Malgrat això, el refús, si bé actualment només s’aplica a la mateixa zona tarifària, no és en cap cas discriminatori. Les millores tècniques en la gestió de la mobilitat passen perquè les administracions competents aconsegueixin que cada persona disposi d’una targeta amb un pla de viatge personalitzat.
Una mare divorciada amb un fill menor d’edat va presentar una queixa a la defensoria de la ciutat perquè el pare obstaculitza l’ús compartit del títol de transport T-16 per part del menor. La ciutadana va sol·licitar-ne un duplicat, però la petició se li va denegar. Segons la normativa vigent, el fill només pot disposar d’una sola targeta, que han de compartir els progenitors. L’Autoritat Metropolitana del Transport (ATM), l’ens responsable d’aquest títol, ha rebut una quinzena de queixes de situacions similars des de 2023.
La T-16 és una targeta gratuïta per a infants i adolescents personal i intransferible, i està integrada en la T-mobilitat, un projecte per crear una targeta única de transport per a tots els serveis per a la mobilitat de Catalunya. Segons el pla vigent sobre aquest àmbit, aquest projecte incorpora variables socials i ambientals a les tarifes per fer-les assequibles; permet obtenir informació per gestionar millor la mobilitat i adaptar-se a cada usuari o usuària; i calcular el preu del transport de manera personalitzada.
Per què no es pot duplicar la T-16, segons l’ATM?
La possibilitat de tenir un duplicat de la targeta només es contempla en cas de fills o filles de persones progenitores o representants legals que ostentin la custòdia compartida i que resideixin en sectors tarifàries diferents (el sistema l’integren prop de 300 municipis dividits en 6 corones). En el cas de la promotora de la queixa, no es compleix el segon requisit, ja que viu al mateix sector que el pare del menor. Els arguments de l’ATM per rebutjar cap canvi en aquest sentit són el següents:
- Augmentarien els riscos de frau, tenint en compte que el sistema no permet controlar simultàniament l’ús de dues targetes en una mateixa zona tarifària.
- Caldria dissenyar i implementar, des d’un punt de vista tecnològic, un pla individualitzat per a cada persona usuària, i el cost no seria assumible.
- El títol ha de permetre’n l’ús dins de la zona tarifària on resideix la persona titular (el o la menor) i, per tant, tots els suports tenen codificada una zona d’origen que defineix els trajectes que es poden realitzar.
Les conclusions de la Sindicatura
Des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona resolem que les administracions responsables han de continuant avançant per aconseguir que cadascú pugui tenir un títol de transport de viatge propi i individual, en la línia del que marca l’actual pla de mobilitat. D’aquesta manera, sí que es permetria l’adaptació a cada persona usuària i, a priori, es podrien fer duplicats en qualsevol circumstància, com demana la ciutadana promotora de la queixa, sense posar en risc les mesures de control per evitar-ne el frau. Una de les administracions implicades és, es clar, l’ATM, un consorci del qual forma part, entre d’altres, l’Ajuntament de Barcelona.
Ara bé, atesa l’operativa de la targeta en el moment actual, considerem que la impossibilitat de fer servir dues targetes T-16 en una mateixa zona tarifària no és en cap cas discriminatòria, malgrat que sí que es permeti quan és en zones diferents. Per tant, concloem que l’actuació de l’Autoritat Metropolitana del Transport ha estat eficaç i ajustada a dret.
Més, enllà de criteris tècnics, aquesta Sindicatura també vol expressar empatia amb la situació patida per la ciutadana promotora de la queixa. I és que la gestió de les dinàmiques familiars pot constituir una font d’estrès i, en aquest sentit, l’ús de la T-16 és un element cabdal en la quotidianitat de molts menors i de les seves famílies. Aquest fet s’hauria de tenir en compte l’hora d’implementar les possibles millores en la gestió de la mobilitat, especialment quan aquestes poden repercutir en situacions complexes com les de les famílies amb custòdia compartida de menors.
