Notícies

La Sindicatura considera que les propostes per a una nova Ordenança de terrasses han de basar-se en els drets humans

Després d’analitzar les iniciatives ciutadanes de la FAVB i del Gremi de Restauració, concloem que una nova norma s’ha d’abordar respectant la igualtat, l’accessibilitat, el medi ambient i el descans, per tal de trobar un equilibri entre l’activitat econòmica i el dret a la ciutat.  

Cal valorar la modificació de la normativa actual, o la dotació de  més recursos, per evitar-ne els incompliments reiterats.

La Federació d’Associacions Veïnals (FAVB) va presentar una queixa en què demanava que la Sindicatura examinés la seva iniciativa ciutadana perquè s’aprovés una nova Ordenança de terrasses, i que la comparés amb la que, posteriorment, va elaborar el Gremi de Restauració. Les dues iniciatives ja compten amb les signatures requerides. Segons la FAVB, aquesta anàlisi en facilitaria la tramitació i n’enriquiria el debat.

La defensoria, en la seva resolució, considera que les ordenances municipals sobre terrasses tenen un impacte directe en diversos drets humans de proximitat, per la qual cosa cal abordar aquest tema amb un enfocament que els protegeixi. La nova regulació ha de promoure un ús equitatiu de l’espai públic i preservar el dret a la ciutat, és a dir, que tota la ciutadania pugui viure en un entorn urbà inclusiu i a participar-ne en l’elaboració. Per això, s’examinen les propostes en relació a uns drets humans de proximitat específics:    

  • A la igualtat i a l’accessibilitat:

L’ordenança actual no recull les previsions contingudes en el Reglament d’accessibilitat de Catalunya. Entre les noves obligacions aplicables a les terrasses, cal destacar l’obligació que estiguin delimitades per tancaments que generin una doble façana, i que els establiments amb més de cinquanta places disposin d’un mínim del 20% de taules accessibles, amb lavabos i senyalització també accessibles.

La nova ordenança hauria d’incorporar d’una manera clara, explícita i al cos del text les disposicions relatives a l’accessibilitat universal i al reglament català específic. Això facilitaria la comprensió i aplicació d’uns criteris per part dels seus destinataris, com els i les responsables dels establiments de restauració, i s’evitarien conflictes, sancions o revocacions de permisos per incompliment. L’Ajuntament, per la seva banda, refermaria el compromís institucional amb la igualtat d’oportunitats i la inclusió social.

  • Al medi ambient:

L’ocupació intensiva de l’espai públic pot incrementar la contaminació acústica i lumínica. La nova normativa hauria d’incorporar criteris de sostenibilitat ambiental i eficiència energètica, per tal de trobar un equilibri entre l’activitat econòmica i la salut ambiental i social de la ciutat.

Un dels elements que generen més emissions contaminants són les estufes exteriors. Tot i que les elèctriques són més eficients que les de butà o propà, l’impacte global en emissions pot ser superior. Per aquest motiu, l’Agència d’Energia de Barcelona proposa valorar no autoritzar la calefacció de les terrasses com a mesura per reduir l’impacte ambiental i energètic. En aquest sentit, la Sindicatura ja va emetre enguany una resolució en què es convidava el consistori a considerar aquesta prohibició.

  • Al descans:

El soroll persistent pot incidir negativament en la convivència pacífica i en la intimitat de les persones, com ha posat de manifest la Sindicatura en diverses resolucions, la darrera de les quals es va publicar a l’agost. Per evitar-ho, l’Ajuntament podria incorporar mecanismes de control: limitació d’horaris, instal·lació de sonòmetres o revisió de llicències en zones molt sensibles.

Amb aquesta perspectiva, l’ordenança municipal sobre terrasses hauria de preveure, d’una manera explícita, el dret al descans com a principi regulador.

I si es vulneren aquests drets?

Per reforçar l’eficàcia de les normes, des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona es considera que cal valorar fórmules que permetin aplicar les conseqüències jurídiques previstes en la normativa, com les sancions, als casos d’incompliment reiterat.

Quan les infraccions no es castiguen, es poden consolidar pràctiques que afectin negativament l’interès general o que vulnerin drets individuals. L’aplicació coherent de les mesures sancionadores previstes pot actuar com a mecanisme preventiu i de correcció d’aquestes pràctiques. D’altra banda, cal garantir que s’executin les normes uniformement, per evitar greuges comparatius entre qui les compleix i qui no.

Per tot això, considerem en la nostra resolució que l’Ajuntament no hauria d’esperar a aprovar una nova ordenança de terrasses per reforçar-ne l’eficàcia. El consistori hauria de valorar la possibilitat revisar-ne la redacció, o augmentar la dotació de recursos que permetin tramitar els procediments dins dels terminis establerts.

Notícies

Xavier Bernadí, nou adjunt al síndic de greuges de Barcelona

El Plenari del Consell Municipal ha nomenat Bernadí, que ha desenvolupat una llarga trajectòria professional entre la docència universitària i l’Administració de la Generalitat.

Xavier Bernadí és llicenciat en Dret per la UAB, doctor en Dret per la UPF i Màster en Administració Pública per ESADE. Ha estat professor de Dret Administratiu a la UPF, a la UB i a la UOC. Conferenciant i ponent en múltiples jornades i seminaris, és autor de diversos llibres i articles especialitzades.

A l’Administració de la Generalitat, en la qual té la condició de funcionari del cos superior, ha estat secretari de diverses comissions bilaterals, una de les quals amb l’Ajuntament de Barcelona. També ha ocupat diversos llocs d’alt càrrec, com la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques o la Secretaria del Govern.

A proposta de la síndica de Greuges de Catalunya, va ser designat membre de l’Òrgan responsable del Sistema Intern d’Informació del Parlament de Catalunya. Ha col·laborat amb el Fòrum de Síndics i Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya (FòrumSD), particularment en l’àmbit de la mediació administrativa. A l’Ajuntament de Barcelona, ha estat membre del Comitè d’Ètica.

Si ho vols, pots llegir-ne una versió més extensa en aquest apartat web.

El nou adjunt al síndic, que ja ha pres possessió del càrrec, ha rebut el suport dels grups municipals del PSC, Junts per Barcelona, Barcelona en Comú, ERC i PP, mentre que Vox hi ha votat en contra. Si ho desitges, pots recuperar el nomenament al vídeo de la sessió plenària de setembre (a partir del 2:04:30).

Notícies

La Sindicatura insta a reforçar la sensibilització del personal que treballa en centres esportius municipals envers la salut mental infantil i la inclusió educativa

CEM Activitat extraescolar

L’Institut Barcelona Esports ha d’intensificar la formació específica en aquests àmbits, arran d’un cas de dos nens, un dels quals amb necessitats específiques, als qui es va denegar l’accés a una activitat extraescolar.

Segons la promotora de la queixa que ha motivat aquesta resolució, des de feia dos anys el seus dos fills participaven en una activitat extraescolar que organitza una associació i que es desenvolupa en instal·lacions municipals. Un dels infants presenta necessitats específiques de regulació emocional i de conducta, que han generat algunes alteracions en el desenvolupament habitual de les sessions, i sobre les quals la família ja estava assabentada.

La ciutadana explica que, sense cap avís, se’ls va impedir l’entrada. Això ha generat un fort impacte emocional en els infants, fet que ha provocat que abandonin l’activitat. En canvi, l’associació esportiva assegura que va comunicar a la família que havien detectat problemes de comportament recurrents i que ja no podrien assistir-hi junts, però els infants van fer-ne cas omís. Davant d’aquest fet, va indicar-los que, si no estaven d’acord a fer l’activitat per separat, podien tramitar-ne la baixa.    

Cal assegurar l’accés al lleure sense discriminacions

El dret al lleure, tant en activitats organitzades com el joc autònom en espais públics, és essencial per al desenvolupament integral dels infants, ja que millora la seva salut mental i el seu benestar emocional i en fomenta les habilitats socials. En els casos de nens i nenes amb diversitat funcional i/o amb neurodivergència, les administracions públiques han d’assegurar que puguin accedir a activitats lúdiques, recreatives i esportives en condicions d’igualtat, sense discriminació per raons econòmiques, territorials, socials, culturals o de capacitat.

Tanmateix, és comprensible que el personal dels centres esportius, que són els responsables de posar-ho en pràctica, sovint treballa amb recursos limitats i sense la formació adequada per gestionar incidents derivats de la diversitat funcional i psicosocial dels infants.

La Sindicatura considera que cal atendre el malestar legítim expressat per la família per la forma en què se li va comunicar la decisió de separar els germans en l’activitat esportiva. L’associació hauria pogut, per exemple, proporcionar la informació per avançat i per escrit. En situacions com aquesta, una comunicació clara, empàtica i formal és cabdal per evitar confusions i garantir que les famílies se sentin escoltades i respectades.

La defensoria, però, també valora que l’entitat esportiva ha mostrat, amb posterioritat a l’incident, una voluntat responsable i proactiva de resoldre la situació: ha presentat una explicació argumentada dels motius de la decisió i ha ofert alternatives concretes i adaptades per tal que els infants puguin continuar participant en l’activitat.

Al maig, la Sindicatura va emetre una resolució sobre el greuge comparatiu i la discriminació en l’accés al dret al lleure que pateixen les famílies amb infants i joves amb discapacitat per a les activitats municipals T’estiu molt 2025. A més, a l’informe anual 2024 s’identificava que una de les principals problemàtiques que vulneren el dret a l’educació i al lleure és una actuació inadequada per abordar conflictes de convivència amb alumnat amb diagnòstic de salut mental.

La recomanació de la Sindicatura a l’Institut Barcelona Esports

És per tot això que, en la nostra resolució, recomanem a l’IBE que intensifiqui la formació i sensibilització del personal que treballa en les entitats esportives municipals. En aquesta formació es podria incloure continguts específics sobre salut mental infantil, gestió de conflictes, inclusió educativa i comunicació amb les famílies, amb l’objectiu de garantir una resposta adequada, respectuosa i adaptada davant de situacions complexes.

La Sindicatura aprecia la tasca que duu a terme l’IBE en la promoció de l’esport inclusiu i en la supervisió de les entitats homologades, i l’encoratja a ampliar aquests esforços, amb la finalitat de garantir que cap infant no quedi exclòs de l’accés al lleure per raó de la seva condició personal o familiar.

Notícies

Presentem el conte “Una superheroïna sense capa”, sobre la tasca de la Sindicatura, a La Setmana del Llibre en Català

Presentació conte Superheroïna sense capa Setmana Llibre

L’acte, que va obrir el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, va tenir lloc ahir dilluns, 22 de setembre, a l’Espai Familiar de La Setmana del Llibre en Català, al passeig de Lluís Companys.

El relat explica, a través de la història del Jan i la Maria, dos infants, l’avi Lluís, l’àvia Rosa i altres personatges, que la defensoria és com una superheroïna sense capa que ajuda els nens i les nenes, així com les persones adultes, i a l’Ajuntament a fer millor la seva feina.

L’autoria del text és de Meritxell Margarit, periodista i escriptora, que ha publicat novel·les, contes, guions de còmic i textos divulgatius, la majoria per a infants i joves. L’obra compta amb il·lustracions de Júlia Quintana, que ha col·laborat amb la revista El Tatano, i ha realitzat encàrrecs i projectes d’il·lustració i disseny per a diverses editorials i entitats culturals i educatives. L’edició ha estat a càrrec de l’Editorial Mediterrània.

En la seva intervenció, Bondia va destacar que “els infants teniu molt a dir sobre el que passa a la ciutat. Per això ens vam posar en contacte amb una editorial i vam engegar aquest projecte. Per exemple, vam recomanar a l’Ajuntament que retirés els cartells de ‘prohibit jugar a pilota’ a les places i carrers perquè ens ho havíeu demanat”. A continuació, Margarit i l’editora Laura Servitja van explicar el conte al públic assistent i se’n van repartir exemplars.

Ben aviat, també se’n distribuiran a centres educatius i a les biblioteques de la ciutat.

Notícies

La Sindicatura adverteix l’Ajuntament que ha de garantir uns allotjaments temporals d’urgència dignes, i amb condicions laborals ajustades a la normativa

Allotjament Temporal Urgència

L’actuació municipal ha de millorar pel que fa al seguiment i el control del contracte amb l’empresa adjudicatària, ja que s’han consolidat irregularitats greus, com infraccions laborals i una gestió que afecta negativament la qualitat del servei prestat.

A banda de mesures per corregir la situació actual, cal una transformació profunda del model, tal com ja es plantejava en un informe monogràfic de la Sindicatura publicat al juny.

La defensoria de la ciutat considera en la seva resolució que la gestió dels allotjaments temporals d’urgència (ATU) evidencia deficiències estructurals: les condicions que s’han denunciat vulneren els estàndards mínims d’habitabilitat i de dignitat, tenint en compte la situació de vulnerabilitat de les persones usuàries. A més, diverses sentències judicials acrediten que s’han vulnerat els drets laborals de persones treballadores d’aquest servei.

Els ATU són espais que ofereixen una solució provisional a persones o famílies que es troben en situació de carrer o que han perdut l’habitatge per desnonaments, problemes econòmics o per altres situacions greus. A Barcelona, aquest servei el gestiona l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS), de forma externalitzada a través d’una empresa del sector turístic. Al juny, la Sindicatura va abordar aquest tema a l’informe monogràfic “Allotjaments temporals d’urgència: millores inajornables i reptes transformadors”.

Problemes de convivència i vulneració del dret de llibertat sindical

Concretament, i segons els promotors de la queixa, en aquestes espais es produeixen amuntegaments, mancances d’higiene i neteja, presència de plagues, persones que hi accedeixen sense estar-hi allotjades, deficiències alimentàries, episodis d’amenaces i violència, convivència de perfils tan dispars com persones amb problemes de salut mental o d’addiccions i infants o víctimes de violència masclista. Aquestes incidències, són de fet, una selecció de les més destacades.

A més a més, i a través d’inspeccions laborals s’han detectat infraccions, com la realització d’hores extraordinàries no reconegudes o incompliments en la normativa de riscos laborals, i diverses sentències judicials acrediten vulneracions de drets, com a la llibertat sindical, així com acomiadaments improcedents.

Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament ha de fer un seguiment actiu i rigorós de l’acompliment de les condicions estipulades contractualment. En aquest sentit, la Sindicatura recomana inspeccionar periòdicament els ATU, exigir al contractista un pla de mesures per evitar les infraccions i les vulneracions de drets laborals o habilitar un canal de denúncia segur per a les persones treballadores, amb compromís de resposta àgil. Es valora positivament la creació, a mitjan 2024, de l’Equip d’Emergències d’Habitatge (EMHA), per tal de fer el seguiment i control del contracte amb més garanties.

Mesures per explorar alternatives al model actual

Ara bé, més enllà d’aquestes mesures correctores sobre la situació actual, la Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que només amb una transformació profunda del model dels ATU es podrà garantir una resposta digna, eficaç i respectuosa amb els drets de les persones usuàries.

En primer lloc, cal definir amb criteris clars, detallats i adaptats als col·lectius vulnerables què significa un “allotjament temporal digne”: aquest concepte apareix al document de prescripcions tècniques que va elaborar l’Ajuntament, i que és d’obligat compliment per a l’empresa que gestiona el servei. Cal que s’especifiqui en les properes licitacions.

A partir d’aquí, es poden detallar mesures per explorar alternatives al model actual, tal com queden recollides a l’estudi publicat al juny:

  • Creació d’un fons metropolità d’allotjaments temporals d’urgència
  • Mesures d’optimització de la contractació social responsable
  • Impuls d’una nova governança en les polítiques socials que permeti disposar d’iniciatives transversals i col·laboratives
  • Implementació de mecanismes d’auditoria dels prestadors de serveis
  • Establiment d’un estàndard de qualitat previ que permeti descriure les característiques i el nivell de qualitat exigible als ATU, amb una convocatòria per homologar les diferents ofertes que vulguin acollir allotjaments temporals, establint-hi criteris bàsics

Recordem al consistori, en la nostra resolució, que ha d’analitzar el contingut de l’esmentat estudi de la Sindicatura i les seves recomanacions per explorar alternatives que permetin sortir de l’atzucac actual i que garanteixin les condicions mínimes de vida digna i la protecció efectiva de les persones allotjades, a més d’una actuació immediata del consistori.

Notícies

La Sindicatura recorda a l’Institut Municipal d’Educació que ha de vetllar pels drets lingüístics de l’alumnat i de les famílies i fomentar l’ús del català

L’IMEB pot millorar pel que fa a l’emprament de la llengua en la comunicació amb les famílies, en el cas d’una reunió d’aquestes amb una educadora d’una escola bressol que es va fer en castellà.

Segons la promotora de la queixa que ha motivat aquesta resolució, l’educadora va anunciar al començament de la trobada que parlaria en aquesta llengua tota l’estona, sense que ningú ho hagués demanat. En acabat, la ciutadana es va dirigir a la direcció de l’escola per expressar el seu desacord, però la resposta de la directora va ser que les reunions es continuarien fent en castellà.

La resposta de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona

A partir de la informació facilitada per l’escola bressol, l’IMEB assegura que l’ús del castellà sí que va ser a causa de la petició d’algunes famílies per garantir-ne la comprensió, a diferència dels fets exposats per la ciutadana promotora de la queixa. 

En qualsevol cas, cal destacar que l’ens municipal ha reconegut que la forma en què va resoldre la situació no va ser correcta. A més a més, s’ha disculpat pel malestar causat a la ciutadana i s’ha compromès a revisar amb l’equip directiu els procediments perquè les comunicacions generals siguin en català amb l’acompanyament necessari a les persones que no entenen dita llengua.

A més, aquest institut municipal ha manifestat la voluntat de promoure les formacions que ofereix el Consorci per a la Normalització Lingüística, i garantir una inclusió de l’idioma respectuosa, inclusiva i coherent amb el marc normatiu vigent.    

El català, llengua oficial i d’ús normal a l’Ajuntament

El Reglament d’us de la llengua catalana de l’Ajuntament de Barcelona estableix que, tant en les relacions internes com en les comunicacions amb el ciutadà, aquesta és la llengua oficial i d’ús normal de l’Ajuntament. En la mateixa línia es determina en l’Estatut d’Autonomia, i la llei autonòmica d’educació reforça el paper del català com a llengua oficial de l’Administració i estableix que ha d’emprar-se normalment en les relacions internes dels centres i en les activitats de projecció externes.  

Ara bé, la normativa vigent també estableix que la ciutadania té dret a ser atesa en qualsevol de les llengües oficials. Per tant, si es fa una pregunta en castellà, aquesta es podrà respondre en el mateix idioma.

Per tot el que s’ha exposat, la Sindicatura de Greuges de Barcelona recorda a l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona en la seva resolució que ha de vetllar pels drets lingüístics de l’alumnat i de les famílies, i fomentar la utilització del català com a llengua minoritària. També li recomana que col·labori amb la comissionada per l’Ús Social del Català per fomentar-ne l’emprament a les escoles bressol.  

Un segon cas vinculat als drets lingüístics aquest estiu

A finals de juliol, la Sindicatura ja es va pronunciar sobre les múltiples queixes rebudes en relació als esquetxos escenificats durant l’acte de presentació de l’Informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2024, amb afirmacions contràries als drets lingüístics dels catalanoparlants.

En aquella resolució es concloïa que l’actuació de Ajuntament, que organitzava l’acte, no havia estat ajustada a dret i no s’havia produït amb la diligència deguda, però es va valorar positivament el ràpid reconeixement de l’error i l’assumpció de responsabilitats.

Notícies

La Sindicatura adverteix l’Ajuntament que cap més infant es pot trobar en situació de carrer a la ciutat

L’actuació municipal no ha estat prou eficaç en un cas d’una família amb dos menors, un dels quals amb una possible discapacitat, als qui només se’ls va oferir pernoctacions soltes en allotjaments de serveis socials, fet que no s’ajustava a les seves necessitats.

A més, s’ha d’informar com cal les persones usuàries dels possibles usos dels documents que se’ls faci signar, i aquests han de tenir un redactat clar. 

Els membres de la família, composta per una mare, el seu marit i dos fills, una filla de 12 anys i un fill de 3, van arribar d’un altre país per tractar el problema de salut d’un dels menors, davant la impossibilitat de fer-ho al seu lloc d’origen. Segons van exposar en la queixa que ha motivat aquesta resolució, el nen pateix d’autisme.

Al novembre de 2024 la família va contactar amb el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), que els va allotjar durant dos dies i que els va derivar al Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER). Aquí se’ls va informar que no disposaven de cap alternativa estable d’allotjament, i que hauria de ser la família la responsable de cercar-ne una.

Sobre l’actuació desigual del SAIER i del CUESB

Durant els mesos següents, el SAIER va realitzar trucades i visites de seguiment, i es va coordinar amb diferents serveis que també atenien a la família o vers els quals se’ls va derivar.

Al maig de 2025, la ciutadana va informar que li havien robat la bossa amb la targeta moneder i, una setmana més tard, que els havien estafat. Durant aquelles dates, van acudir al CUESB exposant que havien patit una pèrdua sobtada d’allotjament.

Se’ls va oferir una nit d’allotjament i se’ls va derivar al SAIER. Van tornar al CUESB, des d’on se’ls va instar a fer ús dels seus propis recursos, tot i que la família va manifestar no tenir-ne, i van passar la nit a la sala d’espera del centre. Pel cap baix cinc vegades la família es va presentar al CUESB sense allotjament i aquest els va orientar al SAIER.

Malgrat que les circumstàncies de necessitat van persistir, només es van oferir algunes nits concretes de pernoctació que no van tenir continuïtat. El CUESB els va l’orientar amb insistència a trobar allotjaments de la seva pròpia xarxa, de la qual no disposaven, mentre la situació s’agreujava.

També se’ls va negar la possibilitat dels allotjaments temporals d’urgència (ATU), que permeten cobrir necessitats bàsiques en moments de crisi, si bé no són un recurs estable. El resultat va ser que dos infants, un dels quals amb una possible discapacitat, van pernoctar al carrer sense que s’activessin els recursos oportuns.

Considerem que el cas és molt greu i que en cap cas és justificable que hi hagi infants dormint al carrer. Quan es produeix aquesta mena de situacions de manera reiterada i s’aborda amb actuacions que resulten ineficaces, s’han d’activar protocols d’alarma amb la coordinació directa entre el CUESB i el SAIER, amb nous plantejaments.

Cal destacar, però, que el SAIER va dur a terme un seguiment intensiu i proactiu del cas, que es va coordinar amb els altres serveis que hi intervenien, que va abordar la situació des d’una visió global, incorporant aspectes educatius, de salut, formatius, etc.

Un punt crític a causa d’un document poc clar

En un moment determinat de tot aquest procés, la família va demanar la cancel·lació del seu expedient, després que se’ls proposés de signar un document amb un contingut poc clar i del qual desconeixien la finalitat. Va ser un punt crític de confiança i drets, ja que, mentre que el servei municipal feia referència a signar una compareixença, la família ho va interpretar com una renúncia a la guarda dels fills.

Tots els documents que es donin a signar a les persones usuàries dels serveis han de tenir un estil de redacció clar i cal informar-ne degudament dels possibles usos, en el marc d’una actuació entenedora i comprensible.

Dues recomanacions i un advertiment de la Sindicatura

Per tot l’ha exposat, la Sindicatura de Greuges de Barcelona emet la decisió següent:

  • Advertir la comissionada d’Acció Social que cap infant es pot trobar en situació de carrer a Barcelona.
  • Recomanar-li que s’activin protocols d’alarma i coordinació directa per evitar que es vulnerin els drets dels infants, i que es garanteixi (tant per part del SAIER com del CUESB) una atenció a les necessitats bàsiques, posant els drets de les persones al centre.
  • Recomanar-li que s’utilitzi un estil de redacció clar i que s’informi degudament dels possibles usos dels documents que es donen per signar.

Notícies

Intercanvi de bones pràctiques i planificació de futurs projectes conjunts: els avenços després de les intervencions de la Sindicatura a Colòmbia

Conferència Bogotà Colòmbia 2025

Entre l’11 i el 20 d’agost, el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, va participar en conferències i ponències a diverses ciutats del país, a més de reunions amb personeros (figura assimilable al síndic), com els de Barranquilla, Jamundí i Bogotà, i amb el Defensor del Pueblo de Colombia. Les intervencions les va coorganitzar l’Alianza Global del Ómbudsperson Local (AGOL), de la qual Bondia és president. El resum és el següent:

  • Dimarts 12, Personería de Barranquilla: aproximació als reptes i problemes compartits amb algunes ciutats colombianes, i es van abordar aspectes com vinculats a temes de seguretat propis d’una situació de conflicte armats, que divergeixen de la realitat de Barcelona. També va començar-se a planificar la propera Assemblea General d’AGOL, prevista per al setembre de 2026.
  • Dimecres 13, Facultat de Dret de la Universitat Sergio Aboleda (a Barranquilla): la Sindicatura va presentar la seva visió sobre l’actualitat dels drets humans emergents, destacant-ne el dret a la ciutat, amb un debat final centrat en els drets mediambientals i en els compromisos que ha d’adquirir la societat civil i de la universitat en la promoció i protecció dels drets humans.
  • Divendres 15: reunió amb la batllessa de Jamundí, que també va participar en l’acte de la vigília. L’alcaldessa va plantejar que la Sindicatura lideri un projecte, en el qual també participaria la Personería de Jamundí, la Universitat Icesi i la Universitat de Barcelona, per fer un acompanyament, vinculat a la justícia restaurativa, a les dones camperoles de la zona víctimes del conflicte armat que durant dècades ha patit Colòmbia.
  • Dimarts 19 d’agost, seu de la Personería de Derechos Humanos de Bogotá: intervenció en la ponència principal sobre la funció dels acords internacionals en l’enfortiment de la cooperació entre les defensories locals, incidint en els aspectes més innovadors de la tasca de la Sindicatura dels darrers quatre anys. Posteriorment, en una taula rodona, es van plantejar reptes d’afectació comuna, per als quals es poden cercar solucions col·laboratives: per exemple, els desafiaments que suposa la intel·ligència artificial per a les defensories. Sobre aquest punt, es va exposar el contingut del projecte europeu iDEM, en el qual participa la Sindicatura. Pots mirar la intervenció sencera en aquest vídeo (en castellà; a partir del minut 25:30).
  • Dimecres 20 d’agost, seu de la Defensoría del Pueblo de Colombia: conferència sobre la importància del dret a la ciutat, amb apunts sobre el cas de Barcelona. La Sindicatura va poder conèixer les primeres aproximacions que s’estan fent d’aquest dret a Colòmbia. Es va establir un acord per establir una estratègia per fer conèixer de manera més efectiva l’existència i la tasca de les defensories a la ciutadania estrangera que resideix als respectius territoris, mitjançant diferents delegacions consulars.

Segons Bondia, “la valoració final ha estat molt positiva, ja que tots els actes han estat profitosos per intercanviar bones pràctiques, i hem planificat futurs projectes conjunts entre la Sindicatura i les defensories de drets colombianes amb les quals hem parlat. També hem pogut projectar el nostre rol i el d’AGOL com a actors indispensables en la construcció i la consolidació del dret a la ciutat i dels drets humans de proximitat”.   

Notícies

La Sindicatura demana que el servei de Bicing bloquegi de seguida les bicicletes que no van bé i que puguin ser un risc

Un ciutadà va patir una caiguda pel mal funcionament d’un dels vehicles, tot i que l’empresa municipal gestora ja n’havia rebut avisos de les deficiències. A més, no se’n va bloquejar l’ús fins l’endemà de l’accident, i se li va negar l’accés a l’informe tècnic de la bicicleta, malgrat tenir-hi dret. 

La defensoria de la ciutat considera en la seva resolució que la resposta del servei de Bicing per part de Barcelona de Serveis Municipals (BSM) a l’avís d’una avaria no va ser adequada, arran d’un accident succeït l’octubre de 2024.

Segons exposa el promotor de la queixa, va agafar una bicicleta elèctrica que en un principi li va permetre circular, malgrat uns sorolls estranys, fins que de sobte la roda del davant va quedar bloquejada. L’usuari del servei va caure a terra, i va patir abrasions a un genoll i a una mà. A continuació, va portar amb dificultats el vehicle a l’estació més propera, amb la roda encara bloquejada, i va trucar per notificar l’incident.

Com a resposta a la reclamació que va presentar, Pedalem, l’empresa contractista responsable del manteniment, informava que quedava desestimada perquè els registres no indicaven un mal funcionament i que, per tant, la culpa de la caiguda era del conductor. Aquest va demanar accés a l’informe tècnic sobre l’estat del vehicle, però se li va denegar reiterades vegades.  

La resposta de Barcelona de Serveis Municipals

L’empresa municipal gestora estableix que les persones usuàries han de comprovar el bon estat de tots els elements de la bicicleta. En cas que no sigui així, s’ha de retornar el vehicle a l’estació.

Hi ha diverses vies per avisar d’un mal funcionament de les bicicletes. Una és la notificació directa de la persona usuària. En aquest cas, el promotor de la queixa inicialment va considerar que podia circular però, després de l’accident, va comunicar-ho, tal com estableix el procediment.

Una altra via és el retorn reiterat de la mateixa bicicleta en un interval inferior a 3 minuts per diferents persones usuàries. Segons consta en els registres, a la vigília en 6 dels 17 usos la bicicleta es va deixar de nou al mateix punt d’ancoratge en menys d’un minut. Per tant, gairebé un terç de les persones usuàries van considerar que ja no funcionava bé. Uns dies abans i el mateix dia de l’incident, abans i fins tot després que aquest tingués lloc, altres persones usuàries van fer el mateix.

Pel que fa a la responsabilitat per danys del servei de Bicing, BSM va indicar que els abonaments anuals incorporen una assegurança que cobreix alguns casos, però no tots, com és el cas de les avaries dels vehicles, en què la titularitat i el manteniment recauen en l’empresa subcontractada Pedalem. Ara bé, això no significa que BSM pugui desentendre’s. Quan l’administració rep la reclamació, aquesta ha de pronunciar-se sobre la situació, ja que ha de supervisar la tasca de les empreses que contracta. Si no ho fa, incorre en responsabilitat subsidiària.  

Finalment, i sobre la petició del ciutadà de l’expedient en tràmit sobre l’estat del vehicle, l’empresa municipal va denegar l’accés per considerar que eren documents interns. Ara bé, en tant que persona interessada, sí que tenia dret a rebre’n una còpia, així com dels documents que en formen part. També l’empara la normativa de transparència i accés a la informació.

Les conclusions i les recomanacions de la Sindicatura

La Sindicatura de Greuges de Barcelona reconeix l’esforç i els recursos que BSM assigna per garantir un bon servei i que les bicicletes estiguin en bon estat. Ara bé, en aquest cas l’actuació no ha estat ajustada a dret ni eficaç, i emet en la seva resolució les conclusions i recomanacions següents :

  • La resposta l’avís d’avaria no va ser adequada, ja que, després que el ciutadà comuniqués la incidència, aquesta va continuar disponible, la qual cosa posava en risc les persones usuàries.
  • L’afirmació que els usos de la bicicleta van ser normals no és congruent amb els registres d’usos de dies anteriors i del mateix dia, tant abans com després de l’accident.
  • La persona usuària, per tant, no ha de carregar ni amb la culpa ni amb la responsabilitat dels danys derivats del mal funcionament de les bicicletes. L’ens responsable és Pedalem, però BSM té l’obligació de supervisar-ne la tasca.
  • La negativa de Pedalem a aportar la informació tècnica del vehicle va significar una vulneració dels drets del ciutadà que la va sol·licitar.
  • Per tot això, es recomana a BSM que garanteixi que l’empresa Pedalem bloqueja immediatament les bicicletes de les quals s’ha avisat que no funcionen bé; que s’implementin millores en el protocol de reclamacions; i que es revisi la manera com es tracten les peticions d’accés a la documentació i informació relativa a les bicicletes i al servei prestat.

Notícies

La Sindicatura demana implementar mecanismes per millorar la gestió del Servei de Teleassistència davant d’emergències generalitzades

L’actuació municipal no va ser prou eficaç en un cas d’una dona de 91 anys a qui se li va espatllar el botó del SAT, i que no es va solucionar fins al cap de gairebé dos mesos. També hi va haver manca d’informació a la família.  

Arran d’una queixa d’una ciutadana perquè a la seva mare, amb grau 1 de dependència i que ara té 91 anys, no li arranjaven l’avaria del botó del SAT, malgrat trucar-hi moltes vegades, la defensoria de la ciutat resol que s’han de prendre les mesures que calguin per garantir un servei de qualitat a les persones usuàries del servei.

En un informe remès per l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS), l’ens reconeix que no va donar resposta a la incidència en el termini establert i es disculpa per la demora en la resolució.

Què és el SAT i quin efecte hi va tenir l’apagada general

El servei de Teleassistència (SAT) permet comunicar de manera permanent situacions d’urgència de persones grans, amb discapacitat i/o dependència i, per tant, en situació de vulnerabilitat. El servei es presta a través de dues vies diferents: un terminal domiciliari, que estableix comunicació amb el centre d’atenció de teleassistència; i una unitat de control remot (conegudes com a “medalles”), que connecten amb el terminal.

Quan cal comunicar una incidència, des del telèfon 010 es facilita el contacte de l’empresa prestadora (935479200). Aquest protocol, a parer de la Sindicatura, és l’adequat, però en el cas que va motivar la queixa no va ser eficaç, una responsabilitat que recau en el servei que gestiona el SAT.   

L’apagada general va afectar el funcionament de la tecnologia d’aquest servei, ja que van augmentar molt el nombre d’incidències tècniques, fet que va dificultar la resolució de l’avaria en els terminis establerts.

Cal reconèixer la tasca que van fer les persones treballadores dels serveis públics durant aquells dies. Ara bé, a l’informe facilitat per l’IMSS no s’esmenten actuacions especials per abordar les incidències i demores que s’havien generat.

En el cas que va motivar la queixa, l’avís de la incidència va ser el 12 de maig, però no es va solucionar fins al 5 de juliol, és a dir, que van transcórrer vuit setmanes, gairebé dos mesos, un termini que excedeix notablement el que està establert.

La família no va poder disposar d’informació clara

Un dels fets exposats en la queixa era que quan es va notificar la incidència, se’ls va informar de diferents vies a seguir. Un cop van poder contactar-hi, la resposta va ser que hi havia molta gent en aquesta situació, i que la usuària tenia sort que el telèfon li funcionava, que en prenien nota i que ja ho resoldrien.

Des de la Sindicatura s’observa una manca d’informació clara a la família durant tot el procés, ja que no se’ls va facilitar un calendari de resolució, ni dades sobre el seguiment actiu que se n’estava fent.

Cal garantir que totes les persones afectades per una incidència disposin d’informació precisa sobre quan es resoldrà, un fet cabdal en l’organització en l’àmbit de les cures.

Les conclusions de la Sindicatura

Aquest cas, més enllà de l’incompliment dels terminis, pot generar dubtes sobre les prioritats establertes, atesa l’edat i la situació de dependència de la usuària, així com una manca de gestió activa de la incidència. També haurien calgut mecanismes de resposta més àgils i una comunicació més efectiva i propera, així com un control i seguiment del cas.

Tenint en compte tot això, la Sindicatura recomana en la seva resolució a la comissionada d’Acció Social que:

  • Es dissenyin dispositius i mecanismes per poder gestionar adequadament el SAT davant d’emergències generalitzades, si és que no s’ha fet.
  • Es prenguin les mesures correctores escaients per fer el seguiment de les condicions establertes, per tal de garantir que es presti un servei de qualitat.
  • Es garanteixi que les persones afectades per una incidència disposin d’informació precisa sobre el termini previst de resolució.

Notícies

El síndic intervindrà en diversos actes a Colòmbia sobre drets humans de proximitat

David Bondia

Concretament, David Bondia durà a terme quatre intervencions al llarg de dues setmanes d’agost:

  • Dimecres 13: Conferència magistral “La revolución de los derechos humanos emergentes. Posteriorment, hi haurà una sessió de preguntes oberta al públic. L’acte s’inscriu dins de l’especialització en drets humans i dret internacional humanitari de la Universitat Sergio Arboleda, on tindrà lloc (a la seu de Barranquilla), a les 10.00 h (hora local).
  • Dijous 14: Ponència a la taula rodona “Sembrar Justicia, Cultivar Territorios: Nuevas Rutas para la Reparación Social, sobre el valor de la justícia local, propera i transformadora, i el vincle amb els desafiaments contemporanis dels territoris en matèria de justícia restaurativa, cohesió social i participació ciutadana. A la Universitat Icesi (Cali), coorganitzat amb la Personería de Jamundí, a les 8.00 h (hora local).
  • Dimarts 19: Ponència principal al “Conversatorio sobre la función de los acuerdos internacionales en el fortalecimiento de la cooperación entre las defensorías locales en sus acciones en defensa de derechos humanos y proximidad y medioambientales”, organitzat per la Personería de Derechos Humanos de Bogotá. A la seu de la Personería, a les 9.00 h (hora local).
  • Dimecres 20: Conferència “La importancia del derecho a la ciudad: apuntes sobre el caso de Barcelona, sobre les garanties dels drets ciutadans i experiències de la sindicatura que es puguin replicar al context colombià. A continuació, hi haurà una taula rodona amb altres acadèmics. A l’auditori de la seu nacional de la Defensoría del Pueblo de Colombia, a Bogotà, a les 9.00 h (hora local).

Durant l’estada, també mantindrà reunions amb personeros (figura assimilable al síndic de greuges), com els de Barranquilla, Jamundí i Bogotà, i amb el Defensor del Pueblo de Colombia.

Des del març d’enguany, Bondia és també president de l’Alianza Global del Ómbudsperson Local (AGOL), que reuneix més de 100 òmbudspersons, mitjancers i mitjanceres i presidents i presidentes de comissions de Drets Humans de més de 10 països d’arreu del món. Del comitè directiu d’aquesta aliança en formen part també dues persones defensores colombianes, Miguel Ángel AlzatePersonero del Districte de Barranquilla (que participarà a l’acte del dia 13), i Martha Isabel GutiérrezPersonera Municipal de Jamundí (que organitza l’acte del dia 14).

La Sindicatura, un referent internacional

Aquesta és la segona vegada que la Sindicatura de Greuges de Barcelona duu a terme conferències a Colòmbia. L’estiu de 2023, va realitzar la intervenció inaugural del I Congrés Internacional sobre Drets Humans Emergents, a Bogotà.

Durant el mandat actual, la defensoria de la ciutat ha visitat també l’Uruguai, Mèxic, El Salvador, l’Argentina, Bèlgica i Itàlia, on el projecte de la Sindicatura ha generat molt d’interès. A més d’AGOL, la Sindicatura també participa en una altra institució global, l’International Ombudsman Institute.

Notícies

La Sindicatura recorda al Consorci d’Educació que s’ha d’assegurar que totes les escoles tinguin un projecte de convivència

El Consorci no té informació sistematitzada del percentatge de centres que han aprovat els plans, si aquests compleixen el contingut mínim establert, el seguiment i avaluació que se n’està fent o les mesures previstes en cas d’incompliment.

Les escoles han de ser espais segurs, ja que el dret a una educació integral inclou la protecció contra tota agressió física, emocional o moral de l’alumnat, i el respecte a la seva intimitat i dignitat personal. Les normes d’organització i funcionament de cada centre han d’incorporar mesures per promoure la convivència i els mecanismes i per prevenir i resoldre conflictes, sobretot el de la mediació. Per això, des del juny de 2021 cada centre ha de tenir un projecte de convivència

Per tal de conèixer-ne l’estat d’implantació, aquesta Sindicatura va decidir iniciar una actuació d’ofici, i va sol·licitar-ne informació al Consorci d’Educació de Barcelona (CEB).

Què són els projectes de convivència, i per què són cabdals? 

Aquests plans formen part dels projectes educatius de centre i han de reflectir les accions que l’escola desenvolupa per capacitar els alumnes i la resta de la comunitat educativa per a la gestió positiva dels conflictes. També s’hi inclouen les mesures i actuacions d’intervenció educativa en casos de conductes que perjudiquin greument la convivència. S’hi ha de recollir un contingut mínim:

  • El context del centre d’acollida en el projecte educatiu, amb els trets de l’escola i del seu entorn en relació amb els factors que poden incidir en la convivència.  
  • Una diagnosi de la situació de la convivència en el centre educatiu.
  • La formulació dels objectius específics i dels indicadors d’avaluació d’aquests.  
  • Les mesures (temporitzades) i els protocols de prevenció, detecció i intervenció. Els centres poden adaptar els protocols segons la seva realitat.

Disposar d’un projecte de convivència és essencial per millorar el clima escolar, i en conseqüència, s’afavoreix l’aprenentatge, es creen unes relacions interpersonals sanes, es generen entorns més segurs i s’ajuda a prevenir les violències. 

Obtenir la informació sol·licitada és inassolible, segons el CEB

La Sindicatura, dins de la seva missió de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques, i la seva facultat d’iniciar actuacions d’ofici i supervisar l’Administració municipal, va sol·licitar al CEB les dades següents:

  • Projecte de convivència: percentatge d’escoles que l’han implantat; quants compleixen amb el contingut mínim; mesures dels centres per fer-ne el seguiment i l’avaluació; actuacions previstes pel consorci en cas d’incompliment.
  • Comissions de convivència: nombre de centres que l’han constituït i n’han aprovat les normes de funcionament; l’organització i el funcionament (membres, procés d’elecció); actuacions previstes pel consorci en cas d’incompliment.

La resposta del CEB va ser que no disposen d’aquesta informació de manera sistematitzada. Obtenir-la implicaria una càrrega de treball inassolible, ja que les dades procedeixen de fonts diverses. L’ens recordarà als centres, a través del comunicat diari a les direccions, la normativa vigent i l’obligació de disposar d’un pla de convivència.

La Sindicatura de Greuges reconeix que, durant els últims anys, des del consorci s’han portat a terme mesures per a la millora de la convivència i per a la incorporació de l’enfocament restauratiu en els centres, així com programes per millorar-hi la igualtat, la diversitat, la comunicació entre l’escola i les famílies i la mediació. També faciliten a la comunitat educativa eines, manuals i protocols diversos sobre aquest tema.

Tot i això, cal recordar l’obligació de les administracions educatives, sobretot dels seus serveis d’inspecció, de vetllar pel respecte i el compliment de les normes reguladores del sistema educatiu i per l’aplicació dels principis i valors que s’hi recullen, i de comprovar que es disposa de la documentació obligatòria (com ara d’un projecte de convivència adient). L’Administració també ha de garantir que tots els centres disposin de les condicions que possibilitin un entorn de relació interpersonal basat en la igualtat, el respecte mutu, la salut i la convivència pacífica.

Les conclusions de la Sindicatura

Tenint en compte aquestes obligacions, l’actuació del CEB no ha estat eficaç ni ajustada a dret. En l’actuació d’ofici concloem que cal:  

  • Recordar al consorci que ha de ser diligent per garantir que totes les escoles disposin de totes les eines, la documentació i els protocols adequats per afavorir una bona convivència, i d’assegurar-se que els posen en pràctica.
  • Recomanar-li que intensifiqui i impulsi les actuacions de difusió i formació de tota la comunitat educativa que afavoreixin la convivència i erradiquin les violències.