Una de les primeres actuacions del nou síndic de greuges de Barcelona des de l’octubre del 2021, David Bondia, va ser l’anunci de l’estudi d’ofici del fenomen del botellot a la ciutat. L’informe resultant d’aquesta investigació analitza la pràctica des d’una visió transversal i integradora de les diferents sensibilitats, i finalitza amb una sèrie de propostes per millorar les dinàmiques que se’n deriven de l’ús de l’espai públic com espai d’oci nocturn.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona és conscient que les actuacions no punitives amb els problemes derivats dels botellots estan sotmeses a una situació contradictòria: quan fan prevenció, pot semblar que estiguin potenciant el consum; quan regulen o posen serveis a disposició dels espais de botellot, pot semblar que l’estiguin legitimant. L’aproximació socioeducativa i d’atenció als consums de risc potser és la via menys immediata de resoldre el problema, però cal posar el focus d’atenció urgentment en les relacions socials de risc i en l’ús abusiu de l’alcohol i altres drogues, i no pas en què adolescents joves facin ús dels espais públics per divertir-se i socialitzar.
Tenint en compte aquestes característiques, la Sindicatura creu que aquest fenomen ha de ser estudiat, analitzat i gestionat fugint de solucions fàcils i poc efectives. Per aquest motiu, s’han explorat noves mirades per abordar aquesta pràctica social. Totes les propostes s’emmarquen dins la perspectiva de reducció de danys, i tenen com a propòsit garantir que el dret al lleure d’adolescents i joves pugui desplegar-se en espais i circumstàncies segures per tothom. Així mateix, estan pensades per ser útils i factibles de ser incorporades dins els serveis, les polítiques i els equips municipals.
D’altra banda, la Sindicatura també participa activament a la Taula Ciutadana per una Nit Cívica i Segura, iniciativa municipal engegada el darrer mes de novembre de l’any 2021. En la primera sessió, el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, ja va manifestar “la necessitat de tractar el botellot sense criminalitzar les persones joves” i va reclamar “encara més presència dels col·lectius joves a la Taula”. La segona sessió tindrà lloc demà dijous 10 de març.
El fenomen social del botellot
Un dels primers punts en l’anàlisi és assumir que el botellot ha esdevingut un fenomen social significatiu i estable, que en cap cas passa per ser una moda nova o passatgera. És necessari entendre que aquesta pràctica no marxarà, i si ho fes, tornaria emmascarada amb un altre nom, com ho porta fent durant el darrer quart de segle.
Cal, per tant, establir un marc general i transversal d’abordatge del botellot centrat en la reducció de riscos, i diferenciar clarament entre tipologies de botellot i les diverses actuacions necessàries. S’ha d’evitar situar aquesta pràctica com un conflicte entre la gent jove i la gent adulta, i acceptar les similituds que existeixen entre les pràctiques d’oci nocturn d’unes i altres.
Un abordatge integral de la problemàtica
El botellot és un fet problemàtic principalment perquè no afecta les persones que hi formen part, sinó a les qui el pateixen. Per aquesta raó, és important treballar de forma continuada amb tota la comunitat involucrada, especialment amb el col·lectiu jove, i no actuar sota l’emergència d’un conflicte.
Les campanyes de sensibilització cobren una importància destacada; tant les dirigides a la població en general per evitar estigmatitzar al col·lectiu jove, com aquelles destinades a les persones adolescents per fomentar un oci nocturn respectuós entre els seus membres i amb l’entorn. Per últim, s’hauria d’oferir als cossos policials formacions específiques sobre el fenomen del botellot i les pràctiques no formals d’oci juvenil.
Adequació d’espais amb seguretat, informació i confiança
La Sindicatura de Greuges de Barcelona recomana estudiar la possibilitat d’assenyalar espais accessibles a la ciutat on pugui dur-se a terme aquesta pràctica nocturna, però sempre evitant que aquests adquireixin la forma i l’estatus del popularment conegut com a botellòdrom.
Els espais haurien de comptar amb tots els serveis necessaris per dur a terme pràctiques d’oci nocturn sota els estàndards de seguretat, informació i confiança: accés ràpid i segur a serveis sanitaris; punts d’informació i assessorament com Punts Lila, Espais Antiracistes i serveis d’informació en drogues; habilitar WC públics; comptar amb sistemes de recollida de brossa; impulsar sistemes d’abonament o descomptes per l’ús del taxi compartit entre les persones joves, i assegurar un accés fàcil al transport públic.
Actuacions socioeducatives per prevenir conductes de risc
El botellot també es caracteritza per constituir alhora un espai d’oportunitats i un espai de risc. És el punt de partida fonamental a partir del qual teixir un compromís col·lectiu per promoure i donar lloc a les relacions respectuoses, els hàbits saludables i el consum crític en la població adolescent i jove. La Sindicatura insisteix en la importància d’oferir accions socioeducatives prèvies (difusió dels efectes del consum a mitjà-llarg termini, per exemple) i in-situ en les mateixes ubicacions on es duen a terme els botellots.
També cal fomentar programes de lleure alternatiu ben dissenyats que ajudin a consolidar patrons de diversió menys vinculats amb el lleure nocturn tradicional, evitant, sempre que es pugui, les iniciatives excessivament dirigents i adultcèntriques.
Fins ara, les intervencions per aturar aquesta pràctica nocturna gairebé sempre s’han dut a terme des d’un punt de vista securitari i policial. S’han de posar en marxa actuacions que puguin treballar des del fet cultural per portar a terme una labor mediadora eficaç.