La combinació de prevenció, la millora de la gestió, la personalització de solucions i l’ampliació de recursos pot facilitar una transició cap a un model més eficient i equitatiu.
Cal adoptar una perspectiva integral que no es limiti només als serveis socials, sinó que incorpori àmbits fonamentals com l’accés a un habitatge digne, el foment de l’ocupació i la promoció econòmica.
Moltes famílies hi passen més de sis mesos, el termini màxim desitjat que estableix l’Ajuntament de Barcelona.
La defensoria de la ciutat publica l’estudi “Allotjaments temporals d’urgència: millores inajornables i reptes transformadors”, en el qual conclou que el model actual necessita una reforma estructural per adaptar-se a les necessitats reals de la població vulnerable que en fa ús.
Tot i que aquests serveis cobreixen necessitats immediates, sovint es gestionen de manera fragmentada i sense una coordinació efectiva entre administracions i entitats socials, fet que en minva l’eficàcia. Per això, es proposa un enfocament integral que inclogui la participació activa de les persones afectades, així com la implementació d’un model de coproducció de les polítiques públiques d’habitatge.
La Sindicatura considera que la combinació de prevenció, la millora de la gestió, la personalització de solucions i l’ampliació de recursos pot facilitar una transició cap a un model més eficient i equitatiu. Cal adoptar una perspectiva integral que no es limiti exclusivament als serveis socials, sinó que incorpori àmbits fonamentals com l’accés a un habitatge digne, el foment de l’ocupació i la promoció econòmica.
Què són els allotjaments temporals d’urgència (ATU)?
Són espais que ofereixen una solució provisional a persones o famílies que es troben en situació de carrer o han perdut el seu habitatge per motius com desnonaments, problemes econòmics o altres situacions greus. A Barcelona, aquest servei és gestionat per l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS), de forma externalitzada a través d’una empresa del sector turístic.
Són espais que ofereixen una solució provisional a persones o famílies que es troben en situació de carrer o han perdut el seu habitatge per motius com desnonaments, problemes econòmics o altres situacions greus. A Barcelona, aquest servei és gestionat per l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS), de forma externalitzada a través d’una empresa del sector turístic.
Preocupació de la Sindicatura, que ja va crear un grup de treball el 2024
El mes de juliol de 2024 la defensoria va impulsar un grup de treball per abordar els allotjaments d’urgència, que compta amb la participació de persones i entitats expertes provinents de l’àmbit social, professional i universitari. La revisió del model d’allotjament d’urgència és una de les deu recomanacions prioritàries que la Sindicatura de Greuges de Barcelona fa a l’Ajuntament des de l’any 2023.
La situació actual dels ATU
El problema de l’exclusió residencial ha augmentat en els darrers anys, amb un increment notable en el nombre de llançaments i ordres de desnonament gestionades.
En els darrers anys, la demanda d’allotjaments temporals d’urgència ha augmentat considerablement. Moltes famílies hi passen més de sis mesos, el termini màxim desitjat que estableix l’Ajuntament de Barcelona.
A més, hi ha una manca de recursos per atendre totes les sol·licituds, i les condicions dels allotjaments sovint no són adequades, amb espais petits, banys compartits i ubicacions llunyanes dels entorns habituals de les famílies.
Aquestes dades evidencien la necessitat de replantejar la gestió del servei i buscar solucions estructurals que permetin atendre adequadament les persones en situació de vulnerabilitat habitacional.
Els reptes dels ATU
Els desafiaments del sistema d’ATU es poden agrupar en cinc grans blocs, un cop assumit que estem davant d’un repte que no té una solució a curt termini, però que exigeix una intervenció immediata:
1. Manca de solucions habitacionals i d’habitatge assequible per a la població vulnerable
- Es tracta d’exigir als diferents governs que compleixin els seus programes i propostes en matèria d’habitatge.
2. Gestió deficient
- Els allotjaments són gestionats per operadors turístics en pensions i hostals, la qual cosa pot donar com a resultat costos elevats i serveis de baixa qualitat.
3. Estades prolongades i vulnerabilitat persistent
- Moltes persones hi romanen durant llargs períodes per falta d’alternatives, a causa de l’escassetat crònica d’habitatge assequible.
4. Pressió del mercat immobiliari
- El turisme i l’increment de preus de lloguer han generat gentrificació i manca de disponibilitat d’habitatge assequible.
5. Dificultats en la tramitació
- Sovint, els professionals no disposen d’eines eficaces per gestionar els casos, i la manca d’alternatives fa que els recursos provisionals s’allarguin de manera indefinida.
Les recomanacions de la Sindicatura
Aquestes mesures tenen com a objectiu garantir que les persones en situació de vulnerabilitat residencial rebin l’atenció i els recursos necessaris per millorar la seva qualitat de vida i facilitar la seva inclusió social.
- Millorar la prevenció: Maximitzar els esforços per prevenir la pèrdua de l’habitatge, potenciant la xarxa d’Oficines de l’Habitatge i augmentant la consciència ciutadana sobre els serveis disponibles abans que es produeixi l’exclusió residencial. Alhora caldrà garantir-ne un finançament estable, més enllà dels pressupostos municipals anuals.
- Millorar la qualitat del servei: Establir estàndards mínims de qualitat i supervisar regularment les condicions dels allotjaments. Cal millorar de forma immediata els mecanismes d’auditoria i supervisió de les proveïdores actuals.
- Promoure la governança participativa: Fomentar la participació activa de les persones usuàries i les entitats socials en la planificació i gestió dels allotjaments.
- Enfortir la col·laboració publicosocial: Crear mecanismes formals de col·laboració entre les administracions públiques (amb una mirada amplia que no sols depengui dels serveis socials, sinó també d’habitatge, promoció econòmica, etc.) i les entitats socials per a l’adquisició i gestió dels allotjaments temporals. També cal implicar als sectors econòmics que pressionen sobre la disponibilitat dels recursos habitacionals i fer-los partícips de la solució i la governança.
- Tenir una perspectiva metropolitana: Abordar el problema de l’habitatge des d’una òptica metropolitana, incorporant altres administracions locals i supramunicipals i promovent un fons d’allotjaments temporals d’urgència d’àmbit social i d’habitatge.
- Augmentar la dotació econòmica: Més recursos destinats al servei d’ATU, aprofitant les possibilitats que ofereix la contractació socialment responsable.
- Atendre les propostes dels professionals dels serveis socials: Escoltar i incorporar les aportacions dels treballadors socials que gestionen l’emergència diàriament.
Imatge: Betevé
