La institució entén que, un cop acreditat que la persona tenia la targeta vigent i actuava de bona fe, l’Ajuntament hauria de retirar la multa atenent els principis de proporcionalitat i bona administració.
La defensoria considera que l’actuació de l’Institut Municipal d’Hisenda ha estat ajustada a la legalitat, però poc respectuosa amb principis com la bona fe i la confiança recíproca entre administració i ciutadania.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona recomana a l’Institut Municipal d’Hisenda que revisi el cas i revoqui una sanció a un ciutadà de 71 anys amb discapacitat que va estacionar en una plaça reservada per a persones amb mobilitat reduïda i a qui li va caure accidentalment, al terra de vehicle, la targeta que acredita el dret a utilitzar aquest tipus de places.
Així ho ha resolt la defensoria després d’haver rebut una queixa de l’afectat, usuari de cadira de rodes i titular de la targeta d’estacionament. El dia dels fets, va aparcar en una plaça reservada i va deixar la targeta al parabrisa, però segons exposa, hauria caigut mentre treia la cadira de rodes del maleter, una maniobra dificultosa que pot moure el vehicle.
Quan va tornar, el cotxe havia estat retirat per la grua i va haver d’abonar 173 euros. Posteriorment, tot i presentar al·legacions i aportar documentació —inclosa la targeta vigent—, l’Ajuntament va mantenir una sanció de 200 euros. És a dir, un total de 373 euros entre la retirada del vehicle i la sanció, un import força elevat per a una persona jubilada, tot i que l’afectat entén que el vehicle fos retirat i no reclama en cap cas l’import abonat per la grua.
La Sindicatura, un cop tramitada la queixa i analitzat el cas, constata que la normativa vigent assenyala que per gaudir dels drets associats a la targeta d’estacionament, aquesta ha de ser visible. De les imatges del dia i els informes municipals, se’n desprèn que la targeta no era visible i, en aquest sentit, la Sindicatura considera procedent la retirada del vehicle i la incoació de l’expedient sancionador, però no comparteix que posteriorment es mantingués la sanció malgrat la documentació aportada pel ciutadà.
Dret a una bona administració
La institució recorda que el dret a una bona administració ha de presidir totes les actuacions de les administracions públiques, i exigeix que els assumptes de la ciutadania es tractin de manera “imparcial, equitativa i atenent les circumstàncies personals de cada cas”.
En opinió de la Sindicatura, convertir un error involuntari en un obstacle no rectificable malgrat els esforços de l’interessat —que va aportar documentació, va pagar la taxa de la grua i va demostrar la vigència de la targeta— pot ser contrari al dret a la bona administració, especialment quan afecta una persona gran que fa ús legítim d’un dret reconegut per facilitar-li els desplaçaments.
Si bé no hi ha dubte que l’actuació municipal està emparada amb la normativa aplicable, la defensoria defensa que també hi havia marge per arribar a un altre resultat si s’haguessin valorat les circumstàncies personals de l’interessat, la seva situació com a persona gran amb mobilitat reduïda, l’existència i vigència de la targeta d’aparcament, i la voluntat clara de fer-ne un ús legítim.
Per això la institució insisteix a recomanar la revocació de la sanció d’estacionament amb la finalitat de garantir una administració “més justa, humana i coherent” amb els principis que inspiren les polítiques públiques de la ciutat.
Per tot plegat, conclou que l’actuació de l’Institut Municipal d’Hisenda i de Barcelona de Serveis Municipals ha estat ajustada a la legalitat, però poc respectuosa amb principis com la proporcionalitat, la bona fe i la confiança recíproca entre administració i ciutadania, i recomana a l’Institut Municipal d’Hisenda que revisi el cas, que, si escau, doni audiència a la persona afectada per completar la documentació i que revoqui la sanció.