Després d’analitzar les iniciatives ciutadanes de la FAVB i del Gremi de Restauració, concloem que una nova norma s’ha d’abordar respectant la igualtat, l’accessibilitat, el medi ambient i el descans, per tal de trobar un equilibri entre l’activitat econòmica i el dret a la ciutat.
Cal valorar la modificació de la normativa actual, o la dotació de més recursos, per evitar-ne els incompliments reiterats.
La Federació d’Associacions Veïnals (FAVB) va presentar una queixa en què demanava que la Sindicatura examinés la seva iniciativa ciutadana perquè s’aprovés una nova Ordenança de terrasses, i que la comparés amb la que, posteriorment, va elaborar el Gremi de Restauració. Les dues iniciatives ja compten amb les signatures requerides. Segons la FAVB, aquesta anàlisi en facilitaria la tramitació i n’enriquiria el debat.
La defensoria, en la seva resolució, considera que les ordenances municipals sobre terrasses tenen un impacte directe en diversos drets humans de proximitat, per la qual cosa cal abordar aquest tema amb un enfocament que els protegeixi. La nova regulació ha de promoure un ús equitatiu de l’espai públic i preservar el dret a la ciutat, és a dir, que tota la ciutadania pugui viure en un entorn urbà inclusiu i a participar-ne en l’elaboració. Per això, s’examinen les propostes en relació a uns drets humans de proximitat específics:
- A la igualtat i a l’accessibilitat:
L’ordenança actual no recull les previsions contingudes en el Reglament d’accessibilitat de Catalunya. Entre les noves obligacions aplicables a les terrasses, cal destacar l’obligació que estiguin delimitades per tancaments que generin una doble façana, i que els establiments amb més de cinquanta places disposin d’un mínim del 20% de taules accessibles, amb lavabos i senyalització també accessibles.
La nova ordenança hauria d’incorporar d’una manera clara, explícita i al cos del text les disposicions relatives a l’accessibilitat universal i al reglament català específic. Això facilitaria la comprensió i aplicació d’uns criteris per part dels seus destinataris, com els i les responsables dels establiments de restauració, i s’evitarien conflictes, sancions o revocacions de permisos per incompliment. L’Ajuntament, per la seva banda, refermaria el compromís institucional amb la igualtat d’oportunitats i la inclusió social.
- Al medi ambient:
L’ocupació intensiva de l’espai públic pot incrementar la contaminació acústica i lumínica. La nova normativa hauria d’incorporar criteris de sostenibilitat ambiental i eficiència energètica, per tal de trobar un equilibri entre l’activitat econòmica i la salut ambiental i social de la ciutat.
Un dels elements que generen més emissions contaminants són les estufes exteriors. Tot i que les elèctriques són més eficients que les de butà o propà, l’impacte global en emissions pot ser superior. Per aquest motiu, l’Agència d’Energia de Barcelona proposa valorar no autoritzar la calefacció de les terrasses com a mesura per reduir l’impacte ambiental i energètic. En aquest sentit, la Sindicatura ja va emetre enguany una resolució en què es convidava el consistori a considerar aquesta prohibició.
- Al descans:
El soroll persistent pot incidir negativament en la convivència pacífica i en la intimitat de les persones, com ha posat de manifest la Sindicatura en diverses resolucions, la darrera de les quals es va publicar a l’agost. Per evitar-ho, l’Ajuntament podria incorporar mecanismes de control: limitació d’horaris, instal·lació de sonòmetres o revisió de llicències en zones molt sensibles.
Amb aquesta perspectiva, l’ordenança municipal sobre terrasses hauria de preveure, d’una manera explícita, el dret al descans com a principi regulador.
I si es vulneren aquests drets?
Per reforçar l’eficàcia de les normes, des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona es considera que cal valorar fórmules que permetin aplicar les conseqüències jurídiques previstes en la normativa, com les sancions, als casos d’incompliment reiterat.
Quan les infraccions no es castiguen, es poden consolidar pràctiques que afectin negativament l’interès general o que vulnerin drets individuals. L’aplicació coherent de les mesures sancionadores previstes pot actuar com a mecanisme preventiu i de correcció d’aquestes pràctiques. D’altra banda, cal garantir que s’executin les normes uniformement, per evitar greuges comparatius entre qui les compleix i qui no.
Per tot això, considerem en la nostra resolució que l’Ajuntament no hauria d’esperar a aprovar una nova ordenança de terrasses per reforçar-ne l’eficàcia. El consistori hauria de valorar la possibilitat revisar-ne la redacció, o augmentar la dotació de recursos que permetin tramitar els procediments dins dels terminis establerts.
