Concretament, la Sindicatura intervé en les sessions de treball dedicades a la definició, l’organització, la implementació i els aspectes ètics de les quatre proves pilot. També s’avalua i es fan propostes de millora de la darrera versió de l’aplicació iDEM, i es treballa en lapresentació del projecte davant la persona responsable a la Unió Europea, que tindrà lloc al juny.
L´eina d’intel·ligència artificial iDEM simplificarà i farà més comprensibles les informacions que calen per prendre part en processos participatius. S’adreça a persones amb discapacitat intel·lectual o amb dificultats de comunicació, com persones migrants i gent gran. La prova pilot de Barcelona es durà a terme la primavera de 2026. Es preveu que l’any 2029 l’aplicació iDEM estarà disponible per a 1,2 milions de persones.
El projecte el lidera la Universitat Pompeu Fabra i compta també amb la participació de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. Els membres que formen part del consorci provenen de diferents països i institucions europeus, entre els quals hi ha Alemanya, Àustria, Espanya, Irlanda, Itàlia i el Regne Unit.
La Sindicatura és membre de l’iDEM des del gener de 2024, quan es va iniciar el projecte, en tant que institució que vetlla pels drets de participació i a l’accessibilitat i la inclusivitat. David Bondia, síndic de greuges de Barcelona, valora que “pel que fa al nostre àmbit competencial a la ciutat, tenim molt clar que la participació ciutadana en els debats democràtics no pot ser només retòrica, sinó que ha d’anar acompanyada d’una pràctica molt necessària, real, efectiva i inclusiva”.
La defensoria de la ciutat recomana al Districte d’Horta – Guinardó que vetlli perquè es faci una intervenció a les grades i a les banquetes del camp de rugbi, i que se’n garanteixi la seguretat implementant-hi mesures i el manteniment dels vestidors. També que es faci un seguiment rigorós del compliment del contracte per part del gestor. Cal tenir en compte que, a finals d’abril de 2025, l’Ajuntament de Barcelona va treure a licitació l’elaboració d’un Informe de l’estat de conservació de 28 camps de futbol municipal, entre els quals hi ha el d’aquest complex.
La queixa la van presentar un total de 46 persones en relació als desperfectes de les instal·lacions del Complex Esportiu Municipal Teixonera Vall d’Hebron i, més en concret, del camp de rugbi, i pel perill que això suposa per a les persones espectadores. L’estat preocupant de deixadesa s’apreciava en les fotografies aportades pels promotors de la queixa, i va quedar després acreditat per un informe d’inspecció visual molt complet que el mateix Ajuntament de Barcelona va realitzar l’octubre de 2023. Actualment, només hi ha quatre camps a la ciutat per practicar el rugbi.
El 2018, la Sindicatura ja va emetre una resolució sobre aquesta problemàtica, en què es recomanava una actuació urgent. Un dels espais que presentaven més deficiències eren els vestidors, que no s’ajustaven a la normativa; en la queixa que ara es resol, aquest continua sent un dels problemes principals que s’exposen. La Sindicatura va visitar el complex esportiu el març d’enguany, però no va poder accedir als vestidors. Pel que fa a la resta d’instal·lacions, s’hi va observar una millora considerable respecte el 2018, però es considera que hi ha un marge de millora molt ampli.
Una imatge descuidada que fomenta l’incivisme
Aquest marge de millora era evident, per exemple, en l’estat de conservació i manteniment de les grades i banquetes, amb elements estructurals visiblement desgastats, com forats a terra reparats de manera precària. Una imatge descuidada que suposa un risc evident per a la seguretat dels espectadors i espectadores. El mal estat de conservació d’un equipament genera una sensació d’abandonament que hi fomenta els comportaments vandàlics, que al seu torn n’accelera la degradació. Aquest fenomen es coneix com la teoria de les finestres trencades.
El gestor ha manifestat reiteradament la seva preocupació per la incidència dels actes incívics en el manteniment i conservació del complex esportiu, però no ha dut a terme accions per fer-hi front i millorar-ne la prevenció: a tall d’exemple, no s’han reforçat prou les tanques del perímetre, ni s’hi han instal·lat càmeres de seguretat per poder enregistrar i assenyalar les persones responsables.
Un altre fet que s’exposava a la queixa és l’ús del camp de rugbi de la Teixonera per a la pràctica esportiva de futbol. Els gestors de la instal·lació han sol·licitat un informe a una empresa encarregada de l’homologació del camp de rugbi sobre els efectes que tindria aquesta pràctica. El document detalla els següents inconvenients:
Major desgast de diversos dels elements que conformen el camp i, per tant la reducció de la seva vida útil;
incidència sobre el desenvolupament normal del joc, ja que el desgast de la fibra de gespa influeix sobre el bot de la pilota;
i, com a conseqüència, augment del risc de lesions de les persones que hi juguen.
Una actuació inadequada, tot i les millores
Si bé durant els darrers temps s’ha intensificat el seguiment i el control per millorar la supervisió de les instal·lacions, la Sindicatura de Greuges de Barcelona conclou que l’actuació del Districte d’Horta – Guinardó no ha estat prou adequada per fer complir les obligacions derivades del contracte amb l’entitat gestora, i que s’ha vulnerat el dret a practicar esport en condicions òptimes.
El Districte hauria d’impulsar-hi millores estructurals i renovar-ne la imatge, fet que ajudaria a evitar a l’incivisme, i implementar-hi més mesures de seguretat.
Barcelona, 30 d’abril de 2025 – La defensoria de la ciutadania barcelonina s’interessa d’ofici per conèixer les condicions en què es presta el servei dels menjadors socials municipals, definit com a prestació garantida al Decret 142/2010, pel qual s’aprova la Cartera de Serveis Socials.
Aquesta iniciativa de la Sindicatura es durà a terme mitjançant visites presencials a tots els menjadors socials municipals de la ciutat, acompanyades d’una persona usuària d’aquest servei.
Entre altres, la Sindicatura de Greuges de Barcelona valorarà aspectes com: els àpats (varietat de menús, gestió de les al·lèrgies i intoleràncies, estris per als àpats, etc.); l’estat del menjador social (condicions de neteja i conservació, l’espai d’espera, els banys, l’existència d’armariets, accessibilitat, etc.); el protocol d’accés (lliure, amb derivació, amb condicionants, etc.), o el perfil de les persones usuàries.
El propòsit d’aquest projecte d’observació i anàlisi dels menjadors socials municipals és concloure amb un document que presenti una diagnosi d’aquest servei i inclogui unes possibles propostes de millora dirigides a l’Ajuntament de Barcelona.
La Sindicatura ja va pronunciar-se sobre la manca d’accessibilitat d’un dels menjadors socials de la ciutat
L’expedient va finalitzar amb dues recomanacions a l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS): que analitzi la viabilitat de diferents mesures tècniques a través del Pla d’accessibilitat de l’equipament, i que treballi de forma coordinada amb l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) per cercar les possibilitats de millora dels problemes d’accessibilitat del menjador social.
En la seva intervenció, Bondia va destacar que, per tal d’enfortir la institució, “hem de fer valer que som la defensoria de l’administració més properaa la ciutadania. Algunes vegades ens hi hem de confrontar, i d’altres hi hem de col·laborar, i sobretot cercar noves maneres de resoldre els conflictes. Abordem problemes globals des de l’àmbit local“.
Una altra de les ponents vinculades a AGOL, Eva Abellan, va remarcar que disposar d’una “xarxa internacional de defensories de drets humans de proximitat, com és aquesta institució, ens permet impulsarprojectes de manera coordinada entre ciutats d’arreu del món“. En la mateixa línia, Pepa González assegurava que “un dels objectius de les defensories locals és restablir confiances, refer ponts. Això va quedar molt ben expressat en la presentació a la ciutadania de l’informe anual de la Sindicatura de Greuges de Barcelona”.
Una institució amb més de cent persones defensores de drets humans
L’Alianza Global del Ómbudsperson Local és una institució que reuneix més d’un centenar d’òmbudspersons (figura assimilable al síndic de greuges), mediadors i mediadores i presidents i presidentes de comissions de Drets Humans de més de 10 països d’arreu del món. El seu objectiu és promoure la discussió, la cooperació i l’intercanvi d’experiències entre òmbudsperson locals.
Durant l’actual mandat, ja s’han visitat l’Uruguai, Colòmbia, Mèxic, El Salvador, l’Argentina, Bèlgica i Itàlia, on el projecte de la Sindicatura de la capital catalana ha generat molt d’interès. També han visitat la ciutat diverses defensories d’arreu del món durant el 2024. A més, la Sindicatura també participa en una altra institució global, l’International Ombudsman Institute.
Barcelona, 24 d’abril de 2025 – A proposta de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, l’Ajuntament ha valorat positivament la continuïtat de la Comissió de Reparació, impulsada per la defensoria, que prosseguirà desenvolupant les seves funcions durant l’any 2025.
L’objectiu és continuar donant resposta a les necessitats de reparació de les víctimes d’abusos, violències i vulneracions de drets humans, ja prescrits, en escoles públiques i altres centres públics municipals de la ciutat de Barcelona. Si ho necessites, pots posar t’hi en contacte a través d’aquest correu.
La Comissió està formada per persones expertes en violències, que participen en l’acompanyament i escolta a les persones que volen participar-ne en el procés. Entre d’altres, assessoren la Comissió de Reparació Vicki Bernadet, de la fundació homònima, i Margarida Troguet, presidenta de la Comissió Especial de l’Aula del Teatre de Lleida.
Durant mesos, la Comissió de Reparació va mantenir entrevistes amb les víctimes i supervivents de l’Escola Barcelona, amb l’objectiu de crear un espai institucional d’escolta activa en què poguessin expressar les seves demandes de reparació amb seguretat i confiança.
Una de les demandes més repetides de les víctimes va ser l’exigència de disculpes públiques, tant per part de l’Escola Barcelona com de les institucions que van permetre que la violència exercida per aquest professor tingués lloc i a més es perpetués durant dècades. L’acte de reparació va ser pioner i de gran rellevància, ja que va ser el primer impulsat per una administració pública a l’Estat Espanyol per abordar la violència sexual en una escola pública.
Els representants de les administracions que van participar van ser: l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, la secretària de Millora Educativa del Departament d’Educació, Josefa Beltran, i el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia. També van prendre’n part el Chief Compliance Officer del FC Barcelona, Sergi Atienza, atesa la vinculació de l’educador amb aquest club durant els anys dels fets denunciats, i l’actual equip directiu de l’Escola Barcelona.
En el marc de l’acte de reparació del 20 de novembre de 2024, una exalumna de l’Escola Barcelona i supervivent dels abusos de poder va valorar aquesta iniciativa: “Per a mi, la Comissió de Reparació ha estat tot allò que no vaig trobar a l’escola quan vaig demanar ajuda. A la Sindicatura vaig trobar una institució que ens escolta i que empatitza amb les víctimes. L’acte de reparació va ser un gran pas per a nosaltres i espero que també ho sigui per a altres persones que es trobin en una situació similar”.
El SAD ajuda les persones amb una autonomia limitada o en una situació de vulnerabilitat que necessiten suport a casa seva per mantenir-se en el domicili habitual amb unes condicions adients de convivència en el seu entorn familiar i comunitari. És un servei de l’Ajuntament de Barcelona externalitzat a diverses empreses.
La situació de la persona usuària del SAD i el motiu de queixa
La queixa ciutadana prové d’un usuari del SAD, que té un grau III de dependència reconeguda i fa anys que utilitza aquest recurs. Concretament, disposa de 6 hores setmanals de treballadora familiar i 1,5 hores setmanals de neteja. El motiu de queixa, produït durant el primer trimestre d’aquest any 2025, engloba diverses incidències amb aquest servei:
Un dia sense servei, sense previ avís. Aquest fet va comportar que no s’aixequés del llit aquell dia ni dugués a terme la higiene diària.
Durant diversos dies, el SAD va produir-se en horaris diferents d’aquell que té assignat i programat.
Va facilitar còpies de les claus del domicili a l’empresa prestadora del SAD, però en diverses ocasions la treballadora familiar no les va dur.
Impossibilitat de comunicar-se amb l’empresa prestadora del servei per gestionar les incidències.
Cal especificar que el ciutadà rebia el servei amb una treballadora estable des del setembre de 2024. No obstant això, durant el primer trimestre d’enguany, aquesta professional enllaça dos períodes d’absència laboral: un de previst que se supleix amb tres treballadores diferents, i un altre per causes sobrevingudes, que es cobreix amb cinc professionals diferents.
Les consideracions de la Sindicatura
Pel que fa a aquest últim punt, l’Ajuntament ha reconegut a la Sindicatura quees pot considerar excessiu el nombre de treballadores suplents en proporció amb els dies d’absència i la vulnerabilitat de la persona atesa.
Una de les incidències a què el ciutadà feia referència posava de manifest les deficiències en la comunicació amb l’empresa que presta el servei. La regulació del SAD requereix a les empreses adjudicatàries la gravació de totes les trucades emeses i rebudes des d’una centraleta, però cal tenir en compte que, des de la introducció del teletreball, moltes comunicacions es duen a terme des de telèfons mòbils.
Aquest fet limita a l’Ajuntament l’accés a les gravacions de les trucades i, per tant, dificulta la tasca d’auditoria. En aquest context, repetit en altres queixes ciutadanes, la Sindicatura ha traslladat dues recomanacions al consistori: la necessitat d’implementar sistemes de registre de comunicacions que en garanteixin el seguiment i la verificació, així com la importància de vetllar perquè les persones usuàries del SAD puguin comunicar-se de forma àgil amb l’empresa prestadora, per a poder comunicar les incidències que l’afecten, en temps real.
Una altra de les problemàtiques exposades és que la persona usuària va facilitar diverses còpies de les claus del domicili a l’empresa prestadora del servei, ja que no disposa de capacitat per obrir la porta, però en diverses ocasions la treballadora familiar no les va dur. La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que l’empresa, que disposa de diversos jocs de claus, ha de poder fer-les arribar a la persona que presta el servei a la llar i ha de tenir la facultat per poder fer-ho amb urgència. “Aquest és un aspecte molt important que caldrà regular en la següent licitació del Servei d’Atenció Domiciliària”, ha incidit el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia.
La resposta municipal i de l’empresa prestadora del SAD
L’Ajuntament de Barcelona ha reconegut a la Sindicatura que s’han produït deficiències en la prestació del servei, especialment en la rotació excessiva de professionals, la manca de comunicació efectiva i la gestió de les claus.
La coordinadora tècnica de l’empresa ha contactat telefònicament amb el ciutadà per demanar perdó per les incidències, i ha anunciat la previsió de fer una visita domiciliària per dur a terme el seguiment de la situació i reiterar les disculpes de manera presencial.
A banda d’això, s’ha establert una sèrie d’accions per millorar el servei:
En cas d’absències planificades, es garantirà la cobertura del servei amb una professional suplent estable i mantenint la franja horària assignada.
En cas d’absències imprevistes, es contactarà amb la persona atesa amb la màxima celeritat i se l’hi oferirà una proposta de cobertura immediata.
Es proposa al ciutadà si alguna persona del seu entorn més pròxim pot disposar d’una còpia de les claus, amb l’objectiu de reduir les afectacions en cas d’absències sobrevingudes.
Després de les presentacions als mitjans de comunicació, als partits polítics i al Plenari municipal, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va celebrar un acte al Saló de Cent de l’Ajuntament per presentar a la ciutadania, les associacions i les entitats de la ciutat l’informe anual 2024, que també pots consultar en format interactiu. L’objectiu és acostar la institució als veïns i veïnes de Barcelona. Si ho vols, pots veure’n les millors imatges en una galeria al final de l’article, i recuperar-lo en el vídeo següent:
Una de les iniciatives principals de 2024 va ser l’acte de reparació pioner sobre les situacions d’abusos durant les dècades del 1980, el 1990 i el 2000 a alumnes de l’Escola Barcelona. La Comissió de Reparació per a víctimes i supervivents d’abusos en escoles públiques, creada per la Sindicatura, en va ser la impulsora. Un dels moments més emotius de la presentació van ser les intervencions d’Alba Irigoyen, una de les alumnes de l’Escola Barcelona en aquella època; i de Mireia Forner, assessora de la Sindicatura, psicòloga i membre de la Comissió de Reparació.
Irigoyen va destacar que la Comissió “ha estat el que no vaig trobar a l’escola quan vaig demanar ajuda, explicant el que m’havia passat i sobretot per les amenaces perquè no ho fes saber; a la Sindicatura vaig trobar algú que ens escolta, que empatitza i que diu “prou, això no pot passar”. Una actitud absolutament diferent de la que van tenir les dues directores i algunes tutores”. La Comissió es manté en actiu, i una de les propostes de millora que recull l’informe anual 2024 és garantir serveis d’atenció, recuperació i reparació a persones que han patit violències sexuals no recents.
Forner, per la seva banda, va assegurar que “acompanyar aquest camí ha estat, per a mi, una experiència molt enriquidora. Ha reforçat la creença que el procés de reparació és possible quan les institucions escolten, assumeixen responsabilitats i actuen amb valentia. Tot i que sabem que cap acte pot reparar completament el mal causat, aquest ha estat un pas fonamental. Només a partir de la consciència compartida podrem construir una societat més justa, veritablement compromesa amb el bon tracte i la protecció de les nenes, nens i adolescents”.
Intervencions del públic assistent
A la segona meitat de l’acte va intervenir el públic assistent, que va abordar, entre d’altres, els temes següents:
Participació i col·laboració amb altres entitats: Manca de constitució de la Comissió d’Empara, que vetlla per la realització efectiva dels drets i obligacions que es deriven de la normativa sobre participació ciutadana, i sobre la qual la Sindicatura va emetre una resolució; petició que la Sindicatura col·labori amb l’Institut Barcelona Esports perquè hi hagi més espais per practicar el ciclisme.
Accessibilitat i inclusivitat: Necessitat que hi hagi més parcs inclusius, com el que demà dissabte s’inaugurarà al Districte de Sant Andreu; més espais adaptats per a la cavalcada dels Reis d’Orient, sobre la qual es va publicar una resolució; canviadors inclusius permanents i a tots els districtes, tal com demanava la Sindicatura; i canviar els criteris per sol·licitar transport adaptat i que el programa Respir i Respir+ cobreixi les persones menors de 60 anys i a les persones cuidadores que els atenen, i que són dues de les propostes de millora de l’informe anual.
Problemes als barris: Gestió i usos del Jardí del Silenci, a Gràcia, sobre la qual s’ha publicat una resolució; problemes de circulació, pacificació dels carrers del nucli antic d’Horta; contaminació acústica i manca de seguretat al Raval; i situació de tres edificis del Poble-Sec: la Casa de la Premsa, l’antic local de la Tresoreria de la Seguretat Social i la instal·lació del CECOR als Jardins de les Tres Xemeneies. Al febrer, la Sindicatura va visitar aquest darrer barri en un ‘A peu de carrer’, i s’hi van abordar algunes d’aquestes qüestions. A més, recentment s’ha emès una resolució en què es recomana instal·lar un equipament en un edifici de la mateixa zona.
Convivència: Requeriment perquè l’Ajuntament aposti més per la tasca dels agents cívics i els mediadors, així com per les mesures alternatives a la sanció.
Cultura: Dificultats dels artistes de varietats per fer espectacles al carrer, i sobre la gestió municipal de les subvencions a certes entitats que participen al programa de suport Cultura Viva.
La defensoria recomana en la seva resolució que les administracions implicades en la iniciativa es coordinin per crear un nou equipament cultural que permeti preservar i divulgar el patrimoni històric del transport a la ciutat. També es considera que caldria estudiar la viabilitat d’instal·lar aquest espai al Palau de Telecomunicacions i Transports, un gran recinte ubicat a Montjuïc.
Aquesta iniciativa la impulsa l’Associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona, a partir d’una proposta similar de fa més de mig segle. L’objectiu és exhibir-hi vehicles (metros, tramvies, troleibusos, funiculars, telefèrics, taxis…), a més d’equips i eines del transport públic de la ciutat. Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), Bombers i altres ens disposen de col·leccions i d’un patrimoni desat en més d’una desena d’espais, i que ara per ara no es pot visitar. Arreu d’Europa hi ha més de 60 museus del transport, que reflecteixen el patrimoni i la memòria de les respectives ciutats, entre les quals n’hi ha de tan importants com Londres.
De fet, Barcelona és un cas singular per la varietat de transports públics de què disposa i ha disposat al llarg de la història. Però és que, a més, ha estat una ciutat pionera en l’àmbit del transport: va ser el primer lloc del món on es va fer una prova d’un vaixell propulsat amb hèlix (1543) i d’un viatge en submarí (1884), i el primer a la península a disposar d’una línia ferroviària (1848) i on va tenir lloc un vol en avió (1910).
Un gran espai a Montjuïc sense ús permanent a l’actualitat
L’associació coordinadora defensa que el nou equipament s’ubiqui al Palau de Comunicacions i Transports de Montjuïc, un espai d’uns 16.000 metres quadrats, construïts per a l’Exposició Internacional de l’any 1929, que ja va acollir llavors una exposició de mitjans de transport de l’època. Per tant, l’espai, que a més ara no té cap ús permanent, recuperaria la funció per a la qual es va construir. L’Ajuntament ha impulsat diverses iniciatives de cara al centenari d’aquell esdeveniment, entre els quals el Pla d’Actuació del Parc de Montjuïc 2019-2029 i un nou plantejament urbanístic amb 500 habitatges públics i equipaments, però no hi ha inclòs el Palau de Comunicacions i Transports.
El consistori s’ha mostrat favorable a impulsar aquest nou museu, però considera que excedeix l’àmbit municipal, i que cal treballar la iniciativa amb la Generalitat de Catalunya i amb TMB. També opinen que és cabdal trobar un espai de grans dimensions on ubicar tot aquest patrimoni. En aquest sentit, Transports Metropolitans està treballant en la cerca de la ubicació, però no amb la idea de fer-ne un museu com a tal, sinó un espai de visita en dies determinats i a demanda de col·lectius concrets, com investigadors, escoles, etc.
Cal preservar la memòria i el patrimoni vinculat al transport públic
La garantia del dret a la cultura, que forma part dels drets humans, es basa a permetre que tota la ciutadania pugui gaudir-ne i participar-hi en condicions d’igualtat i no-discriminació. La constitució d’aquest projecte com a museu ha de permetre que tothom tingui la possibilitat d’entendre millor el món que l’envolta, ja que l’àmbit tractat, el transport, és d’ús quotidià per a la gran majoria de persones.
És per tot això que des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona s’insta l’Àrea de Urbanisme, Transició Ecològica, Serveis Urbans i Habitatge a vetllar per preservar la memòria i el patrimoni vinculat al transport públic de la ciutat. En conseqüència, s’ha de coordinar amb les altres administracions implicades i ha d’esmerçar tots els esforços que calguin per crear el grup de treball que permeti que Barcelona disposi, per fi, d’un Museu del Transport. Pel que fa a la ubicació, la Sindicatura valora que cal estudiar acuradament la proposta del Palau de Comunicacions i Transports de Montjuïc, tal com defensa l’associació coordinadora.
La iniciativa pretén recopilar informació de les persones treballadores del consistori mitjançant un formulari que avaluï la vulneració de drets en la plantilla municipal i com incideix en l’execució dels serveis públics barcelonins.
La defensoria analitzarà les dades que aportin les persones que hi participin i traslladarà les conclusions a l’Ajuntament de Barcelona.
L’acumulació d’incidències, talls, suspensions de trens i avaries en el servei de Rodalies genera evidents vulneracions de drets en les persones usuàries que l’utilitzen, especialment a l’entrada i la sortida de la capital catalana.
En el marc de les seves competències, la Sindicatura ha dissenyat un formulari adreçat a la plantilla municipal, amb l’objectiu d’avaluar les problemàtiques que pateixen en el desenvolupament de les seves funcions a causa de l’ús d’aquesta modalitat de transport.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona vol copsar com aquestes incidències a Rodalies repercuteixen en els serveis públics que les persones treballadores de l’Ajuntament ofereixen a la ciutadania. Per aquest motiu, la defensoria barcelonina posa a disposició de la plantilla municipal un qüestionari per avaluar les vulneracions de drets que estan suposant els endarreriments i les cancel·lacions de Rodalies, així com per esbrinar quin impacte tenen en el servei públic barceloní.
En aquest sentit, el propòsit principal de la Sindicatura de Greuges de Barcelona és analitzar aquestes dades, elaborar-ne unes conclusions i fer-les arribar al consistori.
L’Ajuntament de Barcelona, una plantilla municipal amb més de 17.000 persones
Segons les dades de l’Ajuntament de Barcelona, actualitzades el gener de l’any 2024, la plantilla municipal compta amb més de 17.000 persones treballadores, distribuïdes entre la plantilla de l’Ajuntament, els instituts municipals, les societats mercantils, els consorcis, i les fundacions i associacions. El síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, ha conclòs que “és una xifra elevada i de segur que un nombre significatiu de treballadors i treballadores municipals es desplacen des de fora de la ciutat cap a Barcelona mitjançant Rodalies. Volem examinar com es veu afectat el servei públic que presten des de l’Ajuntament”.
L’acte de presentació tindrà lloc eldijous 10 d’abril a les 18 hores en el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Cal confirmar assistència.
Per segon any consecutiu, la Sindicatura de Greuges de Barcelona organitza un acte de presentació de l’informe anual, dirigit directament a la ciutadania, les associacions i les entitats barcelonines.
L’esdeveniment tindrà lloc el dijous 10 d’abril a les 18 hores en el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, i anirà a càrrec del síndic de greuges de Barcelona, David Bondia.
“Cercant millorar el vincle entre la Sindicatura i la ciutadania, vam detectar que l’informe anual el presentàvem en el plenari i en els mitjans de comunicació, però no oferíem un espai específic per a la ciutadania i el teixit associatiu”, ha manifestat Bondia, que també ha valorat positivament la segona edició d’aquesta presentació: “accions com aquesta responen a l’objectiu d’acostar la institució a la ciutadania durant el projecte de Sindicatura 2021-2026”.
Cal confirmar l’assistència abans del 5 d’abril enviant un correu electrònic a sindicaturabarcelona@bcn.cat o trucant al 93 413 29 00, indicant els noms i cognoms i de quina entitat formen part.
Les presentacions públiques de l’informe anual 2024 dutes a terme
La Sindicatura trasllada a l’Ajuntament 10 propostes d’abordament prioritari: millorar l’atenció en casos de violències sexuals no recents, protegir el dret al joc als patis escolars i a l’espai públic d’infants i adolescents o assegurar els drets de les persones amb discapacitat, entre d’altres.
El 2024 la Sindicatura, a través de la Comissió de Reparació, va organitzar un acte per a les víctimes i supervivents d’abusos a l’Escola Barcelona.
Per primera vegada, celebrem un acte de retorn a la ciutadania de Barcelona del balanç del treball de la Sindicatura. També presentem una versió de l’informe en format interactiu per explicar-ne els punts principals de manera audiovisual.
Al desembre va culminar un dels objectius principals establerts durant el mandat de David Bondia, la visita als 73 barris de la ciutat.
La Sindicatura va iniciar per primer cop el 2024 un projecte europeu, l’iDEM (Innovative and Inclusive Democratic Spaces for Deliberation and Participation), que desenvoluparà eines d’Intel·ligència Artificial que simplificaran les informacions per prendre part en el debat democràtic.
El 75,6% de les recomanacions de la Sindicatura han estat acceptades, totalment (52,23%) o parcial (23,37%), per l’Ajuntament.
El 2024 la Sindicatura va presentar un informe monogràfic per analitzar la modificació de l’Ordenança de Convivència de Barcelona.
Les principals novetats de l’any passat, com els actes de presentació de l’informe a la ciutadania i el de reparació de les víctimes d’abusos a l’Escola Barcelona, la visita a tots els barris de la ciutat o la inclusió del diàleg continu amb l’Ajuntament dins de les nostres tipologies d’intervenció, ens permeten tenir el convenciment de recórrer el camí adequat per aconseguir una institució més proactiva, més present en el territori i que, en definitiva, permeti a la ciutadania gaudir d’una vida digna de ser viscuda.
Les 10 propostes de millora més destacades a l’Ajuntament
Al llarg de l’any 2024, aquesta Sindicatura ha traslladat a l’Ajuntament 10 propostes de millora que considera d’abordament prioritari:
1. ATENCIÓ I REPARACIÓ EN CASOS DE VIOLÈNCIES SEXUALS NO RECENTS
S’ha detectat una mancança important de serveis que atenguin aquest col·lectiu, i de fet ni tant sols hi ha una definició acordada que distingeixi entre violències sexuals recents i no recents. I encara és més greu en els casos d’abusos sexuals comesos durant la infància i ja prescrits, en què no hi ha, ni tan sols, una investigació judicial ni una atenció per part dels serveis vinculats a la justícia. Davant d’aquesta situació, la Sindicatura va crear una comissió de reparació per suplir la manca de resposta institucional. I és que cal garantir l’accés a serveis d’atenció, recuperació i reparació a totes les persones que han patit violències sexuals no recents, especialment si es van produir en centres municipals.
2. EDUCACIÓ DE QUALITAT I EN CONDICIONS D’EQUITAT DE TOT L’ALUMNAT
L’assistència d’una part de l’alumnat a escoles en barracons més temps del desitjat, ja sigui per causa del retard en les obres o per manca d’una ubicació definitiva, suposa una greu afectació a l’hora de rebre una educació de qualitat. A més, el Pla de xoc no inclou conceptes com els equipaments informàtics o les sortides amb pernoctació, que sí que es garantien abans. Això suposa un perjudici i un retrocés per assegurar que tot l’alumnat amb necessitats educatives específiques (NEE B) de la ciutat, amb independència de si assisteix a una escola pública o a una de concertada, tingui la gratuïtat real de la seva escolaritat.
3. SUBVENCIONS DIFERENCIADES PER ALS PROJECTES D’ENTITATS DE PETIT FORMAT
La convocatòria general de projectes, activitats i serveis suposa un repte per a les entitats i associacions de petit format, que han experimentat un empitjorament progressiu en la tramitació de subvencions. Els principals motius de queixa són el retard en els pagaments, que sovint provoquen que hagin de recórrer a pòlisses de crèdit o préstecs; i la càrrega administrativa excessiva, que els obliga a contractar personal adient, amb els costos que això genera. Caldria implementar mesures per simplificar els procediments de subvencions i, per als projectes modestos que impulsin entitats de petit format, valorar fórmules com els procediments de concurrència no competitiva o, fins i tot, la concessió directa.
4. PROTEGIR ELS PATIS ESCOLARS I AFAVORIR EL JOC A L’ESPAI PÚBLIC
El degoteig constant de queixes per molèsties de soroll provocades pel joc dels infants i adolescents als patis escolars i a les a les places i carrers de la ciutat han comportat, fins i tot, el precintament d’espais lúdics, així com restriccions d’ús d’instal·lacions on es realitzen pràctiques esportives. El consistori hauria de fer un procés transversal i participat per tal de garantir els drets humans específics d’infants i adolescents. El dret al joc d’aquest col·lectiu, fortament perjudicat per les restriccions derivades de la covid-19, està estretament lligat amb altres drets, que cal garantir per al seu benestar i desenvolupament integral: el dret a l’educació, al lleure, a l’esport i a la salut.
5. EMPADRONAMENT ÀGIL SIGUI QUINA SIGUI LA SITUACIÓ HABITACIONAL
La ciutadania té el dret i el deure d’empadronar-se en el municipi on resideix, amb independència de la seva situació habitacional. És un metadret, ja que permet gaudir d’altres drets bàsics, com ara l’educació o la sanitat. És per això que l’Ajuntament ha de tramitar el registre amb un procediment àgil, especialment quan es tracta de població en situació de vulnerabilitat, per fer-ne les comprovacions adients i amb plenes garanties jurídiques per a les persones interessades.
6. POSAR LES PERSONES AL CENTRE DEL DRET A LES CURES
Els serveis d’atenció a les persones en situació de dependència es troben amb limitacions importants, com el temps d’espera per a la tramitació del Programa Individual d’Atenció, sense el qual no es pot optar al recurs; i la prestació del Servei d’Atenció Domiciliària, amb canvis d’horaris, dies i professionals, manca d’informació, etc. El programa Respir i/o Respir Plus, tot i la seva utilitat en permetre que les persones amb dependència gaudeixin d’estades en recursos residencials i als cuidadors i les cuidadores comptar amb períodes de descans, no s’aplica a les persones amb menys de 60 anys. Això fa que en quedin excloses famílies amb adolescents o joves amb un important grau de dependència.
7. REDUIR L’IMPACTE DELS CABLEJATS A LA FAÇANA I DE LES ANTENES ALS TERRATS
Hi ha façanes farcides de cablejats i terrats amb grans instal·lacions de telecomunicacions, que fan sentir el veïnat desprotegit davant de certes pràctiques abusives de les empreses de serveis. L’Ajuntament hauria d’arbitrar les mesures necessàries perquè aquestes empreses es facin càrrec del manteniment, la seguretat i també el decòrum de les seves instal·lacions, i que retirin tots els elements obsolets o innecessaris. El consistori també hauria d’elaborar un codi de bones pràctiques, per assegurar una actuació eficaç de les companyies que preservi el paisatge urbà.
8. ASSEGURAR ELS DRETS DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT
Barcelona és una ciutat referent en temes d’accessibilitat. Tanmateix, les persones amb discapacitat tot sovint tenen dificultats per fer activitats quotidianes: passejar, fer esport, anar al cinema o, fins i tot, rebre assistència per a la seva higiene en condicions de salubritat. En aquest darrer cas, el problema és la manca d’espais habilitats, fet que impacta en el seu dret a la intimitat i en la seva dignitat. La nostra ciutat ha d’apostar per l’excel·lència en matèria d’accessibilitat universal.
9. REVISAR LES CONDICIONS DELS SERVEIS ESPORÀDICS DE TRANSPORT ADAPTAT
El sistema de reserves de serveis esporàdics, amb una demanda molt superior a l’oferta, no és satisfactori, ja que es basa únicament en l’ordre d’entrada de les peticions. Cal introduir criteris d’equitat que permetin prioritzar els serveis disponibles entre les persones sol·licitants, com el de renda o la valoració del grau de discapacitat. També s’ha de potenciar l’ús compartit de vehicles, reforçar el servei amb taxis no adaptats quan es pugui i establir penalitzacions als viatges no prestats imputables a la persona usuària. Així mateix, convé reflexionar sobre quina és l’Administració idònia per gestionar el servei. En aquest sentit, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) hauria d’assumir majors responsabilitats de gestió.
10. DRET A DISPOSAR ALLOTJAMENTS TEMPORALS D’URGÈNCIA ADIENTS
Els Allotjaments Temporals d’Urgència presenten problemes pel que fa a la qualitat (separació de nuclis familiars, distància respecte a la xarxa de suport de les famílies, manca d’adequació i supervisió dels espais, etc.), a la limitació (els gestiona un operador turístic i la disponibilitat de places està vinculada als fluxos turístics de la ciutat) i al cost que suposen. L’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) està elaborant uns nous criteris de gestió per limitar la temporalitat de l’ús que en fan les persones que ho necessiten. La Sindicatura considera que no ha d’haver-hi aquesta limitació mentre les persones no disposin de recursos alternatius i de qualitat.
Acte de Reparació per a les víctimes i supervivents d’abusos a l’Escola Barcelona
La Comissió de Reparació per a víctimes i supervivents d’abusos en escoles públiques, creada per la Sindicatura, va impulsar la celebració d’un acte de reparació pioner en què les administracions amb responsabilitats educatives van reconèixer les situacions d’abusos sexuals, vexacions i vulneracionsde drets comeses per part d’un educador de l’Escola Barcelona durant les dècades del 1980, el 1990 i el 2000.
La Comissió de Reparació va sorgir el 2023 en el marc del Grup de Treball per abordar l’abús i l’assetjament sexual a dones, infància i adolescència. Entre els seus objectius hi ha proporcionar un espai institucional que permeti identificar mecanismes adients de reparació del dany i millorar la prevenció d’aquest tipus de fets.
Una Sindicatura present al territori: ja hem visitat els 73 barris
Amb la visita a La Sagreraa principis de desembre, va culminar un dels objectius que s’havia marcat la Sindicatura el 2024: trepitjar tots els barris de la ciutat per conèixer de primera mà els problemes reals dels diferents col·lectius.
L’objectiu és, però, més ambiciós, ja que es volen visitar cadascun dels 73 barris, si més no, dues vegades en els cinc anys de mandat. I des de principis de desembre, ja hem realitzat cinc visites més. La Sindicatura de Greuges ha de ser un territori i no només una ubicació física, per això continuem implementant els tres projectes que ens permeten srrt més propers a la ciutadania:
La Sindicatura,a peu de carrer
La millor manera de descobrir què passa a Barcelona és caminant-hi de la mà de les persones que més saben de cada racó de la ciutat: el veïnat. En aquest projecte, l’equip de la Sindicatura dedica tot un dia a conèixer, a peu de carrer, les principals problemàtiques i neguits de cadascun dels 73 barris de la ciutat.
La Sindicatura,a prop teu
El diàleg amb la ciutadania fa que les solucions proposades siguin més efectives i responguin millor a les necessitats i experiències de les persones. Cada mes, l’equip de la Sindicatura conversa amb el veïnat de la ciutat sobre allò que els preocupa.
Sindicatura itinerant
La Sindicatura no és una ubicació estàtica, sinó que és present al territori. És una institució en moviment que, de manera periòdica, es trasllada a un equipament de proximitat, amb l’objectiu de recollir les queixes de la ciutadania, sense necessitat que aquesta es desplaci a la nostra seu.
Acostem l’informe a la ciutadania amb un acte i un interactiu
Una altra manera d’apropar la institució a la ciutadania és en la manera com presentem aquest informe anual. És per això que l’any passat, i per primera vegada en la història de la Sindicatura, es va organitzar un acte dirigit directament a la ciutadania, les associacions i les entitats barcelonines, al Saló de Cent, per explicar el contingut de l’informe de 2023. Pots recuperar l’acte a través d’aquest vídeo.
Per primer cop, la Sindicatura participa en un projecte europeu. Es tracta de l´iDEM(Innovative and Inclusive Democratic Spaces for Deliberation and Participation), que desenvoluparà eines d’Intel·ligència Artificial que simplificaran i faran més comprensibles les informacions per participar en el debat democràtic.
Els participants, entre els quals també hi ha l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD), són universitats, institucions, entitats socials i empreses tecnològiques de països com Alemanya, Àustria, Irlanda, Itàlia i el Regne Unit.
Com intervé la Sindicatura i quin impacte té?
Actualment, la Sindicatura intervé de formes molt diverses, mostrant una major proactivitat en conèixer i resoldre els problemes de la ciutadania. Hem passat de ser una bústia de queixes a ser una institució que té una àmplia presència en el territori i una major proximitat amb el veïnat de Barcelona. Per primera cop, a més, introduïm el diàleg continu amb l’Ajuntament dins de les nostres tipologies d’intervenció, ja que som, alhora, institució supervisora i col·laboradora.
Al llarg del 2024, la Sindicatura ha dut a terme 2.249 intervencions. D’aquest total, 1.180 han estat peticions ciutadanes, actuacions d’ofici i dictàmens (486 queixes, 17 actuacions d’ofici 676 assessoraments tècnics i jurídics i un dictamen), 1.001 atencions i 68 seguiments. Aquestes intervencions s’han convertit en 523 pronunciaments (és a dir, resolucions) de la Sindicatura adreçades a l’Ajuntament de Barcelona, entre altres institucions.
Una de les primeres mesures que es van prendre en aquest projecte 2021-2026 va ser establir un nou mètode per analitzar les seves intervencions: articular les seves resolucions en funció dels drets afectats. Concretament, la Sindicatura ha establert quatre àmbits d’actuació i un eix interseccional.
Anàlisi dels pronunciaments de la Sindicatura de l’any 2024
Els 523 pronunciaments emesos per la Sindicatura durant l’any passat es classifiquen, segons l’àmbit i els drets afectats, de la manera següent:
Concretament, els sis drets afectats més recurrents en els 523 pronunciaments de la Sindicatura durant el 2024 han estat el dret a una bona administració, el dret al descans i el dret a l’habitatge. Cal tenir en compte, però, que sovint una mateixa problemàtica vulnera més d’un dret.
Un altre tractament que la Sindicatura vincula a aquests 523 pronunciaments és l’òrgan al qual s’adrecen: els districtes, d’una banda, i les àrees de govern, de l’altra.
L’informe monogràfic de l’any 2024
El 2024 la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha publicat un informe monogràfic dins de l’àmbit de l’espai públic i el dret a la ciutat, per elaborar un posicionament i fer propostes de millora a l’Ajuntament:
L’informe, elaborat arran del procés de modificació de l’Ordenança de Convivència municipal, té l’objectiu de treballar aquest àmbit des d’una perspectiva total i centrant-la en l’espai públic com a bé comú. La Sindicatura advoca per excloure de qualsevol regulació sobre la convivència a persones i col·lectius que requereixen altres tipus d’acompanyaments i accions institucionals i socials diferents. Aquests casos mereixen una atenció especial i independent. L’anàlisi aborda l’origen i l’adopció de l’ordenança, elabora un sondatge de l’aplicació i del procés actual de reforma i planteja propostes de futur.
