Notícies

La Sindicatura de Greuges de Barcelona du a terme una visita a dues zones d’oci nocturn a l’espai públic: el Fòrum i el triangle golfo

Forum i triangle golfo

La nit del dissabte 11 de juny, el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, i membres del seu equip, van visitar dues zones de la ciutat on recurrentment hi ha queixes veïnals per les molèsties derivades de les pràctiques d’oci nocturn a l’espai públic: els entorns del Fòrum i el triangle golfo.

Aquesta visita del síndic està emmarcada en el nou projecte ‘A peu de carrer’, que la Sindicatura ha implementat des d’aquest any 2022. Aquesta iniciativa té els objectius d’acostar la institució al veïnat dels 73 barris de la ciutat i de fer una Sindicatura itinerant, que s’apropi a la ciutadania, al teixit associatiu i al teixit empresarial, ja que és la manera de conèixer i intervenir en les problemàtiques dels veïns i veïnes de la ciutat.

A la primera visita, a l’entorn del Fòrum, el síndic i el seu equip van copsar en primera persona les molèsties que els festivals, que sovint s’organitzen en aquell entorn, causen al veïnat de la zona, així com les mesures que s’apliquen per part de l’Administració. L’expedició de la Sindicatura va estar acompanyada per representants de l’AV Besós, Moviment Diagonal Mar i Stop Concerts, entre altres.

Tot seguit, van dirigir-se a la zona del triangle golfo, en què fa setmanes que la Sindicatura de Greuges de Barcelona ja treballa amb el veïnat, i van constatar les molèsties acústiques i de convivència que pateixen. En aquesta zona, el síndic també va accedir a domicilis particulars de veïns i veïnes, amb l’objectiu de comprovar in situ aquestes molèsties. La Sindicatura de Greuges de Barcelona farà seguiment d’aquestes problemàtiques patides pel veïnat de les dues zones afectades, i continuarà actuant per trobar l’equilibri entre el dret a l’oci nocturn i el dret al descans.

Notícies

La Sindicatura de Greuges de Barcelona elabora un dictamen envers l’anunci d’aprovació de l’Ajut d’urgència social per a famílies amb infants de 0 a 16 anys

Dictamen ajut 0-16 anys
  • Davant l’anunci de presentar les sol·licituds únicament per mitjans electrònics, la Sindicatura ha recordat a l’IMSS que cal vetllar de manera efectiva per l’equitat digital i possibilitar altres vies.
  • En el seu dictamen, la defensoria també ha recomanat a l’IMSS que garanteixi l’ampliació de 4 milions d’euros en l’import de la convocatòria, donat el greuge comparatiu amb edicions anteriors.

El 12 de maig de 2022 va publicar-se al BOPB (Butlletí Oficial de la Província de Barcelona) l’anunci d’informació pública de l’Institut Municipal de Serveis Socials sobre l’aprovació de l’Ajut d’urgència social per a famílies amb infants de 0 a 16 anys. L’anunci contempla que la presentació de sol·licituds s’haurà de dur a terme únicament per mitjans electrònics.

Després d’analitzar la convocatòria, la Sindicatura de Greuges de Barcelona, en el marc de les seves competències, ha decidit emetre un dictamen dirigit a l’IMSS.

La tramitació de l’ajut

L’anunci d’informació pública de l’aprovació d’aquest ajut especifica que la presentació de la sol·licitud únicament podrà produir-se per mitjans electrònics a través del portal de tràmits de l’Ajuntament de Barcelona.

Malgrat que la convocatòria explicita que la ciutadania podrà comptar amb assessorament o suport per a la presentació telemàtica de les sol·licituds, la Sindicatura considera que aquest requisit contradiu l’article 14.1 de la Llei 39/2015 del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

En aquesta línia, el dictamen de la defensoria considera convenient modificar el punt 5 de la convocatòria, amb l’objectiu de possibilitar la presentació de sol·licituds per altres mitjans.

La dotació pressupostària de l’ajut

La despesa autoritzada per l’any 2022 és de 8.000.000 d’euros, tot i que es preveu una ampliació fins a un màxim de 4.000.000 d’euros més. Aquesta opció resta condicionada a què s’aprovi i estigui disponible el crèdit corresponent.

És important destacar que l’any 2021 la despesa autoritzada va ser de 13.590.000 d’euros; l’any 2019, d’11.100.000 d’euros; el 2018, de 16.500.000 d’euros, i el 2017, de 17.590.000 d’euros. Per tant, resulta evident la reducció de la quantia destinada a aquesta prestació.

Malgrat que la convocatòria de l’ajut és una potestat de l’Ajuntament, i que és una iniciativa que es duu a terme de manera complementària a altres prestacions ja existents, la Sindicatura no considera justificada la decisió d’esmerçar menys recursos aquest any. Cal tenir en compte que moltes famílies de la ciutat s’han vist greument afectades pels efectes de la crisi originada per la pandèmia.

Per aquest motiu, el dictamen també fa incís en la necessitat de vetllar per tal que es pugui fer efectiva l’ampliació de l’import de la convocatòria als 4.000.000 d’euros addicionals previstos.

La bretxa digital

Previ a la publicació de l’anunci al BOPB i a l’elaboració del dictamen, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va tenir coneixement que l’Ajuntament havia comunicat la necessitat de disposar de l’IdCat Mòbil per a tramitar aquest ajut a les famílies que havien estat perceptores de l’ajut en anys anteriors. Per aprofundir més detalladament en el motiu i l’objectiu d’aquesta mesura, la Sindicatura va obrir una actuació d’ofici, ja que va considerar que la necessitat d’obtenir la identificació IdCat podia tenir un impacte negatiu en les persones afectades per la bretxa digital, i, per tant, en la infància i l’adolescència.

En el dictamen, la Sindicatura ha recordat la necessitat de protegir de forma efectiva l’equitat digital i, en concret, la relacionada amb la prestació d’ajuts dirigits a determinats col·lectius vulnerabilitzats.

La trajectòria d’aquesta ajuda i les actuacions d’ofici de la Sindicatura

L’any 2015 l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la creació d’un Fons extraordinari per ajuts puntuals d’urgència social, dirigit a famílies de Barcelona amb infants o adolescents fins a 16 anys. Des d’aquell moment van dur-se a terme convocatòries anuals el 2016, 2017, 2018 i 2019.

El mes de setembre de 2020, l’Ajuntament va crear el fons d’emergència social extraordinari, molt centrat en els efectes de la covid-19. Aquest fons també pretenia donar cobertura a les famílies amb infants de 0 a 16 anys. L’any 2021 sí que va tornar a convocar-se aquest ajut.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha estat sempre amatent a les convocatòries d’aquest fons i al seu procediment d’atorgament, ja que considera que es tracta d’una millora per als drets de la infància. Per aquest motiu, amb anterioritat s’han dut a terme dues actuacions d’ofici: una l’any 2018 i una altra el 2020.

La Sindicatura va impulsar un canvi en les bases d’aquest ajut

Arran d’una queixa ciutadana, durant l’any 2021 la Sindicatura va copsar que les persones que percebien la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) o l’Ingrés Mínim Vital (IMV), no podien optar als Ajuts d’urgència social per a famílies amb infants de 0 a 16 anys. I no podien accedir-hi tot i que els seus ingressos eren inferiors als llindars establerts per percebre aquesta ajuda municipal.

Amb l’objectiu de garantir el tracte igualitari entre totes les persones sol·licitants, la Sindicatura va dirigir-se a l’Institut Municipal de Serveis Socials perquè revisés aquesta circumstància. Al setembre del mateix any 2021, l’IMSS va comunicar que acceptava i aplicava aquesta recomanació mitjançant la modificació de les Bases de la convocatòria eliminant la incompatibilitat de les prestacions d’aquest ajut amb la RGC i l’IMV, tal com es demanava des de la defensoria.

Notícies

Nous Eixos Verds: La Sindicatura considera que l’Ajuntament hauria d’haver iniciat el procediment de contractació un cop acabat el tràmit d’informació pública

Nous Eixos Verds
  • En un projecte d’aquesta dimensió esdevé fonamental donar les màximes garanties a la informació pública i la participació ciutadana

Després d’analitzar el projecte de reurbanització dels Nous Eixos Verds, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha conclòs que l’actuació de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat no ha estat ajustada a dret pel que fa al tràmit d’informació pública i el principi de bona administració.

Per aquests motius, la Sindicatura ha advertit l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat que té l’obligació de garantir l’accés de la ciutadania a tots els documents públics, que preceptivament han de ser sotmesos a informació pública d’una manera clara i entenedora per tal que siguin de fàcil accés i examen per a la ciutadania.

D’altra banda, la Sindicatura també s’ha dirigit a aquest organisme per recomanar que, amb caràcter previ a l’inici dels procediments de contractació, es finalitzi la totalitat del tràmit d’informació pública previst pels projectes d’obres, amb l’objectiu de garantir una participació efectiva de la ciutadania i no causar inseguretat jurídica als operadors.

L’origen de l’actuació de la Sindicatura
La Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona va traslladar a la Sindicatura de Greuges de la ciutat la seva disconformitat amb la decisió municipal de licitar les obres d’un projecte que encara es trobava en fase de tramitació. Concretament, es tractava de la tramitació dels projectes dels Nous Eixos Verds (programa Superilla Barcelona al Districte de l’Eixample), de manera simultània a la licitació de les obres d’execució d’aquests per part de l’Ajuntament mitjançant l’empresa municipal BIMSA.

El procediment de licitació
L’Ajuntament argumenta que és possible iniciar la licitació d’un contracte abans de l’aprovació definitiva, ja que considera que l’empresa municipal responsable de la contractació, BIMSA, és un poder adjudicador no administració pública (PANAP), que està subjecte a un règim jurídic diferenciat.

La Sindicatura de Greuges reconeix que els arguments exposats per l’Ajuntament constitueixen una interpretació jurídica que pot resultar defensable, però no la comparteix. En aquest sentit, entén que iniciar una licitació sense haver aprovat definitivament un projecte no és l’opció més ajustada al principi de bona administració i eficàcia.

El principi de bona administració comporta el dret a participar en la presa de decisions i, especialment, el dret d’audiència i el dret a presentar al·legacions en qualsevol fase del procediment administratiu, d’acord amb el que estableix la normativa aplicable.

Respecte de l’eficàcia, iniciar un procediment abans de l’aprovació definitiva d’un projecte i, especialment, abans d’exhaurir el termini d’informació pública, pot suposar precisament el contrari. La informació pública permet que qualsevol persona pugui presentar al·legacions. A més d’esdevenir un mecanisme essencial de participació ciutadana en els afers públics, és un sistema per detectar possibles errors del projecte que puguin ser posats de manifest per qualsevol persona.

El tràmit d’informació pública
L’Ajuntament sosté que iniciar un procediment de contractació abans de la finalització del termini d’informació pública no lesiona el dret a la participació ciutadana. Argumenta que les al·legacions eventualment presentades durant el període d’informació pública podran ser resoltes oportunament en sentit estimatori o desestimatori, segons correspongui.

A parer d’aquesta Sindicatura, aquesta forma de procedir buida de contingut el tràmit d’informació pública. La formulació i eventual estimació d’una al·legació que impliqués una modificació substancial dels projectes subjectes a aprovació obligaria a retrotraure el procediment de contractació. El calendari previst per l’Ajuntament de Barcelona estableix l’inici de les obres al mes de juny de 2022. Complir amb aquest calendari, que ve determinat per diferents factors, no és compatible amb retrotraure el procediment administratiu. Per tant, a la pràctica, l’actuació del consistori sembla deixar únicament marge per a l’acceptació d’al·legacions menors, que no interfereixin en el calendari previst de les obres.

La participació ciutadana
Des de la tardor del 2020 fins al novembre del 2021, l’Ajuntament va fer diverses sessions informatives i de participació per donar a conèixer el projecte dels Nous Eixos Verds. La finalitat d’aquest procés era que el projecte fos dissenyat conjuntament amb la ciutadania i els agents i parts interessades. En total, van organitzar-se una trentena d’activitats, en què van participar prop d’unes 1.500 persones i gairebé un centenar de persones tècniques i polítiques del consistori.

Segons l’enquesta de valoració efectuada per l’Ajuntament, la part pitjor valorada per les persones enquestades ha estat la relacionada amb les demandes de la ciutadania i el seu baix impacte en les decisions finals que ha adoptat l’Ajuntament.

És necessari recordar que sotmetre una qüestió a consulta ciutadana no significa que el Govern municipal hagi d’assumir necessàriament els resultats del procés participatiu, segons la normativa vigent. No obstant això, la Sindicatura considera que, quan l’administració municipal impulsa processos de diàleg amb la ciutadania, és perquè té la voluntat de tenir en consideració les seves aportacions.

Atesa la important transformació urbanística i de mobilitat que suposaran els Nous Eixos Verds a tota la ciutat, i amb l’objectiu d’aconseguir el màxim consens possible, caldria haver previst accions de participació ciutadana més efectives per tal que tota la ciutadania hagués tingut coneixement de l’existència dels projectes i hagués pogut plantejar les seves preocupacions i dubtes.

El dret a un urbanisme harmoniós i saludable
La Sindicatura de Greuges de Barcelona és conscient dels reptes que té la ciutat per reduir l’impacte ambiental negatiu, promoure la creació d’espais verds, així com disposar de carrers amables i inclusius en què es prioritzi la salut i el benestar de la ciutadania. Per aquest motiu, considera indispensable la defensa del dret a un urbanisme harmoniós i sostenible, i a la protecció del medi ambient.

Tanmateix, la promoció d’aquests drets ha de ser compatible amb el dret a l’eficàcia dels serveis públics, la transparència i el dret a la informació. Aquests també estan reconeguts a la normativa vigent i correspon a l’Administració municipal garantir-los.

Notícies

La Sindicatura insta la Regidoria d’Educació a dur a terme una investigació en profunditat dels fets produïts a l’Escola Barcelona i a reparar el dany a les víctimes

Escola Barcelona

Després d’una actuació d’ofici, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha instat la Regidoria d’Educació que, en compliment del compromís assumit per l’Ajuntament de Barcelona, dugui terme les actuacions necessàries perquè s’executi una investigació en profunditat sobre els fets produïts a l’Escola Barcelona, amb l’objectiu de depurar responsabilitats i reparar el dany a les víctimes de manera adequada.  

D’altra banda, la Sindicatura ha recomanat a la Regidoria d’Infància, Joventut, Persones Grans i Persones amb Discapacitat, així com a la Regidoria d’Educació, la creació d’una comissió d’investigació de violències a la infància i l’adolescència, que inspeccioni i revisi casos que s’hagin produït o es puguin produir en serveis i espais de la ciutat adreçats a la infància i l’adolescència, i que tingui la capacitat d’implementar els mecanismes reparadors adients.

L’origen de l’actuació d’ofici

El passat 14 de desembre de 2021, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va iniciar una actuació d’ofici després de conèixer les denúncies presentades als Mossos d’Esquadra per part de persones víctimes d’assetjaments, abusos, vexacions i vulneracions de drets comeses durant vint anys per un educador de l’Escola Barcelona. L’objectiu d’aquest expedient d’ofici va ser aclarir quins fets s’havien produït en aquesta escola pública de la ciutat i quines havien estat les actuacions dels òrgans educatius responsables de protegir i garantir el bon tracte a infants i joves.

La Sindicatura crea un grup de treball

El 14 de gener de 2022 la Sindicatura de Greuges de Barcelona va constituir un grup de treball integrat per persones professionals de diferents àmbits (social, artístic, mèdic, psicològic, jurídic…), que es reuneix periòdicament per explorar com millorar la detecció, l’atenció i l’acompanyament a les víctimes d’abusos i violències sexuals.

El grup de treball ha constatat que hi ha una manca d’acompanyament a les víctimes i considera que cal impulsar processos de reparació des de les institucions. Per aquest motiu, s’està treballant per proposar mesures de millora que permetin revisar l’abordatge dels abusos sexuals i els assetjaments sexuals a dones, infància i adolescència a la ciutat de Barcelona.

Els fets denunciats per antic alumnat de l’Escola Barcelona

En data 15 de desembre de 2021, 16 de desembre de 2021 i 3 de gener de 2022, la Sindicatura va rebre diversos testimonis de víctimes d’abusos i vexacions en aquesta escola.

Un dels testimonis que s’han dirigit a la Sindicatura exposa que va ser alumne des de l’any 1981 fins al 1991. Explica que aquest professor va tenir conductes d’abús i vexacions des de primer fins a vuitè curs d’EGB. Quan estava a setè curs va dirigir-se a la direcció de l’escola per denunciar-ho, juntament amb altres dos infants que patien la mateixa situació. Va produir-se una reunió entre els tres infants, el professor, la directora i la sotsdirectora. En aquest encontre se’ls va obligar a demanar perdó al professor i se’ls va advertir que no tolerarien noves acusacions com aquestes.

Un altre dels testimonis que ha rebut aquesta Sindicatura reitera les vexacions, amenaces, tocaments i violència física i verbal que va patir per part d’aquest professor al llarg de la seva escolarització. Fa un relat exhaustiu de les diverses situacions patides, tant en el nucli de l’escola, com en les activitats extraescolars, colònies i sortides. Manifesta que no es tractava de fets aïllats, sinó que aquest comportament era habitual. Aquest testimoni detalla que, després de patir una situació d’abús sexual, ho va explicar als seus pares. En aquell moment, va tenir lloc una trobada amb la directora, la tutora del grup, els pares i l’infant. L’escola no s’ho va creure i va manifestar que “això no podia ser veritat i que segurament havia malinterpretat els fets”.  

En definitiva, les persones denunciants compartien el relat de què l’escola era coneixedora dels fets i que no va fer res al respecte. L’equip directiu, en particular les directores del centre de 1982 a 1991, d’una banda, i de 1991 a 2012, de l’altra, eren coneixedores dels abusos, segons els testimonis.

L’actuació de l’Escola i de les administracions responsables

Primerament, la Sindicatura vol manifestar que actualment aquesta escola compta amb les eines i procediments per prevenir, detectar i atendre qualsevol situació de violència. Té implantat el Projecte Educatiu, a l’abast i coneixement de tots els membres de la comunitat educativa. També disposa d’una Comissió mixta per atendre els casos que es detecten. La situació actual no és la que va viure durant més de tres dècades l’alumnat de l’escola pública Barcelona.

Revisant el relat efectuat per les víctimes, es posa de manifest que van haver d’afrontar la convivència amb la persona agressora durant tota la seva escolaritat, on la seva presència era continuada i permanent, gairebé omnipresent a tots els espais.

Des de la direcció actual de l’escola es detalla que la persona denunciada va finalitzar la seva vinculació amb el centre educatiu al voltant de l’any 2010, anys abans de l’arribada de l’actual direcció (que porta 4 cursos com equip directiu i que no té cap nexe amb l’equip directiu de llavors). Des d’aleshores, no ha mantingut cap vincle amb l’equip actual ni amb l’AFA, completament desconeixedores del que feia o com actuava a l’escola.

La defensoria va dirigir-se al Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) per conèixer la formació/titulació i la situació contractual d’aquesta persona responsable de l’educació física a l’escola. Encara que la titularitat de l’Escola Barcelona sempre ha estat del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, el CEB afirma que aquesta persona mai ha tingut un vincle contractual o laboral amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya o amb l’Ajuntament de Barcelona.

L’Escola Barcelona explica que l’educador estava contractat per l’AMPA per fer les activitats esportives extraescolars i que no formava part del claustre de professorat de l’Escola Barcelona. Però no disposen de més informació, ja que, l’any 2016, l’AMPA va destruir la documentació en paper d’anys anteriors, seguint el reglament que els era d’aplicació.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera incomprensible que l’administració hagi afirmat no conèixer quina era la relació contractual o laboral d’aquesta persona, ni de quina formació professional disposava el responsable de donar l’activitat d’educació física. Tot i que s’ha comunicat que no formava part del claustre escolar, és evident que aquesta persona formava part de l’estructura de l’escola on hi va ser durant més de trenta anys.

Un altre element que afegeix gravetat és que la direcció de l’escola, davant del coneixement dels fets, va negar-los, minimitzar-los, i va recriminar a les víctimes el dany que es feia a l’honorabilitat de la persona acusada. Això demostra que sense la clara connivència de la direcció de l’escola d’aquell moment, aquests fets no s’haguessin produït ni haguessin continuat.

Aquest fet motiva la indignació de les víctimes amb l’equip directiu de l’escola d’aquella etapa. No és acceptable que les persones que tenien el deure de vetllar per llur integritat i dignitat personal, quan van ser coneixedores de moltes de les conductes d’aquesta persona, culpessin als infants en lloc de prendre mesures per protegir-los, com que cessés de manera immediata la seva presència a l’escola.Per aquest motiu, les víctimes reivindiquen que s’assumeixin responsabilitats institucionals.

El fet que es tracti de delictes prescrits ha impedit que, des de l’àmbit penal, es puguin demanar responsabilitats i dur a terme una investigació amb més profunditat. Però, com s’ha vist en altres casos (sobretot quan existeix una pluralitat de víctimes en una mateixa institució), la prescripció penal no exclou la necessitat que aquestes puguin obtenir-ne algun tipus de reparació. Per aquest motiu, la Sindicatura considera molt important que, més enllà de la possibilitat d’intervenció de la jurisdicció penal, s’actuï a partir del paradigma de la justícia restaurativa i la reparació del dany, tal com recull l’OG número 13 del Comitè dels Drets dels Infants de les Nacions Unides.

Al respecte, el Consorci ha informat que el conseller d’Educació va anunciar una investigació sobre els fets ocorreguts en aquesta escola. Però no s’ha informat de cap actuació iniciada al respecte i sembla que aquesta no ha anat més enllà de condemnar els fets ocorreguts i comprometre’s a continuar treballant per la seva eradicació en l’àmbit escolar.

D’acord amb aquestes consideracions, la Sindicatura de Greuges de Barcelona vol posar de manifest que l’administració educativa no pot només limitar-se a desenvolupar una tasca preventiva enfront de les violències contra la infància i l’adolescència, sinó que també ha d’assumir responsabilitats institucionals quan els fets hagin ocorregut en centres educatius.

Per aquest motiu, la Sindicatura entén que l’administració educativa hauria de realitzar una investigació en profunditat encaminada a conèixer l’abast dels fets produïts durant més de tres dècades en aquesta escola pública de la ciutat de Barcelona.

Aquesta investigació hauria d’anar acompanyada d’una voluntat de reparació del dany per part de l’escola i de l’administració, en línia amb el que recomana el Comitè dels drets de la infància de les Nacions Unides.

De fet, en data 23 de desembre de 2021 el Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament va aprovar una Declaració Institucional per unanimitat en què es comprometia a treballar des del Consorci d’Educació de Barcelona, del que forma part, per esbrinar els fets sobre les presumptes violències sexuals a l’Escola Barcelona, així com a col·laborar amb el procés d’investigació iniciat. D’acord amb aquesta declaració institucional, l’Ajuntament de Barcelona ha adquirit un compromís per aclarir els fets produïts a l’Escola Barcelona, al qual ha de respondre de manera efectiva.

Així mateix, la Sindicatura de Greuges considera que l’actuació del Consorci d’Educació de Barcelona ha estat insuficient i incomplerta per aclarir els casos de violències denunciats per nombrosos exalumnes de l’Escola Barcelona. Per aquest motiu, recomana a la Regidoria d’Educació que insti aquest organisme a anar més enllà de la condemna dels fets i la mostra de solidaritat amb els víctimes, i ofereixi també les disculpes reparadores que l’alumnat mereix.

Notícies

Col·legi del Teatre de Barcelona: La Sindicatura adverteix al Consorci d’Educació de l’obligació de garantir que totes les escoles disposin de protocols per erradicar les violències masclistes

Col·legi del Teatre

Arran de l’actuació d’ofici oberta pel cas del Col·legi del Teatre, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha advertit al Consorci d’Educació de Barcelona de la seva obligació de garantir que totes les escoles disposin de les eines, documentació i protocols adequats per a afavorir una bona convivència i clima escolar, i que s’assegurin de llur coneixement i implementació.

D’altra banda, la Sindicatura també ha recomanat al Consorci d’Educació de Barcelona que, en compliment de les tasques que té encomanades, intensifiqui i impulsi les actuacions de difusió i formació de tota la comunitat educativa encaminades a erradicar les violències a totes les escoles, siguin públiques, concertades o privades.

L’inici de l’actuació d’ofici

A través dels mitjans de comunicació, la Sindicatura de Greuges de la ciutat va conèixer la notícia de la instància que tretze exalumnes van presentar al Col·legi del Teatre de Barcelona, en data 28 de desembre de 2021. En ella s’exposen situacions d’assetjaments, abusos, vexacions, i vulneracions de drets per part de diversos professors entre els anys 2005 i 2020. Aquestes persones també explicaven que, en el seu moment, van posar en coneixement de la direcció de l’escola els fets i que aquesta no va fer cap actuació al respecte.

La Sindicatura va interessar-se pels fets denunciats per l’exalumnat del Col·legi del Teatre per avaluar si s’havien vulnerat els drets humans i llibertats fonamentals de les dones recollits, entre altres, a la Declaració sobre l’eliminació de la violència contra la dona (1993) i a la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista. En el marc d’aquesta actuació d’ofici, en data 19 de gener de 2022, es va sol·licitar informació al Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) i al Col·legi del Teatre de Barcelona per saber quin coneixement tenien dels fets i quines havien estat les actuacions impulsades per protegir i garantir el bon tracte de les joves.

La normativa vinculada a la violència masclista

Els fets que aquestes exalumnes han rebel·lat a la carta de denúncia constaten la violència masclista que van patir a l’escola i el seu entorn. Nacions Unides afirma en el preàmbul de la Declaració sobre l’eliminació de la violència contra la dona (1993) que aquesta constitueix una violació dels drets humans i les llibertats fonamentals.

La Llei catalana 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista també la defineix com una violació dels drets humans. A més, és una manifestació de la discriminació i desigualtat existents en el marc d’un sistema de relacions de poder desiguals entre homes i dones. Aquesta violència es produeix per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, i té com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic.

Aquesta Llei reconeix l’entorn educatiu com un àmbit específic on es pot manifestar la violència masclista entre els membres de la seva comunitat en actuacions com l’assetjament, l’abús sexual, el maltractament físic, sexual, psíquic o emocional. Les denúncies efectuades per les exalumnes del Col·legi del Teatre tenen a veure amb les violències que poden produir-se en l’entorn educatiu, supòsit contemplat en aquesta norma. 

Per últim, la Llei 12/2009 d’educació contempla les escoles com espai segurs on s’han de respectar els principis democràtics de convivència i els drets i les llibertats fonamentals. El dret a una educació integral inclou, entre altres manifestacions, el dret a la protecció contra tota agressió física, emocional o moral, així com el respecte de l’alumnat a la seva integritat física, la seva intimitat i la seva dignitat personal.

Les actuacions posteriors a les denúncies 

  • El professor en què principalment se centraven les denúncies ha presentat la dimissió. L’escola l’ha acceptada i ja no forma part del claustre del centre.
  • S’ha actualitzat el Projecte de Convivència i l’organigrama del centre amb un esperit d’autocrítica i de recerca de vies per a millorar la qualitat educativa.
  • S’han organitzat reunions amb l’alumnat per tal de tractar el tema i fer aflorar el possible neguit o situacions que fossin reprovables, així com incitar l’alumnat perquè aporti suggeriments. S’han facilitat espais i moments perquè l’alumnat es pugui reunir, i s’ha iniciat un pla de formació del professorat relacionat amb l’assetjament i l’abús de poder.
  • S’ha intensificat el Pla d’Acció Tutorial, insistint especialment en els valors que impregnen el centre (respecte, democràcia, participació, sensibilitat…).
  • Ha augmentat l’interès per part de l’alumnat i del professorat per crear un bon clima de convivència i ser conscients de la seva importància.

Les consideracions de la Sindicatura

En el cas del Col·legi del Teatre de Barcelona, la violència, explícita i implícita, era exercida pel professorat, comportament que encara afegeix més gravetat als fets. A més, les exalumnes han exposat la complicitat i passivitat de la resta del claustre i la direcció, els principals encarregats d’impulsar i garantir el bon clima escolar. Han explicat que eren situacions conegudes per tothom i que les víctimes no van rebre l’ajuda esperada pel centre.

El centre és el responsable més directe i proper en la implantació i activació dels protocols de prevenció i protecció de la violència, que han de ser coneguts i difosos entre tota la comunitat educativa. La mateixa escola ha reconegut la seva responsabilitat en els dèficits existents en la prevenció i atenció de la violència. I ha informat que ha iniciat actuacions per canviar les dinàmiques relacionals entre els membres de la comunitat educativa.

El primer pas que aquesta escola ha donat correctament és treballar en l’elaboració d’un nou Projecte de Convivència per generar un bon clima escolar. També ha fomentat actuacions d’investigació per conèixer si hi havia més alumnat afectat i per incentivar la seva participació en el Projecte de Convivència.

Cal recordar que implementar un Projecte de Convivència en el marc del Projecte Educatiu és una obligació legal que tenen totes les escoles, ja siguin públiques, concertades o privades, del Servei d’Educació de Catalunya (Resolució del Departament d’Educació  ENS/585/2017, de 17 de març, modificada el 16 de juliol 2020). El Projecte de Convivència  ha d’incloure els protocols de prevenció, detecció i intervenció enfront de situacions de conflictes greument perjudicials per a la convivència, com estableix el punt 6 de l’annex de la Resolució ENS/585/2017.

Per altra banda, la Llei 12/2009 d’educació atorga a la inspecció dels serveis educatius les funcions d’assegurar l’aplicació de l’ordenament i garantir l’exercici de drets i el compliment dels deures que se’n deriven. La denúncia a aquesta escola ha destapat les seves deficiències, però també la insuficient actuació del Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) vers el compliment de la normativa per part l’escola, que ni tan sols disposava de la documentació obligatòria (com un Projecte de Convivència adient). Un cop coneguts els fets, el CEB ha iniciat un treball conjunt amb l’escola per orientar-la en el disseny d’aquesta eina.

Notícies

‘La situació dels joves migrants sense referents familiars a la ciutat de Barcelona’, nou informe de la Sindicatura de Greuges

Joves migrants referents sense familiars

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha presentat l’informe ‘La situació de joves migrants sense referents familiars a la ciutat de Barcelona’, amb el propòsit d’abordar la realitat d’aquest col·lectiu vulnerabilitzat des de la perspectiva de la garantia de drets.

Per què aquest informe?

Des de l’any 2015, uns 9.000 infants i joves migrants sense referents familiars han arribat a Catalunya per una amalgama de raons que expliquen la seva decisió d’emprendre aquest viatge sense cap acompanyament familiar. En el sistema estatal d’atenció a la infància i la joventut, aquestes persones són acollides, tutelades i ateses per les comunitats autònomes. Quan assoleixen la majoria d’edat, finalitza la tutela administrativa i l’escenari és menys regulat i més diversificat.

Es tracta d’un col·lectiu que precisa un suport i un acompanyament específic per ajudar-los a desenvolupar el seu projecte de vida. L’estudi de la Sindicatura presta una especial atenció en els adolescents i joves de 18 a 23 anys, que s’enfronten sols i soles a una edat adulta registral, però no sempre real. L’objectiu és identificar com millorar i facilitar la transició a l’edat adulta en condicions d’igualtat i equitat, promovent el respecte als drets i llibertats garantits a qualsevol persona ciutadana de Barcelona.

La distribució competencial en matèria d’immigració és complexa

L’Estat té la competència exclusiva en matèria d’immigració i estrangeria i, per tant, defineix les normes d’entrada i residència de les persones migrants. Precisament, l’octubre de 2021 el Govern de l’Estat va aprovar una reforma del Reglament d’estrangeria sobre el règim jurídic de menors i extutelats. Aquesta reforma té el propòsit de donar resposta a una situació disfuncional que provocava que molts joves passessin a una situació d’irregularitat sobrevinguda amb risc d’exclusió social, un cop finalitzada la tutela per part de l’Administració a partir de la seva majoria d’edat. Les modificacions introduïdes també han de facilitar l’accés a l’ocupació d’aquells i aquelles joves amb edat de treballar.

Les comunitats autònomes, per la seva banda, són competents pel que fa al desenvolupament de normes i instruments per garantir drets i serveis que ajudin a la integració i inclusió d’aquest col·lectiu. També són les administracions encarregades de la tutela de les persones migrants menors d’edat i sense xarxa familiar.

Per últim, els ens locals són clau per salvaguardar la bona acollida, incorporació i participació de les persones migrants en les ciutats i pobles de Catalunya. Encara que no en tinguin les competències, són les administracions públiques més properes a la ciutadania i acostumen a ser la primera porta d’entrada als serveis públics. En el cas de Barcelona, l’Ajuntament ja fa més de vint anys que actua en l’atenció de les persones menors i joves migrants que arriben a la ciutat sense xarxa familiar, malgrat que no és una competència local (si bé l’ha d’atendre de forma subsidiària). Ara bé, el nombre de joves sense referents familiars a la ciutat ha crescut en els darrers anys, i no sempre s’han adequat els serveis i prestacions davant aquest increment, fet que ha pogut provocar desatenció cap a aquests i aquestes joves.

L’anàlisi del col·lectiu

Segons les dades de la Generalitat de Catalunya (DGAIA, 2021), s’estima que a la ciutat hi ha més de 200 joves migrants sense referents familiars. Cal assenyalar que aquestes dades només fan referència a la part d’aquest col·lectiu que ha estat en algun moment sota la tutela de la Generalitat. Per tant, deixa fora els que poden haver estat tutelats en altres comunitats autònomes, els que tenen dificultat per acreditar la seva minoria d’edat, o els que han arribat a Barcelona quan ja eren majors d’edat.

Quant al perfil dels i les joves, gran part d’ells són nois (97,1%) que han arribat recentment a la majoria d’edat. Una minoria són noies, que acostumen a estar invisibilitzades en les estadístiques. Algunes entitats estan treballant progressivament per adoptar estratègies amb perspectiva de gènere que permetin millorar l’atenció d’aquest col·lectiu, especialment vulnerable a la violència i a l’explotació sexual.

També és motiu d’inquietud l’estat de salut d’aquest col·lectiu de joves, especialment pel que fa a la seva salut mental i el consum de tòxics, ja que són factors de vulnerabilitat. L’estrès que desenvolupen les persones que han emprès soles el projecte migratori és especialment agut. Per aquest motiu, la Sindicatura considera que l’atenció psicosanitària de joves migrants sense referents familiars és imprescindible. Cal dir que la mobilitat o la precarietat residencial d’aquest col·lectiu dificulta la detecció, el seguiment i el tractament.

L’àmbit educatiu és un repte perquè marca de manera clara les seves possibilitats d’èxit futur. Ara com ara es detecten dificultats d’accés a l’educació i la formació. Si bé aquest és un dret de la infància, el cert és que aquelles persones que tenen més de 16 anys ja no es poden matricular fàcilment als instituts, i la manca de formació bàsica cronifica la seva situació futura.

Pel que fa a la incorporació d’aquest col·lectiu al mercat laboral, les persones joves migrants sense referents familiars pateixen més dificultats que la resta de joves per accedir a llocs de treball. Per això, iniciatives de suport com les que impulsa Barcelona Activa o entitats socials han de ser claus per afavorir aquesta primera entrada al mercat de treball. Especialment en el moment actual, que el nou Real decret ha eliminat traves a la seva incorporació al món laboral.

La seva participació en la vida social i cultural també és molt limitada, tot i ser cabdal pel seu benestar i inclusió social. Es pot dir que, en moltes ocasions, participen només d’activitats autoreferencials, on no s’enforteixen les xarxes relacionals amb l’entramat de la ciutat. També s’ha identificat una bretxa digital que dificulta el seu accés a recursos públics i privats.

Les propostes de la Sindicatura

Per tal de millorar l’atenció que es dona als joves migrants sense referents familiars a la ciutat, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha elaborat un seguit de propostes, de les quals en destacarem algunes d’elles des de diferents dimensions:

Dimensió jurídica

  • Donar seguiment a l’aplicació de la reforma del reglament d’estrangeria per garantir que els i les joves arriben a la majoria d’edat amb tota la documentació requerida i per reforçar el treball en els seus itineraris d’emancipació.
  • Reforçar els espais d’atenció de les persones joves migrants sense referents familiars, bé sigui en l’àmbit de la detecció o l’acompanyament, o en la defensa dels seus drets, a través d’instruments com: assessorament i atenció especialitzada, la clínica jurídica local, la figura de la persona referent o mentora, o el reforç dels equips educadors de carrer per millorar la detecció dels i les joves.

Dimensió socioeconòmica

  • Reforç de les alternatives residencials, atès el decalatge entre necessitats i recursos en l’àmbit de l’habitatge. Per això, caldria explorar altres opcions, com l’acolliment, que serviria no només per superar la situació de la manca d’habitatge, sinó que també afavoriria la creació de vincles entre joves i la societat d’acollida.
  • Reforç de l’atenció en salut mental, establint un protocol d’atenció i acompanyament psicològic i d’atenció a l’estrès posttraumàtic a través del desenvolupament d’un espai sociosanitari per persones en situació de risc d’exclusió social, ampliant la cobertura de programes de convalescència i psiquiatria de carrer. Aquesta actuació requereix coordinació interadministrativa.
  • Reforçar la formació i capacitació lingüística dels i les joves, i garantir la continuïtat de la formació d’aquest col·lectiu, facilitant també el seu accés als estudis superiors. Així mateix, vetllar perquè no es generin desigualtats digitals vers a aquestes persones joves.

Dimensió comunitària

  • Fomentar la participació del col·lectiu sense referents familiars a través de la creació d’espais on s’enforteixin les xarxes relacionals amb la ciutadania, i fent programes d’acompanyament i millora del seu sentiment de pertinença.
  • Implementar campanyes de sensibilització dirigides a la societat d’acollida per evitar narratives i discursos negatius cap al col·lectiu.

Dimensió de governança

  • Assegurar una coordinació multinivell i multisectorial entre les diverses administracions i àrees que tenen competències vinculades al col·lectiu.
  • Enfortir la formació especialitzada i el disseny de protocols que facilitin l’actuació dels diferents actors dels processos d’atenció, cura i inclusió d’aquests joves.
  • Millorar la recollida i tractament de dades, especialment quan no han estat subjectes al sistema de tutela i acollida durant la seva minoria d’edat.
  • Incorporar la perspectiva de gènere tant en el disseny com en la implementació i avaluació de les diferents actuacions i serveis.
  • Enfortir el rol de XBcn per dur a terme una coordinació més generalitzada i estructurada del treball de tots els actors involucrats, amb l’objectiu d’evitar el risc de duplicitats en algunes àrees, i escassetat de recursos en unes altres.
  • Enfortir mecanismes d’avaluació i seguiment dels diferents programes a fi de millorar les actuacions i serveis, identificant bones pràctiques i experiències que es puguin compartir amb altres ciutats de l’entorn.

Finalment, la Sindicatura recalca que és precisament en la majoria d’edat dels i les joves migrants sense referents familiars on l’Ajuntament té més marge d’actuació, ja que es tracta de joves residents a la ciutat. Ara bé, garantir un procés d’emancipació exitós requereix un treball continuat des del primer moment.

Notícies

La Sindicatura trasllada recomanacions a l’Ajuntament envers la gestió de la llosa de la ronda Sant Antoni

Llosa ronda Sant Antoni

Barcelona, 28 d’abril del 2022 – Després de diverses trobades amb el veïnat, les associacions de comerços i els representants polítics del consistori, la Sindicatura de Greuges de Barcelona vol posar èmfasi en la necessitat de trobar una solució participada a la gestió de la dinamització de la llosa de la ronda Sant Antoni fins al moment de la seva retirada.

L’escolta de la Sindicatura al veïnat i les associacions

La Sindicatura de Greuges de Barcelona va engegar a principis de 2022 el programa El síndic, a prop teu, amb la finalitat de conèixer de primera mà la realitat del veïnat mitjançant trobades obertes en els diferents barris de la ciutat. La primera sessió d’aquesta iniciativa va tenir lloc el 8 de febrer a Sant Antoni. Durant la trobada, el veïnat i les associacions van mostrar la seva preocupació per la situació actual de la llosa de l’antic mercat provisional de Sant Antoni, així com per la incertesa sobre el futur d’aquest espai públic.

Posteriorment, la Sindicatura va contactar amb les diferents associacions veïnals i comerciants de Sant Antoni i del Raval, amb l’objectiu de copsar les seves inquietuds i propostes. Les diferents entitats amb qui la Sindicatura ha dialogat són: Plataforma d’Afectats per la llosa de Sant Antoni; AV Sant Antoni; Sant Antoni Comerç; Som Sant Antoni; Fem Sant Antoni; De veí a veí; AV Raval; Eix Comercial Raval; Xarxa Veïnal del Raval; Tot Raval; Taller de Músics; Encants, i Mercat de Sant Antoni.

La darrera sessió oberta amb la ciutadania envers aquest assumpte va tenir lloc el 28 de març, en una reunió a la mateixa llosa en què van ser convocades totes les entitats anteriorment citades. Les persones participants van destacar les qüestions següents: la manca de contenidors a l’espai de la llosa; la manca de zones de càrrega i descàrrega; l’interès de les associacions de Sant Antoni i el Raval per dur a terme la dinamització de la llosa; la bonificació de les taxes que suposen certes autoritzacions d’ocupació de l’espai públic; la necessitat de comptar amb un compromís municipal pel calendari de les obres, i el desig de trobar una solució òptima i consensuada per la urbanització definitiva.

La Sindicatura trasllada la preocupació veïnal als Districtes de l’Eixample i Ciutat Vella

Al llarg dels mesos de març i abril del 2022, la Sindicatura de Greuges de Barcelona s’ha reunit amb els regidors dels districtes de l’Eixample i de Ciutat Vella per traslladar els reclams del veïnat dels barris de Sant Antoni i el Raval. També n’ha parlat amb la Tinenta d’Alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat.

Els regidors de districte han informat la Sindicatura que es preveu retirar la llosa a partir del setembre. Però, les obres de reforma de la ronda Sant Antoni no podran començar fins un mes i mig més tard. Per això, estan fent consultes al veïnat i els comerços per saber si es retira la llosa a la tardor i s’executen les obres (afectaria les campanyes de Nadal de 2022 i 2023 perquè la durada prevista de les obres és de 14 mesos), o bé si es fa després de la Festa Major de Sant Antoni de 2023.

Les consideracions de la Sindicatura

Com a aspectes positius, la defensoria destaca la creació d’un espai de coordinació entre els Districtes de Ciutat Vella i l’Eixample, la Tinència d’Alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat i els actors del territori. Es recorda, però, la necessitat de no deixar cap entitat i associació fora d’aquest espai per tal d’arribar a una solució realment consensuada i inclusiva. D’altra banda, també cal ressaltar l’assignació d’un dispositiu de la Guàrdia Urbana per garantir uns usos adequats de l’espai públic de la llosa, en compliment de les ordenances municipals.

Com a aspectes a millorar, cal incorporar plenament les aportacions veïnals i associatives en la presa de decisions, així com aprofundir en el diàleg amb la ciutadania per tal de construir propostes que contribueixin a la transformació de l’espai i els seus usos. La Sindicatura també considera que s’haurien d’impulsar actuacions amb determinats col·lectius en situació de vulnerabilitat per incidir des de la vessant preventiva i garantir l’atenció a les seves necessitats. Per últim, és molt important definir el procés de transformació urbanística de les rondes, tenint en compte les preferències i necessitats del veïnat.

Pel que fa a la dinamització de la llosa mentre no es produeixi la retirada definitiva, la Sindicatura considera que:

– Caldria millorar l’accessibilitat en diferents punts per tal de garantir el seu ús per part de les persones amb mobilitat reduïda i per la ciutadania en general. Alhora caldria valorar la conveniència d’instal·lar elements de protecció (baranes).

– Durant el dia es recomana establir una programació d’activitats que permeti fer ús de l’espai de la llosa sense molestar al veïnat. Durant les nits seria convenient mantenir la presència de la GUB per garantir la convivència i el dret al descans.

– Amb l’objectiu de fomentar uns bons usos, s’han recomanat les següents activitats:

  • Classes dirigides per la gent gran (activitats físiques, tallers…).
  • Activitats familiars (tallers, ludoteca, espai de lectura infantil…).
  • Exposicions temporals (culturals, campanyes de conscienciació, etc.).
  • Activitats artístiques o culturals desenvolupades per entitats o serveis del   territori (Taller de Músics, escoles, centres cívics, biblioteques…).
  • Punt verd mòbil, Punt d’Assessorament Energètic.
  • Punt de cita prèvia o de suport per a tràmits digitals.
  • Escola de formació viària de la GUB.
  • Estands per a entitats socials i de voluntariat.
  • Biblioteca a l’aire lliure que impliqui equipaments del territori.
  • Banc del temps.
  • Ràdio comunitària del Raval.

– També és necessari implicar les diferents entitats i associacions de les dues bandes de la ronda de Sant Antoni en la decisió de quin ús temporal donar a la llosa.

– Es recomana al consistori coordinar la programació d’activitats i cedir-ne la gestió a les entitats i associacions del territori. Seria convenient, però, que l’organització d’activitats no els suposés cap cost (taxes municipals o altres). 

– És fonamental articular un espai permanent de diàleg amb la ciutadania dels barris implicats per a gestionar la llosa i el futur de la reforma de la ronda Sant Antoni.

Notícies

La Sindicatura de Greuges de Barcelona obre una actuació d’ofici per conèixer les previsions de millora de les condicions actuals del CAP Gòtic

Visita Cap Gotic

Després de dur a terme dues visites al CAP Gòtic durant el mes d’abril d’enguany, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha obert una actuació d’ofici en què demana informació al consistori sobre la previsió del nou emplaçament i les mesures impulsades per millorar la manca d’espai i els problemes recurrents amb les filtracions d’aigües residuals que pateixen a la ubicació actual.

La manca d’espai

L’equip directiu del CAP Gòtic ha exposat a la Sindicatura de Greuges de Barcelona que el principal problema amb què es troben és la manca d’espai necessari per a desenvolupar la seva tasca amb normalitat, fet que genera afectacions importants en l’atenció a les persones usuàries i en les condicions de treball.

Les problemàtiques generades per la manca d’espai són diverses: dificultats per emmagatzemar tots els elements d’atenció mèdica; espais previstos per a treball intern (sales de reunions o biblioteca) que tenen múltiples funcions; els despatxos de treball tenen caixes i objectes de magatzem; les consultes són compartides per diferents professionals en diferents franges horàries o dies; els vestidors tenen unes dimensions totalment inadequades, i les persones treballadores no disposen d’armariet propi.

Despatx de l’equip professional

La Sindicatura de Greuges de Barcelona també va visitar l’espai dels mòduls habilitats davant el CAP Gòtic, en què va fer-se l’atenció Covid-19 i que ara s’ha recuperat per a les diferents especialitats mèdiques. En aquest emplaçament, les consultes no tenen les mides ni les condicions necessàries per a poder fer una atenció mèdica adequada.

Per exemple, en el cas d’atenció a urgències, cal que la llitera on el pacient està estirat sigui accessible des de dreta i esquerra. Aquí no és possible. Altres dèficits són la inexistència d’una superfície sobre la qual puguin preparar els medicaments o tractaments a aplicar, o la inadequada atenció que poden rebre les persones usuàries de cadires de rodes.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és Ok6-1024x683.jpg
Consulta mèdica. La llitera no té espai pels dos costats.

El Conveni entre la Generalitat de Catalunya, el Consorci Sanitari de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona per a la millora de la qualitat de la xarxa sanitària de la ciutat, de 8 d’octubre de 2008, va aprovar la reserva d’espai per a un nou CAP en substitució de l’actual. Ja han transcorregut catorze anys i segons les darreres informacions rebudes, el nou emplaçament estaria previst a les dependències municipals de la plaça de Carles Pi i Sunyer l’any 2028.

Les filtracions d’aigües residuals

Des d’anys enrere, el CAP Gòtic pateix filtracions d’aigües residuals, situació que ha provocat fins i tot el tancament temporal del centre per no poder dur-se a terme l’activitat amb normalitat. L’ICS (Institut Català de la Salut) ubica l’origen d’aquestes filtracions en els pisos situats a sobre del CAP, uns habitatges que són gestionats per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

El CAP Gòtic rep la Medalla d’Honor de Barcelona 2021

La Sindicatura de Greuges de Barcelona vol reconèixer la tasca de totes les persones treballadores del CAP Gòtic, que duen a terme un gran esforç per tal que totes les problemàtiques que pateixen en el seu dia a dia laboral no arribin a la ciutadania.

El CAP Gòtic va rebre la Medalla d’Honor de Barcelona 2021, una distinció de l’Ajuntament a la seva implicació en els problemes sanitaris, però també en l’abordatge de problemes socials, econòmics i comunitaris.

Notícies

La classificació de les escoles per la complexitat de l’alumnat i l’escola inclusiva a la ciutat

Complexitat escola

Cap al final del curs escolar 2020-2021, les escoles van veure com es revisava la seva tipologia de centre segons el nivell de complexitat, d’acord amb els nous criteris que el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (òrgan consultor del Departament d’Educació) havia publicat l’abril del 2021. Els anteriors criteris dataven de l’any 2017.

L’aplicació d’aquests nous criteris va crear una alarma entre la comunitat educativa de la ciutat, que no havia estat informada prèviament que es duria a terme aquesta revisió i que al final del curs van assabentar-se que podien veure’s amenaçats part dels recursos per al curs escolar següent.

Per aquest motiu, les associacions de famílies de l’alumnat (AFA) d’escoles de la ciutat van adreçar-se a la Sindicatura de Greuges de Barcelona preocupades per com afectaria això en l’atenció que rebria l’alumnat si es feia efectiva aquesta pèrdua de recursos personals i materials.

Determinar la complexitat de l’escola, junt amb altres factors, serveix per assignar recursos personals i programes a les escoles, amb l’objectiu de garantir l’atenció adequada de l’alumnat dins del sistema inclusiu de les escoles, d’acord amb l’article 24 del Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu. La Llei d’educació estableix l’obligació de l’administració educativa d’aportar recursos addicionals als centres públics i concertats en funció de les necessitats educatives específiques i la tipologia de les famílies de l’alumnat que atén el centre, així com de les característiques socioeconòmiques de la zona.

El Consorci d’Educació de Barcelona va informar la Sindicatura de Greuges que aquesta nova classificació en cap cas implicaria una retallada de recursos econòmics i humans per fer front a la complexitat dels centres en el curs escolar 2021-2022.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona també va recalcar la importància de transmetre, informar i comunicar adequadament tots els canvis que puguin afectar el conjunt de membres de la comunitat educativa, així com de fomentar la participació de l’escola respecte de qualsevol canvi. Les escoles disposen d’espais formals de participació amb la comunitat educativa, com ara el Consell Escolar, així com altres espais informals, que s’han d’utilitzar per fomentar la participació activa en els afers escolars, garantida en l’article 21.8 de l’Estatut de Catalunya.

L’informe sobre l’impacte de l’actualització de l’índex de complexitat que el Consorci d’Educació de Barcelona va presentar al plenari del 26 d’octubre de 2021 del Consell Escolar Municipal de Barcelona (CEMB), evidencia que la mesura d’actualització ha tingut un impacte notable entre els centres educatius de la ciutat. En el cas de Barcelona, 36 centres milloren el seu nivell de complexitat, 178 centres mantenen el mateix nivell que el curs passat i només 2 centres empitjoren el seu nivell de complexitat.

Aquest canvi també és el resultat de les mesures de lluita contra la segregació aplicades amb el Pla de xoc per a la igualtat d’oportunitats posat en marxa a Barcelona des de l’any 2019. Des de la implementació d’aquest pla, s’ha millorat ostensiblement en qüestions com la detecció dels infants en situació social i econòmica desafavorida (que actualment suposa el 12% de la població escolar, quan l’any 2007 només era un 3%); la reserva de places per a alumnat NESE a tots els centres sostinguts amb fons públics; l’aplicació de mesures de planificació de l’oferta, com ara la reducció de ràtios; la transformació de centres, o una gestió de la matrícula viva amb criteris de zona.

Però, com el mateix Consorci d’Educació de Barcelona reconeix, el fet d’equilibrar la matrícula i avançar cap a centres més heterogenis i millorar les proporcions d’alumnat vulnerable matriculat entre titularitat privada i pública, no vol dir que hagin millorat les condicions de vida de l’alumnat de Barcelona, ja que les dades mostren que ha crescut la pobresa que afecta a infants i joves.

En el mateix plenari de data 26 d’octubre de 2021 del Consell Educatiu de Barcelona, va aprovar-se una declaració on es demana una moratòria d’un mínim de dos anys per a la decisió de reduir el barem de complexitat. Si no és possible, s’intentarà aconseguir una garantia d’assignació de recursos equivalents als centres que han vist reduït el seu nivell de complexitat, mentre es revisa un model de distribució de recursos que garanteixi que es disposa de dades actualitzades de la situació real de l’alumnat i els centres.

Notícies

L’empadronament, un metadret que dona accés a un conjunt de drets humans de proximitat

Empadronament

El padró municipal d’habitants és el registre administratiu en què consten els veïns i les veïnes d’un municipi. Les seves dades constitueixen una prova de residència en el municipi i del domicili habitual. En virtut de la Llei 7/1985, de bases de règim local, els ajuntaments són competents per fer les tasques de formació, manteniment, revisió i custòdia del padró municipal, i han d’emprendre les actuacions i les operacions necessàries per mantenir actualitzats els seus padrons, de forma que les dades que hi constin concordin amb la realitat.

La importància de l’empadronament rau a reflectir la realitat de la població de la ciutat, ja que aquest registre constitueix una fotografia de la ciutadania que ha de ser útil per avançar-se a la planificació de les polítiques públiques del municipi. Alhora, la inscripció padronal atorga l’estatus de veïnatge i es pot qualificar de metadret, perquè és la porta d’accés al gaudi d’un altre conjunt de drets humans —civils, polítics, econòmics, socials i culturals— com el dret fonamental al sufragi universal, el dret a accedir a la sanitat o el dret a obtenir determinats ajuts.

L’empadronament és especialment útil i necessari per a les persones estrangeres que no tenen regularitzada la situació administrativa al país. Els ajuntaments disposen de mecanismes que permeten empadronar aquestes persones, tot i que no disposin de domicili fix. L’alta padronal, a més de permetre’ls l’accés als serveis públics, tindrà una afectació directa en els tràmits d’estrangeria dirigits a regularitzar la seva situació al país. En diverses ocasions, la Sindicatura s’ha referit a la necessitat que tots els municipis apliquin aquestes pràctiques, ja que és conegut que molts ajuntaments posen traves a l’empadronament sense domicili fix.

Les queixes sobre empadronament que arriben a la Sindicatura de Greuges de Barcelona denuncien els següents afers: la manca de resposta i d’eficàcia en la tramitació del padró; l’empadronament de menors d’edat per part d’un progenitor sense el consentiment exprés de l’altre; la denegació d’empadronament; les baixes del registre del padró efectuades d’ofici pel consistori, o els terminis excessius utilitzats per tramitar empadronaments sense domicili fix.

Tramitació de baixes d’ofici del padró municipal d’habitants

Aquesta classe de tramitació ha estat la causa de diverses queixes formulades davant la Sindicatura. En alguns casos, les persones promotores de la queixa al·leguen ser propietàries de l’habitatge en el qual han estat donades d’alta, i assumir els impostos municipals derivats de la propietat. Per tant, entenen que aquesta posició de titularitat els donava dret a ser empadronades en el seu habitatge.

Ara bé, l’acreditació de la propietat de l’habitatge no és suficient per legitimar la inscripció al padró, de forma que si es comprova que la persona no resideix al domicili declarat, cal tramitar d’ofici la baixa del padró. L’Ajuntament té potestat per fer actes de comprovació de la residència i ho fa a través d’inspeccions. Però aquesta potestat no inclou la verificació del títol jurídic que legitima l’ocupació de l’habitatge.

En aquest sentit, es pronuncia la Resolució de 17 de febrer de 2020, de la Presidència de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que assenyala que la possibilitat que l’Ajuntament sol·liciti al veí o veïna el títol que legitimi l’ocupació de l’habitatge no atribueix a les administracions locals cap competència per jutjar qüestions de propietat, d’arrendaments urbans o, en general, de naturalesa juridicoprivada. És a dir, té com a única finalitat servir d’element de prova per acreditar que, efectivament, el veí o veïna resideix al domicili que ha indicat.

Coneixedora de la importància del tràmit de baixa padronal, la legislació ha establert diverses cauteles per garantir que el tràmit es fa amb seguretat. D’acord amb l’article 72 del Reial decret 1690/1986, els ajuntaments donaran de baixa d’ofici, per inscripció indeguda, les persones que figurin empadronades incomplint els requisits, una vegada comprovada aquesta circumstància en l’expedient corresponent en el qual es donarà audiència a la persona interessada.

Però, a la pràctica, sorgeixen dificultats de notificació a la persona interessada, ja que s’acostuma a utilitzar una adreça de notificació en la qual presumptament no viu. En aquests casos, cal traslladar l’expedient al Consell d’Empadronament, un òrgan mixt de composició municipal i de l’Institut Nacional d’Estadística que haurà d’emetre un informe favorable preceptiu respecte de l’eliminació del registre padronal.

Notícies

El síndic de Barcelona presenta l’informe anual 2021 en el plenari del Consell Municipal

Síndic al plenari

David Bondia, síndic de greuges de Barcelona, ha presentat avui el seu primer informe anual davant les 41 regidores i regidors del plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona. Durant l’any 2021 s’han dut a terme 3.421 actuacions. Del total, 2.568 han estat queixes, 808 consultes, 41 actuacions d’ofici i 4  visites de barri.

Bondia és el nou síndic de greuges de la ciutat des de l’octubre del 2021. Per aquest motiu, ha iniciat el seu discurs amb un agraïment i un reconeixement a la tasca duta a terme per Maria Assumpció Vilà, l’anterior síndica de greuges de Barcelona (2010-2021).

El defensor del poble barceloní ha manifestat que “la ciutadania s’ha de considerar afortunada pel que fa al reconeixement i la garantia dels drets fonamentals i les llibertats públiques”. No obstant això, moltes vegades aquests nivells de garantia es desconeixen, fet que sovint porta a considerar que la màxima protecció dels drets resideix en l’àmbit més llunyà, “i no veure que és en el més proper (municipal) on hem de buscar la plena efectivitat i el màxim nivell de garantia”. Bondia ha insistit en la necessitat de donar encara més importància al principi de subsidiarietat, que pressuposa que és a l’administració més propera a qui correspon, en primer lloc, la garantia de drets. “I no només entendre-la de forma executiva, sinó aconseguir una subsidiarietat garantista”, ha afegit. 

El síndic de greuges de Barcelona ha entrat a valorar algunes de les problemàtiques que han afectat la ciutadania durant l’any 2021: l’habitatge; les dificultats d’accés als serveis socials; l’amiant a les escoles de la nostra ciutat, o la necessitat de comptar amb més àrees de joc infantil accessibles i inclusives. D’altra banda, el defensor també ha fet un incís en la reforma del reglament de la Sindicatura de Greuges de Barcelona per tal d’ampliar i concretar les competències, així com la intenció de potenciar la capacitat d’incidir i aportar en el disseny de polítiques públiques.

Finalment, Bondia ha transmès que “la Sindicatura de Barcelona és la Sindicatura del Poble-sec, de les Planes, del Clot, de Ciutat Meridiana, de la Barceloneta, etc. És a dir, som la Sindicatura de cadascun dels 73 barris de la ciutat”. Una Sindicatura amb experiència, a peu de carrer i compromesa amb els drets humans de proximitat.

Notícies

Els síndics de Barcelona i de Catalunya reclamen compatibilitzar la ubicació d’un centre d’acollida per a persones sense llar amb addiccions al costat d’una escola amb la consolidació del seu projecte educatiu

Entorn escolar

La Sindicatura de Greuges de Barcelona i el Síndic de Greuges de Catalunya han rebut al voltant d’una trentena de queixes de famílies d’una escola en relació amb la instal·lació d’un centre d’acollida per a persones sense llar amb addiccions a poca distància de l’escola.

En virtut del conveni de col·laboració signat recentment, ambdues institucions han fet una actuació coordinada i han emès una resolució conjunta.

En les queixes rebudes, les famílies i el veïnat expressen la seva preocupació per l’afectació que pot tenir aquest nou equipament en la demanda social de l’escola. Per la seva banda, l’escola incideix en el fet que els darrers anys s’ha treballat molt per donar un nou impuls al centre educatiu i tem que l’emplaçament d’aquest equipament pugui incidir en aquesta trajectòria de treball i en les properes matriculacions.

En aquest context, les dues institucions volen recordar que els centres d’acollida per a la recuperació de persones sense llar amb addiccions són serveis destinats a l’atenció sociosanitària de persones en situació de vulnerabilitat, i a garantir els seus drets bàsics, i que la ubicació d’aquests centres en zones urbanes és necessària per promoure l’accessibilitat i la normalització de la seva atenció. Amb tot, també manifesten que les administracions han d’analitzar quin impacte generen sobre els drets de terceres persones, a fi d’adoptar les mesures compensatòries o preventives necessàries, així com valorar si hi ha alternatives d’ubicació que el minimitzin.

En relació amb aquest assumpte, els defensors constaten que l’escola en qüestió és un centre amb el 41,3% d’alumnat amb necessitats educatives específiques, malgrat que en els darrers anys ha tendit a reduir la seva complexitat. La ubicació del centre d’acollida al costat de l’escola en pot afectar la seva imatge si s’identifica com un fet negatiu per part de les famílies de la zona. Dit això, l’experiència en una altra zona de Barcelona ha permès constatar que no necessàriament la implantació d’un centre d’aquest tipus ha de suposar un impacte negatiu sobre la demanda social d’una escola, ja que, en aquell cas, l’escola més propera, ubicada just al costat del centre, va incrementar el nombre de sol·licituds l’any següent.

Per estudiar el cas es va demanar informació al Consorci d’Educació de Barcelona i a l’Ajuntament de Barcelona. De les respostes rebudes de les administracions se’n desprèn que l’Ajuntament ha generat un espai de treball transversal amb el conjunt de serveis de territori: l’Agència de Salut Pública de Barcelona, l’Institut Municipal de Serveis Socials d’Intervenció a l’Espai Públic i el Consorci d’Educació de Barcelona, per a valorar el desplegament del servei a la zona.  

Paral·lelament, l’Ajuntament de Barcelona també ha elaborat un pla específic per a l’escola en relació amb la implantació del centre d’acollida, que, entre altres actuacions, preveu un treball amb l’equip directiu de l’escola. Així mateix, ha posat els mitjans per assegurar la presència de dues mediadores als voltants de l’escola per atendre les inquietuds de les famílies en els horaris d’entrada i sortida escolar, i manifesta que coordinarà els serveis de neteja, Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra perquè la zona pròxima a l’equipament sigui un entorn segur.

En vista de tot això, el Síndic de Greuges de Catalunya i la Sindicatura de Greuges de Barcelona demanen que es formalitzi l’elaboració d’un pla d’acció integral i de coordinació entre els diferents serveis del territori, amb la participació de les diferents parts afectades, especialment els membres de la comunitat educativa de l’escola. Un dels objectius prioritaris d’aquestes actuacions ha de ser evitar l’impacte de la ubicació d’aquest equipament en la demanda social del centre.

També demanen al conjunt d’administracions implicades la concreció de les actuacions previstes per a la consolidació del projecte educatiu del centre i per millorar la seva demanda social. Per acabar, reclamen a les administracions que segueixin esmerçant esforços per garantir el diàleg amb la direcció de l’escola i l’AFA.

Les dues institucions es comprometen a analitzar l’impacte que pot tenir la ubicació d’aquest centre d’acolliment a l’escola a partir de l’anàlisi de les dades de sol·licituds de preinscripció i d’oferta inicial de places en el procés d’admissió per al curs 2022/2023 a P3.