Pablo, autor a Sindicatura de Greuges de Barcelona

Top manta: cal abordar les causes estructurals i evitar les polítiques reactives que estigmatitzen les persones venedores

21/08/2024

Barcelona, 21 d’agost del 2024 – La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha conclòs que l’actuació municipal no és suficient per garantir els drets humans de proximitat del col·lectiu de persones que exerceix la venda ambulant irregular, coneguda com a top manta. La gestió d’aquest fenomen no està abordant les causes estructurals que l’ocasionen, i les polítiques que s’estan aplicant són principalment reactives i contribueixen encara més a estigmatitzar les persones venedores, així com a cronificar la seva situació d’exclusió. En aquesta línia, la Sindicatura ha traslladat les següents recomanacions a l’Ajuntament de Barcelona:

La gestió policial del fenomen del top manta

Segons ha informat l’Ajuntament a la Sindicatura, les directrius que actualment segueix la Guàrdia Urbana es basen en la saturació policial de l’espai, entesa com una mesura preventiva per evitar la instal·lació de venedors ambulants. Per exemple, en el cas concret del Park Güell, s’ha incrementat el nombre de policies, que ha passat de dos agents a quatre o sis des del mes de maig, amb la finalitat de generar una imatge de tranquil·litat i seguretat en aquell espai tan transitat per turistes.

La Sindicatura, com ja ha incidit en anteriors ocasions, emfatitza en què el col·lectiu de venedors en cap cas suposa un problema d’ordre públic vinculat a la inseguretat ciutadana. Al contrari: és el principal interessat a desvincular-se d’aquesta imatge d’inseguretat, i col·labora en la protecció de la seguretat ciutadana davant de situacions de furts i robatoris.

La intervenció policial també consisteix en la imposició de sancions. Segons informació que en el seu moment es va facilitar a la Sindicatura, el percentatge de pagament d’aquestes denúncies és d’un 3,46%. Aquestes dades denoten la manca d’eficàcia de l’aplicació del procediment sancionador, tant pel que fa a l’impagament de les multes com als efectes dissuasius que poden tenir. Malgrat que aquesta estratègia no ha donat bons resultats, es continua implementant de manera més intensiva en el marc del Pla Endreça impulsat pel consistori. De fet, segons fonts municipals, d’ençà de l’entrada en vigor del Pla Endreça, les denúncies per venda ambulant s’han incrementat en més d’un 30%.

Des d’aquesta perspectiva centrada en l’àmbit de la seguretat, tot i els esforços i els efectius policials que s’hi destinen, no s’aconsegueix erradicar el top manta, ja que no s’està incidint en les causes estructurals que el provoquen. Convé recordar que les causes de vulnerabilitat s’han d’abordar de forma holística des d’una triple dimensió: la condició de vulnerabilitat (ser vulnerable), la situació de vulnerabilitat (estar vulnerable, posant el centre en les barreres externes amb què es troba una persona) i la posició de vulnerabilitat (incidint en el paper de la persona o del col·lectiu en l’estructura de poder d’una societat). És en aquest sentit que la Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que un abordatge només de caràcter policial no serveix per afrontar una realitat de caràcter estructural.

La perspectiva de la inclusió de les persones venedores

La Diagnosi social sobre el fenomen de la venda ambulant a la ciutat de Barcelona elaborada per l’Ajuntament l’any 2015 ja va confirmar la necessitat d’un abordatge social de la venda ambulant no autoritzada, i la necessitat de reforçar els itineraris d’inclusió a través d’una oferta de suport en l’ocupació i de la intensificació de l’acompanyament en la regularització de la situació administrativa de les persones venedores del top manta.

Actualment, la intervenció des de la perspectiva social que du a terme el consistori es fa a través de l’equip especialitzat per a l’abordatge de la venda ambulant no autoritzada (EAVANA) amb tres objectius: detectar i abordar situacions de vulnerabilitat social de les persones venedores; actuar com a observatori i fer mediació en possibles conflictes.

Malgrat aquesta intervenció des de l’àmbit social, la Sindicatura evidencia que, tot i la recollida de dades i informació per part de l’EAVANA, la gestió actual no es planteja ni ha posat en marxa instruments i mesures específiques per abordar les causes estructurals i combatre les vulnerabilitats socials derivades de l’exclusió administrativa, ni per facilitar oportunitats laborals al col·lectiu, a fi que puguin reconstruir els seus itineraris vitals.

Tot i les limitacions de la intervenció social, en anys anteriors l’Ajuntament de Barcelona va abordar el conflicte des de l’òptica dels drets de ciutadania, i va implementar una sèrie de mesures que, encara que eren insuficients per resoldre la situació, van permetre la inclusió social i la regularització de diverses persones del col·lectiu del top manta. Actualment, tot i la intervenció de l’EAVANA, es desprèn que una part important de les seves actuacions continuen enfocades a l’abordatge de la problemàtica des dels efectes que produeix l’ocupació no autoritzada de l’espai públic.

La necessària coordinació interadministrativa

En el fenomen de la venda ambulant no autoritzada no es poden obviar les limitacions competencials de l’Administració local per regular aquest fenomen i incidir sobre les principals causes que col·loquen les persones venedores en una situació d’exclusió social. “És del tot necessari abordar el fenomen en la seva especificitat amb una bona coordinació multinivell i multisectorial de totes les administracions públiques implicades”, ha manifestat el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia.

La Sindicatura es referma en la idea que l’abordatge de la venda ambulant irregular no es pot fer únicament des de l’òptica punitiva per l’ocupació de l’espai públic, perquè aquesta només agreuja la situació. Necessàriament, ha de passar per la implementació d’instruments i mesures més àmplies i coordinades entre les diverses administracions públiques, ja que serà la manera de poder posar fi a aquesta situació de marginació i deshumanització del col·lectiu.

**El perfil de les persones que exerceixen el top manta a Barcelona**

La venda ambulant no autoritzada, popularment coneguda com a top manta, respon a la projecció internacional de la ciutat i a la gran afluència de turisme. Es tracta d’una activitat exercida majoritàriament per persones migrades en situació administrativa irregular i, per tant, excloses del mercat laboral regularitzat, que es veuen abocades a la necessitat de treballar en l’economia informal com a mitjà de subsistència.

L’any 2015, l’Ajuntament de Barcelona va elaborar la Diagnosi social sobre el fenomen de la venda ambulant a la ciutat de Barcelona, amb unes conclusions encara vigents i que, entre altres, exposen el perfil de les persones que exerceixen l’activitat del top manta. El consistori detectava que la majoria tenia origen en països africans i indoasiàtics. Pràcticament tots havien fet un viatge migratori perillós, per al qual havien hagut de pagar preus elevats.

Majoritàriament són homes, sense perfil delinqüencial, en franges d’edat relativament joves, que no superen la mitjana de 45 anys. Gairebé tots tenen poques perspectives de poder iniciar processos de regulació a curt i mitjà termini. Així doncs, tot i tractar-se de persones que conviuen en el territori des de fa anys, no gaudeixen dels drets més bàsics. La seva situació d’exclusió suposa la privació parcial o total dels circuits normalitzats d’accés als drets.

Gran part d’ells coincideixen en la voluntat de quedar-se permanentment en el territori espanyol, aconseguir la regularització administrativa i poder accedir al mercat laboral per tal d’abandonar la venda ambulant. Es tracta d’un col·lectiu que, en general, no rep atenció social ni percep prestacions, i són poc usuaris dels serveis públics.

Contribució solidària durant la pitjor etapa de la Covid-19

La Sindicatura de Greuges de Barcelona creu convenient recordar l’acció solidària del Sindicat Popular de Venedors Ambulants durant la pitjor etapa de la pandèmia de la Covid-19. Va convertir la seva botiga en un taller de fabricació de mascaretes i bates d’ús mèdic, que van distribuir en centres hospitalaris per lluitar contra el coronavirus, servir la ciutadania i cobrir les necessitats en aquella situació sanitària tan complicada. També van crear un banc d’aliments solidari per distribuir menjar a les persones més necessitades.

Els sectors econòmics afectats per l’activitat del top manta

La venda ambulant està regulada pel Decret 162/2015, de 14 de juliol, de venda no sedentària. L’article 4 es refereix a les condicions per a l’exercici de la venda ambulant, i assenyala expressament que, quan es tracti de venedors extracomunitaris, han d’acreditar disposar de permís de residència i de treball. Per tant, el decret no deixa espai a l’exercici de l’activitat per part de persones en situació administrativa irregular, el perfil majoritari d’aquests venedors.

Alguns sectors econòmics denuncien, principalment, dos aspectes del top manta que els afecten negativament: la falsificació o imitació de productes de marca, i la competència deslleial que exerceixen amb el comerç de proximitat.

Pel que fa al primer ítem de la falsificació de marques, al llarg dels anys s’ha alimentat el discurs que al darrere del top manta hi ha entramats mafiosos o xarxes de crim organitzat que exploten i utilitzen les persones venedores per distribuir aquests productes d’imitació. Tanmateix, la Diagnosi social sobre el fenomen de la venda ambulant a la ciutat de Barcelona no detecta unes estructures de xarxa jerarquitzada o presència de màfies que explotin els venedors o controlin la distribució dels productes. Aquest estudi municipal indica que els venedors, generalment, acostumen a adquirir la mercaderia de manera legal en polígons industrials de l’àrea metropolitana. A més, el consistori argumenta que en aquesta matèria és rellevant la denúncia de les persones perjudicades per iniciar actuacions, però que darrerament no han rebut cap denúncia de persones perjudicades per aquesta situació.

Quant a la competència deslleial d’aquesta activitat respecte d’altres autoritzades, l’Autoritat Catalana de la Competència (ACC) va emetre la Resolució CO 137-2016, que parlava d’atendre el col·lectiu de persones en situació molt precària o d’exclusió cercant sortides laborals i també de combatre aquest fenomen des de la intervenció decidida en els nivells superiors de la cadena de distribució dels productes que es venen il·lícitament en la via pública per part de les diferents administracions. En aquesta línia, l’estudi municipal de 2015també exposava que després de diverses entrevistes amb responsables d’establiments comercials, no perceben els venedors ambulants com un col·lectiu conflictiu i assenyalen haver arribat a pactes verbals amb ells per no influir negativament en el desenvolupament de les activitats comercials.

Les normatives i la regularització administrativa

Com s’ha apuntat anteriorment, les persones migrades que arriben al territori espanyol de manera irregular es veuen abocades a treballar al marge del mercat laboral regular a fi de poder cobrir les seves necessitats bàsiques. La venda ambulant no autoritzada es recull en diverses normatives, tant d’àmbit estatal com d’àmbit local, que legitimen l’ús de mesures punitives contra l’exercici de l’activitat, amb conseqüències de caràcter econòmic, penal i administratiu per a les persones venedores.

En diverses ocasions, la Sindicatura ha traslladat al consistori el seu parer que les ordenances municipals, especialment la defomentar i garantir la convivència en l’espai públic de Barcelona, no poden incloure conductes que estan associades a persones vulnerabilitzades. La qualificació d’infracció d’aquestes conductes contribueix, en gran part, a estigmatitzar i deshumanitzar a les persones d’aquest col·lectiu, alhora que reforça la seva marginació social, ja que estan ocupant l’espai públic com a persones migrades, però també com a persones racialitzades.

Cal afegir que l’existència d’antecedents penals impossibilita l’obtenció del permís de residència, fet que porta les persones a la pèrdua d’expectatives de regularització, a la cronificació de la seva situació d’exclusió social i a quedar-se sense possibilitats d’accedir al mercat laboral i als drets socials. Ha quedat patent que, tot i les greus conseqüències de l’incompliment normatiu, aquest marc legal i aquesta manera d’actuar no ha estat eficaç.

La iniciativa legislativa Regularización.Ya

La Sindicatura de Greuges de Barcelona també vol recordar la iniciativa legislativa impulsada pel moviment Regularización.Ya. El 9 d’abril de 2024 el Congrés de Diputats va aprovar per majoria absoluta la presa en consideració de la ILP Regularització, que pot tenir conseqüències importants per iniciar procediments per regular la situació administrativa de gran part dels manters que hi ha a la nostra ciutat.

La proposta té l’objectiu de modificar la Llei orgànica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, a fi que el Govern estableixi un procediment de regularització extraordinària de persones migrades en territori espanyol abans de l’1 de novembre de 2021. Aquesta mesura afectaria unes 500.000 persones migrades.

Notícies

Cal insistir en la retirada d’elements en vorera i adossats a la façana que dificulten el pas a les persones amb discapacitat i altres col·lectius en situació de vulnerabilitat

14/08/2024

La Sindicatura ha intervingut després d’una queixa que denunciava la presència de jardineres en vorera i adossades o molt pròximes a la façana en dos hotels de l’Eixample.

Barcelona, 14 d’agost de 2024 – La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha recordat al Districte de l’Eixample que ha de vetllar pel compliment de les prescripcions legals d’accessibilitat a l’espai públic i impulsar les accions necessàries perquè els establiments compleixin l’Ordenança d’ús de les vies i els espais públics.

La intervenció de la Sindicatura rau d’una queixa ciutadana que denunciava la presència d’elements en vorera i adossats o molt pròxims a la façana en dos hotels de l’Eixample: dues jardineres grans en un hotel del carrer de Roger de Llúria i set testos grans en un hotel del carrer del Rosselló.

Què diu la normativa respecte de la col·locació d’aquests elements?

La normativa en matèria d’accessibilitat evidencia que la col·locació d’aquests elements en vorera i adossats o molt pròxims a la façana no compleix amb la legalitat. A continuació, algunes referències legals:

El Decret 135/1995 de desplegament de la Llei 20/1991 de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d’aprovació del Codi d’accessibilitat, estableix que:

Un itinerari de vianants es considera adaptat quan compleix el requisit següent, entre altres: tenir una amplada lliure mínima de 0,90 metres i una altura lliure d’obstacles de 2,10 metres. Pel que fa als elements sortints o volants que fan més de 15 centímetres de vol i que limiten amb itineraris, han de tenir, com a mínim, un element fix i perimetral d’entre 0 i 15 centímetres d’alçada perquè puguin ser detectats per persones invidents o bé s’han de situar a una altura igual o superior a 2,10 metres.

L’Ordre VIV/561/2010 de condicions bàsiques d’accessibilitat i no-discriminació per a l’accés i la utilització dels espais públics urbanitzats dictamina que:

Els itineraris de vianants accessibles han de complir els requisits següents, entre altres: discórrer de manera contigua o adjacent a la línia de façana; en tot el seu desenvolupament, tenir una amplada lliure de pas no inferior a 1,80 metres, i, també en tot el seu desenvolupament, tenir una altura lliure de pas no inferior a 2,20 metres.

Els elements d’urbanització mai no envairan l’àmbit lliure de pas d’un itinerari de vianants accessibles. Els fronts de parcel·la marquen el límit de la parcel·la amb la via pública i no poden envair l’itinerari de vianants ni en el nivell de terra ni en altura.

Per últim, el Decret 209/2023 pel qual s’aprova el Codi d’accessibilitat de Catalunya determina les condicions generals que han de complir les pilones i jardineres perquè es puguin considerar accessibles i no tenen aquesta condició quan la seva ubicació obstaculitzi o impedeixi la continuïtat de la façana o de l’element que fa la funció de muret-guia.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona especifica que en cap dels trams de carrer assenyalats hi ha franges d’encaminament per a persones amb discapacitat visual que dibuixin un itinerari segur i, per tant, poder seguir la línia de les façanes és essencial perquè puguin orientar-se.

Les actuacions del Districte de l’Eixample

El Districte de l’Eixample ha actuat en els dos casos de la mateixa manera: duent a terme inspeccions de comprovació, que han donat lloc a l’inici d’expedients sancionadors i ordres de retirada.

Durant els mesos de juny i juliol de 2024, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha visitat presencialment aquestes ubicacions per copsar si les jardineres han estat retirades. Pel que fa a l’hotel del carrer de Roger de Llúria sí que han estat retirades, mentre que en l’hotel del carrer del Rosselló tot continua igual.

La Sindicatura ha traslladat al Districte de l’Eixample la importància que, en aquest darrer cas, es continuï amb el procediment sancionador fins que s’efectuï la retirada d’aquests elements de l’espai públic.

Notícies

La Sindicatura de Greuges de Barcelona demana a l’Ajuntament implementar un Respir Plus per a persones menors de 60 anys amb la major brevetat possible

08/08/2024

Barcelona, 8 d’agost del 2024 – Amb el propòsit que els recursos municipals tractin la ciutadania d’acord amb els principis d’igualtat i equitat, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha recomanat a l’Ajuntament que implementi, amb la major brevetat possible, un Respir Plus per a persones menors de 60 anys.

La defensoria també ha fet incís en què si és imprescindible un pla pilot del Respir Plus, l’Ajuntament el dugui a terme durant l’any 2024.

“Entenem que hi ha dificultats importants encara a salvar, però també considerem necessari donar prioritat a aquesta qüestió, atenent el retard en la implementació d’un Respir Plus que no impliqui cap mena de discriminació”, ha expressat el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia.

Què és el Respir Plus?

El Respir Plus és una prestació social de caràcter econòmic que es facilita a persones grans en situació de dependència (i que requereixen un suport continuat per al desenvolupament de les activitats bàsiques de la vida diària), per tal que puguin fer front al pagament d’un servei de suport que permeti millorar la seva qualitat de vida i la dels seus cuidadors.

Entre altres requisits, destaquen els següents: tenir 65 anys o més (excepcionalment es poden admetre persones de 60 a 64 anys) i estar empadronat i residir en un domicili particular a la ciutat de Barcelona de manera continuada durant els cinc anys anteriors a la data de presentació de la sol·licitud.

La limitació d’edat pot considerar-se discriminatòria

La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que el requisit que limita l’edat per accedir al Respir Plus pot ser discriminatori, ja que d’aquesta manera només es dirigeix a les persones grans i exclou la resta de col·lectius, com poden ser les persones joves en situació de dependència.

L’especial necessitat de suport a les famílies amb fills/es en situació de dependència

Les famílies que van dirigir-se a la Sindicatura tenen fills i filles amb percentatges elevats de discapacitat i graus II i III de dependència, que corresponen a dependència severa i a gran dependència. S’hi afegeixen també altres factors addicionals que agreugen les condicions de les cures. D’una banda, la sobrecàrrega de les persones que realitzen les cures genera un impacte important en la seva salut i en la seva qualitat de vida, el que s’incrementa quan es porta a terme la cura d’un fill o filla. De l’altra, l’IMPD (Institut Municipal de Persones amb Discapacitat) en el document “El greuge econòmic de les persones amb discapacitat de la ciutat de Barcelona” (2019) determinava l’existència d’un greuge econòmic més elevat en el grup comprès entre els 6 i els 64 anys.

L’origen de la intervenció de la Sindicatura

Diverses famílies amb fills i filles amb graus II o III de dependència, i en molts casos amb graus de discapacitat reconeguda del 65% o superior, van dirigir-se a la Sindicatura per reclamar el Respir Plus per a menors de 60 anys.

Denunciaven que després d’un procés dilatat, en el qual havien presentat queixes a l’Ajuntament de Barcelona sol·licitant el Respir Plus per a menors de 60 anys, no havien aconseguit una resposta concreta, malgrat que havien mantingut reunions amb representants municipals.

En concret, exposaven que quan els fills i filles són menors d’edat sí que hi ha més recursos de Respir, però quan passen a ser majors d’edat es restringeix molt l’accés a aquests recursos. Bona part dels seus fills tenen discapacitats intel·lectuals, que en molts casos comporten trastorns de conducta, i aquesta darrera condició els exclou dels pocs recursos Respir que existeixen per a joves. A més, els mitjans privats poden ser inassolibles econòmicament per a moltes famílies.

Què diu l’Ajuntament sobre l’opció d’un Respir Plus per menors de 60 anys

L’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) ha manifestat a la Sindicatura de Greuges de Barcelona que està analitzant la demanda del sector i les diferents modalitats de Respir possibles. Un dels col·lectius en els quals s’ha copsat una necessitat més flagrant és el de famílies monoparentals amb fills i filles amb discapacitat.

L’IMPD afegeix que, una vegada analitzada i dimensionada la necessitat, caldrà definir el model de prestació del servei i dotar-lo de pressupost. En aquesta línia, hi ha la voluntat de poder activar aquest servei al més aviat possible i donar resposta a les demandes de les famílies.

Tot i que l’Ajuntament mostra la seva predisposició a obrir l’accés al Respir Plus a altres col·lectius, la Sindicatura vol incidir en el fet que des de la primera convocatòria del Respir Plus l’any 2013 fins a l’actualitat, el consistori no hagi pogut articular un programa amb un abast més ampli per a les persones amb dependència de totes les edats.

Notícies

La Sindicatura trasllada recomanacions a l’IMHAB relacionades amb la gestió i el manteniment del parc públic d’habitatge

23/07/2024

Barcelona, 23 de juliol de 2024 – Arran de diverses queixes ciutadanes per incidències en finques de propietat municipal i disconformitat amb la gestió del consistori, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha recordat a l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) que els canals de comunicació i informació amb el veïnat han de ser permanents, estables i fluids.

La Sindicatura ja ha exposat en diferents ocasions que disposar del coneixement específic de les persones residents és un valor essencial per millorar la gestió social i econòmica del parc públic d’habitatge, així com el seu manteniment i la seva conservació.

“Aquesta informació contribueix a dur a terme el control i l’avaluació de les actuacions municipals i també de les empreses que treballen en aquestes finques. Només d’aquesta manera es pot conèixer la satisfacció del veïnat i implementar les mesures correctives que siguin necessàries”, ha manifestat el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia.

El veïnat d’una finca denuncia un nou servei de neteja “deficient”

Una comunitat de residents d’una finca municipal del districte de Ciutat Vella assenyala que el servei de neteja de l’escala de la finca és “deficient” des de l’entrada de la nova empresa. També afegeix que han presentat diverses instàncies, sense resposta per part de l’Ajuntament ni cap millora al respecte durant tot un any.

Després d’analitzar el cas, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha insistit a l’IMHAB en la necessitat de fer un seguiment del contracte de neteja, gestionar les incidències i valorar si les empreses adjudicatàries compleixen les obligacions previstes en el plec de clàusules tècniques.

De fet, en altres finques en què s’han produït situacions similars, l’IMHAB ha materialitzat un monitoratge més intensiu: increment de la freqüència de les inspeccions i les comprovacions a posteriori, amb l’objectiu de determinar els motius de les possibles incidències i prendre les mesures correctores necessàries.

En aquesta línia, la defensoria de la ciutadania barcelonina ja ha constatat anteriorment la disconformitat de les persones llogateres del parc públic d’habitatge amb el pagament de quotes de manteniment que no es veuen reflectides en els serveis prestats. Per aquest motiu, la Sindicatura considera que cal que el seguiment municipal d’aquests serveis externs s’efectuï coordinadament amb el veïnat, que és qui viu el dia a dia de l’edifici.

El veïnat d’una altra finca, molest per la manca de funcionament de les plaques solars

Un altre cas que ha arribat a la Sindicatura de Greuges de Barcelona és el del veïnat d’una finca municipal ubicada en el districte de Gràcia, que posa de manifest la manca de funcionament de les plaques solars de l’edifici gestionat per l’IMHAB.

Després de la petició d’informació efectuada per la Sindicatura, l’Ajuntament de Barcelona ha defensat que aquesta incidència no afecta les condicions d’habitabilitat dels domicilis, ja que es mantenen intactes els subministraments d’aigua calenta sanitària i de calefacció. El consistori també ha justificat que no es tracta d’una promoció d’habitatges construïda directament per l’IMHAB, sinó que va ser adquirida l’any 2022, fet que ha endarrerit el procediment de reparació d’aquestes plaques solars perquè no es comptava amb informació fidedigna d’aquest sistema de captació d’energia solar.

Finalment, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha tingut constància que l’IMHAB ja està treballant en la reparació d’aquestes plaques solars. Tot i això, la defensoria creu que l’actuació de l’IMHAB ha de millorar quant a la informació facilitada al veïnat durant tot aquest procés.

Notícies

La Sindicatura de Greuges de Barcelona insta a l’Ajuntament a intensificar les mesures de vigilància del faristol en memòria de la repressió a la comissaria de la Via Laietana

17/07/2024

L’Ajuntament de Barcelona va col·locar l’any 2019 un faristol davant de la Comissaria de la Policia Nacional de Via Laietana, per assenyalar la repressió política i policial que es va viure a l’edifici.

Preservar el dret a la memòria democràtica a l’espai públic és una obligació de les administracions competents, segons l’article 52 de la llei 20/2022, de 19 d’octubre.

Després de les obres de remodelació de la Via Laietana, es va tornar a instal·lar el faristol commemoratiu on consta la inscripció en memòria de la repressió i que va ser col·locat en el marc dels Programes de Memòria 2019. Està ubicat davant del punt on s’emplaçava la comissaria de la Policia Nacional (número 43 d’aquesta via).

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha constatat que aquest faristol ha estat de nou vandalitzat i que l’estacionament de motocicletes i ciclomotors damunt de la vorera impedeixen completament l’accés i visibilitat d’aquesta placa en memòria de les persones torturades.

Per aquests motius, instem a l’Àrea de Prevenció, Seguretat, Convivència i Règim Interior que intensifiqui les mesures de vigilància i alhora realitzi les gestions oportunes per tal d’aclarir els fets produïts. També demanem a la Guàrdia Urbana de Barcelona, que recordin als responsables del servei de vigilància de les dependències de la Jefatura Superior de Catalunya, del Cos Nacional de la Policia, la prohibició d’estacionar a la zona.

Notícies

La Sindicatura de Greuges de Barcelona alerta sobre la manca de canviadors inclusius en una ciutat referent en temes d’accessibilitat

08/07/2024

La tasca dels diferents governs municipals ha convertit Barcelona en una ciutat referent en temes d’accessibilitat. Tanmateix cal seguir impulsant iniciatives per consolidar i millorar els drets de les persones amb discapacitat de manera que les actuacions municipals es centrin en les seves necessitats i s’adaptin els serveis a les persones i no a l’inrevés.

Barcelona ha d’apostar per l’excel·lència en matèria d’accessibilitat universal i per ser una ciutat referent en la garantia dels drets humans de proximitat de les persones amb discapacitat.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona va rebre la queixa de la mare d’un nen amb discapacitat que necessita un suport especial a l’hora d’anar al bany. La manca de canviadors inclusius a la nostra ciutat i als equipaments municipals fa que tant ella, com altres persones en les mateixes circumstàncies, hagin de canviar-los al terra dels banys d’una manera antihigiènica o bé als bancs del carrer.

Actualment, les cambres higièniques accessibles de la ciutat no disposen de lliteres ajustables en alçada per poder fer la transferència d’aquestes persones. Seria necessari instal·lar canviadors específics per cobrir aquesta mancança i garantir que puguin fer les seves necessitats fisiològiques amb un mínim de seguretat i salubritat.

Què és un canviador inclusiu?

Hi ha persones que necessiten productes de suport específic o l’assistència d’una altra persona per anar al bany i per atendre a la seva higiene personal. El canviador inclusiu és un element que disposa d’espai suficient per a una llitera que pot servir tant per a infants com per a persones adultes, un bany regulable en alçada, així com un inodor i un sistema de rails amb grua per a les transferències, entre d’altres.

Per l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) el concepte de canviador adaptat o inclusiu fa referència a un canviador que disposa de tots els dispositius i requisits perquè una persona amb discapacitat física en pugui fer ús de forma autònoma o amb el suport de terceres persones.

Banys adaptats per a persones amb discapacitat als equipaments municipals.

Per donar compliment a l’article 5 de la Llei 13/2014, de 30 d’octubre, d’accessibilitat de Catalunya, que assigna als municipis la competència d’elaborar, aprovar i executar un pla d’accessibilitat, l’any 2017 es va aprovar la Mesura de Govern per a l’elaboració del Pla d’accessibilitat universal de Barcelona. Aquest Pla consta de tres fases: el diagnòstic, la proposta de solucions tipus i la planificació i implantació.

L’any 2020 es va a dur a terme la primera fase d’aquest pla i es va fer la diagnosi de l’accessibilitat, entre d’altres, dels banys dels equipaments i serveis. Els serveis higiènics dels equipaments municipals examinats van ser els dels Mercats Municipals, els Centres de Serveis Socials, les Oficines d’Atenció a la Ciutadania, els Centres Cívics, els Centres Esportius Municipals i les Biblioteques.

D’acord amb el resultat d’aquesta diagnosi, l’IMPD ha fet un seguit de recomanacions que caldria anar desplegant. Entre elles, revisar l’obertura de portes, possibilitar la transferència laterals als dos costats dels inodors, col·locar dispositius de trucada d’assistència, millorar la senyalística amb contrast, relleu i Braille, vetllar per l’accessibilitat de petites instal·lacions dels serveis higiènics (manetes de les portes, aixetes, miralls, pestells, etcètera).

A la segona fase del Pla correspon implementar les solucions tipus que han estat valorades conjuntament amb la Xarxa d’Accessibilitat i Vida Independent (XAVI) formada per persones amb discapacitat i entitats del sector i membres de l’Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva. Encara no es tenen els resultats de la tercera fase consistent en la planificació i implementació de les actuacions necessàries per donar compliment als objectius del pla.

No obstant, s’ha fet palès la inexistència de canviadors inclusius en els equipaments municipals. L’únic exemple de canviador adaptat o inclusiu és el Mòdul que els darrers anys, s’ha instal·lat a dues platges de Barcelona (Nova Icària i Sant Miquel) .

Vulneració del dret a la intimitat o la dignitat com a persones

La inexistència de canviadors inclusius comporta que les persones que requereixen assistència per anar al bany hagin de limitar les seves sortides a llocs propers als seus domicilis o, directament, quedar-se a casa. Això suposa una vulneració dels seu dret a la intimitat o la dignitat com a persones. Sense obviar que limitar aquesta mobilitat també té afectacions sobre el dret a l’oci, a la cultura o l’esport.

Per tal de garantir els drets a la intimitat i la dignitat de les persones amb discapacitat, des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona creiem necessari que es valori la possibilitat d’instal·lar lliteres regulables en alçada i, si cal, abatibles en tots aquells espais municipals en els que hi hagi la possibilitat de fer-ho.

Barcelona podria prendre com a referent les bones pràctiques que ha inspirat el moviment “Changing Places” al Regne Unit, Nova Zelanda, Irlanda o Austràlia i “Toiletten für alle” a Alemanya. A l’estela d’aquestes iniciatives va sorgir a Bilbao l’associació “Cambiadores Inclusivos” que treballa per promoure cooordinar i estandarditzar el concepte de canviadors inclusius.

Això porta a la Sindicatura de greuges de Barcelona a concloure que l’IMPD ha de seguir treballant de manera conjunta amb els Districtes i les àrees municipals per la defensa dels drets de les persones amb discapacitat. En aquest sentit, recomanem que s’explori una línia de treball per a la implementació de canviadors inclusius a la ciutat i que es valori quins són els equipaments municipals en els quals es podrien instal·lar lliteres regulables en alçada.

Notícies

La Sindicatura de Greuges de Barcelona obre una actuació d’ofici sobre l’allotjament temporal d’urgència i impulsa un grup de treball per abordar-ho

04/07/2024

La revisió del model d’allotjament d’urgència ja va ser una de les deu recomanacions prioritàries que la Sindicatura de Greuges de Barcelona va fer a l’Ajuntament durant l’any 2023.

Un dels primers acords del grup de treball és la petició d’una moratòria en l’aplicació dels nous criteris pel que fa al recurs dels allotjaments temporals d’urgència, que s’adreçarà a la Comissionada d’Acció Social i al Comissionat d’Habitatge.

Barcelona, 4 de juliol de 2024 – La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha decidit actuar d’ofici per analitzar els criteris i el procés de gestió dels allotjaments temporals d’urgència facilitats pels serveis socials. L’objectiu és aportar propostes de millora per abordar les queixes i els reclams de les persones usuàries d’aquest servei municipal, i també de les treballadores dels serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona.

Per reforçar aquesta intervenció, la defensoria ha impulsat en grup de treball per abordar els allotjaments d’urgència.La primera sessió d’aquest grup de treball ha comptat amb la participació de persones expertes provinents de l’àmbit social, professional i universitari. Entre altres, un dels primers acords del grup de treball està vinculat a la petició d’una moratòria en l’aplicació dels nous criteris pel que fa al recurs dels allotjaments temporals d’urgència, que s’adreçarà a la Comissionada d’Acció Social i al Comissionat d’Habitatge.

Concretament, la moratòria demanada és sobre el document Criteris tècnics, processos i procediments per a l’accés al recurs Allotjament Temporal Urgent (ATU), adreçat durant el mes de maig per part de l’IMSS cap als equips de serveis socials i que, a parer del grup de treball impulsat per la Sindicatura, dificulta l’accés a aquests recursos d’urgència i delimita el temps d’estada de les persones usuàries.

La prestació d’allotjaments d’urgència a Barcelona presenta diversos problemes que posen en dubte la qualitat del servei, que és gestionat per un operador turístic:

L’allotjament temporal pot allargar-se mesos i, fins i tot, anys.
Sovint, les condicions dels allotjaments són de baixa qualitat o, fins i tot, precàries (deficiències de neteja, poc espai disponible, banys compartits, etc.).
En molts casos, s’hi allotgen infants i adolescents que comparteixen espais comuns amb altres persones amb situacions complexes. Aquests infants sovint no disposen de l’espai i entorn per fer les seves tasques escolars o altres activitats pròpies del seu moment vital.
Les persones i famílies poden ser allotjades lluny dels seus domicilis, fet que pot comportar el trencament amb la xarxa de suport veïnal, i dificultats o canvis en l’ús de serveis mèdics o educatius.
Depenent de si és o no temporada turística, la disponibilitat d’aquests allotjaments en el mateix municipi pot ser complicada.
El cost per persona allotjada en aquests establiments és molt elevat.
Existeix la pràctica d’allotjar una part de la família (habitualment mare i infants), excloent el pare.

L’inici d’aquesta actuació d’ofici rau en el fet que la Sindicatura continua rebent informacions de situacions i circumstàncies precàries en què es troben persones i famílies que estan allotjades per diferents serveis socials municipals de l’IMSS (Institut Municipal de Serveis Socials) i també del SAIER (Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats).

La cronologia de l’any 2024

El febrer de 2024 la Sindicatura va ser informada per representants municipals del treball que s’està duent a terme per canviar el model de gestió dels allotjaments temporals urgents, amb el propòsit de convertir-los en un recurs temporal que no s’allargui en el temps. Segons el consistori, aquest canvi de model implica diferents accions: revisió dels criteris d’entrada; millora de l’exploració dels recursos de les famílies; execució d’un diagnòstic per aquelles persones i famílies que portin més de sis mesos; potenciar els ajuts econòmics previs; revisió del funcionament de la llista d’espera de la Mesa d’Emergència; recull de bones pràctiques; establiment de convenis amb fundacions, i projectes enfocats a famílies monoparentals.

Entre els mesos de febrer i juny de 2024, la Sindicatura, fruit de la tasca feta amb entitats i de l’arribada de noves queixes, ha constatat que la situació de vulnerabilitat de persones i famílies ateses pels serveis municipals s’ha agreujat per la finalització de la seva estada en allotjaments temporals, sense un recurs de sortida i sense que comptin amb recursos propis per trobar alternatives en el mercat privat.

Situació contractual de la gestió de l’allotjament d’urgència

Des de fa uns anys, el servei de gestió de l’allotjament temporal i manutenció de persones i famílies en hostals, pensions i altres allotjaments a Barcelona i l’àrea metropolitana està externalitzat. El darrer contracte es va adjudicar el 30 de maig de 2023 a l’empresa AVORIS RETAIL DIVISION, SL, corporació en la qual s’integra BCD Travel (empresa orientada al sector turístic). Aquest contracte es pot allargar, com a màxim, fins al novembre de 2025.

Revisar el model d’allotjament d’urgència, prioritari per a la Sindicatura

La revisió del model d’allotjament d’urgència ja va ser una de les 10 recomanacions prioritàries que la Sindicatura va fer a l’Ajuntament durant l’any 2023.

Concretament, la Sindicatura considera que cal revisar el model actual per tal de fer un ús eficient dels recursos públics atès l’elevat cost d’aquest servei, així com vetllar per tal que aquests allotjaments reuneixin les condicions necessàries que permetin a les persones i famílies desenvolupar la seva quotidianitat de manera adequada.

Aquesta millora de les condicions té a veure amb la qualitat i proximitat de les opcions d’allotjament d’urgència, així com amb la seva adequació a les necessitats de les persones (mobilitat reduïda, malaltia…) i la convivència del nucli familiar.

Notícies

El dèficit d’equipaments esportius a la ciutat per cobrir les necessitats de les entitats esportives

21/06/2024

El Mapa d’instal·lacions esportives del municipi de Barcelona i Pla d’equipaments esportius 2019-2035 ja reconeix la gran saturació dels poliesportius de la ciutat. En alguns districtes, com el de Sant Andreu, la saturació arriba al 100%.

Barcelona, 21 de juny del 2024 – La ciutat de Barcelona promociona activament la pràctica esportiva entre la ciutadania, alhora que pateix un dèficit d’equipaments esportius que permeti cobrir les necessitats dels clubs i associacions.

El Mapa d’instal·lacions esportives del municipi de Barcelona i Pla d’equipaments esportius 2019-2035 ja reconeix la gran saturació dels poliesportius de la ciutat. En alguns districtes, com el de Sant Andreu, la saturació arriba al 100%. Aquest document, promogut per l’Ajuntament de Barcelona, incideix en el dèficit de pavellons i camps per satisfer la demanda actual i futura, així com destaca l’opció d’aprofitar els patis dels centres escolars fora de l’horari lectiu i la possibilitat d’incorporar pavellons en determinades escoles.

La situació en el Districte de Sant Andreu

L’Ajuntament detecta el dèficit de dos pavellons en el districte de Sant Andreu. El consistori ha informat la Sindicatura que tant l’Institut Barcelona Esports com el Districte treballen per solucionar aquesta manca d’equipaments esportius. Entre les seves propostes d’actuació per resoldre-ho, destaquen diverses construccions: un pavelló al Complex Esportiu Espronceda; el pavelló Casernes Sant Andreu; un pavelló al Canòdrom i un pavelló en el futur IES Llosa Triangle Ferroviari.

Actualment, està en construcció el poliesportiu Espronceda, amb la previsió que entri en funcionament el primer semestre de 2025. Aquest equipament serà tipus PAV-3: una planta destinada al tir amb arc; una altra al tenis taula i sales esportives, i la darrera a la gimnàstica artística. La Sindicatura ha recomanat a l’Institut Barcelona Esports que en la distribució dels usos del nou poliesportiu Espronceda es tinguin en compte les necessitats expressades per l’Associació Esportiva Futbol Sala Arrels.

Pel que fa al pavelló del Canòdrom, el Districte de Sant Andreu ha manifestat a la Sindicatura de Greuges de Barcelona que estima que l’avantprojecte d’aquest futur equipament esportiu s’elaborarà durant aquest mandat, amb la voluntat d’avançar en el projecte executiu i començar l’obra en el següent mandat. El Districte també ha traslladat a la Sindicatura que la construcció d’un equipament esportiu d’aquestes dimensions, des del moment en què es comença l’elaboració de l’avantprojecte, té una durada mitjana de 6 anys.

Per tant, sembla difícil que els clubs i associacions esportives puguin comptar amb aquest pavelló abans de la dècada del 2030, situació que no resol el problema a curt o mitjà termini.

L’ús de pistes esportives escolars com a alternativa temporal

Davant la saturació dels pocs equipaments esportius a Sant Andreu, el Districte ha indicat a la Sindicatura que una alternativa és l’ús de les pistes esportives de les escoles i els instituts. En aquesta línia, i davant l’alt volum de demandes d’entitats esportives dels barris de Sant Andreu, el Districte ha contactat amb les direccions dels centres educatius per gestionar espais per a la pràctica esportiva. En alguns casos s’han concretat convenis de cessió a entitats, i, en altres, al mateix Ajuntament.

Quant a les pistes esportives escolars, el Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius, determina els criteris, els procediments i els requisits que regulen l’ús social dels edificis i les instal·lacions dels centres educatius públics Atorga un paper rellevant a les direccions dels centres escolars de titularitat autonòmica a l’hora de decidir sobre l’ús social de les seves instal·lacions. Probablement aquesta sigui una de les causes per les quals algunes de les escoles no tinguin incorporat un pavelló o estiguin infrautilitzades fora de l’horari lectiu.

En aquest punt, convé recordar que l’Ajuntament no pot interferir en matèries de competència autonòmica. Ara bé, això no impedeix que sí pugui fer una valoració contrastada sobre el resultat de l’aplicació del Decret 102/2010 pel que fa als usos socials dels centres educatius, especialment en els barris i districtes més tensionats esportivament, a fi de traslladar-la a l’òrgan autonòmic competent i poder arribar a un canvi en la normativa (si es considera).

La Sindicatura de Greuges de Barcelona també ha proposat explorar l’ús de les pistes esportives d’escoles concertades, amb l’objectiu d’oferir nous espais per a la pràctica esportiva de les entitats del districte i, d’aquesta manera, ampliar el catàleg d’espais disponibles mentre no es construeixin els poliesportius projectats.

La comunicació entre el Districte de Sant Andreu i les entitats esportives

El Districte de Sant Andreu és coneixedor del problema que pateixen diverses entitats esportives de la zona, però argumenta que és difícil atendre totes les peticions, ja que normalment volen els mateixos espais a les mateixes hores. De fet, el Districte també ha informat que generarà un grup de treball amb les entitats del territori amb necessitats esportives durant el procés d’elaboració de l’avant projecte del futur pavelló del Canòdrom.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha emplaçat el Districte de Sant Andreu a mantenir una comunicació fluida amb les entitats esportives afectades pel dèficit d’equipaments, amb l’objectiu que tinguin coneixement de l’evolució de la construcció dels nous equipaments esportius i trobar solucions alternatives per superar les dificultats que pateixen actualment.

Notícies

La Sindicatura considera que el Road Show de la Formula 1 no s’hauria de celebrar a la ciutat i suggereix a l’Ajuntament que l’emplaçament sigui el Circuit Barcelona-Catalunya

12/06/2024

**La defensoria demana a l’Ajuntament que vetlli per la coherència de les polítiques i les decisions municipals, i reconsideri la celebració del Road Show de la F1 a la ciutat.**

Barcelona, 12 de juny de 2024 – La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha conclòs que l’actuació municipal de permetre la celebració del Road Show de la Formula 1 al passeig de Gràcia no és coherent amb les polítiques locals de mobilitat sostenible, ni amb el respecte als drets a l’espai públic, a un medi ambient sa i a la salut.

La defensoria ha demanat a l’Ajuntament de Barcelona que ponderi els beneficis que obtindrà la ciutat acollint aquesta activitat i l’afectació de drets de ciutadania que suposarà. En aquest exercici de ponderació, cal tenir en compte que les polítiques mediambientals dels municipis han de seguir el principi de precaució, segons el qual si una acció o política pot causar danys al medi ambient o a la salut, aquesta no ha d’executar-se.

D’aquesta manera, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha traslladat les següents recomanacions i suggeriments a l’Ajuntament de Barcelona:

– Recomanar al Districte de l’Eixample i a l’Àrea d’Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme que valorin l’afectació de drets que comporta la celebració del Road Show i considerin la possibilitat de cancel·lar l’activitat.

– Suggerir al Districte de l’Eixample i a l’Àrea d’Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme que la celebració del Road Show es dugui a terme en un espai habilitat per acollir aquest tipus d’activitat, com pot ser el Circuit de Barcelona-Catalunya, i que habiliti mitjans de transport públic per a possibilitar el desplaçament de la ciutadania que vulgui assistir a aquest espectacle.

– Suggerir a l’Àrea d’Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme que en les decisions sobre la promoció i celebració de grans esdeveniments vetlli per la coherència de les polítiques municipals i el respecte dels drets de ciutadania.

L’origen de l’actuació de la Sindicatura de Greuges de Barcelona rau en una queixa formalitzada per deu entitats i associacions: Catalunya Camina;FAVB (Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona); BACC (Bicicleta Club de Catalunya); Eixample Respira; P(A)T-APAT – Prevenció Accidents Trànsit; PTP (Promoció del Transport Públic); Revolta Escolar; Mother’s Rebellion Barcelona; Maragall Respira i Sant Martí Respira.

**Què és el Road Show de la Formula 1**

En el marc del Gran Premi de F1 que se celebrarà entre el 21 i el 23 de juny al Circuit de Barcelona-Catalunya, la ciutat acollirà una sèrie d’activitats al centre de la ciutat entre el 15 i el 22 de juny. Entre aquestes iniciatives, es troba el Road Show (19 de juny a les 18 h al passeig de Gràcia): els pilots de F1 sortiran amb els seus monoplaces des de la ronda Universitat, giraran a la rotonda de la Gran Via i continuaran fins a arribar gairebé al carrer d’Aragó, on tornaran a girar cap al sud. La velocitat màxima permesa serà de 100 km/h, segons ha anunciat el consistori.

El dret a l’espai públic i els usos privatius de la via pública

L’espai públic de la ciutat està destinat a l’ús i gaudi de totes les persones. No obstant això, les vies públiques poden admetre diferents tipus d’usos. Fins i tot, si es reuneixen determinades circumstàncies, aquests poden ser de caràcter privatiu quan un determinat ús n’impedeix d’altres.

En el cas del Road Show de la F1, l’esdeveniment requereix l’obtenció d’una llicència municipal, ja que afectarà altres usos (la circulació i l’estada de les persones) i pot suposar un increment del risc o perillositat de la via.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha incidit en el fet que la concessió de l’autorització municipal no només legitima la realització de l’activitat amb les condicions adequades, sinó que també permet a les autoritats locals actuar de manera planificada i adoptar les mesures necessàries per minimitzar l’impacte de l’esdeveniment a l’espai públic i assegurar el dret de la ciutadania de gaudir-lo.

Les activitats que es desenvolupin a la via pública només poden limitar el dret de la ciutadania als usos generals si es disposa de l’autorització municipal corresponent. En aquesta línia, cal dir que l’Ajuntament no ha fet arribar a la Sindicatura l’autorització municipal ni cap informació sol·licitada referent a aquesta qüestió.

El deure de protecció del medi ambient i el dret a la salut

La Sindicatura considera que acollir un esdeveniment d’exhibició de vehicles de F1 en una ciutat que històricament ha superat els llindars de contaminació atmosfèrica admesos no és una decisió alineada amb el deure de protecció del medi ambient. A més, el districte de l’Eixample, on està previst dur a terme el Road Show, és on es produeixen els nivells més elevats d’exposició al NO2. Cal tenir en compte que els vehicles monoplaces, a més del soroll que emeten quan circulen a gran velocitat, són una font generadora de gasos contaminants, sobretot si derrapen.

Resulta difícilment justificable autoritzar activitats contaminants en un context de crisi climàtica i d’un ampli consens mundial envers la necessitat de reduir les emissions de gas d’efecte hivernacle. De fet, l’Ajuntament de Barcelona promou iniciatives rellevants que permeten reduir la contaminació del trànsit rodat, com l’establiment de zones de baixes emissions o la conversió de carrers en carrers de vianants. La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que el dret de les persones a viure en un medi sa, sostenible i respectuós amb la salut ha de prevaldre davant altres factors.

Notícies

La Sindicatura ha analitzat el cas d’un vehicle traslladat per una grua municipal que és sancionat per no poder circular per la ZBE

06/06/2024

El consistori va assabentar-se de l’errada i va anul·lar d’ofici l’expedient sancionador el mateix dia que el ciutadà va rebre la notificació de la sanció, ja en via executiva.

La defensoria s’ha dirigit a l’Institut Municipal d’Hisenda i a l’Àrea de Mobilitat, Infraestructures i Serveis Urbans per evitar que es repeteixin situacions similars.

Barcelona, 6 de juny del 2024 – Després d’un cas en què l’Ajuntament va sancionar, mitjançant el sistema de captació d’imatges, un vehicle traslladat per la grua municipal i que tenia la prohibició de circular per la Zona de Baixes Emissions (ZBE), la Sindicatura s’ha dirigit a l’Institut Municipal d’Hisenda (IMH) i a l’Àrea de Mobilitat, Infraestructures i Serveis Urbans per evitar que es puguin reproduir aquest tipus d’equivocacions.

Concretament, la Sindicatura ha recomanat a l’IMH que continuï implementant mesures tècniques i organitzatives perquè no es tornin a repetir aquests fets. També ha traslladat a l’Àrea de Mobilitat, Infraestructures i Serveis Urbans la necessitat de trobar solucions operatives per fer un cribratge d’imatges dels vehicles sancionats, amb l’objectiu de reduir el marge d’error.

Què va passar exactament?

Una ciutadana va explicar a la Sindicatura que havia estat sancionada per circular per la ZBE amb un vehicle no autoritzat. La persona afectada va demostrar que, dos dies abans de la sanció, havia cedit el vehicle a l’Ajuntament, per tal de procedir al seu desballestament i donar-lo de baixa a la Prefectura Provincial de Trànsit i a l’impost municipal de circulació.

La curiositat del cas és que la persona va ser sancionada per una infracció amb un vehicle que ja no era de la seva propietat i que era traslladat per la grua municipal, com pot observar-se a la fotografia que il·lustra la notícia.

L’Ajuntament de Barcelona va assabentar-se de l’errada i va anul·lar d’ofici l’expedient sancionador el mateix dia que el ciutadà va rebre la notificació de la sanció, ja en via executiva.

El sistema de captació d’imatges

Actualment, es tracten automàticament les infraccions per incompliment de l’accés a la Zona de Baixes Emissions i les d’excés de velocitat captades per radars de punt en entorns escolars, zones de circulació a 30 km/h i radars de tram.

En aquest cas, la sanció va imposar-se a partir del sistema de detecció d’infraccions per captació d’imatges. Respecte d’aquest tema, l’Àrea de Mobilitat, Infraestructures i Serveis Urbans ha explicat a la Sindicatura de Greuges de Barcelona que les captacions de vehicles que el sistema identifica com a infractors de l’ordenança de qualitat de l’aire passen per una doble verificació de la matrícula del vehicle, amb una fiabilitat superior al 95%.

Si el resultat és positiu, es passa el filtre de la llista blanca de vehicles autoritzats a circular per la ZBE en la data de la captació. En el cas que no estigui a la llista, es procedeix a enviar la captació a l’Institut Municipal d’Hisenda com a proposta de sanció. Durant tot aquest procés no hi ha cap persona que visioni les imatges de la captació.

Les recomanacions de la Sindicatura

Tot i que l’Ajuntament ha informat que no hi ha comprovació de les imatges per part de cap persona, la Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que s’haurien d’explorar solucions tècniques per fer un adequat cribratge d’imatges, amb l’objectiu d’evitar que es repeteixi una situació similar. La intervenció humana en l’anàlisi de les imatges hauria detectat ràpidament que es tractava d’un vehicle que era traslladat per una grua.

La Sindicatura també vol fer incís en el moment en què la imatge es remet a l’Institut Municipal d’Hisenda (IMH) perquè procedeixi a la proposta de sanció. En aquest cas, tampoc ningú va adonar-se de la incongruència entre la infracció i el contingut de la imatge. Per aquest motiu, i en la mateixa línia de la primera recomanació, la defensoria ha demanat a l’IMH que continuï implementant mesures tècniques i organitzatives per evitar aquest tipus d’equivocacions.

Notícies

La Sindicatura suggereix a l’Ajuntament que valori adequar la regulació del preu públic de residus comercials en els casos d’activitats on no quedi acreditada la generació de residus

03/06/2024

Cal revisar, amb criteris objectius i no indiciaris, si alguna de les activitats empresarials classificades en el grup B de la regulació del preu públic, quan es tracti de generadors mínims, són susceptibles de ser tractades com activitats professionals perquè també els sigui aplicable la reducció del 100% del preu públic.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha suggerit a l’Ajuntament que valori adequar la regulació del preu públic de residus comercials en els casos d’activitats empresarials i generadors mínims on no quedi objectivament acreditada la generació de residus.

Una queixa ciutadana que origina la intervenció de la Sindicatura

Una ciutadana s’ha dirigit a la Sindicatura de Greuges de Barcelona per exposar la seva disconformitat amb què no se li apliqui la reducció del 100% del preu públic del servei de recollida de residus.

Què és un preu públic?

És el pagament que abona un ciutadà o ciutadana a l’administració per la prestació de serveis o la realització d’activitats quan, prestant-se també aquests serveis o activitats pel sector privat, siguin sol·licitats voluntàriament per part dels ciutadans o ciutadanes.

El preu públic dels serveis de recollida de residus

L’objecte d’aquest preu públic el constitueix el servei de recollida selectiva de les diferents fraccions de residus (resta, orgànica, paper-cartró, vidre i envasos lleugers) dels residus generats per l’activitat pròpia del comerç al detall i a l’engròs, l’hostaleria, els bars, els mercats, les oficines i els serveis, i dels residus originats a la indústria que tenen la consideració d’assimilables als municipals.

Les persones obligades al pagament d’aquest preu públic són les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, titulars de les activitats generadores de residus, que es beneficiïn de la prestació del servei municipal o que no hagin rebut la validació de l’Ajuntament per utilitzar el servei privat de recollida selectiva.

L’activitat de la ciutadana i la competència municipal

La seva tasca consisteix en el comerç menor d’articles de joieria, rellotgeria i bijuteria en un espai de 18 m², declarada d’alta de l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE), i que té la consideració d’activitat empresarial, segons el RDLEG 1175/1990 pel qual s’aproven les tarifes i la instrucció de l’IAE.

La classificació dels tipus d’activitats és competència estatal. Concretament, és el Reial decret legislatiu 1175/1990, de 28 de setembre, pel qual s’aproven les tarifes i la instrucció de l’IAE, el que estableix tres categories: activitats empresarials, professionals o artístiques.

No obstant això, els preus públics poden ser establerts pels ajuntaments. A la ciutat de Barcelona, la regulació per a l’any 2023 va aprovar-se el 24 de novembre de 2022 per part de l’Ajuntament. Segons aquesta norma, l’activitat forma part del grup B (resta i paper-cartró) i té la consideració de generador mínim, perquè l’activitat es fa en un espai inferior a 50 m².

La regulació municipal estableix que quan es tracta d’activitats professionals (exercides en el seu domicili d’empadronament) i generadors mínims hi ha una bonificació del 100% en el pagament del preu públic. En canvi, quan l’activitat és empresarial i també es tracta d’un generador mínim, no existeix aquesta bonificació.

Les recomanacions de la Sindicatura

En la regulació municipal, la quota del preu públic del servei de recollida de residus comercials es calcula, indiciàriament, a partir de la superfície i la composició de les fraccions de residus determinada segons els epígrafs de l’activitat.

Tanmateix, i arran de l’anàlisi d’aquesta situació concreta, la Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que la norma que regula el preu públic per la prestació d’aquest servei sembla difícil d’aplicar a activitats com la de la promotora de la queixa, ja que aquesta activitat difícilment genera residus comercials i, a priori, no sembla que hi pugui haver un ús efectiu del servei de recollida de brossa comercial.

En aquesta línia, la Sindicatura creu que cal revisar, amb criteris objectius i no indiciaris, si alguna de les activitats empresarials classificades en el grup B de la regulació del preu públic, quan es tracti de generadors mínims, són susceptibles de ser tractades com activitats professionals que els sigui aplicable la reducció del 100% del preu públic.

La resposta municipal

L’Ajuntament ha respost a la resolució i les recomanacions de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, manifestant la seva disconformitat amb la valoració de la Sindicatura. El consistori ha argumentat que, pel que fa a l’aplicació de la reducció del 100% del preu públic a les activitats empresarials que siguin generadors mínims (com es fa en les activitats empresarials), aquesta no es podria dur a terme, ja que es regeixen per criteris i normes diferents.

La Sindicatura no comparteix aquesta valoració i està explorant canals de diàleg amb el consistori per treballar conjuntament aquesta qüestió.

Notícies

La Sindicatura de Greuges de Barcelona i el Síndic de Greuges de Catalunya recorden a l’Ajuntament que la tramitació dels empadronaments sense domicili fix s’ha de resoldre en tres mesos i que el silenci és positiu

29/05/2024

En els casos de no tenir un domicili fix, l’Ajuntament exigeix l’informe de coneixement de residència (ICR), i això podria allargar el procés d’empadronament a sis mesos o més.

La normativa general aplicable a la gestió municipal de l’empadronament estableix que si la persona aporta els documents necessaris, la inscripció al padró s’ha de fer sense més tràmit. També preveu, però, que els ajuntaments ordenin actes de tràmit per comprovar la veracitat de les dades en casos de dubte, i atorga un termini de tres mesos per tramitar i notificar la resolució. En tot cas, el sentit del silenci és positiu i, per tant, si no hi ha resposta de l’Administració, s’entén que la sol·licitud d’empadronament ha estat estimada.

També preveu que es pugui recórrer a un domicili fictici, com estableix expressament la normativa, per a l’empadronament dels qui no tenen sostre o viuen en infrahabitatges, que resideixin habitualment en el municipi i siguin coneguts pels serveis socials, que són els que han d’informar de l’habitualitat de la residència al municipi.

En aquests casos, però, l’Ajuntament de Barcelona exigeix com a requisits per sol·licitar la inscripció padronal, disposar prèviament de l’informe de coneixement de residència (ICR) i ha establert un termini d’emissió de tres mesos que, un cop superat, fa que s’apliqui el silenci negatiu.

La sol·licitud d’aquest informe compta amb un formulari específic, que cal tramitar de manera presencial i amb cita prèvia. Un cop obtingut aquest informe, el ciutadà disposa de tres mesos per formalitzar l’empadronament de forma presencial en una Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC), prèvia sol·licitud d’una cita, també.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona i el Síndic de Greuges de Catalunya han rebut diverses queixes per retards en l’emissió d’aquests ICR, però també per l’allargament del procés que suposa haver implementat aquest requisit, que fa que el procés es pugui allargar fins a sis mesos o més.

Les dues institucions consideren que si bé els actes de comprovació en determinats casos tenen cabuda a la normativa, aquests són un acte de tràmit qualificat dins del procediment d’empadronament, i que en tot cas és l’òrgan municipal competent qui els ha d’ordenar, i en cap cas aquest deure pot recaure en el ciutadà. Per tant, la persona sense domicili fix hauria de poder presentar la sol·licitud d’alta al padró, i l’òrgan competent per tramitar-la hauria de demanar l’emissió de l’ICR a l’Institut Municipal de Serveis Socials. I, d’acord amb la normativa general, tot el procés no hauria de durar més de tres mesos.

Arran de les queixes estudiades, ambdues institucions també constaten que actualment no existeix un protocol clar de comprovació de la residència que reculli les garanties per respectar els drets de les persones.

També qüestionen que la cita prèvia hagi de ser un requisit i que, a més, en el cas que ens ocupa, s’exigeix en dues ocasions.

Davant tot això, la Sindicatura de Greuges de Barcelona i el Síndic de Greuges de Catalunya demanen a l’Ajuntament de Barcelona que atengui les següents recomanacions:

Incorporar el tràmit “sol·licitud d’empadronament de persones en infrahabitatge, habitatge insegur o per manca de sostre” en el catàleg de tràmits de la seu electrònica i en la carta de serveis d’atenció ciutadana.

Identificar i clarificar els punts on es pot formalitzar la sol·licitud en la descripció del tràmit. En el cas de presentació per via presencial, informar que es pot registrar sense necessitat de cita prèvia.

Vetllar perquè sigui l’òrgan instructor en el marc de la tramitació de la sol·licitud d’empadronament el que faci la sol·licitud d’ICR a l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS).

Estudiar l’establiment d’un protocol per a la gestió de les comprovacions de residència amb plenes garanties jurídiques per a les persones que demanen ser empadronades en la modalitat de sense domicili fix.

Estudiar l’establiment d’un protocol per a la gestió de la correspondència de les persones empadronades sense domicili fix.

Resolució completa de la Sindicatura de Greuges de Barcelona.