Davant la manca de rigor d’algunes companyies de subministrament en la instal·lació del cablatge a les façanes, el seu impacte en el paisatge urbà i possible afectació en la seguretat de les edificacions, proposem també homogeneïtzar les pràctiques als diferents districtes, fer campanyes de difusió al veïnat i un seguiment de les mesures implantades.
Després de rebre diverses queixes de la ciutadania, la defensoria de la ciutat va iniciar una actuació d’ofici per analitzar l’impacte paisatgístic del cablatge que les empreses de subministrament instal·len a les parets exteriors dels edificis. En paral·lel, a través del programa Presència al Territori, la Sindicatura ha pogut comprovar els incompliments de moltes operadores, especialment en barris amb construccions envellides i amb un estat de conservació deficitari.
La reducció d’aquest desori, que tot sovint incomoda i fa sentir desprotegit el veïnat que ho pateix, ja era una de les deu propostes de millora incloses al nostre Informe Anual 2024 (que pots consultar també en format interactiu). Preservar la imatge de la ciutat, a més, té una incidència positiva en la salut física i psíquica de la població.
Qui té la responsabilitat de resoldre-ho?
La normativa estatal estableix que la distribució del cablatge a les façanes per part dels operadors no es permet en tots els casos; de fet, es contempla com el darrer dels supòsits: només si no hi ha infraestructures comunes de telecomunicacions, si no es poden soterrar, o si no es poden passar pels interiors dels edificis i, sempre que sigui possible, s’han d’utilitzar els desplegaments i canalitzacions prèviament instal·lats i adoptar mesures per minimitzar l’impacte visual.
Aquesta responsabilitat recau en les empreses subministradores, que han d’impedir la provisionalitat, el desordre i la deixadesa en les instal·lacions.
A l’Administració municipal (l’Ajuntament de Barcelona, en aquest cas) li correspon, dins de les seves competències en matèria d’urbanisme, protegir el paisatge urbà. També té potestat d’inspecció i control, i d’aplicar el règim sancionador quan pertoqui.
Les conclusions i recomanacions de la Sindicatura
Atesa la normativa d’aplicació, els criteris com s’ha d’aplicar i la potestat normativa de què disposa, la Sindicatura considera que l’Ajuntament de Barcelona té un ampli marge de millora: en cap cas es tracta d’impedir el desplegament de les telecomunicacions, sinó de preservar el dret a un paisatge urbà harmònic i respectuós amb l’entorn, així com de la seguretat de les edificacions.
Analitzada la situació, i amb l’objectiu de contribuir a minimitzar una problemàtica que afecta el conjunt de la ciutadania, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha emès un pronunciament amb les propostes següents:
- Conèixer l’abast de la problemàtica, a través d’un mapa que identifiqui les zones i edificacions amb major afectació, ja que les realitats als diferents barris són molt desiguals. Això permetria valorar les estratègies adients per a cada cas.
- Elaborar una guia de bones pràctiques i/o una normativa municipal específica, amb la participació dels operadors de telecomunicacions. Posteriorment, se n’hauria de fer una difusió, implantació i seguiment del grau d’implantació. L’Ajuntament diu que ja hi està treballant.
- Fer campanyes de difusió a les comunitats de veïns i veïnes, ja que la ciutadania ha de ser partícip i còmplice de la importància de la situació. Segons el consistori, també s’està actuant en aquest sentit. Addicionalment, seria convenient valorar l’obertura d’una línia d’ajuts o subvencions específica.
- Homogeneïtzar les respostes i pràctiques en els diversos districtes, ja que determinades actuacions no responen a una estratègia comuna i genèrica de ciutat. Aquí hi podria tenir un paper fonamental la Gerència de Coordinació Territorial i de Proximitat.
Imatge: Betevé
