Notícies

La Sindicatura de Greuges de Barcelona recomana que es retirin els cartells de “prohibit jugar a pilota” de les places de tota la ciutat

La defensoria recomana que s’elimini la senyalització de “prohibit jugar a pilota” de les places perquè pot suposar una afectació al dret al joc, dret humà específic d’infants i adolescents, i condicionar el seu desenvolupament i el seu benestar. Alhora, demana que es fomenti la corresponsabilitat ciutadana sobre els usos que es fa dels espais públics.

Les places i els carrers de la ciutat són l’espai col·lectiu que pertany a tota la ciutadania, on transcorre la vida quotidiana i on, en gran mesura, es desenvolupen les relacions socials, comercials i de lleure. Les autoritats municipals, com a responsables del disseny i l’organització de la ciutat, han de poder garantir la qualitat de l’espai públic, de manera que es faciliti l’equilibri, l’harmonia i la cohesió social.

Les dinàmiques d’ús de l’espai públic impliquen que l’Administració ha d’esmerçar els seus esforços a fer compatible el dret al descans amb la realització d’activitats i jocs a l’espai públic, a fi d’aconseguir una ponderació adequada del dret al descans i del dret a l’oci de la ciutadania.

En concret, en la seva resolució, entre d’altres consideracions, la Sindicatura de Greuges de Barcelona subratlla la necessitat de buscar l’equilibri just entre el dret al joc dels infants i adolescents i el dret al descans del veïnat. Aquesta institució entén que aquest equilibri no s’ha aconseguit ni s’aconseguirà amb la instal·lació o manteniment de cartells que prohibeixin jugar a pilota a les places.

Si bé la queixa afecta, en concret, a les activitats que es desenvolupen a la plaça del Consell de la Vila, del Districte de Sarrià – Sant Gervasi, la Sindicatura suggereix que les seves recomanacions s’haurien de fer extensives a tot l’àmbit de la ciutat.

Principalment, el pronunciament de la Sindicatura de Greuges de Barcelona es focalitza en dos aspectes. Per una banda, recomana que, com estableix el Pla del joc a l’espai públic 2020-2030, que pretén passar d’una ciutat amb àrees de joc a una ciutat jugable, s’implementi el mateix tractament a totes les places i s’eliminin els cartells de “prohibit jugar a pilota”.

I, per una altra, és cabdal que es disposi també de personal especialitzat per a la gestió del joc o agents cívics que puguin conscienciar, en relació als sorolls, les persones usuàries de les places, per tal d’introduir metodologies pedagògiques que els ajudin a corresponsabilitzar-se sobre els usos, donant a conèixer els dret i deures de la ciutadania en espais públics on conflueixen determinades dinàmiques.

Notícies

La Sindicatura de Greuges de Barcelona s’ofereix com a mediadora en el cas de la Casa Orsola

A causa a la proximitat del primer desnonament, acordat judicialment, del veïnat de la Casa Orsola (carrer de Calàbria, 137, i carrer del Consell de Cent, 122, de Barcelona), previst per al 31 de gener d’enguany, des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona considerem que cal fer tots els esforços possibles per tal de trobar un espai de diàleg i reflexió capaç d’arribar a una solució de consens entre el veïnat de la finca i els propietaris de l’immoble (Lioness Inversiones, SLU).

Davant del possible desnonament i de la convocatòria de mobilitzacions que poden arribar a alterar l’ordre públic en la nostra ciutat, el Síndic de Greuges de Barcelona, David Bondia Garcia, ofereix la seva predisposició a intervenir com a mediador per cercar un acord viable i realista entre les parts, alhora que insta l’Ajuntament de Barcelona a proposar solucions que, dins del seu marc competencial, preservin el dret a l’habitatge.

Notícies

La Sindicatura recomana al Districte d’Horta –Guinardó que preservi l’espai públic com a lloc de convivència i civisme

La queixa d’un veí de la Teixonera per un banc que concentra sorolls nocturns, genera l’actuació del Síndic

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha emès una resolució en la qual demana al Districte d’HortaGuinardó que preservi l’espai públic com a lloc de convivència i civisme, en el qual tothom pugui desenvolupar les seves activitats, però respectant el dret al descans del veïnat.

Un banc per a la discòrdia

El 18 de novembre de 2024, un ciutadà va presentar una queixa segons la qual l’Ajuntament de Barcelona havia instal·lat un banc just al davant de l’habitatge on viu amb la seva família, situat en una planta baixa del carrer de Rosell. Aquest banc, especialment durant les nits, s’ha convertit en lloc de trobada i oci, i això impedeix el descans adequat dels seus fills, menors d’edat. Tot i la demanda per part seva al Districte d’Horta – Guinardó, en la qual es demanava explícitament la reubicació del banc, no es va considerar inicialment aquesta possibilitat.

Analitzades totes les circumstàncies, la Sindicatura de Greuges va sol·licitar al Districte d’Horta – Guinardó tota la documentació necessària per estudiar la queixa. De resultes d’això, es va constatar que l’Ajuntament és responsable de preservar l’espai públic com a lloc de convivència, és a dir, el dret a gaudir de la ciutat i el dret a disposar d’unes condicions de vida saludables, així com el respecte a la intimitat i tranquil·litat a l’interior dels domicilis per tal de garantir el dret al descans.

De fet, la jurisprudència ha declarat, de manera reiterada, que els sorolls incideixen negativament en els drets fonamentals protegits per la Constitució espanyola: la inviolabilitat del domicili (art. 18.1), la salut (art. 43), un medi ambient adequat (art. 45) i un habitatge digne (art. 47). Per tant, la seva protecció és indefugible per part dels poders públics. Entre altres, ho diuen les sentències del Tribunal Constitucional de 24 de maig de 2001 i 23 de febrer de 2004.

Una solució que ha de ser consensuada

Arribats en aquest punt, el Districte d’Horta-Guinardó ofereix dues possibilitats de solució:

1- Desplaçar el banc 6 metres més amunt, tot admetent la possibilitat que les conductes incíviques es continuin produint.

2- Retirar el banc i deixar-ne només un a tot el carrer, atès que uns metres més amunt ja n’hi ha un altre.

Val a dir que, en els barris considerats de muntanya, caracteritzats per forts pendents, sol ser habitual que es col·loquin més bancs als carrers. La raó respon al fet que la gent gran pugui fer aturades sovintejades durant els seus recorreguts.

En aquest cas concret, es conclou que el Districte d’Horta – Guinardó està predisposat a dur a terme les actuacions necessàries per preservar el dret al descans del ciutadà promotor de la queixa. Com que l’Ajuntament ha de vetllar perquè es doni compliment a les normes municipals destinades a evitar i reduir els efectes perjudicials que el soroll pot ocasionar a la salut humana i preservar el dret al descans de la ciutadania, la Sindicatura de Greuges recomana que, com més aviat millor, contacti amb el ciutadà perquè, a través d’una solució acordada, es pugui resoldre aquesta qüestió.

Notícies

La Sindicatura insta el Consorci d’Educació de Barcelona a garantir l’equitat per als infants amb necessitats educatives específiques (NEE)

Dos casos han posat de manifest les mancances en matèria d’igualtat d’oportunitats en aquests col·lectius 

La Sindicatura de Greuges de Barcelona demana al Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) que faci una defensa més equitativa de l’alumnat amb necessitats educatives específiques. Un parell de casos , amb pocs mesos de diferència, han estat el detonant d’aquesta actuació.  

Necessitats educatives especials i recursos tecnològics

En el primer dels casos, un ciutadà va presentar una queixa a la Sindicatura de Greuges arran de l’obligatorietat de proveir una tauleta iPad per al seu fill, escolaritzat com a alumne amb Necessitats Educatives Específiques per raons socioeconòmiques (NEE B) en un centre concertat. L’escola, a més, requeria que l’aparell fos adquirit exclusivament a través d’un proveïdor concret, sense oferir alternatives com el préstec o la compra en un altre establiment.

Arran de la demanda d’informació de la Sindicatura, el CEB va argumentar que el Pla de xoc contra la segregació escolar i el programa “Motxilles obertes” només cobreix activitats complementàries, llibres i material escolar, i no pas dispositius digitals, com ara tauletes. Això suposa, per als alumnes i per a les famílies en aquesta situació, un greuge comparatiu, amb un impacte pel que fa a l’assoliment de competències digitals i igualtat d’oportunitats.

AFA sense ajudes per a piscina

En el segon dels casos, l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) d’una escola va presentar una queixa a la Sindicatura en la qual denunciava la manca d’ajuda per garantir que tot l’alumnat, inclòs el que presenta Necessitats Educatives Especials, pugui fer les classes de piscina en horari lectiu en els cursos d’I5 i 2n. Tot i que aquestes classes estan incloses en el Projecte Educatiu de Centre, aprovat l’any 2019, actualment només es cobreix el cost del monitoratge de suport per a l’alumnat de 1r gràcies al programa “Ja nedo”. L’AFA considera que la falta de finançament per a I5 i 2n crea una clara situació de discriminació.

Malgrat l’argumentació del CEB, des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona es destaca que el Projecte Educatiu de centre s’ha aprovat i és conegut per l’Administració, i que el principi d’educació inclusiva exigeix adaptar els recursos per garantir la igualtat d’oportunitats.

Les conclusions de la Sindicatura

Per tot això, la Sindicatura de Greuges de Barcelona considera insuficient l’actuació del Consorci d’Educació de Barcelona per garantir el dret a l’educació i recomana adoptar mesures per assegurar que l’alumnat amb necessitats educatives especifiques pugui participar en condicions d’igualtat en el projecte educatiu del centre, i no es repeteixin situacions on no es garanteixi un tracte equitatiu.

Notícies

David Bondia, entrevistat a El Punt Avui

El diari publica aquest dimecres, 8 de gener, una entrevista a doble pàgina al Síndic de Greuges de Barcelona. Alguns dels titulars destacats són els següents:

• “A Barcelona hi ha inseguretat, però això no cal magnificar-ho”

• “Ens alegra que en l’àmbit local, autonòmic i estatal es digui que l’habitatge és la qüestió clau i que s’hi ha de fer alguna cosa”

• “No hem de ser criminalitzadors amb el turisme, sinó protectors dels i les residents de la ciutat”

• “En una urbs com Barcelona sempre et trobaràs convivència, però també problemàtiques”

Pots llegir l’entrevista sencera en aquest enllaç.

Notícies

La Sindicatura de Greuges de Barcelona sol·licita que es constitueixi amb celeritat la Comissió d’Empara per assegurar el dret a la participació ciutadana

La Comissió d’Empara, amb caràcter consultiu, vetlla per la realització efectiva dels drets i obligacions que es deriven de la normativa sobre participació ciutadana, i per la bona pràctica en l’ús dels canals ordenats en el Reglament de participació ciutadana.

La manca de constitució, i per tant d’operativitat, d’aquest òrgan municipal obligatori suposa un incompliment del Reglament de participació ciutadana. Això impedeix que els qui creuen vulnerats els drets de participació s’hi adrecin, com va ser el cas de l’anul·lació de Comissions de Seguiment i del Consell de Barri del Baix Guinardó.

Aquest òrgan, a més, emet informes sobre les queixes que recullen i valoren, entre d’altres coses, si s’han produït o no vulneració de drets de participació. També n’elabora un d’anual amb les seves actuacions d’aquest període de temps. Ateses les circumstàncies, cal preveure que no s’emetrà el corresponent al 2024.

En l’informe municipal de la Direcció de Serveis de Participació i Innovació Democràtica, del juliol passat, s’explicava que s’estava pendent de les persones que han de proposar el Consell Municipal i la Comissió de Govern, i que es preveia constituir la Comissió d’Empara a l’octubre, però a hores d’ara al web decidim.barcelona continuen apareixent els membres nomenats el 2018.

És per tot això que des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona es considera cabdal que l’Àrea de Drets Socials, Cultura, Educació i Cicles de Vida (Democràcia Activa i Participació) prioritzi i actuï per tal que es constitueixi la Comissió d’Empara com més aviat millor.

Regular la incidència dels processos electorals

Aquesta sol·licitud es fa a partir de la queixa que va presentar una associació per la seva disconformitat amb l’anul·lació del Consell de Barri i de les Comissions de Seguiment del Baix Guinardó l’abril de 2024, amb menys de set hores d’antelació, mentre que alguns consells d’altres barris durant les mateixes dates sí que s’havien celebrat.

Des del Districte d’Horta-Guinardó es va indicar que l’anul·lació es devia a motius de reorganització i de plena participació ciutadana, vinculats a la convocatòria d’eleccions autonòmiques, i s’ajornaven les comissions al juny i el Consell de Barri al juliol.

Per la seva banda, la Direcció de Serveis de Participació i Innovació Democràtica assegurava en un informe que quan hi ha processos electorals s’analitza la conveniència de dur a terme determinades accions o òrgans de participació. En aquest cas, el president de la Generalitat va anunciar la convocatòria anticipada d’eleccions el 13 de març, un dia abans de la data prevista per a la celebració del Consell de Barri del Baix Guinardó.

Des de la Sindicatura es considera adequada l’anul·lació i els terminis amb què es va fer per respectar la normativa electoral vigent. Ara bé, es recomana que es valori la inclusió explícita en el Reglament de participació ciutadana de la incidència que poden tenir els períodes electorals sobre determinats processos participatius.

Deure de col·laboració amb la Sindicatura

Finalment, cal remarcar que el Districte d’Horta-Guinardó ha trigat més de cinc mesos a facilitar a la Sindicatura de Greuges la informació per resoldre la queixa. Aquest termini supera amb escreix el que pot considerar-se un temps raonable.

Es recorda al Districte l’obligació de col·laborar amb la Sindicatura per tal que pugui desenvolupar adequadament la seva tasca de supervisió dels serveis municipals i alhora vetllar pels drets de la ciutadania.

Notícies

La Sindicatura de Greuges de Barcelona demana que es trobi una ubicació adequada i definitiva a l’Escola Teixidores, al barri de Gràcia

La defensoria de la ciutat insta el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) i el Districte de Gràcia a mantenir un diàleg amb la comunitat educativa per acordar l’emplaçament del centre, que es manté amb mòduls prefabricats des de fa vuit anys al carrer de lEncarnació. També recomana millorar l’accessibilitat i el manteniment de les instal·lacions de l’espai actual.

El CEB va proposar construir la nova escola al solar de l’antic Hospital Evangèlic (carrer de les Camèlies), però es va rebutjar perquè la comunitat educativa el considerava inadequat. Posteriorment, es va acceptar la ubicació acordada per l’Ajuntament i la Generalitat, en un espai interior dels carrers de Gran de Gràcia, Carolines i Riera de Cassoles.

Tot i que se’n va anunciar la construcció fa dos anys, les administracions competents no han fet cap actuació i no es té constància encara que hi hagi prevista una ubicació definitiva. Sí que s’hi han fet i anunciat millores tècniques i funcionals al pati durant l’aturada lectiva de les vacances de Nadal, dins d’un pla d’intervenció en 67 centres educatius de la ciutat durant aquest període.

Poc espai a l’escola provisional

A banda de la necessitat de trobar un emplaçament, des de l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) també es plantegen altres queixes, entre les quals hi ha la manca d’espai en la ubicació actual. L’estiu d’enguany es preveu la instal·lació d’un mòdul més amb dues aules per acollir l’escolarització de l’alumnat de 6è.

Des de la Sindicatura s’ha pogut constatar la manca d’espai, però destaca les accions dutes a terme pel CEB, si bé es recomana arribar als acords necessaris al més aviat possible per ampliar l’ús d’espais externs i decidir la ubicació dels nous mòduls en el lloc més adient.

També s’han valorat altres queixes: 

Problemes d’accessibilitat: Cal que es posin els mitjans necessaris per adequar les estructures prefabricades a les necessitats de les persones usuàries. Es reconeixen les mesures impulsades pel CEBonsorci però es recorda l’obligació que les instal•lacions siguin accessibles per a persones amb mobilitat reduïda.

Manca de manteniment de les instal·lacions: hi ha goteres en els mòduls i el pati de l’escola s’inunda habitualment. L’Ajuntament ha dut a terme accions que, fins ara, no han resolt aquests problemes per la qual cosa es recomana continuar amb les actuacions de manteniment necessàries per adequar les estructures prefabricades a les necessitats de les persones usuàries.

Benestar de l’alumnat: Cal que les edificacions reuneixin els requisits minims per fer front a l’augment de les temperatures i a les onades de calor. Una de les mesures és la creació d’espais amb ombra que redueixin la radiació solar directa.

És per tot això que des de la Sindicatura de Greuges es recorda els efectes negatius que suposa per a l’alumnat dur a terme tots els cicles d’ensenyament en instal·lacions poc òptimes. Per tal de garantir el dret a una educació de qualitat, és cabdal planificar les construccions escolars en els terminis de temps més breus possibles, sobretot si, com en aquest cas, es troben en condicions de provisionalitat.

Imatge: Escola Teixidores

Notícies

La Sindicatura de Greuges de Barcelona demana que es garanteixi que els infants amb discapacitat puguin gaudir de la Cavalcada de Reis 2025

Barcelona, 23 de desembre de 2024 – Cal que es continuïn implementant totes les mesures necessàries perquè aquest col·lectiu pugui participar d’aquest esdeveniment en les mateixes condicions que la resta de nens i nenes. També és cabdal la col·laboració ciutadana.

Per a la propera edició d’aquesta tradició nadalenca, l’Ajuntament, a través de l’Institut Municipal de Cultura (ICUB), tornarà a establir tres zones delimitades per una tanca baixa i senyalitzades com a espais reservats: al Pla de Palau, al gir de la Carbonera (plaça de les Drassanes) i a la plaça d’Espanya (gir amb l’Avinguda de la Reina Maria Cristina). Ara totes tres s’ampliaran, s’hi instal·laran unes tarimes i s’incrementarà la presència de controladors que vetllaran perquè els infants puguin veure millor el pas de Ses Majestats.

Atesa la bona experiència de l’any anterior, l’ICUB tornarà a posar-se en contacte amb la Cambra de Comerç perquè cedeixi la terrassa de l’edifici de la Llotja de Mar (passeig d’Isabel II, 1), i s’habiliti per a infants amb trastorn de l’espectre autista. A més, l’ICUB mirarà d’aconseguir un nou espai de similars característiques per poder ampliar l’oferta d’espais per a aquest col·lectiu.

A més, hi haurà una campanya i crides a la ciutadania i una major presència de controladors, amb l’objectiu és evitar que les persones adultes dificultin la visió a les persones usuàries d’aquests espais reservats a les persones amb discapacitat, tal com va passar el 2024. Aquesta actitud incívica d’alguns ciutadans i ciutadanes ha estat una de les queixes que ha motivat aquesta resolució.

És per tot això que la Sindicatura de Greuges valora positivament les accions que l’ICUB desenvolupa per garantir el dret a la cultura i el lleure de les persones amb discapacitat, tot i que cal continuar impulsant millores i iniciatives en aquest sentit.

Coresponsabilitat ciutadana per evitar les actituds incíviques

Les actituds incíviques d’algunes persones adultes, que es posen a les primeres files i dificulten la visibilitat als infants es repeteix en altres esdeveniments, però és especialment greu en aquest cas, ja que es tracta d’un dia molt especial que tots els nens i nenes esperen amb gran il·lusió.

Des de la Sindicatura de Greuges demanem a la ciutadania que faciliti la tasca dels agents auxiliars i que col·labori perquè els nens i nenes amb discapacitat pugui gaudir còmodament i plena d’aquest esdeveniment tan especial.

Notícies

La Sindicatura de Greuges de Barcelona planteja solucions per fer front a la situació urbanística, social i de convivència a Vallcarca

Barcelona, 18 de desembre de 2024 – La defensoria de la ciutat reclama que es desenvolupi una eina per abordar la problemàtica dels assentaments en aquest barri i a la resta de la ciutat i de l’àrea metropolitana, i que protegeixi els drets de les persones que hi viuen, especialment dels menors d’edat.

La Sindicatura considera essencial que es duguin a terme les actuacions urbanístiques previstes, algunes de les quals pendents des del 2002, com a via per resoldre els problemes de convivència i abordar les desigualtats socials existents. Encara queden pendents moltes actuacions entre la plaça de Lesseps i el Pont de Vallcarca, i al voltant de l’avinguda de Vallcarca i el carrer de Mare de Déu del Coll, especialment la via cívica i verda, el parc central i edificis de protecció oficial i de nova creació previstos. Des de la Sindicatura s’ha demanat que s’impulsin les transformacions pendents sense dilacions, ja que la millora en el paisatge urbà del barri incrementarà la qualitat de vida de les persones residents.

Més presència de serveis municipals als assentaments

Les desigualtats socials es manifesten sobretot en els diversos assentaments que hi ha a la zona, un dels quals en un solar que és en part de propietat municipal. Les condicions de vida de vida en què es troben poden constituir una vulneració de drets i un risc per als que hi viuen, especialment per als infants. La feina que desenvolupa dels serveis municipals específics és en general positiva, però des de la Sindicatura es considera preocupant que tant sols actuïn amb les persones i les famílies que accedeixen a aquests serveis de manera voluntària. En aquest sentit, cal que hi hagi una presència més continuada dels equips municipals, ja que és imprescindible que s’estableixin relacions de confiança i que es facin tasques preventives.

També és cabdal que es creï una eina per poder fer un cens de les persones que viuen en els assentaments i en els infrahabitatges, per tal de poder disposar d’una informació més àmplia i actualitzada, i així planificar de manera més adequada les actuacions que s’hi facin. L’encarregat de fer aquest cens hauria de ser el Districte de Gràcia, a través de la Taula d’Assentaments.

Fomentar el diàleg per millorar la convivència

S’han registrat nombroses queixes veïnals derivades de l’ocupació de solars buits per sorolls i per activitats que podien posar en perill les finques del voltant, així com per vehicles mal estacionats o l’acumulació d’objectes a la vorera, que generaven molèsties a la via pública.

Per tal d’abordar aquesta situació, des de la Sindicatura s’insta a fomentar el diàleg amb el veïnat i les associacions amb el Districte de Gràcia i la Comissionada d’Acció Social (Institut Municipal de Serveis Socials), a més de la Guàrdia Urbana. Així mateix, calen mesures preventives i evitar que les solucions es basin exclusivament en la intervenció policial.

Abordar la situació amb mirada metropolitana

La presència d’assentaments i la situació que se’n deriven no és exclusiva de Vallcarca ni de Barcelona. Cal establir una eina de ciutat que abordi de manera integral les actuacions urbanes, però també que permeti una solució eficaç amb la implicació de diferents serveis i administracions.

Des de la Sindicatura es recomana a l’Ajuntament de Barcelona que lideri una estratègia per a tota l’Àrea Metropolitana per tal de donar una resposta eficaç i coherent als assentaments.

Notícies

La Sindicatura de Greuges de Barcelona demana a l’Ajuntament que valori la possibilitat d’impedir la celebració de la ‘Papanoelada Motera’

Tub d'escapament

La defensoria de la ciutat fa tres anys que reclama que no es permeti la celebració d’aquest esdeveniment

La Sindicatura de Greuges de Barcelona demana, per tercer any seguit, que l’edició de 2024 de la ‘Papanoelada Motera’ no se celebri. La concentració és prevista pel 15 de desembre, amb sortida i recorregut pels principals carrers de la ciutat. Es tracta d’una activitat que concentra un nombre elevat de motocicletes en un mateix lloc, en un moment concret, i que genera un gran impacte mediambiental, un problema de mobilitat i afectacions a la salut de les persones, a part d’un risc de seguretat, ja que les imprudències en la conducció són una tònica habitual en aquestes concentracions, tal i com va constatar l’Ajuntament de Barcelona l’any anterior.

La qualitat de l’aire, en el punt de mira

Aquesta petició de la Sindicatura de Greuges de Barcelona coincideix amb la carta pública que diversos col·lectius de professionals de la salut van presentar fa algunes setmanes. En aquest document alerten de la necessitat d’actuar de manera urgent per tal de millorar la qualitat de l’aire, amb mesures coherents, urgents i ambicioses. I precisament el dia de la ‘Papanoelada Motera’ es duu a terme una nova edició de la Marató de 3Cat, dedicada enguany a les malalties respiratòries.

Soroll, contaminació i desordre

Tal i com va fer amb l’edició de 2022 i de 2023, la Sindicatura argumenta raons de caire ambiental, de mobilitat, de seguretat i d’incompliment de la normativa per prohibir la celebració.

Des del punt de vista ambiental, la concentració genera un nivell de soroll que supera amb escreix els límits legals permesos a la ciutat, amb pics de 85dB (la mitjana és entre 10 i 15 punts per sota). Pel que fa als problemes de mobilitat, la gran quantitat de motocicletes que fa una marxa lenta pels carrers provoca congestions i dificulta la circulació. Quant als riscos per a la seguretat, la Sindicatura de Greuges considera que no hi ha prou control per part de l’organització. Finalment, respecte de l’incompliment de la normativa, en ocasions anteriors s’ha detectat que els organitzadors no havien comunicat amb prou antelació la concentració a les autoritats competents, i això té un impacte directe pel que fa a les mesures de seguretat i de control.

Un històric d’incompliments

Amb aquest escenari, que es repeteix any rere any pels carrers de la ciutat, el Síndic demana a l’Ajuntament de Barcelona que valori la possibilitat de prohibir la ‘Papanoelada Motera’ i apliqui mesures cautelars per evitar-ne la celebració. En aquest sentit, cal recordar que la ‘Papanoelada Motera’ ja acumula uns quants incompliments. El primer, l’any 2019: la Guàrdia Urbana va emetre un primer informe desfavorable d’aquesta concentració, i la pròpia Sindicatura de Greuges, l’any 2021, ja va demanar que no es fes per aquesta acumulació de circumstàncies.

Per tot això, la Sindicatura de Greuges ha demanat a l’Ajuntament de Barcelona les accions planificades per evitar aquesta marxa per la ciutat de Barcelona i, de dur-se a terme, les mesures que s’adoptaran per procurar que no afecti al normal desenvolupament de la ciutat.

Si finalment tingués lloc la concentració, malgrat no haver-la comunicat a l’autoritat competent, caldrà que la Guàrdia Urbana actuï de manera eficaç i sancioni totes aquelles conductes infractores que es detectin, i que es prenguin les mesures adequades davant l’incompliment reiterat. A més a més, i també en el cas de produir-se l’esdeveniment, la Sindicatura considera necessari que l’Ajuntament dugui a terme mesuraments de la contaminació per identificar si se superen els límits legalment previstos, i pugui sancionar les persones organitzadores de l’esdeveniment si s’escau.

Notícies

La Sindicatura ja ha visitat els 73 barris de Barcelona dins del programa de presència al territori

Amb l’entrada de Bondia a la Sindicatura, s’inicia un projecte ambiciós per a visitar els 73 barris de la ciutat, com a mínim, dues vegades en els 5 anys de mandat del síndic.

El Síndic de Greuges de Barcelona, David Bondia, i part del seu equip, visiten avui el barri de la Sagrera. Amb aquesta visita culmina un dels objectius que s’havia marcat la Sindicatura aquest any: acabar de visitar tots els barris de la ciutat. I encara més, perquè, de fet, en alguns casos, hi ha barris barcelonins que ja han rebut la visita de la Sindicatura de Greuges en dues ocasions, en una aposta ferma per estar en contacte amb la gent i amb els problemes reals dels diferents col·lectius que formen la societat barcelonina.

El programa de presència al territori consta de tres tipus de visites: la ‘Sindicatura, a peu de carrer’; la ‘Sindicatura itinerant’ i la ‘Sindicatura, a prop teu’.

A ‘Sindicatura, a peu de carrer’, el Síndic i part del seu equip passegen durant tot un dia amb el veïnat, les associacions, els moviments veïnals… per tal de conèixer de primera mà el que passa a cada racó de la ciutat, directament de les persones que més coneixen aquesta realitat.

A ’Sindicatura itinerant’, la institució aproxima a la ciutadania la seva oficina de recollida de queixes. De manera individualitzada es recullen, sense necessitat de desplaçar-se a la seu i facilitant tots els tràmits.

Finalment, ‘Sindicatura, a prop teu’ és una trobada organitzada amb el veïnat del barri en la qual, al llarg de dues hores, es dialoga sobre l’estat barri i la ciutat. Fins al final del seu mandat, David Bondia té previst visitar, com a mínim dues vegades, els 73 barris de la ciutat. Una aposta de proximitat que té molt a veure amb la voluntat de tenir ben fotografiats tots els neguits i les preocupacions dels veïns i veïnes, i poder oferir solucions més adaptades a cada circumstància.

Notícies

La senyalització dels lavabos públics de la ciutat, insistència de la Sindicatura de Greuges de Barcelona

Barcelona, 28 de novembre de 2024 – Després d’exposar la necessitat de tenir més lavabos públics a Barcelona en l’informe Espai públic i dret a la ciutat: anàlisi de l’Ordenança de Convivència, la Sindicatura de Greuges insisteix en una recomanació que fa des de l’any 2018: instal·lar senyals indicatius dels lavabos públics ja existents a la ciutat.

Barcelona i els lavabos públics

La manca de lavabos públics d’accés gratuït és un tema recurrent i que fa molts anys que està present a Barcelona. “Ampliar la disponibilitat de lavabos públics milloraria la qualitat de  vida de totes les persones que viuen a la ciutat i la visiten, i contribuiria a minimitzar l’impacte de les actituds incíviques a l’espai públic”, manifesta el síndic, David Bondia.

La darrera vegada que es va debatre políticament aquesta situació va ser el gener de l’any 2014, a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona, quan es va proposar que el govern municipal garantís l’accés i la senyalització de tots els lavabos públics de la ciutat. Tanmateix, aquesta mesura no va arribar a aplicar-se.

Ciutat Vella, la primera aposta d’una certa dimensió

En els darrers temps, Ciutat Vella ha estat el districte que ha protagonitzat l’augment més significatiu de lavabos públics: hi ha 37 i entre els mesos de maig i setembre se n’afegeixen set cabines químiques. 

Ciutat Vella ha estat l’escollida perquè es tracta d’una de les zones més afectades per la gran afluència de turisme, que comporta un ús intensiu de l’espai públic. Les entitats veïnals del districte van reclamar solucions a l’Ajuntament davant el fet que moltes persones feien les seves necessitats fisiològiques a l’espai públic.

Cal facilitar més informació sobre lavabos públics

Quant a aquests lavabos públics ubicats a Ciutat Vella, la pàgina web municipal permet consultar-ne la ubicació.

Malauradament, aquest és l’únic mapa consultable del portal municipal que indexa els lavabos públics de la ciutat. De la resta de districtes no consta informació fàcilment accessible sobre la ubicació dels lavabos públics. No obstant això, el servei municipal Open Data BCN proporciona una llista dels lavabos públics de la ciutat de Barcelona: un total de 164, molts ubicats en equipaments municipals. Una informació que no sigui informació fàcilment accessible, clara i transparent no concorda amb el principi de bona administració que ha d’inspirar totes les actuacions municipals.

“El dret a una bona administració està íntimament lligat al dret a la informació, i és a l’Administració a qui correspon facilitar la informació dels serveis que pot oferir a la ciutadania de manera accessible i per tots els canals possibles”, ha conclòs Bondia.

La darrera queixa a la Sindicatura sobre lavabos públics

Els lavabos públics del parc del Castell de l’Oreneta han centrat la darrera queixa ciutadana rebuda a la Sindicatura sobre aquest assumpte. Concretament, denunciava que no estaven oberts els caps de setmana.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona s’ha dirigit a l’Institut Municipal de Parcs i Jardins (IMPJ), que ha confirmat que l’horari dels lavabos públics és de 8 a 15 hores els dies laborables. L’IMPJ ha argumentat que el servei de neteja no està contractat els caps de setmana i festius, motiu pel qual no es poden garantir els mínims d’higiene necessaris per a obrir aquesta classe d’instal·lació.

Tanmateix, a criteri de la Sindicatura l’actuació de l’IMPJ no és coherent amb l’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona, que prohibeix i posa sancions a les persones que facin les necessitats fisiològiques als parcs i jardins de la ciutat.

Com a proposta d’actuació, la Sindicatura ha recomanat que, quan es formalitzi un nou contracte de neteja, es valori una nova distribució horària d’obertura i manteniment dels lavabos públics dels parcs, tenint en compte els dies de més afluència.