La institució també insta a aturar el desallotjament d’una veïna de més de 70 anys que viu en un d’aquests pisos des del 1961 fins que tingui garantida una alternativa residencial adequada.


Barcelona, 16 de novembre de 2026 – Els habitatges del passeig de Josep Carner, coneguts com les 50 viviendas del Puerto, podrien mantenir o recuperar el seu ús residencial i contribuir a ampliar el parc d’habitatge assequible de Barcelona. Així ho considera la Sindicatura de Greuges de Barcelona, que reclama a l’Ajuntament que esgoti les possibilitats urbanístiques i de gestió existents per trobar una solució que permeti mantenir el caràcter residencial dels edificis.

La Sindicatura constata, en una resolució, que l’Ajuntament de Barcelona disposa de les competències, les eines i les capacitats necessàries per abordar aquesta qüestió i trobar una solució satisfactòria des del punt de vista del dret a l’habitatge. La institució recorda que, ja l’any 2014, va plantejar que aquests habitatges, un cop modificada la seva situació urbanística, poguessin incorporar-se a les polítiques municipals d’habitatge assequible.

La majoria dels habitatges, tapiats

Els edificis es van construir l’any 1960 per allotjar treballadors del Port de Barcelona. Des de fa anys, l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB) manté una política de recuperació d’aquests immobles ocupats fora de les condicions establertes amb l’objectiu de posar fi al seu ús residencial i deixar-los disponibles per a futurs usos vinculats a la planificació i l’activitat portuària. Actualment, queden molt pocs habitatges ocupats, només cinc, i els altres estan tapiats.

Tanmateix, l’any 2016 aquests edificis van deixar de formar part del domini públic portuari, fet que va obrir la possibilitat d’estudiar una nova qualificació urbanística per part de l’Ajuntament. En aquest context, entre els anys 2017 i 2021 es van celebrar diverses reunions entre l’Autoritat Portuària i responsables municipals en què la primera es va mostrar disposada a  explorar fórmules de rehabilitació, cessió i gestió social dels habitatges. Malgrat aquestes converses, no es va arribar a concretar cap acord i, per tant, els habitatges continuen en la mateixa situació: sota la titularitat de l’Autoritat Portuària de Barcelona i amb una qualificació urbanística -de fora d’ordenació- que n’impedeix l’ús residencial mentre no es modifiqui.

La Sindicatura considera que, dotze anys després de la seva primera intervenció, les administracions implicades, especialment l’Ajuntament de Barcelona, no han esgotat totes les possibilitats per trobar una solució estructural que permeti mantenir l’ús residencial dels edificis. La institució assenyala que aquesta situació contrasta amb la necessitat d’ampliar el parc públic d’habitatge de la ciutat i amb les dificultats d’accés a l’habitatge que pateixen especialment les persones amb menys recursos.

Una veïna, en risc de desnonament

La situació dels habitatges del Port ha arribat novament a la Sindicatura arran de la queixa presentada per una veïna de més de 70 anys que viu en un d’aquests pisos des de l’any 1961, quan hi va arribar amb els seus pares. L’Autoritat Portuària li va comunicar que havia de retornar l’habitatge després que la seva mare, vinculada a l’adjudicació original del pis, ingressés de manera permanent en una residència i deixés de viure-hi.

La ciutadana està inscrita tant al Registre de sol·licitants d’habitatge de Barcelona com a la Borsa d’Habitatge de Lloguer, ha participat en diverses convocatòries públiques d’habitatge i ha fet una cerca activa d’habitatge, però no ha aconseguit accedir a una alternativa residencial. 

Davant d’aquesta situació, la Sindicatura considera que les circumstàncies personals de la ciutadana -edat, situació econòmica, llarga permanència al domicili, dificultat per accedir a un nou habitatge- exigeixen una ponderació especial. En aquesta línia, la institució entén que l’Autoritat Portuària i l’Ajuntament de Barcelona han d’actuar de manera coordinada per facilitar una solució residencial efectiva abans que es pugui produir cap desallotjament.