Publica un nou informe amb 11 propostes per fomentar la inclusió de la perspectiva juvenil en l’elaboració de polítiques públiques locals.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha presentat l’informe “Adultocentrisme i polítiques públiques locals: percepcions i propostes juvenils”, en què s’analitza com viu el jovent la relació amb l’administració municipal i de quina forma millorar-la. Per fomentar la seva participació i combatre la desafecció de les noves generacions, aquest informe inclou 11 recomanacions.
Les propostes d’aquest informe aborden la necessitat d’una transformació per incloure la perspectiva juvenil durat tot el procés de creació de polítiques públiques, tant al punt de partida i disseny de les mateixes, com a la seva execució i avaluació.
Tanmateix, com conclou aquest estudi, l’adultocentrisme no se supera o s’elimina des de polítiques o iniciatives puntuals, sinó que requereix d’un canvi en les dinàmiques adultocèntriques existents. Per això, la Sindicatura proposa un nou marc d’actuació com un tot que únicament des de l’actuació coordinada i relacional en diversos àmbits podrà produir els canvis necessaris.
L’informe ha estat encarregat al Consell de la Joventut de Barcelona i coordinat per dos investigadors experts en la matèria.
La difícil relació entre persones joves i polítiques públiques
La relació entre les persones joves i les polítiques públiques ha estat situada recurrentment en el centre del debat públic, social i polític. La dificultat de les administracions per arribar al jovent, el sentiment de distància i desatenció envers les polítiques públiques per part del jovent o les diferents experiències negatives o insuficients que han viscut aquests en aquestes relacions són alguns dels punts més significatius que visibilitzen un cert trencament generacional.
És d’aquí d’on emergeix aquest estudi. Un estudi que busca comprendre com es materialitzen, es perceben i es viuen aquestes relacions amb les administracions públiques per observar la posició social i política que ocupa la joventut.
L’objectiu de l’estudi és doble. D’una banda, analitzar de quina manera es materialitza l’adultocentrisme en les polítiques públiques locals, escoltant i plasmant les experiències, les percepcions i els relats de les persones joves participants en la relació que tenen amb les polítiques públiques. Això permet, a banda d’escoltar les pròpies veus, analitzar quins efectes tenen les polítiques públiques per a ells i, com a conseqüència, entendre com són viscudes i interioritzades. També permet entendre com d’aquesta relació emergeixen posicions socials i polítiques diferenciades en funció de diferents condicionants interseccionals.
D’altra banda, produir marcs propositius de millora per incorporar una perspectiva juvenil no adultocèntrica dins les institucions locals.
Un estudi participatiu
Per comprendre les posicions que ocupen les joventuts en relació amb les polítiques públiques, aquest estudi ha fet servir una metodologia participativa, amb grups de discussió amb suficient pluralitat i diversitat de perfils per tal d’aconseguir visions i relats heterogenis. Els grups es van idear sobre dos eixos transversals: un eix d’edat i un eix interseccional, per donar espai a veus que sovint queden més invisibilitzades.
D’aquesta manera, per l’eix d’edats es van crear grups de joves de 16 a 18 anys, de 24 a 28 anys i de 30 a 35 anys, amb entre cinc i set participants a cadascun. Per l’eix interseccional, es van crear grups de joves associats, de joves racialitzats i de joves d’identitats dissidents, amb cinc participants a cadascun.
La participació del Consell de la Joventut de Barcelona en tot el procés va tenir un paper protagonista i crucial. Les dinamitzadores van ser les encarregades d’escollir les persones participants de cada grup i també de fer la tasca de contacte i convocatòria i de gestió de cada sessió.
Combatre la desafecció institucional
Les polítiques de joventut a Barcelona i arreu del país han posat un èmfasi molt especial en la participació de la joventut. En canvi, però, la sensació de les generacions joves és que la seva veu és menystinguda i les seves demandes no són prioritzades. I una prova d’aquest argument és la posició marginal que encara ocupen les polítiques de joventut i l’escassa prioritat en l’agenda política de les necessitats i demandes de la gent jove.
La millor manera de combatre el descontent i la desafecció institucional de la joventut és fent polítiques per a la joventut. La incorporació d’una perspectiva juvenil a les polítiques públiques que reconegui la petjada de l’adultocentrisme, canviï dinàmiques institucionals i prioritats polítiques és imprescindible per fer aquest canvi.
Una mirada juvenil i interseccional
Per aconseguir la inclusió de les noves generacions, és necessari incorporar una perspectiva juvenil no adultocèntrica que sempre estigui acompanyada d’una mirada interseccional. La joventut no és una entitat sòlida i específica que actua i es mou per qüestions comunes. Per tant, si no s’atén la seva diversitat, se seguiran invisibilitzant les diferents posicions, marginalitats i opressions que afecten a les diferents persones joves.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha assenyalat anteriorment la importància d’aplicar una mirada interseccional en la defensa dels drets de la ciutadania per ser conscients de la multiplicitat de discriminacions i opressions que experimenten les persones segons les diferents capes d’opressió a les que s’enfronten, com es va recollir a l’Informe Anual 2022 de la Sindicatura de Greuges de Barcelona.
Conclusions de l’informe
L’estudi s’ha articulat a través de dos blocs. El primer fa referència a les percepcions i experiències que tenen les persones joves participants sobre les polítiques públiques. A continuació, l’estudi s’ha centrat a analitzar l’accés (i les diferents possibilitats d’accés) a les polítiques públiques per part de la joventut. I al segon bloc, totes aquestes situacions han estat abordades també de forma temàtica en relació amb tres eixos: el dret a la participació, la seguretat vital i l’emancipació i el dret a l’espai públic.
Ha aparegut amb força la percepció generalitzada que l’administració i les institucions són quelcom extremadament burocratitzat. Un excés de burocràcia que se centra en la utilització de llenguatges i procediments que generen dificultats de comprensió per a les persones joves i també la no adaptació a les realitats juvenils tant temporals (quant a horaris d’atenció, per exemple) com de coneixement dels processos (sentiments de distància, menysteniment, excés de requisits o de processos, entre d’altres). Específicament, en molts dels grups es vincula aquest excés de burocratització a un cert envelliment de les institucions. Un envelliment que va vinculat tant al perfil de les persones que hi treballen com a la centralitat que hi ocupen les qüestions vinculades als adults davant les vinculades als joves. Tot plegat desemboca en la generació d’un imaginari que les institucions són quelcom fet per i per als adults.
Finalment, tot això desemboca també en una percepció compartida que el resultat de les polítiques públiques dirigides a la joventut o, dit d’una altra forma, els resultats de les relacions entre joves i institucions és parcial, insuficient i no resol de forma completa les seves necessitats.
Aquest informe també ha posat de manifest la posició marginal que encara ocupen les polítiques de joventut en el nostre context i l’escassa prioritat en l’agenda política de les necessitats i demandes de la gent jove. Per tant, cal reivindicar la centralitat de les polítiques dirigides a les persones joves i en particular les que tenen un impacte més gran sobre les seves transicions.
11 propostes per incloure la perspectiva juvenil
L’estudi conclou amb el llistat de propostes que planteja la Sindicatura de Greuges de Barcelona. Aquestes són:
- Impulsar un nou pacte intergeneracional: Amb voluntat política i social, s’ha de treballar en un acord per posar les bases sota les quals incloure la perspectiva juvenil. El pacte hauria d’identificar els efectes de l’adultocentrisme en les institucions i en les oportunitats de la gent jove, emmarcar els fonaments de la perspectiva juvenil en les polítiques públiques i posar les bases per al seu desenvolupament.
- Formar a treballadores i representants institucionals sobre interseccionalitat, adultocentrisme i perspectiva juvenil: És necessària una formació a treballadors i representants de les administracions que contribueixi a aclarir conceptes, compartir la visió de les persones joves i sensibilitzar sobre algunes dinàmiques molt integrades i invisibilitzades de l’adultocentrisme a les institucions.Una formació transversal tant als diferents àmbits i departament d’actuació de l’administració, com als diferents nivells de responsabilitat en les treballadores i càrrecs públics.
- Dotar d’una estructura política i tècnica, pròpia i alhora transversal, a les polítiques de joventut (regidoria i comissió interdepartamental): Aquesta voluntat política ha d’anar acompanyada d’una regidoria específica amb un vincle orgànic directe amb Alcaldia i una Comissió Interdepartamental de Perspectiva Juvenil de caràcter polític amb el lideratge de la regidoria de joventut i d’alcaldia que garanteixi la incorporació de la perspectiva juvenil a tots els àmbits que afecten la vida de les persones joves.
- Prioritzar les polítiques de suport a la joventut i les seves transicions i incrementar-ne el pressupost: El treball de camp d’aquesta recerca ha fet evident que la desatenció de les necessitats i demandes de la joventut també és percebuda per la gent jove, cosa que alimenta el cercle viciós de l’allunyament entre joventut i institucions democràtiques. Cal posar en primer pla les necessitats de la gent jove, molt especialment en les polítiques d’educació, treball i habitatge, amb un increment significatiu del pressupost a aquelles polítiques orientades a la joventut.
- Integrar les veus de les persones joves a través dels seus propis espais de participació: Cal posar més esforç per obrir les institucions al que està passant al carrer, i no tant per generar espais i plataformes de participació ad hoc, i procurar que les persones joves s’hi acostin. Les institucions han d’entendre que les formes més espontànies de participació i mobilització social de la joventut són també espais d’expressió democràtica que poden orientar les polítiques públiques.
- Acomodar els espais de participació institucionals i fer-los significatius: S’ha de realitzar una transformació interna dels espais de participació i diàleg proposats i impulsats des de les pròpies administracions. És necessari, a través de la formació proposada en el primer punt, acomodar els espais a les realitats juvenils i adoptar nous formats interns que els facin més amables i s’allunyin de la reproducció de pràctiques o dinàmiques adultocèntriques.
- Informar sobre les polítiques i serveis a través de canals específicament juvenils: portal jove de finestreta única digital, punts d’informació juvenil i informació proactiva: Hi ha la percepció que la informació sobre serveis i prestacions no arriba per canals públics i evidents, sinó que normalment es fa a través de canals i contactes personals i informals. Es va valorar positivament als grups de treball la possibilitat de crear un portal digital personalitzat on centralitzar les diverses polítiques dirigides a la joventut i fomentar una informació proactiva de serveis i oferta de polítiques pública. Cal promoure un tipus d’informació proactiva de l’oferta de polítiques públiques per a col·lectius específics.
- Promoure la universalització dels serveis i prestacions de suport a les transicions juvenils: Les persones joves identifiquen les polítiques associades a les transicions juvenils (suport als estudis, facilitats d’accés al mercat laboral o accés a l’habitatge) com les més rellevants i que tenen més impacte sobre les seves oportunitats. En el nostre entorn les transicions juvenils han estat sovint oblidades per les polítiques públiques i han deixat tota la responsabilitat de suport a les famílies. Això fa que les oportunitats i estratègies de transició estiguin molt condicionades per la família d’origen i que s’alimenti una dinàmica de reproducció intergeneracional de les desigualtats.
- Rejovenir de l’Administració: Cal proposar-se actuar per rejovenir l’administració i facilitar la identificació de la joventut amb les institucions. Per això, cal buscar estratègies amb els agents socials per facilitar l’accés a llocs de treball de l’administració i la promoció de persones joves a través, per exemple, de places específiques, de la millora de la informació sobre ofertes i borses de treball, de la inclusió de criteris d’edat en determinades convocatòries, etc.
- Establir una estratègia d’avaluació de la perspectiva juvenil a les polítiques públiques: Més enllà de l’adopció de mesures concretes, cal mantenir una visió global de la situació de la joventut i de l’aplicació d’aquesta perspectiva. Cal partir, d’entrada, d’una diagnosi de la situació de la joventut. I que aquestes diagnosis estiguin més vinculades a la voluntat de transformació de les condicions de vida i oportunitats dels joves i de les polítiques que els afecten.
Posar en marxa un sistema d’indicadors sobre la perspectiva juvenil en les polítiques públiques: Aquests indicadors han de mesurar aspectes vinculats tan a la situació de les persones joves i com a les polítiques que els afecten. Els indicadors han de posar èmfasi en les situacions de discriminació adultocèntrica des d’una lògica interseccional. També cal que recullin el grau de compliment dels compromisos adquirits.
