Categoria: Serveis Socials

La Sindicatura de Greuges de Barcelona elabora un dictamen envers l’anunci d’aprovació de l’Ajut d’urgència social per a famílies amb infants de 0 a 16 anys

Dictamen ajut 0-16 anys
  • Davant l’anunci de presentar les sol·licituds únicament per mitjans electrònics, la Sindicatura ha recordat a l’IMSS que cal vetllar de manera efectiva per l’equitat digital i possibilitar altres vies.
  • En el seu dictamen, la defensoria també ha recomanat a l’IMSS que garanteixi l’ampliació de 4 milions d’euros en l’import de la convocatòria, donat el greuge comparatiu amb edicions anteriors.

El 12 de maig de 2022 va publicar-se al BOPB (Butlletí Oficial de la Província de Barcelona) l’anunci d’informació pública de l’Institut Municipal de Serveis Socials sobre l’aprovació de l’Ajut d’urgència social per a famílies amb infants de 0 a 16 anys. L’anunci contempla que la presentació de sol·licituds s’haurà de dur a terme únicament per mitjans electrònics.

Després d’analitzar la convocatòria, la Sindicatura de Greuges de Barcelona, en el marc de les seves competències, ha decidit emetre un dictamen dirigit a l’IMSS.

La tramitació de l’ajut

L’anunci d’informació pública de l’aprovació d’aquest ajut especifica que la presentació de la sol·licitud únicament podrà produir-se per mitjans electrònics a través del portal de tràmits de l’Ajuntament de Barcelona.

Malgrat que la convocatòria explicita que la ciutadania podrà comptar amb assessorament o suport per a la presentació telemàtica de les sol·licituds, la Sindicatura considera que aquest requisit contradiu l’article 14.1 de la Llei 39/2015 del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

En aquesta línia, el dictamen de la defensoria considera convenient modificar el punt 5 de la convocatòria, amb l’objectiu de possibilitar la presentació de sol·licituds per altres mitjans.

La dotació pressupostària de l’ajut

La despesa autoritzada per l’any 2022 és de 8.000.000 d’euros, tot i que es preveu una ampliació fins a un màxim de 4.000.000 d’euros més. Aquesta opció resta condicionada a què s’aprovi i estigui disponible el crèdit corresponent.

És important destacar que l’any 2021 la despesa autoritzada va ser de 13.590.000 d’euros; l’any 2019, d’11.100.000 d’euros; el 2018, de 16.500.000 d’euros, i el 2017, de 17.590.000 d’euros. Per tant, resulta evident la reducció de la quantia destinada a aquesta prestació.

Malgrat que la convocatòria de l’ajut és una potestat de l’Ajuntament, i que és una iniciativa que es duu a terme de manera complementària a altres prestacions ja existents, la Sindicatura no considera justificada la decisió d’esmerçar menys recursos aquest any. Cal tenir en compte que moltes famílies de la ciutat s’han vist greument afectades pels efectes de la crisi originada per la pandèmia.

Per aquest motiu, el dictamen també fa incís en la necessitat de vetllar per tal que es pugui fer efectiva l’ampliació de l’import de la convocatòria als 4.000.000 d’euros addicionals previstos.

La bretxa digital

Previ a la publicació de l’anunci al BOPB i a l’elaboració del dictamen, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va tenir coneixement que l’Ajuntament havia comunicat la necessitat de disposar de l’IdCat Mòbil per a tramitar aquest ajut a les famílies que havien estat perceptores de l’ajut en anys anteriors. Per aprofundir més detalladament en el motiu i l’objectiu d’aquesta mesura, la Sindicatura va obrir una actuació d’ofici, ja que va considerar que la necessitat d’obtenir la identificació IdCat podia tenir un impacte negatiu en les persones afectades per la bretxa digital, i, per tant, en la infància i l’adolescència.

En el dictamen, la Sindicatura ha recordat la necessitat de protegir de forma efectiva l’equitat digital i, en concret, la relacionada amb la prestació d’ajuts dirigits a determinats col·lectius vulnerabilitzats.

La trajectòria d’aquesta ajuda i les actuacions d’ofici de la Sindicatura

L’any 2015 l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la creació d’un Fons extraordinari per ajuts puntuals d’urgència social, dirigit a famílies de Barcelona amb infants o adolescents fins a 16 anys. Des d’aquell moment van dur-se a terme convocatòries anuals el 2016, 2017, 2018 i 2019.

El mes de setembre de 2020, l’Ajuntament va crear el fons d’emergència social extraordinari, molt centrat en els efectes de la covid-19. Aquest fons també pretenia donar cobertura a les famílies amb infants de 0 a 16 anys. L’any 2021 sí que va tornar a convocar-se aquest ajut.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha estat sempre amatent a les convocatòries d’aquest fons i al seu procediment d’atorgament, ja que considera que es tracta d’una millora per als drets de la infància. Per aquest motiu, amb anterioritat s’han dut a terme dues actuacions d’ofici: una l’any 2018 i una altra el 2020.

La Sindicatura va impulsar un canvi en les bases d’aquest ajut

Arran d’una queixa ciutadana, durant l’any 2021 la Sindicatura va copsar que les persones que percebien la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) o l’Ingrés Mínim Vital (IMV), no podien optar als Ajuts d’urgència social per a famílies amb infants de 0 a 16 anys. I no podien accedir-hi tot i que els seus ingressos eren inferiors als llindars establerts per percebre aquesta ajuda municipal.

Amb l’objectiu de garantir el tracte igualitari entre totes les persones sol·licitants, la Sindicatura va dirigir-se a l’Institut Municipal de Serveis Socials perquè revisés aquesta circumstància. Al setembre del mateix any 2021, l’IMSS va comunicar que acceptava i aplicava aquesta recomanació mitjançant la modificació de les Bases de la convocatòria eliminant la incompatibilitat de les prestacions d’aquest ajut amb la RGC i l’IMV, tal com es demanava des de la defensoria.

La realitat de les persones joves migrades, assumpte d’ofici de la Sindicatura de Greuges de Barcelona

Persones menors sense referents familiars

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha obert una actuació d’ofici per abordar la realitat de les persones joves migrades sense referents familiars des d’una perspectiva de garantia dels seus drets humans. Es tracta d’un col·lectiu que precisa un suport i un acompanyament específic per ajudar-los a fer el seu projecte de vida.

L’objectiu d’aquest estudi és obtenir una radiografia de la situació d’aquest col·lectiu a Barcelona; identificar les accions, els programes i les estratègies implementades per l’Ajuntament; trobar espais de millora i oportunitats municipals per a l’atenció d’aquestes persones, i per últim, fer propostes d’acció al consistori.

David Bondia, síndic de greuges de Barcelona, ha insistit en el fet que “els serveis destinats a l’atenció d’aquest col·lectiu vulnerabilitzat no poden ser merament assistencialistes” i ha afegit que “esperem que la recent reforma del reglament pugui ajudar vertaderament a aquests joves a continuar els seus itineraris personals, educatius i laborals”.

La Sindicatura de Greuges cercarà com l’Ajuntament de Barcelona, dins les limitades competències que té en aquest àmbit, pot garantir el dret d’aquestes persones a tenir una vida digna de ser viscuda.

La recent reforma del reglament d’estrangeria

El dimarts 19 d’octubre del 2021 el Consell de Ministres va aprovar una reforma del reglament d’estrangeria per fer possible la regularització dels menors no acompanyats quan arriben a la majoria d’edat. L’objectiu d’aquesta reforma és flexibilitzar els requisits exigits per obtenir els permisos de residència i de treball.

Una de les principals modificacions del reglament d’estrangeria que introdueix el reial decret aprovat el darrer dimarts és que es redueix de 9 a 3 mesos el termini per obtenir el primer permís de residència. A més, obtindran el permís de treball  i s’allargarà d’1 a 2 anys el primer permís de residència. Cal mencionar un últim canvi important que pretén aquesta reforma: podran completar els tràmits de residència o treball fins als 23 anys, fet que ara s’esgotava quan en complien 21.

Les dades a Barcelona

A la nostra ciutat, des de l’any 1999, actua el Servei de Detecció i Intervenció social (SDI) amb infants, adolescents i joves migrats sols que viuen als carrers i espais públics de Barcelona i es troben en situació de risc social greu. Aquest servei també intervé amb els joves en les mateixes circumstàncies fins que se’ls deriva definitivament als serveis socials bàsics d’atenció primària o a altres recursos, i en tot cas, fins que assoleixen l’edat de 21 anys.

Finalitza la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges amb la participació de 3.034 persones i 189 entitats

Fase de suport ciutadà

Aquest 19 de maig ha finalitzat la fase de suport ciutadà del procés d’elecció del futur síndic o síndica de greuges de Barcelona, amb la participació de 3.034 persones i l’adhesió de 189 entitats a les diferents candidatures. Ciutadania i entitats han pogut mostrar el seu suport a alguna de les vuit persones que diferents entitats de la ciutat havien presentat com a candidates, en la primera fase del procés que es va fer entre gener i març. Ha estat la segona ocasió en què el procés d’elecció del càrrec s’ha obert al teixit associatiu i a la ciutadania en general, que fa cinc anys va concloure amb la reelecció de Maria Assumpció Vilà en el càrrec. Per a aquest 2021, i a diferència del 2016 en què es va crear una plataforma ad hoc, el procés s’ha dut a terme íntegrament a la plataforma de participació municipal Decidim.Barcelona, a través d’un sistema de verificació integrat amb el padró municipal, on han pogut participar totes les persones majors de 16 anys empadronades a Barcelona.

Amb l’obertura a la ciutadania del procés d’elecció es perseguia un doble objectiu. D’una banda, acostar l’òrgan de defensa de drets a la ciutadania, i de l’altra, condicionar el debat i la negociació dels grups polítics que composen la Corporació Municipal i que, en darrera instància d’acord amb la normativa, hauran d’escollir d’entre tots els candidats.

El procés de recollida de suport ciutadà ha anat acompanyat d’una campanya de comunicació a tota la ciutat, així com de diferents debats públics de presentació i confrontació de les propostes de les vuit candidatures. Així, els mitjans de comunicació Betevé i Onda Cero van organitzar i emetre debats, el 3 i l’11 de maig respectivament, i el Consell de Ciutat va sotmetre també totes les candidatures a una audiència (un hearing) en què van haver de respondre a diferents qüestions plantejades per membres del Consell. Si bé el mecanisme per donar suport a una de les vuit candidatures s’ha fet exclusivament per internet a través de la plataforma Decidim.Barcelona, s’han habilitat també cinc punts d’acompanyament presencials per a aquelles persones sense recursos informàtics o coneixement per participar-hi i salvar així la bretxa digital. Aquests punts han estat repartits a diferents punts de la ciutat, a Sant Andreu, Gràcia, Sant Martí, les Corts i Horta-Guinardó.

A més de suports a títols individuals, el procés de recollida de suports també preveia que les entitats poguessin adherir-se a una de les candidatures, cosa que han fet un total de 189 associacions (entre les que van presentar les candidatures i les que s’hi han adherit en la segona fase), totes elles inscrites al Fitxer d’Entitats municipal.

La llista de candidatures segons el nombre de suports ha estat el següent:

  • David Bondia: 1.414 suports ciutadans i 57 adhesions d’entitats.
  • Ramon Nicolau: 410 suports ciutadans i 73 adhesions d’entitats.
  • Jordi Giró: 288 suports ciutadans i 23 adhesions d’entitats.
  • Zaida Muxí: 270 suports ciutadans i 10 adhesions d’entitats.
  • Isabel Alonso: 215 suports ciutadans i 6 adhesions d’entitats.
  • Ricard de la Rosa: 186 suports ciutadans i 9 adhesions d’entitats.
  • Rosa Cañadell: 167 suports ciutadans i 3 adhesions d’entitats.
  • Rafel López: 84 suports ciutadans i 8 adhesions d’entitats.

L’Ajuntament recupera el Fons d’infància 0-16 anys, tal com va recomanar la síndica l’any 2020 després d’interessar-se d’ofici

Fons infància 0-16 anys

L’Ajuntament de Barcelona ha anunciat que enguany torna a convocar el Fons extraordinari per ajuts puntuals d’emergència social per a infants de 0 a 16 anys després d’un 2020 en què no va dur-se a terme. L’edició 2021 tindrà una quantitat destinada de 13,5 milions d’euros i d’entre 100 i 475 euros mensuals, que es calculen segons el nombre de membres de la unitat familiar i el nivell de renda. A més a més, s’estableix un increment per a les famílies monoparentals, encapçalades majoritàriament per dones i amb un risc de pobresa superior a la mitjana. Aquesta estratègia està especialment adreçada a famílies en situació de pobresa que no perceben l’Ingrés Mínim Vital que promou l’Estat o la Renda Mínima Garantida de la Generalitat de Catalunya. 

La síndica va interessar-se d’ofici pel Fons d’infància 0-16 anys en el 2020

La Sindicatura de Greuges de Barcelona va interessar-se d’ofici l’any 2020 davant la no convocatòria del Fons extraordinari per ajuts puntuals d’emergència social per a infants de 0 a 16 anys, que l’any 2020 no va ser atorgat per l’Ajuntament de Barcelona, després de cinc anys consecutius en què s’havia aprovat la convocatòria. En la seva darrera edició, la de l’any 2019, es van destinar 11.100.000  euros, més 1.770.000 euros per a ajuts complementaris a famílies monoparentals, fet que suposa un total de 12.870.000 euros adreçats exclusivament a infants i adolescents, d’entre 0 i 16 anys, que es trobaven en situació de vulnerabilitat.

Si bé és cert que l’atorgament dels ajuts esmentats tenia caràcter voluntari i eventual per part de l’Ajuntament de Barcelona i no generava cap dret a l’obtenció d’ajuts en anys posteriors, atès que no tenien la condició de prestacions garantides i no podien ser exigides com a drets subjectius d’acord amb el que preveu l’article 24.4 de la Llei 12/2007, de serveis socials, era un ajut d’eficàcia provada, que havia estat molt justificat i també celebrat per serveis i entitats de la ciutat que treballen amb infants.

La síndica es va interessar d’ofici per aquest Fons l’any 2020 i va obtenir informació de l’IMSS exposant totes les mesures preses a conseqüència de la crisi generada per la Covid-19, amb les quals es preveia poder atendre al conjunt de la ciutadania. Tot i que el Fons d’infància 0-16 anys era un ajut que es convocava d’acord amb la potestat discrecional de l’administració, es considerava poc justificada la seva desaparició, atès que s’adreçava únicament als infants, tenint en compte que l’article 15 de la Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, estableix la prioritat pressupostària en aquesta matèria, concretant, que els poders públics, han de donar prioritat en llurs pressupostos a les activitats adreçades a infants i adolescents. El mateix article, en el punt 2, diu que els poders públics han d’adoptar amb caràcter urgent les mesures necessàries per a evitar que el contingut essencial dels drets dels infants i els adolescents resti afectat per la manca de recursos adaptats a llurs necessitats. Per tant, es recomanava avaluar les possibilitats de convocar de nou el Fons d’infància 0-16 anys, una ajuda que torna a ser una realitat aquest any 2021.

La situació de persones sotmeses a procediments d’execució forçosa i amb una situació econòmica precària

procediments d'execució forçosa

La situació de pandèmia està deixant moltes famílies en una situació econòmica delicada i persones que mai havien sol·licitat ajuts públics, ara es veuen abocades a fer-ho. Aquestes persones continuen sent obligats tributaris, tot i les dificultats per executar els pagaments atesa la situació econòmica en què es troben immerses. Especialment, cal referir-se a la situació de persones sotmeses a procediments d’execució forçosa i amb una situació econòmica precària, sense posar en qüestió la legalitat dels embargaments executats per l’Ajuntament.

Per aquestes persones l’embargament dels seus petits estalvis pot afectar la seva capacitat econòmica, privant-la d’una part de les seves rendes que segurament estaven assignades a conservar una mínima qualitat de vida. Aquesta circumstància pot generar una situació de risc de vulnerabilitat que requereixi protecció social i, per tant, despesa pública. L’any 2020 algunes persones van demanar l’emparament de la síndica davant embargaments practicats als seus comptes bancaris arran de deutes amb hisenda.

En tots els casos coincidien que es tractava de persones perceptores de pensions i sous considerats inembargables, i que, tot i això, havien generat minsos estalvis. En una de les situacions estudiades, l’Ajuntament reclamava a la ciutadana l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (plusvàlua), generat per la transmissió en dació de pagament de deutes a una entitat bancària. L’interessat havia presentat recursos administratius que havien estat desestimats per considerar que no complia els requisits per deixar sense efecte la càrrega tributària municipal. Així mateix, se li havia denegat l’ajut pel pagament de la plusvàlua que va sol·licitar a l’Institut Municipal de Serveis Socials. Per tant, l’Ajuntament va iniciar el procediment de constrenyiment dirigit a la recaptació del deute tributari de manera efectiva. El deute ascendia a més de 5.000 €, i se li van embargar 800 € que havia generat d’estalvi.

En efecte, l’article 79.1 del Reglament general de recaptació aprovat pel Reial decret 939/2005, de 29 de juliol, estableix que l’Administració, en cas de deute tributari, ha de conèixer l’existència, com a mínim, d’un compte o dipòsit obert en una oficina d’una entitat de crèdit, i l’embargament es portarà a terme mitjançant una diligència d’embargament en la qual haurà d’identificar-se el compte o el dipòsit conegut per l’Administració actuant.

Aquest mandat té la limitació imposada per l’article 169.5 de la Llei 58/203, de 17 de desembre, general tributària, que estableix que no es poden embargar els béns declarats inembargables per les lleis. En aquest cas resulta d’aplicació l’article 607.1 de la Llei d’enjudiciament civil, que estableix que és inembargable el salari, el sou, la pensió, la retribució o el seu equivalent, que no excedeixi de la quantia assenyalada pel salari mínim interprofessional, i considera salari o pensió l’import ingressat en el compte, per aquest concepte, en el mes en què es practiqui l’embargament, o si no pot ser, en el mes anterior.

Es dóna el cas que una de les persones reclamants s’havia dirigit a l’alcaldessa per exposar la seva situació, i l’equip d’Alcaldia havia respost referint-se a la desestimació dels recursos administratius que havia interposat, a la vegada que l’emplaçava a la Síndica de Greuges de Barcelona per tal que estudiés el seu cas de forma independent i emetés una resolució.

Precisament, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ja s’havia pronunciat en altres ocasions amb motiu d’embargaments de béns o drets a persones en situació de risc econòmic i social, en el sentit que persistir en el cobrament del deute pot empitjorar la situació de vulnerabilitat.

L’any 2016 la síndica ja va demanar a l’Ajuntament que s’exploressin i apliquessin solucions que suposessin la suspensió de l’execució del deute tributari en aquelles situacions comprovades d’insolvència real i material del deutor, sense renunciar al seu cobrament en cas de solvència sobrevinguda, o l’aplicació d’altres mecanismes jurídics que permetin una segona oportunitat per protegir aquest perfil de deutor tributari.

Ara per ara l’ordenament jurídic no dóna una resposta a aquestes situacions, i tampoc no preveu la suspensió del procediment recaptador en situacions d’insolvència econòmica. Cal recordar que la Llei 25/2015, de 28 de juliol, de segona oportunitat té l’objectiu de permetre el que tan expressivament descriu la seva denominació, que una persona física, malgrat un fracàs econòmic empresarial o personal, tingui la possibilitat de dirigir novament la seva vida i fins i tot arriscar-se a noves iniciatives sense haver d’arrossegar indefinidament una llosa de deute que mai no podrà satisfer.

Ara bé, aquesta llei exclou de la seva aplicació els deutes de dret públic, és a dir, quan els creditors siguin l’administració pública. Cal concloure que l’aplicació de la llei per saldar els deutes tributaris pot resultar injusta per a les persones sotmeses a procediments d’execució forçosa i que visquin una situació econòmica feble, posant en risc la seva capacitat econòmica, situació aquesta que de ben segur pot revertir en la necessitat de protecció social.

Comença la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges de Barcelona

Las ocho personas candidatas a síndic o síndica de Barcelona.

Barcelona, 19 d’abril del 2021 – A partir d’aquest dilluns 19 d’abril comença la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges de Barcelona. El procés durarà un mes, fins al 19 de maig, i es durà a terme mitjançant la plataforma Decidim.Barcelona.

La fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura es va realitzar per primera vegada en l’anterior procés d’elecció, el 2016. En aquella ocasió, entre les cinc persones que es presentaven per al càrrec, van recollir un total de 6.747 suports d’entre la ciutadania. Com aleshores, el consistori posa a disposició a través de la plataforma de participació ciutadana Decidim.Barcelona la informació necessària perquè tothom que ho desitgi pugui informar-se de qui són les persones candidates, quines entitats les han proposades, així com conèixer el seu currículum vitae. A més, tal com va tenir lloc fa cinc anys, la previsió és poder celebrar un debat públic entre els vuit candidats i candidates, amb la col·laboració de la televisió pública de Barcelona Betevé.

Per participar en el procés i donar suport a una candidatura cal estar empadronat a Barcelona i registrar-se al web Decidim.Barcelona. Alhora, s’habilitarà un formulari perquè també les entitats registrades al Fitxer General d’Entitats Ciutadanes municipal puguin expressar i registrar el suport a una candidatura.

Comença la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges de Barcelona, que acabarà a l’estiu amb un candidat o candidata que substituirà a Maria Assumpció Vilà, la síndica de greuges de la ciutat entre els anys 2011 i 2021.

La síndica Vilà presenta l’informe 2020 en el seu darrer discurs davant el plenari de l’Ajuntament de Barcelona

La síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, va presentar el darrer 26 de març l’informe anual del 2020 davant el plenari de l’Ajuntament de Barcelona en un any clarament marcat per la Covid-19.

Es tracta del darrer informe que presenta Maria Assumpció Vilà després de deu anys i dos mandats com a síndica de greuges de Barcelona. Aquest estiu tindrà lloc l’elecció del nou defensor o la nova defensora de la ciutat pels pròxims cinc anys.

Durant l’any 2020 la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha dut a terme 3.543 actuacions. Del total, 1.988 han estat queixes, 1.518 consultes, 35 actuacions d’ofici -fet que suposa un increment del 25%- i 2 visites de barri. S’ha donat la raó a la ciutadania, totalment o en part, en un 78% dels casos.

En el seu discurs, Vilà s’ha acomiadat dels membres del plenari defensant que “he entès la Sindicatura com una feina compromesa i d’estar en constant moviment, res d’aïllar-se en un despatx”. El discurs ha acabat amb una síndica de greuges de Barcelona visiblement emocionada i recordant els moments més importants dels últims deu anys de la Sindicatura. Ja pots veure l’emotiu discurs de la síndica aquí:

Vuit candidatures presentades per a l’elecció de la nova síndica o el nou síndic de Barcelona

Durant els darrers dos mesos, entre el 15 de gener i el 15 de març, el teixit associatiu de la ciutat ha presentat vuit candidatures per al càrrec de síndic o síndica de greuges de Barcelona, persones escollides per les entitats per la seva trajectòria personal i professional i pel seu coneixement de la ciutat. Les vuit candidatures presentades signifiquen un important increment respecte al procés d’elecció del 2016, en què van presentar-se cinc persones per al càrrec.

Entre el 19 d’abril i el 19 de maig tindrà lloc la fase de suports, en què la ciutadania a títol individual i també les entitats podran donar suport a alguna de les candidatures mitjançant la plataforma de participació Decidim.Barcelona. Aquesta fase de suport popular, que es va dur a terme per primera vegada el 2016, persegueix un doble objectiu.

D’una banda, acostar la Sindicatura de Greuges a la ciutadania i donar-la a conèixer com a institució municipal que té la funció de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques davant de l’administració. De l’altra, potenciar els mecanismes de democràcia activa entre la ciutadania i fer arribar aquesta veu als membres del Plenari del Consell Municipal que, en última instància, segons estableix la Carta Municipal de Barcelona, és l’òrgan competent per escollir el nou síndic o la nova síndica.

Podeu consultar les candidatures aquí.

Nota de premsa