Aquesta resolució té el seu origen en una de les sessions que la Sindicatura duu a terme al territori, amb l’objectiu de facilitar que els ciutadans i les ciutadanes que tenen problemes de mobilitat puguin realitzar de manera còmoda i senzilla les seves reclamacions.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona recomana a l’Institut de Serveis Socials (IMSS) i a l’Institut Barcelona Esports (IBE) que treballin conjuntament per valorar la possibilitat que l’IBE pugui disposar de diferents tarifacions per a persones amb algun tipus de discapacitat i limitacions econòmiques. L’IBE hauria de poder aplicar directament aquestes tarifes i d’aquesta manera s’evitaria que les persones que puguin acreditar aquesta circumstància hagin de passar pel tràmit dels serveis socials.
Que ha passat?
La reclamació la va dur a terme un veí de la ciutat, de 61 anys d’edat i amb un 78% de discapacitat reconeguda. Des de fa 28 anys assisteix al gimnàs amb l’ajuda que li brinda el Centre de Serveis Socials (CSS) del seu barri, ja que la seva pensió no contributiva no li permet d’assistir-hi amb el pagament de la quota plena. L’assistència al gimnàs forma part de la seva teràpia mèdica contra el dolor i per afavorir la mobilitat.
A l’acabament de la vigència de l’ajut, va demanar cita per al 19 de setembre, a la qual no hi va poder assistir per problemes mèdics. A partir d’aquí se succeeixen una sèrie de trucades i retrucades per part del demandant i del CSS, i un retard en la cita fins al 14 de novembre.
La impossibilitat d’assistir al gimnàs per part del demandant durant tot el mes d’octubre i part del mes de novembre provoca que la seva salut se’n ressenti de manera considerable. Considera, en aquest sentit, que hi hauria d’haver algun mecanisme perquè les persones com ell, amb problemes greus de salut i de mobilitat que no evolucionaran cap a una millora evident, puguin renovar de manera automàtica els ajuts per anar a un centre esportiu.
El dret a l’esport
Queda clar que la pràctica esportiva és un dret que cal que, com tots els altres, ha d’estar garantit, i que l’Ajuntament té com a compromís la pràctica de l’esport per part de la ciutadania. Malgrat tot, resulta paradigmàtic que, donades les circumstàncies del promotor de la queixa (un home de més de 60%, amb un alt grau de discapacitat, uns ingressos minsos provinents d’una pensió no contributiva i unes necessitats específiques d’activitat física per prescripció mèdica), aquest tipus de renovació d’ajudes s’hagi de fer de manera periòdica, i hagi de passar per la tramitació en l’àmbit dels serveis socials.
La posició de la Sindicatura
La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que aquest ciutadà pot acreditar seu grau de discapacitat, així com els seus ingressos, i que l’IBE hauria de poder disposar de diferents tarifes per a persones amb discapacitat i limitacions econòmiques, d’aplicació directa i sense necessitat d’intervenció dels serveis socials. Això ajudaria a descongestionar els tràmits dels serveis socials en els casos com el que ens ocupa, en què el demandant ja té reconegudes una sèrie de condicionants de mobilitat i econòmiques. És per això que la Sindicatura defensa que l’IMSS i l’IBE treballin conjuntament per ser més eficients en aquest tipus de casos.
