Arran de la queixa d’un ciutadà que era soci d’un club esportiu on la informació relativa a les tarifes no era pública ni se li havia volgut facilitar després de demanar-la, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha revisat la política de transparència en la publicació de les tarifes generals per a les persones usuàries de centres esportius municipals (CEM).

Les tarifes dels CEM tenen la consideració de preus públics, i com a tals la seva publicació és obligatòria. Però, es respecta aquesta norma? Com l’han de complir?

L’obligació de transparència als preus dels CEM

D’acord amb el Reglament de les instal·lacions esportives de la ciutat de Barcelona, vigent des de l’any 1992, a cada CEM ha de figurar un rètol que, entre altres, ha d’informar del preu de l’ús ocasional de les instal·lacions esportives. Aquesta obligació també s’inclou al contracte de concessió o de gestió de serveis públics del CEM, com una obligació de les empreses gestores o concessionàries dels equipaments esportius.

Segons l’informe municipal, el reglament es troba en revisió. Ara bé, fins que aquest no es modifiqui, l’obligació d’informar sobre les tarifes és vigent. En aquesta mateixa línia, la Sindicatura defensa que la revisió hauria de mantenir l’obligació de publicitat de les tarifes, encara que sigui en un suport més actualitzat diferent al del rètol.

De fet, la majoria de les empreses gestores o concessionàries del CEM publiquen les diverses tarifes al web de l’equipament esportiu. Però no totes, dificultant així l’accés als preus generals dels equipaments.

D’altra banda, les empreses gestores o concessionàries dels CEM poden oferir tarifes rebaixades i ofertes per atraure un major volum de persones. Però aquest fet no treu que hagin de mostrar els seus preus generals.

El manteniment, clau per un servei de qualitat

D’igual manera que han de facilitar els seus preus generals, els CEM també s’han de conservar en bon estat, i el gestor ha de complir les clàusules de condicions imposades en aquesta matèria per l’Ajuntament.  D’aquesta manera, es garanteix l’accés de la ciutadania al dret a l’esport en unes condicions adequades.

Sembla lògic que, si s’han de fer reparacions puntuals, alguns serveis dels equipaments restin tancats fins a l’acabament de les obres que siguin necessàries.

Ara bé, a fi de complir aquesta obligació amb la diligència deguda, les obres han de durar el menor temps possible per no perjudicar les persones usuàries. Així mateix, seria convenient que, sempre que fos possible, les obres es programessin en períodes en els quals hi hagi un nombre menor d’usuaris.

En qualsevol cas, les intervencions de manteniment i la seva programació s’han d’anunciar als usuaris amb un temps d’antelació suficient, per no ocasionar unes expectatives de servei que no es poden complir, com va passar en el cas objecte de queixa.