Avui m’acomiado de la responsabilitat de síndica amb què he complert durant els darrers onze anys de la meva trajectòria professional. Després de dos mandats com a síndica de greuges defensant els drets fonamentals i les llibertats públiques de la ciutadania barcelonina, és moment de donar pas a una nova persona, tal com estableix el reglament de la Sindicatura.
És difícil dir adeu quan la teva feina és la teva passió i el teu motor de vida. Ajudar les persones que, d’una manera o una altra, formen part del dia a dia de la nostra ciutat és una de les sensacions més gratificants que he viscut mai. He estat una afortunada per poder presenciar l’evolució de la ciutat des d’una posició que m’ha permès participar-hi de manera directa. Sense cap mena de dubte, per mi aquesta etapa ha suposat un somni fet realitat.
Quan vaig accedir el maig del 2010 a aquest càrrec, em vaig trobar davant un repte molt il·lusionant i que alhora exigia una gran responsabilitat. D’aquelles que poden arribar a impressionar i generar dubtes sobre la capacitat d’una mateixa per dur-la a terme. Soc una dona, com moltes altres, que he treballat tota la vida. Aquesta realitat m’ha forjat un criteri, un punt de vista, un sentit que correspon probablement al del gruix del veïnatge barceloní. Aquest criteri ha madurat amb l’estima a les persones, la vida i la ciutat on visc, sempre amb un compromís de millorar aquest món mitjançant les petites coses que han estat al meu abast. Ser la defensora de la ciutadania barcelonina no podia ser una tasca fàcil, però el meu convenciment de fer-ho bé i fer créixer la institució era superior als possibles dubtes i temors relacionats amb la pressió. No soc jo qui he de posar nota als meus dos mandats, però sí que puc afirmar que he centrat tots els meus esforços a procurar millorar l’Administració mitjançant les nostres intervencions.
Sempre he volgut estar present en els carrers dels barris barcelonins, de la mà del seu veïnat i les seves entitats. Primer en la lluita contra el càncer, després a les entitats del Tercer Sector, i aquests darrers anys a la Sindicatura de Greuges de Barcelona. Per això he considerat que la tasca d’una síndica és la immersió en els problemes que sorgeixen a la ciutadania, amb l’objectiu d’aportar solucions a totes les persones i entitats amb qui hem tractat els greuges i cercat les formes en què l’Administració pot arranjar-los. Haver-me tancat en un despatx a esperar queixes, o no dedicar tota la meva atenció i feina i temps, hauria estat fallar en el compromís assolit amb les entitats que em varen proposar, amb la confiança que també representava l’elecció unànime per part del consistori.
Quan acceptes la responsabilitat de ser síndica de Barcelona saps quin paper et toca jugar: el de la supervisió de l’activitat municipal i de la bona administració, tenint en compte les lleis, l’ètica i l’equitat, i alhora una gran estima a la ciutat. Aquest fet pot generar una sensació negativa de fiscalització de la feina, tant en alts càrrecs com en els tècnics de l’Ajuntament amb qui he tractat dia rere dia. Tot i això, crec que tothom ha tingut clar que l’únic objectiu de la nostra institució és el de millorar els serveis municipals i que la ciutadania pugui gaudir dels seus drets amb una millor administració.
Per mi han estat onze anys al capdavant de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, amb tres governs diferents. Sempre, i vull remarcar aquest sempre, hem demostrat que som una institució independent i objectiva que atén tota persona, col·lectiu o entitat jurídica que se senti agreujada per l’Ajuntament. Mai m’he fixat en el color del grup polític municipal que ha estat al capdavant del consistori, ja que l’únic important per a mi ha estat la lluita per la defensa dels drets fonamentals de la ciutadania.
Estic molt satisfeta perquè la Sindicatura de Greuges de Barcelona avança i es consolida des de la seva creació l’any 2005. Hem pogut executar la nostra tasca gràcies al treball seriós i compromès d’un equip de professionals del qual m’enorgulleixo, tant d’haver après, i molt, de la seva professionalitat, com del goig d’haver-lo liderat. La direcció de la Sindicatura ara estarà en mans d’en David Bondia, a qui li desitjo tots els èxits, perquè la seva sort serà la de tota la ciutat. En David ja sap, com així ja li he transmès, que soc i seré a la seva disposició pel que calgui, com jo he comptat sempre que ho he necessitat amb Pilar Malla, la primera síndica de la ciutat.
Ciutadania; tota persona resident, nouvinguda i passavolant; entitats veïnals i sectorials; regidores; treballadores municipals; sindicatures d’altres localitats; periodistes; companyes, gràcies. Moltes gràcies. Només puc agrair-vos que hàgim estat companyes de viatge durant més d’una dècada. Per la professionalitat amb què hem tractat tots els assumptes; pel respecte que sempre ha imperat en les nostres discussions o desavinences, i en definitiva, per remar totes en la mateixa direcció: fer de Barcelona una ciutat més justa i equitativa, respectuosa amb els drets i llibertats de la ciutadania. També vull agrair molt especialment a la meva família per tot el suport que m’ha donat i el costat que m’ha fet durant tot aquest temps. Perquè sense el seu suport incondicional això no hauria estat possible.
Les qui em coneixeu ja sabeu que no soc persona d’estar quieta durant gaire temps. Igual que he fet fins ara, com a dona i com a barcelonina, seguiré implicada en la lluita social, contribuint a construir una societat més justa i sense discriminacions.
Ens veiem als carrers de la nostra estimada ciutat!
Maria Assumpció Vilà i Planas, síndica de greuges de Barcelona (2010-2021).
