Barcelona, 17 del juny del 2026 – L’International Ombudsman Institute (IOI), institució que aplega més de 200 defensories de més d’un centenar de països, ha inclòs una iniciativa impulsada per la Sindicatura de Greuges de Barcelona en el seu recull d’IOI Best Practice Papers, reconeixent-ne la seva contribució en l’àmbit de la reparació de les persones supervivents de violències sexuals.
La pràctica reconeguda posa el focus en la Comissió de Reparació impulsada per la Sindicatura de Greuges de Barcelona, un mecanisme d’escolta, acompanyament i reconeixement per a persones supervivents de violències sexuals, que culmina amb un acte públic pioner de disculpa institucional i assumpció de responsabilitats.
L’origen de la iniciativa: un grup de treball per abordar la violència sexual
L’origen d’aquesta iniciativa es troba l’any 2022, quan la Sindicatura va impulsar el Grup de Treball per abordar la violència sexual a dones, infància i adolescència, amb l’objectiu d’impulsar millores en la resposta dels organismes públics locals davant aquestes situacions, així com contribuir als processos de reparació de les seqüeles que pateixen les persones supervivents.
Aquest grup de treball va permetre articular una resposta institucional que situa al centre les persones supervivents, fomentant mecanismes d’escolta, reconeixement i reparació.
La Comissió de Reparació: escolta i acompanyament
En aquest marc, l’any 2023 es va promoure la creació de la Comissió de Reparació arran del posicionament institucional davant les denúncies de violències sexuals i vexacions a l’Escola Barcelona per part d’un educador durant dècades.
La comissió ha comptat amb la participació de professionals expertes, com Olga Casado (metgessa de família i membre del Mecanisme Català per la Prevenció de la Tortura), Mireia Forner (psicòloga clínica de l’Equip EMMA de Vall d’Hebron), Carla Vall (advocada penalista i criminòloga); i amb l’assessorament de Vicky Bernadet (Fundació Vicky Bernadet) i Margarida Troguet (presidenta de la Comissió Especial de l’Aula del Teatre de Lleida), entre altres.
Durant mesos, ha desenvolupat una tasca d’acompanyament i escolta activa a les persones supervivents, especialment en el cas de l’Escola Barcelona. Aquest espai ha permès a les persones afectades expressar les seves demandes de reparació en un entorn segur i de confiança.
En aquesta línia, l’any 2025 l’Ajuntament de Barcelona va valorar positivament la continuïtat de la Comissió de Reparació, que segueix desenvolupant les seves funcions per atendre noves necessitats de reparació en l’àmbit municipal.
L’acte de reparació: un esdeveniment pioner
El 20 de novembre de 2024, la Sindicatura de Greuges de Barcelona i l’Ajuntament van organitzar l’acte de reparació dirigit a les persones que van patir violències sexuals a l’Escola Barcelona.
Aquest acte, dut a terme al Saló de Cent, va respondre a una de les principals demandes de les persones supervivents: la disculpa pública per part de les institucions implicades. En aquest esdeveniment, l’Alcalde de Barcelona, la secretària de Millora Educativa del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i l’actual direcció de l’Escola Barcelona van reconèixer la responsabilitat institucional, van demanar disculpes i van mostrar el seu ferm compromís en la lluita contra qualsevol violència, per tal d’evitar que tornin a succeir fets com els que va patir part de l’alumnat d’aquest centre educatiu.
L’esdeveniment va esdevenir pioner a l’Estat espanyol, sent el primer impulsat des d’una administració pública per abordar la violència sexual en una escola pública. Tal com va expressar una de les supervivents: “Per a mi, la Comissió de Reparació ha estat tot allò que no vaig trobar a l’escola quan vaig demanar ajuda. A la Sindicatura vaig trobar una institució que ens escolta i que empatitza amb les víctimes”.
Experiències internacionals en l’àmbit de la reparació
La inclusió d’aquesta pràctica per part de l’IOI situa la Sindicatura de Greuges de Barcelona en la mateixa línia de treball que altres institucions internacionals referents en la defensa dels drets humans.
Entre aquestes, destaca el De Federale Ombudsman de Bèlgica, que va recollir testimonis de víctimes en el marc d’una comissió parlamentària d’investigació sobre violència sexual, contribuint al reconeixement institucional i a la formulació de recomanacions estructurals.
També es posa en relleu l’experiència del Commonwealth Ombudsman d’Austràlia, que ha gestionat un ampli programa de reparacions per violències i vulneracions de drets a les forces armades, combinant compensacions econòmiques amb processos de reparació restaurativa, incloses disculpes formals i suport psicològic.
*Aquest article ha estat elaborat amb l’assistència de l’eina Copilot de l’Ajuntament de Barcelona.
