Pablo, autor a Sindicatura de Greuges de Barcelona

La Sindicatura adverteix l’Ajuntament que cal vetllar perquè no es repeteixin els fets ocorreguts durant la presentació de l’Informe de Discriminacions a Barcelona 2024

24/07/2025

La Sindicatura considera que hi ha una clara contradicció i incongruència entre el contingut de l’Informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2024 i els esquetxos escenificats en l’acte institucional de presentació, organitzat pel mateix Ajuntament.

La Sindicatura assenyala que l’Administració municipal té una responsabilitat in eligendo i in vigilando quan organitza activitats institucionals i determinats actes són executats per terceres persones sota autorització i justificació de la mateixa Administració amb la finalitat de controlar que no suposin un greuge o dany a tercers.

Aquesta institució manifesta que allò que es pot representar en un teatre obert a tot el públic, on s’assisteix de forma voluntària, no es pot escenificar en un acte institucional organitzat pel consistori.

La defensoria municipal també considera que cal donar i impulsar les instruccions necessàries per a l’acompliment de les 68 accions per promoure l’ús del català a Barcelona. Proposta de Pla d’Acció en el marc del Pacte Nacional per la Llengua, i dotar dels recursos econòmics i humans adients a la nova Comissionada de Política Lingüística.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona, un cop examinat el contingut de les queixes, fet el visionat de la representació i estudiada la normativa aplicable ha emès el seu pronunciament.

L’anàlisi de les queixes presentades per 322 ciutadans i ciutadanes s’ha centrat no només en el contingut de les afirmacions realitzades per les actrius de la companyia “Teatro Sin Papeles”, sinó també, i sobretot, en el fet que això estigués emparat en un acte institucional, en el qual prèviament s’hauria hagut de valorar la necessitat i la idoneïtat de tots els seus elements.

Les afirmacions contràries als drets lingüístics dels catalanoparlants poden ser qualificades de moltes formes (mal gust, menyspreu, ridiculitzadores, ofensives, contràries a la cohesió social, que confronten drets en lloc de garantir-los, etc.) però, a parer de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, no poden ser considerades delictes d’odi.

La Sindicatura estima que convé buscar mecanismes, alternatius a la via penal, per tal de conèixer i canviar les percepcions que poden tenir determinades persones i col·lectius sobre la necessitat d’entendre i parlar el català, potenciar la convivència i la cohesió social a casa nostra.

De la mateixa manera, s’han d’impulsar mesures perquè les persones no catalanoparlants prenguin consciència de la necessitat de conèixer la llengua catalana i de la seva legítima funció com a llengua comuna de comunicació i cohesió social.

Un cop determinada l’existència de responsabilitat in eligendo i in vigilando de l’Administració municipal, correspon buscar formes de reparació. En aquest cas, la Sindicatura considera que la forma de satisfacció enfront dels danys o greuges morals ocasionats consisteix en el reconeixement de l’error en l’actuació o en la falta d’actuació, la petició de disculpes i la garantia de no repetició de cara al futur. Amb l’advertiment que es demanaran altres tipus de responsabilitats polítiques si aquests fets aquí valorats es tornen a produir.

És per tot això, que la Sindicatura de Greuges de Barcelona conclou en el seu pronunciament que l’actuació de la Segona Tinença d’Alcaldia no ha estat ajustada a dret i que l’actuació municipal no s’ha produït amb la diligència deguda, però valora positivament el ràpid reconeixement de l’error i l’assumpció de responsabilitats.

Notícies

La Sindicatura assenyala que l’actuació municipal ha de millorar per garantir un entorn climàtic adequat a les escoles bressol

18/07/2025

L’Institut Municipal d’Educació no ha estat prou diligent a l’hora de reparar el sistema d’aire condicionat en un centre per a infants de fins a tres anys. Aquest fet, en un context d’altes temperatures, té un impacte directe en la seva salut i benestar.

L’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) de l’Escola Bressol Alchemika, al districte de Sant Martí i de titularitat municipal, va presentar una queixa perquè els sistemes d’aire condicionat no funcionendes de fa mesos. Aquesta situació s’agreuja perquè el terra del pati, de cautxú, acumula molta calor.

Els darrers anys, l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) ha anat fent petites reparacions per resoldre les nombroses avaries, i ara s’hi han instal·lat ventiladors i climatitzadors portàtils, que l’AFA considera insuficients. Per resoldre el problema es requereixen treballs de reparació, que segons l’IMEB, superen els costos de manteniment habituals, i ha calgut iniciar un procediment que ha fet demorar el procés.

L’ens calcula que la reparació de l’aire condicionat tindrà lloc al juliol i a l’agost d’enguany, per la qual cosa no podrà funcionar, si més no plenament, durant els mesos en què les temperatures solen ser més elevades. De fet, al juny ja es va viure una de les onades de calor més fortes de les últimes dècades, amb dies en què es van superar en vuit graus la temperatura mitjana a la ciutat en el mateix període. Al juny els termòmetres interiors de l’escola van registrar temperatures superiors als límits establerts a la normativa.

Afectacions de salut en un dels col·lectius més vulnerables

Cal recordar que els infants, durant els primers anys de vida, són un dels col·lectius més vulnerables a la calor, en un context general d’increment climàtic global. En el cas dels nadons, la seva capacitat limitada per regular la temperatura corporal i la menor capacitat per expressar la set els fa especialment sensibles a la deshidratació, als cops de calor i a altres afeccions derivades de l’excés de calor.

A més a més, l’exposició prolongada a temperatures elevades pot perjudicar-ne el desenvolupament cognitiu i emocional, així com alterar-ne el descans, l’alimentació i la capacitat de concentració. A més, dificulten la tasca educativa i generen malestar en l’entorn escolar.

Els infants tenen el dret fonamental de créixer en un entorn segur, saludable i respectuós amb les seves necessitats, i és imprescindible (com a deure jurídic, a més d’ètic) que les administracions públiques adoptin mesures urgents per adaptar les infraestructures educatives al context climàtic actual. Un fet que és especialment greu quan s’hi afegeix, com és el cas del centre Alchemika, la manca de previsió.

I és que, ateses les avaries recurrents d’anys previs, i coneixent la necessitat de reformes estructurals que superaven les tasques de manteniment ordinari, el consistori hauria pogut preveure que calia arreglar el sistema d’aire condicionat abans de l’arribada de les altes temperatures, i així no posar en risc la salut dels infants i del personal educatiu. La reacció ha estat reactiva, no preventiva, un cop el malestar tèrmic ja era greu.

Una situació que no és exclusiva d’Alchemika

A la Sindicatura hem rebut queixes d’altres escoles bressol municipals que han patit problemes similars amb els sistemes de climatització, tant durant aquest curs com en anteriors. Del total de 105 centres que gestiona l’IMEB, s’han distribuït aparells portàtils de climatització a 30 escoles, i en 15 s’hi repararà l’aire condicionat. Les reparacions seran, com en el cas d’Alchemika, durant els mesos de juliol i agost, i també en aquests casos era raonable preveure la necessitat de disposar d’un servei de resposta ràpida capaç d’afrontar avaries greus durant els mesos de més calor.

També hi ha marge de millora pel que fa a la comunicació amb les escoles i les famílies: aquesta ha de ser clara, accessible i actualitzada sobre les intervencions previstes en matèria de climatització, per tal que de reforçar-hi la confiança. El retiment de comptes, la transparència i la participació significativa i informada són essencials per garantir una gestió pública responsable i respectuosa amb els drets dels infants.

Les conclusions de la Sindicatura

És per tot això que la Sindicatura considera en la seva resolució que l’actuació de l’IMEB ha de millorar i emet la decisió següent:

Li recorda que té l’obligació de garantir el confort tèrmic adequat a les escoles bressol, i que ha de reparar els sistemes de climatització abans de l’inici del curs 2025-2026.

Li recomana que disposi d’un manteniment adequat d’aquests sistemes, que en comprovi de manera preventiva el bon funcionament abans de l’arribada de l’estiu i que dugui a terme les accions que calguin per tenir un sistema de reparació àgil durant aquest període.

A més, ha d’informar la comunitat educativa de manera clara i contínua sobre les intervencions previstes.

Notícies

La Sindicatura insisteix en què cal una guia de bones pràctiques i una normativa específica que redueixi l’impacte del cablatge a les façanes

11/07/2025

Davant la manca de rigor d’algunes companyies de subministrament en la instal·lació del cablatge a les façanes, el seu impacte en el paisatge urbà i possible afectació en la seguretat de les edificacions, proposem també homogeneïtzar les pràctiques als diferents districtes, fer campanyes de difusió al veïnat i un seguiment de les mesures implantades.

Després de rebre diverses queixes de la ciutadania, la defensoria de la ciutat va iniciar una actuació d’ofici per analitzar l’impacte paisatgístic del cablatge que les empreses de subministrament instal·len a les parets exteriors dels edificis. En paral·lel, a través del programa Presència al Territori, la Sindicatura ha pogut comprovar els incompliments de moltes operadores, especialment en barris amb construccions envellides i amb un estat de conservació deficitari.

La reducció d’aquest desori, que tot sovint incomoda i fa sentir desprotegit el veïnat que ho pateix, ja era una de les deu propostes de millora incloses al nostre Informe Anual 2024 (que pots consultar també en format interactiu). Preservar la imatge de la ciutat, a més, té una incidència positiva en la salut física i psíquica de la població.

Qui té la responsabilitat de resoldre-ho?

La normativa estatal estableix que la distribució del cablatge a les façanes per part dels operadors no es permet en tots els casos; de fet, es contempla com el darrer dels supòsits: només si no hi ha infraestructures comunes de telecomunicacions, si no es poden soterrar, o si no es poden passar pels interiors dels edificis i, sempre que sigui possible, s’han d’utilitzar els desplegaments i canalitzacions prèviament instal·lats i adoptar mesures per minimitzar l’impacte visual.

Aquesta responsabilitat recau en les empreses subministradores, que han d’impedir la provisionalitat, el desordre i la deixadesa en les instal·lacions.

A l’Administració municipal (l’Ajuntament de Barcelona, en aquest cas) li correspon, dins de les seves competències en matèria d’urbanisme, protegir el paisatge urbà. També té potestat d’inspecció i control, i d’aplicar el règim sancionador quan pertoqui.

Les conclusions i recomanacions de la Sindicatura

Atesa la normativa d’aplicació, els criteris com s’ha d’aplicar i la potestat normativa de què disposa, la Sindicatura considera que l’Ajuntament de Barcelona té un ampli marge de millora: en cap cas es tracta d’impedir el desplegament de les telecomunicacions, sinó de preservar el dret a un paisatge urbà harmònic i respectuós amb l’entorn, així com de la seguretat de les edificacions.

Analitzada la situació, i amb l’objectiu de contribuir a minimitzar una problemàtica que afecta el conjunt de la ciutadania, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha emès un pronunciament amb les propostes següents:

Conèixer l’abast de la problemàtica, a través d’un mapa que identifiqui les zones i edificacions amb major afectació, ja que les realitats als diferents barris són molt desiguals. Això permetria valorar les estratègies adients per a cada cas.

Elaborar una guia de bones pràctiques i/o una normativa municipal específica, amb la participació dels operadors de telecomunicacions. Posteriorment, se n’hauria de fer una difusió, implantació i seguiment del grau d’implantació. L’Ajuntament diu que ja hi està treballant.

Fer campanyes de difusió a les comunitats de veïns i veïnes, ja que la ciutadania ha de ser partícip i còmplice de la importància de la situació. Segons el consistori, també s’està actuant en aquest sentit. Addicionalment, seria convenient valorar l’obertura d’una línia d’ajuts o subvencions específica.

Homogeneïtzar les respostes i pràctiques en els diversos districtes, ja que determinades actuacions no responen a una estratègia comuna i genèrica de ciutat. Aquí hi podria tenir un paper fonamental la Gerència de Coordinació Territorial i de Proximitat.

Imatge: Betevé

Notícies

La Sindicatura insta a implementar millores per facilitar duplicats del títol de transport T-16 a famílies amb custòdia compartida de menors

04/07/2025

Malgrat això, el refús, si bé actualment només s’aplica a la mateixa zona tarifària, no és en cap cas discriminatori. Les millores tècniques en la gestió de la mobilitat passen perquè les administracions competents aconsegueixin que cada persona disposi d’una targeta amb un pla de viatge personalitzat.

Una mare divorciada amb un fill menor d’edat va presentar una queixa a la defensoria de la ciutat perquè el pare obstaculitza l’ús compartit del títol de transport T-16 per part del menor. La ciutadana va sol·licitar-ne un duplicat, però la petició se li va denegar. Segons la normativa vigent, el fill només pot disposar d’una sola targeta, que han de compartir els progenitors. L’Autoritat Metropolitana del Transport (ATM), l’ens responsable d’aquest títol, ha rebut una quinzena de queixes de situacions similars des de 2023.

La T-16 és una targeta gratuïta per a infants i adolescents personal i intransferible, i està integrada en la T-mobilitat, un projecte per crear una targeta única de transport per a tots els serveis per a la mobilitat de Catalunya. Segons el pla vigent sobre aquest àmbit, aquest projecte incorpora variables socials i ambientals a les tarifes per fer-les assequibles; permet obtenir informació per gestionar millor la mobilitat i adaptar-se a cada usuari o usuària; i calcular el preu del transport de manera personalitzada.

Per què no es pot duplicar la T-16, segons l’ATM?

La possibilitat de tenir un duplicat de la targeta només es contempla en cas de fills o filles de persones progenitores o representants legals que ostentin la custòdia compartida i que resideixin en sectors tarifàries diferents (el sistema l’integren prop de 300 municipis dividits en 6 corones). En el cas de la promotora de la queixa, no es compleix el segon requisit, ja que viu al mateix sector que el pare del menor. Els arguments de l’ATM per rebutjar cap canvi en aquest sentit són el següents:

Augmentarien els riscos de frau, tenint en compte que el sistema no permet controlar simultàniament l’ús de dues targetes en una mateixa zona tarifària.

Caldria dissenyar i implementar, des d’un punt de vista tecnològic, un pla individualitzat per a cada persona usuària, i el cost no seria assumible.

El títol ha de permetre’n l’ús dins de la zona tarifària on resideix la persona titular (el o la menor) i, per tant, tots els suports tenen codificada una zona d’origen que defineix els trajectes que es poden realitzar.

Les conclusions de la Sindicatura

Des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona resolem que les administracions responsables han de continuant avançant per aconseguir que cadascú pugui tenir un títol de transport de viatge propi i individual, en la línia del que marca l’actual pla de mobilitat. D’aquesta manera, sí que es permetria l’adaptació a cada persona usuària i, a priori, es podrien fer duplicats en qualsevol circumstància, com demana la ciutadana promotora de la queixa, sense posar en risc les mesures de control per evitar-ne el frau. Una de les administracions implicades és, es clar, l’ATM, un consorci del qual forma part, entre d’altres, l’Ajuntament de Barcelona.

Ara bé, atesa l’operativa de la targeta en el moment actual, considerem que la impossibilitat de fer servir dues targetes T-16 en una mateixa zona tarifària no és en cap cas discriminatòria, malgrat que sí que es permeti quan és en zones diferents. Per tant, concloem que l’actuació de l’Autoritat Metropolitana del Transport ha estat eficaç i ajustada a dret.

Més, enllà de criteris tècnics, aquesta Sindicatura també vol expressar empatia amb la situació patida per la ciutadana promotora de la queixa. I és que la gestió de les dinàmiques familiars pot constituir una font d’estrès i, en aquest sentit, l’ús de la T-16 és un element cabdal en la quotidianitat de molts menors i de les seves famílies. Aquest fet s’hauria de tenir en compte l’hora d’implementar les possibles millores en la gestió de la mobilitat, especialment quan aquestes poden repercutir en situacions complexes com les de les famílies amb custòdia compartida de menors.

Notícies

La Sindicatura no s’atura al juliol: serem presents al territori de tres districtes de la ciutat

27/06/2025

Durant la primera quinzena del mes, el síndic, David Bondia, i membres del seu equip visitaran l’Eixample, Nou Barris i Sant Andreu.

Concretament, les properes visites seran les següents:

Dimecres 2 de juliol, a l’Esquerra de l’Eixample, de 9.30 a 18 hores. Serà una Sindicatura itinerant, en què ens traslladem a un equipament de proximitat (en aquest cas, al Centre Cívic Urgell) per recollir les queixes de la ciutadania, sense necessitat que aquesta es desplaci a la nostra seu. Per participar-hi, cal inscriure’s al telèfon 93 413 29 00.

Dilluns 7 de juliol, al Turó de la Peira i a Can Peguera, de 19 a 21 hores. Serà una Sindicatura a prop teu, en el transcurs de la qual conversem amb el veïnat de la ciutat sobre allò que els preocupa, ja que el diàleg amb la ciutadania fa que les solucions proposades siguin més efectives i responguin millor a les necessitats i experiències de les persones.

Dimecres 9 de juliol, al Bon Pastor, de 9.30 a 18 hores. Serà una Sindicatura a peu de carrer, en què durant tot un dia coneixem les principals problemàtiques i neguits de cada un dels 73 barris, ja que la millor manera de descobrir què passa a la ciutat és caminant-hi de la mà de les persones que més en saben, el veïnat.

Amb aquestes tres, la Sindicatura ja haurà fet enguany un total de 12 visites a 16 barris diferents, i en 9 dels 10 districtes de la ciutat. Al desembre de l’any passat, ja es va complir l’objectiu de visitar tots els barris de Barcelona, dins del programa de Presència al territori, i l’objectiu és visitar-los tots si més no dues vegades abans d’acabar el mandat.

A més d’aquests tres programes, la Sindicatura també es desplaça als instituts de la ciutat per debatre amb l’alumnat sobre quines queixes tenen, com millorarien el seu barri, si creuen que participen en les decisions de ciutat i consideren que se’ls té en compte, etc.

Pots obtenir més informació sobre aquestes i altres activitats que duu a terme la Sindicatura a la nostra agenda. I si en vols més sobre les visites al territori que es van realitzar l’any passat, consulta el darrer informe anual.

Notícies

La Sindicatura insta a una reforma profunda i inajornable del sistema d’allotjaments temporals d’urgència

17/06/2025

La combinació de prevenció, la millora de la gestió, la personalització de solucions i l’ampliació de recursos pot facilitar una transició cap a un model més eficient i equitatiu.

Cal adoptar una perspectiva integral que no es limiti només als serveis socials, sinó que incorpori àmbits fonamentals com l’accés a un habitatge digne, el foment de l’ocupació i la promoció econòmica.

Moltes famílies hi passen més de sis mesos, el termini màxim desitjat que estableix l’Ajuntament de Barcelona.

La defensoria de la ciutat publica l’estudi “Allotjaments temporals d’urgència: millores inajornables i reptes transformadors”, en el qual conclou que el model actual necessita una reforma estructural per adaptar-se a les necessitats reals de la població vulnerable que en fa ús.

Tot i que aquests serveis cobreixen necessitats immediates, sovint es gestionen de manera fragmentada i sense una coordinació efectiva entre administracions i entitats socials, fet que en minva l’eficàcia. Per això, es proposa un enfocament integral que inclogui la participació activa de les persones afectades, així com la implementació d’un model de coproducció de les polítiques públiques d’habitatge.

La Sindicatura considera que la combinació de prevenció, la millora de la gestió, la personalització de solucions i l’ampliació de recursos pot facilitar una transició cap a un model més eficient i equitatiu. Cal adoptar una perspectiva integral que no es limiti exclusivament als serveis socials, sinó que incorpori àmbits fonamentals com l’accés a un habitatge digne, el foment de l’ocupació i la promoció econòmica.

Què són els allotjaments temporals d’urgència (ATU)?

Són espais que ofereixen una solució provisional a persones o famílies que es troben en situació de carrer o han perdut el seu habitatge per motius com desnonaments, problemes econòmics o altres situacions greus. A Barcelona, aquest servei és gestionat per l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS), de forma externalitzada a través d’una empresa del sector turístic.

Preocupació de la Sindicatura, que ja va crear un grup de treball el 2024

El mes de juliol de 2024 la defensoria va impulsar un grup de treball per abordar els allotjaments d’urgència, que compta amb la participació de persones i entitats expertes provinents de l’àmbit social, professional i universitari. La revisió del model d’allotjament d’urgència és una de les deu recomanacions prioritàries que la Sindicatura de Greuges de Barcelona fa a l’Ajuntament des de l’any 2023.

La situació actual dels ATU

El problema de l’exclusió residencial ha augmentat en els darrers anys, amb un increment notable en el nombre de llançaments i ordres de desnonament gestionades.

En els darrers anys, la demanda d’allotjaments temporals d’urgència ha augmentat considerablement. Moltes famílies hi passen més de sis mesos, el termini màxim desitjat que estableix l’Ajuntament de Barcelona.

A més, hi ha una manca de recursos per atendre totes les sol·licituds, i les condicions dels allotjaments sovint no són adequades, amb espais petits, banys compartits i ubicacions llunyanes dels entorns habituals de les famílies.

Aquestes dades evidencien la necessitat de replantejar la gestió del servei i buscar solucions estructurals que permetin atendre adequadament les persones en situació de vulnerabilitat habitacional.

Els reptes dels ATU

Els desafiaments del sistema d’ATU es poden agrupar en cinc grans blocs, un cop assumit que estem davant d’un repte que no té una solució a curt termini, però que exigeix una intervenció immediata:

1. Manca de solucions habitacionals i d’habitatge assequible per a la població vulnerable

Es tracta d’exigir als diferents governs que compleixin els seus programes i propostes en matèria d’habitatge.

2. Gestió deficient

Els allotjaments són gestionats per operadors turístics en pensions i hostals, la qual cosa pot donar com a resultat costos elevats i serveis de baixa qualitat.

3. Estades prolongades i vulnerabilitat persistent

Moltes persones hi romanen durant llargs períodes per falta d’alternatives, a causa de l’escassetat crònica d’habitatge assequible.

4. Pressió del mercat immobiliari

El turisme i l’increment de preus de lloguer han generat gentrificació i manca de disponibilitat d’habitatge assequible.

5. Dificultats en la tramitació

Sovint, els professionals no disposen d’eines eficaces per gestionar els casos, i la manca d’alternatives fa que els recursos provisionals s’allarguin de manera indefinida.

Les recomanacions de la Sindicatura

Aquestes mesures tenen com a objectiu garantir que les persones en situació de vulnerabilitat residencial rebin l’atenció i els recursos necessaris per millorar la seva qualitat de vida i facilitar la seva inclusió social.

Millorar la prevenció: Maximitzar els esforços per prevenir la pèrdua de l’habitatge, potenciant la xarxa d’Oficines de l’Habitatge i augmentant la consciència ciutadana sobre els serveis disponibles abans que es produeixi l’exclusió residencial. Alhora caldrà garantir-ne un finançament estable, més enllà dels pressupostos municipals anuals.
Millorar la qualitat del servei: Establir estàndards mínims de qualitat i supervisar regularment les condicions dels allotjaments. Cal millorar de forma immediata els mecanismes d’auditoria i supervisió de les proveïdores actuals.
Promoure la governança participativa: Fomentar la participació activa de les persones usuàries i les entitats socials en la planificació i gestió dels allotjaments.
Enfortir la col·laboració publicosocial: Crear mecanismes formals de col·laboració entre les administracions públiques (amb una mirada amplia que no sols depengui dels serveis socials, sinó també d’habitatge, promoció econòmica, etc.) i les entitats socials per a l’adquisició i gestió dels allotjaments temporals. També cal implicar als sectors econòmics que pressionen sobre la disponibilitat dels recursos habitacionals i fer-los partícips de la solució i la governança.
Tenir una perspectiva metropolitana: Abordar el problema de l’habitatge des d’una òptica metropolitana, incorporant altres administracions locals i supramunicipals i promovent un fons d’allotjaments temporals d’urgència d’àmbit social i d’habitatge.
Augmentar la dotació econòmica: Més recursos destinats al servei d’ATU, aprofitant les possibilitats que ofereix la contractació socialment responsable.
Atendre les propostes dels professionals dels serveis socials: Escoltar i incorporar les aportacions dels treballadors socials que gestionen l’emergència diàriament.

Imatge: Betevé

Notícies

La Sindicatura trasllada a l’Ajuntament l’anàlisi de la vulneració de drets del servei de Rodalies en el personal municipal i l’afectació en la prestació de serveis

13/06/2025

Les incidències afecten deu drets humans de proximitat, entre els quals al treball, a la salut, a la informació, a la seguretat i a una bona administració. Una de les vulneracions d’aquest darrer es reflecteix en les dificultats per obtenir un justificant en cas de retard.

El major nombre de persones afectades són sobretot a les línies R4, R2 Sud i R1, amb un percentatge superior al 20% en cadascuna.

Els serveis municipals que més se’n ressenten són de proximitat: l’Institut Municipal de Serveis Socials i els que presten els districtes.

La defensoria de la ciutat presenta l’anàlisi de les dades recopilades a través d’un formulari que es va enviar a la plantilla de l’Ajuntament i dels ens que en depenen a finals de març d’enguany. Les 380 respostes rebudes acrediten les greus afectacions que suposen els talls, suspensions, retards i avaries d’aquesta modalitat de transport, sobretot a les entrades i sortides de la ciutat, o en els trajectes dins d’aquesta. És la primera vegada que la Sindicatura analitza aquesta problemàtica. Si ho voleu, podeu ampliar la informació en aquest dossier.

Drets humans de proximitat més afectats

La vulneració de drets humans de proximitat és múltiple, ja que se n’han vist afectats fins a deu. Dos d’aquests drets són transversals i no se n’han comptabilitzat els resultats. El primer d’aquests és, és clar, a la mobilitat. A l’informe anual 2024, de fet, ja es detectava que una de les principals problemàtiques vinculades aquest dret era que la xarxa de transport públic no és prou eficient perquè més persones reemplacin el vehicle privat, i es recomanava la promoció de polítiques de mobilitat sostenibles. El segon dret transversal és al medi ambient, ja que es vincula amb afavorir els desplaçaments en mitjans poc contaminants.

Pel que fa a la resta drets, que sí que s’han comptabilitzat, els resultats són els següents:

Dret al treball: Afecta el 82,6% de persones que han respost. Moltes d’aquestes remarquen, entre altres problemàtiques, les dificultats de conciliació.
Dret a la salut: 72,9%. Diverses persones en reportaven afectacions vinculades directament a les incidències de Rodalies.
Dret a la informació: 68,4%. Diverses persones usuàries asseguren que no en van rebre sobre les incidències de manera adequada en algunes ocasions.
Dret a una bon administració: 58,4%. Aquí s’hi inclouen les dificultats per obtenir un justificant en cas d’endarreriment o cancel·lació. En aquest sentit, és significatiu que més de dos terços (67,3%) de les persones que van contestar van patir aquesta dificultat.
Dret a la seguretat ciutadana: 44,7%. Algunes de les respostes esmenten haver presenciat agressions físiques.

En percentatges més baixos hi ha el dret a l’educació i al lleure (30%), els drets culturals (15,3%) i el dret a l’esport (15,3%).

Línies amb més persones afectades

Una altra de les preguntes del formulari era referida a les línies en què tenien lloc aquestes afectacions. Els percentatges de persones que van patir incidències són:

R4, entre Sant Vicenç de Calders i Manresa: 25%
R2 Sud, entre Barcelona Estació de França i Vilanova i la Geltrú: 21,8%
R1, entre Molins de Rei i Maçanet – Massanes: 21,1%
R2, entre Castelldefels i Granollers Centre: 17,3%
R2 Nord, entre Aeroport i Maçanet – Massanes: 13,7%

Les línies R7, R13, R14, R15, R16, R17 i RG1 tenen percentatges inferiors al 10%.

Incidència en els serveis públics municipals

També hi va haver diferències rellevants pel que fa a la incidència en l’execució dels serveis públics municipals, que és un dels principals objectius d’aquesta iniciativa. El nombre principal de persones que van patir incidències treballen a l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS): un 13,9% del total. A continuació hi ha els districtes, amb un 12,3%, la majoria a l’Eixample i a Ciutat Vella. Les persones que treballen a l’IMSS i a districtes representen més d’una quarta part de les persones treballadores que van contestar.

Una problemàtica en què l’Ajuntament s’ha d’implicar més

Les dades recollides i analitzades, el nombre i la diversitat de drets humans de proximitat (fins a deu) i dels serveis municipals afectats per les incidències de Rodalies confirmen l’abast i la gravetat de la problemàtica.

Pel que fa a la ciutadania en general, això es tradueix en un doble greuge: el que prové directament de les mateixes afectacions, com es reflecteix en els drets ja descrits; però, a més, el que incideix en els serveis que reben de l’Ajuntament i dels ens que en depenen. Les incidències es concentren en cinc línies pel que fa al volum de personal municipal afectat, el qual treballa, sobretot, en serveis de proximitat. Això implica que la ciutadania es veu especialment perjudicada en àmbits tan sensibles com el dels serveis socials i en els que presten els districtes.

El síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, assegura que “com a defensoria de drets humans de proximitat, no ens podem quedem al marge en un cas com aquest, en què es dificulta gaudir d’una vida digna de ser viscuda. Ja hem traslladat aquestes conclusions tan preocupants al govern municipal, per tal que les administracions competents ho abordin amb celeritat. L’Ajuntament, si bé no hi té una competència directa, s’hi ha d’implicar més, ja que afecta les persones treballadores i la resta de la ciutadania que viu a Barcelona o que hi transita, i la qualitat dels serveis que presta”.

Notícies

La Sindicatura avala el tancament del Mirador de Sarrià, a Collserola, per mantenir-ne el valor ambiental

29/05/2025

L’actuació municipal ha estat adequada, ja que les restriccions d’accés a aquest espai es produeixen els dies previs a Sant Joan, en moments de risc d’incendi i quan s’incrementen els usos indeguts. En aquest sentit, també és cabdal la corresponsabilitat ciutadana.

Un ciutadà va presentar una queixa per la presència d’unes pilones i un cadenat que impedien l’entrada al Mirador de Sarrià, al Parc Natural de Collserola. El promotor de la queixa, veí del barri de Vallvidrera, Tibidabo i les Planes, molt proper al mirador, al·legava també que això complica les entrades i sortides al parc. La Guàrdia Urbana el va informar que el tancament era temporal i per raons de seguretat.

La instal·lació de les pilones i el cadenat va ser el 2020, en el context de la pandèmia de la covid-19. Malgrat les restriccions decretades per la situació sanitària, hi va haver concentracions de vehicles i persones, a més de botellots i abocaments de deixalles. Segons el cos policial, actualment, encara s’hi consumeixen begudes alcohòliques i altres substàncies, i fins i tot hi tenen lloc concentracions de motociclistes per fer-hi curses il·legals. Aquestes situacions, ocasionals però sostingudes en el temps, suposen un perill greu per a les persones que hi transiten, a més de provocar molèsties al veïnat, i justifiquen la decisió de mantenir les pilones i el cadenat. De fet, aquestes mesures també s’apliquen a altres miradors, com el d’Horta o el de Sant Cugat.

Amb la finalitat d’evitar incendis, el Mirador de Sarrià també es tanca de manera preventiva durant els dies previs a Sant Joan, inclòs, és clar, el de la revetlla, i alguns més després d’aquesta data, quan la situació meteorològica ho requereix. Cada any, durant la nit del 23 de juny es reforcen els serveis municipals, amb més agents de la Guàrdia Urbana i més efectius del cos de Bombers, en aquest cas sobretot a les zones forestals. Si ho voleu, podeu consultar el dispositiu especial de la revetlla de 2024.

De fet, tres mesos abans de la nit més curta de l’any ja comença la prohibició: des del 15 de març fins al 15 d’octubre no es pot encendre cap foc en cap terreny forestal, poblat d’espècies arbòries o no, ni en la franja de 500 metres que els envolta, sigui quina en sigui la finalitat. Atès que l’encesa de fogueres i el llançament de petards són dos dels elements més característics de la revetlla de Sant Joan, el tancament durant aquestes dates està justificat.

Pel que fa a la resta de l’any, i de forma general, el Mirador de Sarrià és obert, segons la Guàrdia Urbana, que afegeix que els tancaments es limiten a situacions d’alt risc d’incendi o quan augmenten els usos indeguts. El Parc Natural de Collserola és essencial pels beneficis socials i ambientals que aporta a la ciutadania, més encara pel fet que hi ha un dèficit d’espais verds a Barcelona. En aquest sentit, des de la Sindicatura entenem que un dels objectius de les administracions ha de ser la preservació d’aquest espai natural. Un objectiu que ha de comptar, també, amb la corresponsabilitat ciutadana.

Dificultats per accedir al Parc Natural

Un altre dels motius de queixa és que el tancament del Mirador de Sarrià dificulta l’accés al parc, ja que ell és veí d’un barri situat a Collserola. El fet, però, és que hi ha més de 400 entrades i sortides a l’espai natural, 120 de les quals es consideren principals. Cap dels accessos principals té restriccions horàries ni en cap moment de l’any.

Les vies per entrar-hi i sortir-ne són les següents: amb vehicle privat, per quatre carreteres (una de les quals és una autovia); amb transport públic, a través de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, amb tres parades dins del parc natural, inclosa la del Baixador de Vallvidrera; diverses línies de bus que travessen el parc; el funicular del Tibidabo; i d’altres a tocar dels límits d’aquest espai, com diverses parades de metro. També hi ha una àmplia xarxa d’itineraris per anar-hi a peu o en bicicleta.

Una responsabilitat compartida amb la ciutadania

És per tot això que la Sindicatura de Greuges de Barcelona conclou en la seva resolució que l’actuació de l’Àrea de Seguretat, Prevenció i Convivència i del Consorci del Parc Natural de Collserola ha estat adequada per preservar la biodiversitat i per garantir el valor d’aquest espai verd.

Des de la Sindicatura també es vol insistir en el fet que la responsabilitat de mantenir i preservar el parc en bones condicions és compartida amb la ciutadania, la qual n’ha de fer un ús sostenible per tal d’afavorir la millora de la qualitat de vida i el benestar de tothom, ja que existeix el dret però també el deure a la ciutat.

Notícies

La Sindicatura detecta irregularitats administratives en un procediment d’exhumació dut a terme per Cementiris de Barcelona

27/05/2025

L’actuació no ha estat ajustada a dret pel que fa a la notificació de la declaració de caducitat de la sepultura i a la tramitació de la reclamació de responsabilitat patrimonial.

Barcelona, 27 de maig de 2025 – Una ciutadana afectada per l’exhumació de les restes del seu pare al cementiri de Sant Andreu va presentar una queixa formal davant la Sindicatura de Greuges de Barcelona, en què denunciava diverses irregularitats en el procediment administratiu seguit per Cementiris de Barcelona, SA (CBSA).

Després d’analitzar el cas, la Sindicatura ha conclòs que l’actuació de CBSA no ha estat ajustada a dret pel que fa a la notificació de la declaració de caducitat de la sepultura i a la tramitació de la reclamació de responsabilitat patrimonial instada per la persona interessada.

La descripció dels fets objecte de queixa

Una ciutadana va presentar una queixa a la Sindicatura, exposant que va visitar la sepultura del seu pare al cementiri de Sant Andreu i va trobar-la buida, sense làpida, vidre ni gerros. En dirigir-se a l’oficina d’entrada, la van informar que, quasi vuit mesos abans, el 2 de març de 2023, s’havien retirat les restes per impagament i s’havien dipositat a l’ossari general.

Després d’accedir a la documentació, va observar que les notificacions per impagament i caducitat s’havien enviat a una adreça incorrecta, que no coincidia amb el domicili d’empadronament. També va adonar-se que s’havien omès els segons intents de notificació.

Finalment, el 22 d’octubre de 2024, la ciutadana va iniciar un procediment de responsabilitat patrimonial, considerant que els fets eren conseqüència d’una negligència per part de CBSA.

L’anàlisi de la Sindicatura de Greuges de Barcelona

Segons la normativa vigent, la sepultura era una concessió breu que requeria el pagament anual. L’impagament va motivar l’inici d’un expedient de caducitat, tal com estableix l’Ordenança Municipal de Cementiris de Barcelona (OMCB). Tanmateix, el procediment administratiu ha estat marcat per deficiències en la notificació de la caducitat. La notificació es va practicar a l’adreça de la qual disposava CBSA, i després que es retornés per “domicili desconegut”, no es va consultar el padró municipal, com determina l’OMCB i la jurisprudència. Posteriorment, va procedir-se a la notificació en el diari oficial corresponent després d’un sol intent fallit, sense actuar amb la diligència mínima legalment exigida per localitzar l’adreça correcta.

Aquest defecte en la notificació pot comportar la nul·litat de la declaració de caducitat i obrir la via a una possible indemnització. A més, en l’execució del buidatge, CBSA no va acreditar mitjançant una fotografia l’estat de la sepultura, fet que la Sindicatura considera que debilita la justificació de la mesura adoptada.

La desestimació de la reclamació de responsabilitat patrimonial per part de CBSA per motius de prescripció és jurídicament qüestionable, ja que el termini de prescripció no s’hauria d’iniciar fins que la persona afectada té coneixement efectiu del dany, segons la doctrina de l’actio nata del Tribunal Suprem. En aquest cas, la ciutadana no va tenir coneixement efectiu del dany fins que va descobrir la situació de la sepultura.

El procediment administratiu de reclamació de responsabilitat patrimonial seguit per CBSA no va complir amb les garanties legals establertes, especialment pel que fa al tràmit d’audiència i al requeriment per esmenar o completar la sol·licitud. Aquesta manca de garanties pot afectar la validesa del procediment i els drets de la persona afectada.

Finalment, la Sindicatura ha tingut accés a la proposta de document elaborat per CBSA, al marge de la tramitació formal de la reclamació, arran de la reunió mantinguda amb la família afectada el 15 d’abril de 2025. El document ofereix una via de resolució convencional. En aquest context, CBSA es comprometia a sol·licitar la intervenció de la seva asseguradora per valorar els fets i, si esqueia, determinar si es donaven les condicions d’un sinistre cobert i establir la corresponent indemnització.

Entre altres, el document inclou una clàusula segons la qual, en cas d’acceptació, tant la titular com la resta de membres de la família es donaven per satisfets amb l’import rebut i eximien CBSA de qualsevol responsabilitat present o futura relacionada amb els fets. La família, però, no s’hi va avenir. Segons la Sindicatura, l’intent de resolució convencional proposat fora del procediment formal pot comprometre els drets de la persona afectada, especialment si es condiciona a la renúncia a accions futures. És fonamental que qualsevol acord de resolució respecti els drets i interessos de les parts implicades i es realitzi dins del marc legal establert.

Les recomanacions de la Sindicatura

En la seva resolució, la defensoria de la ciutadania barcelonina ha emès les següents recomanacions a Cementiris de Barcelona, SA:

Revisar el procediment efectuat per declarar la caducitat de la sepultura a fi de determinar-ne la possible nul·litat o anul·labilitat i les conseqüències derivades.

Que en futures execucions de caducitat de sepultura es documentin els expedients amb la imatge fotogràfica de la sepultura afectada.

Que es tramiti la reclamació de responsabilitat patrimonial instada per la interessada i que s’ajusti a les determinacions i el procediment legalment establert o que s’arribi a una finalització convencional sense comprometre els drets de la persona interessada. En qualsevol cas, cal garantir la compensació dels danys ocasionats.

Recordar que en la seva actuació notificadora ha de desplegar la diligència mínima legalment exigida per localitzar l’adreça correcta de les persones interessades.

Notícies

La Sindicatura demana a l’Ajuntament que valori la prohibició de totes les estufes de les terrasses dels locals de restauració

22/05/2025

La defensoria de la ciutat ha resolt una actuació d’ofici sobre la retirada de les estufes de combustió de gas a l’espai públic, ja que es tenia constància que encara n’hi havia, malgrat que el 31 desembre passat va acabar el termini perquè els establiments que en feien servir s’hi poguessin adaptar. A més, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) havia traslladat a la Sindicatura la qüestió de si cal que hi hagi cap sistema de calefacció a les terrasses, tenint en compte el context actual de crisi climàtica.

L’ordenança sobre aquest àmbit estableix que els locals de restauració ja només poden fer servir estufes elèctriques a l’exterior i amb un límit de potència, per tal de reduir les emissions contaminants. La Sindicatura valora positivament que l’Ajuntament hagi dut a terme 634 inspeccions entre el gener i l’abril, tal com va anunciar la setmana passada. Ara bé, caldria anar un pas més enllà.

Les estufes elèctriques, ara les úniques permeses, tenen un impacte final en emissions globals superior a les de butà o propà, segons un informe de l’Agència d’Energia de Barcelona (AEB). Aquest document conclou que no s’ha d’autoritzar la calefacció de les terrasses per tal d’evitar l’impacte ambiental i el desaprofitament energètic que això suposa. Les estufes elèctriques només s’han de permetre si s’alimenten d’una font d’energia renovable, i si es justifica per raons de promoció d’un sector econòmic específic.

L’autorització municipal perquè s’instal·lin estufes elèctriques no només va en contra de les conclusions d’un informe elaborat per l’AEB, de la qual forma part l’Ajuntament, sinó que no es correspon amb la Missió Europea 100 ciutats “Net Zero”. Barcelona forma part del centenar de ciutats europees compromeses a ser climàticament neutres el 2030.

El Comissionat d’Agenda 2030, responsable de presentar la candidatura, va impulsar l’Acord Climàtic de Ciutat, en el qual ja es contempla un marc regulador per a l’ús de calefacció i climatització en el sector terciari. La base de l’acord és el Pla d’Acció per l’emergència climàtica 2030, que especifica que aquest marc regulador ha de servir “per evitar que es malbarati energia i per consciència social, regulant, entre d’altres, l’ús d’estufes a l’exterior”. Per tal de complir-ho, l’Ajuntament hauria de valorar-ne la prohibició siguin de la mena que siguin.

Incompliment del deure de col·laborar amb la Sindicatura

Pel que fa a la retirada de les estufes de gas a l’espai públic a partir de l’1 de gener, la Sindicatura vol destacar la manca d’informació facilitada per l’Ajuntament, que va impedir de saber si l’actuació havia estat correcta. Cal recordar que aquesta forma de procedir ha incomplert el deure de col·laboració amb la Sindicatura.

El consistori argumentava que no podria facilitar-ne el nombre atès que la infracció és per la d’instal·lació d’elements no autoritzats, la qual cosa podria incloure’n d’altres. Després de la sol·licitud de la Sindicatura, es va acceptar de comptabilitzar-ho de manera específica, i va publicar les dades sobre el nombre d’inspeccions i sancions.

Pel que fa a la retirada de totes les estufes de les terrasses, la Gerència de Coordinació Territorial i Proximitat va respondre que quedava fora de la seva competència.

Una actuació ineficaç i, potser, contradictòria amb els compromisos mediambientals

És per tot això que la Sindicatura de Greuges de Barcelona conclou en la seva resolució que:

l’Àrea d’Urbanisme, Infraestructures, Acció Climàtica, Mobilitat, Serveis Urbans, Innovació Urbana, Agenda 2030 i Pla de Barris no va ser eficaç per comprovar la retirada de les estufes de gas de les terrasses dels establiments de restauració, i que ha d’actuar d’ofici en cas d’incompliment.

aquesta àrea valori també la possible contradicció en l’àmbit energètic i els compromisos mediambientals que suposa escalfar els espais públics amb aparells calefactors, encara que siguin elèctrics.

Notícies

T’estiu molt 2025: La Sindicatura incideix en el greuge comparatiu i la discriminació en l’accés al dret al lleure que pateixen les famílies amb infants i joves amb discapacitat

16/05/2025

Tot i que les bases reguladores dels ajuts per a activitats d’estiu preveuen mesures per afavorir la participació d’infants i joves amb discapacitat, encara no són suficients i generen desigualtat.

Les activitats adaptades sovint tenen un cost més elevat, que no és assumit per les subvencions, situació que obliga les famílies a fer un esforç econòmic superior.

Barcelona, 16 de maig de 2025 – Després de rebre queixes de nou famílies amb infants i joves amb discapacitat respecte dels preus de les activitats municipals T’estiu molt 2025, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha analitzat les condicions d’accés a les activitats d’estiu subvencionades per l’Ajuntament, i ha detectat un greuge comparatiu i una discriminació que afecta les famílies amb infants i joves amb discapacitat.

Tot i que les bases reguladores dels ajuts per a activitats d’estiu preveuen mesures per afavorir la participació d’infants i joves amb discapacitat, encara no són suficients i generen desigualtat. Les activitats adaptades presenten uns preus notablement més alts que les activitats ordinàries, sense que les subvencions cobreixin aquestes diferències de cost, situació que obliga les famílies a fer un esforç econòmic superior.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona també destaca que, encara que les bases preveuen l’accessibilitat i la inclusió en totes les activitats ordinàries, a la pràctica hi ha famílies que es troben amb dificultats per garantir la participació dels seus fills en aquestes activitats per manca de suport adequat.

Entre altres, la Sindicatura ha recomanat a l’Ajuntament que aquest sobrecost no repercuteixi en aquestes famílies i que valori la possibilitat d’augmentar els ajuts destinats a monitoratge de suport. Així mateix, la Sindicatura insisteix que les entitats promotores de les activitats han de garantir que els infants amb discapacitat tinguin les mateixes oportunitats d’accés que la resta d’infants. “Continuarem fent seguiment de la situació per garantir que els drets dels infants i joves amb discapacitat siguin respectats en igualtat de condicions”, ha manifestat el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia.

A la resolució de la Sindicatura de Greuges de Barcelona pots consultar detalladament com es regula la concessió de subvencions, els requisits, el cost de les activitats adaptades i ordinàries, així com diverses taules comparatives.

El nombre d’activitats adaptades i places del T’estiu molt

L’Ajuntament ha informat que el nombre total d’activitats aprovades per a la campanya de vacances d’estiu per a infants i adolescents és de 1.080, les quals ofereixen un total de 369.198 places. De les 1.080 activitats, 22 són activitats adreçades específicament a infants amb necessitats educatives especials i ofereixen un total de 2.203 places. Crida especialment l’atenció que només 4 de les 22 activitats adaptades tenen un cost més baix que els màxims establerts per l’Ajuntament. En el cas de les colònies, les diferències són molt considerables i arriben a duplicar i, fins i tot, més que triplicar el preu màxim recomanat per l’Ajuntament.

Les ajudes o contraprestacions, lluny de cobrir el sobrecost que comporta la discapacitat

Diversos estudis evidencien que les persones amb discapacitat han d’afrontar una sèrie de despeses addicionals que generen una situació de desavantatge econòmic en comparació amb les persones que no tenen discapacitat. Aquest desavantatge no és uniforme, ja que els costos s’incrementen en funció del grau de discapacitat.

Encara que les administracions públiques ofereixen ajuts per pal·liar aquesta desigualtat, les dades mostren que aquestes mesures són insuficients i no cobreixen el cost real derivat de la discapacitat. A hores d’ara, els preus d’aquestes activitats són tan elevats que moltes famílies no els poden assumir.

Un cas il·lustratiu és el d’una mare que denuncia no poder pagar 400 euros setmanals perquè la seva filla, amb un 69% de discapacitat i grau III de dependència, participi en una activitat de cinc hores diàries sense servei de menjador.

Bones pràctiques de l’Ajuntament de Barcelona, però encara insuficients

Per acabar, la Sindicatura posa en relleu que l’Ajuntament, en regular les ajudes, ha introduït criteris per compensar aquest desavantatge econòmic. Per exemple, es compta cada persona amb discapacitat com a dues a l’hora de calcular la renda per càpita familiar, es reserva un 5% de les places de les activitats ordinàries per a aquest col·lectiu, i es preveu subvencionar les entitats que ofereixen activitats adaptades. Tot i això, la Sindicatura creu que mantenir un cost tan elevat per a les activitats específiques per a infants i joves amb discapacitat representa un greuge comparatiu i una discriminació pel que fa a l’accés al dret al lleure.