Amb el “dret a viure bé a la ciutat” com a emblema, el síndic reclama un “nou contracte social” en matèria d’habitatge.
El síndic de greuges de Barcelona, David Bondia Garcia, ha pres possessió aquest dimecres per a un nou mandat de cinc anys. Bondia, que va ser nomenat per majoria qualificada al Ple del Consell Municipal del mes de juliol, revalida així el càrrec que ha exercit durant el període 2021-2026.
En l’acte de presa de possessió, celebrat al Saló de la Ciutat de l’Ajuntament de Barcelona, Bondia ha agraït el suport rebut d’entitats i persones durant el procés de reelecció. Així mateix, ha assegurat que, com a nen de barri i fill de pare i mare de classe treballadora, és un “regal” poder exercir com a síndic “d’una de les millors ciutats del món”, i ha reivindicat la feina feta durant els darrers cinc anys al capdavant de la Sindicatura amb un “gran equip”.
El defensor ha desgranat el lema que l’ha guiat durant el procés de reelecció: passar del dret a la ciutat al dret a viure bé a la ciutat. “No és suficient que la ciutadania tingui accés a la ciutat, ha de tenir accés a una bona vida a la ciutat”, ha remarcat.
En un context caracteritzat per les dificultats d’accés a l’habitatge, ha dedicat part del seu discurs a reivindicar un accés “digne, adequat i accessible”. “El problema de l’habitatge a casa nostra no és una crisi. És una fallada del disseny, del sistema. L’habitatge ha de deixar de ser un bé de canvi per passar a ser considerat com a bé d’ús”. En aquest punt, ha llançat la seva proposta: “Hauríem d’establir un nou contracte social en matèria d’habitatge. Convertir l’habitatge a la categoria de cinquè pilar de l’estat del benestar”.
També ha posat èmfasi en una de les propostes clau de la Sindicatura per a aquest nou mandat: l’erradicació del sensellarisme de forma innovadora i amb una “governança col·laborativa” a través de la posada en marxa del Pla Zero Carrer, amb l’objectiu de passar de la gestió de l’emergència a la solució de l’habitatge.
“Des de la Sindicatura abordarem tots els reptes de ciutat que se’ns plantegin amb determinació, rigor, imaginació i creativitat per aconseguir la defensa del dret i del deure a viure bé a la ciutat”, ha tancat Bondia.
L’acte ha estat presidit per l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que ha donat la benvinguda al síndic recordant que el seu nomenament compta amb la “doble legitimitat del consens polític i la confiança ciutadana”, cosa que fa que l’exigència sigui més alta. Collboni ha desitjat que la Sindicatura de Greuges es mantingui com una institució “forta, exigent i útil” i ha subratllat la capacitat de mediació del síndic, així com el “repte compartit” que suposa treballar per la ciutat. L’alcalde ha finalitzat el seu parlament apel·lant al treball compartit: “Volem una Sindicatura que ens ajudi a ser una administració millor i una ciutat que avança sense deixar ningú enrere”, ha reblat.
El nomenament i el procés de participació ciutadana
El 24 de juliol, el Ple de l’Ajuntament va nomenar Bondia amb el suport de més de dues terceres parts dels 41 regidors i regidores del consistori. Prèviament, havia estat el candidat més votat en el procés de participació ciutadana dut a terme per l’Ajuntament a través de la plataforma Decidim durant tot el mes de juny.
La trajectòria de David Bondia
Bondia ha exercit de síndic de greuges de Barcelona durant els darrers cinc anys i, des de 2025, és també president de l’Aliança Global de l’Ombudsperson Local (AGOL), la xarxa mundial de defensories locals.
A més, és professor titular de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la Universitat de Barcelona, on exerceix la docència en graus i màsters. La seva activitat investigadora s’ha centrat en la protecció internacional dels drets humans i en els mecanismes nacionals i de proximitat per garantir-los.
Va ser president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya i de l’equip de treball del Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura. També va formar part del Comitè Executiu de la xarxa EuroMed Rights, va ser vicepresident de l’Estructura de Drets Humans de Catalunya —encarregada d’elaborar el primer Pla de drets humans de Catalunya— i vocal del Consell Català de Foment de la Pau.
