Autor: Pablo
Arran d’un queixa per les molèsties que causen les aturades perllongades, i amb el motor en marxa, dels busos de la línia H6 a la parada d’origen-final Metro Onze de Setembre, al c. Pare Manyanet (Sant Andreu de Palomar), la defensoria de la ciutat demana en la seva resolució que es garanteixi el dret al descans veïnal.
Aquesta situació, que es manté des de 2022, contravé l’Ordenança de medi ambient municipal, que estableix que “llevat de situacions de congestió de trànsit, està prohibit que els vehicles aturats o a altres espais públics romanguin amb els motors en marxa durant més de dos minuts”.
El motiu principal de la queixa és el soroll que se’n deriva, però també hi ha una clara afectació sobre la contaminació atmosfèrica i, per tant, sobre el dret al medi ambient. A l’àrea metropolitana, els índexs de pol·lució, que tenen una clara relació amb el trànsit rodat, continuen per sobre del que recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS), si bé hi ha una tendència descendent.
En el cas del bus H6, l’ens que ha de fer complir l’Ordenança és Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). L’entitat assegura que ja ha detectat el problema i que ha dut a terme diverses mesures per fer-hi front:
- reunions periòdiques a la cotxera per recordar a les persones conductores l’obligació de complir l’Ordenança i apagar els motors;
- posada en coneixement al personal de conducció de les queixes sobre aquest fet;
- reforç dels avisos des del Centre de Control de Bus;
- explicació en les reunions de formació i reunions telemàtiques;
- advertiment verbal a la persona conductora que ha comès la infracció.
De moment, no consta que s’hagi tramitat cap expedient sancionador ni disciplinari contra aquesta conducta, ja que, segons TMB, no hi ha cap prova que ho acrediti. Atès l’anterior, el temps que dura la situació i la reiteració de la infracció, les accions preventives de l’entitat per fer complir aquesta normativa no han estat eficaces.
De fet, la Sindicatura ja ha rebut diverses queixes per les molèsties causades per les persones conductores de bus per aquest mateix motiu. La darrera es va publicar al novembre, i afectava la línia 59, en la parada d’origen-final ubicada a la gran via de Carles III, 101 (Districte de les Corts). Una de les conclusions d’aquella resolució era la recomanació a TMB que renovi la flota d’autobusos, i que aposti per vehicles menys contaminants i més silenciosos, un punt sobre el qual es torna a incidir en la resolució relativa a la línia H6.
Altres resolucions recents per contaminació acústica derivades del transport públic van ser aquest febrer, pel soroll que generava l’ascensor de la parada de metro Maragall i el generador a la parada de metro Clot, i l’octubre passat, per les molèsties que causa una estació de Bicing al Districte de Sarrià – Sant Gervasi.
És per tot això que la Sindicatura de Greuges de Barcelona conclou que l’actuació de TMB no ha estat ajustada a dret, amb una clara afectació al dret al descans de la ciutadania, i recomana a Transports Metropolitans que:
- elabori un pla d’acció per evitar que els conductors i conductores de la línia H6 mantinguin els motors engegats més de dos minuts a la parada d’origen-final Metro Onze de Setembre
- valori la possibilitat de fer una acció coordinada amb la Guàrdia Urbana per denunciar aquestes infraccions
En un congrés que té lloc a París i a Angers, els membres d’AGOL han votat per unanimitat la candidatura encapçalada per David Bondia. Aquesta institució reuneix més de 100 òmbudspersons (figura assimilable al síndic de greuges), mediadors i mediadores i presidents i presidentes de comissions de Drets Humans de més de 10 països d’arreu del món.
Bondia substitueix en la presidència a Ismael Rins, Secretari Tècnic de la Federació Iberoamericana de l’Òmbudsperson. El nou comitè directiu d’AGOL està format també per Miguel Ángel Alzate, Personero del Districte de Barranquilla (Colòmbia) i Martha Isabel Gutiérrez, Personera Municipal de Jamundí (Colòmbia), que n’ocupen les vicepresidències; Claudia Bard, Defensora del Poble de Chubut (Argentina), que n’és la tresorera; i Susana Méndez, presidenta de la Comissió Estatal de Drets Humans del Estat de Nuevo León (Mèxic), a la secretaria. Els seus objectius són, entre d’altres, els següents:
- promoure el dret a la ciutat com a eix central, aportant recursos a totes les defensories perquè facilitin que tothom gaudeixi d’entorns urbans inclusius, segurs i sostenibles.
- defensar els drets humans de proximitat per poder garantir que les necessitats bàsiques de la ciutadania estiguin cobertes, així com el dret a una vida digna de ser viscuda
- potenciar l’associació de noves defensories, sobretot a Europa. També establir aliances amb institucions locals, regionals i globals, així com amb universitats i organitzacions especialitzades
- adaptar les estratègies de l’entitat a desafiaments cabdals a escala global, com el canvi climàtic, la migració i la digitalització, des d’una perspectiva de drets humans
La Sindicatura de Greuges de Barcelona, un referent internacional
El IV Congrés d’AGOL, que se celebra conjuntament amb el III Congrés de Médiateurs, reuneix experts i professionals, amb diverses ponències entre aquest dilluns, 10 de març, fins demà divendres, 14. El Síndic de Greuges de Barcelona ha participat com a orador en la taula rodona “Les mediacions i els conflictes d’ús de l’espai públic”, sobre com garantir el lleure, la convivència i la seguretat.
Al novembre, el fins ara president d’AGOL, Ismael Rins, va visitar Barcelona en el marc de l’acte Aliances per defensar drets humans de proximitat, en el qual també va participar la Sindicatura de la capital catalana. També van visitar la ciutat diverses defensories d’arreu del món durant el 2024.
Durant el mandat actual, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha visitat l’Uruguai, Colòmbia, Mèxic, El Salvador, l’Argentina, Bèlgica i Itàlia, on el projecte de la defensoria de la ciutat ha generat molt d’interès. A més d’AGOL, la Sindicatura també participa en una altra institució global, l’International Ombudsman Institute.
Des de la defensoria de la ciutat s’insta l’Ajuntament a fer complir la normativa de circulació i estacionament als vehicles d’un “supermercat fantasma” de Glovo, locals no oberts al públic i dedicats a l’emmagatzematge i al repartiment a domicili d’aliments. A més, l’establiment, ubicat al carrer de la Marina 90-96, no pot exercir el repartiment a domicili, segons la regulació vigent.
Afectacions veïnals per l’ús irregular de l’espai públic
De fet, ja al 2021 el Districte de Sant Martí va obrir diversos expedients disciplinaris en què s’acreditaven diverses de les molèsties que han motivat aquesta resolució:
- Motos aparcades a la vorera i fent ús d’un gual del qual l’empresa no és titular
- Camions aturats al carril bus, fent tasques de càrrega i descàrrega de mercaderies, del qual se’n derivava a més un soroll elevat i el deteriorament del paviment
- Repartidors circulant en bicicleta per la vorera, sense respectar la distància de seguretat amb les persones vianants
- Utilització permanent d’una rampa que afecta les persones amb discapacitat visual
La Guàrdia Urbana exposa que va impulsar diverses actuacions i sancions, ja que coneixia les queixes. El Districte, per la seva banda, admet que es va tractar aquest assumpte a la Taula de Mobilitat, però que no es va adoptar cap mesura en considerar que era un tema d’ús de l’espai públic. Els expedients disciplinaris es van arxivar al·legant que les infraccions s’havien corregit.
Finalment, i arran de les queixes veïnals, es va substituir el gual en desús per una plaça verda d’estacionament. Les motocicletes de Glovo, però, continuen fent servir l’espai, tot i que està reservat per als vehicles dels residents. No consta que el personal de vigilància de l’àrea verda, de Barcelona de Serveis Municipals SL (B:SM), hagi fet cap denúncia. La Sindicatura ja s’ha pronunciat diverses vegades sobre la necessitat que les voreres estiguin lliures de motocicletes, i les greus afectacions al dret a la mobilitat i a l’espai públic de les persones vianants que suposa. La darrera resolució en aquest sentit va ser de juliol de l’any passat.
Activitats fora de normativa que el Districte no ha sancionat
En els expedients disciplinaris de 2021 el Districte va detectar també que el local no disposava de la documentació requerida, que tenia l’assegurança de responsabilitat caducada i que exercia activitats fora de la seva llicència, com la cocció de pa i brioxeria i la preparació de sucs. Dos anys després, es va constatar que aquesta darrera infracció persistia. A més, el titular de la llicència no coincidia amb el de l’entitat que realitzava l’activitat.
El 2023 l’Ajuntament va regular les activitats vinculades al repartiment a domicili amb un pla d’usos específic. A partir de llavors, els magatzems d’aliments de més de 400m2, com és aquest cas, no poden incloure el repartiment a domicili, llevat de certes àrees industrials de la ciutat. Per tant, aquest local de Glovo hauria d’haver cessat l’activitat de repartiment a domicili. A més, el Districte hauria d’haver vigilat que es fes complir la normativa, i no consta que hagi tramitat procediments sancionadors.
Per tant, aquesta Sindicatura conclou que les actuacions del Districte de Sant Martí, de l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Convivència i B:SM no s’ajusten a dret ni han estat eficaces, i que no s’ha respectat el principi de bona administració. Més específicament, es considera cabdal que:
- s’inspeccioni aquest local de Glovo, i es verifiqui i garanteixi que l’activitat de repartiment a domicili ha cessat, adoptant mesures coercitives, si s’escau, així com revisar les mesures de seguretat del local;
- la Guàrdia Urbana i B:SM, en qualsevol cas, actuïn per assegurar que els vehicles compleixen la normativa de circulació i estacionament, tant per a les motocicletes a la vorera i a l’àrea verda com per als camions que fan tasques de càrrega i descàrrega en carrils bus, i que se sancionin les infraccions.
Imatge: Promotor de la queixa
Davant l’increment de residus en la xarxa de clavegueram, amb el greu cost mediambiental que suposa quan aquesta es desborda i s’aboquen aigües sense tractar al mar, la Sindicatura de Greuges de Barcelona apel·la en la seva resolució al civisme de la ciutadania. Així mateix, l’Ajuntament, si bé actua de manera adequada en aquest àmbit, ha de reforçar les campanyes específiques.
Els residus impropis són tots els que es dipositen als sanitaris de forma incorrecta, és a dir, qualsevol element sòlid que no sigui paper higiènic. Tota la resta estan prohibits per la normativa. Un dels més comuns i que genera estralls en els ecosistemes aquàtics són les tovalloletes humides. N’hi ha d’altres que no generen impacte visual però són igualment molt nocius, com els microplàstics o els productes farmacèutics i cosmètics.
Atès que la xarxa de clavegueram és unitària, és a dir, que es barregen les aigües residuals i les pluvials, aquests residus acaben al mar quan hi ha episodis forts de pluges. L’Ajuntament aplica mesures reactives, com un servei d’embarcacions que recullen els residus que suren en les aigües del litoral, i un altre amb brigades de neteja manual que treballen a la sorra i als espigons, però només durant uns mesos a l’any, coincidint amb la temporada de bany.
És per tot això que es considera cabdal que la ciutadania tingui una comportament corresponsable, que faci una gestió correcta dels residus en l’espai públic i que utilitzi els serveis de sanejament de manera adient, ja que, a més del dret, també hi ha el deure a la ciutat.
Avaluació de les campanyes de foment del civisme
A més de les mesures específiques de recollida de residus, l’Ajuntament també treballa en campanyes de conscienciació, algunes centrades en platges i altres amb una visió més amplia de ciutat, per reduir les conductes incíviques. Algunes d’aquestes campanyes són les següents:
- “A la platja, RESPECT!”, que promou la cura i neteja de les platges.
- Residu zero, “El millor residu és aquell que no es genera”, que sensibilitza sobre la necessitat de fer servir gots reutilitzables.
- “El mar comença aquí”, que posa el focus en el que es llença pels embornals del clavegueram, com burilles o petits plàstics que poden anar a parar al mar.
També hi ha el programa “Acció de platges”, que fomenta els usos propis del litoral; la senyalització “Benvinguts a la platja”, amb plafons que n’informen del valor ambiental; i el Centre de la Platja, un equipament de promoció ambiental i d’informació.
Des de la Sindicatura de Greuges es recomana a l’Àrea d’Urbanisme, Transició Ecològica, Serveis Urbans i Habitatge que continuï duent a terme aquesta mena de campanyes i, atès el nombre d’iniciatives existents, que n’avaluï l’efectivitat.
A banda d’això, l’actuació municipal és adequada amb l’objectiu d’aconseguir una reducció dels residus impropis en el cicle de l’aigua i, en un sentit més genèric, vetllar per un hàbitat lliure de qualsevol tipus de contaminació i, per tant, defensar el Dret al Medi Ambient.
Conèixer el que passa als barris a través del veïnat
Aquesta resolució parteix d’una actuació d’ofici, després d’una visita al barri de la Barceloneta en el marc del Programa “A Peu de carrer”. Allà, la Confraria de Pescadors va posar en coneixement de la defensoria el problema dels residus impropis. Aquest programa justament té l’objectiu de conèixer allò que passa a la nostra ciutat i en cadascun dels 73 barris, a través dels qui millor els coneixen.
El conveni de col·laboració amb Aigües de Barcelona (Agbar) i el protocol de col·laboració amb el Consell Tributari de la ciutat, firmats tots dos la setmana passada, permetran abordar de manera més idònia les queixes que rep la defensoria vinculades amb els assumptes que gestionen aquestes dues entitats.
Un acord que té en compte les situacions de vulnerabilitat
Pel que fa a l’acord amb Agbar, s’ha establert per assegurar una gestió eficient i transparent de les sol·licituds d’informació i de les queixes, que garanteixi que la persona afectada rep una resposta adequada. Quan la Sindicatura rebi una reclamació que calgui traspassar, es registrarà com a queixa i, si es disposa de l’autorització de la persona usuària, es farà arribar a l’Assessor del Client de l’empresa. Si no s’ha donat el consentiment, la defensoria farà arribar la reclamació a modus informatiu i sense fer constar les dades que permetin la identificació de les persones usuàries.
El conveni, que es va signar el passat dimecres 12 de febrer, també inclou un apartat per fer front a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. Així, es preveu que si una persona titular d’un contracte de subministrament demana empara a la Sindicatura per un tall d’aigua fruit d’un impagament, la persona usuària del servei podrà demanar que se suspengui l’ordre de tall fins que Agbar corrobori amb serveis socials la seva situació de vulnerabilitat. Si es comprova aquest fet, se suspendrà el tall d’aigua i se n’informarà a la Sindicatura. Si ho desitgeu, podeu llegir el conveni complet.
Ara bé, les possibilitats de col·laboració entre la Sindicatura i aquesta entitat, que presta el servei d’aigües a la ciutat, van molt més enllà, atesa la diversitat de queixes que arriben a la defensoria. A principis d’any, unes planxes metàl·liques en una calçada de La Sagrera (Districte de Sant Andreu) provocaven molèsties al veïnat quan els vehicles hi passaven per sobre. El Síndic de Greuges s’hi va desplaçar de seguida i poc després Agbar, propietària de les planxes, les va retirar.
Mecanismes de coordinació en l’àmbit tributari
El dijous 13 de febrer es va signar el protocol de col·laboració amb el Consell Tributari de Barcelona. Així, s’estableixen unes bases de col·laboració per simplificar i reduir el temps de tramitació de les queixes en l’àmbit tributari.
El Consell Tributari és un òrgan de l’Ajuntament de Barcelona especialitzat en matèria de gestió, recaptació i inspecció dels ingressos de dret públic. La seva funció principal és dictaminar les propostes de resolució dels recursos i reclamacions contra els actes d’aplicació dels tributs i preus públics, i de recaptació d’aquests i d’altres ingressos de dret públic que pertanyin a la Hisenda municipal.
Aquest protocol fixa uns mecanismes de coordinació entre ambdues institucions per tal que cadascuna actuï dins del seu àmbit de competències. L’objectiu és establir mecanismes i processos que serveixin per optimitzar la qualitat i oferir un millor servei a la ciutadania. Si ho desitgeu, podeu llegir el protocol complet.
Un compromís ferm amb la qualitat del servei públic
Tots dos acords reflecteixen el compromís ferm de la Sindicatura de Greuges de Barcelona amb el dret a una bona Administració. Aquest dret té com a finalitat última prestar un servei públic de qualitat, que permeti respondre de manera àgil, eficaç i entenedora a les necessitats plantejades per la ciutadania. Per tal d’assolir-ho, és cabdal, entre altres coses, la coordinació amb altres entitats, si s’escau amb convenis i acords de col·laboració.
De fet, en el seu Informe Anual 2023, el darrer publicat, des de la defensoria s’insistia, dins de les propostes de millora, en la necessitat d’agilitzar el funcionament de l’Administració municipal, i d’establir canals de comunicació que vetllin per garantir la qualitat de la informació que es dona a la ciutadania.
Des de la defensoria de la ciutat s’insta al Districte de Ciutat Vella a comprovar si les 388 llicències d’Habitatges d’Ús Turístic (HUT) atorgades de manera fraudulenta entre el 2005 i el 2007 són nul·les de ple dret. També es plantegen solucions complementàries per assegurar el dret a l’habitatge de tota la ciutadania.
El 2005 la proliferació d’aquesta mena d’habitatges i les queixes veïnals van portar el consistori a aprovar un Pla Especial per prohibir que se n’obrissin més en aquest districte. Ara bé, el pla sí que permetia que continuessin fent-ne un ús turístic si ja havien estat desenvolupant aquesta activitat anteriorment, tant sols tramitant una llicència municipal urbanística de canvi d’ús. El consistori va rebre llavors 675 sol·licituds, i es va elaborar i aplicar un protocol per agilitzar i simplificar-ne la tramitació. Una sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona de 2020 va acreditar que 388 es van concedir de manera il·legal, en alguns casos fins i tot falsejant documents que es requerien, com cèdules d’habitabilitat.
Tot i les mesures específiques del consistori, com el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments d’Ús Turístic (PEUAT), aprovat el gener de 2022, la realitat és que el nombre de llicències per fer canvis d’ús en pisos residencials ha augmentat. No ha estat fins al juny de 2024 que l’Ajuntament va anunciar la fi dels habitatges d’ús turístic l’any 2028, i que no crearà noves llicències, en aplicació d’un decret llei autonòmic. La mesura afectarà els 10.000 habitatges d’ús turístic que hi ha actualment a la ciutat, que tornaran al mercat de lloguer o de compra de Barcelona.
Des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona es considera, però, que calen mesures complementàries per fer efectiu aquest anunci i afavorir, de manera urgent i definitiva, el dret a l’habitatge de tothom.
Impedir la transmissibilitat de les llicències
Una és que no es permeti el traspàs de les llicències dels habitatges d’ús turístic entre particulars en cap cas. Mig any després de l’aprovació del pla especial, en què s’establia que les llicències no eren transmissibles, l’Ajuntament va fer-ne una interpretació que restringia aquesta limitació només a les noves que es demanessin.
L’Ajuntament al·lega que deixar sense efecte aquesta interpretació generaria peticions de responsabilitat patrimonials de la ciutadania afectada. Però des d’aquesta Sindicatura considerem que la no transmissibilitat de totes les llicències (les anteriors al PEUAT i les noves) s’ajusta millor a la finalitat de salvaguardar el dret a l’habitatge i no suposa cap contradicció normativa.
Revocació per incompliments reiterats i problemes de convivència
Una segona recomanació és revocar totes les llicències d’allotjaments que presentin incompliments reiterats. Caldria en aquest cas tramitar procediments sancionadors que, una vegada siguin ferms per les infraccions detectades, en faran possible la revocació.
El consistori, que només actua en cas de denúncies o per alguna campanya específica, assegura que no disposa de suficients recursos per verificar les llicències, ja que actualment en són més de 10.000 de legalitzats. Des d’aquesta institució considerem que, en virtut dels compromisos polítics manifestats públicament, s’hauria de prioritzar les revisions d’aquestes llicències.
També cal recordar que tot sovint aquests allotjaments generen problemes de convivència i d’incivisme. La queixa que ha generat l’actuació de la Sindicatura ha estat justament pel cas d’una finca d’ús turístic en què, durant la pandèmia de la covid-19 i les restriccions que es van aplicar, es va estar llogant per a festes i celebracions. L’Ajuntament disposa d’un formulari específic per a queixes vinculades amb habitatges d’ús turístic sense llicència, o per notificar sorolls o aldarulls.
És per tot això que des d’aquesta institució continuarem insistint en la necessitat de preservar els habitatges de Barcelona per a l’ús habitual i permanent, fet que no menysté la garantia d’un turisme sostenible i equilibrat a la ciutat. Més enllà de les revisió dels 388 expedients esmentats, recordem a Alcaldia el deure de complir amb els compromisos anunciats pel que fa a la preservació de l’ús residencial dels habitatges, per la qual cosa s’han d’implementar totes les mesures necessàries per dur a terme una actuació ferma i decidida en aquest assumpte.
Des de la defensoria de la ciutat s’empara el nou model del SAD de proximitat (“superilles socials”), amb diferents professionals que coneixen els casos i s’organitzen per atendre’ls de forma personalitzada i continuada. Això ha de permetre millorar l’atenció a les persones i optimitzar els recursos, afavorint la coordinació i potenciant el treball amb la comunitat. Ara bé, també es considera que cal incidir i millorar la manera com es produeix el canvi de professional d’atenció directa en la transició del model anterior de SAD al nou de proximitat.
En el procés de canvi de model, les persones ateses son informades que se’ls canvia la persona professional d’atenció directa pel nou equip. Està previst que pugui haver-hi situacions excloses a aquests canvis de professional.
La Sindicatura va començar una actuació d’ofici arran de diversos casos en què persones usuàries i les seves famílies havien manifestat el malestar pels canvis de professional aplicats amb la incorporació al SAD de proximitat. Aquests canvis podien generar a les persones usuàries en situacions de fragilitat, desorientació i inseguretat, així com un trasbals en l’entorn familiar cuidador, en el procés d’adaptació.
En alguns casos, com el d’una persona amb autisme sever i un 82% de discapacitat reconeguda, el canvi de les persones cuidadores s’havia fet de manera unilateral i sense tenir prou en compte la situació i les possibles conseqüències, segons constava en la queixa.
Impacte dels canvis de professionals
Per a moltes persones usuàries del SAD, el i la professional d’atenció directa no només realitza tasques assistencials, sinó que també esdevé una figura de confiança i de suport emocional, clau per a la seva quotidianitat. Per tant, els canvis sobtats poden afectar-ne la qualitat de vida, amb modificacions de les seves rutines i alteracions del seu estat emocional o desorientació, especialment per a les persones amb situacions de més fragilitat. És fonamental que es minimitzi l’impacte negatiu del canvi de professional del SAD:
- Mantenint la mateixa persona professional en casos predeterminats.
- En els casos en què no es pugui mantenir i hi puguin intervenir criteris d’excepcionalitat, caldria implementar una transició més progressiva.
Criteris poc clars en l’aplicació de les exclusions
En el nou model, les persones professionals referents dels centres de serveis socials són les encarregades de valorar quins són els casos que s’han d’excloure dels canvis de professional d’atenció directa. Inicialment s’havia previst que hi haurien unes instruccions internes que fixessin els criteris, però s’han portat a terme canvis sense que existissin aquestes instruccions (en els quals l’Ajuntament està treballant). Una part d’aquestes valoracions professionals corresponen a l’àmbit tècnic, però cal que es disposi d’uns criteris previs que possibilitin un tracte equitatiu i just per a la ciutadania..
Transparència i dret a la informació
No s’ha garantit prou aquest dret, fet que pot deixar a les persones usuàries en situació d’indefensió davant una actuació amb la qual poden estar en desacord, ja que desconeixen els criteris existents, si s’han aplicat de forma correcta, o on poden acudir per proporcionar noves informacions.
Si s’amplia el nou model a altres territoris, la comunicació dels canvis ha d’oferir més garanties, i s’han de cercar fórmules que posin de manifest el compromís municipal amb la transparència. S’haurien de publicar els criteris generals a tenir en compte, i que la concreció de cada cas pugui facilitar-se a les persones usuàries de forma específica, si no estan d’acord amb la valoració professional.
Possibilitats de manifestar el desacord
En les comunicacions que es van realitzar indicant els canvis de professional, s’hauria d’haver indicat de manera explícita a les persones usuàries on dirigir-se i com procedir en cas de desacord. A més, cal vetllar per tal que les respostes a les reclamacions o queixes no es realitzin de forma estandarditzada, sinó amb la voluntat de donar una resposta justificada a les inquietuds de les persones que les promoguin.
També proposem que s’explorin possibilitats de participació ciutadana i formes de coproducció dels serveis socials, i implicar les persones usuàries com a agents actius en la definició i millora dels serveis que reben.
Un servei que ha de millorar en eficàcia
És per tot això que des la Sindicatura de Greuges de Barcelona concloem que en el model del SAD de proximitat i en la transició cap al nou servei l’actuació municipal, a través de la Regidoria de Salut, Persones amb Discapacitat i Estratègia contra la Soledat, ha de millorar en eficàcia pel que fa a les garanties dels drets de les persones usuàries més vulnerables, i tenir en compte cada situació de manera integral.
L’adquisició conjunta permet aturar els processos de desnonament i reconvertir els habitatges lliures en protegits. Aquesta operació ha estat possible gràcies a la mediació de la Sindicatura de Greuges de Barcelona per establir un diàleg i arribar a un acord satisfactori entre les parts implicades.
Hàbitat3 assumirà el 51% de la finca i gestionarà, amb criteris socials, el lloguer assequible dels 26 pisos de l’edifici. El cost de la compra és de 9,2 milions d’euros, al voltant d’un 30% menys que la mitjana del preu del mercat actual al barri de la Nova Esquerra de l’Eixample.
Es tracta d’una adquisició col·laborativa i social promoguda per Hàbitat 3, en què l’Ajuntament de Barcelona adquireix el 49% i l’entitat el 51% restant de la finca. Aquesta fórmula conjunta permet fer la compra amb una inversió municipal més reduïda, i recuperar els habitatges per a ús residencial amb lloguers assequibles.
La Casa Orsola, situada al Districte de l’Eixample, té 26 habitatges i 4 locals comercials. Actualment, a la finca hi ha 7 pisos amb lloguer indefinit, 7 de temporada, 5 amb contracte vigent, 5 en procés judicial i 2 de buits. Un cop acabin els contractes de temporada, es podran destinar 9 pisos al parc d’habitatge públic de la ciutat.
La defensoria recomana que s’elimini la senyalització de “prohibit jugar a pilota” de les places perquè pot suposar una afectació al dret al joc, dret humà específic d’infants i adolescents, i condicionar el seu desenvolupament i el seu benestar. Alhora, demana que es fomenti la corresponsabilitat ciutadana sobre els usos que es fa dels espais públics.
Les places i els carrers de la ciutat són l’espai col·lectiu que pertany a tota la ciutadania, on transcorre la vida quotidiana i on, en gran mesura, es desenvolupen les relacions socials, comercials i de lleure. Les autoritats municipals, com a responsables del disseny i l’organització de la ciutat, han de poder garantir la qualitat de l’espai públic, de manera que es faciliti l’equilibri, l’harmonia i la cohesió social.
Les dinàmiques d’ús de l’espai públic impliquen que l’Administració ha d’esmerçar els seus esforços a fer compatible el dret al descans amb la realització d’activitats i jocs a l’espai públic, a fi d’aconseguir una ponderació adequada del dret al descans i del dret a l’oci de la ciutadania.
En concret, en la seva resolució, entre d’altres consideracions, la Sindicatura de Greuges de Barcelona subratlla la necessitat de buscar l’equilibri just entre el dret al joc dels infants i adolescents i el dret al descans del veïnat. Aquesta institució entén que aquest equilibri no s’ha aconseguit ni s’aconseguirà amb la instal·lació o manteniment de cartells que prohibeixin jugar a pilota a les places.
Si bé la queixa afecta, en concret, a les activitats que es desenvolupen a la plaça del Consell de la Vila, del Districte de Sarrià – Sant Gervasi, la Sindicatura suggereix que les seves recomanacions s’haurien de fer extensives a tot l’àmbit de la ciutat.
Principalment, el pronunciament de la Sindicatura de Greuges de Barcelona es focalitza en dos aspectes. Per una banda, recomana que, com estableix el Pla del joc a l’espai públic 2020-2030, que pretén passar d’una ciutat amb àrees de joc a una ciutat jugable, s’implementi el mateix tractament a totes les places i s’eliminin els cartells de “prohibit jugar a pilota”.
I, per una altra, és cabdal que es disposi també de personal especialitzat per a la gestió del joc o agents cívics que puguin conscienciar, en relació als sorolls, les persones usuàries de les places, per tal d’introduir metodologies pedagògiques que els ajudin a corresponsabilitzar-se sobre els usos, donant a conèixer els dret i deures de la ciutadania en espais públics on conflueixen determinades dinàmiques.
A causa a la proximitat del primer desnonament, acordat judicialment, del veïnat de la Casa Orsola (carrer de Calàbria, 137, i carrer del Consell de Cent, 122, de Barcelona), previst per al 31 de gener d’enguany, des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona considerem que cal fer tots els esforços possibles per tal de trobar un espai de diàleg i reflexió capaç d’arribar a una solució de consens entre el veïnat de la finca i els propietaris de l’immoble (Lioness Inversiones, SLU).
Davant del possible desnonament i de la convocatòria de mobilitzacions que poden arribar a alterar l’ordre públic en la nostra ciutat, el Síndic de Greuges de Barcelona, David Bondia Garcia, ofereix la seva predisposició a intervenir com a mediador per cercar un acord viable i realista entre les parts, alhora que insta l’Ajuntament de Barcelona a proposar solucions que, dins del seu marc competencial, preservin el dret a l’habitatge.
La queixa d’un veí de la Teixonera per un banc que concentra sorolls nocturns, genera l’actuació del Síndic
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha emès una resolució en la qual demana al Districte d’Horta – Guinardó que preservi l’espai públic com a lloc de convivència i civisme, en el qual tothom pugui desenvolupar les seves activitats, però respectant el dret al descans del veïnat.
Un banc per a la discòrdia
El 18 de novembre de 2024, un ciutadà va presentar una queixa segons la qual l’Ajuntament de Barcelona havia instal·lat un banc just al davant de l’habitatge on viu amb la seva família, situat en una planta baixa del carrer de Rosell. Aquest banc, especialment durant les nits, s’ha convertit en lloc de trobada i oci, i això impedeix el descans adequat dels seus fills, menors d’edat. Tot i la demanda per part seva al Districte d’Horta – Guinardó, en la qual es demanava explícitament la reubicació del banc, no es va considerar inicialment aquesta possibilitat.
Analitzades totes les circumstàncies, la Sindicatura de Greuges va sol·licitar al Districte d’Horta – Guinardó tota la documentació necessària per estudiar la queixa. De resultes d’això, es va constatar que l’Ajuntament és responsable de preservar l’espai públic com a lloc de convivència, és a dir, el dret a gaudir de la ciutat i el dret a disposar d’unes condicions de vida saludables, així com el respecte a la intimitat i tranquil·litat a l’interior dels domicilis per tal de garantir el dret al descans.
De fet, la jurisprudència ha declarat, de manera reiterada, que els sorolls incideixen negativament en els drets fonamentals protegits per la Constitució espanyola: la inviolabilitat del domicili (art. 18.1), la salut (art. 43), un medi ambient adequat (art. 45) i un habitatge digne (art. 47). Per tant, la seva protecció és indefugible per part dels poders públics. Entre altres, ho diuen les sentències del Tribunal Constitucional de 24 de maig de 2001 i 23 de febrer de 2004.
Una solució que ha de ser consensuada
Arribats en aquest punt, el Districte d’Horta – Guinardó ofereix dues possibilitats de solució:
1- Desplaçar el banc 6 metres més amunt, tot admetent la possibilitat que les conductes incíviques es continuin produint.
2- Retirar el banc i deixar-ne només un a tot el carrer, atès que uns metres més amunt ja n’hi ha un altre.
Val a dir que, en els barris considerats de muntanya, caracteritzats per forts pendents, sol ser habitual que es col·loquin més bancs als carrers. La raó respon al fet que la gent gran pugui fer aturades sovintejades durant els seus recorreguts.
En aquest cas concret, es conclou que el Districte d’Horta – Guinardó està predisposat a dur a terme les actuacions necessàries per preservar el dret al descans del ciutadà promotor de la queixa. Com que l’Ajuntament ha de vetllar perquè es doni compliment a les normes municipals destinades a evitar i reduir els efectes perjudicials que el soroll pot ocasionar a la salut humana i preservar el dret al descans de la ciutadania, la Sindicatura de Greuges recomana que, com més aviat millor, contacti amb el ciutadà perquè, a través d’una solució acordada, es pugui resoldre aquesta qüestió.