Categoria: Medi ambient i salut pública

La Sindicatura trasllada a l’Agència de Salut Pública de Barcelona la necessitat de continuar amb la tasca de control i erradicació de múrids a la ciutat

Plaga murids ASPB

Després de rebre una queixa per una plaga de rates a la Barceloneta i demanar informació municipal, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha conclòs que és necessari continuar amb la tasca de control i erradicació que du a terme l’Agència de Salut Pública de Barcelona en relació amb els múrids de la ciutat. 

Per perseverar en aquesta tasca de control i eradicació dels múrids, la defensoria de la ciutadania barcelonina considera que s’han d’augmentar les mesures de control mitjançant inspeccions periòdiques mensuals sense necessitat d’evidències, indicis o denúncies veïnals, així com fer controls encara més exhaustius a les zones amb més perill de proliferació de rosegadors.  

Les dades a Barcelona

El Servei de Vigilància i Control de Plagues Urbanes (SVIPLA) és el responsable de controlar les plagues de múrids a la via pública i a la xarxa de clavegueram de Barcelona a través de protocols i mecanismes que s’utilitzen per a la desratització. Aquest servei desestimales actuacions preventives de desratització, i basa les actuacions de control en les evidències o indicis de la presència de múrids.

L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) manté actualment 2.400 punts de vigilància per limitar les poblacions de rosegadors a la ciutat i per primer cop ha incrementat el nombre de persones professionals del SVIPLA. A més d’aquests punts de vigilància, la ciutat té 1.500 punts de control actius. Aquests punts de control s’estableixen quan la ciutadania comunica una incidència i es fa un seguiment periòdic.

L’ASPB també indica que des del gener al maig de 2020 es van comunicar 800 incidències i es van fer 6.093 intervencions; el 2021 es van comunicar 708 incidències i es van fer 6.133 intervencions; i el 2022 es van comunicar 755 incidències i es van fer 10.102 intervencions. Per aquest motiu, el pressupost ha incrementat un 44% respecte de l’any 2021.

Per tant, atesa la quantitat de punts de vigilància existents, de punts de control actius a la ciutat i l’increment d’intervencions, la Sindicatura considera que s’han de continuar potenciant les mesures que s’estan duent a terme per controlar i erradicar les plagues de múrids, un problema que persisteix a Barcelona.

La plaga de rates solucionada a un indret de la Barceloneta

La Sindicatura de Greuges de Barcelona va rebre, a finals de l’any 2021, un formulari de reclamació signat per 38 persones que denunciava la presència de rates entre el carrer Pinzón i la plaça del Gas (Districte de Ciutat Vella). Manifestaven que l’Ajuntament havia tractat l’assumpte feia uns mesos, però el problema encara persistia.

Per tractar aquesta plaga, va fer-se un tractament de xoc durant dos mesos (març i abril de 2022) amb un control químic directe mitjançant esquers rodenticides. D’altra banda, també va dur-se a terme la desratització mitjançant una màquina ecològica de captura de rosegadors, amb capacitat de captura de més de 80 múrids, durant tot l’any 2022, amb actuacions mensuals.

L’agost del 2022, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha contactat amb la persona promotora de la queixa, que ha informat que no s’han tornat a veure rates a la plaça. Per tant, la defensoria de la ciutadania barcelonina entén que s’ha controlat la plaga i que el pla d’actuació dut a terme per les empreses encarregades ha estat satisfactori.

La Sindicatura recomana a l’Ajuntament que prioritzi l’ús de parcs i jardins per la ciutadania mitjançant l’ampliació de l’horari d’obertura

Parcs i jardins

Històricament, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha estat receptora de queixes ciutadanes en relació amb els horaris de parcs i jardins de la ciutat, bàsicament per no ser coincidents amb els horaris establerts que consten a la pàgina web municipal, així com la demanda d’aprofitar més les hores de llum solar a les èpoques primaverals i estiuenques de l’any. 

Tenint en compte la necessitat de més àrees verdes a la ciutat, situació que s’ha fet més evident amb l’aparició de la pandèmia de la COVID-19, així com per contrarestar els efectes del canvi climàtic, la Sindicatura vol insistir en la recomanació d’ampliar els horaris dels parcs i jardins de Barcelona. D’aquesta manera, la ciutadania podrà gaudir d’aquests espais durant les hores de llum natural que tenim.

És estrany que en una ciutat de clima mediterrani, en què les temperatures permeten l’estada a l’aire lliure gairebé a qualsevol hora del dia, les persones no puguin accedir als parcs i jardins municipals abans de les 10 hores, perquè aquests no obren fins llavors. Cal tenir en compte que el sol, com a tard, surt a les 8:30 hores en horari d’hivern, i és força més matiner durant els mesos d’estiu.

Anys anteriors, el consistori havia respost a aquesta recomanació assegurant que molts espais verds no s’obrien abans de les 10 hores perquè els operaris encarregats d’obrir les portes iniciaven les rutes i tasques de manteniment assignades a les 8 hores, però que no es podia comprometre a establir un horari d’obertura anterior, ja que no disposava d’efectius suficients per dur-la a terme.

Per concloure aquest assumpte, i amb l’objectiu d’aconseguir una ciutat més habitable pel que fa a la salut, el benestar i la qualitat de vida, des de la Sindicatura de Greuges es considera imprescindible que el consistori dediqui els esforços i recursos necessaris per poder garantir un horari d’ús adequat d’aquells espais verds de titularitat municipal amb què ja compta Barcelona actualment. De poc serveix l’ampliació de superfície de verd si no es pot gaudir d’allò que es disposa.

El síndic de Barcelona celebra l’eliminació dels envasos de plàstic d’un sòl ús a les curses esportives de la ciutat

Curses esportives

En el marc de la Setmana Europea per la prevenció de residus, la Sindicatura de Greuges de Barcelona fa referència a l’actuació d’ofici sobre l’impacte mediambiental de l’ús d’envasos de plàstic d’un sol ús en les curses urbanes amb diverses recomanacions a l’Ajuntament de Barcelona: l’elaboració d’un codi de bones pràctiques, l’establiment d’un quadre d’indicadors per mesurar l’impacte ambiental, i la creació d’un Pla de Gestió Ambiental per les curses.

En un context general, cal dir que l’actuació de l’Ajuntament ha estat encertada amb el compromís de reduir el plàstic a la ciutat, però pot ser millorable en termes d’eficàcia en la gestió de les curses urbanes. D’aquest estudi també es percep que el consistori actua més fermament en les curses en què és organitzador o col·laborador, mentre que en totes aquelles que se celebren a la ciutat però no té cap vincle directe, hi ha una manca generalitzada de dades per valorar com s’està duent a terme la gestió ambiental.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha constatat de primera mà com a les dues darreres curses d’enguany a la ciutat (Bombers i Jean Bouin) s’han eliminat totalment els envasos de plàstic d’un sòl ús.

L’origen de l’actuació d’ofici

En els carrers de la ciutat de Barcelona cada any es desenvolupen un gran nombre de curses. Es tracta d’esdeveniments autoritzats que impulsen la pràctica esportiva, tot i que a la vegada generen força agents contaminants en el medi per la gran quantitat d’ampolles de plàstic que tradicionalment s’han repartit entre les persones participants. Per aquest motiu, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va iniciar un estudi d’ofici que permetés valorar l’impacte mediambiental de l’ús d’envasos de plàstic d’un sol ús en les curses urbanes.

Les responsabilitats i actuacions del consistori en les curses esportives celebrades a la ciutat

L’Institut Barcelona Esports (IBE) ha informat la Sindicatura de Greuges de Barcelona que a la ciutat es duen a terme una seixantena de curses cada any i que, d’aquestes, en una desena l’IBE és titular o bé hi dona suport o hi col·labora.

Concretament, l’IBE és titular en sis proves esportives, cinc de les quals organitzades mitjançant la concurrència dels interessats en concurs públic. Així doncs, la cursa de la Mercè és l’única que l’organisme organitza de manera directa. L’IBE insisteix que en els requisits d’autorització de les curses que coordina, sempre es demanen clàusules mediambientals, però vinculades al soroll i la seva limitació.

Des de l’administració municipal també s’explica que posen a la disposició de tots els organitzadors els recursos materials i humans necessaris per recollir els residus generats, i és la Direcció dels Serveis de Neteja i Gestió de Residus qui fa el dimensionament dels recursos necessaris.

L’IBE manifesta que des de l’any 2017 consten iniciatives destinades a la reducció del plàstic en aquests esdeveniments esportius mitjançant l’eliminació de les ampolles de plàstic, que majoritàriament han estat substituïdes per gots compostables en totes les activitats que requereixen concessió municipal. Per últim, el consistori fa menció al fet de no disposar de les dades corresponents a la quantitat de residus que es recullen en cadascuna de les curses. No obstant això, també ressalta que s’està treballant per poder disposar d’aquestes dades.

Les valoracions de la Sindicatura

Si bé cal valorar la substitució del plàstic per gots compostables en les curses autoritzades per l’Ajuntament, la Sindicatura de Greuges de Barcelona destaca negativament que no es faci cap referència a la resta de curses que també es duen a terme a la ciutat i de les quals l’IBE no disposa de cap mena de dades. Atenent el volum de curses que es desenvolupen a la ciutat, caldria considerar l’opció de comptar amb un òrgan o departament on se centralitzin dades corresponents a totes les curses i se’n pugui avaluar l’impacte.

L’estudi d’ofici de la Sindicatura ha fet seguiment del desenvolupament d’algunes de les curses realitzades durant els últims dos anys i ha pogut observar diferents formes de dur a terme els avituallaments per tal de garantir la hidratació dels corredors: gots compostables; instal·lació de fonts públiques portàtils; repartiment de bidons reutilitzables per a ús individual, tot i que fins enguany eren diverses les curses on es donaven ampolles de plàstic.  

En coherència amb el Compromís Plàstic Zero, cal valorar la conveniència de disposar d’un codi de bones pràctiques, entès com el conjunt de recomanacions i compromisos en referència a l’ús i la gestió dels residus plàstics. Els codis de bones pràctiques, més enllà d’un instrument de sensibilització, permeten definir accions i indicadors per redissenyar estratègies efectives que impulsin la protecció del medi ambient.  

En l’elaboració d’aquest informe s’ha detectat la dificultat per  quantificar l’impacte del plàstic d’un sòl ús en les curses. Com s’ha informat la Sindicatura, els residus generats durant les curses s’ajunten i es barregen amb els altres residus municipals, fet que impossibilita el seu mesurament, tal com disposa la Directiva (UE) 2019/904 relativa a la reducció de l’impacte de determinats productes de plàstic en el medi ambient. Quantificar  residus i establir indicadors que facilitin la valoració és un primer pas per conèixer l’impacte mediambiental real que suposen les curses urbanes, i conscienciar la ciutadania sobre la necessària reducció de residus. Així mateix, també es proposa l’elaboració d’un Pla de Gestió Ambiental per a les cursesque es desenvolupen a la ciutat, amb l’objectiu de prevenir la reducció de residus i millorar-ne la gestió establint un seguiment de les fraccions que es generen fins a les plantes de tractament.

El síndic de Barcelona inicia una actuació d’ofici per avaluar l’impacte de l’increment del preu de la llum

Increment preu llum

El síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, ha anunciat l’obertura d’una actuació d’ofici per identificar l’impacte econòmic que l’increment del preu de les tarifes elèctriques està tenint en la ciutadania de Barcelona, així com en el consistori i les seves entitats municipals.

Augment del preu de la llum sense precedents

El cost de l’electricitat és una variable econòmica que afecta directament les famílies,  empreses, persones autònomes i, també, al conjunt de l’Administració. Des del mes de febrer d’enguany s’ha produït un augment sostingut del preu de l’electricitat en el mercat majorista. Durant el setembre del 2021 aquest preu va marcar un màxim històric i gairebé va triplicar els preus de l’any anterior. A més a més, no sembla que aquesta exorbitant escalada de preus tingui una millor perspectiva en els pròxims mesos.

L’electricitat, un subministrament bàsic

Els elevats preus derivats del consum elèctric generen un alt grau de preocupació i incertesa en la ciutadania. Parlem d’un consum bàsic de primera necessitat amb una importància molt destacada en les economies domèstiques de la nostra ciutat, en què impacta de manera negativa, amb especial incidència en els col•lectius més vulnerabilitzats.

Els principis d’universalitat, igualtat d’oportunitats i cohesió social exigeixen que els serveis bàsics siguin accessibles i assequibles per a tota la ciutadania. La privació d’alguns d’aquests serveis essencials per a un sector de la població podria vulnerar la dignitat de les persones i el seu legítim dret al desenvolupament social. Per aquests motius, des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona s’ha iniciat un expedient d’ofici que permeti avaluar la situació actual i conèixer quines accions municipals s’estan duent a terme per pal·liar els efectes d’aquest augment de preu de l’electricitat.

La intervenció de la Sindicatura

El nou síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, ha anticipat que l’expedient d’ofici pretén analitzar si aquest augment de l’import de la tarifa elèctrica ha suposat un increment d’ajudes econòmiques i si s’estan plantejant mesures governamentals des del consistori per afrontar aquesta realitat. Bondia ha afegit que “cal saber com s’està coordinant aquesta situació en l’àmbit municipal i també investigar quin ha estat l’impacte per l’Ajuntament i les seves entitats municipals”.

La síndica demana el replantejament futur d’una potencial zona verda en un espai de les Corts que actualment compleix la funció d’aparcament

Espai Verd les Corts

Després de la denúncia del veïnat de les Corts, la síndica de greuges de Barcelona ha recomanat que s’adeqüi la planificació d’un espai del Districte que actualment compleix la funció d’aparcament, per convertir-lo en verd i dotar-lo de coherència amb l’objectiu de tenir una ciutat més sostenible i verda.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha rebut el malestar ciutadà en què s’exposa la disconformitat amb l’Ajuntament pel no desenvolupament d’un espai qualificat de zona verda a l’illa formada pels carrers Benavent, Felipe de Paz, Comandant Benítez i travessera de les Corts, on hi ha un pàrquing provisional de cotxes, amb deficiències de conservació. El ciutadà explica que el Districte el va informar que no es trobava previst desenvolupar la zona verda que el planejament fa anys que preveu, fet que considera un greu perjudici per al veïnat de la zona, que en lloc de gaudir de la zona verda prevista han de patir un pàrquing amb les molèsties que comporta i un espai que no es troba degudament mantingut.

Actuacions previstes a les Corts

Cal citar que tots els districtes de Barcelona estan adoptant mesures de Govern de declaració d’emergència climàtica, en què la ciutat planteja set grans canvis de model. Dins d’aquests canvis es destaca, com a reptes més rellevants, incrementar el verd urbà i aconseguir que es distribueixi de manera equilibrada en tot el territori, així com transformar l’espai públic per millorar-ne les condicions ambientals i de salut. També es manifesta en aquest canvi de model  que cal recuperar l’espai destinat al vehicle privat per a l’ús social, com ha estat per exemple la implementació de les superilles i l’increment de verd urbà.

A les Corts, dins les actuacions clau de verd urbà, destaca: millorar el manteniment dels parcs del Districte, les seves condicions i els seus usos, com és el parc Cervantes, els jardins de  Bacardí i els jardins de Clara Campoamor; redactar el nou espai verd públic al carrer de John M. Keynes, i urbanitzar la nova zona verda de l’avinguda de Mare de Déu de Lorda i el nou espai verd d’Europa-Anglesola.

L’illa de carrers protagonista de la queixa

Dins de l’illa formada pels carrers Benavent, Felipe de Paz, Comandant Benítez i travessera de les Corts, manca per urbanitzar un solar destinat a zona verda. Aquest espai té una qualificació de 6b Parcs i Jardins de nova creació de caràcter local des de fa molts anys, que va mantenir-se en la darrera Modificació del Pla Especial de Reforma Interior del sector Bacardí de l’any 1999.

Aquesta provisionalitat com a pàrquing, segons ha informat l’Ajuntament, no té data de finalització, ja que no hi ha cap previsió i no es troba entre les actuacions a prioritzar per crear la zona verda, d’acord amb el Pla d’Actuació del Districte per al període 2020-2024.

Ara bé, tot i que, com s’ha comentat en el punt anterior, l’espai objecte d’anàlisi està qualificat d’espai verd en el planejament especial, res es diu d’aquest espai en les mesures municipals. Per tant, sembla que es renunciï a la seva implementació com a zona verda en un futur, tot i que fer-ho reforçaria totes les línies estratègiques i objectius que ha marcat l’Ajuntament. A més a més, es donaria compliment al planejament previst des de fa molts anys.

Finalment s’ha de remarcar també la millora en el paisatge urbà que suposaria pel veïnat de la zona, ja que no només es tracta de possibles deficiències en el manteniment de l’espai (que l’Ajuntament informa que han estat corregides), sinó del dret de la ciutadania a gaudir d’un paisatge urbà harmònic, i a la millora, protecció i manteniment d’aquest i de la imatge de la ciutat, que queda desvirtuat actualment amb l’ús que es fa de l’espai com a aparcament de cotxes. 

Finalitza la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges amb la participació de 3.034 persones i 189 entitats

Fase de suport ciutadà

Aquest 19 de maig ha finalitzat la fase de suport ciutadà del procés d’elecció del futur síndic o síndica de greuges de Barcelona, amb la participació de 3.034 persones i l’adhesió de 189 entitats a les diferents candidatures. Ciutadania i entitats han pogut mostrar el seu suport a alguna de les vuit persones que diferents entitats de la ciutat havien presentat com a candidates, en la primera fase del procés que es va fer entre gener i març. Ha estat la segona ocasió en què el procés d’elecció del càrrec s’ha obert al teixit associatiu i a la ciutadania en general, que fa cinc anys va concloure amb la reelecció de Maria Assumpció Vilà en el càrrec. Per a aquest 2021, i a diferència del 2016 en què es va crear una plataforma ad hoc, el procés s’ha dut a terme íntegrament a la plataforma de participació municipal Decidim.Barcelona, a través d’un sistema de verificació integrat amb el padró municipal, on han pogut participar totes les persones majors de 16 anys empadronades a Barcelona.

Amb l’obertura a la ciutadania del procés d’elecció es perseguia un doble objectiu. D’una banda, acostar l’òrgan de defensa de drets a la ciutadania, i de l’altra, condicionar el debat i la negociació dels grups polítics que composen la Corporació Municipal i que, en darrera instància d’acord amb la normativa, hauran d’escollir d’entre tots els candidats.

El procés de recollida de suport ciutadà ha anat acompanyat d’una campanya de comunicació a tota la ciutat, així com de diferents debats públics de presentació i confrontació de les propostes de les vuit candidatures. Així, els mitjans de comunicació Betevé i Onda Cero van organitzar i emetre debats, el 3 i l’11 de maig respectivament, i el Consell de Ciutat va sotmetre també totes les candidatures a una audiència (un hearing) en què van haver de respondre a diferents qüestions plantejades per membres del Consell. Si bé el mecanisme per donar suport a una de les vuit candidatures s’ha fet exclusivament per internet a través de la plataforma Decidim.Barcelona, s’han habilitat també cinc punts d’acompanyament presencials per a aquelles persones sense recursos informàtics o coneixement per participar-hi i salvar així la bretxa digital. Aquests punts han estat repartits a diferents punts de la ciutat, a Sant Andreu, Gràcia, Sant Martí, les Corts i Horta-Guinardó.

A més de suports a títols individuals, el procés de recollida de suports també preveia que les entitats poguessin adherir-se a una de les candidatures, cosa que han fet un total de 189 associacions (entre les que van presentar les candidatures i les que s’hi han adherit en la segona fase), totes elles inscrites al Fitxer d’Entitats municipal.

La llista de candidatures segons el nombre de suports ha estat el següent:

  • David Bondia: 1.414 suports ciutadans i 57 adhesions d’entitats.
  • Ramon Nicolau: 410 suports ciutadans i 73 adhesions d’entitats.
  • Jordi Giró: 288 suports ciutadans i 23 adhesions d’entitats.
  • Zaida Muxí: 270 suports ciutadans i 10 adhesions d’entitats.
  • Isabel Alonso: 215 suports ciutadans i 6 adhesions d’entitats.
  • Ricard de la Rosa: 186 suports ciutadans i 9 adhesions d’entitats.
  • Rosa Cañadell: 167 suports ciutadans i 3 adhesions d’entitats.
  • Rafel López: 84 suports ciutadans i 8 adhesions d’entitats.

La contaminació acústica a Barcelona: dades i recomanacions

Contaminació acústica BCN

En el marc de la Setmana sense Soroll 2021, la síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, fa un repàs dels principals motius de queixa de la ciutadania envers la contaminació acústica a Barcelona, les dades, les actuacions de l’Ajuntament i la valoració que du a terme la Sindicatura respecte d’aquest àmbit.

Xifres de queixes de contaminació acústica i principals motius

20172018201920202021(1r quatrimestre)
82 queixes63 queixes100 queixes58 queixes26 queixes

Bàsicament, els motius de queixa més recurrents en relació a la contaminació acústica són els següents:

  • Contaminació acústica derivada de la recollida de brossa, especialment la recollida selectiva de mobles i trastos vells (voluminosos) que es du a terme en horari nocturn.
  • Contaminació acústica generada per maquinària: equips de climatització o sistemes d’extracció de fums per exemple.
  • Contaminació acústica derivada de locals d’oci i restauració (música, comportaments).
  • Contaminació acústica derivada de la convivència de veïns (crits, lladrucs de gos, moviment de mobles).

Els efectes de la contaminació acústica

L’informe recentment presentat “Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona”, elaborat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), constata que el 57 % de la població està exposada a nivells de soroll superiors als que l’OMS ja considera negatius per a la salut, i un 27 % de la població ho està a nivells molt per sobre d’aquest llindar. L’informe de l’ASPB conclou que el soroll té efectes en la salut emocional i psicològica i pot produir trastorns del son i malalties cardiovasculars.

L’estudi afegeix que 210.000 persones pateixen una molèstia intensa per soroll, més de 60.000 tenen trastorn del son i que al voltant del 3 % de les morts per malaltia cardiovascular serien atribuïbles a aquesta causa. De l’informe també es conclou que aquest impacte té lloc de forma més concentrada als barris del centre de la ciutat i que coincideix amb els districtes dels quals es reben més queixes en aquesta Sindicatura.

Les molèsties acústiques que genera la recollida de mobles i trastos vells

En els darrers anys, la ciutadania s’ha dirigit a la Sindicatura de Greuges de Barcelona per exposar les molèsties de soroll que genera la recollida de mobles i trastos vells a la ciutat, tant per la manera en què es depositen els diferents estris als camions de recollida com pel fort volum de les converses dels treballadors que les executen. Les persones promotores de les queixes, que en aquests casos són veïns i veïnes dels Districtes de Sants-Montjuïc, Gràcia, l’Eixample, Ciutat Vella i Sant Martí majoritàriament, manifesten que no poden descansar les nits que es du a terme la recollida selectiva de voluminosos al seu carrer.

Què fa l’Ajuntament per solucionar-ho?

L’Ajuntament de Barcelona ha informat la Sindicatura de Greuges de Barcelona de les mesures preses per minimitzar les molèsties acústiques, centrades en dos eixos: mesures tècniques implementades en la flota de vehicles per reduir el soroll i complir les directives europees, i mesures orientades a la formació i sensibilització mediambiental dels treballadors.

Els operaris que duen a terme els serveis de neteja i recollida tenen l’obligació de minimitzar les molèsties a la ciutadania a l’hora de realitzar les tasques encomanades i reben una formació específica al respecte. Per minimitzar els sorolls durant la recollida de voluminosos el personal treballador té l’obligació d’acompanyar el voluminós i no dipositar-lo de cop en el vehicle. Com a norma general, no s’han de llençar els residus voluminosos directament a la caixa del vehicle sinó que s’ha d’utilitzar la plataforma elevadora per tal de minimitzar el soroll i col·locar els residus de forma ordenada i evitant els cops entre residus i amb la mateixa caixa.

També tenen la instrucció de no alçar la veu: la formació en matèria de sensibilització ambiental que es realitza fa un especial èmfasi en la necessitat que la comunicació entre les persones operàries es produeixi de la forma més silenciosa possible. L’estil de conducció és una potencial font de soroll i en aquest sentit s’executen esforços educatius adreçats als conductors per disminuir el soroll relacionat amb la conducció dels vehicles adscrits al servei.

La valoració de la síndica

En aquest sentit, és notori que el consistori ha destinat esforços per intentar minorar les molèsties que genera la recollida selectiva de residus voluminosos, i ha implementat una sèrie de mesures per fer-hi front, entre d’altres les que determina l’article 44-5 de l’Ordenança del medi ambient urbà, amb relació a l’ús de vehicles dels serveis públics municipals, sobre fomentar les tasques de formació adients per tal que el personal que utilitza els vehicles municipals prengui consciència que ha de realitzar les seves tasques amb el menor impacte sonor possible. Igualment es preveu que els plecs de clàusules econòmiques administratives i de prescripcions tècniques d’aquests serveis hagin d’introduir totes aquelles mesures i millores tècniques que permetin disminuir l’impacte acústic i que s’ha de tenir en compte que aquests serveis s’han de prestar amb el mínim impacte sonor, tant pel que fa als mateixos vehicles com pel que fa a les tasques de recollida.

Però tot i les mesures municipals endegades per reduir el soroll que genera aquest tipus de recollida de residus, les molèsties continuen en molts carrers de la ciutat i afecten les persones que hi habiten. És per això, i tenint en compte l’article 15.3 de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, que fixa l’horari de funcionament de la maquinària utilitzada en els treballs a la via pública de 8 a 20 hores, llevat dels que es fan per raons de necessitat no es poden fer durant el dia, que la síndica torna a reclamar (com ja ho fa des del 2017) un avançament en l’horari de realització dels serveis per tal de minimitzar les molèsties de soroll nocturn i l’impacte que aquestes produeixen en la salut de les persones.

Altres tipus de molèsties acústiques i les possibilitats que ofereix la mediació

D’altra banda, cada vegada es reben més casos en referència a les molèsties generades per la mateixa convivència entre les persones en el si de les comunitats a les quals pertanyen, com poden ser les causades pels treballadors d’un establiment de pública concurrència en dur a terme la seva feina, així com les derivades de les mateixes relacions de veïnatge en una mateixa finca.

Respecte de les problemàtiques derivades del soroll, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha recomanat, al consistori, en diferents ocasions, actuar de forma proactiva proposant la mediació entre els afectats, per entendre que més enllà de la possible ponderació entre drets vulnerats i/o  infracció administrativa, existeix un conflicte de convivència que cal abordar. S’entén que l’obligació de l’administració és garantir i tutelar drets, però també implica potenciar mecanismes de gestió positiva de la convivència oferint fórmules que fomentin el diàleg, la corresponsabilització mitjançant la  participació activa de la ciutadania, i que permetin resoldre o, si més no, evitar la cronificació o escalada de la situació.

La mediació doncs, tot i les seves limitacions, es presenta com una via que permet trobar solucions més àgils i eficaces, tot fomentant la convivència positiva, però en cap cas, tot i l’oportunitat de solució que pot oferir als implicats, no eximeix l’Administració del seu deure d’actuació davant les manifestes vulneracions de drets.

Sense servei de recollida de voluminosos durant l’estat d’alarma

El servei de recollida selectiva de voluminosos va ser suspès durant els primers mesos de l’estat d’alarma de la COVID-19. Es va tornar a activar en data 18 de maig de 2020.

Durant el període de confinament es va informar la ciutadania via web, intranet municipal, i altres canals de comunicació, de la suspensió d’aquest servei i que tinguessin cura de no baixar els mobles a la via pública el dia que tocava.

Segons la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, signada per l’Ajuntament, les autoritats locals han de garantir l’eficàcia dels serveis públics i la seva adaptació a les necessitats dels usuaris per evitar qualsevol situació de discriminació o abús. Es conclou que, en referència al servei de recollida de residus voluminosos durant el temps de l’estat d’alarma a causa de la COVID-19, el consistori no va actuar de manera ajustada a dret, ja que es va suprimir un servei imprescindible per mantenir un correcte estat d’higiene i seguretat a la ciutat, i es va limitar només a actuacions puntuals per corregir conductes incíviques o inapropiades.

Aquesta Sindicatura considera que tractant-se d’un servei essencial per al bon funcionament de la ciutat, no s’hauria hagut de suprimir durant l’estat d’alarma. De fet, una bona part de la ciutadania va mostrar el seu desacord en aquell moment per l’acumulació d’estris de tot tipus que es veien pels carrers de la ciutat, ja que moltes persones, aprofitant que estaven a casa i no podien sortir ni per treballar, es van dedicar a endreçar i desfer-se de tot allò que no necessitaven.

D’altra banda, quan es va reprendre el servei de recollida de voluminosos a la ciutat, el servei va continuar desenvolupant-se en horari nocturn. Sabent que en aquell moment no hi havia afectacions a la mobilitat pels carrers de la ciutat, el més prudent hauria estat realitzar el servei en horari diürn per tal de reduir les molèsties als veïns i veïnes de la ciutat.

Comença la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges de Barcelona

Las ocho personas candidatas a síndic o síndica de Barcelona.

Barcelona, 19 d’abril del 2021 – A partir d’aquest dilluns 19 d’abril comença la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges de Barcelona. El procés durarà un mes, fins al 19 de maig, i es durà a terme mitjançant la plataforma Decidim.Barcelona.

La fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura es va realitzar per primera vegada en l’anterior procés d’elecció, el 2016. En aquella ocasió, entre les cinc persones que es presentaven per al càrrec, van recollir un total de 6.747 suports d’entre la ciutadania. Com aleshores, el consistori posa a disposició a través de la plataforma de participació ciutadana Decidim.Barcelona la informació necessària perquè tothom que ho desitgi pugui informar-se de qui són les persones candidates, quines entitats les han proposades, així com conèixer el seu currículum vitae. A més, tal com va tenir lloc fa cinc anys, la previsió és poder celebrar un debat públic entre els vuit candidats i candidates, amb la col·laboració de la televisió pública de Barcelona Betevé.

Per participar en el procés i donar suport a una candidatura cal estar empadronat a Barcelona i registrar-se al web Decidim.Barcelona. Alhora, s’habilitarà un formulari perquè també les entitats registrades al Fitxer General d’Entitats Ciutadanes municipal puguin expressar i registrar el suport a una candidatura.

Comença la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges de Barcelona, que acabarà a l’estiu amb un candidat o candidata que substituirà a Maria Assumpció Vilà, la síndica de greuges de la ciutat entre els anys 2011 i 2021.

La síndica Vilà presenta l’informe 2020 en el seu darrer discurs davant el plenari de l’Ajuntament de Barcelona

La síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, va presentar el darrer 26 de març l’informe anual del 2020 davant el plenari de l’Ajuntament de Barcelona en un any clarament marcat per la Covid-19.

Es tracta del darrer informe que presenta Maria Assumpció Vilà després de deu anys i dos mandats com a síndica de greuges de Barcelona. Aquest estiu tindrà lloc l’elecció del nou defensor o la nova defensora de la ciutat pels pròxims cinc anys.

Durant l’any 2020 la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha dut a terme 3.543 actuacions. Del total, 1.988 han estat queixes, 1.518 consultes, 35 actuacions d’ofici -fet que suposa un increment del 25%- i 2 visites de barri. S’ha donat la raó a la ciutadania, totalment o en part, en un 78% dels casos.

En el seu discurs, Vilà s’ha acomiadat dels membres del plenari defensant que “he entès la Sindicatura com una feina compromesa i d’estar en constant moviment, res d’aïllar-se en un despatx”. El discurs ha acabat amb una síndica de greuges de Barcelona visiblement emocionada i recordant els moments més importants dels últims deu anys de la Sindicatura. Ja pots veure l’emotiu discurs de la síndica aquí:

Vuit candidatures presentades per a l’elecció de la nova síndica o el nou síndic de Barcelona

Durant els darrers dos mesos, entre el 15 de gener i el 15 de març, el teixit associatiu de la ciutat ha presentat vuit candidatures per al càrrec de síndic o síndica de greuges de Barcelona, persones escollides per les entitats per la seva trajectòria personal i professional i pel seu coneixement de la ciutat. Les vuit candidatures presentades signifiquen un important increment respecte al procés d’elecció del 2016, en què van presentar-se cinc persones per al càrrec.

Entre el 19 d’abril i el 19 de maig tindrà lloc la fase de suports, en què la ciutadania a títol individual i també les entitats podran donar suport a alguna de les candidatures mitjançant la plataforma de participació Decidim.Barcelona. Aquesta fase de suport popular, que es va dur a terme per primera vegada el 2016, persegueix un doble objectiu.

D’una banda, acostar la Sindicatura de Greuges a la ciutadania i donar-la a conèixer com a institució municipal que té la funció de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques davant de l’administració. De l’altra, potenciar els mecanismes de democràcia activa entre la ciutadania i fer arribar aquesta veu als membres del Plenari del Consell Municipal que, en última instància, segons estableix la Carta Municipal de Barcelona, és l’òrgan competent per escollir el nou síndic o la nova síndica.

Podeu consultar les candidatures aquí.

Nota de premsa