En el marc de la Setmana sense Soroll 2021, la síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, fa un repàs dels principals motius de queixa de la ciutadania envers la contaminació acústica a Barcelona, les dades, les actuacions de l’Ajuntament i la valoració que du a terme la Sindicatura respecte d’aquest àmbit.

Xifres de queixes de contaminació acústica i principals motius

20172018201920202021(1r quatrimestre)
82 queixes63 queixes100 queixes58 queixes26 queixes

Bàsicament, els motius de queixa més recurrents en relació a la contaminació acústica són els següents:

  • Contaminació acústica derivada de la recollida de brossa, especialment la recollida selectiva de mobles i trastos vells (voluminosos) que es du a terme en horari nocturn.
  • Contaminació acústica generada per maquinària: equips de climatització o sistemes d’extracció de fums per exemple.
  • Contaminació acústica derivada de locals d’oci i restauració (música, comportaments).
  • Contaminació acústica derivada de la convivència de veïns (crits, lladrucs de gos, moviment de mobles).

Els efectes de la contaminació acústica

L’informe recentment presentat “Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona”, elaborat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), constata que el 57 % de la població està exposada a nivells de soroll superiors als que l’OMS ja considera negatius per a la salut, i un 27 % de la població ho està a nivells molt per sobre d’aquest llindar. L’informe de l’ASPB conclou que el soroll té efectes en la salut emocional i psicològica i pot produir trastorns del son i malalties cardiovasculars.

L’estudi afegeix que 210.000 persones pateixen una molèstia intensa per soroll, més de 60.000 tenen trastorn del son i que al voltant del 3 % de les morts per malaltia cardiovascular serien atribuïbles a aquesta causa. De l’informe també es conclou que aquest impacte té lloc de forma més concentrada als barris del centre de la ciutat i que coincideix amb els districtes dels quals es reben més queixes en aquesta Sindicatura.

Les molèsties acústiques que genera la recollida de mobles i trastos vells

En els darrers anys, la ciutadania s’ha dirigit a la Sindicatura de Greuges de Barcelona per exposar les molèsties de soroll que genera la recollida de mobles i trastos vells a la ciutat, tant per la manera en què es depositen els diferents estris als camions de recollida com pel fort volum de les converses dels treballadors que les executen. Les persones promotores de les queixes, que en aquests casos són veïns i veïnes dels Districtes de Sants-Montjuïc, Gràcia, l’Eixample, Ciutat Vella i Sant Martí majoritàriament, manifesten que no poden descansar les nits que es du a terme la recollida selectiva de voluminosos al seu carrer.

Què fa l’Ajuntament per solucionar-ho?

L’Ajuntament de Barcelona ha informat la Sindicatura de Greuges de Barcelona de les mesures preses per minimitzar les molèsties acústiques, centrades en dos eixos: mesures tècniques implementades en la flota de vehicles per reduir el soroll i complir les directives europees, i mesures orientades a la formació i sensibilització mediambiental dels treballadors.

Els operaris que duen a terme els serveis de neteja i recollida tenen l’obligació de minimitzar les molèsties a la ciutadania a l’hora de realitzar les tasques encomanades i reben una formació específica al respecte. Per minimitzar els sorolls durant la recollida de voluminosos el personal treballador té l’obligació d’acompanyar el voluminós i no dipositar-lo de cop en el vehicle. Com a norma general, no s’han de llençar els residus voluminosos directament a la caixa del vehicle sinó que s’ha d’utilitzar la plataforma elevadora per tal de minimitzar el soroll i col·locar els residus de forma ordenada i evitant els cops entre residus i amb la mateixa caixa.

També tenen la instrucció de no alçar la veu: la formació en matèria de sensibilització ambiental que es realitza fa un especial èmfasi en la necessitat que la comunicació entre les persones operàries es produeixi de la forma més silenciosa possible. L’estil de conducció és una potencial font de soroll i en aquest sentit s’executen esforços educatius adreçats als conductors per disminuir el soroll relacionat amb la conducció dels vehicles adscrits al servei.

La valoració de la síndica

En aquest sentit, és notori que el consistori ha destinat esforços per intentar minorar les molèsties que genera la recollida selectiva de residus voluminosos, i ha implementat una sèrie de mesures per fer-hi front, entre d’altres les que determina l’article 44-5 de l’Ordenança del medi ambient urbà, amb relació a l’ús de vehicles dels serveis públics municipals, sobre fomentar les tasques de formació adients per tal que el personal que utilitza els vehicles municipals prengui consciència que ha de realitzar les seves tasques amb el menor impacte sonor possible. Igualment es preveu que els plecs de clàusules econòmiques administratives i de prescripcions tècniques d’aquests serveis hagin d’introduir totes aquelles mesures i millores tècniques que permetin disminuir l’impacte acústic i que s’ha de tenir en compte que aquests serveis s’han de prestar amb el mínim impacte sonor, tant pel que fa als mateixos vehicles com pel que fa a les tasques de recollida.

Però tot i les mesures municipals endegades per reduir el soroll que genera aquest tipus de recollida de residus, les molèsties continuen en molts carrers de la ciutat i afecten les persones que hi habiten. És per això, i tenint en compte l’article 15.3 de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, que fixa l’horari de funcionament de la maquinària utilitzada en els treballs a la via pública de 8 a 20 hores, llevat dels que es fan per raons de necessitat no es poden fer durant el dia, que la síndica torna a reclamar (com ja ho fa des del 2017) un avançament en l’horari de realització dels serveis per tal de minimitzar les molèsties de soroll nocturn i l’impacte que aquestes produeixen en la salut de les persones.

Altres tipus de molèsties acústiques i les possibilitats que ofereix la mediació

D’altra banda, cada vegada es reben més casos en referència a les molèsties generades per la mateixa convivència entre les persones en el si de les comunitats a les quals pertanyen, com poden ser les causades pels treballadors d’un establiment de pública concurrència en dur a terme la seva feina, així com les derivades de les mateixes relacions de veïnatge en una mateixa finca.

Respecte de les problemàtiques derivades del soroll, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha recomanat, al consistori, en diferents ocasions, actuar de forma proactiva proposant la mediació entre els afectats, per entendre que més enllà de la possible ponderació entre drets vulnerats i/o  infracció administrativa, existeix un conflicte de convivència que cal abordar. S’entén que l’obligació de l’administració és garantir i tutelar drets, però també implica potenciar mecanismes de gestió positiva de la convivència oferint fórmules que fomentin el diàleg, la corresponsabilització mitjançant la  participació activa de la ciutadania, i que permetin resoldre o, si més no, evitar la cronificació o escalada de la situació.

La mediació doncs, tot i les seves limitacions, es presenta com una via que permet trobar solucions més àgils i eficaces, tot fomentant la convivència positiva, però en cap cas, tot i l’oportunitat de solució que pot oferir als implicats, no eximeix l’Administració del seu deure d’actuació davant les manifestes vulneracions de drets.

Sense servei de recollida de voluminosos durant l’estat d’alarma

El servei de recollida selectiva de voluminosos va ser suspès durant els primers mesos de l’estat d’alarma de la COVID-19. Es va tornar a activar en data 18 de maig de 2020.

Durant el període de confinament es va informar la ciutadania via web, intranet municipal, i altres canals de comunicació, de la suspensió d’aquest servei i que tinguessin cura de no baixar els mobles a la via pública el dia que tocava.

Segons la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, signada per l’Ajuntament, les autoritats locals han de garantir l’eficàcia dels serveis públics i la seva adaptació a les necessitats dels usuaris per evitar qualsevol situació de discriminació o abús. Es conclou que, en referència al servei de recollida de residus voluminosos durant el temps de l’estat d’alarma a causa de la COVID-19, el consistori no va actuar de manera ajustada a dret, ja que es va suprimir un servei imprescindible per mantenir un correcte estat d’higiene i seguretat a la ciutat, i es va limitar només a actuacions puntuals per corregir conductes incíviques o inapropiades.

Aquesta Sindicatura considera que tractant-se d’un servei essencial per al bon funcionament de la ciutat, no s’hauria hagut de suprimir durant l’estat d’alarma. De fet, una bona part de la ciutadania va mostrar el seu desacord en aquell moment per l’acumulació d’estris de tot tipus que es veien pels carrers de la ciutat, ja que moltes persones, aprofitant que estaven a casa i no podien sortir ni per treballar, es van dedicar a endreçar i desfer-se de tot allò que no necessitaven.

D’altra banda, quan es va reprendre el servei de recollida de voluminosos a la ciutat, el servei va continuar desenvolupant-se en horari nocturn. Sabent que en aquell moment no hi havia afectacions a la mobilitat pels carrers de la ciutat, el més prudent hauria estat realitzar el servei en horari diürn per tal de reduir les molèsties als veïns i veïnes de la ciutat.