Pablo, autor a Sindicatura de Greuges de Barcelona

Nova edició de ‘La Sindicatura, a prop teu’, dirigida al veïnat de Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona

22/09/2022

En el marc del projecte La Sindicatura, a prop teu, David Bondia i membres del seu equip han assistit el dijous 22 de setembre a la Biblioteca Zona Nord per acostar la Sindicatura de Greuges de Barcelona a la ciutadania dels barris de Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona, i per escoltar els seus reclams i demandes.

L’objectiu de la iniciativa La Sindicatura, a prop teu és apel·lar a la proactivitat de la institució, acompanyada de la ciutadania per tractar les problemàtiques del veïnat dels 73 barris barcelonins. “Vull treballar conjuntament amb la ciutadania, els representants veïnals i els moviments associatius. Ningú coneix millor Barcelona”, ha manifestat David Bondia, síndic de greuges de Barcelona.

Aquesta sessió ha donat continuïtat a l’A peu de carrer, dut a terme el darrer 5 de maig als barris de Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona, en què el síndic de greuges de Barcelona i membres del seu equip van reunir-se amb l’Escola Ciutat Comtal; la direcció de l’Escola Montcada; l’Associació de Veïnes i Veïns de Torre Baró; l’Escola Bressol Municipal La Muntanya, i l’Associació de Veïnes i Veïns de Ciutat Meridiana.

Notícies

La Sindicatura de Greuges de Barcelona actua d’ofici per analitzar l’estat i el funcionament dels equipaments policials de la Guàrdia Urbana

15/09/2022

El darrer trimestre del 2021 la Sindicatura de Greuges de Barcelona va iniciar una actuació d’ofici de llarg recorregut per conèixer de primera mà la totalitat dels equipaments de la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB), amb l’objectiu de copsar presencialment l’estructura i el funcionament dels serveis policials de la ciutat, principalment els descentralitzats. El resultat és l’informe ‘Guàrdia Urbana i drets humans de proximitat: anàlisi d’equipaments policials de la ciutat’.

Així mateix, també s’ha volgut conèixer l’organització interna i les tasques policials dutes a terme a les UT, ja que són aspectes que incideixen en el servei que s’ofereix a la ciutadania del territori on estan implantades.

Entre altres assumptes, la Sindicatura de Greuges ha analitzat la idoneïtat de l’espai; l’accessibilitat; la seguretat; l’atenció a la ciutadania; l’assistència mèdica a les persones detingudes; les àrees de custòdia de les persones detingudes, o el tractament de les violències masclistes. Cal recordar que el treball policial està subjecte a la normativa internacional en la matèria i en drets humans, la qual ha d’inspirar tant la normativa interna com la pràctica policial.

La metodologia de treball de la Sindicatura

L’informe s’ha elaborat des de l’anàlisi de la normativa general i específica que regeix la Guàrdia Urbana de Barcelona, vinculat a la realització d’un total de tretze visites a equipaments policials de la ciutat per part de la Sindicatura de Greuges de Barcelona. Aquestes visites, prèviament planificades i comunicades als comandaments de la GUB, s’han dut a terme per un equip de la Sindicatura.

S’han visitat les deu unitats territorials de la Guàrdia Urbana, la Sala Conjunta de Comandament (GUB, ME, Bombers i SEM), i la Divisió de Trànsit. També s’ha considerat oportú conèixer les instal·lacions de l’Àrea de Custòdia de Persones Detingudes de la Comissaria de les Corts del cos de Mossos d’Esquadra, en una visita conjunta amb l’adjunt del Síndic de Greuges de Catalunya. L’interès de conèixer aquesta instal·lació rau en el fet que el cos municipal de policia col·labora en aquest servei, i alhora es tracta de l’espai on són custodiades les persones detingudes per la Guàrdia Urbana de Barcelona.

Durant les reunions amb els comandaments dels equipaments policials, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha plantejat diverses qüestions que han estat motiu de queixes reiterades en aquesta institució. Entre altres, s’ha interessat per l’avaluació que es fa sobre l’ús de les càmeres unipersonals en l’uniforme policial, la confiança ciutadana, o la valoració sobre la signatura del conveni amb el cos de Mossos d’Esquadra, que preveu que les persones detingudes es traslladin a la Comissaria de Les Corts de Mossos d’Esquadra.

En el marc d’aquesta intervenció, la Sindicatura de Greuges també s’ha centrat a conèixer alguns aspectes associats a la situació dels equipaments policials, en relació amb els serveis que en ells es presta a la ciutadania i amb la protecció dels drets fonamentals de les persones detingudes per agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona.

Anàlisi de les Unitats Territorials (UT) de la ciutat

A continuació es detallen les diagnosis, els exemples i les recomanacions fetes per la Sindicatura de Greuges de Barcelona arran de visites a les Unitats Territorials (UT) de la Guàrdia Urbana de la ciutat.

Àrees de custòdia de persones detingudes

Des del mes de juliol de 2021, totes les persones que són detingudes per la Guàrdia Urbana de Barcelona, a excepció de les detingudes per qüestions relacionades amb delictes contra la seguretat viària, són traslladades a l’àrea de custòdia de la Comissaria de les Corts del cos de Mossos d’Esquadra.

Per tant, les cel·les de les UT de la Guàrdia Urbana van deixar de ser operatives a partir d’aquella data, a excepció de les que es troben a la Unitat d’Investigació i Prevenció de l’Accidentalitat (UIPA), ubicades a la Zona Franca, que únicament acullen persones que presumptament han atemptat contra la seguretat viària.

Mesures positives implementades

Per últim, la Sindicatura de Greuges de Barcelona vol assenyalar aquelles mesures positives que s’han detectat, entre les quals destaquen les següents:

L’Ajuntament de Barcelona està adoptant mesures actives i clares per augmentar el nombre de dones en la GUB, revertint una situació anòmala. La més important de totes elles és que es van reservar 112 places (de 282 en total) per a dones (un 40%) a la convocatòria de places del 2020.

La incorporació, també a les bases de la convocatòria de places d’agents de la Guàrdia Urbana, de criteris de puntuació que facilitin l’accés al cos de persones de diferents perfils ètnics; malgrat que aquests criteris s’haurien de potenciar encara més.

La implementació i el desenvolupament d’un model de policia de proximitat com a model de servei comunitari és una mesura que està sent estudiada per altres ajuntaments a escala estatal i internacional.

Els nous cotxes patrulla de la GUB adquirits el 2018 (126) disposen d’un dispositiu DEA (Desfibrilador Extern Automàtic) en tots els vehicles policials, una bona pràctica per a la salvaguarda de la integritat física tant de persones detingudes, com de la ciutadania en general.

La decisió que les persones detingudes a Barcelona per la GUB siguin custodiades en l’àrea de custòdia de la comissaria de les Corts de Mossos d’Esquadra, a excepció dels detinguts per delictes relacionats amb la seguretat viària, és una decisió positiva que permet harmonitzar els processos de detenció en un espai habilitat per a la custòdia, amb independència de les millores que necessiti aquest espai.

A finals de l’any 2021 s’ha licitat un concurs per a la redacció dels projectes de construcció de les noves unitats territorials de la Guàrdia Urbana de Sarrià – Sant Gervasi i de Sant Andreu. Així mateix, en diverses UT estan pendents reformes que milloraran les condicions dels edificis.

La incorporació, com un element més en la uniformitat dels agents, de les càmeres unipersonals. El que anteriorment s’ha descrit com a dispositius personals de gravació (DPG) és considerat per la Sindicatura de Greuges de Barcelona com una bona pràctica, tot i que cal ampliar el nombre de dispositius.

La disposició de gimnàs en algunes UT, que contribueix al manteniment de les condicions físiques dels i les agents del cos policial, donant compliment al conveni laboral que preveu la pràctica esportiva obligatòria.

L’existència de galeries que permeten la realització de la pràctica de tir als i les agents policials i la formació en primers auxilis.

La posada en marxa d’oficines d’atenció ciutadana (OAC), que tenen per objecte que els dos cossos policials (GUB I ME) atenguin en un mateix equipament qualsevol tipus de denúncia o consulta ciutadana.

La tasca policial desplegada per a la prevenció i detecció de la violència masclista, que preveu la formació específica dels i les agents policials en aquest àmbit, així com l’assignació d’un agent de l’equip de la Policia de Barri en cada UT, especialitzat en violència masclista.

Notícies

La Sindicatura trasllada a l’Agència de Salut Pública de Barcelona la necessitat de continuar amb la tasca de control i erradicació de múrids a la ciutat

09/09/2022

Després de rebre una queixa per una plaga de rates a la Barceloneta i demanar informació municipal, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha conclòs que és necessari continuar amb la tasca de control i erradicació que du a terme l’Agència de Salut Pública de Barcelona en relació amb els múrids de la ciutat.

Per perseverar en aquesta tasca de control i eradicació dels múrids, la defensoria de la ciutadania barcelonina considera que s’han d’augmentar les mesures de control mitjançant inspeccions periòdiques mensuals sense necessitat d’evidències, indicis o denúncies veïnals, així com fer controls encara més exhaustius a les zones amb més perill de proliferació de rosegadors.

Les dades a Barcelona

El Servei de Vigilància i Control de Plagues Urbanes (SVIPLA) és el responsable de controlar les plagues de múrids a la via pública i a la xarxa de clavegueram de Barcelona a través de protocols i mecanismes que s’utilitzen per a la desratització. Aquest servei desestimales actuacions preventives de desratització, i basa les actuacions de control en les evidències o indicis de la presència de múrids.

L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) manté actualment 2.400 punts de vigilància per limitar les poblacions de rosegadors a la ciutat i per primer cop ha incrementat el nombre de persones professionals del SVIPLA. A més d’aquests punts de vigilància, la ciutat té 1.500 punts de control actius. Aquests punts de control s’estableixen quan la ciutadania comunica una incidència i es fa un seguiment periòdic.

L’ASPB també indica que des del gener al maig de 2020 es van comunicar 800 incidències i es van fer 6.093 intervencions; el 2021 es van comunicar 708 incidències i es van fer 6.133 intervencions; i el 2022 es van comunicar 755 incidències i es van fer 10.102 intervencions. Per aquest motiu, el pressupost ha incrementat un 44% respecte de l’any 2021.

Per tant, atesa la quantitat de punts de vigilància existents, de punts de control actius a la ciutat i l’increment d’intervencions, la Sindicatura considera que s’han de continuar potenciant les mesures que s’estan duent a terme per controlar i erradicar les plagues de múrids, un problema que persisteix a Barcelona.

La plaga de rates solucionada a un indret de la Barceloneta

La Sindicatura de Greuges de Barcelona va rebre, a finals de l’any 2021, un formulari de reclamació signat per 38 persones que denunciava la presència de rates entre el carrer Pinzón i la plaça del Gas (Districte de Ciutat Vella). Manifestaven que l’Ajuntament havia tractat l’assumpte feia uns mesos, però el problema encara persistia.

Per tractar aquesta plaga, va fer-se un tractament de xoc durant dos mesos (març i abril de 2022) amb un control químic directe mitjançant esquers rodenticides. D’altra banda, també va dur-se a terme la desratització mitjançant una màquina ecològica de captura de rosegadors, amb capacitat de captura de més de 80 múrids, durant tot l’any 2022, amb actuacions mensuals.

L’agost del 2022, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha contactat amb la persona promotora de la queixa, que ha informat que no s’han tornat a veure rates a la plaça. Per tant, la defensoria de la ciutadania barcelonina entén que s’ha controlat la plaga i que el pla d’actuació dut a terme per les empreses encarregades ha estat satisfactori.

Notícies

El dret a l’empadronament de les persones sense domicili fix

01/09/2022

Històricament, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha rebut nombroses queixes a causa del retard en la tramitació de l’empadronament en la modalitat de sense domicili fix. Per aquest motiu, la defensoria de la ciutadania barcelonina va decidir obrir una actuació d’ofici, en què ha detectat que aquesta demora es produeix en la tramitació dels Informes de Coneixement de Residència (ICR), necessaris per a l’empadronament sense domicili fix.

La Sindicatura ha conclòs l’actuació d’ofici dirigint-se a l’Institut Municipal de Serveis Socials per reclamar més diligència i eficàcia en la gestió d’aquest tràmit, a fi de garantir el dret de les persones a l’empadronament tot i no disposar d’un domicili fix.

Com funciona l’empadronament i per a què serveix?

El padró municipal d’habitants és el registre administratiu en què consten els veïns i les veïnes d’un municipi. Les seves dades constitueixen una prova de residència en el municipi i del domicili habitual. En virtut de la Llei 7/1985, de bases de règim local, els ajuntaments són competents per fer les tasques de formació, manteniment, revisió i custòdia del padró municipal, i han d’emprendre les actuacions i les operacions necessàries per mantenir actualitzats els seus padrons, de forma que les dades que hi constin concordin amb la realitat.

La importància de l’empadronament rau en reflectir la realitat de la població de la ciutat, ja que aquest registre constitueix una fotografia de la ciutadania que ha de ser útil per avançar-se a la planificació de les polítiques públiques del municipi. Alhora, la inscripció padronal atorga l’estatus de veïnatge i es pot qualificar de metadret, perquè és la porta d’accés al gaudi d’un altre conjunt de drets humans —civils, polítics, econòmics, socials i culturals— com el dret fonamental al sufragi universal, el dret a accedir a la sanitat o el dret a obtenir determinats ajuts.

Els ajuntaments disposen de mecanismes que permeten empadronar les persones sense domicili fix. En diverses ocasions, la Sindicatura s’ha referit a la necessitat que tots els municipis apliquin aquestes pràctiques, ja que és conegut que molts ajuntaments posen traves a l’empadronament sense domicili fix.

Com poden empadronar-se les persones sense domicili fix?

Per a empadronar-se sense domicili fix a Barcelona, és necessari l’elaboració de l’Informe de Coneixement de Residència (ICR). Els tràmits que comporta l’elaboració de l’ICR consisteixen fonamentalment en diverses comprovacions fetes sobre l’aplicació del padró i cadastre municipal.

En funció del resultat d’aquestes comprovacions, es pot requerir o bé una inspecció al domicili que la persona ha fet constar a la petició, o bé fer trucades per verificar la informació aportada. Després de verificar aquestes comprovacions, s’envia una carta al domicili de la persona interessada i se li notifica que pot recollir l’ICR a les oficines de l’Àrea de Drets Socials.

La resolució d’aquest tràmit està fixada en un termini màxim de tres mesos. Tot i això, l’Ajuntament de Barcelona defensa que el termini habitual se situa en unes sis setmanes. L’Ajuntament disposa d’un registre de Centres de Serveis Socials en el territori en el qual s’empadronen de forma fictícia les persones que no tenen un domicili fix.

Retard en la tramitació de l’empadronament sense domicili fix

Tot i el que estableix la llei i els plans de l’Ajuntament, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha rebut queixes de nombroses persones al llarg dels darrers anys a causa del retard en la tramitació de l’empadronament en la modalitat de sense domicili fix.

La demora es produeix en el tràmit de l’emissió de l’Informe de Coneixement de Residència (ICR), que ha de ser elaborat pels Serveis Socials. Aquesta situació preocupa a la Sindicatura de manera significativa i ha motivat la seva intervenció mitjançant una actuació d’ofici.

Ara bé, la institució no és aliena al fet que molts municipis de l’àrea metropolitana no practiquen aquesta tipologia d’empadronaments, situació que empeny a moltes persones en situació de vulnerabilitat a demanar la inscripció padronal a la nostra ciutat. De fet, segons dades municipals, l’any 2015 es van tramitar 5.658 inscripcions padronals sense domicili fix, mentre que al mes de gener de 2021 se n’havien registrat un total de 23.162.

Un repte a escala metropolitana

El Pacte per Barcelona, aprovat el juliol de 2020, determinava la necessitat de treballar per impulsar els mecanismes d’empadronament actiu en coordinació amb els municipis de l’àrea metropolitana, a fi de facilitar la inserció social i laboral de persones vulnerabilitzades. En aquest mateix sentit, el Programa d’Actuació Municipal 2020-2023, quan es refereix a la migració i a l’acollida, insisteix en la mateixa mesura.

El Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) s’ha implicat en aquesta matèria i el maig de 2020 va aprovar una moció per garantir el dret a l’empadronament i la posada en marxa de polítiques d’empadronament actiu en tots els municipis que conformen l’AMB. Entre altres, aquesta moció inclou els següents acords: dur a terme sessions informatives dirigides a les 36 localitats de l’AMB i traslladar als municipis una guia sobre procediments i documentació de les diverses modalitats del padró.

Notícies

La Sindicatura adverteix al Districte de Gràcia de l’obligació legal de mantenir les seves parcel·les en les degudes condicions de seguretat, salubritat i ornament

24/08/2022

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha advertit al Districte de Gràcia de l’obligació legal de mantenir les seves parcel·les en les degudes condicions de seguretat, salubritat i ornament. Després de conèixer les denúncies d’una veïna per l’estat d’abandonament d’un solar municipal i les conseqüències que ha patit en el seu habitatge, la defensoria local ha demanat al Districte que impulsi les tasques de neteja i manteniment de la parcel·la.

La descripció de la parcel·la, segons el veïnat

Una persona veïna de l’edifici contigu s’ha dirigit a la Sindicatura per denunciar la manca de resposta a les seves reiterades peticions de neteja i manteniment d’un solar de titularitat municipal ubicat al carrer Manlleu. Segons aquesta persona, el nul manteniment ha provocat el creixement descontrolat de la vegetació i l’erosió de les terres per l’efecte de les pluges, amb la consegüent acumulació de terres contra el mur mitger de la finca on resideix.

A més, afegeix que a l’interior de l’habitatge s’han produït filtracions que han afectat els acabats del pis i el mobiliari interior. La persona veïna conclou la seva queixa explicant que ja va dirigir-se al Districte de Gràcia els anys 1999 i 2000 per aquest mateix tema, sense obtenir cap resposta. L’any 2021 va sol·licitar entrevista amb el Departament d’Obres i Manteniment de la Via Pública del Districte, però no va arribar a produir-se.

Històric d’accions municipals envers la parcel·la

El Districte de Gràcia ha informat que els anys 2019 i 2020 va gestionar dos expedients per ordenar la neteja del solar. Posteriorment, l’any 2021, i arran de la petició d’informació de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, el Districte va reconèixer dos errors en la gestió d’aquests expedients: en els dos va haver-hi un error d’interpretació i no va acudir-se a inspeccionar el solar adequat, i durant la instrucció d’aquests expedients no va detectar-se que la propietat era municipal.

El 28 de maig de 2021, dos mesos després de la intervenció de la Sindicatura, equips municipals van visitar el solar i van comprovar que estava ocupat. Tot i això, no és fins al setembre del 2021 que agents de la Guàrdia Urbana es desplacen per identificar els ocupants i supervisar les queixes rebudes. A la inspecció també van observar-se les importants filtracions d’aigua que pateix l’edifici contigu, i que són originades per l’acumulació de terra i brutícia del solar.

D’altra banda, el 7 de juny de 2021 l’Institut Municipal d’Urbanisme va certificar que aquest solar del carrer Manlleu era de titularitat municipal mitjançant l’acta d’expropiació duta a terme el 4 de desembre de 1990. La parcel·la forma part de l’anomenada Fase Zero per la Modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit dels Tres Turons.

En aquest sentit, la Sindicatura vol destacar que a la documentació presentada per la persona promotora de la queixa, ja s’observa que des de 1999 l’Ajuntament té constància de la titularitat municipal del solar i també de la seva ocupació. “És absolutament desproporcionat i injustificable el transcurs de 22 anys per atendre la petició de la ciutadana, sobretot quan es tracta d’un solar de propietat municipal”, ha expressat el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia.

Per tot això, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha conclòs que el Districte de Gràcia no ha procedit amb la diligència exigible, i tampoc ha donat compliment a les obligacions legalment imposades als serveis municipals. Si s’analitza la insistència de la ciutadana en els fets que li causaven un perjudici i que l’administració no ha executat una activitat que està obligada a desplegar, podria donar-se un indici d’inactivitat administrativa, que seria susceptible de control jurisdiccional i també d’una eventual responsabilitat patrimonial.

Finalment, el Districte de Gràcia s’ha dirigit a la Sindicatura per exposar que iniciarà els tràmits necessaris per activar les tasques de neteja i manteniment del solar.

Notícies

La passarel·la del carrer Alcàntara: la Sindicatura proposa actuacions similars a les de la passarel·la de Sants o el carrer Rosari Pi perquè el veïnat recuperi la seva intimitat

17/08/2022

El veïnat de dos pisos del carrer Alcàntara denuncia la manca d’intimitat i les intromissions il·legítimes originades per la proximitat d’una passarel·la pública als seus balcons.

Després de conèixer la situació d’aquests dos pisos del carrer Alcàntara, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha recomanat al Districte de Nou Barris i a l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, que adoptin de manera immediata les mesures necessàries per garantir el dret a la intimitat personal, familiar i del domicili.

La defensoria de la ciutadania barcelonina ja ha tractat amb anterioritat dos casos similars a la ciutat: el carrer Badal i el carrer Rosari Pi. La Sindicatura creu que les solucions aplicades en aquests dos antecedents històrics podrien marcar el camí a seguir per garantir la intimitat i la seguretat de la ciutadania que resideix al costat de la passarel·la del carrer Alcàntara.

La denúncia veïnal

El veïnat de dos pisos d’una finca del carrer Alcàntara s’ha dirigit a la Sindicatura per mostrar la seva disconformitat per la ubicació d’una passarel·la que uneix dos ascensors. Concretament, la queixa veïnal rau en el fet que la passarel·la està situada a la mateixa alçada dels seus balcons, i a menys de tres metres dels seus habitatges.

Com a conseqüència, han patit actes incívics, veuen afectada la seva intimitat i relaten que han de mantenir les persianes abaixades, així com limitar l’ús dels balcons. Finalment, els veïns i veïnes d’aquests pisos expliquen que han plantejat aquesta problemàtica al Districte de Nou Barris perquè es trobi una solució que els preservi d’actes incívics, alhora que els permeti recuperar l’oportunitat de gaudir de la intimitat a la seva llar.

Les consideracions de la Sindicatura

Primerament, l’equip de la Sindicatura de Greuges de Barcelona s’ha desplaçat fins al carrer Alcàntara per fer una inspecció presencial de la ubicació de la passarel·la i avaluar la distància que hi ha amb els habitatges afectats. En aquesta visita s’ha constatat que el veïnat dels pisos situats en diversos edificis no tenen garantida la intimitat personal i la privacitat familiar. La Sindicatura ha traslladat la problemàtica a la gerència del Districte de Nou Barris en una trobada que ha tingut lloc el juliol d’enguany.

“Qualsevol persona usuària de la passarel·la veu clarament l’interior dels habitatges. Queden totalment exposats i a l’abast de les actuacions incíviques dels vianants que hi transiten, i que ja han patit en diverses ocasions”, ha afirmat el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia.

Històricament, la Sindicatura ha copsat com aquesta mateixa problemàtica ja va sorgir en altres punts de la ciutat. Especialment conegut va ser el cas de la finca del carrer Badal 122, afectada per la passarel·la de Sants d’una manera molt similar als veïns i veïnes del carrer Alcàntara. En aquell cas, la solució va ser posar tanques amb una capa vegetal per resguardar els habitatges. Altres passarel·les, com l’existent a l’ascensor del carrer Rosari Pi, 16, també incorporen elements tancats als laterals per protegir la intimitat dels habitatges més pròxims.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que aquests són dos exemples de les solucions que es podrien implementar en la passarel·la del carrer Alcàntara per garantir la intimitat i la seguretat de la ciutadania que hi resideix.

Notícies

Aturem l’LGTBI-fòbia

10/08/2022

Ens trobem davant d’una nova agressió homòfoba a la nostra ciutat. Una més. Ahir 9 d’agost del 2022, a les dues del migdia al barri de l’Eixample Esquerra. Segons dades de l’Observatori contra l’Homofòbia, durant el primer semestre d’enguany s’han produït 117 incidències per lgtbi-fòbia, un 34,5% més que les 87 del primer semestre de l’any 2021.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona condemna rotundament aquests fets i desitja compartir unes quantes reflexions al voltant de la violència que pateixen les persones LGTBI+. Una sola agressió, una sola discriminació cap al col·lectiu LGTBI+ ens hauria de preocupar molt. Però és que l’agressió d’ahir, com demostren les xifres, no és un fet aïllat. És necessari activar totes les alarmes possibles i actuar de manera ferma contra aquestes violències.

I ben segur, això és només la punta d’un iceberg. A causa de l’estigma que encara comporten els temes relatius a l’orientació sexual i la identitat de gènere, la violència i la discriminació contra les persones LGTBI+ queda freqüentment sense denunciar, sense documentar i, en conseqüència, sense castigar. No ha estat en aquest cas, en què una persona veïna sí que va capturar les imatges amb el seu telèfon mòbil i els cossos de seguretat van poder intervenir.

La intensificació de la feina de conscienciació sobre els nivells de violència i discriminació als quals les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgènere i de gènere no conforme es veuen sotmeses cada dia és, en ella mateixa, una mesura essencial per fer front a aquest flagel. La feina d’acabar amb aquesta violència i discriminació és difícil i lenta. Bàsicament perquè la reclamació d’aquests drets no ha estat dirigida moltes vegades per institucions que ho haurien d’haver fet, sinó que s’han vist liderades per un moviment de reclamació de drets de baix cap a dalt, per la pressió de moviments i grups socials cap a institucions locals, nacionals i internacionals.

Aquesta lluita ens interpel·la a totes i tots. És una lluita de drets humans, des d’una perspectiva interseccional. L’argument a favor d’estendre a les persones LGTBI+ els mateixos drets dels quals gaudeixen la resta de persones no és radical ni complicat. Es basa en dos principis que fonamenten les normes nacionals i internacionals de drets humans: igualtat i no discriminació.

Tot i això, encara persisteixen discursos i actuacions que pretenen justificar la desigualtat, i estigmatitzar i preservar un determinat status quo. Front això, ens cal reivindicar que la lluita per la dignitat dels drets del col·lectiu LGTBI+ és una lluita per una humanitat diversa de la qual tots i totes formem part.

Des de les sindicatures locals de greuges, davant l’auge de les accions i dels silencis negacionistes, hauríem de fer un pas endavant per acompanyar els itineraris de les persones que denuncien agressions i discriminacions lgtbi-fòbiques. Els nostres principals objectius, treballant de forma coordinada amb entitats i altres institucions per evitar revictimitzacions, haurien de buscar la forma de reparar la dignitat de la persona, combatre aquestes violències i fomentar la prevenció i la sensibilització per evitar la seva naturalització.

Notícies

El barri de la Barceloneta, la darrera visita ‘A peu de carrer’ de la Sindicatura de Greuges de Barcelona

05/08/2022

El síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, i membres del seu equip, han visitat el barri mariner de la Barceloneta a finals de juliol per copsar les principals demandes de la zona.

Aquesta visita de la Sindicatura està emmarcada en el projecte A peu de carrer, iniciativa implementada des d’aquest any 2022. Aquest programa té els objectius d’acostar la institució al veïnat dels 73 barris de la ciutat i fer una Sindicatura itinerant, que s’apropi a la ciutadania, al teixit associatiu i al teixit empresarial, ja que és la manera de conèixer i intervenir en les problemàtiques dels veïns i veïnes de la ciutat.

La jornada ha començat amb una passejada pel barri amb les representants veïnals de l’AVV Barceloneta: Carme Piera (presidenta), Manel Martínez (vicepresident) i Carme Tomàs (vocal). En primer terme, han mostrat una sèrie d’edificis en mal estat de conservació i sense ús: l’edifici de l’antiga Clínica Barceloneta; l’antiga escola del carrer Rector Bruguera; l’edificació de l’Escola Sant Joan Baptista, i l’antiga Cooperativa del Segle XX del carrer Ginebra. En aquest últim, recentment s’ha començat a treballar.

Des de l’AVV Barceloneta també reclamen dues accions municipals des de fa anys: l’ampliació del bus de barri número 120 amb l’objectiu que arribi fins a l’ambulatori actual (prevista des de l’any 2012), i la construcció del nou ambulatori, en què denuncien que el Districte no el prioritza i avança l’execució d’altres projectes abans que aquest.

Per últim, les representants veïnals han traslladat un llistat de temes que preocupen als habitants del barri: l’estat dels paviments de carrers, places i parcs; la brutícia originada pels comportaments incívics; l’absència de lavabos públics; la contaminació acústica causada pels botellots; el repunt actual dels habitatges d’ús turístic; la gestió del turisme en l’espai públic; la pèrdua del comerç local al barri, i la manca d’habitatges socials per a les persones veïnes de la Barceloneta.

L’A peu de carrer va concloure amb una trobada amb la Confraria de Pescadors al Moll del Rellotge. Els representants d’aquest sector reivindiquen més implicació del consistori en la visibilització de la pesca i de la marca del peix de Barcelona, així com la intervenció municipal en la gestió dels residus que hi ha al mig del mar, i que actualment se’n fan càrrec les mateixes embarcacions de pesca.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona analitzarà totes aquestes demandes de millora i emetrà un informe de barri al Districte de Ciutat Vella, amb l’objectiu de saber quina és l’actual estratègia d’actuació en aquests àmbits i poder trobar solucions i respostes als reclams veïnals de la Barceloneta.

Notícies

David Bondia modera una de les taules de la jornada ‘El repte de l’habitatge a Barcelona en clau metropolitana’, organitzada per l’ECAS

20/07/2022

El síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, ha moderat la taula Experiències des dels ens locals, el tercer sector social i l’activisme pel dret a l’habitatge, en el marc de la jornada ‘El repte de l’habitatge a Barcelona en clau metropolitana’, organitzada per les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS).

La taula ha estat formada per Francesc Hernández, cap del Servei de Suport als Serveis Socials Bàsics de la Diputació de Barcelona; Sonia Lacalle, responsable de l’Assessoria Jurídica Social de Càritas Diocesana de Barcelona; Ivo Recoder, coordinador jurídic de l’Associació Oasiurbà, i Enric Aragonès, portaveu del Sindicat de Llogateres.

La jornada ha perseguit l’objectiu de debatre al voltant del repte que suposa garantir el dret a l’habitatge des dels municipis amb polítiques públiques concebudes en clau metropolitana. La sessió ha comptat amb els diferents nivells administratius amb competències en aquest àmbit, i també amb el tercer sector social, el moviment veïnal i activista pel dret a l’habitatge, les institucions o organitzacions que vetllen pel compliment dels drets socials, i el món acadèmic.

David Bondia ha incidit en la defensa del dret a l’habitatge: “El dret a un habitatge digne ha de ser reconegut i executable com a dret humà fonamental. Considerem que no tenir garantit el dret a un habitatge digne sense haver de fer un esforç econòmic desproporcionat té uns efectes psicosocials profunds, ja que impedeix realitzar altres aspectes de la vida, com ara la independència i la formació personal, l’accés al treball i l’accés a l’oci i a la cultura, i formar una família amb els membres que es desitgi. Les dificultats per accedir a un habitatge estable augmenten el risc de pobresa i exclusió social i creen un cercle difícil de trencar”.

Notícies

Una delegació de la Sindicatura es desplaça a Sevilla per dur a terme una sessió d’intercanvi tècnic amb el Defensor del Pueblo Andaluz

14/07/2022

Una delegació de la Sindicatura de Greuges de Barcelona s’ha desplaçat a Sevilla per dur a terme una sessió d’intercanvi tècnic sobre mediació i assentaments informals amb el Defensor del Pueblo Andaluz. A aquesta trobada han assistit el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, l’adjunta al síndic, Eva Garcia Chueca, i Maria José Nuñez, assessora tècnica de la Sindicatura.

La jornada ha iniciat amb la responsable de l’àrea de mediació, Marina Otero, i una assessora del seu equip, Maria José Ruiz, explicant l’estructuració del departament; quin tipus de mediació fan; com és el registre d’un expedient de mediació, així com casos reals d’intervenció. Des de la seva implantació l’any 2015, amb 57 mediacions anuals, el servei de mediació del Defensor del Pueblo Andaluz ha crescut fins a les 350 mediacions amb què va tancar el 2021.

En aquesta línia, la Sindicatura de Greuges de Barcelona està explorant de quina manera pot incorporar la mediació i la resolució pacífica de conflictes a la seva tasca de defensa i garantia dels drets humans de proximitat.

Posteriorment, l’àmbit de treball s’ha centrat en la situació de les persones que resideixen en assentaments informals. La Sindicatura s’ha reunit amb la persona responsable de l’àrea d’estrangeria, seguretat ciutadana, presons i administració de justícia, Ana Vinuesa, i la responsable de l’àrea d’habitatge, urbanisme, transports i igualtat de gènere, Amparo Arguisjuela, per conèixer quines són les pràctiques habituals i les principals recomanacions que emeten.

Aquesta segona sessió ha finalitzat amb la incorporació de la persona responsable de l’àrea d’infància, educació, cultura i esport, Mayte Salces, a qui hem traslladat les conclusions més destacades de l’informe de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, Joves migrants sense referents familiars a la ciutat de Barcelona.

Notícies

La Sindicatura de Greuges de Barcelona obre una actuació d’ofici per conèixer l’ús del Palauet Albéniz i les despeses a càrrec del pressupost municipal

29/06/2022

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha iniciat una actuació d’ofici després de tenir coneixement que les estades de la Casa Reial espanyola al Palauet Albéniz han suposat una despesa per les arques municipals durant els darrers anys.

Tanmateix, els comptes del consistori no reflecteixen una partida concreta que permeti constatar les despeses ocasionades per aquestes estades ni les generades del manteniment del recinte. D’altra banda, la Sindicatura és coneixedora de l’existència d’un conveni de cessió d’ús del Palauet a favor del cap d’estat i la seva família, subscrit entre l’Ajuntament i Patrimoni Nacional, al qual no ha pogut tenir accés a través del portal de transparència.

El Palauet Albéniz

El Pavelló Reial de Montjuïc, conegut com a Palauet Albéniz, és un edifici ubicat a la ciutat i catalogat com a propietat de l’Ajuntament de Barcelona. Figura a la relació de l’inventari de béns immobles municipals, de data 31 de desembre de 2020 (número de bé 20045) i publicat al portal de transparència. El Palauet s’utilitza de manera ocasional per actes públics de caràcter institucional i com a residència del rei d’Espanya en les seves visites oficials a la ciutat.

La Sindicatura es dirigeix a l’Ajuntament

En el marc d’aquesta actuació d’ofici, la Sindicatura s’ha dirigit a l’Ajuntament de Barcelona per conèixer l’ús i activitats que s’han dut a terme al Palauet Albéniz, així com les despeses a càrrec del pressupost municipal ocasionades per aquest ús.

Concretament, la defensoria de la ciutadania barcelonina té els objectius de: conèixer el contingut del conveni de cessió d’ús del Palauet Albéniz a la Casa Reial; constatar el nombre d’estades des de l’any 2017 i les despeses municipals ocasionades en les visites de la Casa Reial a Barcelona (tant al Palauet com a qualsevol immoble municipal); saber quines han estat les despeses de manteniment del Palauet; comprovar les ocasions en què l’immoble s’ha destinat a usos ciutadans i municipals, així com les despeses associades a càrrec del pressupost; identificar el nombre de peticions d’ús del Palauet per part d’entitats ciutadanes i quina ha estat la resposta de l’Ajuntament, i per últim, conèixer quines són les previsions del consistori per obrir aquest espai a la ciutadania.

Notícies

La caducitat d’un dret funerari: quan es produeix i què suposa

19/06/2022

Històricament, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha estat coneixedora i receptora de reclams de la ciutadania davant la tramitació d’un expedient de caducitat d’un dret funerari. Cal recordar que els drets funeraris a la ciutat estan regulats per l’Ordenança de cementiris de l’Ajuntament de Barcelona (les darreres modificacions van aprovar-se el 24 de novembre del 2017 per part del Plenari del Consell Municipal).

Quan caduca un dret funerari i què comporta?

L’Ordenança estableix que es considera abandó de la sepultura el transcurs de 20 anys seguits d’ençà del darrer pagament dels drets de conservació. De conformitat amb els articles 69.b i 70.4, després de l’abandó de la sepultura, es podrà declarar la caducitat i aquesta revertirà a l’Ajuntament. Si es tramita l’expedient de declaració de caducitat d’una sepultura, aquest comporta el desnonament del nínxol i el trasllat de les restes a un ossari comú, del qual és impossible recuperar-les.

Altres motius per declarar la caducitat d’un dret funerari són els següents: per l’estat ruïnós de la construcció quan aquesta sigui particular; pel transcurs del termini de concessió temporal sense produir-se l’exercici del dret d’adquisició preferent o pròrroga, o per impagament de qualsevol dels terminis a llur venciment en les sepultures adjudicades a terminis.

En la declaració de caducitat dels drets funeraris, Cementiris de Barcelona, SA (CBSA) aplica el protocol intern anomenat Procés seguit en la caducitat dels drets funeraris per abandó de la sepultura (2020). Aquest protocol incorpora algunes mesures proposades per aquesta Sindicatura l’any 2019 per reforçar les garanties de les persones titulars dels drets funeraris, després d’estudiar diverses queixes sobre aquest assumpte.

L’apartat 6 d’aquest protocol estableix el següent:

Un cop declarada ferma la caducitat del dret funerari es fa una comprovació presencial de l’estat del nínxol. Si el nínxol es troba en bon estat de conservació (relativament net, flors fresques, fotografies recents, etc.) queda suspès el procediment del trasllat de restes a l’ossera general.

En aquests casos s’adherirà a la sepultura un avís (visible però discret) on s’indicarà -Es prega a la persona titular d’aquesta sepultura, successors, o interessats, que acudeixin a l’Administració del cementiri, truquin al telèfon 934841999 o escriguin a cbsa@cbsa.cat per una gestió del seu interès.

De la lectura d’aquest extracte, la Sindicatura de Greuges de Barcelona conclou que l’estat de conservació de la sepultura és un element determinant per executar-ne el desnonament. Per tant, considera imprescindible que l’expedient administratiu de caducitat contingui prova d’aquesta circumstància. En algunes de les queixes rebudes a la Sindicatura, aquesta informació no es referia en l’expedient de declaració de caducitat d’una sepultura.

En aquest procés de declaració de caducitat del dret funerari, la defensoria de la ciutadania barcelonina també estima necessari referir-se a la pràctica de notificació. En ocasions, ha copsat que la notificació s’estava dirigint a la persona inhumada en aquella sepultura, perquè era la persona titular del dret funerari. Per aquest motiu, la Sindicatura assenyala que el registre de la titularitat no està suficientment actualitzat i caldria plantejar millores per regularitzar la situació de titularitat del dret funerari.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que les conseqüències de l’execució d’una declaració de caducitat d’un dret funerari poden tenir un impacte moral molt important sobre les persones afectades, ja que el trasllat de restes a l’ossera és una actuació irreversible. Per aquest motiu, cal tenir una cautela especial i extremar les precaucions perquè la desaparició de les restes de persones que van ser estimades en vida suposa danys morals.

Durant el primer semestre de l’any 2022, s’han publicat al BOPB (Butlletí Oficial de la Província de Barcelona) un total de 4.390 anuncis per tal que les persones citades regularitzin la situació de la sepultura i informant-los de l’inici de la tramitació de l’expedient de la caducitat. “És una xifra elevada, que afecta als diversos cementiris de la ciutat. Caldria valorar la possibilitat d’informar la ciutadania a través d’altres mitjans més efectius”, ha manifestat el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia.