L’entrada al circuit d’atenció per a les víctimes de violències sexuals no recents no és clara i pot donar lloc a revictimitzacions secundàries: cal disposar d’atenció específica per a aquest tipus de violències, que són les majoritàries.
També cal augmentar els recursos residencials d’urgència i de llarga estada, així com l’estabilitat dels equips professionals, atès que hi ha un grau de rotació que pot afectar els serveis.
La defensoria de la ciutat publica l’informe monogràfic “Els serveis d’atenció a les violències sexuals a la ciutat de Barcelona“, en què han participat més d’un centenar de persones que treballen a serveis socials i sanitaris i en entitats autogestionades. Així mateix, s’han analitzat protocols i altres documents específics, així com els 18 serveis especialitzats que hi ha a la ciutat.
En els últims anys, es constata un gran augment de les denúncies i revelacions de situacions de violència sexual. Aquest increment de casos ha pogut impactar en forma de saturació en els serveis: d’acord amb l’enquesta que s’ha portat a terme, el temps que sol transcórrer des del primer contacte fins que comença l’actuació és molt superior al que seria ideal, amb una mitjana de 3,3 mesos d’espera.
Estades massa llargues en recursos d’urgència
Les dades recollides mostren que la majoria de les persones ateses pels serveis no han viscut la violència sexual de forma recent, sinó que ha transcorregut una mitjana de 3 anys des de l’incident violent fins a l’arribada al servei.
Les violències sexuals no recents presenten, moltes vegades, característiques més greus pel fet que es tracta de victimitzacions en la infància, traumes complexos o violència intrafamiliar, entre d’altres. Tot i això, no hi ha cap servei especialitzat en violències sexuals no recents.
Els equips professionals indiquen que les víctimes solen haver visitat prèviament una mitjana de 2,17 serveis i, en alguns casos han passat prèviament per més de 10 serveis, la qual cosa pot implicar una victimització secundària important.
L’entrada al circuit d’atenció és més clara per als casos de violències sexuals recents. Ara bé, hi ha contradiccions en la informació municipal: les Guies del bon tracte d’alguns districtes assenyalen que l’Hospital Clínic i el de la Vall d’Hebron són els referents si la violència sexual s’ha esdevingut en les últimes 72 hores. En canvi, en altres districtes aquestes guies no estableixen limitacions temporals.
A més, són habituals les estades massa llargues en els recursos residencials, sobretot en els d’urgència, en què s’arriben a quintuplicar les estades màximes recomanades. També s’ha identificat una manca de recursos residencials per a dones amb necessitats específiques (amb consum actius de drogues, amb problemes greus de salut mental…).
Personal dels serveis: molta rotació i esgotament professional
Les condicions de treball dels equips professionals són millorables. Això es reflecteix en l’índex d’inestabilitat laboral tan elevat: en els serveis de tipus social, la majoria de les persones treballadores declaren que l’equip canvia cada any o menys, fins i tot. Algunes d’aquestes persones també remarquen la manca de recursos que pateixen.
No hi ha hagut un increment de professional proporcional al de persones ateses, cosa que redunda en un estrès més alt. Els i les professionals destaquen l’impacte emocional, la responsabilitat i símptomes d’esgotament professional (burnout).
Recomanacions de la Sindicatura de Greuges de Barcelona
Realitzada aquesta anàlisi, la defensoria ha elaborat diverses recomanacions:
- Acordar una definició de violències sexuals, alineada amb la normativa vigent i compartida per tots els recursos.
- Establir una entrada clara al circuit de serveis per a casos de violències sexuals recents i no recents, i detallar els serveis disponibles i les seves funcions, així com els criteris d’atenció i els mecanismes de coordinació i derivació.
- Actualitzar les Guies del bon tracte dels districtes per incloure-hi els serveis específics i els criteris d’atenció en violències sexuals. Altres recursos adients serien mapes de serveis públics i privats que ofereixen atenció a víctimes, que s’haurien de crear i fer-ne després difusió.
- Assegurar una atenció especialitzada i adequada per a cada tipus de violència sexual, i assignar més recursos residencials d’urgència i de llarga estada.
- Dotar els serveis específics de prou personal i recursos per poder atendre les persones adequadament, assegurant l’estabilitat dels equips professionals per evitar l’alta rotació del personal, i proporcionar-los condicions laborals que tinguin en compte la càrrega elevada d’estrès emocional que tenen.
- Estudiar si cal que l’Ajuntament creï categories professionals específiques que assegurin l’especialització de les persones que atenen les violències sexuals.
Podeu consultar l’informe sencer en aquest enllaç.