Categoria: Salut

La Sindicatura demana mesures cautelars a l’Ajuntament per evitar la Papanoelada Motera

En anteriors edicions, s’han constatat afectacions a la seguretat viària, a la mobilitat en la ciutat, a l’ús de l’espai públic, i s’han incomplert instruccions de la Guàrdia Urbana.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que l’Ajuntament ha de prendre mesures cautelars per evitar que es dugui a terme la Papanoelada Motera el diumenge 18 de desembre, amb l’objectiu de salvaguardar els diversos drets afectats per aquesta marxa de motocicletes.

A més a més, cal tenir en compte que les persones organitzadores d’aquesta marxa no han comunicat la concentració a l’autoritat competent, la Direcció General d’Administració de Seguretat (DGAS). Per tant, si es duu a terme, estarien actuant amb manifest incompliment de la normativa d’aplicació.

La manca de comunicació de la marxa impedeix als responsables municipals organitzar els recursos disponibles, i dissenyar les mesures a aplicar per minimitzar l’impacte de l’activitat sobre l’espai públic i la ciutadania. La improvisació obliga a utilitzar dispositius de serveis públics no programats, que poden afectar l’atenció d’emergències i les necessitats de la ciutadania.

Si finalment tingués lloc la concentració malgrat no haver-la comunicat a l’autoritat competent, caldrà que la Guàrdia Urbana actuï de manera eficaç, sancionant totes aquelles conductes infractores que es detectin, i que la DGAS prengui les mesures adequades davant l’incompliment de l’organització de la concentració.

Finalment, i també en el cas de produir-se l’esdeveniment, la Sindicatura considera necessari que l’Ajuntament prengui mesuraments de la contaminació per identificar si se superen els límits legalment previstos, i pugui sancionar les persones organitzadores de l’esdeveniment.

En què consisteix aquesta marxa?

Es tracta d’una ruta on participen centenars/milers de persones, vestides de Pare Noel i en motocicleta, que creua la ciutat de Barcelona. Enguany, la trobada iniciarà a l’Hospitalet de Llobregat i té un recorregut previst per Gran Via, passeig de Gràcia, carrer Aragó, passeig de Sant Joan, litoral marítim, o avinguda de Paral·lel, entre altres.

Aquesta activitat va començar anys enrere. Inicialment, el consistori la va permetre, però el 2019 la Guàrdia Urbana ja va emetre un informe desfavorable. L’any 2020 no va produir-se aquesta marxa i l’any 2021 ho va fer sense la preceptiva comunicació.

L’informe desfavorable de la Guàrdia Urbana l’any 2019 i l’explicació de la Regidoria d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica

En l’informe de Guàrdia Urbana de 18 de desembre de 2019 es detallen els incompliments que van dur a terme les persones participants d’aquesta marxa: incompliments en matèria de seguretat viària i mobilitat; ocupació de la via pública (carpes i lavabos) sense autorització municipal; servei d’ordre insuficient per garantir la seguretat dels participants i de la resta de la ciutadania; mantenir el motor encès en zones d’estacionament, i fins i tot forçar-lo generant més contaminació atmosfèrica i acústica; i aturades dels centenars de motos en determinats indrets quan s’havia acordat que la marxa no es detenia en cap moment.

Per aquesta edició de 2022, la Guàrdia Urbana ha traslladat a la Sindicatura de Greuges de Barcelona que farà la corresponent acta de denúncia per infracció dels deures de comunicació, així com la resta d’infraccions en què puguin incórrer.

D’altra banda, la Sindicatura també ha contactat amb la Regidoria d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de l’Ajuntament de Barcelona. La Regidoria explica que no s’ha rebut cap petició per aquesta l’activitat i, per tant, no pot resoldre sobre aquest tema. No obstant això, sí que detalla que el pas d’aquesta gran concentració de motocicletes pot provocar un augment de més de 3 dB sobre el soroll de fons, increment que provoca importants molèsties acústiques, ja que es tracta d’un soroll puntual però d’elevat nivell sonor.

L’impacte de la contaminació a Barcelona

L’informe afegeix  les següents consideracions en relació amb els aspectes de salut pública, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

A la ciutat de Barcelona, la contaminació de l’aire provoca, anualment, al voltant de 1.900 morts, 1.100 casos nous d’asma infantil, i 170 casos nous de càncer de pulmó. En el cas del soroll ambiental del trànsit de la ciutat, s’estima que més de 210.000 persones pateixen una molèstia intensa a causa del soroll i que més de 60.000 persones de Barcelona pateixen un trastorn greu del son a causa del soroll. L’exposició continuada al soroll ambiental provinent del trànsit també és responsable d’uns 300 casos nous de malaltia isquèmica del cor cada any i de 30 morts per aquesta causa.

En aquest context, una activitat de concentració del trànsit rodat amb motocicletes suposarà un excés en les emissions de contaminants atmosfèrics i del soroll associat i implicarà un agreujament de la situació de contaminació de l’aire i acústica de la ciutat, que ja de per si és complicada.

Necessitat de comunicar la concentració a les autoritats competents

Tenint en compte les característiques de la concentració denominada Papanoelada Motera, la Sindicatura considera que és susceptible d’intervenció administrativa.

La comunicació de l’esdeveniment com un acte subjecte al dret de reunió. En aquest sentit, el dret de reunió i manifestació desenvolupat a la Llei orgànica 9/1983, de 15 de juliol, reguladora del dret de reunió (LODR), preveu que la celebració de reunions en llocs de trànsit públic haurà de ser comunicada per escrit a l’autoritat governativa corresponent pels organitzadors o promotors d’aquelles, amb una antelació de deu dies naturals, com a mínim (art.8). En data de 12 de desembre, la Direcció General d’Administració de Seguretat (DGAS) ha informat la Sindicatura que no ha rebut cap petició per la marxa convocada per diumenge.

Afectació en la seguretat viària, el dret a la mobilitat i el dret a l’espai públic

Tal com apunta l’informe de la Guàrdia Urbana del desembre de 2019, en anteriors edicions de la marxa es van imposar una sèrie de mesures que els organitzadors i els participants de l’activitat no van complir.

Aquests incompliments van dificultar la mobilitat i l’ús de l’espai públic per part de la resta de la ciutadania, van afectar la seguretat viària, i van posar en risc la seguretat dels concentrats i dels vianants. Considerant aquests antecedents, és probable que, en l’edició convocada enguany, es produeixin els mateixos tipus d’alteracions en el trànsit ordinari i en el funcionament de la ciutat.

La Sindicatura vol fer incís en què el dret de reunió, tot i ser un dret fonamental, no és un dret absolut o il·limitat, sinó que, igual que la resta de drets fonamentals, té els seus límits. Concretament, la limitació del dret de reunió es pot produir quan aquest col·lideix amb altres drets reconeguts també per l’ordenament jurídic espanyol.

Afectació sobre el dret a un medi ambient adequat 

Com indica l’informe de la Guàrdia Urbana, la marxa de l’any 2019 va incrementar els nivells de contaminació atmosfèrica i acústica habitual de la ciutat, a conseqüència de la concentració de centenars/milers de motos.

La Sindicatura no pot anticipar-se a saber quin serà el seguiment de la convocatòria d’enguany. Tanmateix, l’anàlisi de les dades facilitades per la Guàrdia Urbana respecte edicions anteriors posa de manifest que el seguiment d’aquesta marxa és habitualment massiu, ja que se situa entre els 400 i els 5.000 participants. De manera que, amb tota probabilitat, es produirà un increment de la contaminació acústica i atmosfèrica a la ciutat de Barcelona si se celebra el dia previst la concentració de motos que ha estat convocada.

Conseqüentment, la Sindicatura considera pertinent que l’Ajuntament adopti mesures cautelars en aquest assumpte i impedeixi la celebració d’aquesta concentració per salvaguardar els diversos drets afectats.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona obre una actuació d’ofici per conèixer les previsions de millora de les condicions actuals del CAP Gòtic

Visita Cap Gotic

Després de dur a terme dues visites al CAP Gòtic durant el mes d’abril d’enguany, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha obert una actuació d’ofici en què demana informació al consistori sobre la previsió del nou emplaçament i les mesures impulsades per millorar la manca d’espai i els problemes recurrents amb les filtracions d’aigües residuals que pateixen a la ubicació actual.

La manca d’espai

L’equip directiu del CAP Gòtic ha exposat a la Sindicatura de Greuges de Barcelona que el principal problema amb què es troben és la manca d’espai necessari per a desenvolupar la seva tasca amb normalitat, fet que genera afectacions importants en l’atenció a les persones usuàries i en les condicions de treball.

Les problemàtiques generades per la manca d’espai són diverses: dificultats per emmagatzemar tots els elements d’atenció mèdica; espais previstos per a treball intern (sales de reunions o biblioteca) que tenen múltiples funcions; els despatxos de treball tenen caixes i objectes de magatzem; les consultes són compartides per diferents professionals en diferents franges horàries o dies; els vestidors tenen unes dimensions totalment inadequades, i les persones treballadores no disposen d’armariet propi.

Despatx de l’equip professional

La Sindicatura de Greuges de Barcelona també va visitar l’espai dels mòduls habilitats davant el CAP Gòtic, en què va fer-se l’atenció Covid-19 i que ara s’ha recuperat per a les diferents especialitats mèdiques. En aquest emplaçament, les consultes no tenen les mides ni les condicions necessàries per a poder fer una atenció mèdica adequada.

Per exemple, en el cas d’atenció a urgències, cal que la llitera on el pacient està estirat sigui accessible des de dreta i esquerra. Aquí no és possible. Altres dèficits són la inexistència d’una superfície sobre la qual puguin preparar els medicaments o tractaments a aplicar, o la inadequada atenció que poden rebre les persones usuàries de cadires de rodes.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és Ok6-1024x683.jpg
Consulta mèdica. La llitera no té espai pels dos costats.

El Conveni entre la Generalitat de Catalunya, el Consorci Sanitari de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona per a la millora de la qualitat de la xarxa sanitària de la ciutat, de 8 d’octubre de 2008, va aprovar la reserva d’espai per a un nou CAP en substitució de l’actual. Ja han transcorregut catorze anys i segons les darreres informacions rebudes, el nou emplaçament estaria previst a les dependències municipals de la plaça de Carles Pi i Sunyer l’any 2028.

Les filtracions d’aigües residuals

Des d’anys enrere, el CAP Gòtic pateix filtracions d’aigües residuals, situació que ha provocat fins i tot el tancament temporal del centre per no poder dur-se a terme l’activitat amb normalitat. L’ICS (Institut Català de la Salut) ubica l’origen d’aquestes filtracions en els pisos situats a sobre del CAP, uns habitatges que són gestionats per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

El CAP Gòtic rep la Medalla d’Honor de Barcelona 2021

La Sindicatura de Greuges de Barcelona vol reconèixer la tasca de totes les persones treballadores del CAP Gòtic, que duen a terme un gran esforç per tal que totes les problemàtiques que pateixen en el seu dia a dia laboral no arribin a la ciutadania.

El CAP Gòtic va rebre la Medalla d’Honor de Barcelona 2021, una distinció de l’Ajuntament a la seva implicació en els problemes sanitaris, però també en l’abordatge de problemes socials, econòmics i comunitaris.

Finalitza la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges amb la participació de 3.034 persones i 189 entitats

Fase de suport ciutadà

Aquest 19 de maig ha finalitzat la fase de suport ciutadà del procés d’elecció del futur síndic o síndica de greuges de Barcelona, amb la participació de 3.034 persones i l’adhesió de 189 entitats a les diferents candidatures. Ciutadania i entitats han pogut mostrar el seu suport a alguna de les vuit persones que diferents entitats de la ciutat havien presentat com a candidates, en la primera fase del procés que es va fer entre gener i març. Ha estat la segona ocasió en què el procés d’elecció del càrrec s’ha obert al teixit associatiu i a la ciutadania en general, que fa cinc anys va concloure amb la reelecció de Maria Assumpció Vilà en el càrrec. Per a aquest 2021, i a diferència del 2016 en què es va crear una plataforma ad hoc, el procés s’ha dut a terme íntegrament a la plataforma de participació municipal Decidim.Barcelona, a través d’un sistema de verificació integrat amb el padró municipal, on han pogut participar totes les persones majors de 16 anys empadronades a Barcelona.

Amb l’obertura a la ciutadania del procés d’elecció es perseguia un doble objectiu. D’una banda, acostar l’òrgan de defensa de drets a la ciutadania, i de l’altra, condicionar el debat i la negociació dels grups polítics que composen la Corporació Municipal i que, en darrera instància d’acord amb la normativa, hauran d’escollir d’entre tots els candidats.

El procés de recollida de suport ciutadà ha anat acompanyat d’una campanya de comunicació a tota la ciutat, així com de diferents debats públics de presentació i confrontació de les propostes de les vuit candidatures. Així, els mitjans de comunicació Betevé i Onda Cero van organitzar i emetre debats, el 3 i l’11 de maig respectivament, i el Consell de Ciutat va sotmetre també totes les candidatures a una audiència (un hearing) en què van haver de respondre a diferents qüestions plantejades per membres del Consell. Si bé el mecanisme per donar suport a una de les vuit candidatures s’ha fet exclusivament per internet a través de la plataforma Decidim.Barcelona, s’han habilitat també cinc punts d’acompanyament presencials per a aquelles persones sense recursos informàtics o coneixement per participar-hi i salvar així la bretxa digital. Aquests punts han estat repartits a diferents punts de la ciutat, a Sant Andreu, Gràcia, Sant Martí, les Corts i Horta-Guinardó.

A més de suports a títols individuals, el procés de recollida de suports també preveia que les entitats poguessin adherir-se a una de les candidatures, cosa que han fet un total de 189 associacions (entre les que van presentar les candidatures i les que s’hi han adherit en la segona fase), totes elles inscrites al Fitxer d’Entitats municipal.

La llista de candidatures segons el nombre de suports ha estat el següent:

  • David Bondia: 1.414 suports ciutadans i 57 adhesions d’entitats.
  • Ramon Nicolau: 410 suports ciutadans i 73 adhesions d’entitats.
  • Jordi Giró: 288 suports ciutadans i 23 adhesions d’entitats.
  • Zaida Muxí: 270 suports ciutadans i 10 adhesions d’entitats.
  • Isabel Alonso: 215 suports ciutadans i 6 adhesions d’entitats.
  • Ricard de la Rosa: 186 suports ciutadans i 9 adhesions d’entitats.
  • Rosa Cañadell: 167 suports ciutadans i 3 adhesions d’entitats.
  • Rafel López: 84 suports ciutadans i 8 adhesions d’entitats.

La contaminació acústica a Barcelona: dades i recomanacions

Contaminació acústica BCN

En el marc de la Setmana sense Soroll 2021, la síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, fa un repàs dels principals motius de queixa de la ciutadania envers la contaminació acústica a Barcelona, les dades, les actuacions de l’Ajuntament i la valoració que du a terme la Sindicatura respecte d’aquest àmbit.

Xifres de queixes de contaminació acústica i principals motius

20172018201920202021(1r quatrimestre)
82 queixes63 queixes100 queixes58 queixes26 queixes

Bàsicament, els motius de queixa més recurrents en relació a la contaminació acústica són els següents:

  • Contaminació acústica derivada de la recollida de brossa, especialment la recollida selectiva de mobles i trastos vells (voluminosos) que es du a terme en horari nocturn.
  • Contaminació acústica generada per maquinària: equips de climatització o sistemes d’extracció de fums per exemple.
  • Contaminació acústica derivada de locals d’oci i restauració (música, comportaments).
  • Contaminació acústica derivada de la convivència de veïns (crits, lladrucs de gos, moviment de mobles).

Els efectes de la contaminació acústica

L’informe recentment presentat “Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona”, elaborat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), constata que el 57 % de la població està exposada a nivells de soroll superiors als que l’OMS ja considera negatius per a la salut, i un 27 % de la població ho està a nivells molt per sobre d’aquest llindar. L’informe de l’ASPB conclou que el soroll té efectes en la salut emocional i psicològica i pot produir trastorns del son i malalties cardiovasculars.

L’estudi afegeix que 210.000 persones pateixen una molèstia intensa per soroll, més de 60.000 tenen trastorn del son i que al voltant del 3 % de les morts per malaltia cardiovascular serien atribuïbles a aquesta causa. De l’informe també es conclou que aquest impacte té lloc de forma més concentrada als barris del centre de la ciutat i que coincideix amb els districtes dels quals es reben més queixes en aquesta Sindicatura.

Les molèsties acústiques que genera la recollida de mobles i trastos vells

En els darrers anys, la ciutadania s’ha dirigit a la Sindicatura de Greuges de Barcelona per exposar les molèsties de soroll que genera la recollida de mobles i trastos vells a la ciutat, tant per la manera en què es depositen els diferents estris als camions de recollida com pel fort volum de les converses dels treballadors que les executen. Les persones promotores de les queixes, que en aquests casos són veïns i veïnes dels Districtes de Sants-Montjuïc, Gràcia, l’Eixample, Ciutat Vella i Sant Martí majoritàriament, manifesten que no poden descansar les nits que es du a terme la recollida selectiva de voluminosos al seu carrer.

Què fa l’Ajuntament per solucionar-ho?

L’Ajuntament de Barcelona ha informat la Sindicatura de Greuges de Barcelona de les mesures preses per minimitzar les molèsties acústiques, centrades en dos eixos: mesures tècniques implementades en la flota de vehicles per reduir el soroll i complir les directives europees, i mesures orientades a la formació i sensibilització mediambiental dels treballadors.

Els operaris que duen a terme els serveis de neteja i recollida tenen l’obligació de minimitzar les molèsties a la ciutadania a l’hora de realitzar les tasques encomanades i reben una formació específica al respecte. Per minimitzar els sorolls durant la recollida de voluminosos el personal treballador té l’obligació d’acompanyar el voluminós i no dipositar-lo de cop en el vehicle. Com a norma general, no s’han de llençar els residus voluminosos directament a la caixa del vehicle sinó que s’ha d’utilitzar la plataforma elevadora per tal de minimitzar el soroll i col·locar els residus de forma ordenada i evitant els cops entre residus i amb la mateixa caixa.

També tenen la instrucció de no alçar la veu: la formació en matèria de sensibilització ambiental que es realitza fa un especial èmfasi en la necessitat que la comunicació entre les persones operàries es produeixi de la forma més silenciosa possible. L’estil de conducció és una potencial font de soroll i en aquest sentit s’executen esforços educatius adreçats als conductors per disminuir el soroll relacionat amb la conducció dels vehicles adscrits al servei.

La valoració de la síndica

En aquest sentit, és notori que el consistori ha destinat esforços per intentar minorar les molèsties que genera la recollida selectiva de residus voluminosos, i ha implementat una sèrie de mesures per fer-hi front, entre d’altres les que determina l’article 44-5 de l’Ordenança del medi ambient urbà, amb relació a l’ús de vehicles dels serveis públics municipals, sobre fomentar les tasques de formació adients per tal que el personal que utilitza els vehicles municipals prengui consciència que ha de realitzar les seves tasques amb el menor impacte sonor possible. Igualment es preveu que els plecs de clàusules econòmiques administratives i de prescripcions tècniques d’aquests serveis hagin d’introduir totes aquelles mesures i millores tècniques que permetin disminuir l’impacte acústic i que s’ha de tenir en compte que aquests serveis s’han de prestar amb el mínim impacte sonor, tant pel que fa als mateixos vehicles com pel que fa a les tasques de recollida.

Però tot i les mesures municipals endegades per reduir el soroll que genera aquest tipus de recollida de residus, les molèsties continuen en molts carrers de la ciutat i afecten les persones que hi habiten. És per això, i tenint en compte l’article 15.3 de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, que fixa l’horari de funcionament de la maquinària utilitzada en els treballs a la via pública de 8 a 20 hores, llevat dels que es fan per raons de necessitat no es poden fer durant el dia, que la síndica torna a reclamar (com ja ho fa des del 2017) un avançament en l’horari de realització dels serveis per tal de minimitzar les molèsties de soroll nocturn i l’impacte que aquestes produeixen en la salut de les persones.

Altres tipus de molèsties acústiques i les possibilitats que ofereix la mediació

D’altra banda, cada vegada es reben més casos en referència a les molèsties generades per la mateixa convivència entre les persones en el si de les comunitats a les quals pertanyen, com poden ser les causades pels treballadors d’un establiment de pública concurrència en dur a terme la seva feina, així com les derivades de les mateixes relacions de veïnatge en una mateixa finca.

Respecte de les problemàtiques derivades del soroll, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha recomanat, al consistori, en diferents ocasions, actuar de forma proactiva proposant la mediació entre els afectats, per entendre que més enllà de la possible ponderació entre drets vulnerats i/o  infracció administrativa, existeix un conflicte de convivència que cal abordar. S’entén que l’obligació de l’administració és garantir i tutelar drets, però també implica potenciar mecanismes de gestió positiva de la convivència oferint fórmules que fomentin el diàleg, la corresponsabilització mitjançant la  participació activa de la ciutadania, i que permetin resoldre o, si més no, evitar la cronificació o escalada de la situació.

La mediació doncs, tot i les seves limitacions, es presenta com una via que permet trobar solucions més àgils i eficaces, tot fomentant la convivència positiva, però en cap cas, tot i l’oportunitat de solució que pot oferir als implicats, no eximeix l’Administració del seu deure d’actuació davant les manifestes vulneracions de drets.

Sense servei de recollida de voluminosos durant l’estat d’alarma

El servei de recollida selectiva de voluminosos va ser suspès durant els primers mesos de l’estat d’alarma de la COVID-19. Es va tornar a activar en data 18 de maig de 2020.

Durant el període de confinament es va informar la ciutadania via web, intranet municipal, i altres canals de comunicació, de la suspensió d’aquest servei i que tinguessin cura de no baixar els mobles a la via pública el dia que tocava.

Segons la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, signada per l’Ajuntament, les autoritats locals han de garantir l’eficàcia dels serveis públics i la seva adaptació a les necessitats dels usuaris per evitar qualsevol situació de discriminació o abús. Es conclou que, en referència al servei de recollida de residus voluminosos durant el temps de l’estat d’alarma a causa de la COVID-19, el consistori no va actuar de manera ajustada a dret, ja que es va suprimir un servei imprescindible per mantenir un correcte estat d’higiene i seguretat a la ciutat, i es va limitar només a actuacions puntuals per corregir conductes incíviques o inapropiades.

Aquesta Sindicatura considera que tractant-se d’un servei essencial per al bon funcionament de la ciutat, no s’hauria hagut de suprimir durant l’estat d’alarma. De fet, una bona part de la ciutadania va mostrar el seu desacord en aquell moment per l’acumulació d’estris de tot tipus que es veien pels carrers de la ciutat, ja que moltes persones, aprofitant que estaven a casa i no podien sortir ni per treballar, es van dedicar a endreçar i desfer-se de tot allò que no necessitaven.

D’altra banda, quan es va reprendre el servei de recollida de voluminosos a la ciutat, el servei va continuar desenvolupant-se en horari nocturn. Sabent que en aquell moment no hi havia afectacions a la mobilitat pels carrers de la ciutat, el més prudent hauria estat realitzar el servei en horari diürn per tal de reduir les molèsties als veïns i veïnes de la ciutat.

Comença la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges de Barcelona

Las ocho personas candidatas a síndic o síndica de Barcelona.

Barcelona, 19 d’abril del 2021 – A partir d’aquest dilluns 19 d’abril comença la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges de Barcelona. El procés durarà un mes, fins al 19 de maig, i es durà a terme mitjançant la plataforma Decidim.Barcelona.

La fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura es va realitzar per primera vegada en l’anterior procés d’elecció, el 2016. En aquella ocasió, entre les cinc persones que es presentaven per al càrrec, van recollir un total de 6.747 suports d’entre la ciutadania. Com aleshores, el consistori posa a disposició a través de la plataforma de participació ciutadana Decidim.Barcelona la informació necessària perquè tothom que ho desitgi pugui informar-se de qui són les persones candidates, quines entitats les han proposades, així com conèixer el seu currículum vitae. A més, tal com va tenir lloc fa cinc anys, la previsió és poder celebrar un debat públic entre els vuit candidats i candidates, amb la col·laboració de la televisió pública de Barcelona Betevé.

Per participar en el procés i donar suport a una candidatura cal estar empadronat a Barcelona i registrar-se al web Decidim.Barcelona. Alhora, s’habilitarà un formulari perquè també les entitats registrades al Fitxer General d’Entitats Ciutadanes municipal puguin expressar i registrar el suport a una candidatura.

Comença la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges de Barcelona, que acabarà a l’estiu amb un candidat o candidata que substituirà a Maria Assumpció Vilà, la síndica de greuges de la ciutat entre els anys 2011 i 2021.

La síndica Vilà presenta l’informe 2020 en el seu darrer discurs davant el plenari de l’Ajuntament de Barcelona

La síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, va presentar el darrer 26 de març l’informe anual del 2020 davant el plenari de l’Ajuntament de Barcelona en un any clarament marcat per la Covid-19.

Es tracta del darrer informe que presenta Maria Assumpció Vilà després de deu anys i dos mandats com a síndica de greuges de Barcelona. Aquest estiu tindrà lloc l’elecció del nou defensor o la nova defensora de la ciutat pels pròxims cinc anys.

Durant l’any 2020 la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha dut a terme 3.543 actuacions. Del total, 1.988 han estat queixes, 1.518 consultes, 35 actuacions d’ofici -fet que suposa un increment del 25%- i 2 visites de barri. S’ha donat la raó a la ciutadania, totalment o en part, en un 78% dels casos.

En el seu discurs, Vilà s’ha acomiadat dels membres del plenari defensant que “he entès la Sindicatura com una feina compromesa i d’estar en constant moviment, res d’aïllar-se en un despatx”. El discurs ha acabat amb una síndica de greuges de Barcelona visiblement emocionada i recordant els moments més importants dels últims deu anys de la Sindicatura. Ja pots veure l’emotiu discurs de la síndica aquí:

Vuit candidatures presentades per a l’elecció de la nova síndica o el nou síndic de Barcelona

Durant els darrers dos mesos, entre el 15 de gener i el 15 de març, el teixit associatiu de la ciutat ha presentat vuit candidatures per al càrrec de síndic o síndica de greuges de Barcelona, persones escollides per les entitats per la seva trajectòria personal i professional i pel seu coneixement de la ciutat. Les vuit candidatures presentades signifiquen un important increment respecte al procés d’elecció del 2016, en què van presentar-se cinc persones per al càrrec.

Entre el 19 d’abril i el 19 de maig tindrà lloc la fase de suports, en què la ciutadania a títol individual i també les entitats podran donar suport a alguna de les candidatures mitjançant la plataforma de participació Decidim.Barcelona. Aquesta fase de suport popular, que es va dur a terme per primera vegada el 2016, persegueix un doble objectiu.

D’una banda, acostar la Sindicatura de Greuges a la ciutadania i donar-la a conèixer com a institució municipal que té la funció de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques davant de l’administració. De l’altra, potenciar els mecanismes de democràcia activa entre la ciutadania i fer arribar aquesta veu als membres del Plenari del Consell Municipal que, en última instància, segons estableix la Carta Municipal de Barcelona, és l’òrgan competent per escollir el nou síndic o la nova síndica.

Podeu consultar les candidatures aquí.

Nota de premsa

L’accessibilitat en els centres públics de salut de Barcelona, tema central de la darrera actuació d’ofici

La Sindicatura de Greuges de Barcelona tenia coneixement de les dificultats d’accessibilitat amb què s’han trobat els usuaris amb mobilitat reduïda en els serveis públics de salut, tant en els Centres d’Atenció Primària (CAP), els centres hospitalaris, com en l’atenció a les urgències. Per aquest motiu, va actuar d’ofici i va sol•licitar informació a la comissionada de salut sobre diferents aspectes de l’accessibilitat en l’atenció a la salut a Barcelona.

Nota de premsa