Els articles 24 i 25 de la Llei 13/2014 d’accessibilitat estableixen que els serveis públics, considerats essencials o d’interès general, s’han d’oferir de forma accessible.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha conclòs que l’actuació de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) ha d’avançar quant a l’assoliment de l’accessibilitat universal de tots els seus equipaments, així com garantir condicions de vida adients per a les persones amb discapacitat.
Després que una persona amb discapacitat i mobilitat reduïda es dirigís a la Sindicatura per exposar el seu malestar per no poder accedir a un menjador social de la ciutat, la defensoria ha analitzat el cas. L’expedient ha finalitzat amb dues recomanacions a l’IMSS: que analitzi la viabilitat de diferents mesures tècniques a través del Pla d’accessibilitat de l’equipament, i que treballi de forma coordinada amb l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) per explorar totes les possibilitats existents per millorar els problemes d’accessibilitat del menjador social.
La situació del ciutadà
El ciutadà va presentar una queixa a la Sindicatura de Greuges de Barcelona per la impossibilitat de poder utilitzar l’ascensor del menjador social de l’avinguda Paral·lel. Té 47 anys i un 84% de discapacitat, amb barem de mobilitat reduïda i necessitat d’una tercera persona. Els seus únics ingressos procedeixen d’una pensió no contributiva d’invalidesa i es troba en situació de carrer (fa ús del rober i de les dutxes de la Fundació Arrels).
L’atén el Centre de Serveis Socials Raval Sud, on va sol·licitar poder anar al menjador social de l’avinguda Paral·lel, ja que era el més pròxim. El 18 de febrer assisteix per primera vegada al menjador i no li permeten l’ús de l’ascensor, malgrat la seva situació de discapacitat. El 19 de febrer ho torna a intentar i es repeteix la situació.
L’accessibilitat al menjador social de l’avinguda Paral·lel
El menjador social de l’av. Paral·lel, que gestiona 230 places al dia, és un dels setze menjadors socials municipals que hi ha a la ciutat. L’espai de l’equipament és de titularitat municipal i la seva gestió és externa, amb un contracte que va iniciar l’1 de gener de 2023 i que té una durada de dos anys.
L’Institut Municipal de Serveis Socials ha explicat a la Sindicatura de Greuges de Barcelona que ja té coneixement de les dificultats d’accés al menjador social, servei ubicat en un entresol i al qual només pot accedir-se mitjançant escales. L’edifici compta amb un ascensor, però l’Ajuntament manifesta que correspon a la finca de veïns i veïnes i té una entrada diferenciada (tot i que està comunicat amb l’entrada del menjador). La comunitat veïnal insisteix en el fet que l’ús de l’ascensor està restringit per al veïnat i que en cap cas pot ser d’ús per a persones o usos vinculats al menjador.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona recorda que els articles 24 i 25 de la Llei 13/2014 d’accessibilitat estableixen que els serveis públics, considerats essencials o d’interès general, s’han d’oferir de forma accessible. En aquesta línia, la defensoria creu que un menjador social és un servei essencial que dona cobertura a una necessitat bàsica i fonamental com l’alimentació.
L’article 42 de la mateixa llei dictamina que les administracions públiques han d’elaborar plans d’accessibilitat que identifiquin i planifiquin les actuacions necessàries perquè els edificis i els serveis assoleixin les condicions d’accessibilitat establertes per la llei.
La Sindicatura ha demanat quines són les previsions de solució a la manca d’accessibilitat en aquest servei municipal, i l’Ajuntament ha respost que no valoren possibilitats que permetin solucionar les barreres arquitectòniques. L’informe municipal no detalla les possibles alternatives analitzades.
El personal del menjador social aplica el protocol correctament
Quant a les persones amb necessitat de menjador i dificultats greus de mobilitat, se’ls ha de reorientar a un altre dels quinze espais de menjador, o se’ls ofereix l’àpat en modalitat pícnic (entesa com a resposta temporal fins a poder trobar una alternativa més adient a la necessitat de suport alimentari).
El personal del menjador del Paral·lel va reorientar al ciutadà a l’equipament integral i també al servei en modalitat de pícnic, però no les va acceptar. Cal tenir en compte que un desplaçament per a una persona amb mobilitat reduïda, 84% de discapacitat i necessitat d’una tercera persona, pot suposar una dificultat important.
La defensoria ha recomanat a la Guàrdia Urbana que dugui a terme el control del compliment horari d’aquest espai i al Districte d’Horta-Guinardó que informi dels motius pels quals la senyalització horària no figura a l’entrada de la pista.
La Sindicatura va fer una visita a la pista esportiva el 16 d’abril de 2024 i va copsar l’absència de la senyalització de l’horari a l’entrada de la pista i que les queixes del veïnat persisteixen.
Arran d’una sessió de la Sindicatura itinerant al barri de la Sagrada Família, que es va dur a terme conjuntament amb la Síndica de Greuges de Catalunya, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va tenir coneixement de les molèsties acústiques que es produïen als jardins del Baix Guinardó.
Concretament, les molèsties tenen l’origen en l’ús, fora de l’horari permès, de les cistelles de bàsquet ubicades a la pista esportiva dels jardins del Baix Guinardó. Després d’analitzar aquest reclam ciutadà i demanar informació a l’Ajuntament de Barcelona, la Sindicatura ha recomanat a la Guàrdia Urbana que dugui a terme el control del compliment horari d’aquest espai i al Districte d’Horta-Guinardó que faci seguiment de la presència de la senyalització horària que hi ha a l’entrada de la pista.
La Sindicatura ja va intervenir per aquestes molèsties en el mateix espai
Els anys 2016 i 2017, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ja va analitzar les molèsties acústiques que ocasionaven l’ús de les cistelles de bàsquet, en aquell moment ubicades més a prop de la Travessera de Gràcia. L’expedient va acabar amb una recomanació al Districte d’Horta-Guinardó per tal que valorés un canvi d’ubicació de la pista esportiva. I així ho va fer, traslladant-les a una zona més interior del parc i més allunyada dels habitatges.
A la nova pista només van muntar porteries de futbol, però des de juliol de 2022 també s’hi van posar cistelles de bàsquet. Les queixes veïnals van tornar a aparèixer i el Districte d’Horta-Guinardó va optar per la regulació horària de la pista esportiva (8-22 h)i va instal·lar una senyalització vertical amb l’horari a l’entrada de la pista. Des de la seva col·locació l’octubre del 2022, el senyal s’ha restituït dues vegades, ja que ha quedat malmès a causa d’actes vandàlics.
Actualment: sense senyal horari a l’entrada de la pista i persisteixen les molèsties que afecten el veïnat
Amb l’objectiu de fer seguiment de les molèsties patides pel veïnat i copsar el compliment de les recomanacions de la defensoria, un equip de la Sindicatura va desplaçar-se a la pista esportiva dels jardins del Baix Guinardó el dimarts 16 d’abril de 2024.
En aquesta visita, va constatar-se que el senyal amb l’horari ja no està a l’accés a la pista, sinó que la indicació de l’horari d’ús de la pista esportiva està ubicada en l’espai dels aparells de cal·listènia (en una cota més baixa del parc). L’equip de la Sindicatura també va parlar amb el veïnat, que va manifestar que la situació no havia millorat i que les molèsties continuaven.
Per aquests motius, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha tornat a dirigir-se al Districte d’Horta-Guinardó per conèixer el motiu pel qual no es disposa de la senyalització horària en el mateix accés a la pista, i per saber quines han estat les intervencions de la Guàrdia Urbana en aquests primers mesos de 2024.
El dret a l’esport i el dret al descans veïnal
La Sindicatura de Greuges de Barcelona valora molt positivament que l’Ajuntament de Barcelona aprofiti els espais públics per oferir llocs on dur a terme la pràctica esportiva espontània. Aquestes iniciatives també contribueixen a aconseguir una bona cohesió social, la millora de les relacions veïnals i la recuperació de l’espai públic al servei de la ciutadania. No obstant això, el motiu de les queixes veïnals procedeix de l’ús de la pista esportiva fora de l’horari permès, situació que ocasiona afectacions en el dret al descans del veïnat.
La Sindicatura ha traslladat dues recomanacions més a la Regidoria de Promoció Econòmica, Treball, Feminismes i Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona: que faci públic el cens de plaques i altres referències a retirar a la ciutat, i que valori la conveniència d’establir un canal per tal que la ciutadania pugui comunicar la detecció de simbologia feixista.
La normativa vigent en l’eliminació d’elements contraris a la memòria democràtica
La Llei 20/2022 de Memòria Democràticaté per objecte la recuperació, salvaguarda i difusió de la memòria democràtica, entesa com la reivindicació i defensa dels valors democràtics i els drets i llibertats fonamentals al llarg de la història contemporània d’Espanya. Defineix quins són els elements contraris a la memòria democràtica, estableix el procediment per a la seva retirada o eliminació, i dictamina les formes i els terminis d’aquestes actuacions, siguin iniciades per l’administració pública o per la ciutadania.
Quant a les administracions públiques, la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica determina que l’Administració General de l’Estat, amb la col·laboració de la resta d’administracions, ha d’elaborar un Catàleg de símbols i elements contraris a la memòria democràtica. Tot i que aquest catàleg encara no està disponible, permetrà a les administracions millorar els seus protocols i disposar d’una visió més integral de la seva tasca.
Com actua el consistori en la retirada de simbologia feixista de l’espai públic
L’Ajuntament de Barcelona exposa que el procés de retirada iniciat el 2015, sota l’empara de la legislació en matèria de memòria democràtica, es manté fins a l’actualitat. D’aquesta manera, si es detecta qualsevol element contrari a la Llei de Memòria Democràtica, els serveis tècnics de cada districte procedeixen a activar la seva retirada.
El cens de simbologia feixista a retirar de la ciutat de Barcelona
El consistori també informa que continua treballant en el procés de detecció i retirada de simbologia feixista arreu de la ciutat. Es preveu tenir una proposta de cens d’elements a retirar el juny del 2024, a partir de les informacions dels districtes afectats i de la valoració dels serveis jurídics.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona creu que l’Ajuntament ha mostrat la seva voluntat i determinació per retirar la presència de simbologia feixista a la ciutat, i l’esperona a continuar avançant en aquesta direcció, d’acord amb la nova normativa de l’any 2022.
La Sindicatura considera també que el cens de simbologia feixista a retirar hauria de ser públic (preservant sempre aquelles dades que siguin susceptibles de tracte confidencial), així com el procediment a seguir per a la seva retirada. La defensoria afegeix que caldria valorar la conveniència d’establir un canal per tal que la ciutadania pugui comunicar la detecció de simbologia feixista que no consti en el cens elaborat per l’Ajuntament de Barcelona.
Vuit anys després de la creació de l’Escola Entença, resta pendent de definir-se la ubicació definitiva i tampoc existeix un calendari d’actuació, malgrat els reclams i la mobilització de la comunitat educativa.
Amb l’objectiu que l’Escola Entença pugui tenir una ubicació definitiva, la Sindicatura de Greuges de Barcelona i la Síndica de Greuges de Catalunyademanen a l’Ajuntament de Barcelona que concreti la cessió del solar situat sobre el Mercat del Ninot, a la confluència dels carrers de Provença i Casanova, i que és propietat de l’Hospital Clínic.
L’Escola Entença es va crear el curs 2016/2017 i l’emplaçament definitiu havia de ser al recinte de La Model. El juliol de 2017, però, l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona van informar l’escola de la possibilitat que el seu emplaçament definitiu fos un altre, a l’Escola Industrial. Aquest segon es va descartar per riscos a la salut de l’alumnat, en tant que hi havia una subestació elèctrica. Posteriorment, s’ha treballat amb altres ubicacions, com els jardins Paula Montal, però aquesta opció no complia amb els Criteris per a la construcció de nous edificis per a centres docents públics, i també es va descartar.
L’octubre de 2018 l’Ajuntament va comunicar a l’escola que existia un acord verbal amb la Generalitat perquè la ubicació definitiva de l’escola fos el solar posterior del Mercat del Ninot, que pertanyia a l’Hospital Clínic. Tanmateix, avui dia encara no s’ha concretat definitivament la cessió d’aquest solar.
El 2022 l’Ajuntament va comunicar que l’institut escola que contemplava el Pla Director de La Model era finalment per a l’Escola Xirinacs, que també estava ubicada provisionalment al recinte. Al mateix temps comunicava a l’Escola Entença que el seu emplaçament definitiu no seria a La Model, però es comprometia a buscar-ne un altre.
Les dues institucions conclouen que la comunitat educativa d’aquest centre ha patit un greuge significatiu des que va crear-se i que les condicions de provisionalitat, perllongades en el temps, poden malmetre el dret a una educació de qualitat i en condicions d’equitat.
Recorden a les administracions implicades que tots els infants tenen dret a rebre una educació de qualitat, tal com preveu l’article 2 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació. Aquesta previsió no només inclou la qualitat del projecte pedagògic del centre o l’ensenyament, sinó també en un sentit global les instal·lacions en les quals es porta a terme. Per tant, els demanen que, sense més dilació i amb la màxima prioritat, determinin una ubicació adequada i definitiva per a aquesta escola.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha visitat el Servei d’Atenció a la Víctima (SAV) de la Guàrdia Urbana ubicat a La Rambla, 43, en el marc d’una acció conjunta amb els cònsols internacionals amb destinació a Barcelona. Aquesta visita s’ha dut a terme gràcies a la intermediació de la Direcció de Relacions Internacionals de l’Ajuntament de Barcelona.
També de la mà de la Guàrdia Urbana, el 14 d’abril de 2023 la Sindicatura de Greuges de Barcelona ja va visitar l’altre Servei d’Atenció a la Víctima de la ciutat, emplaçat a Nou Barris (c/ Marie Curie, 20).
El SAV està pensat i dissenyat per a les víctimes, on la prioritat és la seva atenció coordinant els serveis assistencials i policials. Les dependències estan dissenyades amb una mirada criminològica, dotades d’espais amables amb zones per a l’estada de nens i boxes d’atenció adequats, que ajudaran a reduir l’estrès i l’angoixa emocional, facilitant d’aquesta manera el confort de la víctima.
Els actuals dos SAV de la Guàrdia Urbana neixen amb la voluntat de ser un punt d’atenció integral a dones víctimes de violència gènere i als seus fills i filles que es dirigeixen a dependències policials a efectuar la denúncia o qualsevol intervenció de les patrulles de la policia local de Barcelona.
La Sindicatura celebra el nou protocol Mossos – Guàrdia Urbana, que ja recomanava l’any 2022
En l’informe Guàrdia Urbana i drets humans de proximitat: anàlisi d’equipaments policials de la ciutat, la Sindicatura de Greuges de Barcelona lamentava que el cos policial municipal no tingués competències per recollir denúncies en matèria de violència masclista, alhora que valorava de manera molt positiva les accions de prevenció, sensibilització i acompanyament a les víctimes.
En aquesta línia, en l’informe presentat l’octubre del 2022, la Sindicatura ja va recomanar la necessitat d’un acord de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, en el qual s’atorguessin competències a la Guàrdia Urbana per recollir denúncies en casos de violència masclista, ja que en molts casos el fet de redirigir les dones víctimes a altres centres policials pot generar processos de revictimització.
El nou protocol, signat el novembre de 2022 entre l’Ajuntament i el Departament d’Interior de la Generalitat, permet, per primera vegada, que la Guàrdia Urbana tramiti directament denúncies relacionades amb aquest tipus de casos, alhora que unifica el protocol d’atenció en primera instància de les possibles víctimes que compareixen en una comissaria policial.
La prevenció i la proximitat, elements clau en la lluita contra les violències masclistes
En els darrers anys s’han posat en marxa diverses accions per millorar la protecció i l’atenció a les dones que viuen situacions de violències masclistes, com la Guia d’indicadors d’alerta, per detectar i actuar davant un possible cas, o la creació d’un agent referent en violències masclistes a cada districte, que es coordina i intercanvia informació amb el Grup d’Atenció a la Víctima dels Mossos.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona valora la tasca de prevenció duta a terme, que defuig de les mirades i actuacions únicament reactives. També el treball de proximitat, que permet detectar moltes situacions en què es poden reconèixer indicadors d’aquestes violències, i per les quals cal dissenyar una resposta transversal acurada.
Inauguració del Servei Atenció a les Víctimes de Violència MasclistaInauguració del Servei Atenció a les Víctimes de Violència MasclistaInauguració del Servei Atenció a les Víctimes de Violència MasclistaInauguració del Servei Atenció a les Víctimes de Violència Masclista
El divendres 22 de març de 2024, el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, va presentar l’informe anual 2023 en el Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona.
També pots consultar el seguiment de la intervenció del síndic en un fil de X:
🔴 Presentem l’informe anual 2023 de la Sindicatura de Greuges de Barcelona al Plenari del Consell Municipal de #Barcelona. Expliquem tota la feina feta i les línies de treball.
L’acte de presentació tindrà lloc eldijous 4 d’abril a les 18 hores en el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Cal confirmar assistència.
Per primera vegada a la seva història, la Sindicatura de Greuges de Barcelona organitza un acte de presentació de l’informe anual 2023 dirigit directament a la ciutadania, les associacions i les entitats barcelonines.
L’esdeveniment tindrà lloc el dijous 4 d’abril a les 18 hores en el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, i anirà a càrrec del síndic de greuges de Barcelona, David Bondia.
“Cercant millorar el vincle entre la Sindicatura i la ciutadania, vam detectar que l’informe anual el presentàvem en el plenari i en els mitjans de comunicació, però no oferíem un espai específic per a la ciutadania i el teixit associatiu”, ha manifestat David Bondia, que ha afegit que “accions com aquesta responen a l’objectiu d’acostar la institució a la ciutadania durant el projecte de Sindicatura 2021-2026”.
Cal confirmar l’assistència enviant un correu electrònic a sindicaturabarcelona@bcn.cat o trucant al 93 413 29 00, indicant el nombre de persones i de quina entitat formen part.
Les presentacions públiques de l’informe anual 2023 dutes a terme
12 de març: Roda de premsa davant els mitjans de comunicació.
La Sindicatura ha traslladat a l’Ajuntament les 10 propostes de millora que considera d’abordament prioritari i que, entre altres, demanen millorar l’atenció social, la gestió de l’habitatge públic o la convivència a l’espai públic.
L’any 2023 la Sindicatura ha creat la Comissió de Reparació per a víctimes d’abusos en escoles públiques de Barcelona.
Durant l’any 2023, la Sindicatura ha dut a terme accions presencials a 30 barris, amb l’objectiu d’acostar la institució a la ciutadania
La Sindicatura posa en valor la seva utilitat, desglossant l’impacte de les seves intervencions davant els problemes de la ciutadania.
El 86,4% de les recomanacions de la Sindicatura han estat acceptades, total o parcialment, per l’Ajuntament.
El 2023 la Sindicatura ha presentat dos informes monogràfics: un sobre la visió adultocentrista de les polítiques públiques locals i un segon estudi sobre l’atenció a les famílies de les persones preses.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha presentat l’informe anual de l’any 2023, que recull els principals motius de queixa de la ciutadania barcelonina, així com les actuacions de la defensoria per garantir els drets humans de proximitat i el progrés dels serveis municipals.
El projecte de Sindicatura 2021-2026 ha arribat quasi a l’equador i ho fa amb el convenciment d’estar recorrent el camí adequat per aconseguir una institució més proactiva, més present en el territori i, en definitiva, més propera a la ciutadania.
Les 10 propostes de millora més destacades a l’Ajuntament
Al llarg de l’any 2023, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha traslladat a l’Ajuntament 10 propostes de millora que considera d’abordament prioritari:
1. REVISAR EL MODEL D’ALLOTJAMENT D’URGÈNCIA
La prestació d’allotjaments d’urgència a la ciutat de Barcelona presenta diversos problemes que posen en entredit la qualitat del servei (manca de disponibilitat o fluctuació del cost degut a la gestió del servei per part d’un operador turístic, separació de nuclis familiars, ubicació lluny dels barris d’origen, manca d’adequació dels allotjaments…). Cal revisar el model actual per tal de fer un ús eficient dels recursos públics atès l’elevat cost d’aquest servei, així com vetllar per tal que aquests allotjaments reuneixin les condicions necessàries que permetin a les persones i famílies desenvolupar la seva quotidianitat de manera adequada. Aquesta millora de les condicions té a veure amb laqualitat i proximitat de les opcions d’allotjament d’urgència, així com amb la seva adequació a les necessitats de les persones (mobilitat reduïda, malaltia…) i la convivència del nucli familiar.
2. GARANTIR UN ABORDATGE INTEGRAL A LES SITUACIONS DE SENSELLARISME
Es detecten una sèrie de disfuncions a la ciutat i en el funcionament dels serveis municipals, que poden agreujar les situacions de greu vulnerabilitat que pateixen les persones sense llar. Destaquen les dificultats per tramitar l’empadronament sense domicili fix, les denúncies per conductes vinculades amb el sensellarisme, la retirada dels seus objectes personals, les dificultats per disposar d’una atenció i seguiment mèdic adequat, i la manca de recursos específics dins la xarxa de serveis que atenen les persones sense llar. Per revertir-ho, cal una actuació transversal i coordinada per part dels diferents operadors municipals, a efectes de dotar de recursos la ciutat (dutxes, consignes o lavabos públics) que facilitin la quotidianitat d’aquestes persones. També cal agilitzar el seu empadronament i evitar sancionar conductes vinculades a situacions de sensellarisme.
3. GESTIÓ EFICIENT DEL PARC D’HABITATGE PÚBLIC
Existeix una manca de comunicació fluïda entre el veïnat del parc públic d’habitatge i l’Ajuntament, fet que genera una percepció ciutadana de poca transparència, opacitat i deixadesa municipal. És essencial fomentar la comunicació amb el veïnat per crear una relació positiva encaminada a millorar la conservació de les finques. Aquest diàleg ha de ser constant i bidireccional, i ha de servir també perquè el veïnat es corresponsabilitzi i conegui els processos d’intervenció en el manteniment del parc públic, sovint molt complexos, atesos els factors de tipus social, econòmic i pressupostari que l’afecten. Cal implantar un model d’atenció propera i proactiva envers el veïnat, fomentar la seva corresponsabilitat i revisar els habitatges i les finques in situ amb periodicitat suficient.
4. MILLORAR LA QUALITAT DEL SERVEI D’ATENCIÓ DOMICILIÀRIA
El servei d’atenció domiciliària (SAD) és objecte de múltiples queixes per incompliments horaris, canvis freqüents de persona treballadora, manca de preparació del personal i gestió deficient de les disfuncions o queixes ciutadanes. S’han d’implementar millores en la supervisió de les empreses adjudicatàries per assegurar la qualitat d’un servei adreçat a persones amb necessitat de cures per raó d’edat (gent gran) o de salut i/o discapacitat. També cal garantir una adequada formació de les persones treballadores; una gestió adient de les queixes pel funcionament del servei; i el dret a la informació sobre les condicions de prestació del servei, i sobre els drets i deures de les persones usuàries (a través, per exemple, d’un reglament del SAD).
5. ASSEGURAR EL CONFORT AMBIENTAL A LES ESCOLES
Disposar de confort ambiental a les aules és fonamental perquè la comunitat educativa pugui desenvolupar les seves tasques en un entorn adequat, ja que hi ha una relació directa entre el procés d’aprenentatge i l’espai on aquest es du a terme. Actualment, l’administració educativa disposa d’una estratègia per mitigar l’impacte de les altes temperatures, però caldrà avaluar de manera àgil l’impacte de les mesuresprevistes per planificar de manera ràpida altres accions, en cas que sigui necessari. Així mateix, en un context de crisi climàtica i increment constant de les temperatures, esdevé indispensable que, més enllà de mesures provisionals i transitòries, es despleguin amb efectivitat els programes i eines disponibles per millorar l’eficiència energètica dels centres educatius i les seves condicions tèrmiques.
6. MÉS PARTICIPACIÓ DE QUALITAT EN MATÈRIA URBANÍSTICA
Els canvis urbanístics poden arribar a tenir un impacte significatiu en la fisonomia dels barris, les funcions dels seus diferents espais i la quotidianitat del veïnat. Per aquest motiu, és especialment important que la participació ciutadana en matèria urbanística tingui la qualitat suficient. Els processos participatius relacionats amb projectes urbanístics acostumen a preveure una sessió de presentació del planejament aprovat inicialment i una altra del planejament aprovat provisionalment. Per garantir una participació efectiva, quan es produeixen canvis importants entre l’aprovació inicial i la provisional, cal fer ús dels canals de participació establerts i, fins i tot, una nova exposició pública.
7. REALITZAR UN MANTENIMENT ADEQUAT I SOSTENIBLE DEL VERD URBÀ
Per millorar la qualitat de la vida urbana i mitigar els efectes del canvi climàtic, són essencials els espais verds a la ciutat. L’Ajuntament ha d’esforçar-se per mantenir-los adequadament i intentar incrementar-los en aquells barris on n’hi hagi menys. En l’actual escenari de sequera i increment de les restriccions d’aigua, és necessari buscarfórmules que permetin assegurar el reg necessari per evitar qualsevol situació de risc (caiguda d’arbres) a les persones vianants. Els arbres contribueixen a reduir els contaminants, a baixar les temperatures i creen espais d’ombra. També cal corresponsabilitzar la ciutadania en la conservació dels parcs i jardins, per tal garantir la seva funció ambiental i social.
8. MITIGAR EL MAL ÚS I L’ÚS INTENSIU DE L’ESPAI PÚBLIC
Els diferents usos de l’espai públic poden generar problemes de convivència derivats de la turistificació de la ciutat, un excés de motocicletes estacionades a les voreres, i una alta ocupació de les terrasses. Aquests elements també poden posar en entredit l’accessibilitat i seguretat de l’espai públic per part de determinats col·lectius, com les persones amb mobilitat reduïda o la gent gran. Cal obrir un debat ciutadà per repensar l’actual model turístic i fer-lo compatible amb la garantia dels drets de proximitat. També cal continuar treballant per alliberar l’espai públic de motocicletes i fer un seguiment efectiu de les terrasses i, en cas de reincidència en les infraccions, no renovar les seves autoritzacions.
9. INCREMENTAR LES OPCIONS DE TRANSPORT PÚBLIC ALS BARRIS DE MUNTANYA
La mobilitat en transport públic als barris de muntanya no està garantida com a la resta de barris de la ciutat, atès que l’única opció que hi existeix és un servei parcial de bus, en horari diürn i amb un únic vehicle. En alguns casos, les línies regulars s’han substituït pel bus a demanda, que no és ben valorat pel veïnat a causa de l’elevat temps d’espera i les incidències tècniques de l’aplicació de reserves. I, en d’altres, el servei és cobert pel bus de barri, que genera queixes per la baixa freqüència de pas, la descoordinació respecte dels horaris escolars, i l’absència de servei nocturn.Calen estratègies de millora, consensuades amb el veïnat, pel que fa a les infraestructures de mobilitat, el nombre de vehicles i els sistemes de reserva.
10. AGILITZAR EL FUNCIONAMENT DE L’ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL
La bona administració té com a finalitat última prestar un servei públic de qualitat. Una administració àgil i eficient ha de ser capaç de respondre de manera ràpida, eficaç i entenedora a les necessitats plantejades per la ciutadania. Tanmateix, els greuges més recurrents que arriben a la Sindicatura posen de manifest que els tràmits davant l’Administració són una tasca feixuga i poc flexible. És per això que la Sindicatura insisteix en la necessitat d’adoptar mesures tècniques i organitzatives per agilitzar els procediments; implementar processos més simples i eficients per assegurar una administració àgil i efectiva; i establir canals de comunicació que vetllin per garantir la qualitat de la informació que es dona a la ciutadania i, així, millorar la seva relació amb l’Administració.
Creació de la Comissió de Reparació per a víctimes d’abusos en escoles públiques
Proporcionar un espai institucional que permeti identificar mecanismes de reparació del dany adients.
Acte de reparació
Impulsar la celebració d’un acte de reparació amb les institucions responsables, que serveixi per reconèixer el dany i assumir responsabilitats.
Millora de la prevenció
Nodrir una reflexió sobre com millorar la prevenció d’aquests tipus de fets.
La Comissió està formada per professionals expertes en violències que participen en l’acompanyament i escolta a les persones que volen participar en el procés. En formen part l’Olga Casado, metgessa de família i membre del Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura (MCPT); la Mireia Forner, psicòloga clínica de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau; i la Carla Vall, advocada penalista i criminòloga. Entre altres, assessoren la Comissió de Reparació la Vicky Bernadet, de la Fundació Vicky Bernadet, i la Margarida Troguet, presidenta de la Comissió Especial de l’Aula del Teatre de Lleida.
La millor manera de descobrir què passa a Barcelona és caminant-hi de la mà de les persones que més saben de cada racó de la ciutat: el veïnat. En aquest projecte, l’equip de la Sindicatura dedica tot un dia a conèixer, a peu de carrer, les principals problemàtiques i neguits de cadascun dels 73 barris de la ciutat.
La Sindicatura,a prop teu
El diàleg amb la ciutadania fa que les solucions proposades siguin més efectives i responguin millor a les necessitats i experiències de les persones. Cada mes, l’equip de la Sindicatura conversa amb el veïnat de la ciutat sobre allò que els preocupa.
Sindicatura itinerant
La Sindicatura no és una ubicació estàtica, sinó que està present al territori. És una institució en moviment que, de manera periòdica, es trasllada a un equipament de proximitat, amb l’objectiu de recollir les queixes de la ciutadania, sense necessitat que aquesta es desplaci a la nostra seu.
Com intervé la Sindicatura i quin impacte té?
Actualment, la Sindicatura intervé de formes molt diverses, mostrant una major proactivitat en conèixer i resoldre els problemes de la ciutadania. Hem passat de ser una bústia de queixa a ser una institució que té una àmplia presència en el territori i una major proximitat amb els veïns i veïnes de Barcelona.
Una de les accions destacades de l’any 2023 és l’anàlisi de la Sindicatura de Greuges de Barcelona de l’impacte que té la nostra intervenció en la resolució de problemes i la defensa dels drets de la proximitat. Podeu consultar aquí l’abans i el després de casos concrets en què la Sindicatura ha intervingut i veure a continuació quins tipus d’impacte tenim.
Les dades de l’any 2023
Al llarg de l’any 2023, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha dut a terme 1.201 intervencions. Del total, 583 han estat queixes, 10 actuacions d’ofici i 608 assessoraments tècnics i jurídics. Aquestes intervencions s’han convertit, entre altres, en 596 resolucions de la Sindicatura dirigides a l’Ajuntament de Barcelona.
En aquest nou projecte de Sindicatura de Greuges de Barcelona 2021-2026, una de les primeres mesures preses va ser establir un nou mètode per analitzar les seves intervencions: desglossar les seves resolucions en funció dels drets afectats. Concretament, la Sindicatura ha establert quatre àmbits d’actuació i un eix interseccional.
Anàlisi de les resolucions de la Sindicatura de l’any 2023
Durant l’any 2023, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha emès un total de 596 resolucions, classificades de la següent manera segons l’àmbit i els drets afectats.
Concretament, els sis drets afectats més recurrents en les 596 resolucions de la Sindicatura de Greuges de Barcelona al llarg de l’any 2023 han estat el dret a la bona administració, el dret al medi ambient, el dret al descans, el dret a l’habitatge, el dret a la mobilitat i el dret als serveis de protecció social.
Un altre tractament que la Sindicatura vincula a aquestes 596 resolucions és l’òrgan a qui s’adrecen: d’una banda, els districtes, i d’altra banda, les àrees de govern.
Els dos informes monogràfics de l’any 2023
El 2023 la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha publicat dos informes monogràfics, que permeten elaborar posicionaments respecte de diferents temàtiques que afecten la ciutadania, i fer propostes de millora a l’Ajuntament:
L’informe vol posar en relleu que la subestimació de les capacitats del jovent i la seva manca de poder polític és l’origen de l’actual situació social en què ens trobem, marcada per la desafecció d’aquest grup poblacional envers la participació política i les institucions públiques. L’estudi destaca la necessitat d’incorporar la perspectiva juvenil a les polítiques públiques i aporta onze propostes per dur-ho a terme.
L’anàlisi de les problemàtiques que pateixen aquestes famílies deixa palesa una primera conclusió: s’han invisibilitzat les necessitats dels nuclis familiars de les persones empresonades. L’informe apunta a solucions en dues direccions: diverses recomanacions a les administracions competents, i la proposta de creació del primer Punt d’Assessorament, Derivació i Acompanyament (PADA) a Barcelona.
La defensoria actua d’ofici i mostra la seva preocupació per la possible discrepància entre les línies estratègiques de l’Ajuntament de Barcelona en matèria de salut i la decisió d’acollir una fira internacional sobre el joc, els casinos i les apostes.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha tingut coneixement de la previsió d’acollida de la Fira del Joc, Casinos i Apostesdel 20 al 22 de gener de 2025 (anomenada ICE and iGB Affiliate 2025) al recinte Fira de Barcelona Gran Via. De fet, a la pàgina web de Barcelona Convention Bureau ja consta informació sobre la celebració d’aquest esdeveniment.
La Sindicatura ha actuat d’ofici davant la seva preocupació per la possible discrepància entre les línies estratègiques de l’Ajuntament de Barcelona en matèria de salut i la decisió d’acollir una fira internacional sobre el joc, els casinos i les apostes. Aquesta intervenció d’ofici de la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha estat dirigida a demanar informació a dos òrgans de l’Ajuntament: la 4a Tinència d’Alcaldia (Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme) i la Regidoria de Salut.
Pel que fa al primer, la defensoria ha preguntat quin ha estat l’òrgan impulsor de la candidatura de Barcelona per acollir aquest esdeveniment; la idoneïtat de la decisió municipal; els costos i els beneficis previstos, o la durada del compromís de Barcelona amb aquesta fira. Respecte de la Regidoria de Salut, la Sindicatura ha demanat quin rol ha tingut en la presa de decisions per aquest esdeveniment a la ciutat de Barcelona, així com quines accions estan previstes en relació amb la Fira del Joc, Casinos i Apostes programada el gener del 2025.
En els darrers 12 anys, el principal esdeveniment mundial de la indústria del joc i les apostes s’havia produït a Londres. Segons la informació publicada a la pàgina web de l’iGB Affiliate, la decisió de portar a Barcelona aquest esdeveniment internacional és el resultat d’un procediment competitiu entre quatre ciutats, en què ha resultat guanyadora la candidatura barcelonina.
Les accions de l’Ajuntament per abordar el joc
L’any 2019 l’Agència de Salut Pública de Barcelona va elaborar l’informe Recomanacions per abordar el joc patològic a la ciutat de Barcelona, que ja alertava de les conseqüències per la salut que podia generar el trastorn del joc i proposava recomanacions. Entre altres, manifesta la necessitat de limitar i reduir la publicitat dels jocs d’apostes, de les cases d’apostes físiques i dels espais virtuals de joc d’apostes en línia, així com promoure canvis en la legislació per reduir la publicitat en l’espai públic i altres ubicacions, com el transport públic o els mitjans de comunicació.
Una altra referència de l’Ajuntament de Barcelona és el Pla per a la prevenció de l’addicció al Joc 2019-2023: mesura de govern, que exposa que, davant de les evidències dels impactes del joc en la salut de la població i especialment en la salut mental, Barcelona vol ser una ciutat referent en la prevenció del joc patològic. Se suggereixen una sèrie d’objectius:
Treballar pel decreixement de les cases d’apostes, bingos i casinos.
Ampliar les mesures de prohibició, publicitat i patrocini dels negocis de joc.
Construir programes de prevenció.
Avançar en el coneixement de l’impacte en la salut
Sensibilitzar la població sobre els impactes en la salut del joc problemàtic.
En aquesta línia, també cal citar el Pla d’Acció sobre Drogues i Addiccions de Barcelona 2021-2024, que defineix diverses accions vinculades al joc: limitar i ordenar els establiments de joc on es realitzen apostes a la ciutat, prevenir l’ús problemàtic del joc d’apostes i els videojocs, o elaborar una campanya de sensibilització específica per dotar d’eines a la població per a la prevenció dels danys associats al joc d’apostes, entre altres.
En últim lloc, dos documents més que treballen en la lluita contra el joc patològic en l’àmbit barceloní: el II Pla de Salut Mental de Barcelona 2023-2030, que també aborda aspectes que poden afectar o incidir en les addiccions al joc, i el Pla de salut de la Regió Sanitària de Barcelona 2021-2025, que estableix l’objectiu específic de prevenir el consum de drogues i les addiccions vinculades al comportament.
Segons les darreres dades de l’Observatori sobre Drogues i Addiccions Comportamentals de Catalunya (OCDA) referents a addiccions sense substància l’any 2022, el 76% d’inicis de tractament han estat motivats per trastorns vinculats al joc d’apostes, seguit de molt lluny pels videojocs (7%) i el sexe (6%).
“Des de la Sindicatura considerem que la decisió d’acollir aquest esdeveniment no segueix la línia estratègica del consistori de prevenció de l’addicció al joc. Ens preocupa que la nostra ciutat promocioni aquestes pràctiques i sigui amfitriona d’un dels esdeveniments mundials més grans vinculat al joc, els casinos i les apostes. Quan parlem de salut mental, fem nostres les paraules de la Federació Catalana de Drogodependències: les apostes no són un joc”, ha conclòs el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia.
