinculades al col·lectiu.
Enfortir la formació especialitzada i el disseny de protocols que facilitin l’actuació dels diferents actors dels processos d’atenció, cura i inclusió d’aquests joves.
Millorar la recollida i tractament de dades, especialment quan no han estat subjectes al sistema de tutela i acollida durant la seva minoria d’edat.
Incorporar la perspectiva de gènere tant en el disseny com en la implementació i avaluació de les diferents actuacions i serveis.
Enfortir el rol de XBcn per dur a terme una coordinació més generalitzada i estructurada del treball de tots els actors involucrats, amb l’objectiu d’evitar el risc de duplicitats en algunes àrees, i escassetat de recursos en unes altres.
Enfortir mecanismes d’avaluació i seguimentdels diferents programes a fi de millorar les actuacions i serveis, identificant bones pràctiques i experiències que es puguin compartir amb altres ciutats de l’entorn.
Finalment, la Sindicatura recalca que és precisament en la majoria d’edat dels i les joves migrants sense referents familiars on l’Ajuntament té més marge d’actuació, ja que es tracta de joves residents a la ciutat. Ara bé, garantir un procés d’emancipació exitós requereix un treball continuat des del primer moment.
Apostar per un model de joc inclusiu permet garantir l’accés al joc a nens i nenes amb diversitat funcional i possibilita que tota la infància, independentment de les seves característiques, pugui compartir-los. D’aquesta manera, s’assegura la interacció entre infància i, per tant, la seva integració a través del joc.
Actuació d’ofici de la Sindicatura durant els anys 2020 i 2021
L’any 2020 la Sindicatura de Greuges de Barcelona ja va obrir una actuació d’ofici per avaluar el grau d’accessibilitat i inclusivitat de les àrees de joc infantil de la ciutat. Aquesta intervenció va finalitzar l’any 2021 amb dues recomanacions destacades a l’Ajuntament: que la renovació i la creació de noves zones de joc infantil compleixin l’objectiu que l’any 2030 el 100% dels parcs infantils siguin accessibles i inclusius, i que cada barri barceloní disposi, com a mínim, d’una d’aquestes àrees per tal de garantir el dret al joc de la totalitat de la infància.
Quina és la diferència entre accessibilitat i inclusivitat?
Cal considerar un espai de joc com a inclusiu quan afavoreix un ús i gaudi compartit, ofereix múltiples maneres d’aproximar-se als elements de joc, i dona resposta als diversos interessos i capacitats dels infants.
D’altra banda, una àrea de jocs és accessible quan l’element principal de l’espai ho sigui o quan ho siguin les activitats lúdiques que s’hi poden desenvolupar: gronxar-se, lliscar i enfilar-se. L’àrea que atén diverses discapacitats i garanteix que totes les activitats lúdiques són accessibles, és considerada totalment accessible.
Accions impulsades per l’Ajuntament en aquesta matèria
El 2019 va presentar-se el Pla de Joc a l’espai públic de Barcelona amb horitzó 2030, una iniciativa amb 10 fites clau. El propòsit final és que el 100% de les àrees de joc siguin accessibles i amb elements certificats com a inclusius.
Tot i que l’accessibilitat i la inclusió són les pedres angulars de la renovació i creació de noves àrees de joc infantil, l’Ajuntament és conscient de la dificultat que la totalitat de les àrees de la ciutat siguin accessibles. En aquest context, el mes de setembre de 2022, la Sindicatura va tenir coneixement de la voluntat del Govern municipal que l’any 2024 el 90% de la població tingui una àrea de joc infantil accessible a 15 minuts de casa, com a molt lluny. Amb aquest objectiu, el consistori ha convocat un concurs de projectes per crear 10 àrees de joc totalment accessibles, que s’emmarca en les mesures del Pla de joc a l’espai públic per garantir el dret al joc de tots els infants.
Els jardins de Massana, nova àrea de joc accessible (i inclusiu?)
En el marc dels pressupostos participatius de l’any 2020, va proposar-se el projecte de la construcció d’un parc 100% inclusiu als jardins de Massana, al Districte de Sant Andreu. Aquest projecte va ser seleccionat i el segon més votat del Districte.
L’actuació consisteix a crear una àrea de joc infantil accessible i inclusiva als jardins de Massana. El pressupost inicial va incrementar-se per tal de poder recollir les demandes de la promotora de la queixa (s’explica posteriorment). A causa de la crisi actual, l’estimació econòmica total per incloure tots els jocs demanats s’incrementa fins a 1.074.532 €.
Actualment, manquen 240.000 € i s’està treballant per definir amb quin import es tancarà l’avantprojecte. Es plantegen dues vies: ajustar l’àmbit d’actuació i/o aconseguir dotació addicional. Per això, la Sindicatura considera oportú proposar que, en cas que es consideri incorporar al projecte el gronxador sol·licitat, es valori amb la promotora fer-ho de manera alternativa a un altre (o altres) jocs projectats, per tal de no incrementar més la dotació pressupostària.
El Districte informa que l’avantprojecte del parc preveu la instal·lació de dos blocs de gronxadors per disposar de tota la varietat de seients que garanteixin l’accessibilitat necessària. Aquests gronxadors els podran utilitzar infants amb cadira de rodes i en tots caldrà fer transferència. Considerant la totalitat dels jocs, s’ha tingut en compte que la gran majoria els puguin usar infants amb la cadira de rodes.
Aquesta Sindicatura valora molt positivament que la majoria dels jocs que s’instal·laran als jardins de Massana siguin inclusius i puguin ser usats per infants amb cadira de rodes. Tanmateix, considera que cal anar un pas més enllà i esmerçar esforços en els ajustos que siguin necessaris i puguin assumir-se, amb l’objectiu de donar resposta a situacions concretes.
Es tracta, doncs, de promoure l’autonomia de la infància amb diversitat funcional. El fet que a les àrees de joc infantils hi hagi aquests elements de joc no només contribueix a garantir el seu dret a jugar en condicions d’igualtat, sinó que els encoratja a veure’s a si mateixos com a ciutadans i ciutadanes de ple dret.
El cas concret d’una família de Sant Andreu
Una família de Sant Andreu amb un infant amb una pluridiscapacitat del 82% va formalitzar una queixa a la Sindicatura de Greuges per reclamar la instal·lació de jocs inclusius en un parc infantil (jardins de Massana), a prop del seu domicili.
La família va sol·licitar al Districte de Sant Andreu que en la creació de la nova àrea de joc infantil ubicada als jardins de Massana s’instal·lessin uns gronxadors inclusius amb plataforma per a cadira de rodes, per tal d’evitar la transferència de l’infant de la cadira de rodes al gronxador. El Districte va respondre que la creació d’aquesta nova àrea es trobava en fase de redacció d’avantprojecte i va traslladar a la família les exigències tècniques per a la certificació del gronxador sol·licitat (normes europees UNE-EN 1176, UNE-EN 1177 i UNE 147103). Aquests requisits també incloïen la necessitat de garantir el control d’accés al joc (cartelleria, panys i tanca perimetral) i la supervisió d’una persona adulta en tot moment.
D’acord amb aquestes exigències, l’Ajuntament considera que ara com ara no és possible instal·lar el gronxador accessible per a cadira de rodes als jardins de Massana, ja que no poden garantir-se les condicions de seguretat demanades. En canvi, la Sindicatura sí que creu que el consistori disposa de marge per garantir que, en cas que s’instal·li el gronxador, l’àrea de joc sigui segura, com ja ho han fet altres municipis catalans com Terrassa, Sitges, Ripoll o Roses.
L’article 2 de la Convenció sobre el dret de les persones amb discapacitat i l’article 2 del Reial decret 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat, reconeixen la necessitat d’establir ajustos raonables, quan siguin necessaris en un cas particular, per garantir a les persones amb diversitat funcional el gaudi o l’exercici de tots els drets humans i llibertats fonamentals, en igualtat de condicions. D’acord amb aquesta normativa, la Sindicatura de Greuges entén que s’hauria de reconsiderar la possibilitat d’incloure l’element de joc sol·licitat per la ciutadana al projecte dels jardins de Massana.
Viabilitat d’instal·lar a curt termini un gronxador que eviti la transferència
Amb data 5 d’abril de 2022, l’Ajuntament de Barcelona va assumir el compromís següent amb la ciutadana: quan aparegui al mercat un gronxador de les característiques anteriorment exigides, s’instal·larà als jardins de Massana un gronxador de plataforma millorat, d’accés lliure, que no necessiti ni tancament perimetral de seguretat ni supervisió constant, i que sigui certificable d’acord amb els requisits de seguretat establerts en les normes vigents per a aquest tipus d’element.
El gronxador que compleixi aquests requisits es podrà incorporar al projecte, com a màxim, un cop s’hagin iniciat les obres. La Sindicatura celebra la bona predisposició del consistori davant la petició de la ciutadana. Tanmateix, tal com s’ha argumentat, no hi ha impediments insalvables per instal·lar un gronxador amb plataforma d’entre els que hi ha actualment, adoptant totes les mesures necessàries per garantir la seguretat de les persones usuàries. Aquesta podria ser la solució fins que aparegui al mercat un altre gronxador amb estàndards de seguretat més elevats. En aquest cas, caldria procedir a la substitució del que ja estigués instal·lat.
Bones pràctiques a altres municipis de l’Estat
El compliment de la normativa europea vigent tampoc hauria de ser un obstacle. Aquesta Sindicatura ha pogut constatar, com a exemple de bones pràctiques, que en municipis com Terrassa, Sitges, Ripoll o Roses, entre altres, s’han instal·lat gronxadors amb plataforma donant compliment als requisits abans esmentats.
Un exemple és el cas del parc de Can Robert, a Sitges, on s’han posat senyalitzacions que indiquen que és un gronxador adaptat i les persones que el vulguin utilitzar han de demanar les claus a la guingueta del parc. També al municipi de Roses, a l’espai situat davant la pista annexa del pavelló poliesportiu, on s’ha tancat el perímetre per evitar qualsevol tipus d’incident amb altres persones usuàries del parc.
Fora de Catalunya, hi ha municipis amb menys de 10.000 habitants que han instal·lat aquests tipus de gronxadors. És el cas de Manzanedo (Burgos), Oropesa (Castelló) o Breña Baja (Santa Cruz de Tenerife).
En una nova edició del projecte A peu de carrer, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha recorregut el Clot-Camp de l’Arpa per atendre les propostes, reclams i preocupacions del moviment veïnal i associatiu de la zona.
La jornada va començar amb una trobada amb l’Associació de Veïnes i Veïns de Clot – Camp de l’Arpa, amb qui va tractar-se el Pla de protecció patrimonial del Clot; la situació de l’execució de les obres de la Torre del Fang o Can Miralletes; els usos que tindrà l’equipament de la Fàbrica del Plom, i altres temes objecte de queixa a la Sindicatura.
Posteriorment, l’equip de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, encapçalat pel síndic Bondia, va desplaçar-se a l’entorn de les Glòries, per avaluar la incidència de les obres, les possibles molèsties ocasionades per l’edicte ubicat a Llacuna-Gran Via, o l’afectació a l’Escola Casas, entre altres.
Abans d’iniciar la tarda, va tenir lloc una reunió amb la Federació d’Entitats del Clot – Camp de l’Arpa, la coordinadora que aplega 43 entitats del barri. Des de la federació ens van traslladar la seva preocupació per l’ús de l’espai públic, pel futur de la gestió comunitària del patrimoni ciutadà, i pels equipaments pendents.
A peu de carrer al Clot-Camp de l’Arpa va concloure amb una darrera trobada amb l’Orfeó Martinenc, l’entitat sociocultural que promou la cultura popular del barri i facilita espais a moltes entitats de la zona. Els representants de l’Orfeó van manifestar la seva inquietud per la complicada situació que pateixen els ateneus a Barcelona.
El nou projecte de la Sindicatura de Greuges de Barcelona per al període 2021-2026 va començar un any enrere, quan David Bondia va prendre possessió com a nou síndic de greuges de Barcelona el darrer mes d’octubre del 2021.
La Sindicatura aprofita aquesta efemèride per repassar les iniciatives i les accions dutes a terme des de la institució en aquest primer any de nou projecte.
Una Sindicatura al costat de la ciutadania
La ciutat és la seva gent, les seves persones, el seu teixit social. Per aquesta raó, un dels nous propòsits que persegueix la Sindicatura és que la institució estigui present en els setanta-tres barris i els deu districtes que conformen Barcelona. La Sindicatura de Greuges ha de ser un territori i no només una ubicació física. “S’ha de treballar de forma itinerant en el territori per conèixer i connectar amb les problemàtiques de la ciutadaniavinculades als drets humans de proximitat”, manifesta David Bondia.
Mensualment es duen a terme tres accions presencials per acostar la institució a la ciutadania:
Iniciativa
Breu descripció
La Sindicatura, a peu de carrer
Visita i passejada pels diferents barris de la ciutat, acompanyades de representants dels moviments veïnals, sectorials, educatius, etc.
La Sindicatura, a prop teu
Organització d’una audiència del síndic i l’adjunta als diferents barris de la ciutat, amb l’objectiu de presentar la institució a la ciutadania, i que aquesta plantegi els reclams més destacats del barri.
Sindicatura itinerant
Membres de l’equip de la defensoria es traslladen a equipaments de la ciutat per atendre en primera persona la ciutadania que vulgui fer consultes o presentar queixes.
Abans de concloure l’any, la Sindicatura es desplaçarà a Horta; el Gòtic; la Marina, o la Marina del Prat Vermell, entre altres.
Una Sindicatura que actuï de manera proactiva
El síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, també destaca la importància de tenir una institució proactiva, que actuï en temps real per solucionar, o, fins i tot, per anticipar la vulneració de drets de les persones. Per aquest motiu, en aquest primer any del projecte 2021-2026, la Sindicatura ha impulsat un total de 47 actuacions d’ofici que visibilitzen les diferents problemàtiques de la ciutat.
Entre altres, ressalten quatre actuacions d’ofici, que s’han convertit en informes monogràfics:
Més maneres d’intervenir: mediació administrativa i dictamen
Durant aquest primer any, s’han explorat altres vies d’actuació que s’ajustin al reglament de la Sindicatura de Greuges de Barcelona i que permetin anar més enllà en la defensa i la garantia dels drets fonamentals i les llibertats públiques de la ciutadania barcelonina.
Entre altres, la Sindicatura ha iniciat el camí de la mediació administrativa per aconseguir resoldre conflictes entre un ciutadà o ciutadana i l’administració municipal. Concretament, ho ha fet en dos casos: en la gestió de l’espai públic de la ronda Sant Antoni i en la nova ubicació d’un centre d’acollida per a persones sense llar amb addiccions al costat d’una escola.
L’altra situació en què la Sindicatura ha aplicat la mediació administrativa ha estat en la preocupació generada per la nova ubicació d’un centre d’acollida per a persones sense llar amb addiccions al costat d’un centre escolar, que va amoïnar algunes famílies de l’Escola Les Aigües. Aquest procés de mediació va finalitzar amb una resolució conjunta de la Sindicatura de Greuges de Barcelona i el Síndic de Greuges de Catalunya.
Pel que fa a altres vies d’actuació, la Sindicatura també va emetre un dictamen després que el 12 de maig de 2022 es publiqués al BOPB (Butlletí Oficial de la Província de Barcelona) l’anunci d’informació pública de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) sobre l’aprovació de l’Ajut d’urgència social per a famílies amb infants de 0 a 16 anys.
Davant l’anunci de presentar les sol·licituds únicament per mitjans electrònics, la Sindicatura va recordar a l’IMSS que cal vetllar de manera efectiva per l’equitat digital i possibilitar altres vies. En el seu dictamen, la defensoria també va recomanar a l’IMSS que garanteixi l’ampliació de 4 milions d’euros en l’import de la convocatòria, donat el greuge comparatiu amb edicions anteriors.
Creació d’un grup de treball per abordar les violències
Per últim, cal destacar que la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha impulsat la creació del Grup de Treball per abordar l’abús i l’assetjament sexual a dones, infància i adolescència, que pretén esdevenir un espai per tractar quin és l’avenç necessari en el tractament d’aquestes situacions per part dels organismes públics locals, així com contribuir al procediment de recuperació de les seqüeles generades en les víctimes.
Aquest grup de treball compta amb la participació de diversos perfils professionals, amb l’objectiu de dur a terme un tractament holístic de la situació: el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia; l’advocada i criminòloga experta en dret penal i gènere, Carla Vall; l’actriu i vocal de l’Acadèmia del Cinema Català, Maria Molins; la psicòloga especialitzada en violències masclistes, Aina Troncoso; les periodistes d’investigació Núria Juanico i Albert Llimós; la fundadora de la Fundació Vicki Bernadet, la mateixa Vicki Bernadet, i la psicòloga de l’Associació in via, Patricia Ortuño.
Analitzar la ciutat en funció de l’afectació de drets
Aquest any 2022, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha establert una nova metodologia de classificació de les seves intervencions. En aquesta nova organització, la institució estructurarà les seves actuacions en funció dels drets afectats.
Concretament, la Sindicatura ha establert quatre àmbits d’actuació i un eix interseccional.
Una nova actuació d’ofici de la institució defensa la necessitat de formular i concretar el dret humà a l’energia per tal de poder exigir jurídicament la seva efectivitat. Després d’analitzar l’increment de l’import de les tarifes elèctriques i les iniciatives públiques dutes a terme, la Sindicatura ha traslladat vint recomanacions a l’Ajuntament de Barcelona.
En el marc del Dia Mundial de l’Estalvi d’Energia decretat pel World Energy Forum, que se celebra demà 21 d’octubre, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha publicat l’informe El dret humà a l’energia: impacte de l’increment de les tarifes de la llum a Barcelona, en què s’analitza l’impacte de l’increment de les tarifes elèctriques a Barcelona, tant en la ciutadania com en l’Ajuntament, i s’exploren vies adequades per minimitzar els seus efectes.
Al llarg del 2021 i del primer semestre del 2022, s’ha produït una pujada històrica del preu de l’electricitat al mercat majorista, que a principis d’any rondava els 50 €/MWh i ha augmentat fins a superar els 500 €/MWh amb l’inici de la guerra d’Ucraïna. Per aquest motiu, la Sindicatura va intervenir d’ofici per elaborar El dret humà a l’energia: impacte de l’increment de les tarifes de la llum a Barcelona, un informe que defensa la necessitat d’abordar els assumptes relacionats amb l’energia des d’un enfocament basat en els drets humans.
La defensoria de la ciutadania barcelonina considera que cal un canvi de paradigma: deixar enrere el concepte de les persones com a mers clients d’una empresa subministradora, i aconseguir que els ciutadans i ciutadanes siguin titulars d’un dret subjectiu als subministraments bàsics a un preu assequible (i dins d’uns paràmetres bàsics i essencials de consum). És convenient recordar que, actualment, el control sobre l’energia es concentra en mans d’uns quants actors econòmics, grans oligopolis, amb el vistiplau de les autoritats públiques.
Revertir les lògiques imperants avui dia passa per la formulació i el reconeixement del dret humà a l’energia. En aquest estudi presentat per la Sindicatura, s’identifica el marc jurídic protector del dret a l’energia en l’àmbit internacional, estatal i europeu, i s’explica el model de protecció per les persones més vulnerabilitzades, a escala estatal, autonòmica i local. A continuació, es recull un seguit de bones pràctiques i, finalment, es presenten propostes d’actuació i recomanacions de la Sindicatura de Greuges a l’Ajuntament de Barcelona en aquesta matèria.
El dret a l’energia ha de ser considerat un nou dret humà
El dret a l’energia encara no ha estat reconegut explícitament per cap instrument internacional de drets humans. Avui dia es tracta d’un constructe polític impulsat des de la societat civil, que té l’objectiu d’aconseguir que l’energia sigui tractada com un bé essencial, més enllà del concepte actual de mercaderia. Cal recordar que és un bé indispensable per atendre les necessitats bàsiques de la vida diària d’una persona en un habitatge: llum, escalfor, refrigeració, alimentació, comunicació, mobilitat, etc.
La premissa de partida d’aquest informe es basa en la necessitat i el reconeixement del dret a l’energia com un nou dret humà. Davant la situació actual de pobresa energètica, s’han implementat estratègies estatals i autonòmiques destinades a fer front als efectes de la crisi econòmica en la població més vulnerabilitzada. Tot i que són mesures necessàries, també són insuficients, ja que el seu fonament es basa en l’assistencialisme, però persisteix la manca d’obligacions jurídiques vinculants. Per aquest motiu, la Sindicatura considera imprescindible formular i concretar la necessitat d’un dret humà a l’energia per tal de poder exigir jurídicament la seva efectivitat.
D’altra banda, el dret als subministraments bàsics sí que ha estat recollit com a part substancial d’altres drets reconeguts internacionalment. Però, cal fer un pas més enllà per establir un marc jurídic autònom que serveixi d’eina per a les propostes i iniciatives legislatives que s’estan duent a terme per pal·liar la pobresa energètica.
En aquesta línia, la formulació del dret humà a l’energia s’engloba en el discurs renovador dels drets humans emergents, que qüestionen i revolucionen el codi de valors utilitzat fins ara, i adeqüen les exigències morals a noves circumstàncies. La Sindicatura entén que el dret humà a l’energia s’ha de contextualitzar en una triple dimensió: un dret de la ciutadania (acabar amb la concepció que és un dret del consumidor); un servei públic (deixar d’entendre-la com un bé privat i una font de lucre), i una base necessària per a la transició energètica cap a les energies renovables.
Com ja s’ha citat anteriorment, la concreció del dret humà a l’energia permet articular un discurs centrat en la necessitat de concebre l’energia com un bé comú. L’estudi de la Sindicatura ja s’avança a una possible reacció contrària a aquesta mesura, que basi els arguments en el seu cost. Aquesta oposició pot ser rebatuda de dues maneres: tots els drets humans són cars i la implementació dels mateixos no pot fixar-se en funció de les despeses, sinó de les necessitats.
“No serà una tasca fàcil, però sí possible: només cal mirar enrere i adonar-nos del camí que ha recorregut fa pocs anys el reconeixement del dret a l’aigua potable i el sanejament. L’energia també és indispensable per a la vida de les persones”, ha manifestat David Bondia, síndic de greuges de Barcelona.
La formulació del dret humà a l’energia no pot quedar únicament en mans dels juristes, ja que cal un treball conjunt des de diverses disciplines (economia, enginyeria, sociologia, psicologia, politologia, etc.). Aquesta interacció entre els diversos àmbits possibilita aplicar sis eixos d’actuació a la configuració del dret humà a l’energia: disponibilitat; accessibilitat; assequibilitat i acceptabilitat; qualitat; participació, i sostenibilitat.
També s’ha de determinar l’estructura interna del dret humà a l’energia, la titularitat i l’objecte de protecció. Davant el dilema de si es tracta d’un dret individual o un dret col·lectiu, la Sindicatura convé que és un dret de titularitat individual que protegeix interessos comuns. Per tant, la seva exigibilitat davant les administracions pot fer-se de manera individual (dret inherent a la persona o família) o col·lectiva (garantia de béns comuns), sense que una forma exclogui l’altra.
Les mesures impulsades contra la pobresa energètica a Barcelona
A diferència del que passa amb el subministrament d’aigua, en què la competència és de caràcter municipal, en el cas del subministrament elèctric, el marc competencial de què disposen les entitats locals és més reduït. No obstant això, actualment estan assumint funcions rellevants i, probablement, encara podrien desenvolupar-ne més.
També cal recordar que una part important de l’aplicació de les mesures previstes per la legislació estatal i autonòmica depèn d’informes i documents emesos des de les institucions municipals, generalment els serveis socials.
Entre altres accions, a Barcelona cal destacar la creació d’una xarxa extensa de punts d’assessorament energètic (PAE). Donen servei a tots els districtes de Barcelona des del gener del 2017 i tenen 12 oficines distribuïdes per tot el territori de la ciutat. El seu objectiu és combatre la pobresa energètica, concretament garantint els drets que preveu la legislació vigent pel que fa a l’accés als subministraments bàsics, i millorar l’eficiència de les llars de la ciutat de Barcelona, prioritzant les més vulnerabilitzades. El servei és de titularitat municipal i el gestionen un conjunt d’entitats socials.
Persones ateses
2019
2020
2021 (gener-setembre)
Dones
8.037
8.942
12.549
Homes
4.034
4.407
6.662
Persones amb altres identitats de gènere
8
2
11
Total de persones ateses
12.079
13.351
19.222
Dades facilitades pel Servei PAE
Tenint en compte la situació excepcional viscuda durant l’any 2020, pot observar-se un increment notable dels casos gestionats pels PAE de la ciutat si comparem els primers nou mesos de 2021, dels quals es disposen dades, en relació amb el 2019.
La despesa de l’Ajuntament de Barcelona en subministrament elèctric
L’Ajuntament ha informat la Sindicatura de Greuges de Barcelona que el 100% del subministrament elèctric del consistori i els organismes municipals està certificat per la Comissió Nacional del Mercat i de la Competència (CNMC) conforme procedeix de fonts renovables. Afegeix que s’exigeix a la comercialitzadora que el 100% de l’energia elèctrica que proveeix sigui amb garantia d’origen d’energia verda.
També cal indicar que l’escala de preus de l’energia no ha tingut efecte en el preu que paga l’Ajuntament de Barcelona durant l’exercici 2021, ja que té concertat un preu fix anual en el preu unitari de l’energia pel conjunt de subministraments elèctrics municipals i els organismes associats.
Conclusions i propostes d’actuació en l’àmbit local
Tot i que les competències en l’àmbit municipal per promoure un canvi sistèmic o revertir les tendències alcistes dels preus són limitades, des del món local es poden fer grans passos per minorar els impactes en la ciutadania, reduir la vulnerabilitat de les persones i incrementar la seva capacitat de resiliència:
Comunicació i transparència. És un moment clau per explicar i discernir entre el sistema energètic i el sistema elèctric (crisi del gas vs. pujada dels preus de l’electricitat), o discernir entre la distribuïdora i la comercialitzadora que ens ven l’energia. En paral·lel a la informació i la comunicació, cal impulsar la transparència i la participació real i efectiva, que vagi més enllà de la protecció dels “lliures consumidors”, i promoure campanyes dirigides a tota la ciutadania sobre el context, els impactes i les accions que es duguin a terme.
Impuls de les energies renovables. Cal fer esforços, orientar recursos com els fons europeus Next Generation, i promoure l’activitat de petites i mitjanes empreses i d’economia social i solidària en el camp de les renovables, amb l’objectiu d’identificar, acompanyar i assessorar un procés exhaustiu de transició energètica a la ciutat mitjançant autoconsum i autoconsum compartit.
Justícia social i climàtica. S’han de repartir els costos de la crisi energètica actual de manera justa. Les decisions normatives i polítiques determinen com s’assignen els costos de l’energia a través de les factures de la ciutadania. És fonamental que la transició energètica ineludible no requereixi una despesa o un esforç més gran per a les persones afectades per la pobresa energètica.
Transició energètica socialment justa. És imprescindible acompanyar els processos de regeneració urbana amb projectes de transició energètica. S’han de reforçar els programes i orientar els fons (tipus Next Generation) a identificar proactivament zones vulnerabilitzades on cal dinamitzar l’autoconsum i la generació renovable. S’ha de proveir de processos de mediació les finques de veïnat i cercar solucions econòmicament acceptables. En aquest sentit, és un impediment el fet que per participar en l’assessorament i la instal·lació que ofereix Barcelona Energia, les famílies hagin de perdre el bo social en veure’s obligades a canviar de companyia comercialitzadora.
Posar fre a la gestió privada dels serveis bàsics. Diversos estudis elaborats per la Federació Europea de Sindicats de Serveis Públics – EPSU mostren l’encariment dels preus de béns privatitzats. També s’ha copsat com diversos relators especials de les Nacions Unides (Heller, Alston o Arrojo) han constatat amb molta preocupació aquesta realitat. La dependència de la volatilitat dels mercats i l’orientació a la maximització dels beneficis econòmics en forma de dividends té com a conseqüència el creixement de la pobresa energètica, la manca de respostes davant contextos com l’actual, talls de llum a persones vulnerabilitzades o factures elevades amb contractació de serveis de manteniment, entre altres. Cal promoure des del món municipal una gestió pública i comunitària de l’energia, en la mesura que es tracta d’un bé públic i prioritzant la seva funció social.
Cerca de consens i front comú entre diferents actors i escales d’actuació, per impulsar polítiques energètiques amb vessant social. Els països de la UE són, en gran part, responsables de les seves polítiques energètiques nacionals, i les normes de la UE els permeten prendre mesures d’emergència per protegir els consumidors dels costos més elevats. Cal que les administracions pressionin perquè aquestes mesures siguin urgents, eficaces i equitatives.
Suport a diferents actors per reduir la dependència dels combustibles fòssils. És convenient donar suport i acompanyar el teixit empresarial i l’economia local per a un viratge cap a una dependència menor dels combustibles fòssils i el seu preu volàtil. Per exemple, impulsant les polítiques encaminades a reduir la demanda i a signar acords de compra d’energia renovable, iniciant propostes d’agregació de la demanda entre les petites empreses perquè signin conjuntament aquests contractes, etc.
Tasques de fiscalització i control de les empreses per a la defensa del dret a l’energia. Es poden articular aliances amb altres escales territorials de govern per activar diverses vies judicials amb el propòsit d’impulsar litigis estratègics que aspirin a canviar el marc normatiu o una determinada interpretació del dret, amb efectes generals que transcendeixin el cas concret.
Les 20 recomanacions de la Sindicatura a l’Ajuntament
Mantenir i reforçar els punts d’assessorament energètic (PAE) com una política estable a l’Ajuntament de Barcelona, i ampliar alguns dels seus serveis, ja que han millorat l’accés a la informació i l’empoderament de la ciutadania de Barcelona en matèria de drets energètics.
Recuperar la presencialitat dels PAE. Més enllà que es continuï amb el servei de cita prèvia, cal recuperar l’atenció presencial i sense cita per a les persones que tinguin una urgència, com per exemple un tall de subministrament.
Incorporar un servei nou d’assessoria específica en l’àmbit de la rehabilitació com les “One stop shops” o atenció en finestreta única, basat en exemples d’altres ciutats europees.
Continuar i reforçar les auditories energètiques a les llars més vulnerables per contribuir que les persones vulnerabilitzades facin un ús digne dels seus subministraments, ja que, en molts casos, el seu consum està per sota del necessari per viure dignament.
Identificar els col·lectius més vulnerables a la pobresa energètica. Diversos estudis fets a la ciutat de Barcelona mostren com el gènere és un factor de risc, o que la infància i les persones grans són més vulnerables. Cal que l’Ajuntament de Barcelona desenvolupi programes específics d’atenció a aquests col·lectius més vulnerables implicant-hi els PAE, els serveis socials, les escoles, l’atenció primària i les xarxes de veïnatge, entre altres.
Prestar una atenció més integral a les persones que pateixen pobresa energètica. És necessari reforçar el seu seguiment i acompanyament, no només per part dels PAE, sinó també en coordinació amb Serveis Socials i altres serveis especialitzats. En molts casos, pateixen altres vulnerabilitats, més enllà de la pobresa energètica.
Establir ajudes per a la rehabilitació d’edificis a famílies vulnerabilitzades i identificar proactivament els edificis i les llars més necessitades a través de mediadors comunitaris que, a la vegada, facilitin la gestió d’aquests projectes amb el veïnat. Cal que aquestes ajudes arribin a les persones més vulnerabilitzades prioritzant criteris de renda i establint mecanismes per facilitar-hi l’accés mitjançant l’eliminació de les barreres burocràtiques.
Organitzar formacions i sessions divulgatives sobre optimització de factures, ajudes a les quals acollir-se i drets energètics. Algunes d’aquestes formacions ja es fan des dels PAE, però l’objectiu és que transcendeixin més enllà d’aquests espais i arribin a tota la ciutadania. Es proposa que es puguin impartir en espais com ara les biblioteques, centres cívics, consells de barri, etc.
Instar el Govern central perquè totes les comercialitzadores puguin oferir descomptes a les famílies en situació de vulnerabilitat i aconseguir una aplicació eficaç de les ajudes, principalment en funció de les rendes.
Dur a terme una diagnosi de la demanda energètica a través d’una auditoria per establir quins són els grans consumidors d’energia de la ciutat, i poder reduir o estalviar aquells consums dels quals es pot prescindir. En l’àmbit domèstic cal detectar on es produeix un consum més elevat de l’energia i oferir formacions per orientar les persones sobre la necessitat d’un canvi en els seus hàbits de consum.
Mantenir la comercialitzadora pública com a servei municipal que contribueix a un canvi de model orientat a entendre l’energia com un servei públic i un dret de la ciutadania.
Impulsar comunitats energètiques a tots els barris i districtes de la ciutat oferint teulades i equipaments públics perquè la ciutadania les pugui gestionar, o bé donant suport a iniciatives entre particulars (com ja es fa a Sant Martí, el Guinardó o Sants). Cal potenciar el rol de l’economia social i solidària en aquests processos, així com propiciar mecanismes perquè persones en situació de vulnerabilitat energètica puguin participar de manera vinculant en aquestes comunitats energètiques com a membres de ple dret.
Elaborar una guia per a la implementació de plaques solars a la ciutat de Barcelona amb l’objectiu de fomentar l’autoconsum a escala particular. Aquesta guia ha de tenir en compte i informar sobre la tipologia d’edificis i les normatives aplicables, a fi d’impulsar l’autoconsum.
Incrementar l’autoconsum col·lectiu de proximitat (escoles, instituts, gimnasos i altres edificis municipals). Potenciar les comunitats energètiques locals mitjançant la cessió de teulades municipals per poder crear espais col·lectius de generació d’energia fora del mercat que també puguin contribuir a reduir la pobresa energètica a la ciutat.
Impulsar una campanya comunicativa que doni a conèixer programes com el “Carrega’t d’energia” per tal d’arribar a la ciutadania i fer-los partícips de les diferents iniciatives que contribueixen a ampliar la seva cultura energètica.
Promoure iniciatives d’impuls de l’autoconsum compartit al sector empresarial, com les que ja es duen a terme des de BCN Energia i l’Ajuntament; incentivar les petites i mitjanes empreses del sector de les renovables; acordar processos de transició energètica, com el que es treballa actualment a la Zona Franca, i buscar proactivament l’eficiència en consum, però també econòmica, als contractes de llum d’aquest sector.
Millorar l’eficiència energètica del patrimoni municipal. Cal que els edificis, les instal·lacions i els espais públics redueixin encara més els costos dels subministraments municipals i de les entitats que en depenen.
Avançar en altres formes de generació renovable a la ciutat, com ara l’eòlica i la fotovoltaica.
Reforçar els refugis climàtics i garantir-ne l’obertura, amb la finalitat d’aconseguir el confort tèrmic de la ciutadania en situacions de temperatures extremes i a tot el territori.
Fer màxima publicitat i difusió de totes les mesures que es duguin a terme a la ciutat per reduir l’impacte de l’increment de les tarifes de la llum sobre la ciutadania, amb l’objectiu de garantir el dret humà a l’energia.
La defensoria de la ciutadania barcelonina conclou la seva actuació d’ofici defensant que cal revisar el model d’atenció telefònica i telemàtica dels Centres de Serveis Socials.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha tancat una actuació d’ofici iniciada el febrer del 2022 en què s’ha analitzat el model dels serveis socials de la ciutat. La principal conclusió d’aquesta intervenció ha estat que les persones i famílies es troben amb dificultats per accedir als Centres de Serveis Socials (CSS) de manera àgil, fet que posa en relleu la necessitat de continuar treballant per a la millora d’aquest servei de protecció social.
L’origen de l’actuació d’ofici
La Sindicatura de Greuges de Barcelona va abordar d’ofici aquesta qüestió arran d’una visita del programa A peu de carrer el darrer 24 de febrer al barri del Raval. En el marc d’aquesta iniciativa, la defensoria de la ciutadania barcelonina va reunir-se, entre altres, amb les següents entitats: Casal dels Infants del Raval, Punt de Referència i Top Manta.
Aquestes associacions es troben en contacte constant amb persones vulnerabilitzades que requereixen la tasca dels serveis socials. En aquesta línia, la Sindicatura ha estat receptora de tres reclams vinculats als serveis socials: la dificultat d’aconseguir una cita prèvia en un temps raonable, l’espera de setmanes per aconseguir l’atenció efectiva per part dels equips professionals dels serveis socials municipals, i que bona part de l’atenció social es fa de manera telefònica, amb les mancances que això comporta.
La dificultat d’accés als serveis socials
Històricament, la Sindicatura ha fet referència, en les seves resolucions, informes i actuacions d’ofici, al temps d’espera excessiu que pateixen les persones usuàries de serveis socials. En aquesta ocasió, des de Punt de Referència s’ha denunciat que les cites prèvies per demanar l’informe de situació de vulnerabilitat acostumaven a donar-se passats 30 dies, tot i la urgència de disposar d’aquest document per participar en convocatòries d’ajudes i subvencions. D’altra banda, Top Manta ha mostrat la seva disconformitat amb els terminis de concessió de cites prèvies amb el pretext de la pandèmia, o el Casal dels Infants del Raval ha exposat els esculls amb què es troben per contactar de manera ràpida i àgil amb els serveis socials municipals.
L’expressió d’aquestes dificultats posa de manifest que es mantenen els impediments per a un fàcil accés als serveis socials, als quals cal afegir el fet que continua l’atenció telefònica des de l’inici de la pandèmia. La Sindicatura s’ha dirigit a l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) per sol·licitar el temps mitjà d’espera per les cites concertades als Centres de Serveis Socials (CSS) de Barcelona. Cal destacar, però, que l’IMSS només ha aportat la informació referent a les primeres visites:
Districte
Temps mitjà d’espera per a la primera visita (dies naturals). Gener 2022
Ciutat Vella
14,03
Eixample
13,60
Gràcia
10,66
Horta-Guinardó
11,20
Les Corts
13,28
Nou Barris
15,17
Sant Andreu
18,06
Sant Martí
12,75
Sants-Montjuïc
8,82
Sarrià-Sant Gervasi
7,81
Mitjana global
13,12
En comparació amb la mitjana de temps de l’any 2019 (21,34 dies segons dades de la pàgina web municipal), s’observa una millora significativa en termes numèrics. Tot i això, la Sindicatura considera important reflexionar sobre alguns aspectes.
Es tracta de dades mitjanes de districtes, fet que pot significar que les dades s’allunyin d’aquesta mitjana en determinats centres de la ciutat. De fet, així es pot desprendre de les informacions aportades per les entitats i les persones que s’han dirigit a la Sindicatura.
El temps d’espera encara pot ser més llarg quan els casos es troben en seguiment (fins ara s’ha parlat de primera visita), segons les dades facilitades per persones usuàries i entitats, i constatades en gestions fetes des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona.
L’atenció de les urgències és un dels factors que generen més malestar entre les persones ateses pels serveis socials. La Sindicatura coneix els protocols d’atenció a les urgències; no obstant això, creu que cal replantejar els circuits i protocols d’atenció de les urgències socials, posant les persones al centre del sistema.
L’atenció a distància i presencial
La Sindicatura de Greuges de Barcelona també s’ha dirigit a l’IMSS per conèixer actualment quina és la distribució de l’atenció presencial i a distància. El nombre i percentatge de les visites fetes de manera presencial i a distància als CSS durant el mes de gener de 2022 són els següents:
Indicador
Nombre d’atencions
Percentatge d’atencions
Entrevistes presencials i visites a domicili
9.961
47,17%
Entrevistes telemàtiques
11.155
52,83%
Total d’atencions
21.116
100%
L’IMSS ha informat que en l’apartat d’entrevistes telemàtiques s’inclouen visites, cites i gestions amb les persones usuàries derivades de les entrevistes. L’organisme municipal de serveis socials ha afegit que s’està treballant per discernir aquesta diferència. D’altra banda, l’IMSS també ha manifestat que, en la modalitat d’entrevistes telemàtiques, s’està introduint la possibilitat de fer-les per videotrucada.
Per últim, cal detallar que l’atenció té un caràcter presencial o telemàtica en funció de la ubicació del treball de l’equip professional: presencialment en el CSS o telemàticament quan les persones de l’equip fan teletreball. L’IMSS ha informat que el motiu pel qual s’estableixen torns que comporten treballar de manera telefònica amb la ciutadania són les necessitats de separació física entre les persones treballadores, tal com indica el Pla de prevenció davant la Covid-19 de l’IMSS.
El replantejament dels serveis socials
Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, el nombre de persones ateses en els CSS de la ciutat ha augmentat un 22,5% en els anys 2020 i 2021. La Covid-19 ha impactat especialment en els sectors més desafavorits de la ciutadania, context que s’ha evidenciat en situacions com la pèrdua o la precarització de llocs de treball, l’augment de la pobresa i del risc de vulnerabilitat, així com la incidència entre grups de població com els infants o la gent gran.
En el cas dels serveis socials municipals, l’adaptació a les noves circumstàncies originades per la pandèmia s’ha traduït en noves formes d’atenció, com la telefònica, i en la contractació de professionals per fer front a l’augment de la demanda. També s’ha instaurat la millora de la dotació dels equips telefònics i informàtics.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que la Covid-19 ha posat sobre la taula replantejaments importants. Existeix un cert consens sobre la necessitat d’un model de serveis socials menys enfocat als ajuts econòmics i que incorpori una visió més centrada en la prevenció i en la persona, alhora que en la seva integració dins el grup i la comunitat. També hi ha dificultats pel que fa al finançament dels serveis socials.
La persistència al llarg dels anys, tot i les millores, de les diverses dificultats per accedir als CSS de manera àgil i d’acord amb les situacions de vulnerabilitat de la ciutadania, posa en relleu la necessitat de seguir treballant per a la millora dels serveis socials de la ciutat, introduint les modificacions o transformacions necessàries.
Per aquest motiu, la Sindicatura ha recomanat a l’Ajuntament de Barcelona un canvi en el model dels serveis socials de la ciutat que permeti una atenció més àgil de persones i famílies. Encara se segueix fent una part important de l’atenció social per via telefònica, la qual cosa, tot i que assegura el contacte entre la persona atesa i el servei municipal, no facilita el diàleg ni propicia el context adequat d’apropament.
Malauradament, els períodes de reflexió i canvi sovint són més lents del que les vides de les persones i les comunitats requereixen per desenvolupar els seus projectes, i accedir amb garanties als serveis de protecció social i a la cobertura de les necessitats bàsiques en condicions d’igualtat.
Tot i que l’Ajuntament va acceptar les recomanacions de la Sindicatura de Greuges de Barcelona el 2019, tres anys després persisteix el problema de les aglomeracions durant la Festa de la Mercè.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha copsat com a l’edició d’enguany de la Festa de la Mercè s’han repetit algunes incidències que ja van motivar l’obertura d’una actuació d’ofici el 2019. El motiu principal de l’actuació d’ofici duta a terme tres anys enrere va ser l’elevat nombre de persones concentrades a l’avinguda Maria Cristina, amb els consegüents riscos d’allau i escenes d’ansietat entre qui volia sortir de l’aglomeració i no podia.
L’actuació d’ofici va concloure, entre altres, amb tres recomanacions de la Sindicatura a l’Ajuntament que continuarien sent vigents actualment: vetllar de forma més proactiva per la seguretat en els actes de gran format a l’espai públic; planificar futurs actes amb altres formats que permetin diversificar l’oferta i l’assistència, i prendre mesures oportunes per controlar els aforaments als esdeveniments a l’espai públic.
L’aforament de l’avinguda Maria Cristina
L’any 2019, l’Ajuntament va informar la Sindicatura de Greuges de Barcelona que l’aforament màxim de l’espai delimitat pel concert (avinguda Maria Cristina fins a les Torres Venecianes) era de 20.640 persones. El mateix Ajuntament va informar que la nit del 23 de setembre del 2019 va arribar-se a superar l’aforament de 40.000 persones, motiu pel qual va ocupar-se la plaça Espanya i part del Parc Joan Miró. Les xifres són similars a les dels anys anteriors (s’havia arribat a les 50.000 persones l’any 2017 i a les 55.000 el 2018 ). El consistori afegí que no va dur-se a terme control d’aforament, “ja que era un concert a la via pública i en un espai d’accés lliure, igual que la resta d’activitats de la Festa de la Mercè”.
El gran nombre d’assistents a l’avinguda Maria Cristina fa que aquest sigui un espai de referència any rere any. Per tant, la Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que ni la massiva afluència ni el fet que es tracti de públic jove és nou per a l’organització. En aquesta línia, la Sindicatura vol destacar que des de l’any 2019 ja es disposava d’informació prèvia suficient per a poder realitzar la prevenció necessària per evitar aglomeracions i situacions de riscen futures edicions.
L’any 2019 l’assistència als concerts de l’avinguda Maria Cristina doblava el valor previst com a aforament màxim. Aquest fet resulta particularment greu amb la concurrència de dues circumstàncies: hi havia antecedents d’anys anteriors en què també s’havien assolit i fins i tot superat aquestes xifres, i l’informe municipal del 2019 no aportava cap dada que demostrés que volia evitar-se aquesta massiva afluència a l’avinguda Maria Cristina.
És important destacar que l’article 14 de l’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona estableix que els organitzadors d’actes celebrats als espais públics han de garantir la seguretat de les persones i els béns. Així mateix, l’Ordenança diu que l’Ajuntament no atorgarà autoritzacions per a la celebració d’esdeveniments en l’espai públic quan la previsió de públic assistent, entre altres, pugui posar en perill la seguretat, la convivència o el civisme. En el cas de l’acte de l’avinguda Maria Cristina l’any 2019, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va qüestionar si s’havia complert amb rigor el que preveu la normativa, i més tenint en compte que es tracta d’un acte que organitza el mateix consistori.
Anàlisi de riscos i propostes per a futures edicions
En el marc de La Mercè 2019, el govern municipal també va comunicar a la Sindicatura que s’havien produït reunions de valoració després de la nit del 23 de setembre de 2019, en les quals es va constatar que no havia tingut lloc cap situació d’emergència. Segons l’informe de l’Ajuntament, “va haver-hi un excés d’aforament, que va provocar diverses situacions de molèsties entre el públic assistent, perquè la mobilitat era molt difícil”. Per part dels serveis sanitaris, en aquestes reunions de valoració també es va fer constar la problemàtica de les ampolles de vidre, ja que la majoria d’intervencions van ser per talls produïts per restes d’ampolles trencades.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona va considerar que aquest aforament ja constituïa per si mateix un perill, atesa l’objectivitat que introdueix la dada de l’aforament previst a la fitxa d’identificació de l’acte. D’altra banda, també resulta poc encertat que l’informe municipal qualifiqui de “molèsties” fets que, segons va copsar la Sindicatura, elevaven la situació a la categoria de perill o situació d’emergència.
Una de les accions municipals preses l’any 2019 va ser l’organització d’una taula per revisar el plantejament de la festa en l’avinguda Maria Cristina; l’anàlisi de la programació per a aquest espai; la possibilitat de millorar la ubicació de l’escenari i les barres, i el control de l’entrada de vidre.
D’altra banda, una alternativa que va proposar la Sindicatura de Greuges de Barcelona l’any 2019 va ser la de desenvolupar actes similars alhora, però en format més petit. Dirigits al mateix públic, però en diferents punts de la ciutat, amb l’objectiu de desconcentrar la gran afluència en un únic acte. Per últim, la defensoria també va posar sobre la taula la conveniència de controlar els aforaments als actes als espais públics.
La resposta de l’Ajuntament a les recomanacions de la Sindicatura
Un dels organismes municipals implicats en les recomanacions de la Sindicatura, l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), va coincidir en què calia revisar el plantejament de l’espai de Maria Cristina en cinc punts: limitar la programació a l’espai i fer-la sempre en concurrència amb altres espais de concerts de gran format; estudiar formes de tallar l’accés en cas d’aforament excessiu; estudiar la manera d’impedir l’entrada de vidre; repensar la ubicació de l’escenari, la circulació del públic i les sortides d’emergència, i per últim, valorar la possibilitat de buscar espais alternatius a la ciutat.
Tot i que l’Ajuntament va acceptar les recomanacions de la Sindicatura de Greuges de Barcelona l’any 2019, persisteix el problema d’aglomeracions durant la Festa de la Mercè.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona iniciarà, el pròxim dijous 29 de setembre, el projecte ‘Sindicatura itinerant’, en què membres de l’equip de la defensoria es traslladaran a equipaments de la ciutat per atendre en primera persona la ciutadania que vulgui fer consultes o presentar queixes.
Aquesta nova iniciativa arrencarà a la Biblioteca García Márquez de Sant Martí de Provençals de 10 a 13 h i de 15 a 18 h. L’equip de la Sindicatura de Greuges de Barcelona estarà ubicat a la planta -1 d’aquest equipament municipal amb l’objectiu d’escoltar els ciutadans i ciutadanes que vulguin exposar vulneracions de drets o disconformitat amb algun servei municipal.
“Estrenem un dels projectes que ja tenia en el meu programa de 7 eixos i 33 propostes, que permetrà crear una Sindicatura itinerant, que sigui un territori i no només una ubicació”, ha manifestat el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia. En la línia d’acostar la institució als barcelonins i barcelonines, la finalitat del projecte ‘Sindicatura itinerant’ és estar present als 73 barris de la ciutat per garantir la defensa dels drets humans de proximitat al veïnat de la ciutat.
La darrera visita de la Sindicatura al Districte de Sant Martí va produir-se el darrer 25 de gener de 2022, en el marc de la iniciativa ‘A peu de carrer’ i en què el síndic va reunir-se amb l’AVV de Sant Martí de Provençals, la Coordinadora d’Entitats VERN, l’Escola d’Adults de la Verneda i l’Associació Sant Martí Esport.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha acompanyat el divendres 23 de setembre (de 22 a 1 h) l’Observatori contra l’Homofòbia en l’atenció a possibles violències lgtbi-fòbiques durant la Festa de la Mercè.
Aquesta atenció s’ha produït de manera telefònica, via whatsapp, en el 699 90 16 51. Tot i que aquest any ha estat el primer en què col·labora la Sindicatura de Greuges de Barcelona, és la tercera edició en què l’Observatori contra l’Homofòbia posa en marxa aquest servei. Enguany també s’ha comptat amb la col·laboració de la Guàrdia Urbana de Barcelona.
A causa de l’estigma que encara comporten els temes relatius a l’orientació sexual i la identitat de gènere, la violència i la discriminació contra les persones LGTBI+ queda freqüentment sense denunciar, sense documentar i, en conseqüència, sense castigar. “Volem posar facilitats al col·lectiu perquè, si es produeix una incidència, tinguin un servei al seu abast que els permeti denunciar-ho de manera senzilla i segura”, ha explicat el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia.
Aquesta lluita ens interpel·la a totes i tots. És una lluita de drets humans, des d’una perspectiva interseccional. L’argument a favor d’estendre a les persones LGTBI+ els mateixos drets dels quals gaudeixen la resta de persones no és radical ni complicat. Es basa en dos principis que fonamenten les normes nacionals i internacionals de drets humans: igualtat i no discriminació.
Tot i això, encara persisteixen discursos i actuacions que pretenen justificar la desigualtat, i estigmatitzar i preservar un determinat status quo. Front això, ens cal reivindicar que la lluita per la dignitat dels drets del col·lectiu LGTBI+ és una lluita per una humanitat diversa de la qual tots i totes formem part.
Des de les sindicatures locals de greuges, davant l’auge de les accions i dels silencis negacionistes, hauríem de fer un pas endavant per acompanyar els itineraris de les persones que denuncien agressions i discriminacions lgtbi-fòbiques. Els nostres principals objectius, treballant de forma coordinada amb entitats i altres institucions per evitar revictimitzacions, han de buscar la forma de reparar la dignitat de la persona, combatre aquestes violències i fomentar la prevenció i la sensibilització per evitar la seva naturalització.
