La defensoria considera que fixar els 7 anys com a límit per accedir als vestidors sense acompanyament adult no és justificable des de la perspectiva de gènere ni dels drets de la infància.
La normativa pot tenir un impacte especialment intens en les famílies monomarentals, ja que la impossibilitat d’entrar al vestidor amb el fill o la filla pot suposar un obstacle real per practicar esport o accedir a programes de salut i de lleure.
Barcelona, 26 de febrer del 2026 – En una resolució emesa per la Sindicatura de Greuges de Barcelona, la defensoria s’ha dirigit a l’Institut Barcelona Esports (IBE) per demanar la flexibilització de l’edat de 7 anys com a criteri obligatori per a l’ús, sense acompanyament adult, dels vestidors dels centres esportius municipals (CEM).
La Sindicatura creu que l’establiment d’un llindar fix als 7 anys, sense tenir en compte la diversitat de ritmes maduratius, pot deixar alguns infants insuficientment protegits. Tenint en compte la intimitat inherent d’un vestidor, la presència de la persona adulta de referència és un element essencial per garantir la seguretat, la privacitat i el benestar de l’infant.
A més, aquest criteri té un impacte especialment negatiu en les famílies monomarentals: quan hi ha només una persona adulta (habitualment la mare), la impossibilitat d’entrar al vestidor amb l’infant pot suposar un obstacle real per practicar esport o accedir a programes de salut i de lleure.
“Es tracta d’espais especialment sensibles, amb poca privacitat i possibles interaccions amb persones desconegudes, fet que sumat a la manca d’acompanyament adult, pot generar situacions de vulnerabilitat per un infant de set anys”, ha detallat el síndic de Barcelona, David Bondia.
La queixa ciutadana
La resolució de la Sindicatura té el seu origen en la disconformitat d’una ciutadana amb el criteri que apliquen tots els CEM a proposta de l’Institut Barcelona Esports. La persona promotora de la queixa considera que aquesta regulació no té en compte la diversitat familiar ni les necessitats específiques de les famílies monomarentals. En aquesta línia, l’Institut Barcelona Esports ha reconegut a la Sindicatura que també ha rebut queixes de famílies que exposen que els infants no tenen prou autonomia per fer un ús segur i apropiat dels vestidors.
La justificació d’aquest criteri d’edat
La Sindicatura s’ha posat en contacte amb l’Institut Barcelona Esports, l’organisme gestor dels CEM, que justifica aquest criteri d’edat a partir dels 7 anys perquè considera que és quan els infants adquireixen més autonomia i consciència corporal, equilibrant la protecció de la privacitat amb la funcionalitat del servei. L’Institut també recorda que cadascun dels centres esportius municipals pot adaptar aquesta proposta del reglament a les seves particularitats.
La Sindicatura valora positivament els esforços de l’IBE per habilitar vestidors familiars i altres opcions alternatives
En els darrers anys, l’IBE ha impulsat la creació de vestidors familiars per tal d’atendre situacions com aquesta. En els centres en què estructuralment no és possible, ha habilitat espais privats dins dels vestidors per preservar la privacitat i millorar la comoditat de totes les persones usuàries. Fins i tot, i tenint en compte la capacitat de cada instal·lació esportiva, pot facilitar-se un espai de vestidor alternatiu si la família ho sol·licita formalment.
La Sindicatura valora positivament els esforços de l’IBE per habilitar espais familiars i alternatives que permetin a les famílies acompanyar els infants a partir de 7 anys als vestidors, ja que aquestes mesures mostren la voluntat d’atendre les necessitats de les famílies i de facilitar un ús adequat dels espais.
Quants Centres Esportius Municipals tenen vestidors familiars?
Actualment, la ciutat disposa de 41 Centres Esportius Municipals. D’aquests, dotze tenen un o dos vestidors familiars (habitualment de dimensió reduïda i amb capacitat per a tres o quatre persones, o per a una persona usuària de cadira de rodes i un acompanyant). D’altra banda, vint-i-sis centres no compten amb vestidors familiars, però ofereixen alternatives com vestidors adaptats, vestidors de grup o altres espais habilitats. I finalment, dos centres no tenen vestidors familiars i no poden oferir alternatives per limitacions estructurals.