L’IMEB pot millorar pel que fa a l’emprament de la llengua en la comunicació amb les famílies, en el cas d’una reunió d’aquestes amb una educadora d’una escola bressol que es va fer en castellà.
Segons la promotora de la queixa que ha motivat aquesta resolució, l’educadora va anunciar al començament de la trobada que parlaria en aquesta llengua tota l’estona, sense que ningú ho hagués demanat. En acabat, la ciutadana es va dirigir a la direcció de l’escola per expressar el seu desacord, però la resposta de la directora va ser que les reunions es continuarien fent en castellà.
La resposta de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona
A partir de la informació facilitada per l’escola bressol, l’IMEB assegura que l’ús del castellà sí que va ser a causa de la petició d’algunes famílies per garantir-ne la comprensió, a diferència dels fets exposats per la ciutadana promotora de la queixa.
En qualsevol cas, cal destacar que l’ens municipal ha reconegut que la forma en què va resoldre la situació no va ser correcta. A més a més, s’ha disculpat pel malestar causat a la ciutadana i s’ha compromès a revisar amb l’equip directiu els procediments perquè les comunicacions generals siguin en català amb l’acompanyament necessari a les persones que no entenen dita llengua.
A més, aquest institut municipal ha manifestat la voluntat de promoure les formacions que ofereix el Consorci per a la Normalització Lingüística, i garantir una inclusió de l’idioma respectuosa, inclusiva i coherent amb el marc normatiu vigent.
El català, llengua oficial i d’ús normal a l’Ajuntament
El Reglament d’us de la llengua catalana de l’Ajuntament de Barcelona estableix que, tant en les relacions internes com en les comunicacions amb el ciutadà, aquesta és la llengua oficial i d’ús normal de l’Ajuntament. En la mateixa línia es determina en l’Estatut d’Autonomia, i la llei autonòmica d’educació reforça el paper del català com a llengua oficial de l’Administració i estableix que ha d’emprar-se normalment en les relacions internes dels centres i en les activitats de projecció externes.
Ara bé, la normativa vigent també estableix que la ciutadania té dret a ser atesa en qualsevol de les llengües oficials. Per tant, si es fa una pregunta en castellà, aquesta es podrà respondre en el mateix idioma.
Per tot el que s’ha exposat, la Sindicatura de Greuges de Barcelona recorda a l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona en la seva resolució que ha de vetllar pels drets lingüístics de l’alumnat i de les famílies, i fomentar la utilització del català com a llengua minoritària. També li recomana que col·labori amb la comissionada per l’Ús Social del Català per fomentar-ne l’emprament a les escoles bressol.
Un segon cas vinculat als drets lingüístics aquest estiu
A finals de juliol, la Sindicatura ja es va pronunciar sobre les múltiples queixes rebudes en relació als esquetxos escenificats durant l’acte de presentació de l’Informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2024, amb afirmacions contràries als drets lingüístics dels catalanoparlants.
En aquella resolució es concloïa que l’actuació de Ajuntament, que organitzava l’acte, no havia estat ajustada a dret i no s’havia produït amb la diligència deguda, però es va valorar positivament el ràpid reconeixement de l’error i l’assumpció de responsabilitats.
