Categoria: Medi ambient i salut pública

La Sindicatura visita el Centre d’Acollida d’Animals de Barcelona i trasllada diverses recomanacions a la Direcció de Serveis dels Drets dels Animals

Centre d'Acollida d'Animals

Amb l’objectiu de conèixer el seu funcionament, la Sindicatura de Greuges ha visitat el Centre d’Acollida d’Animals de Barcelona (CAACB) per conèixer de primera mà l’organització del servei i l’estat de les instal·lacions.

Va tenir lloc el 15 de desembre de 2022, amb la persona cap del Departament de Protecció dels Animals i la persona coordinadora de l’empresa adjudicatària de la licitació per al servei d’ensinistrament d’animals i el servei de passejadors.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha conclòs que l’actuació de la Direcció de Serveis de Dret dels Animals és adequada, tot i que té un cert marge de millora. La defensoria destaca que cal garantir que els gossos acollits al CAACB puguin sortir diàriament de les gàbies, i mantenir informat al voluntariat de totes les qüestions que puguin interessar-los, especialment pel que fa a les eutanàsies practicades.

El voluntariat, una eina fonamental del CAACB

El CAACB és un servei de la ciutat on el voluntariat esdevé una estructura de suport necessari per al centre. El nombre de persones voluntàries supera el nombre de persones treballadores assalariades.

El voluntariat del CAACB és fonamental per prestar el servei. Per aquest motiu, la Sindicatura considera que cal informar-lo proactivament dels assumptes que l’afectin, així com recollir les seves propostes de millora, avaluar-les i donar-hi resposta.

Les limitacions de l’actual instal·lació del CAACB

La construcció de l’actual instal·lació data de 1972. Des de llavors, s’han fet diverses intervencions per dignificar les condicions, però la limitació de l’espai de l’equipament no permet introduir totes les millores necessàries.

Només disposa d’un pati de dimensions reduïdes, on els gossos tenen el seu lloc d’esbarjo fora de les gàbies. Està destinat als gossos que no poden sortir a passejar amb la freqüència que caldria. Malgrat que la dimensió de les gàbies és força adequada, no és un lloc indicat per romandre-hi moltes hores o dies, ja que no es pot dur a terme l’activitat física requerida pels animals. Cal tenir en compte que bona part dels gossos acollits són de talla gran i, per a aquests, és imprescindible l’exercici físic.

El 2022, l’Ajuntament ha anunciat la construcció d’un nou CAACB en uns terrenys municipals de 22.000 m² ubicats a Montcada i Reixac. Estan previstos espais interiors on els gossos podran passejar, fet que implicarà romandre menys temps engabiats i que no hagin de compartir espais transitats per altres persones, com succeeix actualment. La Sindicatura insisteix en la necessitat d’agilitzar el procés de construcció, amb l’objectiu de garantir el màxim benestar físic i psicològic dels animals en el menor temps possible.

Els passejos dels gossos acollits al centre

Segons va informar-se durant la visita de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, tots els gossos haurien de sortir un o dos cops al dia, amb una durada d’uns 20-30 minuts per passeig. La resta del dia romanen tancats a les gàbies.

El CAACB també acull gossos potencialment perillosos i gossos difícils de tractar. Aquests animals requereixen coneixements específics per treure’ls de les gàbies i passejar-los. Aquestes habilitats no es poden exigir a les persones voluntàries, sinó que cal personal especialitzat. Per aquest motiu, el CAACB ha contractat un servei especialitzat format per un equip humà de set persones.

Durant la visita, la Sindicatura va observar el quadre de passejos i va comprovar que hi havia animals que portaven 2-3 dies engabiats. En un dels documents que l’Ajuntament ha enviat a la Sindicatura, el consistori s’ha mostrat coneixedor d’aquest fet.

Atesa la incidència que té aquesta situació en el benestar físic i psicològic dels animals, la Sindicatura considera insuficient el nombre de persones professionals passejadores. Aquesta conclusió es referma en l’informe de seguiment del servei d’educadors i passejadors, en què consta que el personal va fer 81 hores extraordinàries en un mes. En aquesta línia, l’informe també mostra que la mitjana d’hores ordinàries supera amb escreix les exigències del contracte (69 hores d’educació canina i 110 hores de passeig).

Una altra conseqüència rellevant, i associada a aquest fet, és la dificultat de netejar les gàbies si els animals no surten, ja que es du a terme durant el temps de passeig.

Per tots aquests motius, la Sindicatura recomana estudiar la possibilitat de modificar el contracte per a la gestió del servei i ajustar-lo a les necessitats reals del servei.

La informació relativa a les eutanàsies

El protocol d’atenció veterinària, facilitat pels responsables municipals, estableix tres supòsits d’eutanàsia d’animals que coincideixen amb els previstos al Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de protecció dels animals (art. 11.2): supòsit de conductes agressives, supòsit d’estats patològics que impliquin patiment, i supòsit de malalties transmissibles greus.

Amb l’objectiu de complir amb el que preveu la Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern, la Sindicatura ha recordat al CAACB que ha de tenir un registre de tots els animals que se sacrifiquen. La ciutadania, i especialment les persones que presten algun servei en el centre, han de poder accedir a la informació.

La Sindicatura demana mesures cautelars a l’Ajuntament per evitar la Papanoelada Motera

En anteriors edicions, s’han constatat afectacions a la seguretat viària, a la mobilitat en la ciutat, a l’ús de l’espai públic, i s’han incomplert instruccions de la Guàrdia Urbana.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que l’Ajuntament ha de prendre mesures cautelars per evitar que es dugui a terme la Papanoelada Motera el diumenge 18 de desembre, amb l’objectiu de salvaguardar els diversos drets afectats per aquesta marxa de motocicletes.

A més a més, cal tenir en compte que les persones organitzadores d’aquesta marxa no han comunicat la concentració a l’autoritat competent, la Direcció General d’Administració de Seguretat (DGAS). Per tant, si es duu a terme, estarien actuant amb manifest incompliment de la normativa d’aplicació.

La manca de comunicació de la marxa impedeix als responsables municipals organitzar els recursos disponibles, i dissenyar les mesures a aplicar per minimitzar l’impacte de l’activitat sobre l’espai públic i la ciutadania. La improvisació obliga a utilitzar dispositius de serveis públics no programats, que poden afectar l’atenció d’emergències i les necessitats de la ciutadania.

Si finalment tingués lloc la concentració malgrat no haver-la comunicat a l’autoritat competent, caldrà que la Guàrdia Urbana actuï de manera eficaç, sancionant totes aquelles conductes infractores que es detectin, i que la DGAS prengui les mesures adequades davant l’incompliment de l’organització de la concentració.

Finalment, i també en el cas de produir-se l’esdeveniment, la Sindicatura considera necessari que l’Ajuntament prengui mesuraments de la contaminació per identificar si se superen els límits legalment previstos, i pugui sancionar les persones organitzadores de l’esdeveniment.

En què consisteix aquesta marxa?

Es tracta d’una ruta on participen centenars/milers de persones, vestides de Pare Noel i en motocicleta, que creua la ciutat de Barcelona. Enguany, la trobada iniciarà a l’Hospitalet de Llobregat i té un recorregut previst per Gran Via, passeig de Gràcia, carrer Aragó, passeig de Sant Joan, litoral marítim, o avinguda de Paral·lel, entre altres.

Aquesta activitat va començar anys enrere. Inicialment, el consistori la va permetre, però el 2019 la Guàrdia Urbana ja va emetre un informe desfavorable. L’any 2020 no va produir-se aquesta marxa i l’any 2021 ho va fer sense la preceptiva comunicació.

L’informe desfavorable de la Guàrdia Urbana l’any 2019 i l’explicació de la Regidoria d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica

En l’informe de Guàrdia Urbana de 18 de desembre de 2019 es detallen els incompliments que van dur a terme les persones participants d’aquesta marxa: incompliments en matèria de seguretat viària i mobilitat; ocupació de la via pública (carpes i lavabos) sense autorització municipal; servei d’ordre insuficient per garantir la seguretat dels participants i de la resta de la ciutadania; mantenir el motor encès en zones d’estacionament, i fins i tot forçar-lo generant més contaminació atmosfèrica i acústica; i aturades dels centenars de motos en determinats indrets quan s’havia acordat que la marxa no es detenia en cap moment.

Per aquesta edició de 2022, la Guàrdia Urbana ha traslladat a la Sindicatura de Greuges de Barcelona que farà la corresponent acta de denúncia per infracció dels deures de comunicació, així com la resta d’infraccions en què puguin incórrer.

D’altra banda, la Sindicatura també ha contactat amb la Regidoria d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de l’Ajuntament de Barcelona. La Regidoria explica que no s’ha rebut cap petició per aquesta l’activitat i, per tant, no pot resoldre sobre aquest tema. No obstant això, sí que detalla que el pas d’aquesta gran concentració de motocicletes pot provocar un augment de més de 3 dB sobre el soroll de fons, increment que provoca importants molèsties acústiques, ja que es tracta d’un soroll puntual però d’elevat nivell sonor.

L’impacte de la contaminació a Barcelona

L’informe afegeix  les següents consideracions en relació amb els aspectes de salut pública, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

A la ciutat de Barcelona, la contaminació de l’aire provoca, anualment, al voltant de 1.900 morts, 1.100 casos nous d’asma infantil, i 170 casos nous de càncer de pulmó. En el cas del soroll ambiental del trànsit de la ciutat, s’estima que més de 210.000 persones pateixen una molèstia intensa a causa del soroll i que més de 60.000 persones de Barcelona pateixen un trastorn greu del son a causa del soroll. L’exposició continuada al soroll ambiental provinent del trànsit també és responsable d’uns 300 casos nous de malaltia isquèmica del cor cada any i de 30 morts per aquesta causa.

En aquest context, una activitat de concentració del trànsit rodat amb motocicletes suposarà un excés en les emissions de contaminants atmosfèrics i del soroll associat i implicarà un agreujament de la situació de contaminació de l’aire i acústica de la ciutat, que ja de per si és complicada.

Necessitat de comunicar la concentració a les autoritats competents

Tenint en compte les característiques de la concentració denominada Papanoelada Motera, la Sindicatura considera que és susceptible d’intervenció administrativa.

La comunicació de l’esdeveniment com un acte subjecte al dret de reunió. En aquest sentit, el dret de reunió i manifestació desenvolupat a la Llei orgànica 9/1983, de 15 de juliol, reguladora del dret de reunió (LODR), preveu que la celebració de reunions en llocs de trànsit públic haurà de ser comunicada per escrit a l’autoritat governativa corresponent pels organitzadors o promotors d’aquelles, amb una antelació de deu dies naturals, com a mínim (art.8). En data de 12 de desembre, la Direcció General d’Administració de Seguretat (DGAS) ha informat la Sindicatura que no ha rebut cap petició per la marxa convocada per diumenge.

Afectació en la seguretat viària, el dret a la mobilitat i el dret a l’espai públic

Tal com apunta l’informe de la Guàrdia Urbana del desembre de 2019, en anteriors edicions de la marxa es van imposar una sèrie de mesures que els organitzadors i els participants de l’activitat no van complir.

Aquests incompliments van dificultar la mobilitat i l’ús de l’espai públic per part de la resta de la ciutadania, van afectar la seguretat viària, i van posar en risc la seguretat dels concentrats i dels vianants. Considerant aquests antecedents, és probable que, en l’edició convocada enguany, es produeixin els mateixos tipus d’alteracions en el trànsit ordinari i en el funcionament de la ciutat.

La Sindicatura vol fer incís en què el dret de reunió, tot i ser un dret fonamental, no és un dret absolut o il·limitat, sinó que, igual que la resta de drets fonamentals, té els seus límits. Concretament, la limitació del dret de reunió es pot produir quan aquest col·lideix amb altres drets reconeguts també per l’ordenament jurídic espanyol.

Afectació sobre el dret a un medi ambient adequat 

Com indica l’informe de la Guàrdia Urbana, la marxa de l’any 2019 va incrementar els nivells de contaminació atmosfèrica i acústica habitual de la ciutat, a conseqüència de la concentració de centenars/milers de motos.

La Sindicatura no pot anticipar-se a saber quin serà el seguiment de la convocatòria d’enguany. Tanmateix, l’anàlisi de les dades facilitades per la Guàrdia Urbana respecte edicions anteriors posa de manifest que el seguiment d’aquesta marxa és habitualment massiu, ja que se situa entre els 400 i els 5.000 participants. De manera que, amb tota probabilitat, es produirà un increment de la contaminació acústica i atmosfèrica a la ciutat de Barcelona si se celebra el dia previst la concentració de motos que ha estat convocada.

Conseqüentment, la Sindicatura considera pertinent que l’Ajuntament adopti mesures cautelars en aquest assumpte i impedeixi la celebració d’aquesta concentració per salvaguardar els diversos drets afectats.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona reclama que l’accés a l’energia sigui considerat un dret humà

Dret huma a l'energia

Una nova actuació d’ofici de la institució defensa la necessitat de formular i concretar el dret humà a l’energia per tal de poder exigir jurídicament la seva efectivitat.

Després d’analitzar l’increment de l’import de les tarifes elèctriques i les iniciatives públiques dutes a terme, la Sindicatura ha traslladat vint recomanacions a l’Ajuntament de Barcelona.

En el marc del Dia Mundial de l’Estalvi d’Energia decretat pel World Energy Forum, que se celebra demà 21 d’octubre, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha publicat l’informe El dret humà a l’energia: impacte de l’increment de les tarifes de la llum a Barcelona, en què s’analitza l’impacte de l’increment de les tarifes elèctriques a Barcelona, tant en la ciutadania com en l’Ajuntament, i s’exploren vies adequades per minimitzar els seus efectes.

Al llarg del 2021 i del primer semestre del 2022, s’ha produït una pujada històrica del preu de l’electricitat al mercat majorista, que a principis d’any rondava els 50 €/MWh i ha augmentat fins a superar els 500 €/MWh amb l’inici de la guerra d’Ucraïna. Per aquest motiu, la Sindicatura va intervenir d’ofici per elaborar El dret humà a l’energia: impacte de l’increment de les tarifes de la llum a Barcelona, un informe que defensa la necessitat d’abordar els assumptes relacionats amb l’energia des d’un enfocament basat en els drets humans.

La defensoria de la ciutadania barcelonina considera que cal un canvi de paradigma: deixar enrere el concepte de les persones com a mers clients d’una empresa subministradora, i aconseguir que els ciutadans i ciutadanes siguin titulars d’un dret subjectiu als subministraments bàsics a un preu assequible (i dins d’uns paràmetres bàsics i essencials de consum). És convenient recordar que, actualment, el control sobre l’energia es concentra en mans d’uns quants actors econòmics, grans oligopolis, amb el vistiplau de les autoritats públiques.

Revertir les lògiques imperants avui dia passa per la formulació i el reconeixement del dret humà a l’energia. En aquest estudi presentat per la Sindicatura, s’identifica el marc jurídic protector del dret a l’energia en l’àmbit internacional, estatal i europeu, i s’explica el model de protecció per les persones més vulnerabilitzades, a escala estatal, autonòmica i local. A continuació, es recull un seguit de bones pràctiques i, finalment, es presenten propostes d’actuació i recomanacions de la Sindicatura de Greuges a l’Ajuntament de Barcelona en aquesta matèria. 

El dret a l’energia ha de ser considerat un nou dret humà

El dret a l’energia encara no ha estat reconegut explícitament per cap instrument internacional de drets humans. Avui dia es tracta d’un constructe polític impulsat des de la societat civil, que té l’objectiu d’aconseguir que l’energia sigui tractada com un bé essencial, més enllà del concepte actual de mercaderia. Cal recordar que és un bé indispensable per atendre les necessitats bàsiques de la vida diària d’una persona en un habitatge: llum, escalfor, refrigeració, alimentació, comunicació, mobilitat, etc.  

La premissa de partida d’aquest informe es basa en la necessitat i el reconeixement del dret a l’energia com un nou dret humà. Davant la situació actual de pobresa energètica, s’han implementat estratègies estatals i autonòmiques destinades a fer front als efectes de la crisi econòmica en la població més vulnerabilitzada. Tot i que són mesures necessàries, també són insuficients, ja que el seu fonament es basa en l’assistencialisme, però persisteix la manca d’obligacions jurídiques vinculants. Per aquest motiu, la Sindicatura considera imprescindible formular i concretar la necessitat d’un dret humà a l’energia per tal de poder exigir jurídicament la seva efectivitat.

D’altra banda, el dret als subministraments bàsics sí que ha estat recollit com a part substancial d’altres drets reconeguts internacionalment. Però, cal fer un pas més enllà per establir un marc jurídic autònom que serveixi d’eina per a les propostes i iniciatives legislatives que s’estan duent a terme per pal·liar la pobresa energètica.

En aquesta línia, la formulació del dret humà a l’energia s’engloba en el discurs renovador dels drets humans emergents, que qüestionen i revolucionen el codi de valors utilitzat fins ara, i adeqüen les exigències morals a noves circumstàncies. La Sindicatura entén que el dret humà a l’energia s’ha de contextualitzar en una triple dimensió: un dret de la ciutadania (acabar amb la concepció que és un dret del consumidor); un servei públic (deixar d’entendre-la com un bé privat i una font de lucre), i una base necessària per a la transició energètica cap a les energies renovables.

Com ja s’ha citat anteriorment, la concreció del dret humà a l’energia permet articular un discurs centrat en la necessitat de concebre l’energia com un bé comú. L’estudi de la Sindicatura ja s’avança a una possible reacció contrària a aquesta mesura, que basi els arguments en el seu cost. Aquesta oposició pot ser rebatuda de dues maneres: tots els drets humans són cars i la implementació dels mateixos no pot fixar-se en funció de les despeses, sinó de les necessitats.

“No serà una tasca fàcil, però sí possible: només cal mirar enrere i adonar-nos del camí que ha recorregut fa pocs anys el reconeixement del dret a l’aigua potable i el sanejament. L’energia també és indispensable per a la vida de les persones”, ha manifestat David Bondia, síndic de greuges de Barcelona.

La formulació del dret humà a l’energia no pot quedar únicament en mans dels juristes, ja que cal un treball conjunt des de diverses disciplines (economia, enginyeria, sociologia, psicologia, politologia, etc.). Aquesta interacció entre els diversos àmbits possibilita aplicar sis eixos d’actuació a la configuració del dret humà a l’energia: disponibilitat; accessibilitat; assequibilitat i acceptabilitat; qualitat; participació, i sostenibilitat.

També s’ha de determinar l’estructura interna del dret humà a l’energia, la titularitat i l’objecte de protecció. Davant el dilema de si es tracta d’un dret individual o un dret col·lectiu, la Sindicatura convé que és un dret de titularitat individual que protegeix interessos comuns. Per tant, la seva exigibilitat davant les administracions pot fer-se de manera individual (dret inherent a la persona o família) o col·lectiva (garantia de béns comuns), sense que una forma exclogui l’altra.

Les mesures impulsades contra la pobresa energètica a Barcelona

A diferència del que passa amb el subministrament d’aigua, en què la competència és de caràcter municipal, en el cas del subministrament elèctric, el marc competencial de què disposen les entitats locals és més reduït. No obstant això, actualment estan assumint funcions rellevants i, probablement, encara podrien desenvolupar-ne més.

També cal recordar que una part important de l’aplicació de les mesures previstes per la legislació estatal i autonòmica depèn d’informes i documents emesos des de les institucions municipals, generalment els serveis socials.

Entre altres accions, a Barcelona cal destacar la creació d’una xarxa extensa de punts d’assessorament energètic (PAE). Donen servei a tots els districtes de Barcelona des del gener del 2017 i tenen 12 oficines distribuïdes per tot el territori de la ciutat. El seu objectiu és combatre la pobresa energètica, concretament garantint els drets que preveu la legislació vigent pel que fa a l’accés als subministraments bàsics, i millorar l’eficiència de les llars de la ciutat de Barcelona, prioritzant les més vulnerabilitzades. El servei és de titularitat municipal i el gestionen un conjunt d’entitats socials.

Persones ateses201920202021 (gener-setembre)
Dones8.0378.94212.549
Homes4.0344.4076.662
Persones amb altres identitats de gènere8211
Total de persones ateses12.07913.35119.222
Dades facilitades pel Servei PAE

Tenint en compte la situació excepcional viscuda durant l’any 2020, pot observar-se un increment notable dels casos gestionats pels PAE de la ciutat si comparem els primers nou mesos de 2021, dels quals es disposen dades, en relació amb el 2019.

La despesa de l’Ajuntament de Barcelona en subministrament elèctric

L’Ajuntament ha informat la Sindicatura de Greuges de Barcelona que el 100% del subministrament elèctric del consistori i els organismes municipals està certificat per la Comissió Nacional del Mercat i de la Competència (CNMC) conforme procedeix de fonts renovables. Afegeix que s’exigeix a la comercialitzadora que el 100% de l’energia elèctrica que proveeix sigui amb garantia d’origen d’energia verda.

També cal indicar que l’escala de preus de l’energia no ha tingut efecte en el preu que paga l’Ajuntament de Barcelona durant l’exercici 2021, ja que té concertat un preu fix anual en el preu unitari de l’energia pel conjunt de subministraments elèctrics municipals i els organismes associats.

Conclusions i propostes d’actuació en l’àmbit local

Tot i que les competències en l’àmbit municipal per promoure un canvi sistèmic o revertir les tendències alcistes dels preus són limitades, des del món local es poden fer grans passos per minorar els impactes en la ciutadania, reduir la vulnerabilitat de les persones i incrementar la seva capacitat de resiliència:

  • Comunicació i transparència. És un moment clau per explicar i discernir entre el sistema energètic i el sistema elèctric (crisi del gas vs. pujada dels preus de l’electricitat), o discernir entre la distribuïdora i la comercialitzadora que ens ven l’energia. En paral·lel a la informació i la comunicació, cal impulsar la transparència i la participació real i efectiva, que vagi més enllà de la protecció dels “lliures consumidors”, i promoure campanyes dirigides a tota la ciutadania sobre el context, els impactes i les accions que es duguin a terme.
  • Impuls de les energies renovables. Cal fer esforços, orientar recursos com els fons europeus Next Generation, i promoure l’activitat de petites i mitjanes empreses i d’economia social i solidària en el camp de les renovables, amb l’objectiu d’identificar, acompanyar i assessorar un procés exhaustiu de transició energètica a la ciutat mitjançant autoconsum i autoconsum compartit.
  • Justícia social i climàtica. S’han de repartir els costos de la crisi energètica actual de manera justa. Les decisions normatives i polítiques determinen com s’assignen els costos de l’energia a través de les factures de la ciutadania. És fonamental que la transició energètica ineludible no requereixi una despesa o un esforç més gran per a les persones afectades per la pobresa energètica.
  • Transició energètica socialment justa. És imprescindible acompanyar els processos de regeneració urbana amb projectes de transició energètica. S’han de reforçar els programes i orientar els fons (tipus Next Generation) a identificar proactivament zones vulnerabilitzades on cal dinamitzar l’autoconsum i la generació renovable. S’ha de proveir de processos de mediació les finques de veïnat i cercar solucions econòmicament acceptables. En aquest sentit, és un impediment el fet que per participar en l’assessorament i la instal·lació que ofereix Barcelona Energia, les famílies hagin de perdre el bo social en veure’s obligades a canviar de companyia comercialitzadora.
  • Posar fre a la gestió privada dels serveis bàsics. Diversos estudis elaborats per la Federació Europea de Sindicats de Serveis Públics – EPSU mostren l’encariment dels preus de béns privatitzats. També s’ha copsat com diversos relators especials de les Nacions Unides (Heller, Alston o Arrojo) han constatat amb molta preocupació aquesta realitat. La dependència de la volatilitat dels mercats i l’orientació a la maximització dels beneficis econòmics en forma de dividends té com a conseqüència el creixement de la pobresa energètica, la manca de respostes davant contextos com l’actual, talls de llum a persones vulnerabilitzades o factures elevades amb contractació de serveis de manteniment, entre altres. Cal promoure des del món municipal una gestió pública i comunitària de l’energia, en la mesura que es tracta d’un bé públic i prioritzant la seva funció social.
  • Cerca de consens i front comú entre diferents actors i escales d’actuació, per impulsar polítiques energètiques amb vessant social. Els països de la UE són, en gran part, responsables de les seves polítiques energètiques nacionals, i les normes de la UE els permeten prendre mesures d’emergència per protegir els consumidors dels costos més elevats. Cal que les administracions pressionin perquè aquestes mesures siguin urgents, eficaces i equitatives.
  • Suport a diferents actors per reduir la dependència dels combustibles fòssils. És convenient donar suport i acompanyar el teixit empresarial i l’economia local per a un viratge cap a una dependència menor dels combustibles fòssils i el seu preu volàtil. Per exemple, impulsant les polítiques encaminades a reduir la demanda i a signar acords de compra d’energia renovable, iniciant propostes d’agregació de la demanda entre les petites empreses perquè signin conjuntament aquests contractes, etc.
  • Tasques de fiscalització i control de les empreses per a la defensa del dret a l’energia. Es poden articular aliances amb altres escales territorials de govern per activar diverses vies judicials amb el propòsit d’impulsar litigis estratègics que aspirin a canviar el marc normatiu o una determinada interpretació del dret, amb efectes generals que transcendeixin el cas concret.

Les 20 recomanacions de la Sindicatura a l’Ajuntament

Mantenir i reforçar els punts d’assessorament energètic (PAE) com una política estable a l’Ajuntament de Barcelona, i ampliar alguns dels seus serveis, ja que han millorat l’accés a la informació i l’empoderament de la ciutadania de Barcelona en matèria de drets energètics.

Recuperar la presencialitat dels PAE. Més enllà que es continuï amb el servei de cita prèvia, cal recuperar l’atenció presencial i sense cita per a les persones que tinguin una urgència, com per exemple un tall de subministrament.

Incorporar un servei nou d’assessoria específica en l’àmbit de la rehabilitació com les “One stop shops” o atenció en finestreta única, basat en exemples d’altres ciutats europees.

Continuar i reforçar les auditories energètiques a les llars més vulnerables per contribuir que les persones vulnerabilitzades facin un ús digne dels seus subministraments, ja que, en molts casos, el seu consum està per sota del necessari per viure dignament.

Identificar els col·lectius més vulnerables a la pobresa energètica. Diversos estudis fets a la ciutat de Barcelona mostren com el gènere és un factor de risc, o que la infància i les persones grans són més vulnerables. Cal que l’Ajuntament de Barcelona desenvolupi programes específics d’atenció a aquests col·lectius més vulnerables implicant-hi els PAE, els serveis socials, les escoles, l’atenció primària i les xarxes de veïnatge, entre altres.

Prestar una atenció més integral a les persones que pateixen pobresa energètica. És necessari reforçar el seu seguiment i acompanyament, no només per part dels PAE, sinó també en coordinació amb Serveis Socials i altres serveis especialitzats. En molts casos, pateixen altres vulnerabilitats, més enllà de la pobresa energètica.

Establir ajudes per a la rehabilitació d’edificis a famílies vulnerabilitzades i identificar proactivament els edificis i les llars més necessitades a través de mediadors comunitaris que, a la vegada, facilitin la gestió d’aquests projectes amb el veïnat. Cal que aquestes ajudes arribin a les persones més vulnerabilitzades prioritzant criteris de renda i establint mecanismes per facilitar-hi l’accés mitjançant l’eliminació de les barreres burocràtiques.

Organitzar formacions i sessions divulgatives sobre optimització de factures, ajudes a les quals acollir-se i drets energètics. Algunes d’aquestes formacions ja es fan des dels PAE, però l’objectiu és que transcendeixin més enllà d’aquests espais i arribin a tota la ciutadania. Es proposa que es puguin impartir en espais com ara les biblioteques, centres cívics, consells de barri, etc.

Instar el Govern central perquè totes les comercialitzadores puguin oferir descomptes a les famílies en situació de vulnerabilitat i aconseguir una aplicació eficaç de les ajudes, principalment en funció de les rendes.

Dur a terme una diagnosi de la demanda energètica a través d’una auditoria per establir quins són els grans consumidors d’energia de la ciutat, i poder reduir o estalviar aquells consums dels quals es pot prescindir. En l’àmbit domèstic cal detectar on es produeix un consum més elevat de l’energia i oferir formacions per orientar les persones sobre la necessitat d’un canvi en els seus hàbits de consum.

Mantenir la comercialitzadora pública com a servei municipal que contribueix a un canvi de model orientat a entendre l’energia com un servei públic i un dret de la ciutadania.

Impulsar comunitats energètiques a tots els barris i districtes de la ciutat oferint teulades i equipaments públics perquè la ciutadania les pugui gestionar, o bé donant suport a iniciatives entre particulars (com ja es fa a Sant Martí, el Guinardó o Sants). Cal potenciar el rol de l’economia social i solidària en aquests processos, així com propiciar mecanismes perquè persones en situació de vulnerabilitat energètica puguin participar de manera vinculant en aquestes comunitats energètiques com a membres de ple dret.

Elaborar una guia per a la implementació de plaques solars a la ciutat de Barcelona amb l’objectiu de fomentar l’autoconsum a escala particular. Aquesta guia ha de tenir en compte i informar sobre la tipologia d’edificis i les normatives aplicables, a fi d’impulsar l’autoconsum.

Incrementar l’autoconsum col·lectiu de proximitat (escoles, instituts, gimnasos i altres edificis municipals). Potenciar les comunitats energètiques locals mitjançant la cessió de teulades municipals per poder crear espais col·lectius de generació d’energia fora del mercat que també puguin contribuir a reduir la pobresa energètica a la ciutat.

Impulsar una campanya comunicativa que doni a conèixer programes com el “Carrega’t d’energia” per tal d’arribar a la ciutadania i fer-los partícips de les diferents iniciatives que contribueixen a ampliar la seva cultura energètica.

Promoure iniciatives d’impuls de l’autoconsum compartit al sector empresarial, com les que ja es duen a terme des de BCN Energia i l’Ajuntament; incentivar les petites i mitjanes empreses del sector de les renovables; acordar processos de transició energètica, com el que es treballa actualment a la Zona Franca, i buscar proactivament l’eficiència en consum, però també econòmica, als contractes de llum d’aquest sector.

Millorar l’eficiència energètica del patrimoni municipal. Cal que els edificis, les instal·lacions i els espais públics redueixin encara més els costos dels subministraments municipals i de les entitats que en depenen.

Avançar en altres formes de generació renovable a la ciutat, com ara l’eòlica i la fotovoltaica.

Reforçar els refugis climàtics i garantir-ne l’obertura, amb la finalitat d’aconseguir el confort tèrmic de la ciutadania en situacions de temperatures extremes i a tot el territori.

Fer màxima publicitat i difusió de totes les mesures que es duguin a terme a la ciutat per reduir l’impacte de l’increment de les tarifes de la llum sobre la ciutadania, amb l’objectiu de garantir el dret humà a l’energia.

La Sindicatura trasllada a l’Agència de Salut Pública de Barcelona la necessitat de continuar amb la tasca de control i erradicació de múrids a la ciutat

Plaga murids ASPB

Després de rebre una queixa per una plaga de rates a la Barceloneta i demanar informació municipal, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha conclòs que és necessari continuar amb la tasca de control i erradicació que du a terme l’Agència de Salut Pública de Barcelona en relació amb els múrids de la ciutat. 

Per perseverar en aquesta tasca de control i eradicació dels múrids, la defensoria de la ciutadania barcelonina considera que s’han d’augmentar les mesures de control mitjançant inspeccions periòdiques mensuals sense necessitat d’evidències, indicis o denúncies veïnals, així com fer controls encara més exhaustius a les zones amb més perill de proliferació de rosegadors.  

Les dades a Barcelona

El Servei de Vigilància i Control de Plagues Urbanes (SVIPLA) és el responsable de controlar les plagues de múrids a la via pública i a la xarxa de clavegueram de Barcelona a través de protocols i mecanismes que s’utilitzen per a la desratització. Aquest servei desestimales actuacions preventives de desratització, i basa les actuacions de control en les evidències o indicis de la presència de múrids.

L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) manté actualment 2.400 punts de vigilància per limitar les poblacions de rosegadors a la ciutat i per primer cop ha incrementat el nombre de persones professionals del SVIPLA. A més d’aquests punts de vigilància, la ciutat té 1.500 punts de control actius. Aquests punts de control s’estableixen quan la ciutadania comunica una incidència i es fa un seguiment periòdic.

L’ASPB també indica que des del gener al maig de 2020 es van comunicar 800 incidències i es van fer 6.093 intervencions; el 2021 es van comunicar 708 incidències i es van fer 6.133 intervencions; i el 2022 es van comunicar 755 incidències i es van fer 10.102 intervencions. Per aquest motiu, el pressupost ha incrementat un 44% respecte de l’any 2021.

Per tant, atesa la quantitat de punts de vigilància existents, de punts de control actius a la ciutat i l’increment d’intervencions, la Sindicatura considera que s’han de continuar potenciant les mesures que s’estan duent a terme per controlar i erradicar les plagues de múrids, un problema que persisteix a Barcelona.

La plaga de rates solucionada a un indret de la Barceloneta

La Sindicatura de Greuges de Barcelona va rebre, a finals de l’any 2021, un formulari de reclamació signat per 38 persones que denunciava la presència de rates entre el carrer Pinzón i la plaça del Gas (Districte de Ciutat Vella). Manifestaven que l’Ajuntament havia tractat l’assumpte feia uns mesos, però el problema encara persistia.

Per tractar aquesta plaga, va fer-se un tractament de xoc durant dos mesos (març i abril de 2022) amb un control químic directe mitjançant esquers rodenticides. D’altra banda, també va dur-se a terme la desratització mitjançant una màquina ecològica de captura de rosegadors, amb capacitat de captura de més de 80 múrids, durant tot l’any 2022, amb actuacions mensuals.

L’agost del 2022, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha contactat amb la persona promotora de la queixa, que ha informat que no s’han tornat a veure rates a la plaça. Per tant, la defensoria de la ciutadania barcelonina entén que s’ha controlat la plaga i que el pla d’actuació dut a terme per les empreses encarregades ha estat satisfactori.

La Sindicatura recomana a l’Ajuntament que prioritzi l’ús de parcs i jardins per la ciutadania mitjançant l’ampliació de l’horari d’obertura

Parcs i jardins

Històricament, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha estat receptora de queixes ciutadanes en relació amb els horaris de parcs i jardins de la ciutat, bàsicament per no ser coincidents amb els horaris establerts que consten a la pàgina web municipal, així com la demanda d’aprofitar més les hores de llum solar a les èpoques primaverals i estiuenques de l’any. 

Tenint en compte la necessitat de més àrees verdes a la ciutat, situació que s’ha fet més evident amb l’aparició de la pandèmia de la COVID-19, així com per contrarestar els efectes del canvi climàtic, la Sindicatura vol insistir en la recomanació d’ampliar els horaris dels parcs i jardins de Barcelona. D’aquesta manera, la ciutadania podrà gaudir d’aquests espais durant les hores de llum natural que tenim.

És estrany que en una ciutat de clima mediterrani, en què les temperatures permeten l’estada a l’aire lliure gairebé a qualsevol hora del dia, les persones no puguin accedir als parcs i jardins municipals abans de les 10 hores, perquè aquests no obren fins llavors. Cal tenir en compte que el sol, com a tard, surt a les 8:30 hores en horari d’hivern, i és força més matiner durant els mesos d’estiu.

Anys anteriors, el consistori havia respost a aquesta recomanació assegurant que molts espais verds no s’obrien abans de les 10 hores perquè els operaris encarregats d’obrir les portes iniciaven les rutes i tasques de manteniment assignades a les 8 hores, però que no es podia comprometre a establir un horari d’obertura anterior, ja que no disposava d’efectius suficients per dur-la a terme.

Per concloure aquest assumpte, i amb l’objectiu d’aconseguir una ciutat més habitable pel que fa a la salut, el benestar i la qualitat de vida, des de la Sindicatura de Greuges es considera imprescindible que el consistori dediqui els esforços i recursos necessaris per poder garantir un horari d’ús adequat d’aquells espais verds de titularitat municipal amb què ja compta Barcelona actualment. De poc serveix l’ampliació de superfície de verd si no es pot gaudir d’allò que es disposa.

El síndic de Barcelona celebra l’eliminació dels envasos de plàstic d’un sòl ús a les curses esportives de la ciutat

Curses esportives

En el marc de la Setmana Europea per la prevenció de residus, la Sindicatura de Greuges de Barcelona fa referència a l’actuació d’ofici sobre l’impacte mediambiental de l’ús d’envasos de plàstic d’un sol ús en les curses urbanes amb diverses recomanacions a l’Ajuntament de Barcelona: l’elaboració d’un codi de bones pràctiques, l’establiment d’un quadre d’indicadors per mesurar l’impacte ambiental, i la creació d’un Pla de Gestió Ambiental per les curses.

En un context general, cal dir que l’actuació de l’Ajuntament ha estat encertada amb el compromís de reduir el plàstic a la ciutat, però pot ser millorable en termes d’eficàcia en la gestió de les curses urbanes. D’aquest estudi també es percep que el consistori actua més fermament en les curses en què és organitzador o col·laborador, mentre que en totes aquelles que se celebren a la ciutat però no té cap vincle directe, hi ha una manca generalitzada de dades per valorar com s’està duent a terme la gestió ambiental.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha constatat de primera mà com a les dues darreres curses d’enguany a la ciutat (Bombers i Jean Bouin) s’han eliminat totalment els envasos de plàstic d’un sòl ús.

L’origen de l’actuació d’ofici

En els carrers de la ciutat de Barcelona cada any es desenvolupen un gran nombre de curses. Es tracta d’esdeveniments autoritzats que impulsen la pràctica esportiva, tot i que a la vegada generen força agents contaminants en el medi per la gran quantitat d’ampolles de plàstic que tradicionalment s’han repartit entre les persones participants. Per aquest motiu, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va iniciar un estudi d’ofici que permetés valorar l’impacte mediambiental de l’ús d’envasos de plàstic d’un sol ús en les curses urbanes.

Les responsabilitats i actuacions del consistori en les curses esportives celebrades a la ciutat

L’Institut Barcelona Esports (IBE) ha informat la Sindicatura de Greuges de Barcelona que a la ciutat es duen a terme una seixantena de curses cada any i que, d’aquestes, en una desena l’IBE és titular o bé hi dona suport o hi col·labora.

Concretament, l’IBE és titular en sis proves esportives, cinc de les quals organitzades mitjançant la concurrència dels interessats en concurs públic. Així doncs, la cursa de la Mercè és l’única que l’organisme organitza de manera directa. L’IBE insisteix que en els requisits d’autorització de les curses que coordina, sempre es demanen clàusules mediambientals, però vinculades al soroll i la seva limitació.

Des de l’administració municipal també s’explica que posen a la disposició de tots els organitzadors els recursos materials i humans necessaris per recollir els residus generats, i és la Direcció dels Serveis de Neteja i Gestió de Residus qui fa el dimensionament dels recursos necessaris.

L’IBE manifesta que des de l’any 2017 consten iniciatives destinades a la reducció del plàstic en aquests esdeveniments esportius mitjançant l’eliminació de les ampolles de plàstic, que majoritàriament han estat substituïdes per gots compostables en totes les activitats que requereixen concessió municipal. Per últim, el consistori fa menció al fet de no disposar de les dades corresponents a la quantitat de residus que es recullen en cadascuna de les curses. No obstant això, també ressalta que s’està treballant per poder disposar d’aquestes dades.

Les valoracions de la Sindicatura

Si bé cal valorar la substitució del plàstic per gots compostables en les curses autoritzades per l’Ajuntament, la Sindicatura de Greuges de Barcelona destaca negativament que no es faci cap referència a la resta de curses que també es duen a terme a la ciutat i de les quals l’IBE no disposa de cap mena de dades. Atenent el volum de curses que es desenvolupen a la ciutat, caldria considerar l’opció de comptar amb un òrgan o departament on se centralitzin dades corresponents a totes les curses i se’n pugui avaluar l’impacte.

L’estudi d’ofici de la Sindicatura ha fet seguiment del desenvolupament d’algunes de les curses realitzades durant els últims dos anys i ha pogut observar diferents formes de dur a terme els avituallaments per tal de garantir la hidratació dels corredors: gots compostables; instal·lació de fonts públiques portàtils; repartiment de bidons reutilitzables per a ús individual, tot i que fins enguany eren diverses les curses on es donaven ampolles de plàstic.  

En coherència amb el Compromís Plàstic Zero, cal valorar la conveniència de disposar d’un codi de bones pràctiques, entès com el conjunt de recomanacions i compromisos en referència a l’ús i la gestió dels residus plàstics. Els codis de bones pràctiques, més enllà d’un instrument de sensibilització, permeten definir accions i indicadors per redissenyar estratègies efectives que impulsin la protecció del medi ambient.  

En l’elaboració d’aquest informe s’ha detectat la dificultat per  quantificar l’impacte del plàstic d’un sòl ús en les curses. Com s’ha informat la Sindicatura, els residus generats durant les curses s’ajunten i es barregen amb els altres residus municipals, fet que impossibilita el seu mesurament, tal com disposa la Directiva (UE) 2019/904 relativa a la reducció de l’impacte de determinats productes de plàstic en el medi ambient. Quantificar  residus i establir indicadors que facilitin la valoració és un primer pas per conèixer l’impacte mediambiental real que suposen les curses urbanes, i conscienciar la ciutadania sobre la necessària reducció de residus. Així mateix, també es proposa l’elaboració d’un Pla de Gestió Ambiental per a les cursesque es desenvolupen a la ciutat, amb l’objectiu de prevenir la reducció de residus i millorar-ne la gestió establint un seguiment de les fraccions que es generen fins a les plantes de tractament.

El síndic de Barcelona inicia una actuació d’ofici per avaluar l’impacte de l’increment del preu de la llum

Increment preu llum

El síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, ha anunciat l’obertura d’una actuació d’ofici per identificar l’impacte econòmic que l’increment del preu de les tarifes elèctriques està tenint en la ciutadania de Barcelona, així com en el consistori i les seves entitats municipals.

Augment del preu de la llum sense precedents

El cost de l’electricitat és una variable econòmica que afecta directament les famílies,  empreses, persones autònomes i, també, al conjunt de l’Administració. Des del mes de febrer d’enguany s’ha produït un augment sostingut del preu de l’electricitat en el mercat majorista. Durant el setembre del 2021 aquest preu va marcar un màxim històric i gairebé va triplicar els preus de l’any anterior. A més a més, no sembla que aquesta exorbitant escalada de preus tingui una millor perspectiva en els pròxims mesos.

L’electricitat, un subministrament bàsic

Els elevats preus derivats del consum elèctric generen un alt grau de preocupació i incertesa en la ciutadania. Parlem d’un consum bàsic de primera necessitat amb una importància molt destacada en les economies domèstiques de la nostra ciutat, en què impacta de manera negativa, amb especial incidència en els col•lectius més vulnerabilitzats.

Els principis d’universalitat, igualtat d’oportunitats i cohesió social exigeixen que els serveis bàsics siguin accessibles i assequibles per a tota la ciutadania. La privació d’alguns d’aquests serveis essencials per a un sector de la població podria vulnerar la dignitat de les persones i el seu legítim dret al desenvolupament social. Per aquests motius, des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona s’ha iniciat un expedient d’ofici que permeti avaluar la situació actual i conèixer quines accions municipals s’estan duent a terme per pal·liar els efectes d’aquest augment de preu de l’electricitat.

La intervenció de la Sindicatura

El nou síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, ha anticipat que l’expedient d’ofici pretén analitzar si aquest augment de l’import de la tarifa elèctrica ha suposat un increment d’ajudes econòmiques i si s’estan plantejant mesures governamentals des del consistori per afrontar aquesta realitat. Bondia ha afegit que “cal saber com s’està coordinant aquesta situació en l’àmbit municipal i també investigar quin ha estat l’impacte per l’Ajuntament i les seves entitats municipals”.

La síndica demana el replantejament futur d’una potencial zona verda en un espai de les Corts que actualment compleix la funció d’aparcament

Espai Verd les Corts

Després de la denúncia del veïnat de les Corts, la síndica de greuges de Barcelona ha recomanat que s’adeqüi la planificació d’un espai del Districte que actualment compleix la funció d’aparcament, per convertir-lo en verd i dotar-lo de coherència amb l’objectiu de tenir una ciutat més sostenible i verda.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha rebut el malestar ciutadà en què s’exposa la disconformitat amb l’Ajuntament pel no desenvolupament d’un espai qualificat de zona verda a l’illa formada pels carrers Benavent, Felipe de Paz, Comandant Benítez i travessera de les Corts, on hi ha un pàrquing provisional de cotxes, amb deficiències de conservació. El ciutadà explica que el Districte el va informar que no es trobava previst desenvolupar la zona verda que el planejament fa anys que preveu, fet que considera un greu perjudici per al veïnat de la zona, que en lloc de gaudir de la zona verda prevista han de patir un pàrquing amb les molèsties que comporta i un espai que no es troba degudament mantingut.

Actuacions previstes a les Corts

Cal citar que tots els districtes de Barcelona estan adoptant mesures de Govern de declaració d’emergència climàtica, en què la ciutat planteja set grans canvis de model. Dins d’aquests canvis es destaca, com a reptes més rellevants, incrementar el verd urbà i aconseguir que es distribueixi de manera equilibrada en tot el territori, així com transformar l’espai públic per millorar-ne les condicions ambientals i de salut. També es manifesta en aquest canvi de model  que cal recuperar l’espai destinat al vehicle privat per a l’ús social, com ha estat per exemple la implementació de les superilles i l’increment de verd urbà.

A les Corts, dins les actuacions clau de verd urbà, destaca: millorar el manteniment dels parcs del Districte, les seves condicions i els seus usos, com és el parc Cervantes, els jardins de  Bacardí i els jardins de Clara Campoamor; redactar el nou espai verd públic al carrer de John M. Keynes, i urbanitzar la nova zona verda de l’avinguda de Mare de Déu de Lorda i el nou espai verd d’Europa-Anglesola.

L’illa de carrers protagonista de la queixa

Dins de l’illa formada pels carrers Benavent, Felipe de Paz, Comandant Benítez i travessera de les Corts, manca per urbanitzar un solar destinat a zona verda. Aquest espai té una qualificació de 6b Parcs i Jardins de nova creació de caràcter local des de fa molts anys, que va mantenir-se en la darrera Modificació del Pla Especial de Reforma Interior del sector Bacardí de l’any 1999.

Aquesta provisionalitat com a pàrquing, segons ha informat l’Ajuntament, no té data de finalització, ja que no hi ha cap previsió i no es troba entre les actuacions a prioritzar per crear la zona verda, d’acord amb el Pla d’Actuació del Districte per al període 2020-2024.

Ara bé, tot i que, com s’ha comentat en el punt anterior, l’espai objecte d’anàlisi està qualificat d’espai verd en el planejament especial, res es diu d’aquest espai en les mesures municipals. Per tant, sembla que es renunciï a la seva implementació com a zona verda en un futur, tot i que fer-ho reforçaria totes les línies estratègiques i objectius que ha marcat l’Ajuntament. A més a més, es donaria compliment al planejament previst des de fa molts anys.

Finalment s’ha de remarcar també la millora en el paisatge urbà que suposaria pel veïnat de la zona, ja que no només es tracta de possibles deficiències en el manteniment de l’espai (que l’Ajuntament informa que han estat corregides), sinó del dret de la ciutadania a gaudir d’un paisatge urbà harmònic, i a la millora, protecció i manteniment d’aquest i de la imatge de la ciutat, que queda desvirtuat actualment amb l’ús que es fa de l’espai com a aparcament de cotxes. 

Finalitza la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges amb la participació de 3.034 persones i 189 entitats

Fase de suport ciutadà

Aquest 19 de maig ha finalitzat la fase de suport ciutadà del procés d’elecció del futur síndic o síndica de greuges de Barcelona, amb la participació de 3.034 persones i l’adhesió de 189 entitats a les diferents candidatures. Ciutadania i entitats han pogut mostrar el seu suport a alguna de les vuit persones que diferents entitats de la ciutat havien presentat com a candidates, en la primera fase del procés que es va fer entre gener i març. Ha estat la segona ocasió en què el procés d’elecció del càrrec s’ha obert al teixit associatiu i a la ciutadania en general, que fa cinc anys va concloure amb la reelecció de Maria Assumpció Vilà en el càrrec. Per a aquest 2021, i a diferència del 2016 en què es va crear una plataforma ad hoc, el procés s’ha dut a terme íntegrament a la plataforma de participació municipal Decidim.Barcelona, a través d’un sistema de verificació integrat amb el padró municipal, on han pogut participar totes les persones majors de 16 anys empadronades a Barcelona.

Amb l’obertura a la ciutadania del procés d’elecció es perseguia un doble objectiu. D’una banda, acostar l’òrgan de defensa de drets a la ciutadania, i de l’altra, condicionar el debat i la negociació dels grups polítics que composen la Corporació Municipal i que, en darrera instància d’acord amb la normativa, hauran d’escollir d’entre tots els candidats.

El procés de recollida de suport ciutadà ha anat acompanyat d’una campanya de comunicació a tota la ciutat, així com de diferents debats públics de presentació i confrontació de les propostes de les vuit candidatures. Així, els mitjans de comunicació Betevé i Onda Cero van organitzar i emetre debats, el 3 i l’11 de maig respectivament, i el Consell de Ciutat va sotmetre també totes les candidatures a una audiència (un hearing) en què van haver de respondre a diferents qüestions plantejades per membres del Consell. Si bé el mecanisme per donar suport a una de les vuit candidatures s’ha fet exclusivament per internet a través de la plataforma Decidim.Barcelona, s’han habilitat també cinc punts d’acompanyament presencials per a aquelles persones sense recursos informàtics o coneixement per participar-hi i salvar així la bretxa digital. Aquests punts han estat repartits a diferents punts de la ciutat, a Sant Andreu, Gràcia, Sant Martí, les Corts i Horta-Guinardó.

A més de suports a títols individuals, el procés de recollida de suports també preveia que les entitats poguessin adherir-se a una de les candidatures, cosa que han fet un total de 189 associacions (entre les que van presentar les candidatures i les que s’hi han adherit en la segona fase), totes elles inscrites al Fitxer d’Entitats municipal.

La llista de candidatures segons el nombre de suports ha estat el següent:

  • David Bondia: 1.414 suports ciutadans i 57 adhesions d’entitats.
  • Ramon Nicolau: 410 suports ciutadans i 73 adhesions d’entitats.
  • Jordi Giró: 288 suports ciutadans i 23 adhesions d’entitats.
  • Zaida Muxí: 270 suports ciutadans i 10 adhesions d’entitats.
  • Isabel Alonso: 215 suports ciutadans i 6 adhesions d’entitats.
  • Ricard de la Rosa: 186 suports ciutadans i 9 adhesions d’entitats.
  • Rosa Cañadell: 167 suports ciutadans i 3 adhesions d’entitats.
  • Rafel López: 84 suports ciutadans i 8 adhesions d’entitats.

La contaminació acústica a Barcelona: dades i recomanacions

Contaminació acústica BCN

En el marc de la Setmana sense Soroll 2021, la síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, fa un repàs dels principals motius de queixa de la ciutadania envers la contaminació acústica a Barcelona, les dades, les actuacions de l’Ajuntament i la valoració que du a terme la Sindicatura respecte d’aquest àmbit.

Xifres de queixes de contaminació acústica i principals motius

20172018201920202021(1r quatrimestre)
82 queixes63 queixes100 queixes58 queixes26 queixes

Bàsicament, els motius de queixa més recurrents en relació a la contaminació acústica són els següents:

  • Contaminació acústica derivada de la recollida de brossa, especialment la recollida selectiva de mobles i trastos vells (voluminosos) que es du a terme en horari nocturn.
  • Contaminació acústica generada per maquinària: equips de climatització o sistemes d’extracció de fums per exemple.
  • Contaminació acústica derivada de locals d’oci i restauració (música, comportaments).
  • Contaminació acústica derivada de la convivència de veïns (crits, lladrucs de gos, moviment de mobles).

Els efectes de la contaminació acústica

L’informe recentment presentat “Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona”, elaborat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), constata que el 57 % de la població està exposada a nivells de soroll superiors als que l’OMS ja considera negatius per a la salut, i un 27 % de la població ho està a nivells molt per sobre d’aquest llindar. L’informe de l’ASPB conclou que el soroll té efectes en la salut emocional i psicològica i pot produir trastorns del son i malalties cardiovasculars.

L’estudi afegeix que 210.000 persones pateixen una molèstia intensa per soroll, més de 60.000 tenen trastorn del son i que al voltant del 3 % de les morts per malaltia cardiovascular serien atribuïbles a aquesta causa. De l’informe també es conclou que aquest impacte té lloc de forma més concentrada als barris del centre de la ciutat i que coincideix amb els districtes dels quals es reben més queixes en aquesta Sindicatura.

Les molèsties acústiques que genera la recollida de mobles i trastos vells

En els darrers anys, la ciutadania s’ha dirigit a la Sindicatura de Greuges de Barcelona per exposar les molèsties de soroll que genera la recollida de mobles i trastos vells a la ciutat, tant per la manera en què es depositen els diferents estris als camions de recollida com pel fort volum de les converses dels treballadors que les executen. Les persones promotores de les queixes, que en aquests casos són veïns i veïnes dels Districtes de Sants-Montjuïc, Gràcia, l’Eixample, Ciutat Vella i Sant Martí majoritàriament, manifesten que no poden descansar les nits que es du a terme la recollida selectiva de voluminosos al seu carrer.

Què fa l’Ajuntament per solucionar-ho?

L’Ajuntament de Barcelona ha informat la Sindicatura de Greuges de Barcelona de les mesures preses per minimitzar les molèsties acústiques, centrades en dos eixos: mesures tècniques implementades en la flota de vehicles per reduir el soroll i complir les directives europees, i mesures orientades a la formació i sensibilització mediambiental dels treballadors.

Els operaris que duen a terme els serveis de neteja i recollida tenen l’obligació de minimitzar les molèsties a la ciutadania a l’hora de realitzar les tasques encomanades i reben una formació específica al respecte. Per minimitzar els sorolls durant la recollida de voluminosos el personal treballador té l’obligació d’acompanyar el voluminós i no dipositar-lo de cop en el vehicle. Com a norma general, no s’han de llençar els residus voluminosos directament a la caixa del vehicle sinó que s’ha d’utilitzar la plataforma elevadora per tal de minimitzar el soroll i col·locar els residus de forma ordenada i evitant els cops entre residus i amb la mateixa caixa.

També tenen la instrucció de no alçar la veu: la formació en matèria de sensibilització ambiental que es realitza fa un especial èmfasi en la necessitat que la comunicació entre les persones operàries es produeixi de la forma més silenciosa possible. L’estil de conducció és una potencial font de soroll i en aquest sentit s’executen esforços educatius adreçats als conductors per disminuir el soroll relacionat amb la conducció dels vehicles adscrits al servei.

La valoració de la síndica

En aquest sentit, és notori que el consistori ha destinat esforços per intentar minorar les molèsties que genera la recollida selectiva de residus voluminosos, i ha implementat una sèrie de mesures per fer-hi front, entre d’altres les que determina l’article 44-5 de l’Ordenança del medi ambient urbà, amb relació a l’ús de vehicles dels serveis públics municipals, sobre fomentar les tasques de formació adients per tal que el personal que utilitza els vehicles municipals prengui consciència que ha de realitzar les seves tasques amb el menor impacte sonor possible. Igualment es preveu que els plecs de clàusules econòmiques administratives i de prescripcions tècniques d’aquests serveis hagin d’introduir totes aquelles mesures i millores tècniques que permetin disminuir l’impacte acústic i que s’ha de tenir en compte que aquests serveis s’han de prestar amb el mínim impacte sonor, tant pel que fa als mateixos vehicles com pel que fa a les tasques de recollida.

Però tot i les mesures municipals endegades per reduir el soroll que genera aquest tipus de recollida de residus, les molèsties continuen en molts carrers de la ciutat i afecten les persones que hi habiten. És per això, i tenint en compte l’article 15.3 de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, que fixa l’horari de funcionament de la maquinària utilitzada en els treballs a la via pública de 8 a 20 hores, llevat dels que es fan per raons de necessitat no es poden fer durant el dia, que la síndica torna a reclamar (com ja ho fa des del 2017) un avançament en l’horari de realització dels serveis per tal de minimitzar les molèsties de soroll nocturn i l’impacte que aquestes produeixen en la salut de les persones.

Altres tipus de molèsties acústiques i les possibilitats que ofereix la mediació

D’altra banda, cada vegada es reben més casos en referència a les molèsties generades per la mateixa convivència entre les persones en el si de les comunitats a les quals pertanyen, com poden ser les causades pels treballadors d’un establiment de pública concurrència en dur a terme la seva feina, així com les derivades de les mateixes relacions de veïnatge en una mateixa finca.

Respecte de les problemàtiques derivades del soroll, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha recomanat, al consistori, en diferents ocasions, actuar de forma proactiva proposant la mediació entre els afectats, per entendre que més enllà de la possible ponderació entre drets vulnerats i/o  infracció administrativa, existeix un conflicte de convivència que cal abordar. S’entén que l’obligació de l’administració és garantir i tutelar drets, però també implica potenciar mecanismes de gestió positiva de la convivència oferint fórmules que fomentin el diàleg, la corresponsabilització mitjançant la  participació activa de la ciutadania, i que permetin resoldre o, si més no, evitar la cronificació o escalada de la situació.

La mediació doncs, tot i les seves limitacions, es presenta com una via que permet trobar solucions més àgils i eficaces, tot fomentant la convivència positiva, però en cap cas, tot i l’oportunitat de solució que pot oferir als implicats, no eximeix l’Administració del seu deure d’actuació davant les manifestes vulneracions de drets.

Sense servei de recollida de voluminosos durant l’estat d’alarma

El servei de recollida selectiva de voluminosos va ser suspès durant els primers mesos de l’estat d’alarma de la COVID-19. Es va tornar a activar en data 18 de maig de 2020.

Durant el període de confinament es va informar la ciutadania via web, intranet municipal, i altres canals de comunicació, de la suspensió d’aquest servei i que tinguessin cura de no baixar els mobles a la via pública el dia que tocava.

Segons la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, signada per l’Ajuntament, les autoritats locals han de garantir l’eficàcia dels serveis públics i la seva adaptació a les necessitats dels usuaris per evitar qualsevol situació de discriminació o abús. Es conclou que, en referència al servei de recollida de residus voluminosos durant el temps de l’estat d’alarma a causa de la COVID-19, el consistori no va actuar de manera ajustada a dret, ja que es va suprimir un servei imprescindible per mantenir un correcte estat d’higiene i seguretat a la ciutat, i es va limitar només a actuacions puntuals per corregir conductes incíviques o inapropiades.

Aquesta Sindicatura considera que tractant-se d’un servei essencial per al bon funcionament de la ciutat, no s’hauria hagut de suprimir durant l’estat d’alarma. De fet, una bona part de la ciutadania va mostrar el seu desacord en aquell moment per l’acumulació d’estris de tot tipus que es veien pels carrers de la ciutat, ja que moltes persones, aprofitant que estaven a casa i no podien sortir ni per treballar, es van dedicar a endreçar i desfer-se de tot allò que no necessitaven.

D’altra banda, quan es va reprendre el servei de recollida de voluminosos a la ciutat, el servei va continuar desenvolupant-se en horari nocturn. Sabent que en aquell moment no hi havia afectacions a la mobilitat pels carrers de la ciutat, el més prudent hauria estat realitzar el servei en horari diürn per tal de reduir les molèsties als veïns i veïnes de la ciutat.