Categoria: Mobilitat

Les dificultats per accedir al Cementiri de Montjuïc mitjançant el transport públic

Transport públic Cementiri Montjuïc

Després d’analitzar la mobilitat en transport públic per desplaçar-se fins al cementiri, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha recomanat a la Tinència d’Ecologia i Infraestructures i a TMB la millora de l’accessibilitat en transport públic al Cementiri de Montjuïc, així com valorar la viabilitat de canviar la ubicació de les parades d’autobús, seguint criteris d’accessibilitat, seguretat i perspectiva de gènere.

Mitjançant una anàlisi dels recorreguts en primera persona, des de la Sindicatura s’ha comprovat com l’accés al Cementiri de Montjuïc esdevé un paradigma de la necessitat del vehicle privat per desplaçar-se a un espai d’ús públic, al qual poden necessitar acudir persones de diferents edats i condicions de mobilitat.

Cal indicar que, més enllà de l’accés al mateix recinte, també s’ha de tenir en compte que el desplaçament pel seu interior, amb força extensió i desnivell, només disposa d’oferta de transport públic (línia 107) els diumenges i festius de 9.30 a 14 hores, amb una freqüència de pas que oscil·la entre els 30 i els 45 minuts.

En conseqüència, és difícil que la ciutadania tingui present l’opció del transport públic per desplaçar-se al Cementiri de Montjuïc com a alternativa que satisfaci les seves necessitats.

La línia 21 d’autobús

Aquestes circumstàncies exposades s’agreugen a l’hora de fer el trajecte de tornada al centre de la ciutat (línia 21 sentit Paral·lel), quan cal desplaçar-se a la parada 2989, situació que requereix creuar la Ronda Litoral per sota, per un espai amb una mínima vorera i sense passos clars per als vianants, a banda que la ubicació de la parada és inviable per a persones amb problemes de mobilitat.

Parada 2989

En la informació municipal facilitada tampoc consta que s’hagin tingut en compte criteris per millorar la seguretat en indrets i parades poc transitades. És el cas d’aquesta parada 2989, que es troba en un punt aïllat i inhòspit, en una via amb pendent elevat per on sols circulen vehicles, sense trànsit de persones si no és per accedir al punt de parada de l’autobús. 

Cal tenir en compte que sovint les persones que visiten els cementiris poden tenir certa edat i ser dones. A aquestes condicions s’ha d’afegir que els punts d’espera no es troben en espais concorreguts i que els temps d’estada a les parades poden ser alts, a conseqüència de les baixes freqüències de pas dels autobusos. Per aquest motiu, la Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que seria important incorporar una visió en perspectiva de gènere en la ubicació dels punts de parada al Cementiri de Montjuïc  i a les parades de bus en general.

Respecte de l’accessibilitat, s’ha d’afegir que quan es consulta al servei telefònic d’atenció al client de TMB quines opcions hi ha per a dur a terme aquest desplaçament per part d’una persona amb problemes de mobilitat, la resposta és que ha d’agafar la línia 21 en sentit el Prat fins al final de la línia, per poder enllaçar amb l’estació de Rodalies per retornar a Barcelona.

La parada 3254, sense marquesina

A banda de la ubicació de la parada de la línia 21 per tornar al centre de la ciutat (que tampoc compta amb marquesina), un altre dels fets a millorar és que la parada 3254, a l’entrada del recinte, no disposa de marquesina. Cal destacar que aquesta parada fa de connexió entre les línies 21 i 107 i que sovint cal esperar-hi força estona. La següent parada a l’interior del recinte, que només dona servei a la línia 107 (parada 685), sí que en disposa.

Parada 3254

A més a més, és necessari mencionar la dificultat afegida en termes estrictes d’accessibilitat per a les persones amb discapacitats (siguin motrius o visuals).  Per exemple, des del punt de la parada 3254, a l’entrada del recinte, fins a les oficines i l’atenció ciutadana, hi ha un recorregut aproximat d’uns cent metres, en un terreny amb un cert pendent, situació que pot presentar dificultats per a alguns col·lectius.

Les queixes ciutadanes envers els títols de transport continuen i la T-Mobilitat segueix sense implementar-se

T-Mobilitat

Un dels motius de disconformitat de la ciutadania està relacionat amb la T-Jove i altres títols personalitzats que requereixen identificació per al seu ús,  per la impossibilitat d’emetre duplicats en cas de pèrdua o sostracció acreditada, fet que implica adquirir-ne un de nou.

L’altre gran motiu de queixa de les famílies barcelonines és el criteri de finalització de l’ús de la T-16 (31 de desembre de l’any en què es compleixen 16 anys) i no per la data de naixement, com regia anteriorment. Això produeix greuges entre els nascuts a començaments i finals d’any.

Històricament, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha rebut queixes i demandes ciutadanes que exposen problemàtiques relacionades amb les condicions d’ús dels títols de transport: d’una banda, la impossibilitat d’adquirir un duplicat en els títols personalitzats com la T-Jove o altres en cas de pèrdua o sostracció acreditada; i de l’altra, el greuge comparatiu segons data de naixement en la caducitat de la T-16.

Enguany, la síndica s’ha tornat a dirigir a l’ATM (Autoritat del Transport Metropolità) per advertir que cal trobar solucions a aquestes problemàtiques exposades per la impossibilitat del bescanvi, ja que l’actuació no pot seguir condicionada a una T-Mobilitat que pateix un endarreriment crònic. D’altra banda, des de la Sindicatura també es fa un altre advertiment a l’ATM per posar fi al greuge comparatiu segons data de naixement que pateixen les persones usuàries de la T-16, i així poder disposar d’una cobertura igualitària per tothom.

Alhora, la defensora, a banda de reiterar les recomanacions ja efectuades diverses vegades, vol demanar que la informació sobre els nous títols sigui clara i entenedora, i que es tinguin en compte aquells col·lectius que puguin tenir més dificultats d’adaptació als canvis i susceptibles de presentar problemàtiques en relació amb l’anomenada escletxa digital. 

Sense data oficial per la T-Mobilitat

La síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, s’ha dirigit a ATM per conèixer la data d’implementació de la T-Mobilitat, que teòricament preveu resoldre els problemes de bescanvis exposats, sense que l’ATM concreti cap data oficial d’aplicació d’aquest nou títol de transport.

Per aquest motiu, des de la Sindicatura cal reiterar la preocupació pels perjudicis que aquest endarreriment crònic ha produït i segueix causant a la ciutadania,alhora que demana que es vetlli perquè la implementació progressiva del nou sistema no produeixi greuges entre els usuaris.

De fet, prenent com a referència l’any 2015, moment en què s’anunciava la T-Mobilitat, tot i que s’havia començat a idear l’any 2013, aquesta Sindicatura amb anterioritat ja havia estat receptora de queixes sobre l’ús dels títols de transport.  En aquest sentit es constata que les diferents problemàtiques relatives als títols de transport han significat, només  des de l’any  2015, la recepció, atenció, assessorament o estudi per a l’emissió de resolucions de prop de 70 expedients, que sobretot es refereixen a la T-12, i actual T-16, i a la T-Jove. 

Quines característiques tindrà la T-Mobilitat?

Des de l’ATM s’ha informat la Sindicatura de Greuges de Barcelona que, en una primera fase, la T-Mobilitat estarà disponible pels 36 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i pels títols T-Usual, T-Jove, i les modalitats Família Nombrosa i Família Monoparental. A continuació, i de manera gradual, s’aniran incorporant la resta de títols de l’actual gamma de transport integrat per facilitar als usuaris i usuàries l’adaptació al canvi de model i sistema tecnològic sense contacte. Les regles de funcionament tarifari dels títols integrats en termes de caducitat, edat o vigència seran les mateixes en el sistema sense contacte T-Mobilitat que en el sistema magnètic actual.

L’ATM informa que la implantació de la T-Mobilitat incorporarà importants millores per l’usuari. Destaca la possibilitat de sol·licitar un duplicat en cas de robatori, pèrdua o dany, amb la possibilitat de restablir els títols amb les mateixes característiques de caducitat, saldo i zonificació que l’original, i sense repercutir a l’usuari el cost del títol. A més, l’usuari tindrà al seu abast eines de bloqueig de títol en cas de pèrdua o robatori, evitant així l’ús fraudulent d’aquest, i eines de desbloqueig, si és que recupera l’original. Aquestes funcions estaran disponibles en canals presencials i digitals.

No s’han implementat solucions temporals a la impossibilitat de bescanvis que pateix la ciutadania  

Des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona sobta que amb els anys transcorreguts en què s’ha reclamat una resposta a la problemàtica que produeix la impossibilitat de bescanvis, extensiu a la majoria de títols personals del sistema tarifari integrat (antigues T-Mes, T-Trimestre i actuals T-Usual i les respectives versions bonificades), a banda de la T-Jove, no s’hagi pogut cercar una alternativa per als usuaris davant l’endarreriment crònic de 6 anys (es va anunciar l’any 2015) que ha sofert la implantació de la T-Mobilitat. Com podria ser, per exemple, un registre d’usuaris similar al que s’aplica per a la T-16, que permetés un control i facilités algun tràmit a favor seu.

Sobre aquest títol de transport, cal tenir en compte que, tot i que es preveu la reemissió, en cas de pèrdua o robatori, subjecta al pagament de les despeses de gestió, fins a la recepció del nou títol –com a mínim a partir d’un mes des de l’inici de la gestió–,  l’infant no disposa de cap altre document provisional i la família ha d’assumir el cost de l’ús del transport públic d’un infant que en té reconeguda la gratuïtat. En canvi, sí que es possibiliten títols provisionals per substituir les targetes que presenten defectes de funcionament, a l’espera de l’emissió d’un nou títol.

A partir del moment en què es comença a evidenciar que els problemes que havia de solucionar la T-Mobilitat no se solucionen perquè és un títol que no ha arribat a implementar-se, la Sindicatura ha insistit cada cop més en la necessitat de cercar alternatives a fi que l’endarreriment de la gestió de l’Administració no repercuteixi negativament en la ciutadania,i més quan es tracta d’usuaris habituals del transport públic (pel tipus de títol de transport afectat). S’ha de tenir en compte que aquest mitjà de transport ha de configurar l’eix central de la mobilitat a la ciutat, per la qual cosa es considera fonamental la resolució de problemàtiques que no faciliten ni incentiven el seu ús. 

En aquest sentit, des de la Sindicatura, el desembre del 2018 es reiteren recomanacions sobre:

  • La revisió de les condicions d’ús dels títols de transport, en especial en els  personalitzats, als efectes que s’estableixin  mesures que permetin establir  bescanvis o compensacions en cas de pèrdua i sobretot en cas de robatori acreditat per mitjà de denúncia policial del seu titular, a l’espera de la implantació de la T-Mobilitat.
  • Gestionar la recuperació i devolució al seu titular d’aquells títols que puguin ser interceptats amb motiu d’accions de revisió i control.
  • La millora i clarificació de la informació sobre les condicions d’ús dels títols de transport, en especial la impossibilitat de bescanvi o compensació en cas de pèrdua o sostracció dels títols de transport.

El maig del 2019, en resposta a aquelles recomanacions, tot i que s’indicava que s’havien efectuat accions comunicatives als usuaris per a la prevenció en la pèrdua de les targetes de transport, s’informava que aquestes es reforçarien a fi de conscienciar els usuaris sobre la importància de la cura dels seus títols.  Ara bé, en relació amb els bescanvis es reiterava la seva impossibilitat fins a l’entrada del nou sistema, el primer semestre de l’any 2020. Estem gairebé en el segon semestre de l’any 2021 i la T-Mobilitat segueix sense implementar-se.

La T-16 genera un greuge comparatiu segons la data de naixement

Davant la conversió de la T-12 en la T-16, durant el març del 2017 la síndica ja posava de manifest que les modificacions efectuadesno preveiendisposar de títols provisionals en els casos de pèrdua, furt i sobretot de robatori, ni l’optimització dels processos de costos i gestió, tot i les reiterades demandes efectuades. 

Tot i la bona notícia d’ampliar el títol de transport dels 14 als 16 anys, es modificava el criteri que regia la data de caducitat. En lloc de ser la  data de naixement,  passava a ser el  31 de desembre de l’any de compliment dels 16 anys. Aquesta condició generava greuges als nascuts a final d’any, i podia significar diferències de mesos o fins a quasi d’un any en l’ús del títol de transport de manera gratuïta, amb relació amb els infants nascuts a començament d’any

Per aquest motiu, el març del 2017 la síndica va recomanar a la representació municipal de l’ATM promoure la modificació de l’actual Reglament de la T-16 a fi que la limitació de la finalització de l’ús de la T-16,  no generi greuges amb motiu de la data de naixement i que doni cobertura de manera igualitària a tots els beneficiaris fins al dia del compliment dels 17 anys.

El febrer del 2018, des de l’ATM, en resposta a les recomanacions efectuades, es va informar que la finalitat de la T-16 era donar cobertura fins a finalitzar el període d’ensenyament secundari obligatori (ESO), ja que hi ha alumnes que acaben amb 15 anys i d’altres amb 16, motiu pel qual es va canviar la denominació i es va garantir aquesta cobertura d’escolarització obligatòria finalitzant la seva validesa el 31 de desembre de l’any en què fan els 16 anys. El criteri de la data de compliment dels 17 anys no era l’objectiu inicial de la targeta, ja que s’hauria finalitzat l’ESO. Afegien que no va concretar-se fins al dia del compliment dels 16 anys per no discriminar negativament els alumnes de 4t nascuts el primer semestre. 

Ara bé, aquest criteri, a parer de la Sindicatura, com ja s’ha dit, es considera que no afavoreix un tracte igualitari, i no té en compte altres circumstàncies, com la repetició de cursos que implica diferents edats en la finalització de l’etapa escolar obligatòria. En aquell moment també es va indicar que amb la implantació  de la T-Mobilitat, que es preveia per a l’1 de gener de 2019,  la T-16 seguiria amb les mateixes condicions d’ús, perquè ja s’havia revisat i no es preveia redefinir-la.

Decisió completa de la Síndica de Greuges de Barcelona.

Finalitza la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges amb la participació de 3.034 persones i 189 entitats

Fase de suport ciutadà

Aquest 19 de maig ha finalitzat la fase de suport ciutadà del procés d’elecció del futur síndic o síndica de greuges de Barcelona, amb la participació de 3.034 persones i l’adhesió de 189 entitats a les diferents candidatures. Ciutadania i entitats han pogut mostrar el seu suport a alguna de les vuit persones que diferents entitats de la ciutat havien presentat com a candidates, en la primera fase del procés que es va fer entre gener i març. Ha estat la segona ocasió en què el procés d’elecció del càrrec s’ha obert al teixit associatiu i a la ciutadania en general, que fa cinc anys va concloure amb la reelecció de Maria Assumpció Vilà en el càrrec. Per a aquest 2021, i a diferència del 2016 en què es va crear una plataforma ad hoc, el procés s’ha dut a terme íntegrament a la plataforma de participació municipal Decidim.Barcelona, a través d’un sistema de verificació integrat amb el padró municipal, on han pogut participar totes les persones majors de 16 anys empadronades a Barcelona.

Amb l’obertura a la ciutadania del procés d’elecció es perseguia un doble objectiu. D’una banda, acostar l’òrgan de defensa de drets a la ciutadania, i de l’altra, condicionar el debat i la negociació dels grups polítics que composen la Corporació Municipal i que, en darrera instància d’acord amb la normativa, hauran d’escollir d’entre tots els candidats.

El procés de recollida de suport ciutadà ha anat acompanyat d’una campanya de comunicació a tota la ciutat, així com de diferents debats públics de presentació i confrontació de les propostes de les vuit candidatures. Així, els mitjans de comunicació Betevé i Onda Cero van organitzar i emetre debats, el 3 i l’11 de maig respectivament, i el Consell de Ciutat va sotmetre també totes les candidatures a una audiència (un hearing) en què van haver de respondre a diferents qüestions plantejades per membres del Consell. Si bé el mecanisme per donar suport a una de les vuit candidatures s’ha fet exclusivament per internet a través de la plataforma Decidim.Barcelona, s’han habilitat també cinc punts d’acompanyament presencials per a aquelles persones sense recursos informàtics o coneixement per participar-hi i salvar així la bretxa digital. Aquests punts han estat repartits a diferents punts de la ciutat, a Sant Andreu, Gràcia, Sant Martí, les Corts i Horta-Guinardó.

A més de suports a títols individuals, el procés de recollida de suports també preveia que les entitats poguessin adherir-se a una de les candidatures, cosa que han fet un total de 189 associacions (entre les que van presentar les candidatures i les que s’hi han adherit en la segona fase), totes elles inscrites al Fitxer d’Entitats municipal.

La llista de candidatures segons el nombre de suports ha estat el següent:

  • David Bondia: 1.414 suports ciutadans i 57 adhesions d’entitats.
  • Ramon Nicolau: 410 suports ciutadans i 73 adhesions d’entitats.
  • Jordi Giró: 288 suports ciutadans i 23 adhesions d’entitats.
  • Zaida Muxí: 270 suports ciutadans i 10 adhesions d’entitats.
  • Isabel Alonso: 215 suports ciutadans i 6 adhesions d’entitats.
  • Ricard de la Rosa: 186 suports ciutadans i 9 adhesions d’entitats.
  • Rosa Cañadell: 167 suports ciutadans i 3 adhesions d’entitats.
  • Rafel López: 84 suports ciutadans i 8 adhesions d’entitats.

La contaminació acústica a Barcelona: dades i recomanacions

Contaminació acústica BCN

En el marc de la Setmana sense Soroll 2021, la síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, fa un repàs dels principals motius de queixa de la ciutadania envers la contaminació acústica a Barcelona, les dades, les actuacions de l’Ajuntament i la valoració que du a terme la Sindicatura respecte d’aquest àmbit.

Xifres de queixes de contaminació acústica i principals motius

20172018201920202021(1r quatrimestre)
82 queixes63 queixes100 queixes58 queixes26 queixes

Bàsicament, els motius de queixa més recurrents en relació a la contaminació acústica són els següents:

  • Contaminació acústica derivada de la recollida de brossa, especialment la recollida selectiva de mobles i trastos vells (voluminosos) que es du a terme en horari nocturn.
  • Contaminació acústica generada per maquinària: equips de climatització o sistemes d’extracció de fums per exemple.
  • Contaminació acústica derivada de locals d’oci i restauració (música, comportaments).
  • Contaminació acústica derivada de la convivència de veïns (crits, lladrucs de gos, moviment de mobles).

Els efectes de la contaminació acústica

L’informe recentment presentat “Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona”, elaborat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), constata que el 57 % de la població està exposada a nivells de soroll superiors als que l’OMS ja considera negatius per a la salut, i un 27 % de la població ho està a nivells molt per sobre d’aquest llindar. L’informe de l’ASPB conclou que el soroll té efectes en la salut emocional i psicològica i pot produir trastorns del son i malalties cardiovasculars.

L’estudi afegeix que 210.000 persones pateixen una molèstia intensa per soroll, més de 60.000 tenen trastorn del son i que al voltant del 3 % de les morts per malaltia cardiovascular serien atribuïbles a aquesta causa. De l’informe també es conclou que aquest impacte té lloc de forma més concentrada als barris del centre de la ciutat i que coincideix amb els districtes dels quals es reben més queixes en aquesta Sindicatura.

Les molèsties acústiques que genera la recollida de mobles i trastos vells

En els darrers anys, la ciutadania s’ha dirigit a la Sindicatura de Greuges de Barcelona per exposar les molèsties de soroll que genera la recollida de mobles i trastos vells a la ciutat, tant per la manera en què es depositen els diferents estris als camions de recollida com pel fort volum de les converses dels treballadors que les executen. Les persones promotores de les queixes, que en aquests casos són veïns i veïnes dels Districtes de Sants-Montjuïc, Gràcia, l’Eixample, Ciutat Vella i Sant Martí majoritàriament, manifesten que no poden descansar les nits que es du a terme la recollida selectiva de voluminosos al seu carrer.

Què fa l’Ajuntament per solucionar-ho?

L’Ajuntament de Barcelona ha informat la Sindicatura de Greuges de Barcelona de les mesures preses per minimitzar les molèsties acústiques, centrades en dos eixos: mesures tècniques implementades en la flota de vehicles per reduir el soroll i complir les directives europees, i mesures orientades a la formació i sensibilització mediambiental dels treballadors.

Els operaris que duen a terme els serveis de neteja i recollida tenen l’obligació de minimitzar les molèsties a la ciutadania a l’hora de realitzar les tasques encomanades i reben una formació específica al respecte. Per minimitzar els sorolls durant la recollida de voluminosos el personal treballador té l’obligació d’acompanyar el voluminós i no dipositar-lo de cop en el vehicle. Com a norma general, no s’han de llençar els residus voluminosos directament a la caixa del vehicle sinó que s’ha d’utilitzar la plataforma elevadora per tal de minimitzar el soroll i col·locar els residus de forma ordenada i evitant els cops entre residus i amb la mateixa caixa.

També tenen la instrucció de no alçar la veu: la formació en matèria de sensibilització ambiental que es realitza fa un especial èmfasi en la necessitat que la comunicació entre les persones operàries es produeixi de la forma més silenciosa possible. L’estil de conducció és una potencial font de soroll i en aquest sentit s’executen esforços educatius adreçats als conductors per disminuir el soroll relacionat amb la conducció dels vehicles adscrits al servei.

La valoració de la síndica

En aquest sentit, és notori que el consistori ha destinat esforços per intentar minorar les molèsties que genera la recollida selectiva de residus voluminosos, i ha implementat una sèrie de mesures per fer-hi front, entre d’altres les que determina l’article 44-5 de l’Ordenança del medi ambient urbà, amb relació a l’ús de vehicles dels serveis públics municipals, sobre fomentar les tasques de formació adients per tal que el personal que utilitza els vehicles municipals prengui consciència que ha de realitzar les seves tasques amb el menor impacte sonor possible. Igualment es preveu que els plecs de clàusules econòmiques administratives i de prescripcions tècniques d’aquests serveis hagin d’introduir totes aquelles mesures i millores tècniques que permetin disminuir l’impacte acústic i que s’ha de tenir en compte que aquests serveis s’han de prestar amb el mínim impacte sonor, tant pel que fa als mateixos vehicles com pel que fa a les tasques de recollida.

Però tot i les mesures municipals endegades per reduir el soroll que genera aquest tipus de recollida de residus, les molèsties continuen en molts carrers de la ciutat i afecten les persones que hi habiten. És per això, i tenint en compte l’article 15.3 de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, que fixa l’horari de funcionament de la maquinària utilitzada en els treballs a la via pública de 8 a 20 hores, llevat dels que es fan per raons de necessitat no es poden fer durant el dia, que la síndica torna a reclamar (com ja ho fa des del 2017) un avançament en l’horari de realització dels serveis per tal de minimitzar les molèsties de soroll nocturn i l’impacte que aquestes produeixen en la salut de les persones.

Altres tipus de molèsties acústiques i les possibilitats que ofereix la mediació

D’altra banda, cada vegada es reben més casos en referència a les molèsties generades per la mateixa convivència entre les persones en el si de les comunitats a les quals pertanyen, com poden ser les causades pels treballadors d’un establiment de pública concurrència en dur a terme la seva feina, així com les derivades de les mateixes relacions de veïnatge en una mateixa finca.

Respecte de les problemàtiques derivades del soroll, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha recomanat, al consistori, en diferents ocasions, actuar de forma proactiva proposant la mediació entre els afectats, per entendre que més enllà de la possible ponderació entre drets vulnerats i/o  infracció administrativa, existeix un conflicte de convivència que cal abordar. S’entén que l’obligació de l’administració és garantir i tutelar drets, però també implica potenciar mecanismes de gestió positiva de la convivència oferint fórmules que fomentin el diàleg, la corresponsabilització mitjançant la  participació activa de la ciutadania, i que permetin resoldre o, si més no, evitar la cronificació o escalada de la situació.

La mediació doncs, tot i les seves limitacions, es presenta com una via que permet trobar solucions més àgils i eficaces, tot fomentant la convivència positiva, però en cap cas, tot i l’oportunitat de solució que pot oferir als implicats, no eximeix l’Administració del seu deure d’actuació davant les manifestes vulneracions de drets.

Sense servei de recollida de voluminosos durant l’estat d’alarma

El servei de recollida selectiva de voluminosos va ser suspès durant els primers mesos de l’estat d’alarma de la COVID-19. Es va tornar a activar en data 18 de maig de 2020.

Durant el període de confinament es va informar la ciutadania via web, intranet municipal, i altres canals de comunicació, de la suspensió d’aquest servei i que tinguessin cura de no baixar els mobles a la via pública el dia que tocava.

Segons la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, signada per l’Ajuntament, les autoritats locals han de garantir l’eficàcia dels serveis públics i la seva adaptació a les necessitats dels usuaris per evitar qualsevol situació de discriminació o abús. Es conclou que, en referència al servei de recollida de residus voluminosos durant el temps de l’estat d’alarma a causa de la COVID-19, el consistori no va actuar de manera ajustada a dret, ja que es va suprimir un servei imprescindible per mantenir un correcte estat d’higiene i seguretat a la ciutat, i es va limitar només a actuacions puntuals per corregir conductes incíviques o inapropiades.

Aquesta Sindicatura considera que tractant-se d’un servei essencial per al bon funcionament de la ciutat, no s’hauria hagut de suprimir durant l’estat d’alarma. De fet, una bona part de la ciutadania va mostrar el seu desacord en aquell moment per l’acumulació d’estris de tot tipus que es veien pels carrers de la ciutat, ja que moltes persones, aprofitant que estaven a casa i no podien sortir ni per treballar, es van dedicar a endreçar i desfer-se de tot allò que no necessitaven.

D’altra banda, quan es va reprendre el servei de recollida de voluminosos a la ciutat, el servei va continuar desenvolupant-se en horari nocturn. Sabent que en aquell moment no hi havia afectacions a la mobilitat pels carrers de la ciutat, el més prudent hauria estat realitzar el servei en horari diürn per tal de reduir les molèsties als veïns i veïnes de la ciutat.

Comença la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges de Barcelona

Las ocho personas candidatas a síndic o síndica de Barcelona.

Barcelona, 19 d’abril del 2021 – A partir d’aquest dilluns 19 d’abril comença la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges de Barcelona. El procés durarà un mes, fins al 19 de maig, i es durà a terme mitjançant la plataforma Decidim.Barcelona.

La fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura es va realitzar per primera vegada en l’anterior procés d’elecció, el 2016. En aquella ocasió, entre les cinc persones que es presentaven per al càrrec, van recollir un total de 6.747 suports d’entre la ciutadania. Com aleshores, el consistori posa a disposició a través de la plataforma de participació ciutadana Decidim.Barcelona la informació necessària perquè tothom que ho desitgi pugui informar-se de qui són les persones candidates, quines entitats les han proposades, així com conèixer el seu currículum vitae. A més, tal com va tenir lloc fa cinc anys, la previsió és poder celebrar un debat públic entre els vuit candidats i candidates, amb la col·laboració de la televisió pública de Barcelona Betevé.

Per participar en el procés i donar suport a una candidatura cal estar empadronat a Barcelona i registrar-se al web Decidim.Barcelona. Alhora, s’habilitarà un formulari perquè també les entitats registrades al Fitxer General d’Entitats Ciutadanes municipal puguin expressar i registrar el suport a una candidatura.

Comença la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges de Barcelona, que acabarà a l’estiu amb un candidat o candidata que substituirà a Maria Assumpció Vilà, la síndica de greuges de la ciutat entre els anys 2011 i 2021.

La síndica Vilà presenta l’informe 2020 en el seu darrer discurs davant el plenari de l’Ajuntament de Barcelona

La síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, va presentar el darrer 26 de març l’informe anual del 2020 davant el plenari de l’Ajuntament de Barcelona en un any clarament marcat per la Covid-19.

Es tracta del darrer informe que presenta Maria Assumpció Vilà després de deu anys i dos mandats com a síndica de greuges de Barcelona. Aquest estiu tindrà lloc l’elecció del nou defensor o la nova defensora de la ciutat pels pròxims cinc anys.

Durant l’any 2020 la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha dut a terme 3.543 actuacions. Del total, 1.988 han estat queixes, 1.518 consultes, 35 actuacions d’ofici -fet que suposa un increment del 25%- i 2 visites de barri. S’ha donat la raó a la ciutadania, totalment o en part, en un 78% dels casos.

En el seu discurs, Vilà s’ha acomiadat dels membres del plenari defensant que “he entès la Sindicatura com una feina compromesa i d’estar en constant moviment, res d’aïllar-se en un despatx”. El discurs ha acabat amb una síndica de greuges de Barcelona visiblement emocionada i recordant els moments més importants dels últims deu anys de la Sindicatura. Ja pots veure l’emotiu discurs de la síndica aquí:

Vuit candidatures presentades per a l’elecció de la nova síndica o el nou síndic de Barcelona

Durant els darrers dos mesos, entre el 15 de gener i el 15 de març, el teixit associatiu de la ciutat ha presentat vuit candidatures per al càrrec de síndic o síndica de greuges de Barcelona, persones escollides per les entitats per la seva trajectòria personal i professional i pel seu coneixement de la ciutat. Les vuit candidatures presentades signifiquen un important increment respecte al procés d’elecció del 2016, en què van presentar-se cinc persones per al càrrec.

Entre el 19 d’abril i el 19 de maig tindrà lloc la fase de suports, en què la ciutadania a títol individual i també les entitats podran donar suport a alguna de les candidatures mitjançant la plataforma de participació Decidim.Barcelona. Aquesta fase de suport popular, que es va dur a terme per primera vegada el 2016, persegueix un doble objectiu.

D’una banda, acostar la Sindicatura de Greuges a la ciutadania i donar-la a conèixer com a institució municipal que té la funció de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques davant de l’administració. De l’altra, potenciar els mecanismes de democràcia activa entre la ciutadania i fer arribar aquesta veu als membres del Plenari del Consell Municipal que, en última instància, segons estableix la Carta Municipal de Barcelona, és l’òrgan competent per escollir el nou síndic o la nova síndica.

Podeu consultar les candidatures aquí.

Nota de premsa