Categoria: Seguretat i convivència

La Sindicatura de Greuges de Barcelona actua d’ofici per analitzar l’estat i el funcionament dels equipaments policials de la Guàrdia Urbana

Comissaria Guàrdia Urbana Sant Martí

El darrer trimestre del 2021 la Sindicatura de Greuges de Barcelona va iniciar una actuació d’ofici de llarg recorregut per conèixer de primera mà la totalitat dels equipaments de la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB), amb l’objectiu de copsar presencialment l’estructura i el funcionament dels serveis policials de la ciutat, principalment els descentralitzats. El resultat és l’informe ‘Guàrdia Urbana i drets humans de proximitat: anàlisi d’equipaments policials de la ciutat’.

Així mateix, també s’ha volgut conèixer l’organització interna i les tasques policials dutes a terme a les UT, ja que són aspectes que incideixen en el servei que s’ofereix a la ciutadania del territori on estan implantades.

Entre altres assumptes, la Sindicatura de Greuges ha analitzat la idoneïtat de l’espai; l’accessibilitat; la seguretat; l’atenció a la ciutadania; l’assistència mèdica a les persones detingudes; les àrees de custòdia de les persones detingudes, o el tractament de les violències masclistes. Cal recordar que el treball policial està subjecte a la normativa internacional en la matèria i en drets humans, la qual ha d’inspirar tant la normativa interna com la pràctica policial.

La metodologia de treball de la Sindicatura

L’informe s’ha elaborat des de l’anàlisi de la normativa general i específica que regeix la Guàrdia Urbana de Barcelona, vinculat a la realització d’un total de tretze visites a equipaments policials de la ciutat per part de la Sindicatura de Greuges de Barcelona. Aquestes visites, prèviament planificades i comunicades als comandaments de la GUB, s’han dut a terme per un equip de la Sindicatura.

S’han visitat  les deu unitats territorials de la Guàrdia Urbana, la Sala Conjunta de Comandament (GUB, ME, Bombers i SEM), i la Divisió de Trànsit. També s’ha considerat oportú conèixer les instal·lacions de l’Àrea de Custòdia de Persones Detingudes de la Comissaria de les Corts del cos de Mossos d’Esquadra, en una visita conjunta amb l’adjunt del Síndic de Greuges de Catalunya. L’interès de conèixer aquesta instal·lació rau en el fet que el cos municipal de policia col·labora en aquest servei, i alhora es tracta de l’espai on són custodiades les persones detingudes per la Guàrdia Urbana de Barcelona.

Durant les reunions amb els comandaments dels equipaments policials, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha plantejat diverses qüestions que han estat motiu de queixes reiterades en aquesta institució. Entre altres, s’ha interessat per l’avaluació que es fa sobre l’ús de les càmeres unipersonals en l’uniforme policial, la confiança ciutadana, o la valoració sobre la signatura del conveni amb el cos de Mossos d’Esquadra, que preveu que les persones detingudes es traslladin a la Comissaria de Les Corts de Mossos d’Esquadra.

En el marc d’aquesta intervenció, la Sindicatura de Greuges també s’ha centrat a conèixer alguns aspectes associats a la situació dels equipaments policials, en relació amb els serveis que en ells es presta a la ciutadania i amb la protecció dels drets fonamentals de les persones detingudes per agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona.

Anàlisi de les Unitats Territorials (UT) de la ciutat

A continuació es detallen les diagnosis, els exemples i les recomanacions fetes per la Sindicatura de Greuges de Barcelona arran de visites a les Unitats Territorials (UT) de la Guàrdia Urbana de la ciutat.

Àrees de custòdia de persones detingudes

Des del mes de juliol de 2021, totes les persones que són detingudes per la Guàrdia Urbana de Barcelona, a excepció de les detingudes per qüestions relacionades amb delictes contra la seguretat viària, són traslladades a l’àrea de custòdia de la Comissaria de les Corts del cos de Mossos d’Esquadra.

Per tant, les cel·les de les UT de la Guàrdia Urbana van deixar de ser operatives a partir d’aquella data, a excepció de les que es troben a la Unitat d’Investigació i Prevenció de l’Accidentalitat (UIPA), ubicades a la Zona Franca, que únicament acullen persones que presumptament han atemptat contra la seguretat viària.

Mesures positives implementades

Per últim, la Sindicatura de Greuges de Barcelona vol assenyalar aquelles mesures positives que s’han detectat, entre les quals destaquen les següents:

  • L’Ajuntament de Barcelona està adoptant mesures actives i clares per augmentar el nombre de dones en la GUB, revertint una situació anòmala. La més important de totes elles és que es van reservar 112 places (de 282 en total) per a dones (un 40%) a la convocatòria de places del 2020.
  • La incorporació, també a les bases de la convocatòria de places d’agents de la Guàrdia Urbana, de criteris de puntuació que facilitin l’accés al cos de persones de diferents perfils ètnics; malgrat que aquests criteris s’haurien de potenciar encara més.
  • La implementació i el desenvolupament d’un model de policia de proximitat com a model de servei comunitari és una mesura que està sent estudiada per altres ajuntaments a escala estatal i internacional.
  • Els nous cotxes patrulla de la GUB adquirits el 2018 (126) disposen d’un dispositiu DEA (Desfibrilador Extern Automàtic) en tots els vehicles policials, una bona pràctica per a la salvaguarda de la integritat física tant de persones detingudes, com de la ciutadania en general.
  • La decisió que les persones detingudes a Barcelona per la GUB siguin custodiades en l’àrea de custòdia de la comissaria de les Corts de Mossos d’Esquadra, a excepció dels detinguts per delictes relacionats amb la seguretat viària, és una decisió positiva que permet harmonitzar els processos de detenció en un espai habilitat per a la custòdia, amb independència de les millores que necessiti aquest espai.
  • A finals de l’any 2021 s’ha licitat un concurs per a la redacció dels projectes de construcció de les noves unitats territorials de la Guàrdia Urbana de Sarrià – Sant Gervasi i de Sant Andreu. Així mateix, en diverses UT estan pendents reformes que milloraran les condicions dels edificis.
  • La incorporació, com un element més en la uniformitat dels agents, de les càmeres unipersonals. El que anteriorment s’ha descrit com a dispositius personals de gravació (DPG) és considerat per la Sindicatura de Greuges de Barcelona com una bona pràctica, tot i que cal ampliar el nombre de dispositius.
  • La disposició de gimnàs en algunes UT, que contribueix al manteniment de les condicions físiques dels i les agents del cos policial, donant compliment al conveni laboral que preveu la pràctica esportiva obligatòria.
  • L’existència de galeries que permeten la realització de la pràctica de tir als i les agents policials i la formació en primers auxilis.
  • La posada en marxa d’oficines d’atenció ciutadana (OAC), que tenen per objecte que els dos cossos policials (GUB I ME) atenguin en un mateix equipament qualsevol tipus de denúncia o consulta ciutadana.
  • La tasca policial desplegada per a la prevenció i detecció de la violència masclista, que preveu la formació específica dels i les agents policials en aquest àmbit, així com l’assignació d’un agent de l’equip de la Policia de Barri en cada UT, especialitzat en violència masclista.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona du a terme una visita a dues zones d’oci nocturn a l’espai públic: el Fòrum i el triangle golfo

Forum i triangle golfo

La nit del dissabte 11 de juny, el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, i membres del seu equip, van visitar dues zones de la ciutat on recurrentment hi ha queixes veïnals per les molèsties derivades de les pràctiques d’oci nocturn a l’espai públic: els entorns del Fòrum i el triangle golfo.

Aquesta visita del síndic està emmarcada en el nou projecte ‘A peu de carrer’, que la Sindicatura ha implementat des d’aquest any 2022. Aquesta iniciativa té els objectius d’acostar la institució al veïnat dels 73 barris de la ciutat i de fer una Sindicatura itinerant, que s’apropi a la ciutadania, al teixit associatiu i al teixit empresarial, ja que és la manera de conèixer i intervenir en les problemàtiques dels veïns i veïnes de la ciutat.

A la primera visita, a l’entorn del Fòrum, el síndic i el seu equip van copsar en primera persona les molèsties que els festivals, que sovint s’organitzen en aquell entorn, causen al veïnat de la zona, així com les mesures que s’apliquen per part de l’Administració. L’expedició de la Sindicatura va estar acompanyada per representants de l’AV Besós, Moviment Diagonal Mar i Stop Concerts, entre altres.

Tot seguit, van dirigir-se a la zona del triangle golfo, en què fa setmanes que la Sindicatura de Greuges de Barcelona ja treballa amb el veïnat, i van constatar les molèsties acústiques i de convivència que pateixen. En aquesta zona, el síndic també va accedir a domicilis particulars de veïns i veïnes, amb l’objectiu de comprovar in situ aquestes molèsties. La Sindicatura de Greuges de Barcelona farà seguiment d’aquestes problemàtiques patides pel veïnat de les dues zones afectades, i continuarà actuant per trobar l’equilibri entre el dret a l’oci nocturn i el dret al descans.

Els síndics de Barcelona i de Catalunya reclamen compatibilitzar la ubicació d’un centre d’acollida per a persones sense llar amb addiccions al costat d’una escola amb la consolidació del seu projecte educatiu

Entorn escolar

La Sindicatura de Greuges de Barcelona i el Síndic de Greuges de Catalunya han rebut al voltant d’una trentena de queixes de famílies d’una escola en relació amb la instal·lació d’un centre d’acollida per a persones sense llar amb addiccions a poca distància de l’escola.

En virtut del conveni de col·laboració signat recentment, ambdues institucions han fet una actuació coordinada i han emès una resolució conjunta.

En les queixes rebudes, les famílies i el veïnat expressen la seva preocupació per l’afectació que pot tenir aquest nou equipament en la demanda social de l’escola. Per la seva banda, l’escola incideix en el fet que els darrers anys s’ha treballat molt per donar un nou impuls al centre educatiu i tem que l’emplaçament d’aquest equipament pugui incidir en aquesta trajectòria de treball i en les properes matriculacions.

En aquest context, les dues institucions volen recordar que els centres d’acollida per a la recuperació de persones sense llar amb addiccions són serveis destinats a l’atenció sociosanitària de persones en situació de vulnerabilitat, i a garantir els seus drets bàsics, i que la ubicació d’aquests centres en zones urbanes és necessària per promoure l’accessibilitat i la normalització de la seva atenció. Amb tot, també manifesten que les administracions han d’analitzar quin impacte generen sobre els drets de terceres persones, a fi d’adoptar les mesures compensatòries o preventives necessàries, així com valorar si hi ha alternatives d’ubicació que el minimitzin.

En relació amb aquest assumpte, els defensors constaten que l’escola en qüestió és un centre amb el 41,3% d’alumnat amb necessitats educatives específiques, malgrat que en els darrers anys ha tendit a reduir la seva complexitat. La ubicació del centre d’acollida al costat de l’escola en pot afectar la seva imatge si s’identifica com un fet negatiu per part de les famílies de la zona. Dit això, l’experiència en una altra zona de Barcelona ha permès constatar que no necessàriament la implantació d’un centre d’aquest tipus ha de suposar un impacte negatiu sobre la demanda social d’una escola, ja que, en aquell cas, l’escola més propera, ubicada just al costat del centre, va incrementar el nombre de sol·licituds l’any següent.

Per estudiar el cas es va demanar informació al Consorci d’Educació de Barcelona i a l’Ajuntament de Barcelona. De les respostes rebudes de les administracions se’n desprèn que l’Ajuntament ha generat un espai de treball transversal amb el conjunt de serveis de territori: l’Agència de Salut Pública de Barcelona, l’Institut Municipal de Serveis Socials d’Intervenció a l’Espai Públic i el Consorci d’Educació de Barcelona, per a valorar el desplegament del servei a la zona.  

Paral·lelament, l’Ajuntament de Barcelona també ha elaborat un pla específic per a l’escola en relació amb la implantació del centre d’acollida, que, entre altres actuacions, preveu un treball amb l’equip directiu de l’escola. Així mateix, ha posat els mitjans per assegurar la presència de dues mediadores als voltants de l’escola per atendre les inquietuds de les famílies en els horaris d’entrada i sortida escolar, i manifesta que coordinarà els serveis de neteja, Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra perquè la zona pròxima a l’equipament sigui un entorn segur.

En vista de tot això, el Síndic de Greuges de Catalunya i la Sindicatura de Greuges de Barcelona demanen que es formalitzi l’elaboració d’un pla d’acció integral i de coordinació entre els diferents serveis del territori, amb la participació de les diferents parts afectades, especialment els membres de la comunitat educativa de l’escola. Un dels objectius prioritaris d’aquestes actuacions ha de ser evitar l’impacte de la ubicació d’aquest equipament en la demanda social del centre.

També demanen al conjunt d’administracions implicades la concreció de les actuacions previstes per a la consolidació del projecte educatiu del centre i per millorar la seva demanda social. Per acabar, reclamen a les administracions que segueixin esmerçant esforços per garantir el diàleg amb la direcció de l’escola i l’AFA.

Les dues institucions es comprometen a analitzar l’impacte que pot tenir la ubicació d’aquest centre d’acolliment a l’escola a partir de l’anàlisi de les dades de sol·licituds de preinscripció i d’oferta inicial de places en el procés d’admissió per al curs 2022/2023 a P3.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona analitza el fenomen del botellot a la ciutat i trasllada diverses recomanacions a l’Ajuntament

Botellot BCN

Una de les primeres actuacions del nou síndic de greuges de Barcelona des de l’octubre del 2021, David Bondia, va ser l’anunci de l’estudi d’ofici del fenomen del botellot a la ciutat. L’informe resultant d’aquesta investigació analitza la pràctica des d’una visió transversal i integradora de les diferents sensibilitats, i finalitza amb una sèrie de propostes per millorar les dinàmiques que se’n deriven de l’ús de l’espai públic com espai d’oci nocturn.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona és conscient que les actuacions no punitives amb els problemes derivats dels botellots estan sotmeses a una situació contradictòria: quan fan prevenció, pot semblar que estiguin potenciant el consum; quan regulen o posen serveis a disposició dels espais de botellot, pot semblar que l’estiguin legitimant. L’aproximació socioeducativa i d’atenció als consums de risc potser és la via menys immediata de resoldre el problema, però cal posar el focus d’atenció urgentment en les relacions socials de risc i en l’ús abusiu de l’alcohol i altres drogues, i no pas en què adolescents joves facin ús dels espais públics per divertir-se i socialitzar.

Tenint en compte aquestes característiques, la Sindicatura  creu que aquest fenomen ha de ser estudiat, analitzat i gestionat fugint de solucions fàcils i poc efectives. Per aquest motiu, s’han explorat noves mirades per abordar aquesta pràctica social. Totes les propostes s’emmarquen dins la perspectiva de reducció de danys, i tenen com a propòsit garantir que el dret al lleure d’adolescents i joves pugui desplegar-se en espais i circumstàncies segures per tothom. Així mateix, estan pensades per ser útils i factibles de ser incorporades dins els serveis, les polítiques i els equips municipals.

D’altra banda, la Sindicatura també participa activament a la Taula Ciutadana per una Nit Cívica i Segura, iniciativa municipal engegada el darrer mes de novembre de l’any 2021. En la primera sessió, el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, ja va manifestar “la necessitat de tractar el botellot sense criminalitzar les persones joves” i va reclamar “encara més presència dels col·lectius joves a la Taula”. La segona sessió tindrà lloc demà dijous 10 de març.

El fenomen social del botellot

Un dels primers punts en l’anàlisi és assumir que el botellot ha esdevingut un fenomen social significatiu i estable, que en cap cas passa per ser una moda nova o passatgera. És necessari entendre que aquesta pràctica no marxarà, i si ho fes, tornaria emmascarada amb un altre nom, com ho porta fent durant el darrer quart de segle.

Cal, per tant, establir un marc general i transversal d’abordatge del botellot centrat en la reducció de riscos, i diferenciar clarament entre tipologies de botellot i les diverses actuacions necessàries. S’ha d’evitar situar aquesta pràctica com un conflicte entre la gent jove i la gent adulta, i acceptar les similituds que existeixen entre les pràctiques d’oci nocturn d’unes i altres.

Un abordatge integral de la problemàtica

El botellot és un fet problemàtic principalment perquè no afecta les persones que hi formen part, sinó a les qui el pateixen. Per aquesta raó, és important treballar de forma continuada amb tota la comunitat involucrada, especialment amb el col·lectiu jove, i no actuar sota l’emergència d’un conflicte

Les campanyes de sensibilització cobren una importància destacada; tant les dirigides a la població en general per evitar estigmatitzar al col·lectiu jove, com aquelles destinades a les persones adolescents per fomentar un oci nocturn respectuós entre els seus membres i amb l’entorn. Per últim, s’hauria d’oferir als cossos policials formacions específiques sobre el fenomen del botellot i les pràctiques no formals d’oci juvenil.

Adequació d’espais amb seguretat, informació i confiança

La Sindicatura de Greuges de Barcelona recomana estudiar la possibilitat d’assenyalar espais accessibles a la ciutat on pugui dur-se a terme aquesta pràctica nocturna, però sempre evitant que aquests adquireixin la forma i l’estatus del popularment conegut com a botellòdrom.

Els espais haurien de comptar amb tots els serveis necessaris per dur a terme pràctiques d’oci nocturn sota els estàndards de seguretat, informació i confiança: accés ràpid i segur a serveis sanitaris; punts d’informació i assessorament com Punts Lila, Espais Antiracistes i serveis d’informació en drogues; habilitar WC públics; comptar amb sistemes de recollida de brossa; impulsar sistemes d’abonament o descomptes per l’ús del taxi compartit entre les persones joves, i assegurar un accés fàcil al transport públic.

Actuacions socioeducatives per prevenir conductes de risc

El botellot també es caracteritza per constituir alhora un espai d’oportunitats i un espai de risc. És el punt de partida fonamental a partir del qual teixir un compromís col·lectiu per promoure i donar lloc a les relacions respectuoses, els hàbits saludables i el consum crític en la població adolescent i jove. La Sindicatura insisteix en la importància d’oferir accions socioeducatives prèvies (difusió dels efectes del consum a mitjà-llarg termini, per exemple) i in-situ en les mateixes ubicacions on es duen a terme els botellots.

També cal fomentar programes de lleure alternatiu ben dissenyats que ajudin a consolidar patrons de diversió menys vinculats amb el lleure nocturn tradicional, evitant, sempre que es pugui, les iniciatives excessivament dirigents i adultcèntriques.

Fins ara, les intervencions per aturar aquesta pràctica nocturna gairebé sempre s’han dut a terme des d’un punt de vista securitari i policial. S’han de posar en marxa actuacions que puguin treballar des del fet cultural per portar a terme una labor mediadora eficaç.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona analitzarà l’adequació, el funcionament i la planificació de les infraestructures de la Guàrdia Urbana

Guardia Urbana

Per tal de conèixer la seva adequació, funcionament i planificació, el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, ha anunciat que durant els mesos de novembre i desembre del 2021 visitarà les dotze infraestructures de la Guàrdia Urbana (GUB) a la ciutat: les deu unitats territorials (una per districte); la seu de la Divisió Policial de Trànsit a la Zona Franca, i la sala conjunta de comandament GUB-Mossos d’Esquadra del carrer Lleida.

La finalitat d’aquesta anàlisi in-situ és comprovar que les instal·lacions s’adeqüen als estàndards internacionals de monitoratge d’espais de treball policial, així com contrastar que són idònies per acollir i atendre les persones usuàries del servei i les persones treballadores.  

El cicle de visites començarà el dijous 11 de novembre en una de les infraestructures ja mencionades: la seu de la Divisió Policial de Trànsit a la Zona Franca. La Sindicatura de Greuges de Barcelona és coneixedora que en aquesta dependència policial es custodien persones detingudes sota la responsabilitat de la Guàrdia Urbana, i per tant podrà analitzar en primera persona quin és l’estat de les cel·les i les infraestructures destinades a la custòdia d’aquestes persones.

En les visites hi participaran el síndic de greuges, membres del seu equip assessor i un/a professional de l’advocacia especialista en la matèria. Prèviament s’haurà confeccionat un document model per analitzar amb els mateixos criteris i paràmetres cadascuna de les diverses ubicacions de la Guàrdia Urbana. Els propòsits finals d’aquestes actuacions són l’elaboració d’un informe d’avaluació relatiu a la idoneïtat de les instal·lacions del cos policial local de la ciutat, i el trasllat de possibles recomanacions que permetin millorar la qualitat de la prestació del servei d’aquestes instal·lacions.

Els ‘botellots’ i el dret a una nit cívica i segura centren la darrera intervenció d’ofici de la Sindicatura

Botellot

El síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, ha anunciat la intervenció d’ofici de la Sindicatura per analitzar i formar part activa dels mecanismes, propostes i iniciatives que aborden l’oci nocturn, concretament en un context com l’actual, en què el col·lectiu jove ha tornat a ocupar l’espai públic a la nit.

Aquest estudi pretén copsar el fenomen des d’una visió transversal i integradora de les diferents sensibilitats amb l’objectiu de conèixer les necessitats i inquietuds dels diversos col·lectius implicats, així com elaborar propostes per millorar les dinàmiques que se’n deriven de l’ús de l’espai públic com espai d’oci nocturn.

Cal tenir en compte que la situació sanitària actual ha permès el restabliment de la mobilitat i el retorn de l’espai públic com espai de socialització. Amb aquesta reaparició de l’activitat social a la via pública, també han tornat les concentracions de persones al carrer en un context lúdic, nocturn i amb consum de begudes alcohòliques. Aquestes aglomeracions de persones joves no són un fenomen recent, però després de la Covid-19 s’ha afegit un component multitudinari que genera problemes de convivència amb el veïnat.

La Sindicatura, present activament a la Taula ciutadana per una nit cívica i segura

L’Ajuntament de Barcelona, mitjançant una mesura de govern, ha creat la Taula ciutadana per una nit cívica i segura, que té el propòsit de fer un abordatge del fenomen de l’oci i les activitats nocturnes a Barcelona, des del punt de vista dels diversos sectors de la ciutat que hi estan relacionats. La Taula té l’encàrrec d’elaborar un informe d’anàlisi i propostes per a una nit cívica i segura, a través de les propostes que aportin tots els seus integrants.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona formarà part activa de la Taula ciutadana per una nit cívica i segura i té la ferma voluntat de presentar-hi propostes i iniciatives per abordar el fenomen de l’oci i les activitats nocturnes a la ciutat.  Bondia insisteix en “la necessitat de comptar també amb representants la joventut com a interlocutors vàlids per escoltar les seves necessitats i inquietuds”.

La Síndica de Greuges de Barcelona inicia un expedient d’ofici per fer un seguiment del procés d’investigació interna de l’Ajuntament en relació amb possibles irregularitats en la convocatòria d’oposicions de la Guàrdia Urbana

Oposicions GUB

El darrer dissabte 5 de juny va tenir lloc la convocatòria de les tres primeres proves eliminatòries corresponents al procés de selecció de 259 places de la Guàrdia Urbana. Alguns sindicats han denunciat que la plantilla de respostes d’un dels exercicis corresponents a la segona prova, relativa al raonament abstracte i amb una puntuació del 40% sobre el resultat final, havia estat difosa per alguns centres docents de formació abans de la realització de la prova, atorgant a uns determinats aspirants un avantatge sobre la resta.

Després de fer-se públiques aquestes denúncies dels sindicats, l’Ajuntament de Barcelona ha comunicat als aspirants, a través de la seu electrònica, que tot i que el consistori ha adquirit les proves d’acord amb els criteris que marca el Reglament d’accés a les policies locals de Catalunya, obre un expedient informatiu per determinar si s’ha produït alguna irregularitat.

Després de la denúncia d’alguns sindicats, i també d’algunes queixes rebudes a la nostra institució, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha iniciat un expedient d’ofici per conèixer i fer un seguiment del procés d’investigació interna que durà a terme l’Ajuntament en relació amb possibles irregularitats en la convocatòria de 259 places d’agents de la Guàrdia Urbana.

Finalitza la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges amb la participació de 3.034 persones i 189 entitats

Fase de suport ciutadà

Aquest 19 de maig ha finalitzat la fase de suport ciutadà del procés d’elecció del futur síndic o síndica de greuges de Barcelona, amb la participació de 3.034 persones i l’adhesió de 189 entitats a les diferents candidatures. Ciutadania i entitats han pogut mostrar el seu suport a alguna de les vuit persones que diferents entitats de la ciutat havien presentat com a candidates, en la primera fase del procés que es va fer entre gener i març. Ha estat la segona ocasió en què el procés d’elecció del càrrec s’ha obert al teixit associatiu i a la ciutadania en general, que fa cinc anys va concloure amb la reelecció de Maria Assumpció Vilà en el càrrec. Per a aquest 2021, i a diferència del 2016 en què es va crear una plataforma ad hoc, el procés s’ha dut a terme íntegrament a la plataforma de participació municipal Decidim.Barcelona, a través d’un sistema de verificació integrat amb el padró municipal, on han pogut participar totes les persones majors de 16 anys empadronades a Barcelona.

Amb l’obertura a la ciutadania del procés d’elecció es perseguia un doble objectiu. D’una banda, acostar l’òrgan de defensa de drets a la ciutadania, i de l’altra, condicionar el debat i la negociació dels grups polítics que composen la Corporació Municipal i que, en darrera instància d’acord amb la normativa, hauran d’escollir d’entre tots els candidats.

El procés de recollida de suport ciutadà ha anat acompanyat d’una campanya de comunicació a tota la ciutat, així com de diferents debats públics de presentació i confrontació de les propostes de les vuit candidatures. Així, els mitjans de comunicació Betevé i Onda Cero van organitzar i emetre debats, el 3 i l’11 de maig respectivament, i el Consell de Ciutat va sotmetre també totes les candidatures a una audiència (un hearing) en què van haver de respondre a diferents qüestions plantejades per membres del Consell. Si bé el mecanisme per donar suport a una de les vuit candidatures s’ha fet exclusivament per internet a través de la plataforma Decidim.Barcelona, s’han habilitat també cinc punts d’acompanyament presencials per a aquelles persones sense recursos informàtics o coneixement per participar-hi i salvar així la bretxa digital. Aquests punts han estat repartits a diferents punts de la ciutat, a Sant Andreu, Gràcia, Sant Martí, les Corts i Horta-Guinardó.

A més de suports a títols individuals, el procés de recollida de suports també preveia que les entitats poguessin adherir-se a una de les candidatures, cosa que han fet un total de 189 associacions (entre les que van presentar les candidatures i les que s’hi han adherit en la segona fase), totes elles inscrites al Fitxer d’Entitats municipal.

La llista de candidatures segons el nombre de suports ha estat el següent:

  • David Bondia: 1.414 suports ciutadans i 57 adhesions d’entitats.
  • Ramon Nicolau: 410 suports ciutadans i 73 adhesions d’entitats.
  • Jordi Giró: 288 suports ciutadans i 23 adhesions d’entitats.
  • Zaida Muxí: 270 suports ciutadans i 10 adhesions d’entitats.
  • Isabel Alonso: 215 suports ciutadans i 6 adhesions d’entitats.
  • Ricard de la Rosa: 186 suports ciutadans i 9 adhesions d’entitats.
  • Rosa Cañadell: 167 suports ciutadans i 3 adhesions d’entitats.
  • Rafel López: 84 suports ciutadans i 8 adhesions d’entitats.

Comença la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges de Barcelona

Las ocho personas candidatas a síndic o síndica de Barcelona.

Barcelona, 19 d’abril del 2021 – A partir d’aquest dilluns 19 d’abril comença la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges de Barcelona. El procés durarà un mes, fins al 19 de maig, i es durà a terme mitjançant la plataforma Decidim.Barcelona.

La fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura es va realitzar per primera vegada en l’anterior procés d’elecció, el 2016. En aquella ocasió, entre les cinc persones que es presentaven per al càrrec, van recollir un total de 6.747 suports d’entre la ciutadania. Com aleshores, el consistori posa a disposició a través de la plataforma de participació ciutadana Decidim.Barcelona la informació necessària perquè tothom que ho desitgi pugui informar-se de qui són les persones candidates, quines entitats les han proposades, així com conèixer el seu currículum vitae. A més, tal com va tenir lloc fa cinc anys, la previsió és poder celebrar un debat públic entre els vuit candidats i candidates, amb la col·laboració de la televisió pública de Barcelona Betevé.

Per participar en el procés i donar suport a una candidatura cal estar empadronat a Barcelona i registrar-se al web Decidim.Barcelona. Alhora, s’habilitarà un formulari perquè també les entitats registrades al Fitxer General d’Entitats Ciutadanes municipal puguin expressar i registrar el suport a una candidatura.

Comença la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges de Barcelona, que acabarà a l’estiu amb un candidat o candidata que substituirà a Maria Assumpció Vilà, la síndica de greuges de la ciutat entre els anys 2011 i 2021.

La síndica Vilà presenta l’informe 2020 en el seu darrer discurs davant el plenari de l’Ajuntament de Barcelona

La síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, va presentar el darrer 26 de març l’informe anual del 2020 davant el plenari de l’Ajuntament de Barcelona en un any clarament marcat per la Covid-19.

Es tracta del darrer informe que presenta Maria Assumpció Vilà després de deu anys i dos mandats com a síndica de greuges de Barcelona. Aquest estiu tindrà lloc l’elecció del nou defensor o la nova defensora de la ciutat pels pròxims cinc anys.

Durant l’any 2020 la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha dut a terme 3.543 actuacions. Del total, 1.988 han estat queixes, 1.518 consultes, 35 actuacions d’ofici -fet que suposa un increment del 25%- i 2 visites de barri. S’ha donat la raó a la ciutadania, totalment o en part, en un 78% dels casos.

En el seu discurs, Vilà s’ha acomiadat dels membres del plenari defensant que “he entès la Sindicatura com una feina compromesa i d’estar en constant moviment, res d’aïllar-se en un despatx”. El discurs ha acabat amb una síndica de greuges de Barcelona visiblement emocionada i recordant els moments més importants dels últims deu anys de la Sindicatura. Ja pots veure l’emotiu discurs de la síndica aquí: