Paneroles, fuites d’aigua i problemes de convivència a una finca de l’IMHAB evidencien la necessitat d’una intervenció més coordinada i efectiva en la gestió de l’edifici.
La institució conclou que cal una resposta més coordinada i efectiva per garantir la convivència i la salubritat, i insta l’IMHAB a millorar la informació al veïnat.
Barcelona, juny de 2026 – Arran de dues queixes veïnals, la Sindicatura de Greuges de Barcelona s’ha pronunciat en relació amb la gestió d’un edifici d’habitatge públic afectat per diverses incidències de convivència i salubritat. La defensoria conclou que l’actuació de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) no ha estat suficient per garantir l’ús pacífic dels habitatges, i formula recomanacions per reforçar una intervenció integral i millorar la comunicació amb el conjunt del veïnat.
El principal factor que ha condicionat la gestió del cas ha estat la dificultat d’accedir a l’habitatge on s’originen bona part de les incidències. La negativa reiterada de la persona resident ha impedit actuacions clau de reparació i control —tant de la fuita d’aigua com de la plaga—i ha contribuït a allargar les afectacions sobre el conjunt de la finca, amb impacte directe en la convivència.
Paneroles: una problemàtica col·lectiva que exigeix actuacions globals
La defensoria posa en relleu que les plagues en edificis plurifamiliars no poden ser tractades com incidències aïllades. En aquest cas, la presència de paneroles va generar afectacions en diverses zones comunes i habitatges, evidenciant la necessitat d’una resposta coordinada i amb visió de conjunt.
La Sindicatura subratlla que la capacitat de propagació d’aquest tipus de plagues obliga a intervenir sobre el conjunt de la finca, especialment quan hi ha indicis que l’origen pot trobar-se en un habitatge concret al qual no es pot accedir. En aquests casos, considera imprescindible que l’Administració impulsi inspeccions i actuacions integrals per garantir la salubritat de tot l’edifici.
Fuites d’aigua: incidències estructurals amb impacte en diversos habitatges
Pel que fa a la fuita d’aigua detectada, aquesta va provocar afectacions rellevants en diversos habitatges i va requerir múltiples intervencions tècniques abans de poder ser resolta.
Tot i les actuacions desplegades —incloent inspeccions i treballs especialitzats—, les dificultats per accedir a l’habitatge d’origen van endarrerir la solució del problema. Davant la gravetat de les filtracions, l’IMHAB va adoptar mesures per reduir l’impacte sobre el veïnat, entre les quals destaca el reallotjament temporal d’una persona afectada en un establiment hoteler, amb les despeses assumides per l’organisme.
Segons la Sindicatura de Greuges de Barcelona, aquest és un cas que posa de manifest la necessitat de disposar de mecanismes eficaços per garantir l’accés als habitatges quan hi ha incidències que afecten el conjunt de la comunitat.
Convivència i comunicació: clau per garantir el dret a l’ús pacífic de l’habitatge
Més enllà de les incidències materials, la Sindicatura vol incidir especialment en els problemes de convivència descrits pel veïnat, amb episodis reiterats de sorolls, crits i conductes que pertorben la vida comunitària.
En aquest sentit, la Sindicatura considera que les actuacions no han estat suficients per abordar de manera global aquesta problemàtica i recorda que la propietat té un paper actiu en la garantia del dret del conjunt de residents a un ús pacífic dels seus habitatges.
Paral·lelament, identifica mancances en la informació facilitada al veïnat, que no ha estat prou clara ni continuada, fet que ha contribuït a generar percepció de manca de seguiment. Per això, recomana reforçar els mecanismes de comunicació amb informació estructurada, actualitzada i periòdica sobre les actuacions en curs i l’evolució de la situació.
La Sindicatura recorda que la gestió dels habitatges públics exigeix una mirada integral que combini el manteniment dels immobles amb la promoció de la convivència i la cohesió social. Per això, la institució segueix insistint en la necessitat d’impulsar instruments com un codi de bona administració i bon veïnatge, que contribueixin a reforçar la corresponsabilitat, la comunicació i la confiança entre l’Administració i el veïnat, especialment en aquells entorns que afronten problemàtiques complexes o persistents.
*Aquest article ha estat elaborat amb l’assistència de l’eina Copilot de l’Ajuntament de Barcelona.
