L’informe, elaborat a partir de visites a deu escoles públiques de Barcelona, planteja onze recomanacions al Consorci d’Educació.

Barcelona, 18 de novembre de 2026 – Els lavabos també eduquen. La Sindicatura de Greuges de Barcelona reivindica que aquests espais deixin de ser una qüestió secundària en la transformació de les escoles i demana al Consorci d’Educació un programa específic per millorar-los.

L’informe monogràfic elaborat per la defensoria, «Els lavabos dels centres escolars: un espai educatiu pendent», defensa que l’estat i l’organització dels serveis condicionen la salut, la intimitat, la convivència i el benestar de l’alumnat, i que cal abordar-los amb la mateixa mirada educativa que ja s’aplica a les aules o als patis. 

La neteja, la intimitat i l’accessibilitat, principals reptes 

La neteja dels lavabos és una de les preocupacions més recurrents detectades durant l’estudi. Tant les famílies com els equips educatius assenyalen que, especialment després de les hores de pati i de menjador, els lavabos sovint no presenten unes condicions d’higiene adequades a causa de l’elevada intensitat d’ús. Aquesta situació pot dissuadir alguns infants d’utilitzar-los quan ho necessiten, amb les conseqüències que això pot comportar per al seu benestar i salut.

També s’han observat instal·lacions envellides, sanitaris poc adequats a les necessitats dels infants, manca d’elements tan bàsics com sabó, paper higiènic o sistemes per eixugar-se les mans, i una dotació insuficient de lavabos en alguns espais d’ús intensiu. En determinats centres, fins i tot s’utilitzen lavabos adaptats com a magatzems, cosa que pot comprometre’n l’accessibilitat. 

L’informe assenyala, a més, que l’absència de pestells o de sistemes adequats de tancament pot deixar l’alumnat sense la privacitat necessària, especialment durant la higiene menstrual. Algunes escoles ofereixen com a alternativa els lavabos del professorat, però aquesta solució pot exposar innecessàriament les alumnes. La Sindicatura defensa compatibilitzar la intimitat de les cabines amb la seguretat i la supervisió dels espais comuns. 

Pel que fa a l’organització per gènere, la majoria de centres visitats disposen de lavabos no segregats i no s’han recollit queixes rellevants atribuïbles específicament a aquesta configuració. La institució no proposa imposar un model únic: aposta per espais flexibles i inclusius, amb solucions adaptades a cada comunitat educativa i garanties efectives de privacitat. 

Onze recomanacions per situar els lavabos dins del projecte educatiu 

La Sindicatura adreça onze propostes al Consorci d’Educació de Barcelona per avançar cap a instal·lacions accessibles, inclusives i respectuoses amb la diversitat, i garantir que tots els infants les puguin utilitzar en condicions de dignitat i benestar: 

1. Impulsar un programa específic de millora dels lavabos. Promoure’n la renovació i l’adequació amb una mirada educativa, com ja s’ha fet amb altres espais i moments de la vida escolar, com els menjadors o els patis, i establir unes condicions de qualitat per a tot l’alumnat. 

2. Reforçar la neteja durant la jornada. Preveure almenys una actuació diària addicional en les franges de màxima utilització, especialment després del pati o del servei de menjador, perquè els lavabos es mantinguin en bones condicions tot el dia. 

3. Millorar el manteniment i els elements bàsics. Renovar instal·lacions obsoletes, adaptar els sanitaris a l’edat de l’alumnat i assegurar sabó, paper higiènic, sistemes d’assecat, miralls, tapes de vàter i papereres per als residus menstruals. 

4. Implicar l’alumnat en la cura dels espais. Crear canals senzills perquè els infants puguin comunicar desperfectes i incidències, i promoure activitats educatives que fomentin la responsabilitat compartida en el bon ús dels lavabos. 

5. Garantir la disponibilitat dels lavabos adaptats. Evitar que es destinin a emmagatzemar materials i revisar que siguin realment accessibles i utilitzables per les persones que els necessiten. 

6. Ajustar el nombre de lavabos a l’ús real. Revisar-ne la dotació, sobretot a les zones de pati i menjador, i estudiar ampliacions o reorganitzacions quan el nombre d’usuaris superi la capacitat disponible. 

7. Protegir la intimitat sense renunciar a la seguretat. Incorporar tancaments que es puguin obrir en cas d’emergència, indicadors d’ocupació i solucions que permetin supervisar les zones comunes sense exposar l’interior de les cabines. 

8. Avançar cap a lavabos inclusius i versàtils. Promoure una senyalització no binària i disposar d’algunes cabines individuals tancades; sempre que sigui possible, amb pica interior per facilitar la higiene personal i menstrual amb privacitat. 

9. Normalitzar la menstruació a l’escola. Facilitar productes d’higiene menstrual i contenidors específics, incorporar accions pedagògiques i evitar que les alumnes hagin d’anar als lavabos del professorat per gestionar-la. 

10. Compartir les bones pràctiques dels centres. Recollir i difondre iniciatives que millorin el confort i la convivència en l’ús dels lavabos, amb materials pedagògics que es puguin adaptar i amb participació activa de l’alumnat. 

11. Establir criteris comuns de disseny i gestió. Integrar accessibilitat universal, perspectiva de gènere, diversitat i benestar en les reformes i les noves construccions, escoltant les comunitats educatives per ajustar cada solució al centre. 

Deu escoles públiques visitades i una recerca qualitativa 

L’estudi de la Sindicatura combina revisió documental i normativa, qüestionaris previs, observació directa dels lavabos i entrevistes amb equips directius i associacions de famílies. Les deu escoles públiques visitades representen realitats arquitectòniques diverses: un edifici històric catalogat, centres anteriors i posteriors a 1980, una escola de construcció recent i disseny innovador, un centre en barracons i un altre incorporat recentment a la xarxa pública.

La mostra també inclou dues escoles vinculades al programa Escoles Rainbow i dues amb processos participatius per repensar lavabos i vestidors com a espais d’intimitat.  La recerca té un caràcter qualitatiu i no pretén representar estadísticament totes les escoles de Barcelona. Sí que permet identificar necessitats compartides i experiències que poden inspirar altres centres.

El missatge de fons de la Sindicatura és que tenir cura dels lavabos també és garantir drets i educar, ja que transmet valors de respecte, autonomia i corresponsabilitat.