Aquesta és una de les principals conclusions que es desprenen d’una de les últimes resolucions de la Sindicatura de Greuges de Barcelona davant la queixa d’un ciutadà que manifestava la seva disconformitat davant l’actuació del Servei d’Inserció Social (SIS) després que ell i la seva mare fossin desnonats.
I és que, tot i que el ciutadà pateix una malaltia que l’obliga a desplaçar-se en cadira de rodes i dependre de la seva mare per a les activitats bàsiques de la vida diària –alhora que la mare no coneix el català ni el castellà, i és el fill qui s’ocupa de traduir i orientar-la–, des del SIS es proposava allotjar els membres de la família per separat, obviant que la continuïtat de la convivència entre els dos els resulta indispensable per viure.
Segons l’informe municipal sol·licitat per la Sindicatura per esclarir els fets, la família no va ser atesa en cap moment pel Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER), servei que atén aquelles persones provinents de països extracomunitaris en situació de sensellarisme que presenten una situació irregular i que fa menys de dos anys que són a l’Estat espanyol, com és el cas de les persones que integren aquest nucli familiar. Tanmateix, va ser el SIS el servei que les va atendre en, com a mínim, quatre ocasions, en una primera etapa en la qual no reunien les condicions perquè les atengués aquest òrgan, segons els criteris establerts pel mateix consistori, i sense cap menció a coordinacions, orientacions o derivacions al SAIER.
Des de la Sindicatura es considera que les actuacions acomplertes resulten confuses, i que la família podria haver rebut una atenció diferent si hagués estat atesa pel SAIER.
Barreres idiomàtiques
L’informe municipal exposa que en una primera entrevista de valoració es van presentar certes dificultats a causa de la barrera idiomàtica. Malgrat això, no s’explica si es van resoldre o no en aquella ocasió, ni es fa referència a com es va continuar atenent la família en les ocasions posteriors.
Atesa la complexitat de la situació i la vulnerabilitat de les persones integrants de la família, la Sindicatura insisteix que aquest no és un tema menor, sinó de gran importància. Sense ser aliena a les dificultats del consistori per respondre a l’augment de demanda del Servei de Traducció i Mediació Intercultural i a l’esforç econòmic que fa en aquesta i altres qüestions, la Sindicatura recorda que les administracions públiques han de respectar els principis de servei efectiu i proximitat a la ciutadana.
Si hi ha problemes importants en la comunicació entre les persones que es dirigeixen als serveis i les que hi treballen, difícilment es podrà fer una tasca prou eficaç de comunicació, fet que pot comportar conseqüències com l’augment de visites al servei o que es puguin emprendre decisions sense una plena comprensió per part de les persones afectades.
A més, si hi ha problemes de comunicació es veuen vulnerats dos drets bàsics: el dret a gaudir de l’atenció social sense discriminació per cap circumstància social o personal; i el dret a rebre la informació suficient i entenedora sobre els serveis i les prestacions bàsiques i els seus criteris d’adjudicació.
Separació dels membres de la família
Tot i que no correspon a la Sindicatura pronunciar-se sobre la idoneïtat tècnica de separar membres d’un mateix nucli familiar, sí que constitueix una preocupació per a aquesta institució supervisora l’afectació als drets dels membres de la família que es podria derivar d’algunes actuacions.
En aquest sentit, l’informe municipal exposa que restava pendent de presentar la sol·licitud d’accés als serveis residencials municipals, a l’espera de recollir tota la informació i la signatura d’ambdós membres de la família.
La família ha fet arribar a la Sindicatura el document a signar, titulat ‘Sol·licitud d’atenció a centre d’atenció social per a persones sense llar’, que ha pogut observar que conté moltes manques d’informació i ambigüitats que no responen en cap moment als principis generals amb els quals han d’actuar les administracions públiques, a saber: simplicitat, claredat i proximitat a la ciutadania.
Per això, des de la Sindicatura es considera necessària la reformulació, de forma completa, transparent i informativa, del redactat del document que es fa signar a la ciutadania.
A més, es recomana a l’IMSS que vetlli per tal que, en l’atenció a la família, es pugui superar la barrera idiomàtica i garantir la informació i la comprensió, en ambdós sentits, i li recorda que en les actuacions que es desenvolupin s’ha de tenir en compte les manifestacions de la família i els seus drets. La Sindicatura també considera, i així ho fa saber a l’IMSS, que l’acceptació o no d’un recurs d’allotjament no ha de condicionar l’atenció per part del SIS o el servei social que correspongui.
