La defensoria resol una queixa d’una ciutadana a qui no van respectar els drets lingüístics en diverses ocasions quan va fer servir aquest servei públic.
El consistori va rebutjar inicialment abordar el cas al·legant que una empresa és la responsable de la gestió, però la Sindicatura considera que és corresponsable de garantir que el servei es presti de manera adequada.
La ciutadana va manifestar que no la van atendre en català quan va comprar el bitllet per utilitzar el Bus Nàutic, al Port de Barcelona, tot i haver-ho demanat. A més, no va poder fer la compra del bitllet en aquesta llengua, atès que aquest apartat de la pàgina web estava disponible només en castellà.
A més a més, assegura que durant el trajecte es va adreçar en català al personal del bar, però tampoc no la van entendre. Finalment, un cop acabat el viatge, li van remetre una enquesta de satisfacció només en castellà.
Què és el Bus Nàutic i qui el gestiona?
És un servei públic que fa una travessia marítima entre el Moll de Drassanes, a tocar de la plaça homònima, i el de Llevant, a la Barceloneta, d’una durada de deu minuts.
Feta la instància de la ciutadana pel que considerava que era una vulneració dels seus drets, l’Ajuntament va respondre que corresponia donar explicacions a l’ens gestor, l’empresa Alsa, i no al consistori. Finalment, aquesta es va redirigir a l’Oficina per la No Discriminació, des d’on es va derivar la queixa a la Sindicatura de Greuges de Barcelona, tal com estableix el protocol de coordinació entre totes dues.
La defensoria valora que la primera resposta del consistori a la ciutadana no va ser adequada, ja que, si bé la gestió del Bus Nàutic correspon a Alsa, l’Ajuntament ha de garantir que el servei es presti amb respecte pels drets de la ciutadania. És comprensible que la complexitat organitzativa del Port de Barcelona (gestionat per l’Autoritat Portuària de la ciutat, amb representants de fins a quatre administracions, una de les quals és el consistori) pugui generar confusió. Tanmateix, la resposta inicial del consistori hauria d’haver redirigit la ciutadana a l’òrgan municipal corresponent: el Port de Barcelona.
L’Ajuntament ha trigat més de sis mesos a facilitar a la Sindicatura la informació sol·licitada, un termini que supera el que es pot considerar un temps raonable.
La resposta d’Alsa i del Port a la queixa
L’empresa gestora es va disculpar per no haver prestat un servei d’acord amb les expectatives de la ciutadana i li va comunicar que traslladaria la situació a la persona responsable. Ara bé, posteriorment no va informar sobre les actuacions adoptades per millorar la prestació del servei pel que fa a l’ús del català.
En les clàusules que regulen la prestació del servei no s’especifiquen les obligacions de l’empresa adjudicatària en relació amb els drets lingüístics de les persones usuàries. Per aquest motiu, cal atenir-se a la normativa vigent a Catalunya.
Aquesta normativa estableix que el català és la llengua pròpia i la de totes les institucions, incloses les empreses i entitats que ofereixen serveis al públic. El català i el castellà es poden emprar en totes les activitats públiques i privades, sense discriminació, i les empreses i establiments que venen productes o que presten serveis a Catalunya han de poder atendre les persones consumidores en qualsevol dels dos idiomes. Per tant, el Bus Nàutic té l’obligació de garantir que les persones usuàries puguin fer servir el català en tots els tràmits.
El Port de Barcelona assegura que ha supervisat els idiomes en què Alsa facilita la informació. La principal mancança és al web: el contingut del servei de Bus Nàutic està disponible en diverses llengües, un dels quals és el català, però l’apartat relatiu a les condicions dels abonaments està disponible només en castellà.
La defensoria també ho ha revisat i ha constatat que aquest apartat ja està traduït al català, si bé amb algunes paraules incorrectes. A més a més, altres informacions continuen disponibles únicament en castellà. Tot i això, la defensoria valora positivament la supervisió feta pel Port de Barcelona, que representa un pas important per garantir els drets lingüístics de les persones usuàries del servei.
Les recomanacions de la Sindicatura de Greuges
Tenint en compte tot això, la defensoria considera en la seva resolució que l’actuació del Port de Barcelona no ha estat ajustada a dret, i recomana al Port:
- La revisió dels protocols per garantir una resposta adequada a la ciutadania en relació amb les queixes o comunicacions relatives al Port de Barcelona.
- La col·laboració amb la comissionada d’Ús Social del Català per garantir que la ciutadania pugui emprar aquest idioma en totes les activitats públiques i privades, sense discriminació, ja que aquesta té l’obligació de vetllar pels drets lingüístics i garantir que tota la informació adreçada a la ciutadania estigui disponible en català.
